Els grills de la sort (Conte tradicional de Franรงa)
l petit Marc, de gairebé 5 anys, estava quiet i en silenci enmig del forn de pa de l’Olívia. —Desperta, Marc —el va renyar la fornera—. Vols una barra de pa? —No, senyora —va respondre el noi—, la meva mare no té diners per comprar pa. Estic escoltant com canten els cri-cris. —Els cri-cris? Ah, és clar, tu et refereixes als grills —va riure la senyora—. Als grills els agrada molt el foc i per això cada dia s’apleguen uns quants al voltant d’ell. —I vostè me’n podria donar un? —va suplicar en Marc—. És que he sentit que els cri-cris porten bona sort. Si a casa en tinguéssim un, potser les coses ens anirien millor i la meva mare no ploraria tant... L’Olívia, preocupada, va voler saber per què plorava la mare d’en Marc. —Pels deutes —va explicar el petit—. Tot i que treballa sense descans, la meva mare no aconsegueix reunir prou diners per pagar tot el que devem. La fornera no va dubtar. Va anar directa cap al forn, va caçar quatre grills i els va donar a en Marc dins d’una capseta, junt amb el pa més gran que tenia. El nen, agraït, va marxar a casa sense aixecar la vista dels grills. Però l’Olívia no es va conformar amb això. Va agafar tots els diners que tenia a la caixa, els va posar en un sobre, va pujar a la bicicleta i va fer cap a casa d’en Marc. Com que el petit anava despistat, l’Olívia el va poder avançar. Va arribar abans que ell a casa i va deixar el sobre amb els diners davant la porta. Poc després, quan en Marc va arribar a casa, va trobar la seva mare fent salts d’alegria amb el sobre a la mà. El nen, emocionat, amb prou feines s’ho podia creure: era cert, els cri-cris li havien portat sort!