La fi de la foscor (Mite tradicional d’Alaska)
ls orígens, els esquimals vivien en una nit sense fi. Mai no havien conegut la llum del sol, així que passaven els dies en una foscor que només es compensava amb la dèbil brillantor de les estrelles. I, creu-me, viure així no és gens fàcil: no es podien allunyar massa dels seus iglús per tal de no perdre’s, no veien quan se’ls acostava un animal salvatge i el pitjor de tot era l’intens fred que feia. Per això, tots es van sorprendre quan un vell corb va arribar al poble i els va parlar de la llum del dia. Al sud, explicava l’ocell, gaudien d’una claror que podria millorar molt la vida dels esquimals. Així que el poble sencer va suplicar al corb que els portés una mica d’aquella meravellosa llum. L’ocell ja era vell i estava cansat, però no es va poder negar a tanta súplica. El dia següent, el corb va fer rumb cap al sud. Els dies van passar i, quan els esquimals ja començaven a perdre la il·lusió, una brillantor fins aleshores desconeguda va aparèixer a l’horitzó. La llum se’ls acostava fins que ho va inundar tot. El corb havia tornat i portava entre les ales una bola de llum. Els esquimals no podien creure el món de colors que estaven descobrint: el blanc de la neu, el verd dels arbres, el blau del cel... Això sí, el corb els va avisar que, a causa de la seva edat avançada, només havia pogut transportar una bola de llum molt petita. Els esquimals haurien de deixar descansar la bola durant uns quants mesos a l’any per tal que pogués seguir funcionant. Per això, a Alaska hi ha sis mesos de llum i sis mesos de foscor.