La conquesta del foc (Conte tradicional de l’Amazones)
I
magina’t com seria viure sense foc. No podríem escalfar el menjar i, a l’hivern, passaríem molt fred... Va haver-hi un temps en què els homes havien de viure així. El gegant Takea era l’amo del foc, però l’amagava a la seva cova i no el compartia amb ningú. Quan un indi jívaro es moria, es convertia en ocell i provava de robar el foc de la cova d’en Takea. Però ningú no ho havia aconseguit mai. Les portes de la cova es tancaven tan ràpid que cap ocell no havia aconseguit sortir-ne. Fins que un dia va aparèixer en Jempe. En Jempe era un colibrí molt bonic, però a més era ràpid i espavilat. Cansat de veure patir els homes per no tenir foc, va decidir recuperar-lo. Un dia de tempesta, en Jempe es va col·locar davant de la cova d’en Takea. Els fills del gegant, fascinats pels seus colors bonics i la llarga cua, el van dur a l’interior de la cova. Com que el colibrí era xop, el van acostar al foc per tal que s’escalfés. Un cop eixut, en Jempe va posar en marxa el seu pla. El colibrí va acostar la cua a les flames i li va calar foc. Abans que en Takea pogués reaccionar, en Jempe va sortir volant a tota velocitat i es va allunyar de la cova.
El valent ocell va volar i volar fins que va trobar unes branques seques. Amb la cua encara encesa, va cremar les branques i així va poder tornar el foc als indis jívaros. Només aleshores, en Jempe va buscar un riu per submergir-hi la cua i apagar així les flames. Des d’aquell dia, els indis jívaros van mantenir el foc sempre encès i ja no van tornar a passar fred. I en Jempe es va convertir en l’únic colibrí de l’Amazones que té la cua partida en dues parts, ja que les flames li van cremar la part del mig. És el record de com va aconseguir robar-li el foc al gegant Takea per donar-lo als homes.