eN TAKUMI I LA MOSCA (Conte tradicional del Jap贸)
E
n Takumi tenia una mosca a l’estómac. I mira que la seva mare l’havia avisat molts cops: –Fill meu, tanca la boca, que un dia t’empassaràs una mosca.
Però en Takumi no en va fer cas i, al final, l’amenaça es va complir. Una mosca se li va colar per la bocassa oberta de bat a bat i ara voleiava per l’estómac i li feia molt mal. No et preocupis –el va tranquil·litzar el doctor– Només cal que t’empassis una granota. Ella es menjarà la mosca que tant et molesta. En Takumi va obeir el metge. Amb paciència, va aconseguir empassar-se una granota, que no va trigar a menjar-se la mosca. Però, és clar, ara en Takumi tenia una granota a la panxa que no deixava de fer salts. El problema havia empitjorat. –Les serps mengen granotes –va raonar el metge– Empassa-te’n una i s’ocuparà de la granota. I així ho va fer. En Takumi es va empassar una serp, que es va menjar la granota. Però ningú no pot viure amb una serp dins. Per això, el metge va recomanar en Takumi que s’empassés un lleó. No va ser gens fàcil, però quan el lleó va entrar per fi en el cos d’en Takumi, es va menjar la serp d’un mos. Esgotat pel pes del lleó, el nostre heroi va tornar a parlar amb el metge. –Ja ho sé! Empassa’t un caçador- va proposar el metge. Després d’hores d’esforç, en Takumi es va poder empassar un valent caçador, amb l’arc i les fletxes inclosos. La lluita va ser llarga i perillosa. Finalment, el caçador va aconseguir caçar el lleó, però l’estómac d’en Takumi era tan fosc que el caçador no va saber trobar-ne la sortida. Tot i que el metge tenia noves idees, en Takumi no el va voler escoltar més. Escarmentat, va tornar a casa. I allà hi viu feliç encara, amb un caçador dins seu.