(Palafrugell, 8 de març de 1897 – Mas de Llofriu, 23 d’abril de 1981) Escriptor català Josep Pla és l'escriptor català més llegit i més popular de totes les èpoques. Dedica la seva vida a la literatura i al periodisme. La seva obra completa, que ell mateix comença el 1956, es reprèn d'una manera definitiva el 1965. Abasta més de 45 volums, aproximadament unes 20.000 pàgines de prosa. Com altres escriptors catalans, és un home de cultura francesa; els seus models literaris són Stendhal i Proust, tot i que la seva influència ideològica parteix de Leopardi, Voltaire i Montaigne. Des de molt jove, es planteja la literatura com a professió. Com a periodista, exerceix de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Rússia, des d'on escriu cròniques polítiques i culturals. Comparat amb el del Noucentisme, el seu estil representa, a partir de Coses vistes (1925), una novetat per la seva naturalitat i l'aportació que fa d'aproximar la literatura a un públic ampli. La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalans. Per qüestions de caire polític i ideològic, és l'escriptor que ha aixecat més controvèrsia, sobretot per la seva pretesa vinculació al bàndol feixista amb motiu de la guerra civil espanyola i, en conseqüència, per les reiterades negatives del jurat a concedir-li, a partir del 1969, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Obté quatre vegades el Premi Crítica Serra d'Or i, dos anys abans de la seva mort, la Generalitat de Catalunya li concedeix la Medalla d'Or. La seva obra es reedita constantment. http://www.escriptors.cat/autors/plaj/pagina.php?id_sec=1966
Josep Pla va cursar el batxillerat a Girona i, el 1913, es va traslladar a Barcelona per estudiar ciències. Aviat, però, va canviar d’intenció i es va matricular a la facultat de Dret. La carrera no li interessava gaire i, avorrit, va entrar en contacte amb els cercles literaris del moment. A l’Ateneu Barcelonès, va conèixer altres homes de lletres com Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols o Eugeni d’Ors i va descobrir el món cultural. Aquest va ser el punt de partida d’una decidida vocació literària. La passió per l’escriptura va créixer i Pla va abandonar la carrera de Dret pel periodisme. Va passar breument per la redacció de Las Noticias i poc després va començar a col·laborar amb La Publicidad, on s’encarregava de la secció Los libros. En els primers articles ja deixava entreveure una maduresa crítica sorprenent. La primera oportunitat li va arribar l’abril del 1920, quan el van enviar com a corresponsal del diari a París. Aquest va ser l’inici d’un llarg
periple que el portaria fins a Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Grècia o Rússia. Durant aquest temps, la ploma de Pla va ser prolífica i va escriure en català i en castellà a La Publicidad, Las Noticias, La Veu de Catalunya, El Sol o Fígaro. El periodista i escriptor no es limitava a la crònica, sinó que també va començar a escriure opinió política amb una sèrie sobre el catalanisme i la burgesia a Revista de Catalunya. La sèrie va ser escrita entre el 1924 i el 1925 i Pla va crear força polèmica amb la posició ideològica que mantenia respecte al nacionalisme. La controvèrsia i el prestigi que s’havia guanyat com a periodista van ser decisius en l’acollida del seu primer llibre. Coses vistes, del 1925, va ser tot un èxit d’Edicions Diana. Amb la primera obra, Pla es presentava com un escriptor molt allunyat del model habitual. Basava la narrativa en l’observació de la realitat i l’estil transpirava intel·ligibilitat, precisió i amenitat. Tot plegat consolidava un Pla molt jove, però que s’atrevia ja a marcar distàncies amb la literatura del Noucentisme. Junt amb Llanterna màgica (1926) i Relacions (1927), Coses vistes va formar una mena de trilogia on Pla deixava clara l’aposta pel que ell qualificava de ‘grisor’ i ‘banalitat’. El viatge va ser un altre dels motius recurrents que el van inspirar en els inicis. En aquest sentit, Rússia (1925) i Cartes de lluny (1928) en són dos bons exemples. Després vindrien Vida de Manolo, Madrid. Un dietari i Cartes meridionals. Mentrestant, el canvi de La Publicidad per La Veu de Catalunya va marcar un punt d’inflexió decisiu en la trajectòria de l’escriptor. El motiu del canvi va ser l’encàrrec de la biografia de Francesc Cambó. Amb els tres volums de Cambó (1928-1930), Pla passava de posicions pròximes al catalanisme d’esquerres a la defensa del pragmatisme que propugnava el polític de la Lliga. Fidel a les posicions del partit conservador, faria de cronista polític a Madrid durant tot el període republicà. Madrid. L’adveniment de la República (1933) i Viatge a Catalunya (1934) van ser els darrers llibres abans de l’esclat de la Guerra Civil. A punt de fer els quaranta anys, els seus llibres projectaven ja el perfil d’un Pla lúcid, sensual, crític i conservador, dotat d’una extraordinària sagacitat verbal. Entre el 1936 i el 1939, va viure a Marsella, Roma, Sant Sebastià i Burgos. Amb la fi del conflicte bèl·lic, va tornar a Catalunya i es va fer càrrec durant uns mesos de La Vanguardia, juntament amb Manuel Aznar. Acabada l’etapa al diari, es va recloure a l’Empordà i va començar a col·laborar assíduament amb Destino. Incansable, Pla escrivia sense pausa i va començar a traçar plans d’alta volada per a la seva obra. Obligat per les circumstàncies, va escriure llibres en castellà com Costa Brava (1941), Santiago Rusiñol y su tiempo i Viaje en autobús (1942) o El pintor Joaquín Mir (1944). Paral·lelament, va començar a identificar-se amb la imatge del pagès, situada a l’altra banda de l’aura de cosmopolitisme anterior. La reedició del Viatge a Catalunya (1946) i la publicació de Cadaqués (1947) signifiquen la reaparició de Pla en català. Gràcies a Josep M. Cruzet, el 1949 va iniciar una aventura editorial amb Selecta que el duria a publicar una cinquantena de llibres, entre els quals destaquen Girona (1952) i Les hores, Els anys, Els moments (19531955). Més tard vindrien els volums d’Homenots, retrats amb què l’escriptor mirava d’objectivar la memòria col·lectiva i recuperar el passat. Amb això, havia volgut donar cos a una antiga obsessió: fer les memòries. I va ser Josep Vergés qui li’n va donar l’oportunitat. Iniciada l’any 1966, l’autobiografia es basa en el diàleg que un home vell manté amb el passat. El primer dels quatre volums que la componen és El quadern gris, considerat un dels millors textos de l’autor i un dels més importants de la literatura europea del segle XX. Hi repassa la formació personal i cultural, alhora que deixa palesa l’actitud davant la societat que l’envolta. Després vindrien Notes disperses, Notes per a Sílvia i Notes del capvesprol, que tanca la cadena l’any 1979. L’últim tram de la vida de l’escriptor va veure créixer la polèmica ideològica a l’entorn de la seva figura. Sempre al centre de la controvèrsia, Pla va morir a la terra que el va veure néixer el 1981. Els articles d’opinió, les cròniques periodístiques i els reportatges socials de Pla constitueixen un singular testimoni de la història del segle XX. Considerat un autobiògraf que pretén lluitar contra el pas del temps, la seva obra de quaranta-sis volums és un esforç contra l’oblit i un luxe per a les lletres catalanes.
http://goo.gl/35lQlk
Un veterinari de ciutat arriba al poble de Torrelles per exercir el seu ofici. Establert al carrer Estret de la localitat, i gràcies a la xafarderia de la seva cuinera, la inestimable Francisqueta, esdevé testimoni de la realitat quotidiana dels seus veïns. La narració, que segons l'autor és el simple resultat d'haver "passejat un mirall al llarg d'un camí", és construïda a través d'un pintoresc mosaic de personatges, la banalitat de la vida diària dels quals es converteix en matèria literària d'una qualitat extraordinària. http://www.grup62.cat/llibre-el-carrer-estret-95540.html
—Sou l'escriptor més prolífic i més llegit del país. Heu intentat mai de fer intencionadament una literatura que arribés a la gent d'una manera massiva, o aquest fet s'ha produït espontàniament? — No crec pas que es produeixi res espontàniament. En efecte: he tractat de fer una literatura que arribés a la gent. Als territoris de la nostra llengua, la gent sap parlar-la, però en general no sap llegir-la ni escriure-la, per raons conegudes. La primera obligació d'un escriptor situat en una geografia semblant és la intel·ligibilitat. Jo he tractat sistemàticament de ser intel·ligible fins a la pura i simple vulgaritat. Ho he fet amb l'esperança que en el futur, manejar aquesta llengua serà més fàcil per a tothom. Avui encara, és més fàcil d'escriure obscur que d'escriure clar. Contra la teoria de l'escriptor etern he defensat la de la literatura que permeti, el dia de demà, l'aparició d'un escriptor important. He anat a la processó de la nostra història literària, simplement, amb poca llum, però clara. —Si haguéssiu de definir el vostre estil, aquesta nitidesa i aquest relleu expressiu que us caracteritzen, com ho explicaríeu? —El meu estil consisteix a posar darrere cada substantiu l'adjectiu que m'ha semblat més precís segons un criteri de realisme poètic, adaptat al geni de la llengua (o sigui, el parlar del poble), i, per tant, sense perdre de vista la intel·ligibilitat elemental que la convivència exigeix. En moltes ocasions no he obtingut cap resultat, com és visible. […] —El vostre pas, breu, per la novel·la i la narració es caracteritza per una gairebé total antiimaginació i una quasi absoluta adhesió a la transcripció de la realitat "grollera i màgica", com dieu. Per què no heu fet més novel·la i per què us heu cenyit tant a la teoria de l'espill? —Potser per falta d'imaginació, és a dir, per la llei del mínim esforç. De tota manera, no resta exclòs que a mesura que la vellesa m'accentuï l'avorriment, no tingui més remei que defensarme'n excitant la imaginació. (Baltasar Porcel, "L''homenot' Josep Pla", Serra d'Or, agost de 1965, p. 614-615)
El club de lectura és un grup de persones que llegim al mateix temps un llibre. Un cop al mes ens trobem per comentar-lo. Les trobades són el tercer dijous de cada mes, a les 19 hores. Cal que les persones interessades a assistir-hi s’inscriguin a la biblioteca.