2016/2017
Núm.
9
Filosofia inacabada Dimarts 30 de maig de 2017
Biblioteca Roca Umbert
Avui és l’última sessió del taller de filosofia que té per títol Els marges de la filosofia. Els filòsofs han volgut acabar amb una autora actual i mediàtica, Marina Garcés. Nascuda el 1973 a Barcelona, és professora titular de filosofia a la Universitat de Zaragoza i assagista. Ha impulsat el projecte col·lectiu Espai en Blanc de pensament crític i experimental. La seva proposta és la filosofia inacabada, posa en relleu aquells aspectes per on ha d’ anar la filosofia com a motor de canvi en el segle XXI. L’inacabament sempre és necessari, la filosofia sempre obre una distància per tot el que es dona per acabat. El títol fa referència al projecte inacabat de la Il·lustració, on trobem les idees de Diderot, Rousseau i Kant. Una de les idees bàsiques de Diderot és el dret de l’home a ser lliure, la filosofia ha de pensar l’home com a individu natural, moralment autònom i amb dret a la llibertat. Rousseau és crític amb la Il·lustració, no creu que aquest creuament de la raó i la llibertat hagi contribuït al progrés. Sota l’atac a les ciències i a les arts hi ha un atac al poder: “poseu guirlandes de flors sobre les cadenes de ferro que oprimeixen els homes”. La ciència i les arts generen una consciència de submissió. En el Discurs sobre l’origen de la desigualtat entre els homes denuncia la propietat privada com a
origen de les desigualtats. Kant, entre 1781 i 1790, escriu: Crítica de la raó pura, Crítica de la raó pràctica i Crítica del judici, difon la il·lustració i intenta respondre a tres preguntes: què puc conèixer, què puc fer i què puc esperar. Tot això passa en anys anteriors a la revolució francesa, alguna cosa s’estava gestant. Fèlix ens comenta que fins al segle XX trobem que la ciència i la tècnica va pel seu costat, cada cop a pitjor, quant a les conseqüències de destrucció de ciutats en les guerres, en les explosions de fàbriques... En el moviment postmodernista trobem una desil·lusió, la negació de la raó, el desencís, la manca de referents i un rebuig de tots els dogmatismes. Marina Garcés ofereix una sortida. Es tracta d’un desplaçament de l’eix de la filosofia que passa d’un predomini de la teoria del coneixement a una forma de vida, de recerca del sentit de l’existència. La filosofia deixa de ser una activitat inútil per ser útil. El títol del llibre és producte del seu pensament, i també en la segona part del llibre fa una radiografia de la filosofia del segle XX. El seu pensament desafia aprendre a pensar i a viure la finitud des de l’amenaça d’un final. Contra la mundialització estandarditzada de la
Col·labora:
Programació 2016/2017
Núm.
filosofia, defensa que la filosofia a de ser a tot arreu; no hi ha una cultura, un plantejament, un territori, ha de ser de guerrilla. Amb la complexitat del món que ens trobem, és impossible de fer-ho sola. És la fi de les vaques sagrades (Plató, Aristòtil, Kant), dels grans noms. No hi ha una sola veritat. Els assistents opinen que segons on hagis nascut et condiciona a pensar d’una manera, referintse per exemple a la filosofia oriental, encara que per algú solament existeix una veritat. El futur de la filosofia ha de ser igual que el de la ciència, que ha progressat perquè s’ha fet en conjunt, en equip. S’obre el debat. Per a un assistent “en el mundo mandan los mediocres”, “el siglo XX se resume muy bien en el tango Cambalache”. Posem algunes frases aclaridores;
Biblioteca Roca Umbert
“Pero que el siglo veinte es un despliegue de maldá insolente, ya no hay quien lo niegue. Vivimos revolcaos en un merengue y en el mismo lodo todos manoseados. Hoy resulta que es lo mismo ser derecho que traidor, ignorante, sabio o chorro, generoso o estafador... ¡Todo es igual! ¡Nada es mejor! Lo mismo un burro que un gran profesor. No hay aplazaos ni escalafón, los ignorantes nos han igualao. Si uno vive en la impostura y otro roba en su ambición, da lo mismo que sea cura,
9
colchonero, Rey de Bastos, caradura o polizón” El pensament filosòfic ha d’estar dins o fora de la universitat? A dins no arriba a la gent, fora seria tornar als principis de la filosofia. Des de la perspectiva material la humanitat sí que ha avançat. Ha avançat la raó instrumental, s’han deixat de banda els fins. Per què tot això? Quin sentit té tot això? La felicitat ens la dona la filosofia. Conèixer i pensar és el mateix? Estem en la societat del coneixement però no del pensament. Estem perduts en un mar d’informacions. Com em puc orientar en aquest món de coneixement? Segons la nostra autora d’avui la filosofia ha d’estar en el límit entre la ciència, la poesia i la religió.