Club de lectura Comentari del llibre: 16 de novembre del 2015. Fitxa de treball: Vigilant en el camp de sègol.
L’AUTOR J. D. Salinger (1919-2010). Jerome David Salinger, conegut com a J.D. Salinger és un escriptor estatunidenc nascut a Nova York. Després que els resultats acadèmics de Salinger no fossin gaire brillants, el van enviar a Valley Forge Military Academy (Pensilvania). Més tard passà per les Universitats de Nova York i de Columbia on va estudiar Art. I com tampoc no en treia massa profit, el seu pare li va oferir viatjar per Europa amb ell i iniciar-se en el negoci familiar d’importació de carn. En tornar, després d'una breu estada al Ursinus College de Pensilvània, va inscriure’s en un curs d'escriptura de la Universitat de Columbia impartit per Whit Burnett, editor de la revista literària Story. Burnett va ser una influència fonamental en els inicis de la carrera de Salinger, i la seva relació va continuar molt després que l’autor ja fos un escriptor reconegut. L’any 1945 començà a publicar els seus primers contes a la revista The New Yorker; narracions que obtingueren una gran repercussió. L’any 1951 va escriure la seva única novel la, El vigilant en el camp de sègol. El seu èxit literari culmina amb una sèrie de narracions curtes. Des de principis dels seixanta, Salinger deixà de publicar, s’amagà de tothom, i prohibí que es publiquessin fotos seves -o qualsevol altra il lustració-, reedicions dels seus llibres i es negà a vendre els drets d'autor al cinema. En aquesta època comença a tenir els primers indicis de la glossolàlia que patia (una malaltia que afecta el llenguatge, i que consisteix en la invenció de paraules a les quals es dóna un significat).
L’any 1970 concedeix per via telefònica una única entrevista al New York Times per defensar la seva vida privada. La seva obra, tot i ser força breu, és una de les més rigoroses de la literatura nordamericana. L’any 2000, la seva filla, Margaret Salinger, va publicar una biografia sobre el seu pare anomenada El guardià dels somnis. Salinger va morir el 27 de gener del 2010 a Cornish (New Hampshire), on va passar, aïllat, els últims 30 anys de la seva vida.
BIBLIOGRAFIA
Novel les i reculls de contes: 1963 1963 1961 1953 1951
Pugeu la biga mestra, fusters Seymour: una introducció Franny i Zooey Nou contes Vigilant en el camp de sègol
EL LLIBRE El vigilant en el camp de sègol explica el retorn a Nova York de Holden Caulfield des de l'internat de Pencey, d'on ha estat expulsat, sense que ho sàpiguen els seus pares.
La narració s'allarga durant els tres dies durant els quals el protagonista
posa
de
manifest
la
seva
aversió
per
les
convencions socials i per tot tipus de relació amb els companys i antics coneguts.
Holden veu el món ple d’imbècils, estúpids i hipòcrites i, a més, la gent amb la qual es troba o es retroba no li fan canviar de parer; més aviat li refermen aquesta idea i el deceben si en algun moment pot arribar a pensar que podria ser d’alguna altra forma.
D’aquesta manera de veure el món només se salven els nens. La infància està representada per Phoebe, la seva germana petita, per la qual sent adoració i per l’Allie, el seu germà mort. El llibre porta associada una certa tendència a l’escàndol per l’aparició d’elements que van generar polèmica en el moment de la seva publicació, especialment per les contínues referències a l’alcohol i al sexe. Però
la
veritable
llegenda
negra
ve
associada
a
alguns
personatges com l’assassí de John Lennon que tenia “El vigilant en el camp de sègol” com a llibre de capçalera i, a més, el duia a la mà en el moment de la seva detenció, i per l’home que va intentar matar a Ronald Reagan, John Hinckley Jr., que va confessar certa obsessió pel llibre.
LA PEL LÍCULA Fitxa de la pel lícula: Vivir es fàcil con los ojos cerrados Director/a: David Trueba Guió: David Trueba País: Espanya Any: 2013 Durada: 108 min. Gènere: Comèdia Fotografia: Daniel Vilar
Dia de projecció dins el Cicle Cinema d’Autor: 12 de novembre: a les 17:00, a les 19:30 h. i a les 22:00 h. als cinemes de Sant Cugat (Cinesa)
Director: David Trueba
David Estudia
Trueba
periodisme
neix i
molt
el
1969 aviat
a
Madrid.
comença
a
treballar a la ràdio, a la televisió i a la premsa. Col labora en alguns diaris com el Periódico de Catalunya on setmanalment escriu articles. Va codirigir el programa televisiu El peor programa de la semana. (1993-1994) En cinema ha treballat tant en els guions com en la direcció de diferents pel lícules i documentals. Destaquem el documental Balseros que va ser nominat a l’Òscar. Com a escriptor ha publicat quatre novel les. Amb Saber perder va rebre el Premi Nacional de la crítica a la millor novel.la. És germà del també director de cinema i escriptor Fernando Trueba.
Vivir es fácil con los ojos cerrados
L’any 1966, John Lennon en plena crisi existencial, vol llançar-se a la carrera d’actor i arriba a Almeria per rodar una pel lícula sota la direcció de Richard Lester. Per altra banda, Antonio és un humil professor d’Albacete que utilitza les cançons dels Beatles per ensenyar anglès. Està decidit a començar un viatge fins a Almeria per conèixer el cantant i fer-li una petició. En la seva ruta recull un noi de 16 anys que ha marxat de casa i una jove de 21 anys que aparenta estar també fugint d’alguna situació. Entre els tres naixerà una gran amistat. Està basada en una història real que va succeir a Almeria el 1966. Barreja imatges pròpies del film i imatges d’arxiu dels Beatles. L’any 2014 aquesta pel lícula va guanyar 6 premis Goya: millor pel lícula, direcció, guió original, actor protagonista, actriu revelació i música original.
Altres pel lícules sota la direcció de David Trueba:
2011 Madrid, 1987
2006 Bienvenido a casa
2004 Hay motivo
2003 Soldados de Salamina
2000 Obra maestra
1996 La buena vida