cat_pv10_04

La tortuga i el coIOT (Conte tradicional dels indis d’Amèrica del Nord)

L

a tortuga s’havia ficat en un bon embolic. Aquell matí havia sortit del riu per fer un passeig per terra ferma. Però, sense adonar-se’n, es va allunyar massa de l’aigua. El dia es feia cada cop més calorós i la pobra tortuga no sabia si seria capaç de tornar a casa.

I aleshores, tot es va complicar. Un coiot molt afamat va descobrir la tortuga i li va dir: –Quina sort trobar-te, tortugueta! Ara mateix et couré en un foc i després et menjaré.

–Ja t’agradaria –va respondre la tortuga amb un gran somriure–. La meva closca és tan resistent que el foc no li faria res...

–Ah, sí? Doncs aleshores pujaré a l’arbre més alt i et deixaré caure d’allà estant.

La teva closca xocarà contra les pedres i s’esberlarà.

–Que fas broma? –va riure la tortuga–. Tinc la closca més dura que les pedres.

No em faries ni una esgarrapada...

–Ja n’hi ha prou! –va dir el coiot cada cop més enfadat–. Et llençaré al riu i així t’ofegaràs i et podré menjar.

La tortuga va fer cara d’espantada i va començar a cridar.

–No, si et plau, no ho facis! Pel que més vulguis, no em llencis al riu...

El coiot, molt orgullós de la seva intel·ligència, no va fer cas a les súpliques de la tortuga. La va pujar al llom, va córrer fins a la riba a tota velocitat i la va deixar caure al riu. Ja a l’aigua, la tortuga es va sentir segura.

–Moltes gràcies, coiot, m’has dut fins a casa meva. M’has salvat la vida.

La tortuga, molt contenta, es va allunyar nedant mentre el coiot la mirava des de la vora sense poder fer-hi res.