Club de lectura Octubre 2011 Fitxa de treball: El palau de la lluna
L’AUTOR Paul Auster va néixer el 3 de febrer de 1947 a Newark (Nova Jersey), en el si d’una família provinent d’Europa Central. Entre 1965 i 1967 estudià a la Universitat de Columbia literatura francesa, italiana i anglesa. Animat per un esperit aventurer, s’enrolà per treballar en un petroler, i després va viure durant quatre anys a França, on es dedicà a la traducció de Mallarmé, Jouvert, Sartre i Simenon, entre d’altres. L’any 1974 tornà als Estats Units i s’instal là a Nova York, al barri de Brooklyn. Allà viu actualment, amb la seva dona, la també escriptora Siri Husvendt, i els seus dos fills. Auster inicià la seva carrera literària escrivint poesia i assaig per a les revistes New Yorker Rewiew of Books i Harper’s Saturday Review. La mort del pare el 1979 li suggereix la primera novel la, La invenció de la solitud, de caràcter autobiogràfic. S’havia divorciat feia poc i la petita herència li permeté concentrar-se exclusivament en la composició del llibre, que es publicà el 1982. L’èxit definitiu li arribà amb la publicació de La trilogia de Nova York (1987), que aplega els relats Ciutat de cristall (1985), Fantasmes (1986) i L’habitació tancada (1986), que tenen en comú la ciutat dels gratacels prenent com a punt de partida una trama detectivesca. A partir d’aleshores Auster és reconegut com un dels joves escriptors nord-americans que renovaran el panorama literari. Seguiren El país de les darreres coses (1988), El Palau de la lluna (1988) i La Música de l’atzar (1991), de la qual es feu una adaptació cinematogràfica. Després de la publicació de Leviatan (1992), l’autor dóna un gir a la seva carrera amb la publicació de dos llibres molt diferents dels publicats fins llavors, Mr. Vertigo 1994) i Timbuktú (1999). Torna als seus temes favorits i al seu estil literari més característic a El llibre de les il lusions (2002) i La nit de l’oracle (2004), on aborda la recerca de la identitat pròpia i el fracàs personal, en una trama complexa i laberíntica. Són, en definitiva, un exemple brillant del peculiar món narratiu de l’escriptor nord-americà. En els últims anys Auster ha publicat molt: Bogeries de Brooklyn i Viatges per l’scriptorium el 2006. Aquest és un llibre sorprenent i misteriós, especialment interessant pels coneixedors i amants de l’obra d’Auster. Cal dir que retrobem Daniel Quinn, protagonista de Ciutat de cristall, i es fa referència a Benjamin Sachs, un dels protagonistes de Leviatan. A La vida secreta de Martin Frost (2007), el protagonista és un cop més un escriptor que viu una situació excepcional on s’esborren els límits entre la realitat i la ficció. Va ser primer un guió cinematogràfic, projecte abandonant durant uns anys que per fi ha aconseguit portar a terme. The inner life of Martin Frost, rodat a Portugal, s’ha presentat en el Festival de Sant Sebastià, fora de concurs. Cal dir que no és l’única incursió del nostre autor en el món del cinema, ja que hi havia treballat anteriorment com a guionista dels films Smoke i Blue in the Face (dirigides per Wayne Wang, 1995). Ell mateix va dirigir Lulu on the Bridge (1999). La seva darrera novel la, Sunset Park (2010) narra la vida entrecreuada de diferents personatges al voltant de Miles Heller, un home de vint-i-vuit anys que amaga un tèrbol passat i un futur incert.