Club de lectura Comentari del llibre: 13 de MAIG de 2013. Fitxa de treball: El vigilant en el camp de sègol.
L’AUTOR J. D. Salinger (1919-2010). Jerome David Salinger, conegut com a J.D. Salinger és un escriptor estatunidenc nascut a Nova York. Després que els resultats acadèmics de Salinger no fossin gaire brillants, el van enviar a Valley Forge Military Academy (Pensilvania). Més tard passà per les Universitats de Nova York i Columbia on va estudiar Art. Com que tampoc no en treia massa profit el seu pare li va oferir viatjar per Europa amb ell i iniciar-se en el negoci familiar d’importació de carn. Quan va tornar, després d'una breu estada al Ursinus College de Pensilvània, es va inscriure en un curs d'escriptura de la Universitat de Columbia impartit per Whit Burnett, editor de la revista literària Story. Burnett va ser una influència fonamental en els inicis de la carrera de Salinger, i la seva relació va continuar fins molt després que l’autor ja fos un escriptor reconegut. L’any 1945 començà a publicar els seus primers contes a la revista The New Yorker; narracions que obtingueren una gran repercussió. L’any 1951 va escriure la seva única novel la, El vigilant en el camp de sègol. El seu èxit literari culmina amb una sèrie de narracions curtes. Des de principis dels seixanta, Salinger deixà de publicar, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos -o qualsevol altra il lustració-, les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d'autor al cinema. En aquesta època comença a tenir els primers indicis de la malaltia que patia, la glossolàlia (una malaltia que afecta el llenguatge, i que consisteix en la invenció de paraules a les que es dóna un significat).
L’any 1970 concedeix per via telefònica una única entrevista al New York Times per defensar la seva vida privada. La seva obra, tot i ser força breu, és una de les més rigoroses de la literatura nordamericana. L’any 2000, la seva filla, Margaret Salinger, va publicar una biografia sobre el seu pare anomenada El guardià dels somnis. Salinger va morir el 27 de gener del 2010 a Cornish (New Hampshire), on va passar aïllat els últims 30 anys de la seva vida.
BIBLIOGRAFIA
Novel les i reculls de contes: 1963 1963 1961 1953 1951
Pugeu la biga mestra, fusters Seymour: una introducció Franny i Zooey Nou contes Vigilant en el camp de sègol
EL LLIBRE El vigilant en el camp de sègol explica el retorn a Nova York de Holden Caulfield des de l'internat de Pencey, d'on ha estat expulsat, sense que ho sàpiguen els seus pares.
La narració s'allarga durant els tres dies durant els quals el protagonista
posa
de
manifest
la
seva
aversió
per
les
convencions socials i per tot tipus de relació amb els companys i antics coneguts.
Holden veu el món ple d’imbècils, estúpids i hipòcrites i, a més, la gent amb la que es troba o es retroba no li fan canviar de parer; més aviat li refermen aquesta idea i el deceben si en algun moment pot arribar a pensar que podria ser d’alguna altra forma.
D’aquesta manera de veure el món només se salven els nens. La infància està representada per Phoebe, la seva germana petita, per la qual sent adoració i per l’Allie, el seu germà mort. El llibre porta associada una certa tendència a l’escàndol, per l’aparició de certs elements que van generar polèmica en el moment de la seva publicació; especialment per les continues referències a l’alcohol i al sexe. Però
la
veritable
llegenda
negra
ve
associada
a
alguns
personatges com l’assassí de John Lennon que tenia “El vigilant en el camp de sègol” com a llibre de capçalera i, a més, el duia a la mà en el moment de la seva detenció, i per l’home que va intentar matar a Ronald Reagan, John Hinckley Jr., que també es va confessar obsessionat amb el llibre.
LA PEL LÍCULA Fitxa de la pel lícula En la casa Títol original: Dans le maison Director/a: François Ozon Guió: François Ozon País: França Any: 2012 Durada: 105 min. Gènere: Drama. Fotografia: Jérôme Alméras
Dia de projecció dins el Cicle Cinema d’Autor: 09 de maig: a les 19:30 h. i a les 22:00 h. als cinemes de Sant Cugat (Cinesa).
Director: François Ozon
François Ozon és un director de cinema francès nascut a París l’any 1967. Estudià a l'escola de cinema La Femís de París i alhora feia pel lícules amb la càmera súper 8 del seu pare. Va començar filmant curts el 1988, abordant ben aviat temes sexuals mitjançant un estil delicat i profund. Sitcom va ser el primer llargmetratge que va dirigir el 1998. Les pel lícules de François Ozon es caracteritzen per un humor enginyós i satíric i un peculiar punt de vista sobre la sexualitat humana. Té un estil molt particular i han arribat a anomenar-lo "l’Almodóvar" francès i el Chaplin de la no-comèdia.
En la casa
Germain és un professor de francès descontent amb els seus alumnes. Un dia però, fent les correccions dels deures, descobreix que l’alumne que seu al fons de la classe té grans dots de redacció i un afilat sentit de l'observació.
Aquest alumne, encoratjat pel professor, comença una redacció tipus fulletó, penetrant en el món de dues famílies: una pertanyent a la petita burgesia, amb les seves esperances i frustracions, i una altra més propera a la vida intel lectual i artística. Per fer aquesta publicació entra d’amagat a les llars d’aquestes famílies.
El seu professor, impressionat pel talent d'aquest sorprenent alumne, recobra les ganes d'ensenyar,
però
la
intrusió
de
l’alumne
a
les
cases
desencadena
una
sèrie
d'esdeveniments incontrolables.
Aquesta pel lícula és una adaptació lliure de l’obra El noi de l'última fila, una obra teatral escrita per Juan Mayorga.
El film va guanyar la Concha d'Or i el millor guió a Sant Sebastià el 2012.
Altres pel lícules sota la direcció de François Ozon:
2010 Potiche
209 Ricky
2007 Angel
2004 5x2
2002 8 mujeres
2005 El tiempo que queda
2003 Swimming pool
2001 Bajo la arena