Memòria 2014

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

1

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2014

Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social 2014

2

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

3

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

Índex Carta del President i del Director. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 1. Missió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 2. La Fundació i Càritas Diocesana de Barcelona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 3. La Fundació: ara més necessària que mai. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 4. Parc d’habitatges de La Fundació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Accions per a garantir l’acccés i permanència a l’habitatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Actuacions d’adequació i dignificació dels habitatges. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 5. Les persones ateses per La Fundació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Perfils dels usuaris i/o famílies. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Evolució del perfil de les famílies ateses per la Fundació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 6. L’acció social de La Fundació pel Foment de l’habitatge social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 L’impacte de l’acció social. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 7. Projectes i col·laboracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Inserció laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Housing First. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Paidós. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 8. Els reptes de futur de La Fundació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 9. El Patronat i la direcció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 10. L’equip de La Fundació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 11. Dades econòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 12. Entitats col·laboradores. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 13. Certificat d’auditoria de 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 14. ANNEX.Taules Perfil persones ateses. Evolució entre 2012 i 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

4

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

5

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

Carta del President i del Director En aquesta memòria de la Fundació Foment de l’Habitatge Social trobareu una explicació de l’activitat de la Fundació al llarg de l’any 2014, amb la descripció de tot un conjunt d’accions que tenen com a finalitat oferir un habitatge digne a les famílies per tal que puguin assolir amb èxit el seu procés d’inclusió social.

La Fundació treballa per a donar resposta a les necessitats socials de Càritas Diocesana de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa, i en col·laboració amb d’altres entitats, professionals i voluntaris. Aquesta comunió de voluntats es concentra en dos grans objectius que constitueixen la nostra vocació: lluitar contra l’exclusió residencial i treballar amb les famílies afectades per recuperar llurs projectes personals. Això amb una gestió acurada dels recursos econòmics per tal de garantir la viabilitat futura de la Fundació.

La realitat social fa que la feina de la Fundació esdevingui cada cop més necessària. En els darrers anys les taxes d’exclusió social s’han incrementat de forma dramàtica: l’any 2014 el 20,9% de la població de Catalunya no arriba al 60% de la renda mitjana del nostre país, i l’11,7% no arriba ni al 40%.

Resulta escandalós que un 28,8% dels menors de 16 anys residents a Catalunya pateixin els efectes de la pobresa. La pobresa no és només una qüestió mesurable en termes de renda o de factors d’exclusió com l’educació, la salut, el treball, etc.; la pobresa és, sobretot, una qüestió de drets i de dignitat, tant de les famílies afectades com de la nostra societat.

Cada família resident en els habitatges té una història diferent. Accedir a una llar té importants conseqüències sobre les vides de les persones: disposar d’aigua per la higiene personal; millorar la salut física i mental de les persones; que els infants puguin disposar d’una habitació pròpia o compartida amb els germans; formar part d’una comunitat, d’un barri; superar el rebuig social derivat de viure al carrer, i tantes altres conseqüències que són el motor de l’acció diària de la Fundació.

Així, la Fundació Foment Habitatge Social treballa per la dignitat de les persones i ho fa garantint habitatges dignes i col·laborant activament en l’aplicació de recursos per permetre que les famílies tinguin una oportunitat que ara per ara la realitat social els hi nega.

L’any 2015 la Fundació Foment de l’Habitatge Social celebrarà el seu 25 aniversari des de la seva creació. En aquest temps s’ha fet molt però encara ens resta molt de camí. Des d’aquí volem donar les gràcies a totes les persones i entitats que ens han donat el seu suport fins aquest moment. Així en reafirmem en la nostra tasca: treballar amb els més febles.

Ignasi de Delàs i de Ugarte President

Francesc Almacelles i Subies Director

6

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

1. MISSIÓ Qui som La Fundació Privada de Foment de l’Habitatge Social és una entitat creada el 23 de juliol de 1990, promoguda per Càritas Diocesana de Barcelona, amb un àmbit d’actuació a les actuals Diòcesis de Barcelona,Terrassa i Sant Feliu.

El 1990, igual com ara, l’experiència de treballar dia a dia amb les persones més desafavorides ens permet entendre que la disponibilitat d’un habitatge digne és una peça clau per a poder fer front amb èxit tots els processos d’inclusió social d’aquelles famílies immerses en el que es pot considerar un context d’exclusió. És per això que l’objectiu inicial de la F. Habitatge Social encara perdura: donar un habitatge transitori a les persones i les famílies ateses per Càritas i contribuir així a pal·liar les situacions de precarietat econòmica i social.

De bon començament, els primers habitatges s’obtingueren de donacions o cessions a Càritas. L’increment progressiu de la demanda per a atendre les necessitats residencials comporta la necessitat de captar nous habitatges. La Fundació, aleshores, obté aquests recursos a partir de col·laboracions amb l’administració pública i de donacions privades.

Durant aquests anys la F. Habitatge Social ha fet front a diferents situacions socials. Podríem citar, entre d’altres, l’augment considerable de persones migrades que no han pogut

seguir un procés de regularització o els problemes derivats de l’augment de persones sense feina i que han perdut la llar per manca de recursos. Tot plegat, agreujat per les greus conseqüències de la crisi econòmica que a l’Estat Espanyol ja fa més de set anys que dura i que ha provocat importants retallades en el benestar general de la societat i que agreugen i perllonguen la pobresa.

Ara bé, les actuacions dutes a terme han donat el seu fruit i han posicionat la F. Habitatge Social com una entitat cabdal en la lluita per la inclusió social. Actualment som un referent en el lloguer social d’habitatges a persones en risc d’exclusió social.

La F. Habitatge Social està inscrita al Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya amb el número 520 i classificada com a Fundació benèfica del tipus assistencial.

També està inscrita al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials del Departament de Benestar Social i Família amb el número E01180.

Visió i missió La F. Habitatge Social és una fundació privada d’inspiració cristiana. El seu objectiu és estabilitzar la situació personal de les famílies en risc d’exclusió social per tal que puguin accedir a un habitatge permanent en un futur. Mitjançant habitatges temporals, ofereix la possibilitat de construir projectes de vida amb qualitat, de crear nous vincles i xarxes socials, a aquelles persones que, d’una altra manera, en quedarien excloses.

La Visió de la Fundació és la protecció de les persones i les famílies afectades per causes econòmiques i socials greus mitjançant l’afavoriment a l’accés a un habitatge que els permeti iniciar un projecte de vida inclusiu i digne, donant sempre preferència a aquelles famílies en les que hi ha menors a càrrec o que presenten d’altres problemàtiques socials, de salut, etc.

La Missió de la Fundació és lluitar per la inclusió social, concretant aquesta missió en la lluita contra l’exclusió residencial, tasca que es realitza conjuntament amb Càritas, tot proporcionant i fomentant habitatges socials en règim de lloguer temporal.

Valors i principis del nostre treball La Fundació treballa sota els principis de cooperació, la no discriminació per cap circumstància o creença, la sensibilització social, l’eficiència de professionals i voluntaris, la qualitat dels recursos i la sostenibilitat del projecte al llarg del temps. Treballem per a les persones, sense distincions segons la seva condició, amb una situació d’ingressos precaris i irregulars.

Així mateix, la protecció dels infants és preferent respecte de qualsevol altra situació.

• Treballem amb Càritas Diocesana de Barcelona, de Terrassa i de Sant Feliu per tal de trobar solucions conjuntament amb els afectats, superar així les situacions familiars més desfavorables i aconseguir que els recursos que oferim s’adaptin a les necessitats reals no cobertes d’aquestes persones.

7

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

• Treballem per la independència i l’autonomia de les famílies allunyant-les de les situacions “anòmales” en què es troben i apropant-les a una realitat “normalitzada”.

• Treballem per un parc d’habitatge propi i de qualitat.

• Treballem en xarxa amb altres entitats, agents socials i amb l’Administració per tal d’aprofitar les sinèrgies que es produeixen quan es treballa conjuntament amb un model comunitari.

• Treballem en equip, alineats amb un objectiu comú, que no és altre que la inclusió social, amb un projecte de qualitat humana que potenciï la dignitat de les persones.

• Treballem per fomentar el voluntariat, des de la concepció de professionals voluntaris, atorgant-los un paper de participació i corresponsabilitat en tots els nostres projectes.

“Persones sense llar i habitatge”, que busca recuperar la dignitat d’aquelles persones que es troben en situació d’exclusió residencial, pel que és absolutament necessari restablir i enfortir la seva xarxa social, familiar i comunitària i poder-los garantir la seva participació i protagonisme en tot aquest procés, a la vegada que es promou la implicació del conjunt de la ciutadania.

2. LA FUNDACIÓ I CÀRITAS DIOCESANA DE BARCELONA

El context de l’exclusió social a l’actualitat

Des de la seva creació, l’eix fonamental de l’activitat de la F. Habitatge Social es basa en la col·laboració permanent i continuada amb Càritas Diocesana de Barcelona, amb l’objectiu comú de prevenir l’exclusió social i lluitar contra la pobresa.

La labor de la F. Habitatge Social resta integrada dins el programa de Càritas, d’acollida i acompanyament de

Els 396 habitatges socials unifamiliars gestionats per la F. Habitatge Social complementen de manera fonamental la xarxa d’acollida desplegada per Càritas Diocesana de Barcelona conformada per pisos compartits per a persones soles o amb fills, centres d’acollida de dia i centres residencials per a persones sense llar, així com el Servei de Mediació de l’Habitatge i el treball compatit amb tots els territoris d’actuació de Càritas.

Tal com ha manifestat Càritas Diocesana de Barcelona en la seva campanya de novembre de 2014 (“Per un habitatge digne i adequat. Ningú sense llar”), avui vivim una situació d’emergència residencial que és el resultat de polítiques d’habitatge no inclusives, basades exclusivament en la inversió econòmica i l’especulació. D’aquí que la persona ha deixat de ser el bé protegit, mentre que l’habitatge, en canvi, ha passat a ser considerat com un bé d’inversió,

Federació d’Entitats de Suport a les Persones sense Llar. (2014).

Informe FOESSA - 2014.

3 Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

4 Institut Nacional d’Estadística (INE). Cens de Població i Habitatges 2011.

1 2

8

una realitat que des de la F. Habitatge Social considerem inadmissible.

Aquesta situació ha propiciat l’aparició d’un grup de persones cada cop més nombrós que es troben en situació d’exclusió residencial.

• Hi ha més de 30.000 persones vivint al carrer, sense llar ni un sostre on resguardar-se.1 • El 2013 un 3,3% de les persones del nostre Estat vivien en situació d’amuntegament.2 • La gran majoria de les persones afectades per un desnonament afirma no tenir cap altre habitatge, ni de propietat ni de lloguer, on allotjar-se.3 • A les comarques de Barcelona hi ha més de 280.000 habitatges buits i desocupats.4 L’any 2014, un dels informes de referència per a analitzar la situació de l’exclusió social a l’Estat Espanyol ha estat editat per Fomento de Estudios Sociales y de Sociología Aplicada (FOESSA), del que se n’extreuen diverses consideracions sobre els processos d’exclusió social derivats del model econòmic actual: • El model de distribució de la renda no redueix substancialment la desigualtat en èpoques de bonança econòmica i, per contra, el que fa és augmentar en períodes recessius.

• L’experiència de recessions anteriors mostra que, sense una alta inversió en recursos socials, els augments de la pobresa que succeeixen els canvis de cicle poden esdevenir estructurals i no tenir marxa enrere a

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

9

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

curt termini. La pèrdua de determinats nivells de benestar pot tornar-se irreversible per a milers de famílies.

• El percentatge de llars afectades simultàniament per problemes de privacions materials i de pobresa monetària ha augmentat durant la crisi un 50%.

• Les famílies més nombroses i amb fills són les que s’han vist més afectades. Així mateix, es multiplica de forma generalitzada la vulnerabilitat del col·lectiu juvenil: joves acabats d’emancipar, joves que viuen en llars excloses, joves desocupats que estan fora del sistema educatiu, etc.. Tanmateix l’exclusió social també arriba a índexs elevats entre les famílies monoparentals.

• Hi ha una creixent vinculació entre els processos d’exclusió social i la diferència ètnica.

• L’efecte amortidor de les polítiques socials a l’Estat s’està erosionant.

• Les reformes en el sistema del benestar social a l’Estat han suposat una regressió en les polítiques socials.

L’augment dels processos d’exclusió ha reorientat l’atenció dels serveis socials a la població que pateix situacions més significatives en aquest sentit.

El 2007, tan sols un 9% de la població en situació d’exclusió severa havia anat en alguna ocasió als serveis socials locals. El 2013 el 30% d’aquestes llars va acudir a cercar ajut (sol·licitud de rendes mínimes, ajuts d’emergència, suport, orientació o altres formes).

El volum de població que va demanar atenció als serveis socials el 2013 constitueix el 7,6% del total. A Càritas hi va 5

acudir un 6,3% de la població i un 4,6% a altres entitats socials.

Pel que fa la situació de l’exclusió social a Catalunya, l’informe en destaca diversos aspectes5: • La taxa d’exclusió social a Catalunya és del 24,9% de la població, unes 1.855.000 persones i al voltant de 573.000 llars. La mitjana estatal és d’un 25,1%.

• De la població exclosa, el 75,7% pateix exclusió en l’àmbit laboral; el 17,4% exclusió educativa; el 60,5% exclusió residencial, i el 49,1% exclusió sanitària.

• L’exclusió social severa, la de qui reuneix les condicions d’exclusió en tots els àmbits (residencial, salut, ocupació i educació), és del 9,2% de la població a Catalunya, fet que suposa el voltant de 686.000 persones i de 198.000 llars.

• Entre el 2008 i el 2012, s’ha produït un increment de la desigualtat a Catalunya del 5,4%, una evolució lleugerament més positiva que a la resta de l’Estat, on s’ha incrementat la desigualtat un 8,6%. La taxa de llars amb carències materials severes s’ha duplicat els darrers 5 anys i ha passat del 3,1% al 6,2%.

• El percentatge de persones desocupades de molt llarga durada (més de dos anys) ha arribat el 2013 al 33% a Catalunya (36,0% a l’Estat Espanyol). El 39,7% dels estrangers residents a Catalunya estan desocupats (37% a l’Estat) i, concretament, pel que fa els estrangers extracomunitaris, la taxa arriba al 43,2% (40,5% a l’Estat).

• Els nivells d’exclusió que existeixen a Catalunya haurien de ser menors en base al seu nivell de desenvolupament econòmic (PIB per càpita). Catalunya presenta tres punts m és de taxa d’exclusió social que, per exemple, la comunitat de Madrid.

3. LA FUNDACIÓ: ARA MÉS NECESSÀRIA QUE MAI L’objectiu pel que va ser creada la F. Habitatge Social continua més vigent que mai avui en dia. L’increment de la situació d’emergència social per a milers de famílies en justifica la continuïtat i l’impuls renovat al programa de cessió temporal d’habitatge. A més, hi ha reptes importants a l’horitzó per tal d’aconseguir que aquestes famílies puguin assolir un nivell digne d’inclusió social i residencial.

Per tot això, la necessitat de combinar les estades temporals als habitatges amb els processos socials d’acompanyament pren una especial rellevància. La prevenció de l’exclusió social i els processos d’acompanyament i d’inclusió requereixen el desenvolupament de plans de treball social integrals i transversals, adaptats a les particularitats de cada família.

Derivada d’aquesta idea de recuperar la dignitat de les persones de la mà de Càritas Diocesana de Barcelona, es potencien cada cop més els programes d’inserció laboral, les acci-

I nforme sobre exclusión y desarrollo social en Cataluña. Resultados de la Encuesta sobre Integración y Necesidades Sociales, 2013. http://www.foessa2014.es/informe/uploaded/ccaa/26022015041654_9680.pdf

10

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

ons de treball amb la infància, l’atenció als problemes de salut física i mental, l’assistència pel retorn al país d’origen i els ajuts per l’atenció a les necessitats bàsiques i totes aquelles accions que permetin avançar cap a la inclusió social.

Nombre d’habitatges gestionats per la Fundació

La F. Habitatge Social vol vetllar pels drets de les persones acollides, fomentar la seva autonomia i potenciar el desenvolupament dels seus projectes familiars.

4. PARC D’HABITATGES DE LA FUNDACIÓ A 31 de desembre de 2014 el parc d’habitatges gestionat per la F. Habitatge Social s’ha incrementat de manera molt notable: s’ha passat de 304 habitatges a comptar amb un parc de 396 habitatges, UN 30.3% més que l’any anterior.

D’aquests, 347 es troben ocupats per famílies, el que representa un 87,6% del total. Els altres 49 habitatges es troben en procés de condicionament, de manera que puguin reunir les condicions d’habitabilitat necessàries per a la seva adjudicació.

(Fig. 1)

Habitatges per Diòcesis El 98% dels habitatges de la F. Habitatge Social estan destinats a l’acció de Càritas. Classificats per Diòcesis hi ha un parc de 382 habitatges.

D’aquests, 316 són a la Diòcesis de Barcelona, 44 a la de Sant Feliu i 22 a la de Terrassa. A les Diòcesis de Barcelona i de Sant Feliu ha augmentat el nombre d’habitatges gestionats

Figura 1

2014

directament respecte el 2013: 76 i 4 habitatges respectivament. (Fig. 2)

Ubicació Dins el parc d’habitatges de la F. Habitatge Social, els municipis amb més habitatges són Barcelona, que ja ha arribat als 256 pisos (62 més que el 2013); l’Hospitalet de Llobregat, que compta amb 21 habitatges (5 més que l’any anterior); Badalona que manté els 13 habitatges, i Cornellà que en té 12 (8 més que el 2013).

Caldria destacar que, en línies generals, s’ha aconseguit mantenir habitatges en totes les localitats on ja érem presents i que, a més, s’ha incorporat municipis nous com Mataró o Santa Coloma, amb 5 i 7 habitatges respectivament. En total, ja són 32 els municipis en els que la F. Habitatge Social gestiona habitatges socials.

Per comarques, i seguint la tendència d’anys anteriors, el major creixement es produeix a la comarca del Barcelonès (+72 habitatges), el Baix Llobregat (+12 habitatges) i el Maresme (+7 ha-

Distribució d’habitatges per Diòcesi 2014

Figura 2

Diòcesi de Sant Feliu 11,5% Diòcesi de Terrassa 5,8%

Diòcesi de Barcelona 82,7%

11

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 3

Distribució d’habitatges per Diòcesi 2014

Berguedà Osona

cial treballa incidint en els aspectes econòmics que permetin articular el programa d’inclusió residencial, complementant amb la seva gestió les carències que afecten tant el mercat públic de lloguer com el mercat privat.

Hi ha dos aspectes econòmics claus en aquesta gestió:

Bages

• El preu de l’habitatge.

• Els ingressos de les persones i les famílies acollides.

Vallès Oriental 23

Anoia

Alt Penedès 5

Maresme

Vallès Occidental

fundació foment de

l��a�itat�e social

Baix Llobregat

Garraf

fundació foment de

l��a�itat�e social

49

8

fundació foment de

fundació foment de

l��a�itat�e social

l��a�itat�e social

10

Barcelonès 296

Els lloguers mitjans dels habitatges de la F. Habitatge Social

fundació foment de

l��a�itat�e social

fundació foment de

l��a�itat�e social

bitatges).Això equival, en percentatge, a que el 75,7% dels habitatges es troben a la comarca del Barcelonès, el 12,53% al Baix Llobregat, el 5,88% al Vallès Occidental, el 2,56% al Maresme, el 2,05% al Garraf i l’1,28% a l’Alt Penedès. (Fig. 3)

destacar la continuïtat i el reforç dels principals canals de captació. (Taula 1)

Titularitat

En un context com l’actual, en què les dificultats d’accés a l’habitatge pels col·lectius de risc d’exclusió social són màximes, la F. Habitatge So-

Pel que fa la procedència dels habitatges en base a la seva titularitat, cal

Accions per a garantir l’accés i permanència a l’habitatge

Taula 1 Total habitatges

396

Propietat de la F. Habitatge Social

87

Lloguer directe per part de la F. Habitatge Social

34

Total Cessió a F. Habitatge Social / Càritas Barcelona

275

Agència Catalana de l’Habitatge

104

Administració local

50

Càritas D de B / Arquebisbat BCN

20

Cessions de particulars

26

Fundacions i altres entitats

24

Convenis amb entitats de crèdit

51

12

La primera actuació és posar lloguers amb un preu inferior al preu de mercat a disposició de les famílies.

El context dels preus mitjans dels lloguers en el mercat actual fa inviable l’accés a un habitatge digne per a milers de persones i famílies en risc d’exclusió social o en el límit del llindar de la pobresa.

En front d’aquesta realitat econòmica, la gestió de la F. Habitatge Social permet posar a disposició de les famílies ateses uns lloguers d’entre 89,69 € i 290,00 €. El promig pel conjunt dels contractes de lloguer gestionats és de 233,00 €. Tanmateix, aquests imports es poden veure reduïts mitjançant el sistema d’ajuts gestionats per la F. Habitatge Social.

De mitjana la F. Habitatge Social posa a disposició de les famílies residents habitatges a un cost equivalent al 40% del preu mitjà de la província de Barcelona i al 33.9% dels preus de la ciutat de Barcelona.

13

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

Ajuts a les famílies per al pagament dels lloguers La F. Habitatge Social gestiona diferents tipus d’ajuts destinats a les famílies, per a garantir la seva capacitat d’assumir el lloguer social que se’ls ofereix des de la mateixa Fundació.

Es posen a disposició de les famílies dos tipus d’ajuts: la gestió de les prestacions que ofereixen les administracions públiques i les abonades directament per Càritas Diocesana de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa.

Prestacions públiques (Agència de l’Habitatge de Catalunya - Generalitat de Catalunya) El conveni de col·laboració amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya és de l’any 2005 i suposa un pas molt important en la col·laboració entre el sector públic i el privat en el camp de l’habitatge. (Taula 2)

Actuacions d’adequació i dignificació dels habitatges La realització d’obres d’adequació i actuacions de manteniment en els habitatges suposa garantir a les persones acollides als habitatges unes condicions d’habitabilitat dignes. De la mateixa manera, es realitzen adaptacions específiques derivades de les necessitats de cada família (situaci-

ons de discapacitat, limitacions funcionals, etc.).

Durant l’any 2014, s’han realitzat actuacions de rehabilitació a 20 dels habitatges de nova captació i de manera prèvia a ser posats a disposició de les famílies. També s’han fet 195 actuacions de conservació i manteniment.

Per a l’execució d’aquestes tasques es prioritza la contractació d’empreses d’inserció laboral. (Taula 4).

Taula 2 Nombre d’ajuts i prestacions

Famílies beneficiades

Prestacions pel pagament del lloguer per a col·lectius específics.

61

61

Ajuts d’urgència especial per a persones en situació d’atur de llarga durada.

23

23

Ajuts d’urgència especial per a persones en situació de desnonament.

17

17

Taula 3 Nombre d’ajuts i prestacions

Famílies beneficiades

Càritas Diocesana de Barcelona

481

165

Càritas Diocesana de Sant Feliu

48

25

Càritas Diocesana de Terrassa

47

17

Taula 4 Ajuts privats amb caràcter puntual (destinats al pagament del lloguer i subministraments).

(Taula 3) La combinació dels preus de lloguer per sota del mercat i el sistema d’ajuts possibilita que en tots els casos les famílies tenen garantit el seu habitatge al marge de les seves circumstàncies econòmiques personals.

14

Rehabilitació: adequació pisos nous a la F. Habitatge Social

20

habitatges

Accions per a garantir condicions de vida dignes

195

actuacions

Cuines i cambres de bany

12

actuacions

Instal·lacions subministraments (aigua, electricitat, gas)

32

actuacions

Calderes i escalfadors

58

actuacions

Adequacions necessitats específiques de les famílies

21

actuacions

Neteja / Desinsectació

15

actuacions

Humitats / Fuites d’aigua

14

actuacions

Tancaments

27

actuacions

Altres

16

actuacions

Reparacions i conservació:

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

5. LES PERSONES ATESES PER LA FUNDACIÓ Durant l’any 2014 la F. Habitatge Social ha atès a 1.196 persones, xifra que suposa un increment del 16,7% respecte l’any 2013 i un 188% des de 20126.

L’accés als habitatges es realitza a través de l’Acció Social de Càritas. D’aquesta manera, el nombre de famílies acollides en els habitatges socials del programa de la F. Habitatge Social s’ha incrementat fins les 349, un 16,7% més respecte el 2013, el segon increment més fort des del 2007 i tan sols per darrere del viscut durant l’any 2013.

En només dos anys, la F. Habitatge Social treballa amb el triple de famílies que el 2012, el que ens porta a constatar que el col·lectiu de persones en risc d’exclusió social i en situació de pobresa continua creixent a un ritme igual o superior al dels dos primers anys de la crisi econòmica. (Fig. 4)

Nombre de persones i entitats familiars ateses per la Fundació 1400 1200

Persones ateses

1000

Unitats familiars

1.196 1.025

800 600 400 200 0

358

393

414

104

112

116

2010

2011

2012

l’any anterior. A la Diòcesi de Sant Feliu l’hi corresponen 38 famílies (11%) i a la de Terrassa 18 (5,4%)7. (Fig. 5)

Condicions de vida prèvies al seu accés a l’habitatge8 La diversitat i la proporció de les condicions de vida de què gaudien les famílies abans d’acollir-se al programa de la F. Habitatge Social es manté molt

299

349

2013

2014

similar respecte la de l’any precedent.

La major variació a la baixa, respecte l’exercici anterior, l’experimenten les famílies procedents del lloguer (-2,5%) i els majors augments els experimenten les que procedeixen de condicions de vida més precàries: pensions/sense llar (+1%) i de relloguer (+1,2%).

El final de 2014 la distribució de les famílies ateses per la F. Habitatge Social, en base a la seva situació resi-

Figura 5

Lloc de residència abans d’accedir a l’habitatge

Lloc de residència abans d’accedir a l’habitatge Com és habitual, la majoria de les famílies que s’han incorporat al programa de la F. Habitatge Social durant el 2014 residien anteriorment a l’àmbit territorial que correspon a la Diòcesis de Barcelona (277). Això fa que aquestes famílies signifiquin ja el 83.8% del col·lectiu atès per la F. Habitatge Social, davant del 74,7% de

Figura 4

60% 50%

2013 2014

48,5% 44,8%

40%

32,4% 27,5%

30% 20%

10,1%

10% 0%

Barcelona ciutat

Área metropolitana Barcelona

15,2% 11,0%

2,4% 2,7%

5,4%

Resta Diòcesi Barcelona

Diòcesi de Terrassa

Diòcesi de Sant Feliu

Veure apartat 14. Annex. Taula 7. Nombre de persones i entitats familiars ateses per la Fundació.

Veure apartat 14. Annex. Taula 8. Lloc de residència abans d’accedir a l’habitatge.

8 Veure apartat 14. Annex. Taula 9. Condicions de vida abans d’entrar al projecte de la Fundació.

6 7

15

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 6

Condicions de vida abans d’entrar al projecte de la Fundació 45% 40%

2013 2014

40,0% 37,5%

35% 31% 32,4%

30% 25% 20%

14,0%14,9%

15% 10%

7% 6,3%

5% 0%

Lloguer

Relloguer

dencial prèvia a la de l’entrada en un dels habitatges de la fundació, és la següent: (Fig. 6)

Motius per sol·licitar un habitatge de la Fundació9 Els motius que obliguen a les famílies a sol·licitar la inclusió en el programa mantenen la seva distribució, després de la forta irrupció de l’onada de desnonaments que es va produir el 2013.

En aquest sentit, els desnonaments corregeixen el seu increment en més de dos punts, fins el 36,7% respecte el 2013, encara que el seu nombre segueix essent molt rellevant en comparació amb el 15,5% de 2012.

Pis compartit

3,0% 4,0% Pensió/ Institució/servei sense sostre d’acollida

16

Figura 7

Motiu de la sol·licitud 2014

Desnonament 36,70%

Veure apartat 14. Annex. Taula 10. Motius per sol·licitar un habitatge de la Fundació.

Pis en propietat

També augmenta el nombre de sol· licituds de persones que han sortit d’una altra institució o projecte gairebé en un punt, el que suposa ja gairebé el 17% del total de les sol·licituds, tot i que encara queda lluny del 22,4% de l’exercici 2012.

(Fig. 7)

amuntegament, en canvi, disminueixen en 1,3 punts fins el 21,8%, i manté la seva tendència a la baixa des del 43,1% de 2012. No obstant, aquest fet no es troba motivat per la menor incidència d’aquesta problemàtica en termes absoluts, sinó perquè continuen arribant sol·licituds de manera majoritària degut als desnonaments.

El segon dels motius de sol·licitud més important ja no és l’amuntegament, sinó la manca de condicions d’habitabilitat, que incrementa en 2,5 punts fins el 24,6%. Les sol·licituds per

9

5,0% 4,90%

Amuntegament 21,80%

Sortida institució 16,90%

Manca de condicions d’habitabilitat 24,60%

17

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

Perfils dels usuaris i/o famílies Nacionalitats i situació legal de residència Durant l’any 2014 s’ha mantingut la tendència a l’alça, iniciada de manera més pronunciada el 2013, de persones ateses nascudes a Espanya, fins arribar al 42%. Això suposa un 4,3% més que l’any anterior, però un 23,5% més que el 2012. D’aquesta manera, s’ha atès el 2014 a 502 persones de nacionalitat espanyola10.

S’incrementen també, encara que lleugerament, les persones ateses d’orígens classificats com a col· lectius d’Europeus Comunitaris (un

augment de mig punt fins el 0,9%) i els No Comunitaris (un increment del 0,9% fins al 4% actual), que suposen, ara ja, entre els dos col·lectius, gairebé el 5% de les persones ateses.

Pel que fa la resta de col·lectius, es confirmen les tendències iniciades l’any 2013. Així, disminueix notablement el nombre de persones ateses d’origen llatinoamericà, un 4,6% des de 2013 i 23 punts acumulats des de 2012. Ambdues dades permeten presumir que el retorn d’aquestes persones als seus països d’origen és continuat. En el cas de les persones ateses procedents de països asiàtics, aquestes es veuen reduïdes en un 1,1%, que suposa un descens de 4 punts des de 2012.

Per últim, pel que fa a les persones ateses d’origen magribí i subsaharià, el seu nombre es manté en les mateixes proporcions que durant l’any anterior en un 13,5% i un 5,7% respectivament. (Fig. 8) Ara bé, respecte la situació legal de residència a l’Estat, durant el 2014,el 35% de les persones ateses estan en possessió d’un DNI espanyol, el 41% tenen permís de residència i el 24% es troben en situació irregular. Continua, per tant, el canvi de tendència iniciat ara fa tres anys, moment en què la proporció entre les persones en situació regular i irregular era més similar i rondava el 56% i el 44% respectivament11. (Fig. 9)

Figura 8

Lloc de naixement 2012-2013-2014 60%

52,7%

50% 40%

37,8%

30%

34,0%

20% 10% 0%

10 11

29,39%

18,6% 14,3%

13,5%

13,6%

8,2%

5,3% 5,6%

4,2%

5,6% 0,5%

3,1%

0,2%

0,92%

0,3%

Espanyol

Comunitari

Europeu no comunitari

Subsaharians

Llatinoamericans

Asia

Veure apartat 14. Annex. Taula 11. Lloc de naixement.

Veure apartat 14. Annex. Taula 12. Persones ateses. Situació legal.

18

42,15%

5,71% 4,03%

Magreb

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 9

Situació legal 2014

Irregular 24%

DNI 35%

Regular 41%

Perfil social de les famílies: gènere, edat, tipologia i dimensions i estat civil Al llarg del 2014, la distribució de les persones ateses pel que fa el seu gènere resta invariable. S’ha atès a 641 dones, el 53,6%, i 555 homes, el 46,4%. En aquesta classificació s’hi inclouen totes les persones ateses, tant adultes com menors d’edat12.

Per franges d’edat, s’ha atès un total de 608 persones adultes, un 50,8%, i a 588 menors d’edat, 49,2%, que continuen sent la franja d’edat majoritària molt per sobre de la resta. En total, s’ha atès a 90 menors més que l’any precedent.

El segon grup d’edat més nombrós torna a ser, igual que l’any 2013, el de les persones que tenen entre 31 i 50 anys, el 33,3%. Es manté, no obstant, inalterat el percentatge de persones compreses entre els 18 i els 30 anys, el 12,9%.

L’única franja d’edat que disminueix en percentatge, tot i que lleugerament, és la de majors de 50 anys, que passa de representar el 5,4% a l’actual 4,2%13. (Fig. 10) La distribució de les famílies per tipologies14 es manté molt similar a la dels anys precedents. Es produeixen descensos lleugers, del voltant d’un

punt percentual, en els percentatges de les famílies monoparentals (31,5%) i famílies nuclears (parelles amb fills o sense fills, 55,3%) que, no obstant, continuen essent els col· lectius atesos de manera majoritària per la F. Habitatge Social i representen el 86,8% del total de les famílies acollides.

Continua també la tendència a l’alça del percentatge d’atenció a persones soles, gairebé un punt superior respecte el 2013 i més de tres respecte el 2012, fins a situar-se al 8,6% del total. També incrementa gairebé un punt la presència d’altres nuclis familiars (llars múltiples), en els que conviuen diferents generacions o famílies vinculades (4,6%) (Fig. 11).

En aquest sentit, i recordant que s’atén a 1.196 persones distribuïdes en 349 habitatges, cada llar gestionada per la fundació garanteix un habitatge digne a 3,43 persones.

Figura 10

Persones ateses segons edat 60% 50%

49,4%

40%

33,4%

30% 20%

13,0%

10% 0%

4,20% Menor 18 anys

Entre 18 i 30 anys

Entre 30 i 50 anys

Major de 50 anys

Veure apartat 14. Annex. Taula 13. Persones ateses. Menors i Gènere.

Veure apartat 14. Annex. Taula 14. Persones ateses segons edat.

14 Veure apartat 14. Annex. Taula 15. Tipologia de persona atesa.

12 13

19

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

La distribució de les persones ateses en base al seu estat civil, titulars del contracte amb la F. Habitatge Social, es manté estable respecte l’any 201315.

2014

Com ja és habitual, la majoria de les persones són casades (47,2%) o bé separades o divorciades (28%). El percentatge de persones solteres ateses s’incrementa un punt (14%), les parelles de fet representen un 7,8% i les viudes un 2,4%. (Fig. 12)

El grup majoritari continua essent el de persones adultes amb ingressos

2013

55,3%

31,5% 33,4% 55,9%

Perfil econòmic i laboral de les famílies: nivells i procedències d’ingressos, situació laboral i nivells de formació Aquest 2014, la classificació de les persones ateses per la F. Habitatge Social, en funció dels seus nivells d’ingressos obtinguts per les persones adultes, no deixa variacions importants respecte l’any anterior16.

Figura 11

Tipologia de persona atesa

32,8%

8,6% 7,7% Persona sola

4,6% 3,7%

Família nuclear

inferiors als 284,00 € mensuals, que representa un 46,4% del total però un 2,2% menys que el 2013. Disminueix lleugerament també el grup que compta amb ingressos entre els 284,00 € i els 455,00 € mensuals, que representa el 21,6%.

Familia monoparental

Altres nuclis familiars

Per contra, incrementa el percentatge de persones ateses per la F. Habitatge Social amb rendes no tant baixes. El grup de persones que compta amb ingressos entre els 456,00 € i els 682,00 € mensuals representa ja gairebé el 20% del total, fet que suposa un

Figura 12

Estat civil (del titular del contracte) 60% 50%

2013 2014

47,8%47,2%

40% 30%

28,1% 28,0%

20% 13,0%14,0% 10% 0%

15 16

7,7% 7,8% 2,3% 2,4% Solter

Casat

Parella de fet

Veure apartat 14. Annex. Taula 16. Estat civil (del titular del contracte).

Veure apartat 14. Annex. Taula 17. Nivell d’ingressos.

20

Vidu/Vidua

1,1% 0,6% Separat/ divorciat

No disponible

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

increment de l’1,8% respecte l’any anterior. Així mateix, el grup amb ingressos superiors als 682,00 € mensuals suposen el 12,3%, gairebé dos punts (1,9%) més que l’any 2013. (Fig. 13) Pel que fa la situació laboral d’aquestes persones17, el col·lectiu majoritari atès ha seguit essent, durant aquest 2014, l’adscrit a l’economia informal, tot i que ha disminuït un 0,7% i suposa el 31,6% del total.

Destaca com a increment més significatiu el de l’atenció a les persones que treballen en el mercat normalitzat, que assoleixen ja el 29,6% del total i suposa 4 punts percentuals més que l’any 2013. De continuar aquesta tendència es podria convertir en el col·lectiu majoritari; aquesta suposada normalització conviu en un mercat laboral a precari que tot sovint no garanteix ingressos mínims suficients.

També continua l’increment, encara que de forma moderada (+0,5%), de les persones ateses que ja perceben algun tipus de prestació o pensió. Representen ara el 7,9% del total.

60% 50%

30%

23,0% 21,57%

20%

18% 19,77% 12,25% 10,4%

10% 0%

Menys de 284€/mes

Menys de 455€/mes

el nombre de persones amb una titulació en oficis de formació no reglada, fins a arribar al 4,1% actual del total.

Es manté estable i entorn a l’1% de les persones ateses aquelles que no saben llegir o escriure. I també, d’altra banda, el percentatge de persones amb estudis universitaris que segueix al 6,3%.

Decreix el percentatge de persones ateses que no han finalitzat ni tan sols els estudis obligatoris i passa de gairebé el 36% el 2013 a una taxa del

Menys de 682€/mes

Més de 682€/mes

32,5%. També el d’aquells que sí que els han finalitzat però és la seva única formació, que passa del 46% l’any anterior a un 44,2% aquest 2014.

En resum, es produeix un increment del 5,2% en el nombre de persones que procedeixen de col·lectius amb algun tipus de titulació o estudis avançats (secundaris, ensenyament no reglat o universitaris) i disminueix un 5,1% el conjunt de persones ateses amb estudis bàsics o sense estudis completats. (Fig. 14)

Figura 14

Situació laboral 35%

Pel que fa el seu nivell de formació18, destaca l’increment del col·lectiu amb estudis secundaris finalitzats, que passen a representar ja gairebé un 12% dels atesos, és a dir, un 3,2% més que el 2013. També s’incrementa en un 1,8%

10%

18

2013 2014

48,6% 46,41%

40%

Hi ha dos grups de persones ateses que mantenen la tendència a la baixa.Tant el de les persones que estudien, que baixa fins el 4,1%, com el de les persones que ni treballen ni estudien, que disminueixen en 3,4 punts fins el 26,8%.

17

Figura 13

Nivell d’ingressos

30% 25%

29,6% 25,6%

32,3%31,6%

30,2%

2013 2014

26,8%

20% 15% 7,4% 7,9%

5% 0%

4,6% 4,1% En mercat laboral normalitzat

En economia No treballen informal ni estudien

Jubilats/ pensionistes

Estudiant actualment

Veure apartat 14. Annex. Taula 18. Situació laboral.

Veure apartat 14. Annex. Taula 19. Nivell formatiu (dels adults atesos).

21

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

Pel que fa els menors d’edat, s’incrementa un 6,3% el nombre de menors sense formació acadèmica finalitzada, disminueix un 6,7% el d’aquells que han finalitzat l’educació bàsica obligatòria i es manté estable, amb una mínima variació del 0,3% positiu, el d’aquells que han completat el Batxillerat.

Evolució del perfil de les famílies ateses per la Fundació El canvi de perfil de les persones ateses durant l’any 2013 s’ha consolidat durant aquest 2014. El fort increment del nombre de persones i de famílies ateses no ha fet sinó confirmar el canvi respecte el perfil que havia dominat fins el 2012.

En contraposició a la tradicional família que necessitava acollir-se a un programa d’inclusió residencial, caracteritzada pel seu origen estranger no comunitari, en situació tant regular com irregular, procedent d’un habitatge en situació d’amuntegament o d’altres programes d’acollida; s’ha passat a un perfil diametralment oposat en poc més de dos anys.

D’aquesta manera, es constata la cronicitat de les situacions d’exclusió social i el risc de la pobresa entre les famílies, de les quals en podríem destacar un seguit de característiques: • Es tracta de famílies integrades per persones de nacionalitat espanyola (42%) o de països llatinoamericans (29,3%) i que es troben en situació regular, bé pel fet de ser nacionals o per tenir un permís de residència (76%).

22

• Procedeixen de pisos de lloguer (37,5%) i de relloguer (32,4%) • Els seus motius principals per a sol· licitar acollir-se al programa d’ajudes de la F. Habitatge Social són el fet d’haver patit un procés de desnonament (36,7%) o la falta de condicions d’habitabilitat dels seus habitatges (24,1%).

• Els menors suposen un 49,2% dels atesos per la F. Habitatge Social.

• Augmenta un 5,2% el col·lectiu de persones ateses amb alguna mena de titulació o estudis avançats (secundaris, ensenyament no reglat o universitaris).

• Respecte la situació laboral, el col· lectiu de persones que treballen en el mercat normalitzat i, tot i així, sol·liciten ajuda a la Fundació representa ja el 29,6%.

• La majoria de persones ateses posseeix un nivell d’ingressos molt baix. El 46,7% ingressa menys de 248,00 € mensuals.

En conclusió, el resultat de l’evolució del perfil de les famílies ateses per la Fundació és l’increment de les persones ateses, en situació regular al nostre país, que anteriorment posseïen recursos residencials però que, a causa de l’escassetat d’ingressos, s’han vist immerses en processos de desnonaments o forçades a viure en habitatges que no reuneixen les condicions mínimes d’habitabilitat i que han d’abandonar.

Són famílies majoritàriament amb fills a càrrec, la situació de pobresa de les quals es torna crònica davant la insuficiència dels ajuts i els subsidis públics, cosa que motiva que sol· licitin el suport de Càritas i de la F. Habitatge Social.

6. L’ACCIÓ SOCIAL DE LA FUNDACIÓ PEL FOMENT DE L’HABITATGE SOCIAL Tot i iniciar durant el segon semestre de 2013, el 2014 ha estat el primer any sencer en què la F. Habitatge Social i Càritas Diocesana de Barcelona han desenvolupat el projecte OIKOS, que té com a finalitat fer efectiu el dret a un habitatge digne per a les famílies acollides i fer viable el seu procés d’inclusió social.

El programa es defineix com un treball social transversal i profund, dirigit als usuaris del parc d’habitatges d’inclusió social de Càritas i la F. Habitatge Social, que vol donar resposta a les necessitats urgents de les famílies que es troben en risc d’exclusió social, mitjançant un pla de treball personalitzat en base a les característiques familiars i individuals de cada cas, i que assoleixi la seva inclusió social i sortida dels projectes assistencials.

D’aquesta manera, els habitatges socials gestionats per la F. Habitatge Social consoliden, en aquest projecte, un recurs a disposició dels treballadors socials de Càritas i altres entitats que els permet acordar, conjuntament amb la família acollida, un pla social personalitzat que els permeti trobar una solució residencial definitiva (habitatge de protecció oficial, pisos del mercat lliure, residències, etc.)

Els principals objectius del Pla de Treball Social per a cada família són els següents:

23

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

• Oferir un suport en la recerca activa de treball.

• Fomentar la formació i treballar l’absentisme escolar.

• Conèixer i saber usar els recursos laborals.

• Oferir un suport també en la cerca d’allotjament i habitatge.

• Millorar l’autonomia personal de les persones, estimulant l’adquisició de competències personals i potenciant les seves habilitats i recursos personals.

• Prevenir situacions de cronicitat.

• Donar un recolzament especial a aquelles famílies que tenen infants a càrrec o que viuen situacions delicades des de la perspectiva de gènere.

• Oferir suport psicològic quan els membres de la família ho requereixen.

Destinataris del projecte Oikos El projecte OIKOS es dirigeix, principalment, als següents perfils d’entre els usuaris: • Famílies que hagin perdut l’habitatge i es trobin en risc d’exclusió social.

• Famílies que no tinguin ingressos o amb ingressos sota el llindar de la pobresa.

• Persones que es troben en situació d’atur o de no activitat i que no disposen de cap mena d’ajut públic.

• Famílies amb nens a càrrec.

• Dones que han patit violència de gènere o es troben en situació de risc en aquest sentit.

Aquestes famílies són derivades pels Treballadors socials de Càritas o d’altres entitats col·laboradores. Cada entitat “derivadora” es fa responsa-

24

ble del seguiment de la família, pel que disposa d’un Treballador Social, i del compliment dels objectius definits en el Pla de Treball Social.

Cada família ha de formalitzar un contracte de lloguer de l’habitatge i acceptar voluntàriament el Pla de Treball Social proposat, amb la intervenció i el seguiment del treballador social i dels educadors de la F. Habitatge Social, així com el compliment de les normes de convivència de la comunitat on resideixi.

En funció de la major o menor intensitat de la intervenció i acompanyament social requerits, les persones incloses al projecte poden classificar-se en dos tipus: • OIKOS: Preveu una intervenció de intensitat alta pels casos de famílies i persones amb moltes dificultats, identificades amb un baix nivell d’autonomia econòmica i un baix nivell de competències, així com situacions d’exclusió social que s’ha tornat crònica. Aquest tipus d’estades es preveuen d’un temps superior a 1 any i fins a 3 anys. L’acompanyament social serà menor per aquelles famílies amb problemàtica estrictament econòmica, però que conserven l’autonomia i les capacitats per treballar el procés de sortida de l’habitatge, i serà mitjà quan la família, a banda de les dificultats econòmiques, necessiti un acompanyament per iniciar el procés cap a la inserció social plena o presenti situacions socials de risc elevades (infància, salut, violència de gènere o altres).

• OIKOS PERMANENT: En aquest grup hi són els usuaris de caràcter

permanent que no tenen previst, en el seu Pla de Treball, la sortida de l’habitatge per circumstàncies socioeconòmiques.

L’impacte de l’acció social El nombre de famílies a les que es realitza un seguiment social dins el programa OIKOS ha arribat fins les 277, que suposen el 79,8% del total de les famílies acollides en pisos de la F. Habitatge Social. D’aquestes, 26 es troben en el programa OIKOS Permanent i 251 en el programa OIKOS d’intensitat alta.

Pel que fa els professionals que desenvolupen aquest acompanyament de les famílies, en 240 casos el Treballador Social és personal de Càritas i en 37 seguiments el professional és de la F. Habitatge Social.

Respecte a la classificació de les actuacions realitzades pels educadors i treballadors socials, es podria exposar de forma desglossada de la manera següent: (Taula 5)

Temps promig d’estada a l’habitatge El final d’aquest any 2014, 39 famílies han finalitzat la seva estada en el del programa de la F. Habitatge Social. Aquestes han estat acollides en els habitatges durant un període mitjà de 2 anys i 48 dies, per sota dels dos anys i mig que s’havien requerit de mitjana l’any anterior.

Aquestes 39 famílies suposen un total de 136 persones, un 24% més que l’any anterior.

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

Taula 5 Accions Accions Coordinació Acompanyaments Gestions domicili oficina

Total accions Educadors

3.487 1.430

Total accions 691 Treballadors socials TOTAL

62

663

209

207

732

453

304

118

4.178

La línia de treball de la Fundació al llarg d’aquest període promig d’estada en els habitatges és la conservació dels mateixos i la integració de la família a la comunitat de veïns en què és acollida. Així mateix, s’ofereix un suport en l’organització econòmica de la família en relació a l’habitatge.

Pel que fa el destí de les famílies ateses, un cop han sortit de l’habitatge, augmenta significativament el nombre de persones que accedeixen a un lloguer privat, que ja en són un 53,8% (46% el 2013), i al lloguer públic, que ja representa el 12,8% (6% el 2013). Puja un punt el nombre de persones que retornen al seu país d’origen i passa del 17% al 18%. Gai-

rebé cap família torna a habitacions rellogades o a recursos residencials d’emergència (albergs, etc.). (Fig. 15) Així, tot i l’increment de persones acollides i la gestió d’un major nombre d’habitatges, s’ha correspost amb un increment del nombre de persones i de famílies que surten del programa residencial havent assolit un projecte de vida autònoma.

7. PROJECTES I COL·LABORACIONS Amb l’objectiu de desenvolupar la seva missió, la F. Habitatge Social manté diferents acords de col·

Lloc on vàren anar els usuaris quan van sortir del projecte 2014 Figura 15

Altres recursos residencials 2,60% Defunció 2,60% Habitació rellogada 2,60%

Pis de lloguer privat 53,80%

Retorn al país d’origen 17,90%

Pis de lloguer públic 12,80%

Retorn a l’habitatge 7,70%

laboració amb diverses entitats, com la Fundació Mambré, la Fundació Esperança, la Fundació Futur o la Fundació Roviralta, així com amb diferents administracions públiques com l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona o el de Viladecans. Aquestes col·laboracions permeten ampliar tant el nombre d’habitatges socials gestionats com la situació d’extrema gravetat que ha assolit l’exclusió residencial durant aquests darrers anys.

La F. Habitatge Social també col· labora amb Càritas Diocesana de Barcelona en 3 projectes més que busquen avançar, des d’un enfocament més avançat i innovador, en la línia de la inclusió social i laboral de determinades persones o col·lectius atesos als habitatges.

Inserció laboral Les actuacions orientades a la inserció laboral dels usuaris dels habitatges socials es realitzen a requeriment dels Treballadors Socials de Càritas Diocesana de Barcelona o de la mateixa Fundació.

Les principals causes que es constaten com a origen de l’exclusió social i que actuen com a elevades barreres d’accés al món laboral són: • Mancar d’un permís de treball • Tenir un desconeixement de les llengües oficials.

• Presentar un baix nivell de motivació i una pèrdua de capacitats laborals.

Durant el 2014 s’ha prestat el servei d’Inserció Laboral a 154 usuaris, dels quals 26 han sortit del pro-

25

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

grama ja que la seva permanència estava vinculada a la de l’habitatge.

D’aquestes persones, 15 en van sortir amb una feina, 5 en recerca activa d’ocupació, 2 amb una prestació, 2 en situació de baixa laboral i 2 van decidir emigrar.

Cal destacar que 110 persones han acumulat 148 mesos d’activitat laboral, amb contracte i sense, i que 76 persones han firmat com a mínim un contracte de treball. (Taula 6) Pel que fa el desenvolupament de capacitats personals per incrementar les possibilitats de ser contractats, destaquen amb un especial protagonisme les accions de formació dutes a terme. La formació s’ha implementat mitjançant els serveis de Càritas Diocesana de Barcelona, els serveis públics, altres entitats socials i diverses accions promogudes per la pròpia Fundació.

Aquestes accions formatives sumen un total de 175 participants. Segons el tipus de formació les accions es poden classificar en: • Formació transversal: on es treballa llengua castellana, llengua catalana, habilitats personals, habilitats socials i habilitats laborals (36 usuaris).

• Formació professional: s’hi treballen els sectors prioritaris com l’atenció a la dependència, l’hostaleria, la restauració o el comerç (80 usuaris).

• Formació acadèmica: escola d’adults amb orientació als estudis reglats (17 usuaris).

• Acreditació de la formació: suport en la tramitació del reconeixement de les titulacions oficials (42 usuaris).

26

Taula 6 < 3mesos

3a6 mesos

6a9 mesos

>9 mesos

TOTAL (mesos)

Feina amb contracte

15

33

17

11

76

Feina sense contracte

30

14

9

19

72

Tipus de relació laboral

Housing First Housing First és un projecte de caràcter experimental, que s’està desenvolupant conjuntament amb Càritas Diocesana de Barcelona.

Consisteix en oferir a una persona que viu al carrer l’opció d’accedir directament a un habitatge individual permanent, digne i adequat a les seves necessitats. Amb l’assistència d’un equip interdisciplinari, se l’hi ofereix un suport en totes les qüestions bàsiques que pugui necessitar (a nivell mèdic, higiènic, domèstic, etc.).

El projecte aspira a desenvolupar-se dirigit a persones que visquin al carrer i, especialment, a aquelles que pateixin una situació crònica, un trastorn mental i/o addiccions, i que són refractaris d’altres recursos assistencials.

Això suposa, no obstant, tres condicions per a la persona: aportar el 30% dels seus ingressos en concepte de lloguer, mantenir relacions normalitzades amb el veïnat i acceptar una visita setmanal de qualsevol persona de l’equip de suport.

Paidós Paidós és un projecte desenvolupat per Càritas Diocesana de Barcelona, en col·laboració amb diferents municipis, en què es presenta un suport logístic residencial (habitatge) a 15 famílies d’aquests municipis.

El projecte Paidós se centra en les famílies amb infants de fins a 6 anys al seu càrrec, en situació de pobresa i dificultats en la cura d’aquests menors i en relació a altres necessitats bàsiques no cobertes.

La labor realitzada amb les famílies aborda els àmbits social, educatiu, psicoterapèutic i comunitari, amb la finalitat d’augmentar els factors de protecció i resiliència de l’infant, incrementar les competències parentals i facilitar la vinculació de les famílies en el seu entorn més proper.

8. ELS REPTES DE FUTUR DE LA FUNDACIÓ Els principals reptes als que s’enfronta la Fundació de cara al futur són: Incrementar i millorar la gestió del parc d’habitatge social: aquest fet es concreta en renovar els esforços per adequar-lo a les necessitats de les famílies usuàries i focalitzar el treball en aspectes cada cop més importants com és la lluita contra la pobresa energètica o l’adequació dels costos dels mateixos a les capacitats reals de les famílies, tot i mantenint la viabilitat econòmica de la fundació.

Desenvolupar encara més la tasca d’inclusió social de la F. Habitatge Social: a partir de garantir un habitatge digne a les famí-

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

lies residents continuar impulsant, juntament amb Càritas i les altres entitats col·laboradores, l’acció social atenent als principis de respecte, voluntat de servei i millora del nostre exercici professional, tot encaminat a donar suport a la creació i desenvolupament de projectes de vida personal i familiar dels beneficiaris de l’acció de la F. Habitatge Social.

En definitiva renovar el nostre compromís i desenvolupar la nostra acció en favor de les persones en la lluita contra l’exclusió residencial en coordinació amb Càritas.

9. EL PATRONAT I LA DIRECCIÓ President Ignasi De Delàs i De Ugarte Secretari Ramón Contijoch Pratdesaba Vocal Andreu Romaní Blancafort Vocal Carme Trilla i Bellart Vocal Jordi Roglà de Lew * Vocal Lluís Franco Sala Vocal María Vendrell Aubach Vocal Vicenç Soriano Casanovas *El Sr Jordi Roglà de Lew va renunciar a la condició de Patró el 15/07/2014. El 25/03/2015 el Sr. Salvador Busquets es va incorporar al Patronat.

L’any 2014 el director de la Fundació Foment de l’Habitatge Social ha estat el Sr. Pau Pérez de Acha Beamonte, el primer d’abril de 2015 el va substituir el Sr. Francesc Almacelles i Subies.

Figura 16 Patronat

Direcció

Àrea Tècnica

Àrea Social

10. L’EQUIP DE LA FUNDACIÓ L’equip tècnic que presta els serveis de la F. Habitatge Social està conformat per dinou professionals especialitzats en els àmbits de la intervenció social, l’educació, el jurídic, l’arquitectònic i el de gestió. D’aquesta manera, integren tres àrees funcionals. En primer lloc l’àrea tècnica, responsable de l’administració institucional, la comptabilitat i la captació de fons. En segon lloc l’àrea social, que desenvolupa els programes d’acció social i d’inserció laboral. Finalment l’àrea de manteniment, encarregada de les tasques de conservació i adequació dels habitatges.

Àrea Manteniment

la col·laboració de 9 voluntaris qualificats, sense els quals no hauria pogut ser possible atendre amb la mateixa qualitat aquest increment del volum de l’activitat experimentat, especialment durant aquests darrers anys. (Fig. 16)

11. DADES ECONÒMIQUES La F. Habitatge Social ha disposat d’uns recursos superiors a 2.450.000 € durant el 2014.

La principal font d’ingressos és la derivada de l’activitat de la Fundació amb un 61,3% del pressupost i les donacions privades amb un 27.17%. (Fig. 17)

Cal fer esment que, tant pel que fa l’àrea social com l’àrea de manteniment, la F. Habitatge Social compta amb

Sobre la despesa, prop del 91% s’ha dedicat a l’activitat fundacional, això és el proveïment d’habitatge i el suport social que s’hi vincula. (Fig. 18)

Figura 17

Figura 18

11,49% Subvencions públiques

27,17% Donacions privades i altres

8,25% Amortitzacions

61,34% Ingressos per activitat pròpia

58,36% Activitat fundacional

24,23% Atenció directa i de suport a les llars

9,16% Administració

27

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

12. ENTITATS COL·LABORADORES

28

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

Joan Martínez “Linux“. Fotògraf

29

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

13. CERTIFICAT D’AUDITORIA DE 2014

30

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

31

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

14. ANNEX. Taules Perfil persones ateses. Evolució entre 2012 i 2014 Taula 7. Nombre de persones i entitats familiars ateses per la Fundació Any

Unitats familiars

Persones ateses

2010

104

358

2011

112

393

2012

116

414

2013

299

1.025

2014

349

1.196

Taula 8. Lloc de residència abans d’accedir a l’habitatge

Lloc de residències de les famílies

2012

2013

2014

Barcelona ciutat

56,00%

44,80%

48,50%

Àrea metropolitana Barcelona*

14,00%

27,50%

32,40%

Resta Diòcesi de Barcelona

2,00%

2,40%

2,70%

Diòcesi de Terrassa

9,00%

10,10%

5,40%

Diòcesi de Sant Feliu

4,00%

15,20%

11,00%

*Cornellà, Badalona i Santa Coloma

Taula 9. Condicions de vida abans d’entrar al projecte de la fundació Condicions de vida 2012 2013 2014 (Situació residencial) Lloguer 24,10% 40,00% 37,50% Relloguer

51,70%

31,00%

32,40%

Pis compartit

0,00%

7,00%

6,30%

Institució/servei d’acollida

21,60%

14,00%

14,90%

Pensió/sense sostre

2,60%

3,00%

4,00%

Pis en propietat

0,00%

5,00%

4,90%

Taula 10. Motiu de la sol·licitud Motius de la sol·licitud

32

2012

2013

2014

Desnonament

15,50%

39,00%

36,70%

Amuntegament

43,10%

23,00%

21,80%

Manca de condicions d’habitabilitat

19,00%

22,00%

24,60%

Sortida institució/projecte

22,40%

16,00%

16,90%

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

Taula 11. Lloc de naixement 2012

2013

2014

Espanyol

Lloc de naixement

18,60%

37,80%

42,15%

Comunitari

0,20%

0,30%

0,92%

Europeu no comunitari

0,50%

3,10%

4,03%

Magrib

14,30%

13,50%

13,60%

Subsaharians

5,60%

5,60%

5,71%

Llatinoamericans

52,70%

34,00%

29,39%

Àsia

8,20%

5,30%

4,20%

Altres procedències

0,00%

0,60%

0,00%

Taula 12. Situació legal 2012

2013

2014

Regular

Situació legal

56,30%

73,00%

76,00%

Irregular

43,70%

27,00%

24,00%

2012

2013

2014

Dones

124

549

641

Homes

87

476

555

Taula 13. Persones ateses. Menors i Gènere Lloc de naixement

Menors

203

498

588

2012

2013

2014

Dones

58,80%

53,60%

53,60%

Homes

41,20%

46,40%

46,40%

Gènere

Taula 14. Persones ateses segons edat 2012

2013

2014

Menor 18 anys

Persones ateses segons edat

49,00%

48,60%

49,40%

Entre 18 i 30 anys

10,60%

12,90%

13,00%

Entre 30 i 50 anys

37,20%

33,20%

33,40%

Major de 50 anys

3,10%

5,40%

4,20%

Taula 15. Tipologia de persona atesa Tipologia de família atesa

2012

2013

2014

Persona sola

5,20%

7,70%

8,60%

Família nuclear

58,60%

55,90%

55,30%

Família monoparental

31,90%

32,80%

31,50%

Altres nuclis familiars

4,30%

3,70%

4,60%

33

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

Taula 16. Estat civil (del titular del contracte) 2012

2013

2014

Solter

Estat civil

19,00%

13,00%

14,00%

Casat

51,70%

47,80%

47,20%

Parella de fet

9,50%

7,70%

7,80%

Vidu/Vídua

2,60%

2,30%

2,40%

Separat/Divorciat

17,20%

28,10%

28,00%

No disponible

0,00%

1,00%

0,60%

Taula 17. Nivell d’ingressos Nivell d’ingressos

2012

2013

2014

Menys de 284€/mes

47,40%

48,60%

46,41%

Menys de 455€/mes

19,00%

23,00%

21,57%

Menys de 682€/mes

22,30%

18,00%

19,77%

Més de 682€/mes

11,40%

10,40%

12,25%

Taula 18. Situació laboral 2012

2013

2014

En mercat laboral normalitzat

Situació laboral

26,50%

25,60%

29,60%

En economia informal

29,90%

32,30%

31,60%

No treballen ni estudien

34,10%

30,20%

26,80%

Jubilats/Pensionistes

2,40%

7,40%

7,90%

Estudiant actualment

7,10%

4,60%

4,10%

Taula 19. Nivell formatiu (dels adults atesos)

34

Nivell formatiu

2012

2013

2014

Analfabet

1,00%

0,00%

1,00%

Sense formació acadèmica

44,70%

29,70%

32,50%

Educació bàsica obligatòria

38,90%

55,60%

44,20%

Batxillerat/Mòduls professionals

8,20%

4,50%

11,90%

Universitari complet

6,30%

5,30%

6,30%

Formació no reglada

1,00%

4,80%

4,10%

Memòria d’activitats 2014 fundació foment de

l��a�itat�e social

36