Índex
1. Presentació 2.Qui Som 3. El Projecte Memròria Econ 5. Patronat i d 1. Presentació 2. Qui Som
3. El Projecte
4. Memòria Econòmica
5. Patronat i dades registrals
3
1
1. Presentació Durant el 2009 la crisi econòmica s’ha agreujat, el PIB de Catalunya i Espanya s’ha reduït respecte l’enregistrat l’any anterior, i per tant l’atur ha augmentat fins a nivells molt greus. Malauradament, l’activitat de moltes entitats que lluiten contra la pobresa s’ha vist augmentada extraordinàriament. Aquest augment però no es percep a la Fundació de manera tan rotunda, degut a què la nostra tasca té molt a veure amb un aspecte més estructural de la pobresa, com és l’habitatge. No obstant això, com ja dèiem l’any anterior, la crisi es pot haver notat en un augment dels impagaments però aquests s’han minimitzat gràcies a les contínues actuacions dels professionals de la Fundació. Enguany, com ja fèiem l’any anterior, hem de parlar de la davallada dels ajuts públics que tradicionalment rebia la Fundació. En l’exercici anterior ja vam dir que no vam rebre subvencions pels col·lectius d’immigrants i vam parlar de les dificultats per obtenir recursos per a rehabilitacions.
5
L’ajut provinent d’ADIGSA i de la Fundació Caixa Catalunya per pertànyer a la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió s’ha continuat rebent, i és fonamental per a la nostra Fundació. Cal dir però, que aquesta subvenció s’ha mantingut estable des del 2004, la qual cosa significa que en termes reals, n’ ha disminuït. Dels aspectes més destacables produïts durant el 2009, hem d’esmentar el començament de les obres de l’edifici de 19 habitatges al barri del Poble Sec de Barcelona. A l’acte de posada de la primera pedra, el 14 de juliol, van assistir autoritats de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona a més de tots els representants del Patronat, així com el Director de Càritas Diocesana de Barcelona, el Delegat Episcopal i altres membres de Càritas Diocesana de Barcelona. L’altre edifici previst al Barri del Poble Nou va més endarrerit degut al llarg procés de negociació de les característiques del projecte amb l’Ajuntament. D’altra banda voldria dir, que a les acaballes del 2009 s’ha començat a treballar juntament amb Càritas, en el desenvolupament formalitzat del projecte de la Fundació, que haurà de clarificar i fer extensiu el seu coneixement als professionals de Càritas i de la Fundació, assolint així una major eficiència i eficàcia. A nivell econòmic, el nostre compte d’explotació és lleugerament positiu i el resultat de l’exercici, és clarament positiu gràcies als ingressos financers produïts per la donació rebuda el 2007 i que només s’ha utilitzat parcialment fins el tancament dels comptes del 2009.
4
Per acabar, voldríem agrair la col·laboració en el nostre projecte de les institucions públiques i privades, els logos de les quals figuren al final d’aquesta Memòria. Aquest agraïment el fem extensiu a totes les persones físiques que any rere any ens fan confiança cedint-nos habitatges ó bé col·laborant amb els seu temps. Com altres vegades, finalitzo aquesta presentació donant les gràcies també als patrons i treballadors de la Fundació que, en clara vocació de solidaritat i servei, treballen per afavorir que un important nombre de famílies i persones, assoleixin la seva inserció social i el seu desenvolupament autònom.
—
Antoni Salamero Salas Director
6
2
2. Qui Som “Foment de l’Habitatge Social” és una fundació privada d’inspiració cristiana, formada per diverses persones sensibilitzades pels problemes socials del nostre país, especialment en matèria d’habitatge. La Fundació va ser creada el 23 de juliol del 1990, promoguda per Càritas Diocesana de Barcelona, i inicià realment la seva actuació al final del 1991. El seu àmbit d’actuació és Catalunya, tot i que, de fet, és concentra preferentment a l’antiga Diòcesi de Barcelona.
L’objectiu de la Fundació és fomentar i promoure l’habitatge social per tal d’ajudar a les persones en procés de reinserció social a tenir una llar digna.
7
—
Justificació de la seva creació.
L’experiència demostra de forma contundent que la disponibilitat d’un habitatge és una peça clau per poder afrontar amb èxit un procés de redreçament social de persones i famílies immerses en un context d’exclusió social. És a dir, les actuacions socials sobre persones o famílies que pateixen greus problemes d’exclusió són, en molts casos, fràgils i excessivament puntuals, o fins i tot inútils a mitjà o a llarg termini si els destinataris no poden comptar amb un habitatge digne. La necessitat de l’existència de la Fundació, la determina la combinació de fets socioeconòmics, com són:
4 4
L’existència de grans bosses de pobresa que afecten greument a milers de persones.
4
Un mercat de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, ja sigui d’obra nova com de segona mà, amb uns preus excessius per a les possibilitats econòmiques de moltes famílies.
4
La insuficiència d’iniciatives públiques per fer front a les necessitats d’habitatge de les persones i famílies amb molt pocs recursos econòmics.
Les famílies acollides per la Fundació han estat bàsicament proposades per Càri-
tas Diocesana de Barcelona per mitjà del seu Departament d’Acció Social. Es tracta de famílies que no compten amb mitjans econòmics suficients per accedir a un habitatge segons les condicions de mercat, -i normalment, ni tan sols a ha-
8
—
bitatges d’iniciatives públiques- i que estan seguint un procés d’inserció social i laboral.
Origen dels immobles.
a)
Herència, llegat o donació d’immobles per part de particulars i
b)
Acords especials a què s’arriba amb propietaris d’immobles.
4
institucions públiques i privades.
4
Adquisició del dret d’ús d’un habitatge per un període de temps determinat, mitjançant, per exemple, la realització d’obres de millora de l’immoble a canvi d’un lloguer reduït.
4
Condicions econòmiques favorables dels arrendaments, com ara terminis de contracte, etc.
c)
—
Habitatges en règim d’arrendament a preu de mercat amb dret de sots-
arrendament als nostres beneficiaris.
Els recursos econòmics.
Els ingressos que provenen dels lloguers que la Fundació ofereix als seus beneficiaris són insuficients per fer front a les despeses. La diferència es cobreix gràcies als donatius i subvencions de què normalment gaudeix la Fundació.
9
10
3
3. El Projecte El 31 de desembre de 2009, la Fundació disposava de 73 habitatges destinats a la seva activitat fundacional, d’aquests habitatges:
4 43 són en propietat 30 són en cessió d’ús (20 de lloguer i 10 amb cessió d’ús temporal 4 gratuïta)
El règim d’ocupació a 31 de desembre de 2009 dels habitatges era el següent:
4 69 estan ocupats d’acord amb les finalitats de la Fundació. està pendent d’arranjament estructural comunitari. 4 12 han 4propis.estat cedits a Càritas Diocesana de Barcelona per a equipaments 4 1 resta pendent d’enderrocament per manca de condicios d’habitabilitat. 11
Aquest volum d’habitatges ha permès a la Fundació oferir una llar digna a noranta-cinc famílies al llarg del 2009, amb un total de 300 persones ateses, les quals han pogut accedir a un habitatge facilitat per la Fundació en règim de lloguer, d’acord amb les seves possibilitats econòmiques.
Situació anterior respecte de l’Habitatge 12,63%
17,89%
10,53% 21,05% 37,89% Manca d’habitatge
Manca d’habitatge (**)
Casa d’acollida de Càritas
Desnonament
Amuntegament (*)
(*)Compartir habitatge amb d’altres famílies o acollits per la pròpia família sense un mínim d’espai ni de condicions. (**)Viure en pensions, centres residencials de Càritas, presons, etc…
Al llarg de l’any 2009 es van rebre 52 noves sol·licituds que, afegides a les 13 que provenien del 2008, fan un total de 65 sol·licituds. D’aquestes, 10 van ser anul·lades pels usuaris o per la nostra Fundació per diferents motius. És a dir, 55 peticions fermes, de les quals es van atendre 22, i 33 resten pendents per a l’exercici 2010. També hem de constatar que s’han fet 48 renovacions de contractes d’arrendament a famílies que ja eren ateses abans del 2009, i què un total de 25 famílies, ateses des de feia temps per la Fundació, van trobar, al llarg del 2009, un habitatge pel seu compte i amb els seus propis mitjans, ja sigui en pisos de lloguer o de compra, tan del mercat privat com en el de protecció oficial. Tot això ha fet que s’hagin formalitzat un total de 70 contractes durant tot el 2009. 12
—
Perfil de l’Usuari
A continuació presentem més detalladament el perfil socioeconòmic de les famílies ateses per la Fundació.
Estructura Familiar 6,32%
6,32%
41,05% 46,32%
Parella amb fills o sense
Dona sola o home sol
Monoparental
Altres
Membres a la unitat familiar 6,32%
7,37%
8,42% 25,26%
25,26% 27,37% Un membre
Dos membres Cinc membres
Tres membres
Quatre membres
Sis membres
13
Persones ateses per sexe 42%
58%
Homes
Dones
Persones ateses per edat 4% 50%
Menors de 18 anys
Lloc de procedència
Entre 18 i 49 anys
14
Majors de 50
8,64% 88,89%
2,47%
No Comunitaris
46%
Comunitaris espanyols
Comunitaris No espanyols
Situació administrativa dels no comunitaris 41,67%
58,33%
0,00% No comunitaris legalitzats
No comunitaris en proccès
Procedència dels ingressos
No comunitaris sense regularitzar
3,09%
21,60%
34,57%
40,74%
Treball normalitzat
Treball en precari
Ajuts económics
PNC
Els gràfics anteriors posen de relleu els següents trets:
1.
El pes de les famílies immigrants ateses continua essent molt important, al voltant del 75%, si bé ha baixat una mica respecte l’any anterior. Cal dir però, que si considerem la població major d’edat, tal i com reflecteix el gràfic, el total de beneficiaris immigrants és gairebé del 90%. Aquesta diferència es produeix pel fet de què molts nens nascuts al territori espanyol tenen nacionalitat espanyola. Aquesta situació fa que pugin tenir documentació regularitzada cosa que els seus pares no han pogut aconseguir. 15
És destacable també que un 60% de les persones de procedència “nocomunitària” es troben en situació irregular al país ja que no disposen de permís de residència.
2.
Durant el 2009 el percentatge de famílies ateses que disposen d’algun tipus d’ingressos que provenen del seu treball, és del 63%. Tanmateix, el percentatge de persones que treballen en precari és significativament més alt, un 40%. Respecte les dades del 2009, destaquem l’augment de persones que només tenen ingressos que provenen dels ajuts econòmics dels serveis socials o d’altres entitats socials.
3.
La composició de la unitat familiar més habitual és de 2 a 4 persones per unitat de convivència, encara que les famílies més nombroses, de 5 o 6 persones, sumen ja un 14% del total, i augmenten respecte les dades del 2008.
4.
La població atesa és jove, només el 4% supera els 50 anys d’edat.
4
Aquesta dada ens posa de manifest que les persones ateses són persones que no troben recursos en altres projectes més institucionalitzats.
—
L’adjudicació dels habitatges
El procés d’adjudicació dels pisos lliures es fa amb la col·laboració de Càritas
Diocesana de Barcelona. Es valora la idoneïtat de l’habitatge respecte les diferents sol·licituds. Entre d’altres aspectes, es tenen en compte:
4 Que la família o persona sola visqui al mateix territori on es troba el pis. L’antiguitat de la sol·licitud. 4 16
4
4 La urgència del cas. 4 Que l’habitatge disposi de les condicions necessàries per a la família. Es té en compte el nivell d’adaptació de l’habitatge com pot ser l’ascensor per a beneficiaris amb alguna discapacitat física. També es considera molt important que realment la família gaudeixi de suficient espai per no patir un amuntegament a l’habitatge. Les sol·licituds tenen una validesa d’un any. Transcorregut aquest temps, es demana a la treballadora social de referència una nova valoració de la situació per posar al dia la demanda.
Prioritats d’acolliment El fet de no poder atendre totes les sol·licituds que arriben a la Fundació ens ha obligat a establir algunes prioritats. Una de les prioritats és la de solucionar el problema de l’habitatge a les famílies procedents del flux d’immigració que no han pogut seguir un procés de regularització, és a dir, no tenen permís de treball, ni de residència i en alguns casos ni passaport. Davant d’aquesta situació, que no és nova, que ha desbordat totes les previsions dels serveis socials, la Fundació ha hagut de plantejar-ne una priorització per aquestes famílies. Per altra banda també es continuarà atenent i prioritzant les dones procedents de cases d’acollida o d’altres recursos semblants que, després de seguir un procés personal i global d’integració social, es troben en condicions de retornar a viure soles amb els seus fills. No obstant aquestes prioritats, no descartem cap tipus de sol·licitud. En alguns 17
casos per les característiques de l’habitatge (massa petit per a una família amb nens) o per la problemàtica especial de la persona (malaltia crònica, malaltia men-
—
tal...) es valora positivament la sol·licitud encara que, en principi, la família no estigui dins dels grups de persones de les què parlàvem anteriorment.
El Seguiment
En aquesta etapa es treballa bàsicament en 3 línies d’actuació:
a)
La primera línia de treball és la conservació de l’habitatge i la integració de la família a la comunitat de veïns, al barri o poble. Aquesta part del seguiment la porten a terme els educadors. Ells s’ocupen de què les famílies conservin i s’encarreguin de la neteja adequada de l’habitatge; de què facin les petites reparacions de manteniment i, ajuden a què les persones s’adaptin als recursos del territori (escola, metges etc. ...). També fan una tasca de recolzament en l’organització econòmica de la família en relació l’habitatge.
b)
La segona línia és el seguiment integral que la treballadora social de Càritas Diocesana de Barcelona porta a terme amb la família. Aquest es basa en el compliment del Pla de Treball establert entre la família i Càritas. Aquest Pla de Treball consta al contracte d’arrendament i és imprescindible el seu compliment per tal de què la família continuï al pis.
c)
Per últim, la part que es realitza des de l’administració de la Fundació i que consisteix, entre d’altres, en controlar els pagaments mensuals del lloguer i dels subministraments com a mesura normalitzadora. Aquestes aportacions són pactades segons l’informe social de les treballadores socials de referència, i per tant, són uns pagaments que les famílies poden assumir. Amb el pagament puntual s’intenta fer una feina educativa amb les famílies per tal què es responsabilitzin de les seves despeses i valorin el recurs de l’habitatge.
18
Al llarg de la vida del contracte d’arrendament es treballen bàsicament els tres aspectes esmentats coordinadament amb els Serveis Socials de Càritas Diocesana de Barcelona. La valoració de la continuïtat dels beneficiaris, es fa, per tant, conjuntament amb Càritas Diocesana de Barcelona. En el cas de què es faci la renovació del contracte de lloguer, és el moment de valorar si l’aportació econòmica de la família continua sent adient als seus ingressos o bé cal modificar-la. Les famílies solen participar del nostre projecte una mitjana de 3-4 anys, tot depenent sempre de les seves possibilitats econòmiques i de la seva situació personal. En principi no s’estableix un període màxim d’estança, si bé entenem que, en el
—
moment en què la família pugui assolir una autonomia personal i econòmica, faci recerca d’un nou habitatge del qual es pugui responsabilitzar directament.
Els recursos humans
La Fundació compta, per dur a terme les seves activitats fundacionals, amb cinc treballadors i cinc voluntaris. D’aquestsn últims, cal dir que el Director té plena dedicació i la resta de voluntaris realitzen feines tècniques més concretes. El personal contractat és el següent:
4 Una coordinadora del projecte. 4 Dos administratives amb tasques de recepció, atenció telefònica, arxiu, correspondència i d’altres feines inherents a l’administració.
4 Dos educadors pel seguiment de les famílies i de l’habitatge. Entre d’altres fan tasques de condicionament de l’habitatge, ajuden les famílies en la relació amb la comunitat de veïns per tal de què respectin els elements comunitaris; informen sobre la correcta utilització dels subministraments; fan el seguiment del manteniment del pis i són els interlocutors davant de la resta de veïns. 19
—
El projecte al llarg dels dinou anys d’activitat
El projecte iniciat a començaments dels anys noranta amb la promoció i recolzament econòmic de Càritas Diocesana de Barcelona, ha seguit bàsicament amb
els mateixos objectius, si bé, s’han produït diverses situacions que han fet modificar la gestió i els resultats de la Fundació:
4 Un
aspecte que cal tenir molt present, és l’augment forassenyat dels
preus dels habitatges, tant de compra com de lloguer. Resulta econòmicament inviable llogar un pis i oferir-lo per un preu assequible als nostres beneficiaris, tot i la reducció de preus experimentada el darrer any. També és molt habitual que, en finalitzar un contracte de lloguer ó conveni de cessió, la propietat no vulgui renovar-lo. Àdhuc, això s’ha donat en molts casos quan la propietat era una entitat sense ànim de lucre. Contràriament a aquesta situació, la Fundació disposa de més habitat-
4
ges de la seva propietat gràcies a donacions econòmiques i a la compra
d’habitatges autofinançats per la generació de recursos econòmics pro-
pis. En resum, en aquests moments disposem de 6 pisos menys dels què disposàvem a començament del 2000, si bé, amb una major proporció d’habitatges de propietat.
4 D’altra
banda, la Fundació va signar un conveni amb la Secretaria
d’Habitatges que ens permet gestionar les prestacions de lloguer que atorga la Generalitat. D’aquesta manera els nostres beneficiaris no legalitzats poden tenir accés a aquesta prestació.
20
4 Respecte al parc residencial de la Fundació, ja s’han iniciat les obres d’un edifici de 19 habitatges al barri del Poble Sec de Barcelona, i s’ha avançat en la redacció d’un segon projecte per construir una altra promoció al barri del Poble Nou de Barcelona. Aquest darrer projecte evoluciona lentament per dificultats administratives motivades per la seva ubicació a una zona no del tot definida urbanísticament. Aquesta activitat promotora de la Fundació ha estat possible gracies a la donació rebuda l’any 2007 i l’acord signat amb l’Ajuntament de Barcelona que possibilita l’adquisició de sòl públic a baix preu.
4 Altre fet important ha estat l’adquisició de 2 habitatges provinents d’ ADIGSA, i un tercer obtingut al mercat privat. Aquestes tres adquisicions han estat cofinançades per la Fundació “La Caixa”.
4 Per tal d’optimitzar el nostre parc d’immobles, a partir de l’any 2008, vam iniciar un nou projecte d’habitatges compartits. Al llarg del 2009, el projecte comptava amb 4 pisos. Un d’ells està pensat per dones soles amb fills, un altre per persones “sense sostre” que provenen de pernoctar al carrer, i els altres 2 habitatges són compartits per 2 unitats familiars amb diferents perfils i que s’adeqüen a la demanda existent.
21
22
4
4. El Pressupost
2010
DESPESES
517.000
Sou i salaris
160.000
Lloguers i despeses comunitats
117.000
Reparacions i conservació
90.000
Amortitzacions
26.000
Professionals independents
18.000
Serveis diversos
38.000
Ajuts a usuaris i pèrdues de lloguers
20.000
Pèrdues d’immobilitzat
35.000
Despeses financeres
13.000
INGRESSOS
517.000
Activitat fundacional
225.000
Ajuts Xarxa Inclusió
168.800
Subvencions i donatius traspassats a l’exercici
51.500
Altres subvencions i donacions
42.500
Altres ingressos
30.000
23
24
5
5. Patronat i dades registrals El Patronat de la Fundació Foment de l’Habitatge Social és format per persones que provenen de diversos camps professionals, aglutinats per Càritas Diocesana de Barcelona. En l’actualitat el Patronat està format per: President: Sr. de Delàs i de Ugarte, Ignasi Secretari: Sr. Contijoch Pratdesaba, Ramón Vocal: Sr. Estruga Estruga, Jordi Vocal: Sr. Franco Sala, Lluís Vocal: Sr. Roglà de Lew, Jordi Vocal: Sr. Romaní Blancafort, Andreu Vocal: Sra. Vendrell Aubach, Maria
25
El Director de la Fundació és el Sr. Antoni Salamero Salas
4
La nostra Seu Social és: Via Laietana núm. 5, 1r 2a. 08003 - BARCELONA Tel: 93/302.71.97
Fax: 93/302.10.67
Email: funhabitatge@habitatgesocial.org Web: www.habitatgesocial.org La Fundació Privada “Foment de l’Habitatge Social” està inscrita al Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya, amb el número 520 i classificada com a Fundació benèfica de tipus assistencial. També és inscrita al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials, del Departament de Benestar i Família amb el núm. E01180.
4
Si voleu fer aportacions monetàries els comptes corrents de la Fundació són:
4
C/c 2100-0965-51-0200047154 (Caixa de Pensions) C/c 2013-0500-12-0213636565 (Caixa Catalunya)
4
També podeu col·laborar oferint habitatges.
26
4
Promoguda per:
Amb la col¡laboració de:
27