2016/2017
Núm.
9
Filosofia inacabada Dimarts 30 de maig de 2017
Biblioteca Roca Umbert
Avui és l’última sessió del taller de filosofia que té per títol Els marges de la filosofia. Els filòsofs han volgut acabar amb una autora actual i mediàtica, Marina Garcés. Nascuda el 1973 a Barcelona, és professora titular de filosofia a la Universitat de Zaragoza i assagista. Ha impulsat el projecte col·lectiu Espai en Blanc de pensament crític i experimental. La seva proposta és la filosofia inacabada, posa en relleu aquells aspectes per on ha d’ anar la filosofia com a motor de canvi en el segle XXI. L’inacabament sempre és necessari, la filosofia sempre obre una distància per tot el que es dona per acabat. El títol fa referència al projecte inacabat de la Il·lustració, on trobem les idees de Diderot, Rousseau i Kant. Una de les idees bàsiques de Diderot és el dret de l’home a ser lliure, la filosofia ha de pensar l’home com a individu natural, moralment autònom i amb dret a la llibertat. Rousseau és crític amb la Il·lustració, no creu que aquest creuament de la raó i la llibertat hagi contribuït al progrés. Sota l’atac a les ciències i a les arts hi ha un atac al poder: “poseu guirlandes de flors sobre les cadenes de ferro que oprimeixen els homes”. La ciència i les arts generen una consciència de submissió. En el Discurs sobre l’origen de la desigualtat entre els homes denuncia la propietat privada com a
origen de les desigualtats. Kant, entre 1781 i 1790, escriu: Crítica de la raó pura, Crítica de la raó pràctica i Crítica del judici, difon la il·lustració i intenta respondre a tres preguntes: què puc conèixer, què puc fer i què puc esperar. Tot això passa en anys anteriors a la revolució francesa, alguna cosa s’estava gestant. Fèlix ens comenta que fins al segle XX trobem que la ciència i la tècnica va pel seu costat, cada cop a pitjor, quant a les conseqüències de destrucció de ciutats en les guerres, en les explosions de fàbriques... En el moviment postmodernista trobem una desil·lusió, la negació de la raó, el desencís, la manca de referents i un rebuig de tots els dogmatismes. Marina Garcés ofereix una sortida. Es tracta d’un desplaçament de l’eix de la filosofia que passa d’un predomini de la teoria del coneixement a una forma de vida, de recerca del sentit de l’existència. La filosofia deixa de ser una activitat inútil per ser útil. El títol del llibre és producte del seu pensament, i també en la segona part del llibre fa una radiografia de la filosofia del segle XX. El seu pensament desafia aprendre a pensar i a viure la finitud des de l’amenaça d’un final. Contra la mundialització estandarditzada de la
Col·labora: