UB Notícies

notícies Facultat de Dret Facultat d’Economia i Empresa Comença el doble grau de Dret i d’Administració i Direcció d’Empreses L’alumnat que cursi el doble grau podrà obtenir les dues titulacions en un termini més curt i amb millors condicions de coordinació acadèmica que si estudiés els dos ensenyaments per separat.

La Facultat de Dret ofereix una doble titulació amb centres dels Estats Units La UB és l’única universitat espanyola que ofereix aquesta possibilitat.

L’equip de la Facultat de Dret, en l’elit de la competició sobre judicis simulats de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) Avenços en recerca En els darrers deu anys, la recerca a la Facultat d’Economia i Empresa ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu molt important.

L’Oficina de Pràctiques d’Economia i Empresa gestiona més de 1.200 convenis de pràctiques en empreses i altres institucions a l’any L’entorn del Barcelona Knowledge Campus Les facultats de Dret i d’Economia i Empresa de la UB formen part de l’anomenat Barcelona Knowledge Campus (BKC), que ha aconseguit la designació com a millor Campus d’Excel·lència Internacional de tot l’Estat que atorga el Ministeri de Ciència i Innovació.

http://www.ub.edu/dret/ http://www.ub.edu/economiaempresa/

02

Doble titulació

Comença el doble grau de Dret i d’Administració i Direcció d’Empreses -

L’alumnat que el cursi pot obtenir les dues titulacions en un termini més curt i amb millors condicions de coordinació acadèmica que si segueix els dos ensenyaments per separat

La doble titulació a la UB neix amb l’espai europeu d’educació superior (EEES)

El curs vinent 2010-2011 comença el doble grau d’Administració i Direcció d’Empreses i de Dret. L’alumnat cursarà simultàniament els dos ensenyaments en un termini més curt i amb millors condicions de coordinació acadèmica que si fes els dos graus per separat. Les persones que estudiïn aquesta nova titulació obtindran una formació jurídica i empresarial que els capacitarà per assumir tasques en llocs de treball de màxima responsabilitat.

Entre les sortides laborals d’aquest ensenyament hi ha tant les pròpies d’advocat com les d’economista, i sobretot aquesta titulació permetrà excel·lir com a advocat d’empreses i assessor d’empreses. Igualment es podrà treballar en bufets d’advocats i economistes, exercir d’auditor, consultor d’empreses, economista de l’Estat o inspector d’Hisenda, com també dur a terme tasques de direcció i gestió en l’Administració pública i en institucions internacionals.

Per a aquesta doble titulació la UB ha previst un itinerari de cinc anys i mig de durada. S’han de completar un total aproximat de 410 crèdits i cursar assignatures dels dos graus.

El degà de la Facultat de Dret, el catedràtic Enoch Albertí, en relació amb aquest grau comenta que «feia temps que es pensava oferir aquesta titulació i hem esperat l’ocasió de posar-lo en marxa amb els nous graus. Consideràvem que valia la pena esperar una reforma de les llicenciatures com la de l’espai europeu d’educació superior, que implicava modificacions importants. I, per tant, hem esperat que tant a la Facultat de Dret com a la Facultat d’Economia i Empresa tinguéssim a punt els nous graus, de Dret i d’ADE, i a partir d’aquest moment poguéssim llançar també aquesta oferta». Per Enoch Albertí, la doble titulació s’adreça a «un tipus de persones que busquen una determinada especialització tant des de l’àmbit del dret com del de l’economia». Qualifica la nova iniciativa com a molt interessant i apunta que quan es va anunciar al Saló de l’Ensenyament la Universitat de Barcelona ja va rebre moltes sol·licituds d’informació per part dels estudiants.

D’altra banda, la degana de la Facultat d’Economia i Empresa, Elisenda Paluzie, explica que «sempre ha estat bastant natural que hi hagués estudiants que a la vegada cursessin ADE i Dret perquè són dues carreres molt complementàries i el món jurídic i el món de l’empresa estan molt interrelacionats». La novetat amb la doble titulació és que els estudiants puguin fer-ho «amb un curs acadèmic que ja estigui pensat per a ells, on puguin veure quines assignatures s’han de fer primer, quines després, i amb millors condicions de coordinació acadèmica». Així mateix, la professora Paluzie assenyala que «es tracta d’un ensenyament que atraurà especialment estudiants amb notes altes, alumnes que quan estan fent el batxillerat es veuen capaços d’afrontar dues carreres».

Rafael Ribó

Joan Hortalà

Llicenciat en Econòmiques i Dret per la UB

Llicenciat en Econòmiques (1961) i en Dret (1963) per la UB

Síndic de Greuges de Catalunya

President de la Borsa de Barcelona

A la UB vaig estudiar Dret i Econòmiques i hi vaig fer també el doctorat en tornar dels EUA. Vaig tenir professors

Què destacaria de la seva formació a la UB? Com valora haver cursat tant els estudis d’Econòmiques

excel·lents, si voleu que us n’esmenti alguns, començaria pel Jordi Nadal, un catedràtic que em va deixar una

com els de Dret?

gran empremta científica i, sobretot, de valor acadèmic. També José Antonio González-Casanova, no vaig tenir-lo

Vaig fer Econòmiques a plaça Universitat (quan encara no s’havia construït l’edifici de la Facultat a la Diagonal) i

de professor, però va crear el Departament de Teoria de l’Estat, embrió de futurs estudis de Dret Constitucional

destacaria la gran qualitat de tots els professors que vam tenir. Vam poder gaudir de la generositat de la UB, que

i Ciència Política, on vaig trobar-hi el seu mestratge i el de professors tan bons com l’Ignacio de Otto, el millor

ens va proporcionar els millors professors de totes les disciplines, en un moment on tot just naixien els estudis

constitucionalista que hi ha hagut a l’Estat espanyol després de la mort de Franco, o el de Cosculluela, que va

d’Econòmiques. Econòmiques i Dret són ensenyaments absolutament complementaris. Diria que fins i tot més

ser ministre d’UCD. I va ser impactant també el que va significar en Manolo Sacristán amb els seus enfocaments

Dret per a l’economista que Economia per a l’advocat. A part, els estudiants d’Econòmiques també han de saber

alternatius en economia. I n’hi va haver molts altres, en Font Rius, Latorre..., us inundaria de noms! He tingut força

matemàtiques i anglès.

sort amb el professorat, tant a la UB com als Estats Unit.

Consell a les persones que ara volen iniciar els estudis.

Els estudiants han d’estudiar no per aprovar sinó perquè no els suspengui la vida.

Dret

03

Enoch Albertí Degà de la Facultat de Dret:

“Tenim una Facultat de Dret de primer nivell” Quins serveis de suport ofereix al Facultat als estudiants?

Intentem cuidar molt els estudiants i això té molt reflexos.

Per exemple, aquest any hem establert una tutoria prèvia a la matrícula dels alumnes de primer curs, per poder orientar-los millor en l’inici dels seus estudis. Oferim també pràctiques externes fora de la Facultat i disposem d’una borsa de treball.

Tenim molts convenis amb universitats estrangeres per oferir ERASMUS; ens interessa molt que els nostres alumnes coneguin altres centres i estem potenciant tant els estudiants que vénen aquí com els surten. Tenim una molt bona biblioteca...I també programem una oferta d’activitats, conferències per als alumnes sobre temes d’interès social, polític, cultural, del moment.

Què caracteritza l’oferta docent de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona?

La nostra oferta docent que tradicionalment era la llicenciatura i el doctorat de Dret, s’ha diversificat molt. Ara, i des de fa ja un temps, també oferim els graus de Criminologia, Ciència Política, Relacions Laborals, i Gestió i Administració Pública. És una oferta formativa de grau molt important i diversa, d’ensenyaments connectats entre si. A més, com a Facultat, també disposem de la potència de la recerca; som una Facultat gran i que té molts investigadors en els diversos àmbits en què ens projectem. Tenim setze grups de recerca consolidats per la Generalitat de Catalunya, per tant, de primer nivell. En una facultat de dret, setze grups de recerca vol dir que hi ha un nombre molt considerable de professors que destina una part important de la seva dedicació a la recerca. Nosaltres, doncs, el que estem en condicions d’oferir és una molt bona i variada oferta docent molt connectada amb la recerca, la qual cosa ens permet també presentar una oferta de postgrau molt important.

Actualment tenim sis màsters oficials i un conjunt molt gran de títols propis de postgrau, que es completa, a més, amb un programa de doctorat molt rellevant en el nostre àmbit de les ciències socials.

La societat i la Facultat de Dret Aquesta és la composició del Consell Assessor creat per a les cinc titulacions de grau de la Facultat de Dret, que formula suggeriments per a la millora acadèmica, en connexió amb les canviants necessitats socials.

Encarna Roca Trias: magistrada del Tribunal Suprem. Sala Primera.

Catedràtica de Dret Civil Josep Lluís Bonet Ferrer: president del Grup d’Empreses Freixenet.

Professor titular de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona Josep M. Bricall Masip: expresident de la Conferència de Rectors de les Universitats Europees. Catedràtic d’Economia Pedro Yúfera Sales: advocat. Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona Ana Moleres Muruzábal: procuradora. Degana del Col·legi de Procuradors de Barcelona Francisco José García Martín: graduat social. Vocal de la Junta del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona Alfred Albiol Paps: advocat, titulat mercantil, economista. Auditor de comptes. Professor titular de Dret Mercantil de la UB. President del Consell de Col·legis Oficials de Titulats

Mercantils i Empresarials. Director de Formació del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya.

José Alberto Marín Sánchez: notari.

Vicedegà del Col·legi de Notaris de Catalunya. Professor de Dret Civil Heliodoro Sánchez Rus: registrador mercantil. Col·legi de Registradors de Catalunya Juan Garnica Martín: magistrat.

Professor de l’Escola Judicial del Consell General del Poder Judicial Carles Ramió Matas: director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya Joan Xirau Serra: secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia. Departament de Justícia de la Generalitat Joan Mauri Majós: exsecretari general del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Professor titular EU Dret Administratiu Anna Parés Rifà: degana del Col·legi de Politòlegs i sociòlegs de Catalunya Núria Paricio Paricio: directora de la Fundació Tot Raval Susana Gutiérrez Gutiérrez: directora de Recursos Humans de General Óptica. Membre de la Junta Directiva de l’Associació Espanyola de Direcció i Desenvolupament de Persones (AEDIPE)

Quins altres exemples hi ha d’internacionalització?

Nosaltres oferim diversos programes de doble titulació amb universitats estrangeres; som dels poquíssims centres que en tenen amb universitats nord-americanes, la Nova Southeastern de Forida i la Universitat de Puerto Rico. Això permet que els estudiants, allargant una mica més els seus estudis i realitzant-ne part en aquests centres nord-americans puguin graduar-se també a EUA a la vegada que es graduen aquí, de manera que poden accedir a l’advocacia als EUA i entre nosaltres. I volem encara estendre més aquests programes de doble titulació amb altres universitats.

Paral·lelament estem potenciant la internacionalització de la recerca; formem part d’una xarxa, la Strategic Alliance of Research Faculties of Law, d’universitats europees amb perfil de recerca.

En definitiva, què defineix la Facultat de Dret?

Nosaltres som la facultat de Dret per excel·lència. Els estudis de Dret són els que van donar origen precisament, junt amb els de Medicina, a la Universitat de Barcelona, fa uns 560 anys. Per tant tenim una tradició a la nostra esquena molt llarga i molt rica. Nosaltres el que volem és mantenir tot allò de bo que té la tradició i a la vegada projectar-nos cap al futur i respondre a les noves necessitats que avui demanda la societat Una important presència a Catalunya, Espanya i el món Una de les millors mostres de la presència de la Facultat de Dret a la societat són els nombrosos professors que ocupen llocs de responsabilitat en el sector públic i en el privat. Entre d’altres es poden recordar Juan Córdoba Roda, Francesc Fdez. de Villavicencio Arévalo, J.Mª Font Rius, Manuel Jiménez de Parga, Ángel Latorre Segura, Octavi Pérez-Vitoria o Jordi Solé Tura.

A continuació se’n donen alguns exemples actuals: Eliseo Aja: president del Consell de Garanties Estatutàries Ferran Badosa: membre de la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat

Esther Mitjans Perelló: directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades Mª Jesús Montoro: membre de la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat Miguel Palomares Amat: lletrat del Parlament de Catalunya Cristina Pellisé de Urquiza: directora general de l’Autoritat Catalana de la Competència Rafael Ribó Massó: síndic de greuges de Catalunya

Anna Mª Casanovas: membre de la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat

Eduardo Roig Moles: subdirector del Dpt. d’Assumptes Institucionals, Gabinet de la Presidència del Govern

Markus González Beilfuss: director general d’Immigració, del Ministeri de Treball i Immigració Pedro Jover Presa: membre del Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat M. Jesús Larios Paterna: coordinadora de l’Àrea del Síndic de Greuges

Miquel Roca Junyent Llicenciat en Dret per la UB President del bufet Roca Junyent

Elisenda Malaret Garcia: membre del Consell d’Audiovisual de Catalunya

Carlos Rión Tetas: regidor de l’Ajuntament de Calafell

Tomàs Font Llovet: president de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat

-

Elena Lauroba Lacasa: directora general d’Entitats Jurídiques del Dpt. de Justícia de la Generalitat

Miquel Caminal Badia: director del Memorial Democràtic, Dpt. d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat

Ramon Casas Vallés: professor de l’Escola Judicial del Consell General del Poder Judicial

«Aprendre i comprometre’s és una manera de marcar la teva personalitat, i això es deu, en bona part, a l’estil de la universitat en què has estudiat.

Per això em sento molt orgullós de ser exalumne de la Universitat de Barcelona».

Encarna Roca Trias: magistrada del Tribunal Suprem

Ana Sanz León: assessora parlamentària. Parlament de Catalunya Susanna Sartorio: membre de la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat Raquel Serrano Olivares: consell de Relacions Laborals, Dpt. de Treball Mercedes de Solà Domingo: funcionària de les Comunitats Europees Pere Vilanova Trias: director de la Divisió d’Afers Estratègics i Seguretat, Ministeri de Defensa

«Vaig aprendre molt en el meu pas per aquesta Facultat, tant des del punt de vista del coneixement com de les relacions humanes. Em vaig convèncer que tota connexió, tot punt de trobada entre l’àmbit acadèmic i el professional és un element clau per al futur de la Universitat i, alhora, per continuar progressant com a societat».

-

Carme Chacón Llicenciada en Dret per la UB Ministra de Defensa

Dret

04

Els 5 graus que ofereix la Facultat Grau de Dret El grau de Dret permet conèixer l’estructura general i els conceptes fonamentals de diverses disciplines jurídiques i capacita per analitzar problemes i tractar-los adequadament.

Prepara amb vista a interpretar la realitat, valorar la informació, distingir fets rellevants, distingir casos diferents, localitzar material pertinent, qualificar jurídicament els fets, prendre decisions, negociar, persuadir, fer-se entendre amb tot tipus de persones, definir estratègies i aconsellar; tot això sense perjudici de l’especialització posterior requerida per a l’exercici de diverses professions jurídiques, com ara l’advocacia, la funció pública o la feina en empreses i institucions.

Assegura una bona formació professional per al desenvolupament de diferents professions jurídiques.

Professions: Advocat / Procurador / Notari / Registrador / Jutges i magistrats, fiscals i secretari de jutjat / Advocat de l’Estat, tècnic de l’Administració civil de l’Estat / Funcionaris de les administracions central, territorial i local / Funcionari d’organitzacions internacionals / Advocat d’empresa / Advocat d’associacions i organitzacions no públiques / Assessor o conseller jurídic / Docent i investigador

Grau de Ciència Política i de l’Administració El grau de Ciència Política té com a objectiu l’anàlisi del poder, el sistema polític, l’Estat i l’Administració.

Pretén formar tant ciutadans com professionals en el ventall d’activitats relacionades amb el món polític (anàlisi, assessorament i suport a l’activitat i a la decisió política) de manera que tinguin sortida al mercat laboral.

Alegría Borrás Catedràtica de Dret Internacional Privat El Tractat de Lisboa i els ciutadans europeus

-

Un aspecte força desconegut de la tasca de la UE a favor dels ciutadans europeus fa referència a la cooperació judicial en matèria civil, amb què es pretén reforçar el programa d’Estocolm. Un principi fonamental és el de confiança mútua, que té com una de les seves conseqüències el reconeixement mutu de les decisions dictades pels tribunals d’un estat membre en els altres estats membres. Les llibertats comunitàries i el seu exercici han intensificat notablement les relacions entre persones i empreses dels diversos estats membres i d’aquí justament prové l’interès a dotar-se dels instruments adients per facilitar aquestes relacions des d’una perspectiva jurídica.

Encara que, com tot a la UE, s’avanci lentament, pot considerar-se una fita important que en matèries tan diverses s’hagin suprimit els tràmits intermedis als quals se sotmetien abans les decisions dictades en un altre país, amb el consegüent estalvi de temps i diners. En aquest sentit, sectors vinculats a l’activitat econòmica i a la vida de la família i de les successions es beneficien progressivament de mecanismes jurídics adients per a la intensitat dels moviments intracomunitaris. _ Representant d’Espanya a la Conferència de La Haya de Dret Internacional Privat i a la UE per a la cooperació judicial en matèria civil.

Ginebra Comellas Guanyadora del Primer Premi del Concurs d’Oratòria Amadeu Maristany de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (2010)

La Universitat de Barcelona no només m’ha ofert un ensenyament de qualitat, la qual cosa m’ha ajudat a desenvoluparme professionalment, sinó que, el més important, m’ha ensenyat a exercir el dret des d’un vessant humà.

Proporciona, a més, coneixement empíric i pràctic de la política, juntament amb la formació clàssica centrada en el pensament i la teoria polítics.

Professions: Tècnic en administracions públiques / Direcció, gestió i comunicació en organitzacions / Analista de polítiques públiques / Agent de desenvolupament local / Analista polític / Assessor i consultor / Consultor internacional / Docent i investigador

Grau de Criminologia Pretén capacitar per a l’anàlisi sistemàtica i la descripció científica dels diversos fenòmens criminals en les societats actuals i per a conèixer amb profunditat els objectius principals de l’anàlisi criminològica: delinqüència, víctimes i controls socials.

Forma en l’explicació científica del delicte a partir del coneixement i l’ús de les teories criminològiques que disposen d’aval empíric i de consens científic.

Entrena per a l’aplicació dels coneixements adquirits en l’anàlisi i la predicció dels riscos delictius en situacions socials i contextuals específiques.

Entrena en l’ús d’informació científica que permeti d’efectuar propostes eficients de prevenció, control i reducció de fenòmens criminals.

Professions: Victimologia / Criminalística /Policia científica / Centres penitenciaris / Vigilància penitenciària / Direcció d’oficines d’atenció a la víctima / Directius d’empreses de seguretat / Redacció i control d’informes i estadístiques / Criminologia forense / Justícia de menors / Marginalitat / Política criminal

Grau de Relacions Laborals Vol donar resposta a l’evolució del context econòmic i social, amb especial atenció als canvis produïts en les relacions laborals i la gestió de persones, mitjançant una formació sòlida i flexible.

Proporciona habilitats i coneixements interdisciplinaris per gestionar les relacions laborals.

Ofereix coneixements per comprendre la complexitat i el caràcter dinàmic i interrelacional del treball.

Capacita per aplicar els coneixements adquirits en diversos àmbits: assessorament juridicolaboral, gestió de persones, organització del treball, i gestió i mediació en el mercat de treball.

Professions: Graduat social / Gestió de recursos humans / Prevenció de riscos laborals / Administració pública / Seguretat social / Ensenyament.

Elisenda Malaret Catedràtica de Dret Administratiu Estudiar Dret avui

-

En l’entorn de la nostra vida quotidiana no hi ha res que ens molesti més que la injustícia. El que ens indigna i causa el nostre rebuig és la vulneració de les regles que regulen les nostres relacions amb els altres; una vulneració que pot fins i tot percebre’s com una agressió o coacció il·legítima. Una agressió que ens sembla més indigna quan més poder atribuïm al seu autor i encara més si aquest poder el percebem com il·legitim. Precisament aquesta capacitat d’indignació ens reafirma com a ciutadans i com a part activa d’una comunitat.

Les societats avançades estan estructurades sobre la base del Dret. Són democràcies fundades sobre el reconeixement dels drets i llibertats i les responsabiliitats correlatives, que s’han dotat col·lectivament de les regles i les institucions necessàries per garantir-los i satisfacer les necessitats col·lectives.

El desenvolupament econòmic i social, el desafiament de la sostenibilitat medioambiental, la irrupció d’Internet, la globalització dels intercanvis suponen noves realitats que generen una complexitat social més gran. El Dret respón mitjançant la creació de nous drets, de noves institucions per garantir-los, de noves formes de regulació social, assignant noves tasques per als poders públics.

Estudiar Dret avui implica conèixer i dominar els conceptes, les eines necessàries per resoldre racionalment i civilizadament els conflictes individuals i col·lectius i per construir les polítiques dels drets i les institucions necessàries per garantir la llibertat, la igualtat, la sostenibilitat i el benestar. _ Consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Dret

Grau de Gestió i Administració Pública Es pretén que els estudiants adquireixin habilitats i coneixements per poder ocupar llocs de direcció i de gestió tècnica en els àmbits de la gestió econòmica i financera, juridicoadministrativa i de gestió de les persones dels diferents organismes públics existents.

Els objectius són equivalents als de les titulacions d’administració d’empreses, però referits a una realitat objectivament diferent en el marc de les administracions públiques, les quals intervenen en l´activitat privada - limitant-la i fomentant-la - i presten serveis públics rellevants per a la cohesió social i territorial Professions: Gestió pública en institucions polítiques i en administracions públiques i administratives a escala local, autonòmica, estatal i europea / Gestió en organitzacions diverses (polítiques, de representació d’interessos, no governamentals) / Serveis de consultoria, d’assessorament o d’assistència a administracions Més informació a: http://www.ub.edu/dret/

Juan José Ferreiro Catedràtic de Dret Financer i Tributari -

05

Encarna Roca Catedràtica de Dret Civil L’habitatge conjugal que pertany als pares del marit o de la dona

-

Els pares tenim una tendència a afavorir els fills més enllà fins i tot de les nostres possibilitats i responsabilitats. I quan els fills es casen, es manté encara la tradició de deixar-los per viure-hi un habitatge, propietat del pare o de la mare. Sembla una obligació. Però abans els matrimonis eren per a tota la vida i ara són freqüents els divorcis. Què passa amb el pis que s’ha deixat al fill per raó del seu matrimoni i normalment sense haver de pagar cap renda i sense cap contracte? Doncs que les normes del divorci l’atribueixen als fills i aquell progenitor que en tingui cura i el propietari es quedarà definitivament o quasi sense poder utilitzar el pis que és seu.

La darrera jurisprudència del Tribunal Suprem ha dit que la situació d’aquell que ocupa un habitatge l’ús del qual se li ha cedit sense haver de pagar renda i sense fixar un termini per a què l’utilitzi com a domicili propi i de la seva família, és la d’un precarista, és a dir, l’ocupa sense títol i un cop trencada la convivència matrimonial, el propietari pot recuperar-lo independentment que s’hagi adjudicat a un o altre cònjuge o als fills en el procediment matrimonial. En definitiva, el matrimoni és cosa de dos. _ Magistrada del Tribunal Suprem.

Ordre jurídic, IRPF i impost sobre successions

-

El nostre ordenament jurídic ordena (art. 31 ce) repartir els impostos entre els ciutadans d’acord amb la capacitat econòmica de cadascun d’ells, de manera que pagui més el que més tingui i menys el que menys tingui.

La capacitat econòmica es mesura per la renda i el patrimoni. La renda obtinguda o gastada i el patrimoni que s’obté, que es té, o es transmet.

El nostre legislador ha entès des de fa decennis per renda tot increment patrimonial. I ha exclòs de l’IRPF només els increments obtinguts per via d’herència, precisament, perquè ja estaven gravats amb l’impost de successions.

Demanar la supressió de l’impost de successions, així simplement, suposa, doncs, demanar un privilegi per als que obtinguin els béns de l’herència incompatible amb el tracte igual dels que tenen les mateixes capacitats econòmiques, contrari al mandat constitucional. Un privilegi major com més gran és l’herència, estigui constituïda per una empresa familiar o bé per qualsevol tipus de béns.

A més, també resulta increïble que aquesta petició es faci basant-se en la doble imposició que patiria el patrimoni (obtingut, per exemple, pels pares amb els seus estalvis) en ser obtingut pels fills, ja que, d’una banda, tots els diferents impostos (més de vint en el nostre sistema) graven la renda o el patrimoni tantes vegades com impostos hi ha, i, de l’altra, el que grava l’impost de successions és, òbviament, l’increment patrimonial de l’hereu i no la capacitat dels pares difunts, o dels rebesavis o avantpassats més llunyans que van crear el patrimoni i el van transmetre gratis (per als hereus) et amore (per part dels difunts). _ Ex-defensor del contribuent.

Lluís Jou Notari de Barcelona i professor de la Facultat de Dret.

Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i exdirector general de Política Lingüística.

Quin és el millor actiu d’una facultat de Dret? Per descomptat, el prestigi que li atorga la qualitat de la recerca que s’hi produeix i de l’ensenyament que s’hi imparteix, és a dir, de les idees que s’hi forgen i del coneixement que s’hi transmet. El professorat i l’alumnat són la clau d’aquest prestigi, a què també contribueixen el de la ciutat, les instal·lacions, la tradició, l’obertura internacional, el màrqueting. Res d’això li falta a la UB.

La Facultat en xifres Estudiants: _Estudiants de llicenciatures i graus (7.228) _Estudiants de doctorat (247) _Estudiants de màsters oficials (65) _Estudiants de formació continuada (593) _Personal docent i investigador (360) _Personal d’administració i serveis (76) La Biblioteca: _Fons de monografies (174.456) _Fons de publicacions periòdiques (1.869) Recerca: _Observatoris adscrits a la Facultat (3) _Grups de recerca reconeguts per la Generalitat (17) _Projectes nacionals (46) _Projectes europeus (2) _Projectes i convenis de la Facultat gestionats per la Fundació Bosch i Gimpera (54)

Mª Eugènia Alegret Llicenciada en Dret per la UB Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Vaig estudiar la carrera de Dret a la UB entre els anys 1973 i 1978. El meus records transcorren entre els estudis, els professors i els companys i la convulsió que va suposar el final de la Dictadura i el començament de la Transició. En aquells temps la Universitat era motor i veu de les noves llibertats. Sens dubte, els meus fills en la universitat actual han aprofundit més en el saber i la ciència, però la nostra va ser una lliçó de vida irrepetible.

06

Dret

Màsters, postgraus i doctorat Oferta formativa de la Facultat de Dret per al curs 2010-2011

Màsters oficials _Anàlisi Política i Assessoria Institucional _Criminologia i Sociologia Juridicopenal _Criminologia, Política Criminal i de Seguretat _Dret de l’Empresa i dels Negocis _Gestió Pública Avançada Màsters propis _Bioètica i Dret: Problemes de Salut i Biotecnologia _Documentoscòpia i Grafologia _Dret Econòmic Internacional _Dret de l’Empresa _Dret de Família _Dret Penal i Ciències Penals _Dret Tributari _Estudis Internacionals _Globalització, Comerç Internacional i Mercats Emergents _Pràctica Jurídica (MPJ UB-ICAB) _Relacions i Negociacions Internacionals Diplomes de postgrau _Direcció i Gestió Ambiental.

Aspectes Jurídics i Empresarials _Direcció de Seguretat Privada _Dret Civil Català _Dret Tributari Internacional _Economia, Comerç Internacional i Països Emergents _Empresa, Comerç Internacional i Països Emergents _Especialització en Dret Comptable, Fiscal i Mercantil _La Gestió de la Negociació Col·lectiva en l’Àmbit de les Relacions Laborals _Govern Local _Infància, Protecció de la Persona

i Adopció _Medi Ambient i Urbanisme _Nul·litat, Separació i Divorci _Perícia Cal·ligràfica i Grafològica _Perícia Documental i Tecnològica _Règim Jurídic de l’Operador Econòmic Autoritzat _Tècniques Fiscals i Financeres d’Investigació Avançada Forensic Accountability i d’Economia Global

Cursos d’extensió universitària _Gestió de riscos catastròfics i actuacions davant d’amenaces d’artefactes explosius _Gestió de riscos: detecció de perfils de risc _Policia i sistema penal _Presó i dret penitenciari _Processos matrimonials canònics

Doctorat En el marc de les directrius de l’espai europeu d’educació superior (EEES) en el curs 2010-2011 s’ofereix el Programa de Doctorat de Dret i Ciència Política.

Aquest programa està integrat per 17 línies de recerca:

Escola de Postgrau L’Escola de Postgrau es crea a la Facultat de Dret com a òrgan encarregat de fomentar, coordinar i gestionar tota l’oferta de postgrau. Es tracta de millorar la qualitat del servei amb relació a tots els actors implicats: estudiants, professorat i el futur alumnat interessat en l’oferta d’estudis de postgrau de la Facultat de Dret.

Com a oferta formativa de postgrau l’Escola organitza màsters oficials, màsters propis, diplomes de postgrau, cursos d’extensió universitària i el programa de doctorat adaptat a l’EEES. Així mateix, com a activitats de formació continuada, s’ofereixen jornades, conferències i seminaris en tots els àmbits del dret i la ciència política.

_Bioètica i Dret _Ciència Política _Criminologia i Sociologia Juridicopenal _Ciència Política, Dret Administratiu _Dret Canònic i Dret Eclesiàstic de l’Estat _Dret Civil _Dret Constitucional _Dret Financer i Tributari _Dret Internacional Privat _Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals _Dret Mercantil _Dret Penal i Ciències Penals _Dret Processal _Dret Romà _Dret del Treball i de la Seguretat Social _Filosofia del Dret _Història del Dret

Joan Queralt Catedràtic de Dret Penal La llei i la lluita contra la corrupció

Màster de Pràctica Jurídica, una experiència pionera La Facultat de Dret de la UB i el Col·legi d’Advocats de Barcelona ofereixen la 4a edició del màster de Pràctica Jurídica, una experiència pionera que avança el futur sistema obligatori d’accés a l’advocacia i habilita per exercir al torn d’ofici. Aquest ensenyament prepara per a les diferents branques del dret i alhora forma en tècniques instrumentals (oratòria, negociació, mediació, deontologia, gestió, anglès jurídic, minutació, etc.). Els alumnes treballen en grups reduïts i el programa consta de 600 h de formació presencial amb la metodologia del cas, 400 h d’activitats (simulacions de judicis i visites tutelades a institucions) i 500 h de pràctiques remunerades en despatxos de prestigi.

Per contactar: escolapostgrau.dret@ub.edu Més informació a: http://www.ub.edu/dret/ Mariana Mier Torras, alumna del màster: «Es la millor opció per consolidar coneixements, potenciar habilitats i viure una experiència laboral real».

Els delictes que tenen a veure amb la corrupció pública i privada són tan antics com l’ésser humà. Disposem d’una àmplia legislació que castiga aquesta conducta, tant per als funcionaris (suborn, prevaricació judicial i administrativa, tràfic d’influències o falsedats documentals) com per als particulars (administració fraudulenta o deslleial, delictes societaris, etc.). No obstant això, no resulta fàcil d’eradicar. El màxim obstacle el constitueixen una determinada condescendència popular (amalgama d’ambició i enveja) i una complicitat del sistema, en no posar al servei de la investigació d’aquests delictes tots els mitjans necessaris (les investigacions s’eternitzen) ni formular una condemna clara dels corruptes propis o estranys. Igualment, l’enèsima reforma del Codi penal no ha inclòs mesures per lluitar contra un sistema que afavoreix la concertació entre corruptes/ corruptores públics i privats (reforma de la Llei electoral, de la normativa urbanística o de normes fiscals que afavoreixen l’opacitat, etc.).

Espero que el que acabo de dir serveixi com a mostra dels eterns problemes a què s’enfronta la societat contemporània. Per això l’ensenyament que ens proposem transmetre als nostres alumnes no és únicament tècnic. Sense renunciar-hi pretenem que els futurs operadors jurídics titulats de la nostra Facultat (advocats, jutges, fiscals, secretaris, notaris, registradors, advocats públics, diplomàtics, funcionaris superiors, legisladors, etc.) estiguin dotats del bagatge cívic necessari per detectar i afrontar problemes com el que aquí es planteja. Si un jurista no és un bon ciutadà, esdevé un element destructor de la societat.

El nostre objectiu és radicalment el contrari: enfortir aquesta societat i amb ella les bases d’una democràcia social i avançada. _ Ex-lletrat del Tribunal Constitucional.

Dret

Una recerca capdavantera i vinculada a la docencia La Facultat de Dret de la UB és el centre d’ensenyament superior del seu àmbit on es duu a terme més i millor recerca. 199 dels seus 360 professors són catedràtics i professors titulars d’universitat i tenen, per tant, plena capacitat investigadora. 17 dels grups de recerca de la Facultat han obtingut el reconeixement extern de la Generalitat de Catalunya. Estan també adscrits a la Facultat centres de recerca de prestigi reconegut com ara l’Observatori de Bioètica i Dret, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, l’Observatori de la Globalització, l’Institut de l’Aigua i l’Institut de Dret Públic. Tots aquests grups i centres obtenen finançament en convocatòries externes de caràcter competitiu. Els 56 projectes autonòmics, estatals i internacionals ara vigents es refereixen als sectors més importants del dret públic, el dret privat i la ciència política.

El laboratori de la Facultat és la Biblioteca amb 174.456 volums i 1.869 títols de revistes. Integra la primera biblioteca dipositària de Nacions Unides de l’Estat espanyol i disposa d’una important sala de reserva on es custodien un total de 1.850 llibres editats des del segle XVI al XIX. Com a conseqüència de l’activitat de recerca són molt freqüents els actes, les jornades i conferències oberts als estudiants. D’altra banda, la intensa recerca efectuada reverteix a la societat mitjançant convenis amb institucions públiques i empreses privades, que l’any passat van arribar a un import de gairebé 700.000 €.

El dia 3 d’abril es va dur a terme una jornada sobre el dret català de successions a Europa, a què van assistir els més destacats especialistes europeus en la matèria

María Teresa de Gispert Catedràtica de Dret Mercantil -

El risc de ser administrador

-

Avui dia el càrrec d’administrador o de conseller d’una societat, encara que sigui de fet, és una professió de risc. I ho és perquè la legislació s’ha endurit i els supòsits en què poden incórrer en responsabilitat són cada cop més nombrosos i les conseqüències per a aquests professionals poden ser en molts casos més greus del que es podia pensar quan van acceptar el càrrec.

Precisament aquest és un dels temes que més preocupació està causant en el món empresarial, ja que són molt nombrosos els processos judicials en els quals es pretén obtenir una indemnització dels administradors d’una societat. I no només perquè ara poden ser responsables per simples faltes en la seva gestió, sense necessitat de concurrència de culpa greu, sinó també perquè poden arribar a respondre pels deutes de la societat en cas que aquesta sigui declarada en concurs de creditors i hagin romàs inactius en conèixer la situació d’insolvència.

Tot administrador o conseller d’una societat ha de saber quins són els deures inherents al seu càrrec en l’empresa —fidelitat, lleialtat, informació, secret—, quines pautes de diligència els imposa la llei i quin és el règim legal de la responsabilitat que pot resultar-li exigible. De la mateixa manera ha de tenir clar com procedir a la prevenció i la cobertura dels riscos inherents en l’exercici de la seva professió. _ Vocal de la Comissió General de Codificació del Ministeri de Justícia.

Borsa de treball i pràctiques El vessant pràctic dels estudis té gran rellevància a la Facultat de Dret. El programa pràcticum, de ja llarga tradició, ofereix la possibilitat als estudiants de fer estades en gairebé 50 institucions col·laboradores, d’àmbit nacional i internacional. A més, la Borsa de Treball i Pràctiques és un altre servei adreçat als recents llicenciats. Cal tenir en compte que el 84% dels graduats a la UB està treballant tres anys després de finalitzar el estudis.

Pràctiques a despatxos, empreses i institucions Amb l’objectiu de facilitar als alumnes i titulats la integració en el mercat laboral, la Borsa treballa en estreta col·laboració amb els sectors públic i privat en relació a les nostres cinc titulacions. En aquests moments, la Borsa col·labora amb un total de 78 empreses, despatxos i institucions públiques i del tercer sector. Es gestionen més d’una cinquantena de noves ofertes de pràctiques remunerades dirigides a estudiants i desenes d’ofertes de feina per a recent titulats. Pel que fa al nombre de convenis de cooperació signats amb els sectors públic i privat, se n’han signat, en el conjunt dels darrers dos anys acadèmics,més de 500.

Fòrum d’Ocupació Laboral La Borsa organitza anualment el Fòrum d’Ocupació Laboral, gran trobada del món professional amb el món universitari, en el marc de la Facultat, per tal de facilitar un apropament entre ambdós àmbits i sortides professionals de nivell pels nostres estudiants. La darrera edició de 2010 va aplegar un total de 31 oferents de treball i més de 350 estudiants.

Acte de Graduació Des de la Borsa s’organitzen les tradicionals cerimònies de graduació, que en el darrers dos anys han inclòs amb l’apadrinament de les darreres dues promocions de Dret per part de personalitats, com ara ex magistrats del Tribunal Constitucional (Carles Viver Pi i Sunyer) o magistrats del Tribunal Suprem (Encarna Roca Trias) i han aplegat a més de 600 participants, entre titulats i familiars. _ Més informació: http://www.ub.edu/dret/queoferim/index/bt.htm

Ignacio García Ninet: Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social Acomiadaments i crisi empresarial

Carles Martínez Lizán premi extraordinari de la llicenciatura de Dret per la Universitat de Barcelona l’any 2002 i guanyador del Premi Joves Juristes 2009 en la categoria de professionals, dirigida a menors de trenta anys.

Tinc el record d’una autèntica escola de la vida, en què un té l’oportunitat d’aprendre a valdre’s per un mateix, i que la diferència entre l’èxit i el fracàs està en la voluntat i la determinació de cadascun per aprofitar els recursos que té a l’abast.

-

L’àrea de Dret del Treball d’aquesta Facultat de Dret està fortament compromesa amb els drets dels treballadors, especialment en aquesta llarga crisi, de la qual no són en absolut culpables els treballadors. S’han organitzat unes jornades d’estudis sobre les causes i els efectes de la crisi en clau laboral, atès que volem aportar el nostre gra de sorra amb vista al futur. D’una banda, considerant el que ha passat, busquem les millors receptes perquè les empreses i els treballadors puguin col·laborar per sortir de la crisi al més aviat possible. De l’altra, enfoquem la docència del nostre alumnat perquè puguin assessorar de la millor manera possible treballadors i empresaris amb la finalitat d’assolir un millor compliment de les normes. _ Ex-inspector general de serveis del Ministeri d’Educació i Ciència.

07

08

Dret

Master of Laws in International Economic and Policy -

Reconeixement internacional -

Estudiants de la Facultat de Dret participen en una prestigiosa competició jurídica internacional, la “ELSA WTO Moot Court Competition”, organitzada per l’Organització Mundial del Comerç i el European Law Student’s Association.

La competició consisteix a preparar la defensa d’un cas fictici davant la WTO, amb l’ajut d’un preparador, que en la UB és Xavier Fernández Pons, professor de dret internacional públic. L’equip de la UB és l’únic equip espanyol que s’ha classificat en una ronda final mundial.

En l’edició 2008-09 va guanyar la ronda regional, es va imposar a equips de la Universitat de Maastrich o de la London

Xavier Fernández Pons. Professor titular de Dret Internacional Públic. Preparador School of Economics, i va quedar en cinquena posició mundial. Una de les participants, María Alcover, va rebre a més el premi a la millor oradora. En l’edició 2009-10 l’equip ha quedat segon en la ronda regional, i s’està preparant per a la final mundial a finals de maig

Pere Vilanova: Catedràtic de Ciència Política

El Master of Laws in International Economic and Policy (IELPO) és un novedós programa impartit plenament en anglès que reuneix a professors de les més prestigioses organitzacions internacionals, universitats, Think Tanks, i despatxos d’advocats de tot el món. El seu objecte és el comerç, combinant dret, economia i policy. Les sortides professionals de les dues primeres edicions han estat principalment organitzacions internacionals, despatxos d’advocats i centres de recerca a Brussel·les, Ginebra i Londres.

Más informació a www.ielpo.org

Dobles titulacions amb els Estats Units -

La Facultat de Dret gestiona diversos programes de mobilitat i intercanvi internacional des de l’Oficina de Relacions Internacionals per als diferents títols que ofereix la Facultat. El més important és el Programa de Doble Titulació en Dret amb la Nova Southeastern University a Florida i amb la Universitat de Puerto Rico, a San Juan. Aquests programes permeten a l’estudiant realitzar un període d’estudis en una d’aquestes universitats nordamericanes (sigui d’un any o d’un any i mig) i, si ho supera amb éxit, obtenir el títol de graduat en Dret per la UB i el Iuris Doctor.

Aquest títol li permetrà presentar-se a l’examen de la Bar Association per poder exercir als EEUU. Alguns dels estudiants de la UB que han participat amb èxit en aquest programa ja estan exercint a EE.UU. Tenir dues titulacions en Dret en dues de les principals árees econòmiques i polítiques del món (EE.UU. i la Unió Europea) és un valor afegit molt considerable en el currículum de l’alumne i la UB es l’única universitat espanyola que ho ofereix

Marta Colomar Llicenciada en Dret per la UB i per la NSU de Florida.

Advocada en exercici als Estats Units

Ordre interestatal i ordre global

-

Cal distingir, a nivell internacional, entre l’ordre interestatal i l’ordre global (o mundial). Des d’aquesta perspectiva, l’ordre internacional concebut com a ordre interestatal presenta, malgrat tot, un balanç considerable a favor seu, ja que ha aconseguit establir paràmetres acceptables de supervivència dels Estats, de les relacions d’aquests entre sí, de reglamentació fins i tot de l’ús de la força i,per via indirecta, una certa capacitat indirecta de garantía de la supervivència del seus habitants, per molt que subsisteixin les diferències entre els uns i els altres. En termes relatius, l’ordre interestatal està en un estadi molt més avançat que l’ordre global, el problema es pot resumir dient que el desordre mundial es deriva justament de que el sistema no està estructurat de forma estatal. Es pot afirmar doncs que el dret internacional representa un mínim d’acceptació de normes lliurement consentides, i que tot i que revocable ha anat creant un entramat de responsabilitat col·lectiva no gens menyspreable. El que seria el mateix: ha contribuït a generar en els Estats un limitat règim d’auto obligació en relació a la col·lectivitat. _ Director d’Afers Estratègics al Ministeri de Defensa

Jordi Garcia Viña Secretari General de la Universitat de Barcelona.

Professor de la Facultat de Dret

La Facultat de Dret, que es troba dins el Barcelona Knowledge Campus, que ha obtingut el número u dels campus internacionals a Espanya, està aplicant un dels plans docents més moderns, les seves instal·lacions estan en plena remodelació per poder oferir millors serveis als alumnes, es compta amb excel·lents professors i és un dels centres jurídics amb major transferència de coneixement.

David Arola Kaminski Llicenciat en Dret per la UB i per la NSU de Florida.

Advocat en exercici als Estats Units

Actualment és advocada i exerceix a Florida i Washington DC: “Quan miro enrere m’adono de la gran sort que

El programa no només compleix la funció d’obrir-li a un les portes al desenvolupament personal i acadèmic a un

he tingut d’haver estat seleccionada per formar part del programa de doble titulació, no només per l’experiència

nivell superior, sinó que a més reflecteix la necessitat d’un món global, d’advocats amb coneixement global dels dos

d’estudiar a l’estranger, sinó pels resultats tan positius i les oportunitats professionals que m’ha donat.

sistemes legals més importants, el del common law i el del civil law.

Economia i empresa

09

Elisenda Paluzie Degana de la Facultat d’Economia i Empresa

“Hem modernitzat l’oferta acadèmica de la UB en l’àmbit de l’economia i l’empresa” premis ICREA-Acadèmia, que representen un reconeixement a investigadors de molta qualitat que fa la Generalitat de Catalunya i en concret la ICREA. I actualment tornem a tenir un investigador de la Facultat premiat amb ICREA-Acadèmia. El repte que ens proposem és que els investigadors publiquin en aquelles revistes de major impacte, en les millors.

Quina és l’oferta del centre en graus adaptats a l’espai europeu d’educació superior (EEES? Oferim els quatre graus d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE), Economia, Sociologia i Estadística (conjunt amb la UPC).

L’oferta de la Facultat d’Economia i Empresa és molt àmplia i molt diversa pel fet de ser una facultat gran i formar part de la Universitat de Barcelona, la qual cosa ens permet aprofitar moltes sinergies amb altres centres i serveis. Així, el curs vinent oferim el doble grau amb Dret, però també una altra titulació amb una facultat com és la de Matemàtiques de la UB, coneguda pel seu nivell de qualitat i d’excel·lència. És el doble grau d’Administració i Direcció d’Empreses i de Matemàtiques, pensat per a l’alumnat molt bo en matemàtiques en el batxillerat. Val a dir que en el sector financer cada vegada està més valorada la gent que té molta formació matemàtica.

A la Facultat, també hi ha una important activitat de recerca.

Els darrers deu anys hi ha hagut realment un gran increment de l’activitat de recerca de la Facultat, i s’ha orientat cap a la publicació en revistes internacionals indexades de primer nivell científic. Per posar-ne només un exemple, aquest darrer any 2009 la Facultat té 70 publicacions en revistes internacionals indexades en el Journal of Citation Reports del Social Science Citation Index, mentre que l’any immediatament anterior n’hi havia una cinquantena.

Un altre fet que marca aquest salt qualitatiu i quantitatiu de la Facultat els darrers temps en recerca en economia és el fet que en la convocatòria de l’any passat ens van concedir dos

Artur Mas President de CiU i conseller en cap de la Generalitat (2001-2003) Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB (1979) Què destacaria de la seva formació a la UB? Va coincidir amb uns anys tan complicats com excitants, del 1974 al 1979, la transició de la dictadura a la democràcia; un moment excepcional i de gran transcendència històrica. Això va alterar el ritme de les classes, però vaig tenir bons professors.

Quin consell voldria transmetre a les persones que ara volen iniciar els seus estudis?

Que siguin conscients que la universitat és l’elit del coneixement i que això requereix aprofitar-la al màxim, més encara quan està finançada amb recursos públics. I que la gaudeixin a fons, perquè és un període irrepetible en la vida d’una persona.

Quins serveis ofereixen als estudiants per donar-los suport?

Un estudiant que arribi a la nostra Facultat es trobarà un tutor per acompanyar-lo en els estudis al llarg de tota la carrera. També trobarà una oficina de pràctiques que gestiona més de 1.200 convenis en empreses l’any, i una borsa de treball. És la Facultat de tot Catalunya que ofereix més places per cursar ERASMUS en universitats europees i es compta també amb convenis amb altres àrees geogràfiques. Tenim, així mateix, unes 400 places l’any per anar a cursar una part dels estudis a universitats europees, nord-americanes, asiàtiques, amb diversos programes de mobilitat.

I també podrà utilitzar tots els serveis que ofereix una gran universitat com és la UB (l’Escola d’Idiomes Moderns per cursar-hi llengües estrangeres, els Serveis Lingüístics, el Servei d’Esports amb les pistes a deu minuts a peu de la Facultat, etc.).

“Els darrers deu anys hi ha hagut realment un gran increment de l’activitat de recerca de la Facultat”

Fa un any es van unir les antigues Facultat d’Econòmiques i l’Escola d’Empresarials. Què s’ha aconseguit amb aquest procés i en quin moment es troba el centre?

Amb la fusió hem aprofitat la sinèrgia dels dos centres anteriors i hem modernitzat l’oferta acadèmica de la UB en l’àmbit de l’economia i l’empresa, tot adaptant-la a l’Espai Europeu d’Educació Superior. També, com ensenyem als estudis d’Economia, hem aprofitat les economies d’escala pel que fa als serveis que es poden prestar als estudiants. I sobretot hem donat una coherència acadèmica a l’oferta de la Universitat de Barcelona en l’àmbit de l’economia i l’empresa.

Com diu molt sovint el rector de la Universitat de Barcelona, ser de la UB combina tradició i modernitat. Penseu que aquest centre és el que ha format la primera promoció d’economistes de Catalunya i, per tant, tenim tot el llegat de tota la gent que tant com a estudiants o com a professors han passat per aquesta Facultat. Això, combinat amb una dimensió que fa que tinguem professorat especialitzat en tot tipus de matèries i en tot tipus de línies de recerca, ens permet oferir un ampli ventall de coneixements en tots els nostres ensenyaments. Conjuntament amb una aposta de sempre per la qualitat, i els darrers anys amb un gran impuls a la recerca

Salvador Alemany President d’Abertis Infraestructures S.A. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB (1976) Què destacaria de la seva formació a la UB? En aquella universitat dels anys seixanta, la formació en Economia podia ser desigual però teníem l’oportunitat de formar-nos com a persones que patíem per aprovar, volíem canviar el món i teníem ganes, i necessitat, de treballar en alguna cosa que ens donés diners al més aviat possible. Confio que segueixi sent així, en unes circumstàncies, afortunadament, diferents.

Quin consell voldria transmetre a les persones que ara volen iniciar els seus estudis?

Recomano estudiar Econòmiques a persones amb interessos socials amplis i capacitades per decidir en funció de la pròpia lectura de situacions canviants. Són convenients les habilitats per formular idees i expressar-les de manera adequada.

Josep Oliu President del Banc de Sabadell Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB (1971) Què destacaria de la seva formació a la UB? Era un lloc de diàleg on des del bar de la Facultat fins les aules bullien les idees. Destacaria també la qualitat del professorat, com ara Jordi Nadal, Joan Hortalà o Sebastián Martín Retortillo.

Quin consell voldria transmetre a les persones que ara volen iniciar els seus estudis?

Que no es limitin als estudis teòrics d’Econòmiques. És fonamental ampliar l’objectiu especialment en els àmbits de les ciències polítiques i el dret.

10

Economia i empresa

Els graus i els màsters oficials de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB: una formació de futur La Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona proposa l’oferta d’ensenyaments més àmplia i diversa entre les universitats catalanes. Així, el curs 2010-2011 s’impartiran quatre graus (Administració i Direcció d’Empreses (ADE), Economia, Estadística i Sociologia), dos dobles graus (ADE-Dret i ADE-Matemàtiques), dues llicenciatures de segon cicle (Ciències Actuarials i Financeres i Investigació i Tècniques de Mercat), onze màsters oficials (de recerca i professionalitzadors) i quatre doctorats, tots els quals adaptats a l’espai europeu d’educació superior (EEES).

El grau d’ADE proporciona la formació en economia i organització d’empreses necessària per poder administrar, gestionar i dirigir empreses i altres institucions.

Prepara l’estudiant per incorporar-se al mercat laboral en qualsevol àrea funcional de l’empresa (finances, producció, màrqueting, recursos humans, comptabilitat, etc.). El nombre i la varietat del professorat de la UB li permet oferir més assignatures optatives, més horaris i més itineraris d’especialització que cap altra universitat. Així, el grau d’ADE de la UB ofereix la possibilitat d’especialitzar-se en les quatre grans àrees del món empresarial: organització d’empreses; finances i assegurances; màrqueting i investigació de mercats, i comptabilitat i fiscalitat.

Aquesta especialització està reconeguda com a menció en el suplement europeu al títol i els estudiants la poden cursar durant el quart curs de la carrera.

Al seu torn, el grau d’Economia permet obtenir a l’estudiant les eines analítiques i els instruments tècnics necessaris per entendre i elaborar les informacions econòmiques, i també per plantejar alternatives de política econòmica fonamentades. Prepara l’estudiant per treballar en tasques de direcció o gestió a l’Administració pública, en organismes internacionals i en serveis d’estudis públics o privats. A la UB, el grau d’Economia ofereix la possibilitat de cursar un minor (especialització en un àmbit diferent del de grau) de Matemàtiques, per als estudiants que vulguin ampliar la formació matemàtica.

En el grau de Sociologia l’estudiant aprèn a analitzar l’evolució, el canvi i les transformacions de les societats contemporànies i es prepara per treballar en l’avaluació de polítiques socials, en processos de dinamització social i cultural, en empreses d’estudis de mercat o opinió política, en recursos humans i organització del treball, i en general, en tot tipus de recerca social aplicada. La UB va ser la primera universitat catalana a oferir l’ensenyament de Sociologia de la UB com a ensenyament diferenciat a Catalunya, i des de l’inici ha estat molt lligat als altres ensenyaments de la Facultat.

Alícia Adserà Llicenciada en Ciències Econòmiques UB (1990) Professora d’Economia a Princeton University, USA.

Què destacaria de la seva formació a la UB? El record més especial dels meus anys a la UB va ser la oportunitat que vaig tenir de participar en la primera promoció d’EUS General. Aquest programa permetia als estudiants que ho sol.licitaven, d’entre els que portaven les assignatures de la carrera al dia, participar en un grup reduït que combinava els estudis i tres mesos al l’any de pràctiques laborals durant els dos darrers anys de la carrera. En el nostre cas les pràctiques es van fer majoritàriament a empreses (semi) públiques, Generalitat i Ajuntament, d’entre altres. Alguns dels meus companys encara treballen en algunes de les mateixes institucions. El programa permetia una primera aproximació a l’aplicació en el món laboral de l’ensenyament rebut a la Universitat. A més el fet de compartir les classes en un grup reduït de 15 companys va crear una molt bona relació entre tots i amb els professors. Encara organitzem sopars un o dos cops a l’any tot el grup de companys, als que m’afegeixo quan sóc per Barcelona i amb alguns d’ells mantinc una amistat més estreta.

Quin consell voldria transmetre a les persones que ara volen iniciar els seus estudis?

Els anys a la Universitat són un període per a madurar i explorar, fins tot altres camps o activitats més enllà de l’àrea en la que l’estudiant es vol especialitzar. El Pla Bolonya, en escurçar els anys de la carrera i potenciar l’especialització posterior en estudis de postgrau, obre oportunitats en aquest sentit. El sistema universitari americà afavoreix i promou que l’estudiant agafi assignatures de camps molt diferents. Quan vaig arribar als Estats Units sospitava d’aquest sistema pero ara crec que ajuda als estudiants a trobar que és el que realment volen fer i permet redreçar errades.

D’altra banda, la Facultat ofereix també el grau d’Estadística conjuntament amb la UPC, unint la potencialitat de dues grans universitats (la UB i la UPC) que comparteixen un projecte comú: el Barcelona Knowledge Campus (campus d’excel·lència internacional). El grau d’Estadística proporciona una formació sòlida sobre els mètodes estadístics per millorar els processos de recollida i anàlisi d’informació d’empreses i institucions. El caràcter interdisciplinari permet als professionals de l’estadística treballar en entorns molt variats.

Més enllà d’aquests quatre graus, la Facultat d’Economia i Empresa aposta per treballar conjuntament amb altres facultats de la Universitat de Barcelona mitjançant l’oferta de dobles titulacions, aprofitant al màxim les sinergies derivades de formar part de la universitat més gran i amb més potencial de recerca del sistema universitari català. En aquest sentit, enguany, hi ha la possibilitat de cursar ADE-Dret i ADE-Matemàtiques. L’objectiu dels dobles graus és permetre als estudiants obtenir dos graus en un termini més curt i amb més coordinació acadèmica que si els haguessin de cursar de manera autònoma i lliure. Així, l’estudiant que obtingui dos graus en cinc anys i mig estarà capacitat per assumir tasques en llocs de treball de màxima responsabilitat; en el cas del doble grau ADEDret, en bufets d’advocats i economistes o en empreses, i en el cas del doble grau ADE-Matemàtiques, principalment, en el sector de les finances.

Gonzalo Bernardos Vicerector d’Economia de la UB Els millors anys de la teva vida

-

El proper setembre la teva vida canviarà. No poc, sinó molt. El motiu és que has decidit matricular-te a la UB. No és una universitat més, sinó la primera d’Espanya, segons els principals rànquings internacionals. No ho saps encara, ni te n’adonaràs fins que siguis més gran, però segurament passaràs en aquesta universitat els millors anys de la teva existència.

Probablement, quan hagis complert els quaranta i repassis el teu passat, la UB estarà directament o indirectament present en la majoria dels teus records. Fins i tot és possible que arribis a la conclusió que cap altra empresa o institució en què hagis estat t’hagi donat tant.

A la UB et formaràs professionalment i personalment. La formació rebuda et proporcionarà els coneixements necessaris per aconseguir una bona feina, en permetre’t desenvolupar funcions directives o d’elevada especialització. T’ensenyarà el que és el sacrifici, ja que sense esforç és molt difícil convertir-te en graduat. Una gran part dels teus millors amics els faràs a les seves aules i no seria estrany que coneguessis en els passadissos o festes a la mitja taronja de la teva vida.

T’equivoques si veus la UB com la prolongació del col·legi i inconscientment desaprofites algunes de les oportunitats que et proporciona. Anar a la universitat no consisteix només a estar a classe de vuit a dues sinó que és molt més. Pots participar en les diverses associacions, implicar-te en alguna de les múltiples accions humanitàries i socials i, fins i tot, escollir el rector. El teu expedient acadèmic és important, però ni molt menys ho és tot.

La UB també t’ajuda a desenvolupar la intel·ligència emocional, tan necessària o més que l’altra per tenir èxit professional i ser feliç.

Quan acabis el grau, només et demanem que no ens oblidis. Ens agradaria que completessis la teva formació cursant amb nosaltres un màster o un doctorat. També esperem que et facis soci d’Alumni UB. És la casa de tots els antics alumnes, allà on cada dia podràs reviure els millors anys de la teva vida.

Economia i empresa

Renovació acadèmica i pràctiques El curs 2010-2011 serà també el de la plena adaptació a l’EEES. La Facultat d’Economia i Empresa, amb una llarga tradició, vol aprofitar l’experiència acumulada, i reconeguda arreu del món, per renovar els ensenyaments actuals d’Economia, ADE i Sociologia i assolir, així, els nivells de màxima excel·lència acadèmica. Aquesta renovació es materialitza en la modernització dels plans d’estudis apostant per un lligam més estret entre la formació teòrica i pràctica, per dotar de major importància les pràctiques externes i per una projecció internacional més àmplia. Els estudiants de la Facultat d’Economia i Empresa poden triar dur a terme pràctiques entre centenars d’empreses i d’institucions de tot tipus, de tots els sectors, tant a escala nacional com internacional. La dimensió internacional de la Facultat es concreta, entre d’altres, en la mobilitat internacional d’alumnat i professorat, en la possibilitat de fer pràctiques internacionals, graus bilingües, etc. Actualment, l’estudiant pot escollir entre més de 200 universitats europees, americanes i asiàtiques per cursar-hi una part dels estudis.

Per al curs 2010-2011 s’oferiran, també, les llicenciatures actuals de segon cicle de caràcter específic però amb una elevada demanda social, com ara Ciències Actuarials i Financeres i Investigació i Tècniques de Mercat. Aquestes llicenciatures de segon cicle es transformaran en màsters oficials, d’aquí a dos anys. Tot i així, actualment són una opció excel·lent per als estudiants que han obtingut un primer cicle de les antigues llicenciatures o una diplomatura i que cerquen una especialització professional d’alt nivell.

11

Jordi Pons i Novell

Catedràtic d’Economia de la UB i Síndic de Comptes Una paradoxa econòmica

-

En els països més desenvolupats el nivell de preus acostuma a ser més elevat que en els menys desenvolupats. Per tant, per equiparar el poder de compra entre dues àrees és necessari eliminar les diferències quant als preus. Les paritats de poder de compra compleixen dues funcions: conversió de diferents monedes a una divisa comuna i eliminació de les diferències de preus. Quan els països comparteixen una mateixa moneda, com a la zona euro, o es fan comparacions entre les regions d’un mateix estat, la primera funció deixa de tenir sentit, mentre que la segona és especialment rellevant.

Les dades publicades per la Fundació FUNCAS referides a l’any 2009 permeten concloure que el nivell de preus a Catalunya és el més elevat de les comunitats autònomes. Així, per exemple, supera en un 26 % el d’Extremadura, en un 21 % el de Castella-la Manxa o en un 6 % el de Madrid. Per tant, un pensionista català que cobri el mateix que un d’extremeny en realitat té menys poder adquisitiu, atès que el que val 100 a Extremadura en val 126 a Catalunya.

Catalunya tenia l’any 2009 un PIB per habitant un 16 % superior al del conjunt de l’Estat, superat només per Madrid, el País Basc i Navarra. Una vegada abonats els impostos i rebudes les prestacions socials s’obté la renda familiar bruta disponible per habitant. Això no obstant, la història no s’acaba aquí, atès que per obtenir la capacitat adquisitiva real dels ciutadans s’ha de corregir la renda per habitant pel nivell de preus. En aquest cas, Catalunya se situa únicament un 3,9 % per damunt de la mitjana, superada, per aquest ordre, per Navarra, el País Basc, Madrid, Ceuta, Castella i Lleó, Aragó, Cantàbria, la Rioja i Melilla.

En definitiva, després de la intervenció de l’Estat i de corregir la renda pel nivell de preus, Catalunya passa de ser una de les comunitats autònomes més riques a ser superada en benestar per territoris que generen un volum de riquesa molt inferior. Sens dubte, una situació, com a mínim, ben paradoxal.

Josep Capella Llicenciat en Ciències Actuarials i Financeres (2000) Manager de risc de mercat de Deutsche Bank a Londres

Màsters de futur L’oferta formativa de la Facultat es complementa amb una àmplia i variada oferta de màsters oficials amb orientació de recerca, professional o les dues a la vegada.

Els màsters d’orientació de recerca que s’ofereixen són quatre: Economia; Empresa, Finances i Assegurances; Sociologia, i Història Econòmica (interuniversitari). Tots proporcionen els coneixements i les eines necessaris perquè l’estudiant pugui, un cop superat el màster, iniciar la carrera d’investigador.

Els màsters d’orientació professional que s’ofereixen són molt variats i molt atractius per l’especialització en àmbits nous i de futur. Per al curs 2010-2011 s’ofereixen els següents: Creació i Gestió d’Empreses Innovadores i de Base Tecnològica, Direcció d’Empreses de l’Esport i Internacionalització.

Els màsters de Gestió Cultural, Estadística i Investigació Operativa (interuniversitari) i el de Gestió Pública (interuniversitari) tenen una doble orientació de recerca i professional.

Tots són màsters que disposen ja d’experiència avalada, amb un elevat nombre de sol·licituds tant d’estudiants nacionals com d’estudiants estrangers i amb una inserció laboral satisfactòria.

Què destacaria de la seva formació a la UB? La majoria de la gent de la promoció d’Actuarials que no va accedir a una feina purament Actuarial, et respondria que la formació era molt teòrica i poc aplicada a la realitat. Jo que he treballat en feines molt més tècniques, penso tot el contrari i crec que el nivell es excel·lent. Vaig convalidar la meva titulació d’actuari al Regne Unit per ser FIA (Fellow of the Institute of Actuaries) i he treballat amb molts actuaris anglesos i la veritat es que estem totalment a la seva alçada.

Trobo que s’haurien de fomentar mes les classes amb anglès i fer referència a llibres actuarials en anglès a les classes per poder ampliar les alternatives laborals dels alumnes mes enllà d’Espanya.

De la meva estada a la UB destacaria la qualitat del professorat, tant per part del Dr. Alegre com de la Dra. Guillén, la Dra. Ayuso i el Dr. Lecina per nomenar uns quants. Excel·lents tots ells. Després també destacaria el pes donat a les pràctiques, per a mi un factor clau per la rapida integració en el món laboral.

Quin consell voldria transmetre a les persones que ara volen iniciar els seus estudis?

A la meva època, molta gent estudiava Actuarials per que era una carrera tècnica però no tenien intenció d’acabar fent d’Actuaris per que la professió no tenia molt renom i reconeixement en al mercat. Crec que es una qüestió de falta d’informació ja que el ventall de feines tècniques que es poden fer dins del mon assegurador i financer son enormes.

Maria Teresa Costa Llicenciada en Econòmiques UB (1972) Presidenta de la Comissió Nacional de l’Energia

Què destacaria de la seva formació a la UB? La UB és un centre d’alt nivell formatiu en l’anàlisi econòmica aplicada. L’estudi dels problemes reals m’ha permès a mi i a altres graduats de la UB desenvolupar responsabilitats al llarg de la meva vida en els àmbits acadèmics, empresarials i institucionals. Em va permetre també obrir els ulls al món en uns anys molt difícils per a Catalunya i Espanya.

Quin consell voldria transmetre a les persones que ara volen iniciar els seus estudis?

Que s’interessin des del primer dia de forma intensa per a totes les disciplines. Cal que treballin sobre obres publicades, articles i estudis bibliogràfics i que els apunts siguin documents de referència complementaris. Això és fonamental per a gaudir d’una bona metodologia d’aprenentatge i per a un procés de formació continuada.

12

Economia i empresa

La recerca a la facultat La Facultat d’Economia i Empresa té una important activitat de recerca competitiva i reconeguda en l’àmbit internacional. Actualment hi ha una trentena de grups de recerca, 14 dels quals són catalogats per la Generalitat com a consolidats.

La Facultat ofereix quatre programes de doctorat: Economia, Història Econòmica, Sociologia i Empresa. Els dos primers gaudeixen del reconeixement com a programes de doctorat de qualitat del Ministeri d’Educació. Tots ells requereixen un període de formació previ que està constituït pels Màsters de Recerca que ofereix la Facultat o bé per màsters equivalents d’altres universitats. Els programes de doctorat es centren en la realització de la tesi doctoral i inclouen activitats complementàries i complements específics de formació. Els estudiants poden adscriure’s a diverses línies de recerca, sota la direcció d’algun dels professors inclosos en la línia de recerca.

Per als estudiants, la disponibilitat de professors que estan a l’avantguarda dels avenços científics en les seves disciplines suposa un valor afegit molt important. Per facilitar aquests contactes cada setmana es programen diversos seminaris impartits per acadèmics de referència d’arreu del món.

L’activitat de recerca disposa d’un espai propi i exclusiu dins de la Facultat, l’Espai de Recerca en Economia (ERE). Aquest espai disposa de despatxos per a investigadors, d’aules de seminaris i d’una secretaria comú i suport informàtic per als recercadors.

En els darrers deu anys la recerca a la Facultat d’Economia i Empresa ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu molt important. Així, el 2009 es van publicar més de 70 articles en revistes científiques internacionals de primer nivell, indexades en el Journal Citation Reports, mentre que el 2008 n’havien estat 50. En les dues primeres convocatòries, tres investigadors de la Facultat han obtingut el Premi ICREA-Acadèmia de la Generalitat de Catalunya que es proposa incentivar i recompensar l’excel·lència investigadora del personal docent i investigador vinculat a les universitats públiques de Catalunya. Ben aviat s’incorporarà també a la facultat en l’àmbit de la sociologia un investigador ICREA-Senior, programa de captació de talent de l’estranger de la Generalitat de Catalunya.

Josep Lluís Carrión Catedràtic d’Economia UB Premi ICREAAcadèmia 2009

Des de la darrera dècada s’han esmerçat esforços per fer que la recerca que es fa a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB sigui cada cop més competitiva i visibilitzada per la resta de la comunitat científica.

Es d’esperar que aquest esforç inicial tingui la suficient inèrcia per a que generi més recerca de qualitat en el futur.

La facultat ha endegat programes de potenciació de recerca, fomentant la comunicació de les activitats dels diferents grups de recerca com a via de potenciació d’una competitivitat sana i enriquidora, i, potser el més important, visibilitzar l’activitat de recerca mitjançant la creació de l’Espai de Recerca en Economia, amb la infraestructura que hi té associada.

Fabian Gouret

Paloma Fernández

Doctor per la Université Paris I, França

Professora Titular d’Història Econòmica

Investigador post-doc Juan de la Cierva a la UB Catalunya té una imatge molt dinàmica pel que fa a la recerca en ciències econòmiques de manera que quan el Ministeri em va concedir la beca, vaig decidir venir a Barcelona. El lectorat a França hauria estat molt més estable que un contracte de tres anys d’investigador a la UB, però molt menys interessant. Em semblava (i encara m’ho sembla) que els joves doctors que obtenen un lectorat a França destinen el temps a preparar i impartir (moltes) classes, la qual cosa perjudica (molt) la seva recerca. Així doncs, he vingut aquí per dedicar-me totalment a la meva recerca, és a dir, he escollit la feina més interessant. Estic molt content. La meva incorporació a la Universitat ha estat facilitada per l’agilitat dels tràmits administratius i els professors del Departament de Teoria Econòmica, que han estat molt acollidors.

Germà Bel Catedràtic d’Economia de la UB Director del Màster Oficial d’Economia de la UB Ho ha pensat bé?

-

Potser està considerant emprendre recerca en economia. Ho ha pensat bé? Tingui en compte que això pot convertir-lo en una persona més aviat trista, a qui se li acudeixin preguntes com ara «I això que farà, quant li costarà?, Podríem fer coses diferents (més o millors) amb els seus recursos?». Aquestes preguntes tenen el seu què, però qui vol escoltar-les quan les coses van estupendament bé? Imagini’s que algú arriba a una festa i diu «això no pot durar sempre!». De ben segur que no serà el més divertit de la reunió.

Investigar en economia no l’ajudarà a ser popular. És una cosa que hauria de tenir molt en compte.

A més de preocupar-se pel cost i el benefici de les accions, desenvoluparà un gran interès, quasi obsessiu, pel concepte d’incentius, amb la idea d’incentivar (premiar) les accions positives i desincentivar (sancionar) les accions negatives. No sempre sabem del cert quines són les accions positives i quines les negatives, però això no canvia la substància de l’assumpte. Encara que no és necessari acabar en un esquema premi-sanció, potser no li interessa posar-se en el que s’ha de fer, i prefereix limitarse a comprendre per què passa el que passa, que no és poc. Per exemple, quan tornin a escoltar representants d’interessos immobiliaris dir —en la cresta de la propera bombolla— que el preu dels pisos mai no baixa, no han de pensar que no saben de què parlen: ho saben millor que vostè i jo. Només succeeix que tenen interès particular a mantenir la bombolla flotant. És a dir, tenen incentius a oferir un determinat missatge.

Incentius…

En resum, de veritat que vol ser una mica esgarriacries i ocupar-se de coses com ara costos, beneficis o incentius? Tingui-ho clar: això no el farà ni popular ni ric. Clar que si vostè ha arribat fins aquí, potser li atrau el repte d’entendre què passa, i per què. Per a això sí que val la pena investigar en economia. Fins i tot podria arribar a destil·lar algunes idees fundades sobre com millorar una mica les coses. Encara que això, ho haurà de fer amb prudència, ja que el futur és cosa d’astròlegs i mèdiums.

No només penso que a la UB es pot fer recerca d’excel·lència sinó que actualment se’n fa. Per exemple, la progressió de la recerca en Economia a la UB en els darrers 10 anys ha estat realment espectacular, tant en termes de publicacions de qualitat com de professors que es dediquen a la recerca i de creació d’una cultura en aquesta matèria. El repte actualment ja no es tant augmentar la quantitat de la recerca com la seva qualitat. Els recents premis ICREA Academia atorgats a alguns dels professors de la Facultat d’Economia i Empresa demostren que s’està anant en aquesta direcció.

Albert Solé Catedràtic d’Economia UB. Premi Icrea-Acadèmia 2008

Premi ICREA Acadèmia 2008

A la Facultat s’ha fet recerca d’excel·lència des de fa dècades, sobretot a l’entorn d’alguns investigadors rellevants com Jaume Vicens i Vives, Ernest Lluch, Anton Costas o Jordi Nadal, entre molts altres. Aquestes figures han obert camins potents de recerca i autèntiques escoles científiques.

A la Facultat, avui, molt més que en el passat, és possible relacionar i combinar capacitats dels diferents investigadors. Les càtedres i centres de recerca existents a la Facultat (com la Càtedra d’Empresa Familiar, Càtedra d’Emprenedoria, i el Centre d’Estudis Antoni de Capmany), permeten concentrar recursos i esforços per desenvolupar investigació especialitzada.

I les xarxes de grups de recerca on es participa com el Network of Interdisciplinary Research in Family Firms o la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques connecten joves investigadors de la UB amb el millor de la recerca d’excel·lència feta al món.

Peter Claeys Doctor en Economia per l’ European University Institute, Florència.

Professor lector a la UB

Durant la meva estada de dos anys a la UB he pogut desenvolupar-me completament com a investigador i gestionar els meus projectes, aprendre noves tècniques, i ampliar la meva formació en docència, divulgació i publicació de treballs acadèmics. En el meu grup, he pogut disposar d’un equip jove i motivat. A la UB, els serveis de suport a la recerca com informàtica i biblioteca són excel·lents. D’altra banda, algunes reformes del sistema universitari que eliminessin algunes restriccions podrien generar més estabilitat i rendibilitzar immediatament la recerca dins la UB.

Economia i empresa

Serveis per als estudiants -

L’alumnat de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona té a la seva disposició els millors serveis i equipaments de suport en tots els àmbits de la vida universitària. D’una banda pot gaudir dels serveis que ofereix la UB a tots els seus estudiants: una xarxa de biblioteques amb el catàleg amb més referències de les universitats catalanes, la possibilitat d’aprendre un gran nombre d’ idiomes, les instal·lacions més completes per practicar esports, i totes les prestacions de les noves tecnologies en la docència i la millor selecció de publicacions.

D’altra banda, La Facultat ofereix una sèrie de serveis complementaris als que ofereix la UB. Així, pel que fa al seguiment acadèmic dels estudiants, es vetlla perquè, tot i la dimensió de la facultat, disposin d’un tractament el màxim de personalitzat possible. Abans de que es matriculin, s’organitza una jornada on s’informa de l’estructura i funcionament de l’ensenyament on es matricularan, se’ls orienta en el procés de matrícula i, el dia abans de començar el curs, ja tenen la primera tutoria amb un tutor que els acompanyarà en els seus estudis al llarg de tota la carrera.

La Facultat, formada per dos edificis situats al campus de Pedralbes, al bell mig de la Diagonal, disposa d’una àmplia gamma de serveis (biblioteques, sales d’estudi, laboratoris d’idiomes, sales d’ordinadors, llibreria, serveis de publicacions i fotocòpies, serveis de restauració, aula de videoconferències, etc.) que faciliten el desenvolupament de l’activitat acadèmica dels estudiants.

També cal destacar la voluntat de la Facultat d’obertura cap a la societat i el món en general, fet pel qual disposa d’una àrea de relacions externes que integra la borsa de treball, les pràctiques empresarials, les relacions internacionals i el programa EUS. Totes aquestes àrees realitzen un conjunt d’activitats orientades als estudiants (tallers, fòrums, fires, sessions informatives, etc.) que complementen la formació de l’alumnat.

L’oficina de pràctiques gestiona més de mil dos-cents convenis de pràctiques en empreses i altres institucions a l’any, i la borsa de treball facilita la inserció professional de l’alumnat.

Pel que fa a la projecció internacional de la Facultat no només es manifesta en la mobilitat dels estudiants matriculats als nostres ensenyaments sinó en els estudiants d’altres universitats que venen a realitzar una part dels seus estudis a la nostra Facultat (ERASMUS, CINDA, SENECA, SICUE, etc.) i també en l’elevat nombre de professors visitants d’altres universitats que venen a fer estades a la Facultat.

Per als seus estudiants, és la Facultat que ofereix més places per fer ERASMUS de tot el sistema universitari català i compta també amb convenis amb universitats nord-americanes, llatinoamericanes i asiàtiques.

Finalment, el programa EUS (Empresa–Universitat–Societat) és fruit de la col·laboració entre la Facultat d’Economia i Empresa, la Fundació Cercle d’Economia i la Fundació Bosch i Gimpera, i té l’objectiu d’aconseguir una formació integral d’estudiants de segon cicle dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses i d’Economia, mitjançant una acció combinada entre la Universitat i l’empresa

Tatiana Martínez ITAM-Mèxic Estudiant de mobilitat Economia a la UB

Barcelona és el lloc favorit per a moltes persones en el món, i crec que ara també ho serà per a mi. Hi ha tanta cultura que pots passar tota la vida coneixent-la i mai no acabar.

Hi ha vida als carrers, durant el dia i a la nit.

Pots caminar per tota la ciutat i trobar coses boniques arreu, meravellar-te amb els parcs, els edificis, i les places… En fi, és una ciutat molt bonica!. Fora de tots els tòpics associats a una estada a l’estranger que un estudiant universitari fa mitjançant el programa ERASMUS, hi ha una experiència plena de vida, sentiment i aprenentatge.

Joan Tugores Ques Catedràtic d’Economia de la UB Director del màster d’Internacionalització Educació en temps de globalització i crisi

-

El binomi globalització + crisi marca de manera rotunda el nostre temps. I no es tracta de simples modulacions de les realitats preexistents sinó de canvis d’escenari estructurals d’abast profund. Un símptoma inequívoc per reconèixer les fases de canvis realment històrics és que les noves realitats porten a transformacions substancials en les fonts de creació de riquesa, en els estils de vida, i això origina requeriments de modificacions profundes en la formació que necessiten les societats, de quin capital humà cal generar mitjançant el sistema educatiu si es vol assolir un posicionament raonable al nou món global. Òbviament les noves realitats tenen uns fonaments científics i tecnològics profundament nous. Les economies avançades han d’estar a l’altura dels reptes que això planteja, entre altres raons, perquè l’aposta de les emergents més destacades s’orienta clarament en aquesta línia, amb una quantitat i qualitat de titulats universitaris en aquests àmbits cada vegada més equiparable a l’«occidental». Però cal constatar que altres aspectes cabdals de generació de valor, de competitivitat global, rauen en les dimensions de qualitat organitzacionals i institucionals. Amb processos productius i logístics cada vegada més sofisticats i complexos, és cada cop més cabdal la capacitat per organitzar i gestionar unes xarxes de generació de valor i riquesa progressivament més interconnectades. Com ho és també proveir entorns en què les activitats econòmiques, empresarials i sociopolítiques disposin de raonables garanties d’un marc en què les transaccions basades en actius intangibles, des del coneixement fins a la confiança, puguin desenvolupar el seu immens potencial de manera plenament fructífera.

Proveir els actius decisius en aquestes dimensions és, doncs, una peça essencial del futur. I fer-ho amb la qualitat i l’adequació realista als nous requeriments d’un nou món és la contribució valuosa de les dues facultats més grans, en molts sentits, de Catalunya, la d’Economia i Empresa i la de Dret de la Universitat de Barcelona.

Sergi Rubió Estudiant d’Economia UB Ha estat claustral i membre del Consell de Govern de la UB

Jaume Miquel Estudiant d’ADE, UB Membre de la Junta de Facultat i claustral

Albert F. Arcarons Estudiant de Sociologia, UB

Gerard Valls

Becari de col·laboració del MEC

Estudiant d’Economia a la UB. Va fer un Erasmus a la Universitat de Lund, Suècia

Aquest any em llicencio en Sociologia, i l’experiència no podria haver estat millor. He conegut professors excel·lents que m’han estimulat intel·lectualment, i alguns d’ells han exercit com a tutors amb la finalitat d’oferir-me una formació al més completa possible, procés que ha implicat diverses estades a universitats anglosaxones i espanyoles.

La UB m’ha ofert la possibilitat de ser estudiant ERASMUS i, aquest últim any, de ser becari de col·laboració al Departament de Sociologia. Com a estudiant ERASMUS he tingut la possibilitat de contrastar dues maneres de fer sociologia, i consolidar el meu nivell d’anglès. D’altra banda, el fet de ser becari del Departament m’ha permès iniciar-me en la recerca en sociologia participant en projectes a escala internacional. No podria, doncs, estar més satisfet del meu pas pel Departament de Sociologia de la Facultat d’Economia i Empresa, on se m’ha ofert una excel·lent formació, gràcies a uns professors altament qualificats i molt atents. M’han acceptat a diverses universitats estrangeres de reconegut prestigi internacional per tal de cursar estudis de postgrau durant el pròxim any acadèmic 2010-2011.

13

La Facultat d’Economia i Empresa de la UB és de les capdavanteres en qualitat docent i del professorat. Però la UB no només m’ha format acadèmicament, sinó que també m’ha permès conèixer els òrgans de govern de la Universitat.

L’associacionisme estudiantil és sens dubte una opció lúdica, cultural i social, però al mateix temps també ha complementat la meva formació com a economista i m’ha ajudat a desenvolupar aptituds com ara el treball en equip, la negociació o la responsabilitat d’actuar com a representant dels altres companys d’universitat.

Quan penso en la meva carrera només puc pensar en la quantitat i varietat de professors que hi ha. La disparitat d’idees, de visions, de filosofies i de conviccions. Això, que en un principi esdevé caòtic, al final, quan acabes el trencaclosques, t’acaba aportant una gran riquesa. Sense adonar-te t’acabes convertint en una persona crítica i lliure, capaç de moure’t pel món i, fins i tot, d’intentar deixar-lo una mica millor de com ens l’hem trobat.

El meu tercer any de la Llicenciatura en Economia va ser el curs mes especial gràcies a l’any d’intercanvi que vaig passar a Lund, al sud de Suècia. El meu any va passar volant.

Els primers mesos comences a descobrir el lloc, la gent, coneixes la ciutat. A l’equador de l’any (normalment coincidint amb Nadal) fas una primera visió del viscut però no tens temps d’absorbir-ho. Un cop encarat el segon i últim tram, comences a acostumar-te a la teva vida fora, ja tens els teus hàbits, els teus llocs preferits i fins i tot la teva rutina, però tot sota un sentiment d’intriga i d’espontaneïtat; tot pot succeir.

Dies abans de marxar el teu cap s’inunda de preguntes sense resposta, de sentiments contradictoris i sobretot de por. Un cop tornes, màgicament, l’única cosa que roman a la teva ment és un bagatge personal infinit i milers d’experiències que t’inciten a buscar vivències similars.

14

Economia i empresa

Oferta acadèmica de la Facultat d’Economia i Empresa per al curs 2010-2011.

Màsters i postgraus propis ARC MEDITERRANI EN AUDITORIA Màster

Antoni García-Castellví

ASSESSOR FINANCER EUROPEU (EUROPEAN FINANCIAL ADVISER) Màster Antoni García-Castellví

ASSESSORIA EN COMERÇ I MÀRQUETING INTERNACIONAL Diploma de postgrau

Juan Tugores /Òscar Mascarilla

ASSESSORIA I CONSULTORIA IMMOBILIÀRIA (*) Màster

Gonzalo Bernardos/Joaquim Novella

COMERÇ EXTERIOR I ECONOMIA INTERNACIONAL Diploma de postgrau Susana Gordillo

COMERÇ EXTERIOR I FINANCES INTERNACIONALS Diploma de postgrau Susana Gordillo

COMERÇ I FINANCES INTERNACIONALS Màster

Susana Gordillo

CONSULTORIA EN INTERNACIONALITZACIÓ DE PIMES I SELECCIÓ DE MERCATS: XINA, EUROPA I AMÈRICA LLATINA Diploma de postgrau

Juan Tugores /Òscar Mascarilla

COOPERACIÓ I GESTIÓ CULTURAL INTERNACIONAL (*) Diploma de postgrau

DESENVOLUPAMENT RURAL I COOPERACIÓ Màster Irene Maestro

DINAMITZACIÓ DE LA INNOVACIÓ A L’EMPRESA (*) Diploma de postgrau Jaume Valls

DIPLOMA DE POSTGRAU ESTUDIS SOBRE LA MEMÒRIA (*) Diploma de postgrau Elisabet Almeda

DIRECCIÓ ADMINISTRATIVA I FINANCERA Màster Antoni García-Castellví

DIRECCIÓ COMERCIAL I VENDES (*) Màster Maria Lluïsa Solé DIRECCIÓ DE FUNDACIONS I ASSOCIACIONS Màster Antoni García

DIRECCIÓ D’ENTITATS ASSEGURADORES I FINANCERES Màster José Luis Pérez

DIRECCIÓ ESTRATÈGICA ESPORTIVA (DIRECCIÓ DE MÀRQUETING, FINANCES I FISCALITAT EN LES ENTITATS ESPORTIVES) (*) Màster Jaume Gil

DIRECCIÓ FINANCERA I FISCAL DE LES ENTITATS ESPORTIVES

Lluís Bonet

Diploma de postgrau Jaume Gil

CREACIÓ, GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT DE FRANQUÍCIES

DIRECCIÓ FUNCIONAL D’ENTITATS ASSEGURADORES

Màster Gonzalo Bernardos

DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LIDERATGE Màster Gonzalo Bernardos

Màster José Luis Pérez

ECONOMIA I REGULACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS (*)

INTERNACIONALITZACIÓ DE PETITES I MITJANES EMPRESES

Màster Antón Costas

Màster Juan Tugores /Òscar Mascarilla

EXPERT EN GESTIÓ TRIBUTÀRIA

MEMÒRIA I SOCIETAT. RECERCA SOCIAL I POLÍTIQUES PÚBLIQUES (*)

Diploma de postgrau Antoni García Castellví

Màster Elisabet Almeda

FINANCES CORPORATIVES (*) Màster Joan Tugores

FONAMENTS DE GESTIÓ D’ENTITATS ESPORTIVES Diploma de postgrau Xavier Triadó

GESTIÓ ECONÒMICA D’ENTITATS ESPORTIVES (*) Màster Xavier Triadó

GESTIÓ D’INSTITUCIONS I EMPRESES CULTURALS (*) Màster Lluís Bonet

GESTIÓ EMPRESARIAL (*) Diploma de postgrau Vicenç Bosch

GESTIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES CONSTRUCTORES I IMMOBILIÀRIES Màster Montserrat Casanovas

GESTIÓ I POLÍTIQUES CULTURALS (*) Diploma de postgrau Lluís Bonet

GLOBALITZACIÓ, DESENVOLUPAMENT I COOPERACIÓ Màster Javier Martínez Peinado

HISENDA AUTONÒMICA I LOCAL: ECONOMIA Diploma de postgrau Joaquim Solé Vilanova

MERCATS FINANCERS (*) Màster Joan Tugores

POSTGRAU DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI (*) Diploma de postgrau Jordi Martí

PRODUCCIÓ I GESTIÓ D’ESPECTACLES (*) Diploma de postgrau Lluís Bonet

RAONS PER A LA REPÚBLICA I EL SOCIALISME TAMBÉ PER AL SEGLE XXI Diploma de postgrau Antoni Domènech/Daniel Raventós

TÈCNIQUES AVANÇADES EN ORGANITZACIÓ CULTURAL Diploma de postgrau Lluís Bonet

TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL AVANÇADES (UB-UAB) (*) Màster Màrius Domínguez

TURISME CULTURAL (*) Diploma de postgrau Lluís Bonet

VALORACIÓ ECONOMICOCOMPTABLE D’EMPRESES (*) Diploma de postgrau Jordi Martí

HISENDA AUTONÒMICA I LOCAL: ECONOMIA I GESTIÓ Màster Joaquim Solé Vilanova

DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ D’ENTITATS ESPORTIVES (*) Diploma de postgrau Jaume Gil

(*) Presentats per a la seva aprovació

http://www.ub.edu/economiaempresa/queoferim/index/postgrau.htm

Màsters oficials ECONOMIA Màster Oficial de Recerca Germà Bel

RECERCA EN EMPRESA, FINANCES I ASSEGURANCES

Ensenyaments de grau i llicenciatures de segon cicle GESTIÓ CULTURAL Màster Oficial Professionalitzador i de Recerca Lluís Bonet

INTERNACIONALITZACIÓ

Grau d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) Grau d’Economia

Màster Oficial de Recerca Laura Guitart

Màster Oficial Professionalitzador i Acadèmic Joan Tugores

Grau de Sociologia

RECERCA EN SOCIOLOGIA

CREACIÓ I GESTIÓ D’EMPRESES INNOVADORES I DE BASE TECNOLÒGICA

Doble Grau ADE-Dret

Màster Oficial de Recerca Ana Collado

HISTÒRIA ECONÒMICA (UB-UAB-UZ) Màster Oficial de Recerca Miquel Gutiérrez

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA (UB-UPC) Màster Oficial Professionalitzador i de Recerca Guadalupe Gómez (UPC) / Ernest Pons (UB)

Màster Oficial Professionalitzador Esther Hormiga

GESTIÓ PÚBLICA (UB-UAB-UPF) Màster Oficial Professionalitzador i de Recerca Joan Subirats (UAB) / Maite Vilalta (UB)

DIRECCIÓ D’EMPRESES DE L’ESPORT Màster Oficial Professionalitzador Xavier Triadó

Grau d’Estadística (UB-UPC)

Doble Grau ADE-Matemàtiques Llicenciatura de segon cicle de Ciències Actuarials i Financeres Llicenciatura de segon cicle d’Investigació i Tècniques de Mercat

Economia i empresa

15 15

L’entorn del Barcelona Knowledge Campus Les facultats de Dret i d’Economia i Empresa de la UB formen part de l’anomenat Barcelona Knowledge Campus (BKC), que ha aconseguit la designació com a millor Campus d’Excel·lència Internacional de tot l’Estat atorgat pel Ministeri de Ciència i Innovació. Es tracta d’un campus urbà que s’estén en una àrea de 227 hectàrees a la part alta de la Diagonal de Barcelona que acull setze centres docents i noranta departaments universitaris. Tant els responsables de Dret com d’Economia i Empresa afirmen que el fet d’estar en l’entorn del BKC els suposa un reconeixement i un segell de qualitat, alhora que obre noves expectatives de futur.

La Universitat de Barcelona ha impulsat, conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya, el BKC, que ha obtingut una dotació econòmica de 21 milions d’euros com a campus d’excel·lència internacional. El BKC aspira a implicar-se activament en el canvi de model econòmic i productiu mitjançant la generació de noves activitats basades en la innovació i el coneixement; atreure i estimular el talent, a partir de la plena internacionalització, i desenvolupar un model integral de campus compromès amb el seu entorn de manera sostenible, amb una clara orientació a l’alumnat.

El degà de la Facultat de Dret, Enoch Albertí, afirma que per al seu centre estar en el marc del BKC «en primer lloc, és un reconeixement a la qualitat del que avui ja existeix, però, en segon lloc, és un repte perquè significa que nosaltres podem fer encara més per assolir nivells superiors d’excel·lència». També remarca la importància de la interacció entre els diferents centres del campus «i no només entre Dret i Economia i Empresa, que ens projecten més en les ciències de caràcter social, sinó també amb les facultats de ciències experimentals. Si es fan les coses bé, hi ha condicions perquè aquest campus esdevingui un dels nuclis més potents d’Europa sense cap mena de dubte».

La degana d’Economia i Empresa, Elisenda Paluzie, coincideix en què estar en el BCK «és un segell de prestigi. Uns avaluadors extens a escala internacional han avaluat la Universitat de Barcelona i els centres que formen part d’aquest campus i han dit que és el millor campus d’excel·lència internacional de l’Estat». A més també apunta que aquest reconeixement ha suposat uns determinats recursos que permeten reforçar les tasques relacionades amb la internacionalització dels centres i fer front a determinades polítiques que sense el campus d’excel·lència no es podrien afrontar.

Un pol d’atracció internacional El Barcelona Knowledge Campus acull 314 grups i 23 centres de recerca, com també dos parcs cientificotecnològics, dels quals destaca el Parc Científic de Barcelona de la UB. També ha donat origen a 47 empreses derivades (spin-off) i a 192 patents. A més, atén prop de 3.000 estudiants estrangers per curs acadèmic. La focalització en àrees capdavanteres, l’àmplia oferta de màsters i programes de doctorat, i l’existència de centres de recerca amb gran projecció internacional, constitueix el BKC en el pol d’atracció internacional de talent més important del sud d’Europa.

Les estratègies del BKC, en el marc de l’espai europeu d’educació superior (EEES), situen l’universitari com a protagonista principal de les metodologies i transformacions cap a un nou model basat en

l’aprenentatge. Així doncs, es posen a disposició de l’alumnat un conjunt de recursos innovadors per facilitar el procés continu de formació i motivar la internacionalització, amb una atenció especial a la formació per competències i el desenvolupament de les habilitats en emprenedoria.

Més enllà de l’etapa d’educació superior. El BKC posa l’accent a augmentar la qualitat investigadora i obtenir més reconeixement internacional mitjançant la renovació de les infraestructures de recerca existents i l’adquisició de noves, com també per mitjà de la coordinació de les unitats cientificotècniques per posar a disposició de la comunitat investigadora del campus i del sector productiu els serveis i les infraestructures científiques existents. Per això, s’abordaran també totes les necessitats d’espais del Parc Científic de Barcelona de la UB, que desenvolupa la seva activitat al campus des de l’any 1999.

Com a exemple de projecte BKC d’Innovació i Transferència del Coneixement, i emmarcat a la Facultat d’Economia i Empresa en col·laboració amb la Facultat de Dret, hi ha la constitució d’una plataforma internacional interdisciplinària sobre el marc regulador internacional de les activitats econòmiques, que sigui un pol d’atracció i un focus de projecció d’activitats de docència postgraduada, recerca i transferència de coneixements en matèria de relacions econòmiques internacionals, els seus efectes sobre l’activitat normativa interna i la seva interacció amb la resta d’àmbits del coneixement. Aquesta plataforma permet, d’una banda, que els actors públics i privats espanyols millorin les seves estratègies d’inserció internacional i la seva capacitat de presa de decisions interna. De l’altra, possibilita que Espanya tingui una projecció internacional més gran, tant en l’àmbit acadèmic i investigador com en el polític i econòmic. El projecte constitueix una iniciativa única en el marc de les universitats espanyoles.

Per a la ciutat de Barcelona la posada en marxa del BKC significarà transformacions importants. El rector de la UB, Dídac Ramírez, acompanyat del rector de la UPC, Antoni Giró, i l’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Hereu, van inaugurar la urbanització de diversos carrers del districte de les Corts pertanyents al campus i que suposen la transformació dels barris en què es troben incardinats. Així mateix, el BKC representarà la concentració de les infraestructures i unitats dels Serveis Cientificotècnics en un nou edifici, el Centre d’Infraestructures Científiques per a la Recerca i la Innovació Tecnològica (CICRIT), a més de la millora de les plataformes i serveis del Parc Científic de Barcelona i de la Fundació Bosch Gimpera, els dos de la UB, com també la creació de l’Escola de Postgrau i Doctorat Internacional del BKC. Però, no només això, sinó que el BKC donarà impuls a les activitats d’innovació docent i de dinamització de la valorització i transferència de coneixement, obrirà convocatòries de beques i de contractes per incorporar personal internacional i crearà programes per fomentar l’ocupabilitat dels estudiants.

Per tot el que s’ha exposat, el Barcelona Knowledge Campus és un projecte de conversió cap a l’excel·lència internacional que representa, a més d’una magnífica oportunitat per consolidar-se com a motor de desenvolupament territorial i un model integral compromès amb la societat i amb el seu entorn, una aposta clara per la innovació i el coneixement com a puntals d’un nou model econòmic adaptat a les noves necessitats socials globals.

Edició: Universitat de Barcelona Disseny i maquetació: www.boldstudio.eu

“Quan vaig deixar de jugar pensava que m'estava retirant. I en realitat estava començant la meva veritable carrera esportiva.”

PELS HEROIS DE CADA DIA, TOTS ELS DIES.