ร ndex
1. Presentaciรณ 2.Qui Som 3. El Projecte 4. El Pressupos 5. Patronat i d 1. Presentaciรณ 2. Qui Som
3. El Projecte
4. El pressupost
5. Patronat i dades registrals
1
1. Presentació Si alguna paraula domina en aquests moments en els mitjans de comunicació és “crisi”. En alguns sectors s’han fet coses malament o molt malament, que probablement han provocat la crisi, però aquesta ha estat amplificada pels mitjans de comunicació i assumida per tothom, tot prenent les precaucions al seu abast. Tothom es defensa o àdhuc contraataca la crisi, però no tothom té la mateixa capacitat de defensar-s’hi, els més febles no la tenen tan desenvolupada aquesta capacitat i resten, per tant, en gran risc de caure en l’exclusió social i residencial. L’atur augmenta ràpidament i les situacions d’insolvència econòmica de les famílies també. Sens dubte, els estudis i estadístiques a posteriori faran palès els efectes de la crisi en els col·lectius més vulnerables, que són els que acull la nostra Fundació. Ens hem de preguntar com afecta la crisi a la nostra activitat. En primer lloc, s’ha produït un augment difícil de quantificar, dels impagaments per part dels nostres beneficiaris, que tractem de minimitzar-los en continues accions per part dels nostres professionals.
D’altra banda, hem iniciat un projecte de pisos compartits, és una resposta a la manca d’habitatge a preu raonable. Aquesta pràctica però, comporta també un major esforç dels treballadors de la Fundació i unes dificultats de convivència no sempre superables. Pel que fa als ajuts institucionals, que de manera recorrent rebíem, han minvat, tan subvencions oficials, pels col·lectius d’immigrants, com les subvencions per rehabilitació d’habitatges. La nostra entintat ha tingut i te encara, dificultats per obtenir recursos per rehabilitacions d’habitatges i per l’atenció d’alguns col·lectius de persones com ara els sense papers. D’altra banda, l’ajut que rebem d’ADIGSA i de la Fundació Caixa Catalunya s’ha mantingut estable des del 2004. Malgrat tot, el Compte de Resultats de la Fundació és positiu, a més s’han pogut augmentar els fons dotacionals, la qual cosa és una garantia de futur del nostre projecte. Dins la gravetat de la situació són optimistes i voldríem que tothom ho fos, així la crisi se superaria més fàcilment. Dins dels fets importants produïts l’any 2008, hem de destacar l’inici de 2 projectes de construcció d’habitatges nous a Barcelona. Un projecte al barri de Poble Sec de 19 habitatges, i un altre projecte, mes endarrerit, d’uns 25 habitatges al barri de Poble Nou. Els solars d’aquests projectes han estat oferts per l’Ajuntament de Barcelona fruit d’un conveni signat al maig del 2007. Aquestes promocions permetran prescindir d’alguns dels nostres habitatges que es troben en situacions precàries, i també ens permetran augmentar el nombre d’habitatges disponibles.
4
Una vegada més vull agrair la col·laboració en el nostre projecte de les institucions públiques i privades, els logotips dels quals figuren al final d’aquesta Memòria. Aquest agraïment el faig extensiu a totes les persones que any rere any ens fan confiança.
Finalment, dono les gràcies als patrons i treballadors de la Fundació que, en clara vocació de solidaritat i servei, treballen perquè una important quantitat de persones amb dificultats disposin d’un habitatge digne.
—
Antoni Salamero Salas Director
2
2. Qui Som “Foment de l’Habitatge Social” és una fundació privada d’inspiració cristiana, formada per diverses persones sensibilitzades pels problemes socials del nostre país, especialment en matèria d’habitatge. La Fundació va ser creada el 23 de juliol del 1990, promoguda per Càritas Diocesana de Barcelona, i inicià realment la seva actuació al final del 1991. El seu àmbit d’actuació és Catalunya, tot i que, de fet, és concentra preferentment a l’antiga Diòcesi de Barcelona.
L’objectiu de la Fundació és fomentar i promoure l’habitatge social per tal d’ajudar a les persones en procés de reinserció social a tenir una llar digna.
—
Justificació de la seva creació.
L’experiència demostra de forma contundent que la disponibilitat d’un habitatge és una peça clau per poder afrontar amb èxit un procés de redreçament social de persones i famílies immerses en un context d’exclusió social. És a dir, les actuacions socials sobre persones o famílies que pateixen greus problemes d’exclusió són, en molts casos, fràgils i excessivament puntuals, o fins i tot inútils a mitjà o a llarg termini si els destinataris no poden comptar amb un habitatge digne. La necessitat de l’existència de la Fundació, la determina la combinació de fets socioeconòmics, com són:
4 4
l’existència de grans bosses de pobresa que afecten greument a milers de persones
4
un mercat de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, ja sigui d’obra nova com de segona mà, amb uns preus excessius per a les possibilitats econòmiques de moltes famílies.
4
La insuficiència d’iniciatives públiques per fer front a les necessitats d’habitatge de les persones i famílies amb molt pocs recursos econòmics.
Les famílies acollides per la Fundació han estat bàsicament proposades per Càritas Diocesana de Barcelona per mitjà del seu Departament d’Acció Social. Es tracta de famílies que no compten amb mitjans econòmics suficients per accedir a un habitatge segons les condicions de mercat, -i normalment, ni tan sols a ha-
—
bitatges d’iniciatives públiques- i que estan seguint un procés d’inserció social i laboral.
Origen dels immobles.
a)
Herència, llegat o donació d’immobles per part de particulars i
b)
Acords especials a què s’arriba amb propietaris d’immobles.
4
institucions públiques i privades.
4
Adquisició del dret d’ús d’un habitatge per un període de temps determinat, mitjançant, per exemple, la realització d’obres de millora de l’immoble a canvi d’un lloguer reduït.
4
Condiciones econòmiques favorables dels arrendaments, com ara terminis de contracte, etc.
c)
—
Habitatges en règim d’arrendament a preu de mercat amb dret de sots-
arrendament als nostres beneficiaris.
Els recursos econòmics.
Els ingressos que provenen dels lloguers que la Fundació ofereix als seus beneficiaris són insuficients per fer front a les despeses. La diferència es cobreix gràcies als donatius i subvencions de què normalment gaudeix la Fundació.
10
3
3. El Projecte El 31 de desembre de 2008, la Fundació disposava de 70 habitatges destinats a la seva activitat fundacional, d’aquests habitatges: 40 són en propietat 4 30 són en cessió d’ús (20 de lloguer i 10 amb cessió d’ús temporal 4 gratuïta)
El règim d’ocupació a 31 de desembre de 2008 dels habitatges era el següent: 66 estan ocupats d’acord amb les finalitats de la Fundació. 4 2 estan en tràmits d’arranjaments i pendents de signar-ne el contracte 4 de lloguer. 2 han estat cedits a Càritas Diocesana de Barcelona per a equipaments 4 propis.
11
Aquest volum d’habitatges ha permès a la Fundació oferir una llar digna a vuitanta-cinc famílies o persones soles al llarg del 2008, amb un total de 265 persones ateses, les quals han pogut accedir a un habitatge facilitat per la Fundació en règim de lloguer, d’acord amb les seves possibilitats econòmiques.
Situació anterior respecte de l’Habitatge 11,76%
20,00%
11,76% 21,18% 35,29%
Manca d’habitatge
Manca d’habitatge (**)
Casa d’acollida de Càritas
Desnonament
Amuntegament (*)
(*)Compartir habitatge amb d’altres famílies o acollits per la pròpia família sense un mínim d’espai ni de condicions. (**)Viure en pensions, centres residencials de Càritas, presons, etc…
Al llarg de l’any 2008 es van rebre 43 noves sol·licituds que, afegides a les 14 que provenien del 2007, fan un total de 57 sol·licituds. D’aquestes 20 van ser anul·lades pels usuaris o per la nostra Fundació per diferents motius. És a dir, 37 peticions fermes, de les quals es van atendre 24, i 13 resten pendents per a l’exercici 2009 També hem de constatar que s’han fet 43 renovacions de contractes d’arrendament a famílies que ja eren ateses abans del 2008. I què un total de 18 famílies, ateses des de feia temps per la Fundació, van trobar, al llarg del 2008, un habitatge pel seu compte i amb els seus propis mitjans, ja sigui en pisos de lloguer o de compra, tan del mercat privat com en el de protecció oficial. 12
—
Tot això ha fet que s’hagin formalitzat un total de 67 contractes durant tot el 2008.
Perfil de l’Usuari
A continuació presentem més detalladament el perfil socioeconòmic de les famílies ateses per la Fundació.
Estructura Familiar 1,18%
11,76%
41,18%
45,88%
Parella amb fills o sense
Dona sola o home sol
Monoparental
Altres
Membres a la unitat familiar 12,94%
2,35%
11,76% 22,35%
24,71% 25,88% Un membre
Dos membres Cinc membres
Tres membres
Quatre membres
Sis membres
13
Persones ateses per sexe 42%
58%
Homes
Dones
Persones ateses per edat 6%
46%
33%
15% Menors de 18 anys
Entre 18 i 29 anys
Entre 30 i 49 anys
Majors de 50
Lloc de procedència 3,77% 22,26%
No Comunitaris
14
Comunitaris espanyols
73,96%
Comunitaris No espanyols
Situació administrativa dels no comunitaris 38,80%
55,61%
4,59% No comunitaris legalitzats
No comunitaris en proccès
No comunitaris sense regularitzar
Procedència dels ingressos 8,24% 7,06%
2,35%
8,24%
30,59%
14,12% Treball normalitzat Ajuts económics
29,41% Treball en precari PNC
Renda mínima d’inserció
Pensionista
Atur
Els gràfics anteriors posen de relleu els següents trets:
1.
El pes de les famílies immigrants ateses continua essent molt important, gairebé del 78%, si bé ha baixat una mica respecte l’any anterior. Cal dir però, que alguns beneficiaris que abans considerem com a nouvinguts, hi figuren ara, com a espanyols a l’haver obtingut aquesta nacionalitat.
2.
Durant el 2008 el percentatge de famílies ateses que disposen d’algun tipus d’ingressos que provenen del seu treball, és del 60%. Tanmateix, 15
el percentatge de persones que treballen en precari és gairebé la meitat.
3.
Respecte les dades del 2007, constatem un augment significatiu del treball en precari, la qual cosa evidencia la crisi econòmica a la què fèiem esment a la presentació d’aquesta memòria
4.
La composició de la unitat familiar més habitual és de 3 i 4 membres. Únicament tenim acollides 2 famílies amb 6 membres a la seva unitat familiar.
5.
La població atesa és jove, només el 6% supera els 50 anys d’edat. Aquesta dada ens posa de manifest que les persones ateses són perso-
—
nes que no troben recursos en altres projectes més institucionalitzats.
L’adjudicació dels habitatges
4
El procés d’adjudicació dels pisos lliures es fa amb la col·laboració de Càritas
Diocesana de Barcelona. Es valora la idoneïtat de l’habitatge respecte les diferents sol·licituds. Entre d’altres aspectes, es tenen en compte:
Que la família o persona sola visqui al mateix territori on es troba el pis. 4 L’antiguitat de la sol·licitud. 4 La urgència del cas. 4 Que l’habitatge disposi de les condicions necessàries per a la família. Es 4 té en compte el nivell d’adaptació de l’habitatge com pot ser l’ascensor per a beneficiaris amb alguna discapacitat física. També es considera molt
important que realment la família gaudeixi de suficient espai per no patir un amuntegament a l’habitatge. 16
4
Les sol·licituds tenen una validesa d’un any. Transcorregut aquest temps, es de-
—
mana a la treballadora social de referència una nova valoració de la situació per posar al dia la demanda.
El Seguiment
En aquesta etapa es treballa bàsicament en 3 línies d’actuació:
a)
La primera línia de treball és la conservació de l’habitatge i la integració de la família a la comunitat de veïns, al barri o poble. Aquesta part del seguiment la porten a terme els educadors. Ells s’ocupen de què les famílies conservin i s’encarreguin de la neteja adequada de l’habitatge; de què facin les petites reparacions de manteniment i, ajuden a què les persones s’adaptin als recursos del territori (escola, metges etc. ...). També fan una tasca de recolzament en l’organització econòmica de la família en relació l’habitatge.
b)
La segona línia és el seguiment integral que la treballadora social de Càritas Diocesana de Barcelona porta a terme amb la família. Aquest es basa en el compliment del Pla de Treball establert entre la família i C àritas. Aquest Pla de Treball consta al contracte d’arrendament i és imprescindible el seu acompliment per tal de què la família continuï al pis.
c)
Per últim, la part que es realitza des de l’administració de la Fundació i que consisteix, entre d’altres, en controlar els pagaments mensuals del lloguer i dels subministraments com a mesura normalitzadora. Aquestes aportacions són pactades segons l’informe social de les treballadores socials de referència, i per tant, són uns pagaments que les famílies poden assumir. Amb el pagament puntual s’intenta fer una feina educativa amb les famílies per tal què es responsabilitzin de les seves despeses i valorin el recurs de l’habitatge. 17
Al llarg de la vida del contracte d’arrendament es treballen bàsicament els tres aspectes esmentats coordinadament amb els Serveis Socials de Càritas Diocesana de Barcelona. La valoració de la continuïtat dels beneficiaris, es fa, per tant, conjuntament amb Càritas Diocesana de Barcelona. En el cas de què es faci la renovació del contracte de lloguer, és el moment de valorar si l’aportació econòmica de la família continua sent adient als seus ingressos o bé cal modificar-la. Les famílies solen participar del nostre projecte una mitjana de 3-4 anys, tot depenent sempre de les seves possibilitats econòmiques i de la seva situació personal. En principi no s’estableix un període màxim d’estança, si bé entenem que, en el
—
moment en què la família pugui assolir una autonomia personal i econòmica, faci recerca d’un nou habitatge del qual es pugui responsabilitzar directament.
Els recursos humans
La Fundació compta, per dur a terme les seves activitats fundacionals, amb un voluntari i quatre treballadors contractats. El voluntari és el Director de la Fundació, el qual realitza les tasques de gerent i apoderat. També, més esporàdicament es compta amb 2 tècnics voluntaris pels temes tècnics de la construcció. El personal contractat és el següent: Una coordinadora del projecte. 4 Una administrativa amb tasques de recepció, atenció telefònica, arxiu, 4 correspondència i d’altres feines inherents a l’administració. Dos 4
educadors pel seguiment de les famílies i de l’habitatge. Entre
d’altres fan tasques de condicionament de l’habitatge, ajuden les famílies en la relació amb la comunitat de veïns per tal de què respectin els elements comunitaris; informen sobre la correcta utilització dels subministraments; fan el seguiment del manteniment del pis i són els interlocutors davant de la resta de veïns. 18
—
El projecte al llarg dels divuit anys d’activitat
El projecte iniciat a començaments dels anys noranta amb la promoció i recolzament econòmic de Càritas Diocesana de Barcelona, ha seguit bàsicament amb els mateixos objectius, si bé, s’han produït diverses situacions que han fet modificar la gestió i els resultats de la Fundació: Un primer canvi ha estat la diferent procedència del col·lectiu atès, 4 ara majoritàriament nouvinguts amb cultures, costums, idiomes i
motivacions diferents. Aquest fenomen s’ha produït amb un ritme de creixement extraordinari. Un altre aspecte que cal tenir molt present, és l’augment forassenyat 4 dels preus dels habitatges, tant de compra com de lloguer. Actualment resulta econòmicament inviable llogar un pis i oferir-lo per un preu assequible als nostres beneficiaris. També és molt habitual que, en finalitzar un contracte de lloguer ó conveni de cessió, la propietat no vulgui renovar-lo. Àdhuc, això s’ha donat en molts casos quan la propietat era una entitat sense ànim de lucre. En conjunt, els habitatges cedits o llogats utilitzats per la Fundació han anat disminuint al llarg dels anys. Contràriament a aquesta situació, la Fundació disposa de més habitatges de la seva propietat gràcies a donacions i a la compra d’habitatges autofinançats per la generació de recursos econòmics propis. El Decret 244/2005 de 8 de novembre, d’actualització del Pla pel Dret a l’habitatge 2004-2007, va permetre de crear la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió que té com a objectiu donar suport a entitats sense ànim de lucre que administren habitatges per a col·lectius en situació de risc 19
d’exclusió social. L’entitat col·laboradora i coordinadora de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió és la “Fundació Caixa Catalunya” que juntament amb ADIGSA financien els habitatges inclosos a la Xarxa. La nostra Fundació va signar un conveni el 22 de desembre de 2005. Aquest fet va suposar una consolidació dels ingressos i una menor dependència de les aportacions econòmiques de la promotora i de les donacions econòmiques de particulars. D’altra banda, el Decret 244 va crear els ajuts al lloguer, dels quals n’han pogut gaudir el nostres beneficiaris els quatre darrers anys, amb un augment significatiu any rere any. L’any 2008 s’han consolidat dos fets importants ja esmentats a la Me4 mòria de l’any passat. El primer és, l’inici de 2 projectes de promocions d’habitatges, una de 19 habitatges al Poble Sec i una segona, més endarrerida, d’uns 25 habitatges al Poblenou. Aquestes promocions poden endegar-se gràcies a la donació particular rebuda el 2007 i, es
4
construiran en solars oferts per l’Ajuntament de Barcelona.
El segon fet important és que ja s’han adquirit 2 dels 4 habitatges oferts per
ADIGSA a preus de protecció oficial. Dos dels pisos resten pendents de tràmits administratius de la mateixa ADIGSA.
4 Durant
l’any 2008 hem continuat fent actuacions d’arranjament
d’habitatges, però aquesta actuació ja no compta amb els importants ajuts que fins ara en gaudíem
4 En el 2008 disposem de 3 pisos compartits. Aquesta és una alternativa en principi atractiva, però que presenta diversos problemes entre ells un de molt difícil solució, el problema convivencial. 20
21
22
4
4. Pressupost exercici
2009
A) DESPESES
524.000,00
Despeses activitat fundacional
524.000,00
640 Sou i Salaris
120.000,00
642 S.S. a càrrec d’empresa
40.000,00
682 Amortització
26.000,00
620 Despeses comunitats
35.000,00
621 Lloguers i cànons
75.000,00
622 Reparacions i conservació
105.000,00
623 Serv. Prof. Independents
12.000,00
625 Primes d’assegurances
10.000,00
626 Serveis Bancaris
2.000,00
628 Subministraments
4.000,00
629 Altres serveis
18.000,00
631/632 Tributs
2.000,00
650 Ajuts usuaris
5.000,00
659 Pèrdues de lloguers
15.000,00
670 Pèrdues d’inmobilitzat material
35.000,00
662 Despeses financeres
20.000,00
23
B) INGRESSOS
524.000,00
Ingressos fundacionals
474.000,00
720 Activitat pròpia
296.400,00
Lloguers
216.000,00
Xarxa Inclusió -FUSM-
80.400,00
724 Subvencions Oficials ADIGSA
80.400,00
Governació
33.000,00
725 Sub. Oficials traspasades a l’exercici 726 Donatius traspasats a l’exercici 727 Altres subvencions i donacions
Ingressos financers 769 Altres ingressos financers
24
113.400,00
4 1.500,00
35.500,00 27.200,00
50.000,00
50.000,00
5
5. Patronat i dades registrals El Patronat de la Fundació Foment de l’Habitatge Social és format per persones que provenen de diversos camps professionals, aglutinats per Càritas Diocesana de Barcelona. En l’actualitat el Patronat està format per: President: Sr. de Delàs i de Ugarte, Ignasi Secretari: Sr. Contijoch Pratdesaba, Ramón Vocal: Sr. Casa Aruta, Ernesto Vocal: Sr. Estruga Estruga, Jordi Vocal: Sr. Franco Sala, Lluís Vocal: Sr. Roglà de Lew, Jordi Vocal: Sr. Romaní Blancafort, Andreu Vocal: Sra. Vendrell Aubach, Maria 25
El Director de la Fundació és el Sr. Antoni Salamero Salas
4
La nostra Seu Social és:
C/Capellans 2, 2on. 1ª 08002 - BARCELONA Tel: 93/302.71.97
Fax: 93/302.10.67
Email: funhabitatge@habitatgesocial.org Web: habitatgesocial.org La Fundació Privada “Foment de l’Habitatge Social” està inscrita al Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya, amb el número 520 i classificada com a Fundació benèfica de tipus assistencial. També és inscrita al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials, del Departament de Benestar i Família amb el núm. E01180.
4
Si voleu fer aportacions monetàries els comptes corrents de la Fundació són:
4
C/c 2100-0965-51-0200047154 (Caixa de Pensions) C/c 2013-0500-12-0213636565 (Caixa Catalunya)
4
També podeu col·laborar oferint habitatges.
26
4
Promoguda per:
Amb la col¡laboració de:
27