Club de lectura Octubre 2011 Fitxa de treball: El palau de la lluna
L’AUTOR Paul Auster va néixer el 3 de febrer de 1947 a Newark (Nova Jersey), en el si d’una família provinent d’Europa Central. Entre 1965 i 1967 estudià a la Universitat de Columbia literatura francesa, italiana i anglesa. Animat per un esperit aventurer, s’enrolà per treballar en un petroler, i després va viure durant quatre anys a França, on es dedicà a la traducció de Mallarmé, Jouvert, Sartre i Simenon, entre d’altres. L’any 1974 tornà als Estats Units i s’instal là a Nova York, al barri de Brooklyn. Allà viu actualment, amb la seva dona, la també escriptora Siri Husvendt, i els seus dos fills. Auster inicià la seva carrera literària escrivint poesia i assaig per a les revistes New Yorker Rewiew of Books i Harper’s Saturday Review. La mort del pare el 1979 li suggereix la primera novel la, La invenció de la solitud, de caràcter autobiogràfic. S’havia divorciat feia poc i la petita herència li permeté concentrar-se exclusivament en la composició del llibre, que es publicà el 1982. L’èxit definitiu li arribà amb la publicació de La trilogia de Nova York (1987), que aplega els relats Ciutat de cristall (1985), Fantasmes (1986) i L’habitació tancada (1986), que tenen en comú la ciutat dels gratacels prenent com a punt de partida una trama detectivesca. A partir d’aleshores Auster és reconegut com un dels joves escriptors nord-americans que renovaran el panorama literari. Seguiren El país de les darreres coses (1988), El Palau de la lluna (1988) i La Música de l’atzar (1991), de la qual es feu una adaptació cinematogràfica. Després de la publicació de Leviatan (1992), l’autor dóna un gir a la seva carrera amb la publicació de dos llibres molt diferents dels publicats fins llavors, Mr. Vertigo 1994) i Timbuktú (1999). Torna als seus temes favorits i al seu estil literari més característic a El llibre de les il lusions (2002) i La nit de l’oracle (2004), on aborda la recerca de la identitat pròpia i el fracàs personal, en una trama complexa i laberíntica. Són, en definitiva, un exemple brillant del peculiar món narratiu de l’escriptor nord-americà. En els últims anys Auster ha publicat molt: Bogeries de Brooklyn i Viatges per l’scriptorium el 2006. Aquest és un llibre sorprenent i misteriós, especialment interessant pels coneixedors i amants de l’obra d’Auster. Cal dir que retrobem Daniel Quinn, protagonista de Ciutat de cristall, i es fa referència a Benjamin Sachs, un dels protagonistes de Leviatan. A La vida secreta de Martin Frost (2007), el protagonista és un cop més un escriptor que viu una situació excepcional on s’esborren els límits entre la realitat i la ficció. Va ser primer un guió cinematogràfic, projecte abandonant durant uns anys que per fi ha aconseguit portar a terme. The inner life of Martin Frost, rodat a Portugal, s’ha presentat en el Festival de Sant Sebastià, fora de concurs. Cal dir que no és l’única incursió del nostre autor en el món del cinema, ja que hi havia treballat anteriorment com a guionista dels films Smoke i Blue in the Face (dirigides per Wayne Wang, 1995). Ell mateix va dirigir Lulu on the Bridge (1999). La seva darrera novel la, Sunset Park (2010) narra la vida entrecreuada de diferents personatges al voltant de Miles Heller, un home de vint-i-vuit anys que amaga un tèrbol passat i un futur incert.
Actualment, Auster és vicepresident del Pen Club, organització d'escriptors que promou els drets humans en el món. Ha rebut el premi Príncep d’ Astúries de les Lletres l’any 2006.
L’UNIVERS LITERARI DE PAUL AUSTER L’obra d’Auster adquireix el seu veritable sentit vista en el seu conjunt; cadascun dels seus llibres és una peça més del trencaclosques de la seva visió del món. Però no es tracta del món real, sinó d’un món que Auster crea amb paraules, símbols, imatges, metàfores. A Experiments amb la veritat, Paul Auster afirma que la seva primera novel la la va inspirar un número de telèfon equivocat: l’atzar, per tant, es presenta com un autèntic Leit motiv a l’obra d’Auster, i una obsessió de l’autor. Però a més a més d’aquesta obsessió per l’atzar, l’obra d’Auster presenta altres temes recurrents: la recerca del pare, la mort, la marginació, la solitud. Potser tots aquests temes es puguin reduir a un de sol: l’estranyament, la dificultat que l’ésser humà té de trobar, o de sentir, la seva identitat. Per aquest motiu, Paul Auster es pot considerar un cronista de la societat de les grans i despersonalitzades urbs. D’altra banda, Paul Auster és el creador del seu propi món, i per això tot pot ser creïble, perquè ell marca les lleis del seu univers literari. El món de les seves novel les d’Auster està fet de paraules: els protagonistes ens conten la seva història, una història del passat narrada en el present, i per això amb més realitat com matèria narrada que com matèria real, ja que –al narrar un fet del passat des del present- en realitat se’ns està narrant la percepció actual d’aquest fet. Auster no descriu la realitat, sinó la memòria de la realitat: la ficció.
SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI Fixa’t en el nom del protagonista: quin sentit metafòric pot tenir? El tema del viatge està molt present en les novel les; com està tractat a la novel la de Paul Auster? A quins espais diferents viatgen els seus protagonistes? La recerca del pare és un altre tema habitual a les obres de Auster; en moltes de les seves novel les el protagonista està dramàticament sol, pateix la pèrdua de persones que s’estima. Quines absències i pèrdues trobem a El palau de la lluna? Paul Auster és un mestre en la creació d’històries diferents dintre de la història central, com si fossin nines russes, i com, fa molts segles, va fer Cervantes al seu Quixot. Observa els diferents nivells narratius de la novel la i la relació que es pot establir entre aquests nivells diferents. A El palau de la lluna apareixen espais oberts –el carrer- i espais tancats – l’apartament. Com trenca Auster la lògica d’aquests espais? La lluna funciona a la novel la com un símbol amb una aparició constant. A una novel la amb nivells narratius tan diversos, penseu que aquesta imatge pot funcionar com element de cohesió? Fixa’t en les parelles de contraris presents a la novel la: amor/soledat; riquesa/pobresa. Hi ha una presencia de l’atzar en el món poc consistent que mostra l’autor? Les novel les de Paul Auster solen començar de forma impactant, com si l’autor vulgues atrapar el lector des de la primera línia. A vegades es diu que una història pot estar continguda en el seu començament. En aquest sentit, quines claus podem trobar a les primeres línies de El palau de la lluna? Penses que Auster és un autor de personatges o d’històries? És a dir, els personatges estan construïts amb profunditat, o es mouen simplement al servei de l’argument?
L’ABSÈNCIA DEL PARE
La literatura, de vegades, es converteix en un mitjà per conjurar els fantasmes que assetgen els somnis de les persones. La ficció, la possibilitat de crear espais ficticis, poblats per éssers ficticis però que poden ser els alter ego del mateix autor, permet enfrontar-se a les absències, a les mancances, amb el distanciament que proporciona el paper escrit.
JUAN MARSÉ La figura del pare absent, que forma part de la pròpia biografia de l’autor, està present en gran part de la seva obra, des de la seva primera novel la, Encerrados con un solo juguete, a Últimas tardes con Teresa, Rabos de lagartija, o El embrujo de Shanghai. En aquesta última, publicada l’any 1993, Marsé dibuixa una crònica agredolça de la Barcelona de la postguerra, ambientada als barris de Gràcia i el Guinardó, temps i espais habituals en la seva obra; el jove narrador de El embrujo de Shanghai, comparteix amb Susana, la nena tuberculosa, l’experiència d’un pare absent i el procés de aprenentatge que fa de la novel la la narració d’un procés d’iniciació a la vida.
LA NIT DEL CAÇADOR Inquietant “conte” d’ogres dolents i fades bones, ambientada en els terribles anys de la depressió del 29 als Estats Units, dos nens orfes recorren els pobles i els camins d’un país afamat, fugint d’un predicador que porta els artells tatuats amb les paraules amor i odi. L’ombra del pare absent, Ben Harper, com figura protectora acaba barrejada amb la del predicador en la ment del petit fill de Ben. Autor injustament oblidat, Davis Grubb va escriure principalment relats curts i va ser guionista de ràdio. La nit del caçador, la seva primera novel la, va ser adaptada magistralment al cinema per l’actor Charles Laugthon en el que va ser la seva única pel lícula, degut a l’ èxit escàs que va tenir en el seu moment.
UN CALOR TAN CERCANO Maruja Torres ha definit aquesta novel la ambientada a l’any 1954 como una novel la “desigbiogràfica” més que autobiogràfica, una mescla d’elements autobiogràfics i també de desitjos, ja que és un privilegi de l’escriptor poder refer la seva biografia. El món de Manuela és el món trist dels derrotats, de la Barcelona del Raval, de les dones de negre; la figura paterna apareix allunyada, inquietant, amenaçant, i la necessitat que Manuela té d’una figura paternal protectora li fa envoltar al seu tiet, Ismael, de tot allò que la nena voldria que fos el seu pare.
LA MEITAT DE L’ÀNIMA Un esdeveniment aparentment mínim durant una signatura de llibres a la diada de Sant Jordi empeny a una escriptora en crisis –personal i creativa- a iniciar una investigació sobre la seva mare, que va morir quan ella era una nena; aquesta indagació sobre qui i com era realment la seva mare li posa, insospitadament, davant d’un altre i terrible dilema: qui va ser realment el seu pare? Novel la d’estructura complexa, Carme Riera juga amb el lector en construir a la narradora i protagonista de La meitat de l’ànima, premi Sant Jordi de novel la l’any 2003 amb trets de ella mateixa, i demanar col laboració al lector en la recerca del seu veritable pare.