Memòries d’Adrià Marguerite Yourcenar (1903 – 1987)
Marguerite Cleenewerck de Crayencour va néixer a Brusel·les el 8 de juny de 1903 d’una família d’aristòcrates. Qui, passats els anys, seria la primera dona a ocupar un lloc a l’Acadèmia Francesa (1980), va tenir una formació molt poc convencional. Òrfena de mare des del naixement, va ser educada pel pare, un home inconformista, gran viatger, amant del món clàssic, que mai la va fer anar a escola. Llegeixen junts en veu alta i així, Marguerite, als vuit o nou anys, ja coneix alguns clàssics greco-llatins i moderns. Viatges per Europa, professors particulars, museus, teatres i biblioteques completaran la formació de la futura escriptora. El 1912, pare i filla s’instal·len a París. També viuran a Suissa i el Midi francès. En esclatar la primera guerra mundial, marxen a Londres on s’hi estaran un any. El 1929 Yourcenar (anagrama de Crayencour) publica la seva primera novel·la, Alexis o el tractat del combat inútil. Aquest mateix any mor el pare. L’herència familiar permet a Marguerite seguir la vida bohèmia i lliure que sempre havien portat. Els viatges constants, sobretot a Itàlia i a Grècia, la literatura i els amors apassionats, tant per homes com per dones, marquen aquesta etapa. El 1939, a les portes de la segona guerra mundial, marxa als Estats Units convidada per Grace Frick, una amiga nord-americana, professora a la Universitat de Nova York, que havia conegut a París dos anys abans. Viuran juntes fins a la mort de Grace el 1979. Yourcenar morí el 17 de desembre de 1987 a la Petite Plaisance, la casa que compartí amb Grace durant trenta anys, a l’ illa de Mount Desert, Maine (EUA).
Obra i trets literaris Després de l’Alexis, Yourcenar publica diverses novel·les i relats durant la dècada de 1930: La nova Eurídice (1931) La moneda del somni i La mort condueix la trama (1934); Contes Orientals (1938), El tir de gràcia (1939), a més de Focs, un text en prosa poètica de 1936. En aquests anys també tradueix al poeta Cavafis, a Henry James, Virginia Woolf i Yukio Mishima. Escriu La publicació de Memòries d’Adrià, el 1951, li dóna prestigi i fama internacional. El text havia tingut un llarg procés de gestació. La primera idea data de 1924, quan visita la Vil·la Adriana, però passaràn més de vint anys abans no reprengui la redacció definitiva. És, doncs, un llibre de maduresa. Com Opus Nigrum, la seva segona obra mestra (1968), es tracta d’una novel·la històrica: l’autora es proposa “reconstruir des de dins el que els arqueòlegs del segle XIX han fet des de fora”. El to i el punt de vista narratiu es centren en la veu de l’emperador romà Adrià que, envellit i malalt, espera la mort i escriu al jove Marc Aureli, el seu futur successor. Yourcenar exclou el diàleg i s’endinsa en l’ànima del personatge, a l’hora que recrea la seva vida i la història de tota una època des de la mirada profunda i lúcida del protagonista. Amb un rigurós treball de documentació, l’escriptora renova la novel·la històrica i, allunyantse en el temps i en l’espai, exposa temes i problemes presents. A la dècada dels 70 comença a redactar el primer volum de memòries sobre la seva família, Recordatori (1973) que es completarà amb Arxius del Nord (1977) i Què? L’Eternitat.
Algunes idees La mort, l’amor, la passió, la política, la responsabilitat dels governants, les religions, la guerra i la pau, les lleis, la permanència del progrés i de les civilitzacions, la situació de les dones, l’art i la cultura greco-llatines, el respecte a la diversitat dels pobles, el sentit de la vida... són alguns dels temes que ens ofereix la novel·la. L’escriptora desmenteix la idea, molt repetida, que Adrià és Yourcenar, i titlla de “grollers” als qui ho diuen. És molt interessant l’esforç de l’autora (explicat a les notes del llibre) per desaparèixer i “restar en silenci” davant la veu d’Adrià. [...] “oblidava que en tot combat entre el fanatisme i el sentit comú, poques vegades aconsegueix guanyar aquest últim”. La lluita pel predomini de la raó o, dit d’una altre manera, de l’humanisme, és un altre dels temes que travessa el llibre.
Buscant respostes Fins a quin punt l’amor pel jove Antinous és el fil conductor de la novel·la? Amb quines paraules podríem definir la personalitat de l’emperador Adrià a partir del retrat que en fa l’autora? Quins trets d’aquesta personalitat ens són més propers?
Per saber-ne més https://www.youtube.com/watch?v=M-FCiwuVndk https://www.youtube.com/watch?v=aafDzs_jssA Entrevista de Bedrnard Pivot a “Apostrophes” Per tenir una breu visió de conjunt de l’obra de Marguerite Yourcenar, podeu consultar a Internet Para leer a Marguerite Yourcenar (pdf) de Teófilo Sanz. També està editat en format llibre per Ediciones Júcar, 1991. Josyane Savigneau, Marguerite Yourcenar. La invención de un vida. Alfaguara, 1991. Material elaborat per Montserrat Lorente