Llibret 2022 "ELS NORANTA". Foguera Doctor Bergez Carolinas. Alacant.

EDI CI Ó: Foguer aDoc t orBer gezCar ol i nas DI RECCI Ó: JuanCar l osVi z c aí no TEXTOS: JuanCar l osVi z c aí no Fr anc i s c oMor eno MªJos éSal a Ai nar aMuñoz FOTOGRAFÍ ES: Emi l i oGi ner[ EG] Vi c ent eSánc hez[ VS] JuanCar l osVi z c aí no[ JCV] Jos epAl c añí z[ JA] Ar x i uJuanCar l osVi z c aí no[ AJCV] Ar x i uFr anc i s c oMor eno[ AFM] Ar x i uMuni c i pal [ AMA] Ar x i uFot ogr àf i cdel aDi put ac i ód' Al ac ant Ar x i uFoguer aDoc t orBer gezCar ol i nas Dani el Pér ez( Fot osdamesd’ honor ) Manuel Yagüe( Fot osbel l eai nf ant i l ) Vi c ent eLópez( Fot osbel l ea) DI SSENYI MAQUET ACI Ó: Dani el Pér ez Br andonMéndez DI RECCI ÓCOMERCI AL: Jos éMi guel Gar c í a PORT ADA: Di s s e ny : Dani el Pér ezi Br andonMéndez I de a: JuanCar l osVi z c aí no Fot ogr af i a: Emi l i oGi ner I MPRESSI ÓI ENQUADERNACI Ó: Qui nt aI mpr es i ónSL. TRADUCCI ÓALVALENCI À: Of i c i naMuni c i pal dePr omoc i ódel Val enc i àde l ’ Ex c m.

Aj unt amentd’ Al ac ant El nos t r ea gr a ï me ntaMa r i aJos e pMi r a .

Ambl ac ol · l abor ac i ódel aGe ne r al i t atVal e nc i ana DEPÒSI TLEGAL: A272019

FOGUERA DOCTOR BERGEZ CAROLINAS

Alacant 2022

ELS NORANTA LA FESTA DE LA FI DEL XX

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2022.

ALACANT EN L’ÚLTIMA DÈCADA DEL SEGLE XX Per Francisco Moreno Sáez

2

DEMOGRAFIA I IMMIGRACIÓ Alacant comptava el 1991 amb 275.111 habitants i el seu creixement serà degut, a partir de llavors, a l’augment de la immigració, atés que la natalitat va experimentar un lleuger descens. Aquest creixement va ser espectacular a partir de 1998, passant en cinc anys de 278.000 habitants a més de 300.000. Al final del segle va començar a incrementar-se de manera extraordinària l’arribada d’immigrants a la ciutat: el 1992 van legalitzar la seua situació a la província d’Alacant més de 2.000 emigrants i la mateixa quantitat esperaven l’autorització. Malgrat el paper d’entitats com “Alicante Acoge” es van produir algunes mostres de racisme, contra les quals va haver-hi una manifestació el 1992. Els immigrants, sobretot llatinoamericans, es van instal·lar en barris com Mare de Déu del Remei, Pla, Carolines, Joan XXIII o Ciutat d’Assís, molts dels habitants dels quals es van traslladar a viure als voltants de la Gran Via. LES COMUNICACIONS Es va plantejar, el 1983, la construcció d’una autovia entre Alacant i Múrcia, pressupostada en uns 24.000 milions de pessetes. Anys després, es va parlar de la construcció d’una autopista de peatge entre Alacant i Cartagena, projecte que va patir diversos retards: la seua adjudicació va tindre lloc el 1999 i va començar-ne la construcció el 2000. Es va parlar de la reculada de l’estació de Madrid i, posteriorment, el seu soterrament, van millorar les comunicacions amb València i Barcelona, gràcies a l’Euromed, i ja des de 1999 van sovintejar les promeses sobre la imminent posada en funcionament d’un AVE que uniria Madrid i Alacant en un temps rècord.

El port va conéixer profundes transformacions. El 1989 va haver-hi una forta oposició ciutadana a la instal·lació en aquest de depòsits de combustibles de l’empresa Total, però malgrat les protestes continuaven al port els depòsits de Campsa. El trànsit –contenidors, grans creuers, etc.- continuava sent important, però a poc a poc va ser desplaçat del centre de la dàrsena, que es va convertir en zona per a embarcacions esportives. A partir de la segona meitat de la dècada es va obrir una zona d’oci (restaurants, bars, aparcament, etc.), l’èxit de la qual va portar a la construcció, enfront, del complex d’oci Pano-

ramis, amb 78 locals i deu sales de cinema, que va obrir el 2000. Molt polèmic va ser el destí de la tercera fase del Meliá, la subhasta del qual va fracassar el 1997, mentre algunes veus reclamaven la seua demolició i la reversió del terreny a la ciutat.

El 1991, la marxa d’Ibèria de l’aeroport i la seua substitució per Aviaco va provocar la primera manifestació d’empresaris a la ciutat. El trànsit de viatgers va disminuir al principi de la dècada dels noranta, però el 1993 es va reactivar, gràcies a la devaluació de la pesseta. I a l’any següent, amb tres milions i mig de viatgers, coneixia el millor registre de la seua història i s’efectuaven diverses millores en les seues instal·lacions, sent remodelada la terminal: ja el 1998 es va arribar quasi als quatre milions i mig de passatgers. AENA es va plantejar la construcció d’una terminal de càrrega.

L’ECONOMIA El comerç va experimentar una enorme transformació per la proliferació de grans superfícies. El 1993 El Corte Inglés adquiria Galerías Preciados –el mateix faria amb les antigues instal·lacions de Simago, a Alfons el Savi- i el xicotet comerç es va mobilitzar en alguna ocasió contra les grans superfícies: Continente, a Baver; Carrefour, a la Gran Via; i Alcampo, a la Goteta, projecte aquest últim que va estar paralitzat molt de temps, fins que per fi es va dur a terme.

Algunes indústries importants de la ciutat com Manufacturas Metálicas Madrileñas i Aluminio Ibérico van travessar greus dificultats. Després d’una dura lluita dels seus obrers, Inespal mantenia, el 1995, la seua plantilla de set-cents treballadors, encara que va haver de reprendre la defensa dels llocs de treball el 1997, davant els rumors de trasllat de la factoria, que va ser privatitzada i venuda a la multinacional Alcoa.

La construcció va substituir el turisme com a principal indústria a la província i el seu desenvolupament va comportar, moltes vegades, grans costos humans i la sinistralitat laboral va créixer de manera alarmant. A més, coexistia el greu problema d’habitatge per als joves amb els quasi vint mil habitatges buits a la ciutat. El 1990, un estudi de la Facultat de Medicina va posar en relleu que l’esperança de vida en algunes zones deprimides d’Alacant era inferior en cinc anys a la d’altres barris amb una major renda per càpita.

En relació amb la banca, en aquests anys es va produir la integració del Banc d’Alacant en el Grupo Argentaria i la seua desaparició definitiva el 2000, al si del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria. La Caixa d’Estalvis del Mediterrani i la Caixa d’Estalvis Provincial (Cajalicante) es van fusionar al desembre de 1990, i van donar origen a una entitat que se situava en el tercer lloc de les caixes espanyoles en inversions creditícies. El 1996, Bancaixa inaugurava la seu territorial a Alacant i la CAM comprava, l’any següent, el Banco Sanpaolo de Torí, les oficines del qual se situaven a Catalunya i Balears, cap a on va dirigir la seua expansió la CAM, que ocupava el quart lloc en la classificació de les caixes espanyoles.

Pàg. ant. 1.- 1997. Obres de l’aparcament d’Alfonso el Savi [AFM] 2.- Construcció de la Gran Via

1.

2.

3

3.

3.- 1991. El relleu de l’alcaldia en un grup de la foguera SènecaAutobusos (Autor: Vicente Almela) [VS] 4.- Corporació municipal 1991-1995 [AMA] Pàg. seg. 5.- Entorn al costat d’El Corte Inglés [AFM] Pàg. seg. 6.- 1994. Celebració del Dia de la Constitució [AFM] Pàg. seg. 7.- 1991. Reforma del Teatre Principal [AFM]

El 1995, el PP va arrabassar al PSOE el poder autonòmic, provincial i en moltes grans ciutats de la província, victòria que va revalidar el 1999. A la ciutat i a la província va obtindre majoria absoluta i van ser elegits Luis Díaz Alperi com a alcalde i Julio de España com a president de la Diputació Provincial. Les decisions preses pels governs del PP en diferents esferes, sobretot en els sectors de l’educació, la sanitat i la cultura, van provocar gran polèmica per la seua tendència a subordinar els interessos públics als privats. Malgrat diversos escàndols, denunciats per la premsa, el PP a la Comunitat Valenciana i a la província d’Alacant semblava iniciar el nou segle amb bastant fortalesa, derivada sobretot de la desaparició del CDS i de les crisis per les quals van travessar en aquests anys les forces d’esquerra, en concret PSPV i EUPV.

La designació, el 1993, d’Alacant com a seu de l’Oficina d’Harmonització del Mercat Interior (euroagència de marques, dibuixos i dissenys) oferia magnífiques perspectives econòmiques per a la ciutat i va semblar revitalitzar el projecte del triangle Alacant-Elx-Santa Pola –en el marc del qual s’havia posat en marxa IFA, la Institució Firal Alacantina-. El 1996, va passar a la història aquest projecte i el nou conseller d’Urbanisme, Cartagena, va proposar-ne un altre: l’Àrea Metropolitana d’Alacant, amb la prolongació del trenet fins a l’aeroport, la millora de la comunicació amb Elx, la segona circumval·lació d’Alacant, etc.

LA POLÍTICA El predomini socialista en la majoria de les administracions -estatal, autonòmica, provincial i local- va ser progressivament posat en qüestió per alguns escàndols i per l’oposició dels sindicats que, al gener de 1994, van organitzar una nova vaga general contra la reforma laboral del govern socialista. El 1991, va haver-hi noves eleccions municipals, en les quals Ángel Luna va substituir Lassaletta al capdavant de la llista socialista, que va resultar guanyadora, però sense majoria absoluta, la qual cosa va obligar en un primer moment a un difícil pacte amb EU, que tenia tres regidors: no obstant això, des de 1992, l’independent Zapata i Mínguez –expulsat del PP i que va passar al Grup Mixt- van traure de dificultats el PSOE a l’Ajuntament.

4

4.

El funcionament dels partits es va veure, en aquests anys, molt agitat per problemes interns. En el PSOE, es van deure a l’enfrontament entre Lassaletta i Valenzuela, i posteriorment al que es va produir entre el sector oficialista que liderava Ángel Franco i el renovador, que va acabar dirigint Sánchez Brufal. També va haver-hi problemes derivats de l’activitat empresarial de Valenzuela, que el va obligar a dimitir del seu càrrec com a president de la Diputació Provincial el 1990, encara que el Suprem va anul·lar la seua condemna poc després. Quant a AP, Montesinos va ser substituït, el 1990, per Eduardo Zaplana com a secretari provincial, després de l’escàndol Naseiro, relatiu al finançament il·legal del Partit. El 1996, va dimitir com a regidora Maribel Díaz de la Lastra, després d’un enfrontament amb Pedro Romero, i el 1998, diversos dirigents del PP van tindre problemes amb la justícia: Díaz Alperi va ser condemnat per l’impagament d’un crèdit d’Alivacsa. Esquerra Unida també es va enfrontar prompte a problemes interns, derivats en part de les diferents opinions sobre la pervivència del PCE, després de la caiguda dels règims de l’anomenat “socialisme real”.

El 1996, va nàixer al seu si Nova Esquerra, en la qual es van integrar molts militants d’EU, entre ells el diputat

5.

6.

Narcís Vázquez. Nova Esquerra, el 1997, va abandonar EU, i va arribar de seguida a un pacte amb el PSPV per a acudir junts a les eleccions el 1999.

camp de desenvolupament econòmic: van ser freqüents els altercats entre joves de “marxa” i veïns que exigien el seu dret al descans. El consum incontrolat d’alcohol i drogues els caps de setmana s’havia convertit en un fet habitual, com la freqüència dels accidents de trànsit i una certa presència quotidiana de la “crònica de successos”, amb especial incidència de la violència contra les dones.

En l’àmbit sindical, es va consolidar el predomini d’UGT i CCOO entre la classe treballadora, excepte en l’ensenyament, on sempre guanyava les eleccions el STPV, i entre els funcionaris públics. En la segona meitat de la dècada va disminuir la col·laboració entre CCOO i UGT. Quant als empresaris, van ocupar càrrecs de responsabilitat en COEPA i la Cambra de Comerç –entitats que no sempre van tindre bones relacions entre si-, Montes Tallón, Joaquín Rocamora, Eliseo Quintanilla, Vázquez Novo i Luis Esteban.

A partir de 1993 es van deteriorar les relacions entre les associacions de veïns i les corporacions municipals i el moviment veïnal es va escindir entre els “oficialistes”, afectes al PSOE, i els crítics, més pròxims a IU. Posteriorment, el PP, mitjançant la creació, el 1994, de la Federació d’Associacions de Veïns Independent, va aconseguir també tindre una gran influència en el moviment veïnal, que moltes vegades es reduïa a una superestructura exclusivament burocràtica, malgrat algunes protestes dutes a terme contra la droga, l’augment d’impostos i el port esportiu de l’Albufereta.

Les relacions personals van experimentar grans canvis: des de l’abundància de parelles de fet fins a l’eixida a la llum pública de les més diverses tendències sexuals que, en general, eren acceptades per la societat.

En la sanitat, el 1988, la Diputació Provincial va acabar la construcció del seu nou hospital, a Sant Joan, en el qual havia invertit dos mil milions de pessetes. Poc després va ser cedit a la Generalitat i va obrir les portes com a Hospital Universitari, el 1991. S’hi van anar incorporant les més modernes tècniques (inseminació artificial, operacions a cor obert, trasplantaments de renyó, etc.). Com en l’ensenyament públic i en la sanitat, sindicats i ciutadans van denunciar la falta de mitjans, que també va afectar, ja a la fi de segle, altres serveis socials, especialment els relatius al tractament de drogodependències i menors en risc de convertir-se en perillosos.

ELS CANVIS SOCIALS Els canvis socials van ser molt variats en l’última dècada del segle, perquè va augmentar espectacularment la desmobilització de la societat en relació amb partits, sindicats i associacions de veïns, mentre que apareixien noves formes de teixit cívic, com les organitzacions o governamentals. Les decisions de la justícia es convertien en objecte de polèmica quasi constant i, malgrat l’augment de jutjats i del nombre de jutges i fiscals, continuaven produint-se enormes retards en el seu funcionament. Es perseguien els primers delictes per frau en l’IVA. El 1998, van ser nomenats fiscals especials per a atendre temes de violència domèstica, accidents laborals i de diners procedents del narcotràfic o de l’especulació.

El desprestigi de la política i la tendència a la vida privada va ser una altra de les característiques d’aquests últims anys del segle XX. L’oci es va convertir en un important 7.

5

8.

L’ENSENYAMENT L’analfabetisme –que es xifrava en un 3’3% el 1988- era ja un problema residual a la ciutat, a la qual se li van plantejar altres greus problemes educatius, especialment en relació amb la presència a les aules de l’ensenyament públic dels fills dels immigrants, que en molts casos requerien una atenció especial pel seu desconeixement de l’idioma, atenció que exigia unes inversions en mitjans i professorat que no s’hi van produir. Anava creixent lentament el nivell mitjà d’estudis dels ciutadans i ciutadanes. El 1990, va ser aprovada la LOGSE, per a l’aplicació de la qual van faltar recursos i que també va ser criticada, en alguns dels seus aspectes, pel professorat. En aquesta dècada, l’educació secundària estava molt massificada.

El 1993, van reaparéixer els problemes de principi de curs a les escoles i l’administració del PP va incomplir repetides vegades els plans de construcció de nous instituts.

Es va assistir al preludi d’una progressiva deterioració de l’escola pública, per la conflictivitat i marginació de molts barris i, sobretot, i ja en els últims anys del segle, pel desenteniment dels poders públics de les seues obligacions respecte a l’ensenyament públic, a favor de la concertada o la privada.

La Universitat d’Alacant era una realitat cada dia més consolidada: a la fi dels huitanta assolia els 17.000 estu-

6

diants, el 1992, va passar a 24.000 i el 2000, rondava els 30.000. El 1994, obria les portes el CEU San Pablo d’Elx i es començava a parlar de la necessitat d’un tercer campus universitari en el triangle Alacant-Elx. El 1996, es va crear la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Però l’adscripció de les facultats de Medicina i Estadística a la Universitat d’Elx va provocar un greu enfrontament entre la Universitat alacantina i el Consell, que es va plasmar en la inauguració del curs acadèmic de 1996, en un enfrontament entre el rector Pedreño i el president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, enfrontament que va continuar en els anys següents i va perjudicar molt el futur de la Universitat, ja que va ser paralitzat el Medpark o projecte de Parc Científic, cosa que va portar Pedreño a presentar, el 2000, la seua dimissió. La segregació de Medicina va ser finalment avalada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

De tota manera, la Universitat d’Alacant va oferir noves titulacions (Humanitats, Arquitectura, Psicopedagogia, Matemàtiques), es va inaugurar, el 1996, la nova Biblioteca General, es van adquirir nous terrenys per a ampliar el campus, i el 1999, es van inaugurar la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i el Museu. La labor cultural de la Universitat va anar millorant amb els anys, després de superar una primera etapa en què es limitava a posar els seus efectius humans en relació amb algunes entitats que subvencionaven determinades activitats. A la fi del segle XX es plantejava ja la necessitat de tindre una activitat pròpia, no sols al campus, sinó al si de la ciutat.

LA CULTURA La iniciativa privada va deixar pas a la inversió pública -especialment, en creació de biblioteques i cases de cultura- i, paradoxalment, va començar un evident declivi en aquestes activitats: la democràcia no havia portat la somiada extensió cultural. En l’àmbit provincial, encara que radicat a Alacant, la renovació de l’Institut d’Estudis Alacantins i la seua conversió en Institut d’Estudis Juan Gil-Albert va ser la novetat més destacada, al costat de l’establiment del Museu Arqueològic a l’antic Hospital Provincial, que va donar lloc al MARQ, magnífic exemple d’una nova concepció museística, i l’adquisició del Palau

9.

10.

Pàg. ant. 8.- 1990. Exposició del V Centenari [AFM] Pàg. ant. 9.- Obres en el Port d’Alacant [AFM] 10.- Hospital Universitari de Sant Joan [AFM] 11.- Campus de la Universitat d’Alacant [AFM]

Premi de les Lletres Valencianes i el 1998, va tindre una àmplia repercussió l’Any Azorín. El 1992 es va inaugurar el nou arxiu municipal, situat al palau Llorca, al carrer dels Llauradors.

LES FESTES I ELS ESPORTS

del Comte de Lumiares i la seua rehabilitació com a Arxiu Provincial, primer, i la seua conversió, ja en el segle XXI, en el MUBAG. L’aparició de la revista Canelobre i de nombrosos estudis científics sobre la història i la societat alacantina, els homenatges i simposis sobre Rafael Altamira, Miguel Hernández i altres figures, les exposicions sobre la maçoneria o l’anarquisme, la configuració d’un arxiu de fonts orals i de premsa, etc,, van ser algunes de les actuacions més destacades de l’Institut.

El moment culminant de l’actuació municipal en el terreny de la cultura es va produir a partir de 1990, quan es van dur a terme moltes activitats –exposicions, festivals de teatre i música, publicacions, debats, festes- entorn del V Centenari de la concessió del títol de ciutat a Alacant. En canvi, el Museu d’Art del segle XX, cedit per Eusebi Sempere a la ciutat i instal·lat a l’Assegurada no va arribar a consolidar-se, per diverses raons, com el centre d’una activitat artística d’un conjunt de museus i sales d’exposicions. L’obertura del Museu de la Universitat d’Alacant, el 1999, tampoc va tindre la repercussió que podia esperar-se a la ciutat.

La col·laboració de diverses administracions i d’organismes particulars va permetre la continuïtat i consolidació del Festival Internacional de Música Contemporània -que el 1991 va comptar amb la presència de Pendereckii de la Mostra de Teatre Espanyol Contemporani. Per fi, es van condicionar degudament les ruïnes de Lucentum, ja a la fi del segle.

Qualsevol tipus de festes populars va conéixer en aquests anys una enorme expansió i van constituir un important mitjà de socialització i d’integració en la vida ciutadana dels immigrants. Moros i Cristians, Fogueres, Setmana Santa, Pelegrina, Carnestoltes i festes de barris eren cada vegada més multitudinàries: en definitiva, en moltes ocasions, eren l’únic escenari en què molts ciutadans i ciutadanes desenvolupaven la seua activitat pública.

A la tradicional hegemonia absoluta del futbol va succeir l’aparició de molts altres esports, minoritaris en algun cas, en gran manera gràcies a noves instal·lacions (Centre de Tecnificació, poliesportius, etc): atletisme, gimnàstica rítmica, salvament i socorrisme, judo, karate, tennis de taula, vela, hoquei, etc. L’Hércules va pujar en aquesta dècada successivament a Segona i Primera Divisió i el Lucentum va competir en la Lliga Espanyola de Bàsquet.

L’equip de gimnàstica rítmica del Montemar va obtindre molts èxits en els campionats d’Espanya, i dos dels seus components van formar part de l’equip espanyol que va aconseguir l’or en les Olimpíades d’Atlanta. La judoka Isabel Fernández va aconseguir diverses medalles en els campionats nacional, europeu i mundial de la seua especialitat. Quatre alacantins van pujar al podi en els Jocs Olímpics celebrats a Barcelona.

ELS CANVIS URBANÍSTICS En gran manera, molts dels canvis van estar condicionats per la tendència de molts alacantins a viure en la

Quant a l’Aula de Cultura de la CAM, va continuar el seu recorregut ascendent i el seu paper determinant en la cultura alacantina durant els anys huitanta, encara que després va conéixer una mala època. No obstant això, la iniciativa privada va disminuir molt –en gran manera a conseqüència de l’augment dels costos de l’activitat cultural- i van desaparéixer quasi tots els cineclubs i l’Associació Independent de Teatre, encara que es va mantindre la Societat de Concerts. Des de 1986, desenvolupava la seua activitat l’Ateneu Artístic, Científic i Literari d’Alacant.

Es va parlar molt en aquests anys de la construcció a Campoamor d’un gran complex cultural, amb el Conservatori, un Palau de la Música i el Museu Provincial. Al castell de Santa Bàrbara es va instal·lar la col·lecció Capa d’escultura, el Teatre Principal va ser remodelat i va complir 150 anys el 1997. Es van obrir noves sales de cinema a la ciutat. Enrique Cerdán Tato va ser guardonat amb el 11.

7

12.

el generava la ciutat mateixa. El 1990 es va acabar el primer tram de la Gran Via. El 1990 va haver-hi una forta reculada en la construcció d’habitatges lliures i de protecció oficial. Les platges de Sant Joan i Mutxavista estaven degradades –l’any següent se’n va procedir a la regeneració- i es van alleujar un poc els problemes de trànsit amb el final de les obres empreses l’any anterior: va haver-hi moltes crítiques per a un artefacte (la roda del carro) de trànsit a la confluència de Maisonnave i Óscar Esplá. El 1991, es van inaugurar les reformes del Mercat Central i del Teatre Principal, es va iniciar la canalització del barranc de les Ovelles i es va procedir a la remodelació de les Mil Vivendes que, com el pla d’erradicació del barraquisme aprovat l’any següent, no va tindre molt d’èxit, per falta d’altres mesures.

perifèria, amb la corresponent desertització del centre històric, per la situació d’escoles i centres sanitaris a l’extraradi, on també van sorgir diverses zones d’oci i consum. Entre 1985 i 1993 molts habitants es van traslladar a viure a les urbanitzacions que es van crear, sobretot, al Polígon de Sant Blai i al Cap de l’Horta. Tot això va produir enormes problemes de trànsit en els accessos i en el centre de la ciutat, on la instal·lació d’El Corte Inglés i algunes mesures municipals en relació amb l’itinerari dels autobusos va propiciar el desplaçament de la vida ciutadana cap a la zona de Maisonnave. Les diferents corporacions municipals –malgrat l’augment espectacular dels pressupostos- no van ser capaces d’evitar la sensació de caos urbanístic i de trànsit asfixiant regnant a la ciutat que, a més, va experimentar una progressiva despersonalització. Va haver-hi un enorme creixement del parc automobilístic (només el 1989 va augmentar en onze mil vehicles) i es va donar prioritat a la Gran Via sobre la Via Parc, ja que un huitanta per cent del seu trànsit

8

El 1992 es va concloure el segon tram de la Gran Via i la patronal COEPA va encapçalar una campanya contra l’impost d’activitats Empresarials. El 1993 es va arribar a un acord per a traslladar els depòsits de Campsa del port i es va plantejar el Pla RACHA, de recuperació del centre històric. Es va haver de procedir a la renovació del paviment de l’Esplanada, molt deteriorat, i es van descobrir, en un edifici adjunt a l’Ajuntament, restes de la muralla medieval. L’any següent, es va escometre el tercer tram de la Gran Via, unes obres al Postiguet i la regeneració del Palmerar. Realment desastrós va resultar el parc temàtic instal·lat al castell de Sant Ferran, el llac del qual va amenaçar els habitatges pròxims i va haver de ser dessecat immediatament.

Amb l’arribada del PP al poder municipal va haver-hi algunes millores importants, especialment l’enorme inversió realitzada –dèsset mil milions de pessetes- per a condicionar les infraestructures i el clavegueram de la ciutat per a poder fer front a les conseqüències de la “gota freda”, després de la tremenda riuada de 1997.

Però, en general, la ciutat es va anar quedant quasi sense sòl urbanitzable, per la voracitat de les constructores.

I van continuar desapareixent els senyals d’identitat de

13.

14.

des moltes zones d’Alacant, encara que es van derrocar les barraques de Montoto i s’hi van instal·lar habitatges prefabricats. La decisió de Díaz Alperi d’instal·lar el Palau de Congressos al Benacantil va ser molt contestada per l’oposició i per molts ciutadans, així com l’expropiació de diversos habitatges a Aigua Amarga amb l’excusa de la construcció de la Ciutat de la Llum. Els últims anys del segle es van inaugurar el Bulevard del Pla i la Via Parc, la qual cosa va facilitar un poc el difícil accés a la ciutat, l’edifici de l’OAMI a Aigua Amarga i el complex comercial i lúdic Panoramis.

LA PREMSA EN LA DEMOCRÀCIA Información tirava ja 60 pàgines, excepte els diumenges en què rondava el centenar. El 1991 inaugurava el periòdic noves instal·lacions -traslladant al Pla de la Vallonga la seua nova rotativa- i complia els seus cinquanta anys de vida. Es va consolidar la seua primacia entre la premsa alacantina provincial, malgrat l’aparició de noves ofertes, que van vindre a unir-se a la que encara mantenia la ciutat, alguns edificis molt representatius: així, a pesar que 23 torres de l’horta van ser declarades Béns d’Interés Cultural, la seua deterioració era cada dia major.

El 1996 van ser paralitzats alguns projectes, que es van dur a terme en anys posteriors, alguns amb poca fortuna: la remodelació de la plaça de Sant Cristòfor i del passeig de Ramiro, la prolongació d’Alfons el Savi, el pàrquing subterrani en aquesta avinguda, tots dos inaugurats el 1998, etc. El 1997, va ser aprovat el PAU quatre –en el qual Hansa Urbana va estendre les seues obres per la Condomina-, i n’estaven en fase d’adjudicació altres dues, el cinc –també a la platja de Sant Joan- i l’u -entre Renfe i el Polígon de Sant Blai-; els altres dos PAU previstos eren el tres, entre Vistahermosa i l’Albufera, i el dos, situat darrere del Polígon de Sant Blai. El 1998, es van inaugurar els dos trams finals de la Gran Via, i les adjudicacions dels PAU 5 a Ortiz e Hijos, i 2, a Litoral Mediterráneo van ser molt criticades. Mentrestant, seguien margina-

16.

-però amb molta menor difusió que en altres momentsl’edició alacantina de La Verdad, que va passar a ser propietat del Grup El Correo. Alguns diaris de caràcter estatal -El País, ABC (1991), El Mundo (desembre 1997)- van publicar edicions per a la Comunitat Valenciana o per a Alacant; a més, i en alguna mesura com a intent del Partit Popular de contrarestar les crítiques d’Información, van aparéixer alguns diaris tan artificials com Hoy –entre febrer de 1993 i gener de 1997- i La Prensa -que després va ser setmanari i mensual-, al novembre de 1997: tots ells, dependents quasi en exclusiva de les subvencions i la publicitat oficial i amb tirades realment ridícules. A tot això cal afegir l’existència, al costat de les diferents emissores de ràdio, de dues televisions locals, Canal 37 i Localia, la qual cosa va modificar completament el panorama informatiu de la ciutat en aquests últims anys del segle XX.

Pàg. ant. 12.- Publicitat en les eleccions generals de 1995 [AFM] Pàg. ant. 13.- Corporació municipal. 1995-1999 [AMA] 14.- 1996. L’alcalde Díaz Alperi al costat de la bellea del foc Nuria Terol, tancant l’Ofrena de Flors [VS] 15.- MUBAG. Museu de Belles Arts [AFM] 16.- 1997. Autoritats institucionals i festeres davant de la foguera de Carolines Altes [EG]

15.

9

ELS NORANTA; LA DÈCADA EN QUÈ LA FESTA ES VA CONSOLIDAR Per Juan Carlos Vizcaíno

10

2.

Són molts els anys bussejant entre les cendres d’una festa com la de les Fogueres. En els seus racons, els seus moments d’esplendor i els seus conflictes, però, abans de res, intentant recuperar aquella memòria col·lectiva d’una celebració que s’encamina cap al seu centenari, si els interrogants que planen entorn del seu futur es resolen. Dins d’aquesta mirada revestida de trets quasi etnogràfics, no oculte preferir l’evocació del nostre passat fins a aqueixa dècada tan extraordinària que van ser els huitanta per a la seua modernització i progressió. És cert que en puntuals ocasions he recorregut a l’anàlisi d’edicions posteriors, però la veritat és que durant molt de temps em vaig marcar aquesta frontera, per dues raons essencials. La primera va ser pensar que ens trobàvem en un període molt recent en el temps. La segona apareixia com un element subjectiu, en considerar que havia estat implicat molt de prop en el decenni, la qual cosa podria induir a una certa subjectivitat en la mirada. Però és que el temps passa, i ens dirigim a una dècada, la dels noranta, de l’inici de la qual han transcorregut ja més de trenta anys, alguna cosa que ens predisposa a una anàlisi prou distanciada. És més, alguna publicació ja ha buscat clavar-li la dent, i que millor que efectuar aquest recorregut, partint de la proximitat que vaig mantindre amb ell i, arribat el cas, els elements disponibles per a una anàlisi prou precisa.

rar amb posterioritat han resultat perjudicials per a aquesta. Ens trobem, d’altra banda, en un context dominat per l’ègida de dues de les figures més rellevants de l’últim mig segle foguerer, com van ser el desaparegut Conrado Albaladejo -que exerciria com a mandatari de la Comissió Gestora, en la seua segona legislatura, entre 1990 i 1992-. Per part seua, Andrés Lloréns assumiria la presidència de l’entitat entre 1996 i la primavera de 1999. És a dir, que en bona part -encara que no sempre, quan assenyalem les interessants aportacions brindades en el trienni encapçalat per Luis Botella-, l’empremta de les nostres festes va quedar marcada per dues personalitats que van albergar la lucidesa suficient per a encaminar-les a les necessitats del moment, i fins i tot preveure elements del seu futur, i al mateix temps il·lusionar el col·lectiu al seu voltant.

Pàg. ant. 1.- 1994. Foguera Sèneca-Autobusos (Autor: José Iborra) 1r premi 1a categoría [AJCV] 2.- Comissio Gestora de Fogueres 1990 [AJCV] 3.- Foguera experimental 1991 (Disseny: Miguel A. Guillén Romeu) (Realització: Fco. Javier Capella)

En l’aspecte plàstic, les fogueres registraran d’una banda els últims fulgors de l’ègida de Pedro Soriano -que fructificaria en algunes grans obres i no pocs esglais, en la seua inveterada tendència a desafiar la gravetat-. Fins i tot contemplarem les tardanes mostres del mestre Ramón Marco, i tindrà en la figura de Paco Juan l’artista més significatiu i guardonat del decenni -cinc dels triomfs en Categoria Especial del període-. Al seu costat, i sempre atresorant guardons en la resta de categories, no podem oblidar en cap moment l’aportació de José Muñoz Fructuoso. Però en aquest període es produirà, de la mateixa manera, la irrupció de l’artista més renovador i atrevit,

ALACANT. UNA DEMOGRAFIA ESTABLE El període que s’estableix entre 1990 i 1999, d’entrada, queda marcat per una estabilització en la demografia de la ciutat. En contrast amb els que el van precedir, passarem dels 264.486 habitants de 1990, als 282.015 de 1999. És a dir, s’estableix un creixement de només 18.000 habitants. En qualsevol cas, per a la nostra Festa suposa el període de l’estabilització, encara que aquest es caracteritze per la progressiva incorporació d’innovacions i millores, fins al punt de poder afirmar que, una vegada acabada la dècada, el 90% de l’estructura de la nostra Festa s’ha mantingut inalterable. És més, podria fins i tot assenyalar-se que bona part de les que s’hi van incorpo1.

3.

11

4.

aposta per aquesta cada vegada més difícil vocació.

Però alhora, just és ressenyar que, al costat de la genera4.- 1991. Foguera La Florida (Autor: José Muñoz Fructuoso) 1r premi 1a categoría [AJCV] 5.- 1992. Foguera Ciudad de Asís (Autor: Pedro Espadero) 2n premi categoría especial [AJCV] 6.- 1992. Focs artificial y cremà em l’Expo de Sevilla 92 [AJCV] Pàg. seg. 7.- 1993. L’impresionant remat de la foguera oficial, realitzada per Pedro Soriano [AJCV] Pàg. seg. 8.- 1994. Artistas de fogueres en la plaça de l’Ajuntament [VS] Pàg. seg. 9.- 1994. La mascota ‘Foguet’ desfilant i obrint l’Entrada de Bandes [VS]

potser, de tot el recorregut de les nostres festes, com va ser el jove José Iborra Barbancho “Waldo”. Unit a aquesta aportació, també s’aniran consolidant en la professió una sèrie de joves valors, que bé poguera considerar-se la generació més preparada i plena de frescor mai present en el nostre camí plàstic. Noms com Javier Gómez, José Manuel García “Pachi”, els germans Gómez Fonseca, Fco. Gisbert Picó, Pedro Abad, Jesús Grao, Santiago Alzamora, Fran Santonja, Jorge García o Amaya Barquín -la primera dona agremiada-, renovaran artísticament l’estètica alacantina. Cal sumar-hi els primers passos com a artistes de fogueres infantils, de noms a vegades inicialment no agremiats com Andrés Europa, Carlos Sampedro, Antonio Maestre, Sergio Gómez, Juan Alberto Navarro o Juan Miguel Gabaldón. En el seu conjunt contribuiran a enriquir el vessant artístic de les nostres festes, i bona part dels quals, amb el pas del temps, van anar abandonant la seua

12

5.

litzada continuïtat de les associacions existents fins llavors, durant aquesta dècada es produirà la fundació de setze comissions de foguera, la major part d’elles sorgides en zones i baris de nova creació, la qual cosa permetrà estendre el seu radi d’acció i ratificar la creixent força social que en aquell temps albergava la nostra Festa.

Ens trobem, per tant, en una dècada dominada per una gran vivor, en la qual els censos de festers -en les seues diferents variants- aniran creixent fins a estabilitzar-se.

Encara que les dades fidedignes amb què comptem no s’estenen a tots els seus exercicis, el 1990 comptem amb 6.705 festers, i ja l’any següent, la xifra va ascendir a 7.567. Amb posterioritat, es registraran alguns descensos de poca rellevància, podent destacar els 7.618 assolits el 1998. Són unes quantitats en què destacaran les xifres de foguerers infantils, mentre que per contra anirà descendint lleu però constantment, el cens de barraquers.

PROJECCIÓ EXTERIOR I RELLEU POLÍTIC MUNICIPAL Al mateix temps, durant els noranta es va consolidar de manera considerable una aposta per la projecció exterior. Per això, més enllà de les excel·lents relacions mantingudes amb les celebracions de les altres dues capitals valencianes i la veïna Múrcia, podrem assenyalar, el 1992, la plantà de la foguera de l’Expo de Sevilla 92 i, sobretot, la iniciativa de situar sengles fogueres aprofitant la celebració de les jornades de convivència de bellees, que va fructificar en l’organització de jornades festives a Madrid (1997), Salamanca (1998) i Oviedo (1999), al costat de valuoses iniciatives, com l’exposició de ninots indultats celebrada a Vitòria durant l’estiu de 1999, amb gran èxit de públic. Un altre anhel de gran importància seria

6.

7.

cial d’Alacant i la Generalitat Valenciana. I si bé des de l’òrgan provincial es va cometre el desencert d’anar eliminat el Certamen de Fogueres Experimentals -sobretot en la seua aposta per la plantà de l’obra guanyadora l’edició anterior, que, just és reconéixer-ho, havia decrescut en el seu interés-, la veritat és que a nivell municipal prompte es va observar una gran voluntat d’augmentar els pressupostos de festes, fomentar-ne la difusió exterior i, al mateix temps, mostrar la seua voluntat de no ingerència en aquestes, renunciant Díaz Alperi als quatre càrrecs de designació directa en l’òrgan rector a què el facultava el Reglament de Fogueres.

A nivell polític, els noranta suposaran, d’entrada, la culminació -mai buscada pel seu propi protagonista- del mandat de José Luís Lassaletta com a alcalde d’Alacant.

Qui fora una figura fonamental en la revitalització de les Fogueres des de la seua arribada al càrrec, encara va tenir l’oportunitat de viure’n les edicions de 1990 i també -de manera inesperada- de 1991, com a regidor. Els tres anys posteriors van ser assumits com a alcalde per Ángel Luna, també triat pel Partit Socialista, qui sempre va mantindre una entente cordiale amb el món de les festes del foc. No obstant això, les eleccions del 28 de maig de 1995 van interrompre de manera abrupta el llarg període municipal socialista, accedint a l’Alcaldia Luís Díaz Alperi, cap de llista del Partit Popular, partit que també governaria des d’aquest moment la Diputació Provin-

En l’àmbit institucional, aquesta dècada va resultar de la mateixa manera d’especial rellevància. Es van aprovar dos nous reglaments, el 1992 i 1995. La Comissió Gestora aconseguirà una nova i molt més adequada seu a partir de març de 1993 -un dels grans èxits de la legislatura de Luis Botella com a president-. D’altra banda, la tensió larvada mantinguda en el col·lectiu barraquer fructificarà el 1995 amb la creació de l’associació ‘Barraquers per la Festa’, amb la lluita de la qual es permetrà que les barraques puguen votar per primera vegada en les eleccions al òrgan rector d’octubre d’aquest any. Podem citar també l’edició, al gener de 1997, del monumental llibre Un lugar en el fuego, convertit des de llavors en una vertadera referència bibliogràfica. Al novembre d’aquest any, se celebrarà el II Congrés de Festes de la Comunitat Valenciana -la seua edició inicial va tindre lloc a València-, la qual cosa va permetre que les Fogueres exerciren com a amfitriones. Finalment, al gener de 1999, la celebració acollirà la declaració municipal com a ‘Festes Oficials de la Ciutat d’Alacant’, amb les prerrogatives que aquesta distinció atorga. Va ser un període en el qual encara es mantindrien dos importants nexes de connexió amb la societat alacantina. D’una banda, en la composició -sempre cuidada- dels jurats que triarien la bellea del foc de cada any. I d’una una altra, en mantindre en la nòmina anual dels jurats de fogueres aqueix ampli col·lectiu d’artistes plàstics i dissenyadors tan lligats a la vida artística de la ciutat.

8.

9.

el llargament anhelat segell de correus, que es va aconseguir el 1998, i coincidint amb el nostre 70 aniversari.

No convé oblidar, per a arredonir aquest vessant, que les festes de 1990 serien les primeres que recolliria la recentment creada televisió autonòmica Canal Nou-TVV, arribant a milers de llars valencianes, i generant una constant difusió dels seus actes principals. Aquesta presència comportaria, no obstant això, alguns servilismes i vicis als quals vam haver d’acostumar-nos.

13

10.

ELEMENTS QUE PERDUREN EN LA FESTA ACTUAL

de celebració i es va enriquir de manera notable. També s’estrenarà el nou i encara vigent itinerari de desfilades i cavalcades, que començaria a eixir des de la plaça dels Cavalls, encara que en algunes d’elles -la del Ninot- ho continuara fent en sentit invers, desembocant sempre en el marc abans assenyalat, i abandonant per sempre el poc atractiu carrer de Sant Vicent. Igualment, seria l’any en què per primera vegada la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana convocaria els premis a l’ús del valencià en els llibrets, que tanta importància han assolit en la posterior evolució d’aquesta faceta. Finalment, i no sense controvèrsia, suposaria la primera ocasió en la qual les nostres festes assajarien la fórmula d’agrupació de comissions per sectors. A partir de 1995, les Exposicions del Ninot es realitzaran en la recentment inaugurada Sala d’Exposicions de l’antiga Llotja del Peix.

Com assenyalava a l’inici d’aquestes línies, convindria recordar aquells elements que es van anar incorporant a la dinàmica foguerera i que perduren en l’actualitat, per a adonar-nos de la importància de la dècada a l’hora de consolidar el seu engranatge, que ha sigut prolongat quasi íntegrament fins als nostres dies. Així doncs, el 1990, es va instaurar i es va pressupostar -després d’algunes disperses temptatives prèvies- la Foguera Oficial Infantil, a la plaça de l’Ajuntament; per primera vegada, el concurs de mascletaes utilitzaria el marc de la plaça dels Cavalls, que fins hui només abandonaria el 1992; i se celebraria per primera vegada el Concurs de Play-Back Infantil, donat l’èxit reeixit l’any anterior amb l’homònim instaurat entre les comissions adultes. Tenim constància que el 1991 seria la primera ocasió en la qual es van establir costos mínims per foguera per a poder participar en concurs, a fi d’evitar amb això la presència d’obres de qualitat ínfima. El 1993 s’instaura l’homenatge a foguerers i barraquers morts davant el Monument al Foguerer, que amb el pas dels anys va ser modificat en la data

1996 suposarà la incorporació d’importants innovacions i millores, coincidint amb l’arribada d’Andrés Lloréns a la presidència de la Comissió Gestora. D’entrada, s’actualitzarà la distribució per categories, creant-se la sisena de fogueres i fogueres infantils, els premis a la crítica en cadascuna, així com instaurant reconeixements a la participació de les barraques en les desfilades. Les Exposicions del Ninot recobrarien el pagament d’entrada, bona part de la recaptació de la qual aniria destinada al Gremi d’Artistes. El seus ninots es començarien a exposar per categories, i també es va editar per primera vegada un fullet indicant les figures presents. Es van instaurar normes per a la participació de les comissions en les diferents desfilades, amb uns horaris de presència en la seua capçalera, havent de signar a la seua arribada. Potser, com a novetat més destacada, es va dissociar el Pregó de Festes de la Cavalcada del Ninot, creant la denominada Entrada del Pregó, que va permetre que els principals actors de la celebració -bellees, dames, presidents, banderoles- pogueren sumar-se a l’inici oficial de les nostres

11.

14

12.

13.

jornades centrals, en el qual per primera vegada es va comptar amb les paraules de la bellea del foc.

En aquest mateix context, a partir d’aquest any, tant la màxima representant com les seues dames d’honor, van intervindre en el torn de paraula del protocol dels actes de proclamació de bellees als quals assistien oficialment. I, finalment, el 1996, per primera vegada, es va instaurar un disseny floral com a motiu central de l’Ofrena de Flors, indicant a les comissions el color de la flor que havien de portar-hi.

Pàg. ant. 10.- 1994. Proclamació de la bellea del foc [VS] Pàg. ant. 11.- 1995. Foguera Alfonso el Sabio (Autor: Paco Juan) 3r premi 1a categoría [JCV] Pàg. ant. 12.- 1996. Amparito Quereda i José Ángel Guirao desfilant en l’Ofrena de Flors [AJCV] 13.- 1997. Actes del ‘Día de Alicante en Madrid’ [JCV] 14.- Ofrena de flors 1996 [VS] 15.- Maig de 1997. Cercavila en la plaça major de Madrid [JCV]

lidació de la bastimentada actual de la Festa, pot fer-se extensiu en comparar el nombre de comissions de foguera d’aquell decenni amb els nostres dies. I cal assenyalar que, el 1995, s’assoliran les huitanta comissions, en un creixement sostingut que ens portarà a comptabilitzar-ne 87, el 1999. Si tenim en compte que en l’actualitat funcionen 89 fogueres, d’una banda, caldria desmentir els qui durant anys han parlat del creixement desmesurat d’aquestes. D’una altra, certifica la pèrdua de representativitat social de les nostres festes, en una ciutat que ha crescut considerablement durant les dues últimes dècades.

PROCESSOS DE FOC QUE SOBREVIURAN EN EL FUTUR

1997 va ser l’any en què es ‘va estrenar’ la iniciativa de plantar una foguera en una capital espanyola, celebrant en el seu sòl el denominat ‘Dia d’Alacant a…’. El primer lloc triat va ser la plaça de Santa Anna de la capital d’Espanya, partint una desfilada des de la mateixa plaça Major fins a l’emplaçament triat, on es van realitzar diverses activitats festives amb gran èxit de públic. Es va incorporar una mesura tan polèmica com necessària, en aplicar mesures en les obres aportades per a les Exposicions del Ninot. També es va crear una faceta de ressò tradicional que ha pogut mantindre’s amb entusiasme fins hui; el Certamen de Ninots de Carrer de 1998, any de grans celebracions, sens dubte, destaca un dels grans anhels de la Festa, com va ser traslladar la celebració dels festivals d’elecció de les bellees del foc, al més espaiós i cèntric marc de la nostra plaça de bous. En un altre vessant, s’incorporaran preus mínims perquè les fogueres puguen optar a concurs, i l’Ajuntament d’Alacant iniciarà la concessió de dotacions en metàl·lic, per a les obres guanyadors en cadascuna de les categories adultes. Finalment, el 1999, s’ampliaran a sis les dames d’honor entre les nostres representants oficials, intentant amb aquest creixement que la representació oficial poguera atendre el nombre creixent d’actes als quals eren reclamades.

Aquesta sensació de percebre els noranta com a conso-

D’aquesta dècada podem retindre processos -uns positius, uns altres negatius- que es van anar aguditzant en períodes posteriors. En el primer vessant destacarà l’auge en la incorporació de la dona, que fructificarà en una major presència real dins de la Comissió Gestora i, sobretot, en un ascens entre les presidentes de comissions, arribant a les quinze de 1999 i també sis presidentes de barraca en el previ 1998. No obstant això, en el seu aspecte oposat, els últims exercicis del decenni acusaran una progressiva minva de les barraques, que, el 1999, per primera vegada en dècades, descendiran de les 80 -se’n van plantar 78-, en una deriva que a poc a poc no sols creixerà, sinó que s’antullarà quasi irreversible. Un altre procés que en aquesta dècada es mostrarà encara de manera incipient, serà la progressiva incorporació de professionals de diferents tallers valencians per a realitzar una part de les nostres fogueres. És cert que durant bastants anys aquests assumiran, amb la seua proverbial eficàcia, mostres en categories inferiors, però ja el 1999 arribarà a suposar un total de 22 de les fogueres plantades. Entre elles, dues de les quatre que concorrerien en la Categoria Especial. I caldria, arribats a aquest punt, destacar l’aportació brindada per autors valencians com Vicente Almela, Manuel Algarra, Francisco Roca, Emilio Miralles, Pere Baenas, Enrique Burriel o Francisco López,

14.

15.

15

16.

ens deixava José Ángel Guirao, figura fonamental dins del vessant artístic de la festa. A la fi d’agost, ho feia el veteraníssim i llegendari President d’Honor d’aquesta, Tomás Valcárcel, i al mes de novembre, moria sobtadament Conrado Albaladejo, un dels artífexs de la renovació de les Fogueres, en la segona meitat dels 80 i primers 90, tal com ja hem assenyalat.

ENTRE L’ANÀLISI I LA NOSTÀLGIA PERSONAL

artífex del salt en les fogueres infantils, i autor d’una magnífica foguera oficial el 1998. Això, sense oblidar les modestes però estimulants obres del borrianenc José Luis Ferrer “Regino”. No seria més que el preludi d’una tendència hui plenament assumida, davant la qual, potser, els artistes locals no van saber reaccionar, dins d’un procés de major complexitat que la que podria evidenciar a primera vista.

D’entre els processos sociològics que plantejarà aquesta dècada, no podem oblidar la creixent complexitat com a element mediàtic adquirit a l’entorn del carrer del Pinós, al costat de la foguera de Carolines Altes a partir de 1995.

La considerable inversió en els seus monuments, la reiterada obtenció de triomfs en totes dues modalitats -adulta i infantil- permetrà que l’astúcia del seu president, José María Lorente, incorpore per primera vegada en les nostres festes una artèria que s’erigisca com a epicentre de visites dins del seus atractius, per damunt de les habituals marcades en l’itinerari oficial. Una iniciativa que Lorente va observar en la veïna València i va atraure a Alacant amb enorme èxit, ja que la conversió de l’entorn en una mini fira permetrà l’obtenció d’ingressos posteriors, en una enriquidora espiral per a aquest districte i, en definitiva, per al conjunt foguerer.

Per a realitzar aquest dens recorregut ha resultat d’ajuda fonamental revisar la immensa majoria de les notícies publicades en premsa, que conserve classificades en els seus respectius arxivadors anuals. Els seus capítols es descriuran atenent la cronologia habitual de cada exercici foguerer, iniciat a l’agost de l’any precedent, i culminat a la fi del juliol següent. Unes 350 il·lustracions acompanyaran aquesta àmplia mirada, entre les quals destacarà l’aportació del desaparegut reporter gràfic del diari Información, Vicente Sánchez, i també les procedents del magnífic fotògraf alacantí Emilio Giner, algunes imatges dels quals s’han mantingut inèdites fins hui.

M’agradaria destacar de manera especial que la totalitat de les dades que es desprenen en aquest minuciós recorregut estan preses, comptades i recopilades des de llargs anys arrere, i en no poques ocasions s’exposaran per primera vegada. També a l’hora d’assenyalar els artistes d’obres premiades que figuraven realitzades per ‘la comissió’- es revelaran els seus vertaders autors quan es tinga l’absoluta certesa de la dada. De la mateixa manera, i en un sentit oposat, si en alguna ocasió no s’ha disposat d’una dada determinada -sobretot relativa als premis de cada edició- s’optarà per deixar l’espai en blanc, acompanyat d’una interrogació. I és que, encara que semble sorprenent, donada la relativa proximitat en el temps, resulta a vegades quasi impossible certificar la

Finalment, dins d’aquesta mirada genèrica, durant l’últim any d’aquesta dècada es van produir tres desaparicions d’especial significació, dues d’elles especialment doloroses per com foren de prematures. A l’inici de 1999

16

17.

18.

19.

personalment va estar tan lligada i pròxima la meua adolescència, aquesta mirada revisionista m’ha servit com a catarsi, alhora que, per a recuperar en la meua memòria personal nombrosos records que albergava adormits. Per tot això, a les cròniques anuals que intentaran establir-se amb la suficient precisió, afegirem una figura destacada del decenni per a, en el seu conjunt, recuperar la semblança d’alguns dels seus més significatius referents. De la mateixa manera, com a element complementari, figurarà a manera d’agenda anual una important sèrie de dades, en la seua major part centrades en reflectir els guardons de cadascun dels anys comentats.

concessió d’alguns dels múltiples guardons anuals.

Finalment, una acotació personal. Intentaré revertir la ja assenyalada proximitat amb aquesta dècada, per aprofitar i incorporar en aquest recorregut diferents records personals, i també fets succeïts que en el seu moment mai van ser ressenyats, ja que formen part d’aqueixa intrahistòria de la nostra celebració. Per a això, intentaré aprofitar la memòria mantinguda amb bona part d’aquells anys, i al mateix temps, utilitzar la distància com a element d’anàlisi. I és que en un context al qual

En la confluència de tots aquests vessants, només espere que aquesta ambiciosa proposta que comporta LA FESTA DE LA FI DEL XX; ELS NORANTA puga transcendir la seua noble condició de llibret anual de la Foguera Dr. Bergez-Carolines, l’any que tots esperem que la Festa torne als nostres carrers, i es convertisca amb el pas del temps en una publicació de referència per a evocar una de les dècades més valuoses per a les nostres festes del foc. Espere que així ho considereu. Serà la meua major satisfacció.

Pàg. ant. 16.- 1998. Festival d’elecció de la bellea del foc en la plaça de bous [EG] Pàg. ant. 17.- 1998. Multitudinaris actes del ‘Día de Alicante en Salamanca’ [EG] Pàg. ant. 18.- Foguera Carolinas Bajas (Autor. Francisco Vázquez) 3r premi 1a categoría [JCV] 19.- Juliol de 1999. Andrés Lloréns jura el seu càrrec com a regidor de l’Excm. Ajuntament d’Alacant [AJCV]

GRÀFICA DE CREIXIMENT DE LA FESTA DE FOGUERES (1990 - 1999)

17

La

Festa de

1990

Entre el V centenari i la polèmica

Crònica de Juan Carlos Vizcaíno

1.

18

2.

Encara que considere que no va assolir els nivells de l’any anterior, la Festa de 1990 va tindre una considerable altura, assajada en la valuosa col·laboració marcada entre José Luis Lassaletta Cano com a alcalde i Conrado Albaladejo en qualitat de president de la Comissió Gestora.

No obstant això, una circumstància equivocada va arruïnar les expectatives d’una edició en la qual es va voler incloure les festes dins de la celebració del V Centenari de la Ciutat d’Alacant, quan les nostres fogueres a penes atresoraven un recorregut de 63 anys. En realitat, serien dues les motivacions. L’altra, la que va llastrar el bon resultat general, va ser la crisi en el seu vessant plàstic, que va tindre el seu major exponent en declarar deserts els premis de Categoria Especial. Ja arribarà el moment d’analitzar totes dues situacions.

tituir-se, fructificant en la seua definitiva desaparició del cens foguerer. A aquesta absència, se sumaria la de Puente-Villavieja. Per contra, en la segona meitat d’octubre, s’anunciava la creació de la comissió de Maisonnave, que plantaria per primera vegada al juny de 1990.

Per tant, aquests alts i baixos totalitzarien, per a aques-

Pàg. ant. 1.- 1990. Barraca Popular de Campoamor 2.- Festival d’elecció de la bellea del foc [AJCV] 3.- Elecció de Nuria Larrosa com a bellea del foc 1990 [VS]

A LA RECERCA DE LA REELECCIÓ Una vegada obert el nou exercici a l’agost de 1989, el runrún de la Festa se centrava en la quasi segura opció de Conrado Albaladejo per a ser reelegit com a màxim mandatari d’aquesta. Ja el 12 i el 19 de setembre apareixien en el diari La Verdad sengles articles parlant sobre el tema, que en el segon dels casos oferia declaracions del mateix Conrado. L’1 d’octubre efectuava l’anunci formal i el dubte només quedava en quantes altes i baixes es produirien entre els deu components de la candidatura sobre la Gestora precedent.

Mentrestant, la premsa reflectia les dificultats que plantejava el districte de Francisco Franco-La Paz per a cons3.

19

4.

La composició de la Comissió Gestora es tancaria amb l’elecció, el 30 del mateix mes, d’Eduardo Amorós, renovat com a vicepresident 2n i delegat de barraques, en rebre 33 vots de les 45 barraques formalitzades en aquest moment, 10 en va obtindre el seu oponent, Juan Guerrero Conesa, 1 vot en blanc i un altre, nul.

tes festes, la presència de setanta comissions, una menys que el 1989, en un exercici que comptabilitzaria fins a quatre presidentes de foguera.

El 8 d’octubre moria l’escriptor alacantí Vicente Mojica, molt vinculat al nostre entorn festiu -el 1981 va ser el mantenidor en el primer acte de proclamació de la bellea del foc-. El dia 15 es presentava oficialment la candidatura de Conrado Albaladejo, en la qual es registraven pocs canvis respecte a la composició precedent, un dels quals és incorporar-hi un servidor, llavors un xaval de 23 anys, que crec seguir sent el foguerer més jove a accedir a aquesta entitat. El 23 d’octubre se celebraven les eleccions per al trienni 1990-1992. Ho farien al vestíbul de la primera planta de l’edifici consistorial -l’última vegada que s’utilitzaria aquest marc-, en una convocatòria on va haver-hi qui va demanar que es formulara l’elecció per aclamació, ja que només hi concorria una candidatura. L’alcalde va insistir a celebrar la votació, en la qual van participar els presidents de les 58 comissions constituïdes fins hui, obtenint-ne Albaladejo 53 contra 5 en blanc. Per part seua, dels quatre components que Lassaletta -que seguia figurant com a president de l’entitat, mentre que l’efectiu apareixia com a president executiu- tenia la potestat d’incorporar-hi, tres eren dones, en una aposta d’integració on destacaria la presència de Remedios Martínez, cap del negociat de festes, i Vilma Ñeco, estreta col·laboradora en les activitats artístiques que desenvolupava José Ángel Guirao. Un element de polèmica destacava Alfredo Aracil en les pàgines d’Información, en assenyalar que Luis Botella, que en l’anterior legislatura havia ocupat la vicepresidència 1a, en aquest trienni, es responsabilitzaria del càrrec de relacions públiques, després de formar part de la candidatura triada, mentre que aquesta vicepresidència seria assumida per Pedro Llavador, un dels quatre noms designats per Lassaletta. En unes declaracions de Botella -que en aquest temps havia mostrat el seu distanciament després d’una vella amistat amb l’alcalde-, aquest va afirmar “Prefiero ser ordenanza con Conrado Albaladejo que vicepresidente con el alcalde”. Elements polèmics com aquest, alguns de vertader relleu, uns altres, fruit de les seues rabietes personals, serien bastant freqüents en les cròniques d’Aracil en el principal diari de la capital, com anirem comprovant.

20

A la fi d’octubre es presentava l’esbós de la foguera oficial 1990, que recauria en Paco Juan, l’autor triomfador el juny anterior. També en aquests dies, s’anunciava el projecte de la comissió de Los Ángeles per a celebrar en gran les seues bodes d’or, amb una comissió reforçada, el relleu en la seua presidència, i un pressupost total de sis milions i mig de pessetes, dels quals dos i mig s’invertirien en una foguera de primera categoria. En els últims dies de novembre s’anunciava la celebració d’una gran exposició sobre la Festa, dins dels actes del V Centenari de la Ciutat. En principi, aquesta hauria d’haver-se desenvolupat al juny, però en els primers dies del mes de maig, el diari ABC denunciava la descoordinació establida entre la Diputació, la Junta del Port i el Patronat del V Centenari, la qual cosa va obligar a posposar-la fins a la tardor de 1990. Parlem d’un veterà rotatiu -ABC- que intentaria marcar una atractiva línia editorial centrada en la seua oposició a l’entorn socialista municipal, i que encapçalaria Luis Miguel Sánchez, amb l’ajuda puntual del seu amic Juan Seva -posterior regidor del nostre ajuntament- i d’un incipient periodista que donaria molt -i béa parlar; el prematurament desaparegut José Francisco Picó.

ES PLANTEJA ‘FOGUERES D’ALACANT’ En el pont de la Immaculada, es desenvolupaven les eliminatòries del I Concurs de Play-Back Infantil, instaurat a conseqüència de l’èxit de la seua equivalent adulta l’any anterior. Arribades les celebracions de Fogueres en Nadal, la nit del dissabte, 16 de desembre, 360 comen-

5.

6.

Pàg. ant. 4.- Estampa en el festival d’elecció de la bellea del foc [VS] Pàg. ant. 5.- Publicitat de la recuperació de la película ‘Les Fogueres de San Chuan, 1929’ 6.- Escena de la foguera Alfonso el Sabio (Autor: Fco. Granja Camarasa) 2n premi 1a categoria [AJCV] 7.- Plantà de la foguera oficial (Autor: Paco Juan) [AJCV]

TENSIÓ EN LES BARRAQUES

sals -res a veure amb les xifres dels últims anys- es reunien al Saló Felip II del castell de Santa Bàrbara en el ja tradicional Sopar de Germanor. Una vegada iniciat 1990, i després de l’obligada organització de la cavalcada de reis per part de la Comissió Gestora, molt prompte sorgiria una de les majors polèmiques de l’any. El dia 16, en un reportatge signat per Manuel Dopazo en les pàgines d’Información, José Luis Lassaletta formulava la possibilitat de modificació de la denominació de les nostres festes, passant de ‘Fogueres de Sant Joan’ a la de ‘Fogueres d’Alacant’, apostant amb això a una possible major difusió exterior. Des d’una perspectiva que un va compartir des del primer moment -ací estava en el seu moment la referència de les ‘Falles de València’, en modificar en el seu moment el previ de ‘Falles de Sant Josep’- l’alcalde, una vegada més, va entrar com un elefant en una terrisseria, i obviant la màxima de qualsevol innovació en la nostra Festa; fer-ho des de dins. El pas del temps va fer aflorar suports de pes al canvi; el mateix Conrado Albaladejo, Alfonso Garrigós, Raúl Álvarez Antón, Pedro Soriano, José Mª Lorente, Andrés Lloréns... No obstant això, la inoportunitat de les formes esgrimides -una vegada més- per Lassaletta, van provocar, d’una banda, un ampli rebuig entre el col·lectiu foguerer i d’una altra, que el periòdic Información intuïra un filó amb el tema, que va registrar pàgines i cartes al director en les setmanes següents, fins al punt que un parell de dies després de soltar l’exclusiva, llançaren la idea d’una pintoresca enquesta a través d’uns cupons inserits en el rotatiu mateix. Un mes va durar l’artificial polèmica, anunciant-s’hi cada diumenge el resultat parcial de les votacions. Aquestes es van tancar el 25 de febrer, amb un resultat de 5.385 vots emesos; 3.985, a la denominació vigent; i 1.313, a la proposta de ‘Fogueres d’Alacant’; per 87, amb altres propostes. Quan han passat 32 anys d’aquesta anècdota, puc relatar que els vots majoritaris per l’habitual ‘Sant Joan’ els va anar administrant Alfredo Aracil des de les mateixes oficines del periòdic, mentre que, en les últimes dates, els components de la Comissió Gestora maldàvem per anar recopilant cupons perquè l’opció ‘Fogueres d’Alacant’ tinguera una presència d’una certa rellevància, com així va ser. No obstant això, el que cap de nosaltres vam observar en el seu moment va ser la manca d’atractiu de l’artificisa iniciativa, que ni tan sols va arribar a completar els 6.700 festers censats aquell any. Cert és que incloent en aquestes xifres els seus foguerers infantils.

Aquest mateix gener s’obri una crisi en l’àmbit de les barraques, del qual emergirà una comissió de set dels seus presidents, en sentir-se aquestes maltractades per l’avanç dels racons de les diferents comissions. Aquestes s’arribaran a unir i fins i tot s’assumirà la possibilitat de no plantar al juny. Finalment, renunciaran a tal decisió, encara que quedarà patent el seu malestar, que fructificarà en la signatura de 54 d’elles per a demanar una moció de censura al delegat en la Comissió Gestora, Eduardo Amorós. Amorós, excel·lent persona i veterà foguerer i barraquer, va ser incapaç de prendre el pols a la generalitzada sensació de descontentament d’un col·lectiu que intuïa com la seua ègida començava a declinar. La crisi es va tancar en fals, quan, el 31 de gener, la petició dels barraquers es va mutar en una moció de confiança, que Amorós va guanyar per la mínima, amb 27 vots a favor i 25 en contra, per 13 abstencions.

En aquests dies de final de gener, s’assenyalava que la veteraníssima comissió de Mercado Central s’absentaria, per primera vegada en la seua història, encara que a la fi de març es va poder revertir aquesta possible absèn-

7.

21

8.

cia i plantar una modestíssima foguera que cobrira aquesta llacuna.

Iniciat febrer, el relacions públiques de la Gestora, Luis Botella, anunciava la presència de nombroses reines de festes de capitals espanyoles durant les dates centrals de juny. La iniciativa va partir d’enviar una circular als ajuntaments de totes les capitals espanyoles, convidant les seues respectives representants femenines.

Aquell suggeriment va revelar un detall que a nosaltres ens pot semblar estrany; el fet que la major part d’aquestes capitals mancaren de reines en les seues festes, una faceta molt habitual en la nostra Comunitat, però no sempre estesa a la resta del país. Com després comprovarem, la iniciativa va tindre conseqüències positives.

Ens trobàvem en dates de resolucions i lliuraments de premis. El 21 de febrer, el malagueny Miguel Baena -posteriorment habitual en aquesta faceta- rebia les 275.000 pessetes del guardó al cartell de Fogueres 1990, en una convocatòria per a les diferents festes de la ciutat que va totalitzar 210 participants. Per part seua, l’1 de març s’entregaven les 750.000 pessetes de la proposta experimental guanyadora l’any anterior -denominada “Cruzados”que seria plantada al juny al passeig de Campoamor, amb un cost de sis milions, i plasmada per l’artista Fco. Javier Capella. I el 3 de març, se celebraven les finals del II Concurs de Play-Back en el seu vessant adult -amb la subdivisió d’individual i grup, però en aquells dies sempre sense decorats-, a la sala d’actes del col·legi Maristes, on encara tots recordem l’actuació del llavors president de la foguera Princesa Mercedes, Juan Francisco Poveda, on la seua

22

9.

8.- Foguera Florida-Portazgo (Autor: Pascual Domínguez) [AJCV] 9.- Foguera Hernán Cortés (Autors: Manuel Algarra i Enrique Viguer) [AJCV] Pàg. seg. 10.- Foguera Port d’Alacant (Autor: Ramón Espinosa) [AJCV] Pàg. seg. 11.- Foguera Sèneca-Autobusos (Autor: Vicente Almela) 2n premi 4a categoría [AJCV] Pàg. seg. 12.- Foguera Benalúa (Autor: Francisco Carrasco) 1r premi 2a categoría

imitació de Rafael Conde ‘El Titi’ va aconseguir galvanitzar el públic present, i va assolir el triomf en la modalitat individual. La resolució del certamen i el lliurament de guardons es faria aquesta mateixa nit en la discoteca O’Ku. Aquest mateix dia, el diari Información anunciava la quasi imminent aparició del col·leccionable ‘Hogueras’, com a novetat bibliogràfica a la nostra festa dins de les publicacions del V Centenari. Dirigida per Joan Vicent Hernández i Adrián López, els 22 fascicles que van començar a entregar-se el 20 d’abril conformarien una publicació de 440 pàgines, en la qual es va comptar amb l’aportació de 25 autors, 23 articulistes i un total de 50 fotògrafs i arxius gràfics. Amb un cost de cinquanta milions de pessetes, i malgrat un cert apressament en la seua configuració -que es percep amb una certa facilitat- es va aconseguir una més que interessant aportació, que en les mateixes dates va registrar la paral·lela -i bastant més cuidada, a tots els nivells- ‘Historia de las fallas’ per al diari Levante de València, dins del mateix grup editorial Prensa Ibérica.

ARRIBA CANAL NOU Un ple celebrat el 7 de març decidia mantindre el sistema d’elecció de la bellea del foc, encara que deixava oberta la porta per a la modificació del sistema del sorteig en les representants infantils, que podria establir-se en un plantejament mixt on l’elecció final de la màxima representant recauria en un jurat. Quasi dues dècades hauran de succeir-se perquè aquest canvi es produïsca.

Març era el mes en què la molt prompte influent Canal Nou-RTVV s’incorporava a la vida valenciana, sempre albergant l’habilitat d’estrenar-se i projectar-se coincidint amb les falles de 1990. Per això, el primer contacte amb les nostres fogueres tenia lloc amb una entrevista a la bellea del foc 1989, Eva Isabel Oltra, que s’efectuaria el 8 d’aquest mes.

Arribat el mes de maig, Virgen del Remedio-La Cruz era la primera comissió que llançava al carrer el seu llibret.

En concret, el dia 6. A partir del 8, una delegació alacantina encapçalada per l’alcalde viatjava fins a Israel, on tindrien especial significació els actes d’agermanament amb la població d’Herzlia, i en la comitiva de la qual s’incorporaria la bellea del foc. Això impediria que Eva Isabel Oltra presidira la Gala del Casino del dia 12, que a nivell municipal encapçalaria el regidor Martínez Bernicola.

El 12 de maig, abans fins i tot de la celebració de les festes de 1990, es convocava a la seu del Patronat de Santa Creu una primera reunió per a activar la recuperació de la comissió de Carmen-San Agustín-Santa Cruz, de cara al futur exercici 1990/91, com així succeiria amb posterioritat.

A la fi de mes s’anunciava que l’Ajuntament d’Alacant

11.

es desmarcava del patrocini de la Barraca Popular, en la qual la Diputació aportaria trenta-set milions de pessetes. El 1989 el consistori havia oferit tres milions, però en aquesta ocasió els enfrontaments entre Lassaletta i el president de l’òrgan provincial, Antonio Fernández Valenzuela, anirien llastrant una necessària col·laboració, que havia sigut molt beneficiosa per al conjunt de la nostra Festa.

UNA ELECCIÓ AMB REGUST A CIUTAT El cap de setmana iniciat el 18 de maig, les bellees de 1990 -excepte la de Diputació-Renfe, la representant de la qual patia apendicitis- viurien les seues jornades de convivència amb epicentre al Parador Nacional de Benicarló (Castelló), on es realitzaria el sopar de gala, i gaudint d’una excursió a Peníscola on les bellees visitarien el castell del Papa Luna. Ens ficàvem ja en la recta final del relleu de les nostres màximes representants, ja que el dissabte, 25 es realitzava al Pavelló Municipal d’Esports, el festival d’elecció titulat ‘Ciutat’. L’acte albergaria una impactant escenografia que reflectia la façana de l’edifici consistorial, en dos gegantescos telons que, una vegada oberts, ens mostrarien l’interior del monument, incloent el mobiliari del seu Saló Blau, que va ser incorporat per a l’ocasió dins de la seua escenografia. Tot això va configurar un decorat que va utilitzar 20 tones de fusta, 14 d’estructura metàl·lica, 960 metres quadrats de plataforma i un escenari de 32 metres de longitud per 30 de profunditat, presidit per dues macro cortines de 12 x 28 metres, que formaven el llenç d’aquesta façana. El festival seria presentat per María Vicente Martín-Zarco (bellea del foc 1983) i el foguerer i artista de fogueres Pedro Espadero. L’acte, que va registrar una certa polèmica amb els components de la banda municipal a compte del repartiment d’invitacions, va concloure amb l’esperada elecció de Nuria Larrosa Costa, universitària de 23 anys, representant de la foguera Santa Isabel, com a bellea del foc 1990. D’una bellesa captivadora i una classe indiscutible, el pas dels anys ens permet recordar-la com una de les millors bellees de les últimes dècades. L’endemà se celebrava l’acte equivalent destinat a les fogueres infantils, el sorteig de les quals va decidir que la representant infantil de l’Hogar Provincial, isquera triada bellea del foc infantil 1990. Es tractava de la xiqueta Rosana Oliver Rodríguez, villenera de 8 anys, una de les quatre germanes d’una família d’orfes de mare, que prompte va conquistar el cor de la família festera, fins al punt que arribat el moment del seu comiat a l’any següent, 10.

les llàgrimes van brollar per part de nombrosos foguerers.

Amb l’arribada de juny, el dia 1 se celebrava a l’estadi José Rico Pérez el I Trofeu Fogueres, en un partit disputat entre el València i l’Hércules. La iniciativa va ser poc menys que un desastre, amb una afluència d’unes dues mil persones, i a la qual a penes van respondre unes 40, d’entre les 160 existents entre fogueres i barraques. Com no podia ser d’una altra manera, el trofeu no va tindre continuïtat i ningú el va trobar a faltar. També aquests dies s’anaven instal·lant als baixos de l’ajuntament les maquetes infantils que participaven en el III concurs afavorit per la Comissió Gestora.

La foguera Port d’Alacant presentava aquests dies el magnífic llibret que li proporcionaria el primer premi d’aquell any. En les seues pàgines s’apostava per la presència en la indumentària de les seues foguereres d’un vestit amb cosset de mànega curta. Va ser una decisió arriscada i polèmica… però al mateix temps, encertada, avançant-se als moderns corrents de la matèria, que, a poc a poc, es generalitzaria al conjunt de les comissions.

El dissabte 2 se celebrava l’acte de proclamació, per primera vegada al Paranimf de la Universitat d’Alacant, comptant amb l’actuació del ballarí Pepe Espadero, sense mantenidor, i vivint-se amb posterioritat l’habitual revetla a l’esplanada del recinte. Aquesta seria la primera retransmissió de Fogueres que, el matí següent, i en diferit, seria emesa per la nova Canal Nou-TVV. La vesprada de diumenge, i en el mateix marc, tindria lloc l’equivalent proclamació infantil.

12.

23

14.

Amb la proximitat de les festes s’anaven fent públiques les protestes dels bombers, que confluirien en l’aplicació d’un sistema per a eliminar els excessos en les cremaes més concorregudes, realitzant les dels dotze districtes més cèntrics de manera simultània. Va arribar a plantejar-se limitar i fins i tot suprimir la banyà, encara que finalment aquesta es desenvoluparia sense novetat la nit del 24 de juny.

La vesprada del 8 s’efectuava, en un acte organitzat conjuntament per la Comissió Gestora i la foguera Ciudad de Asís, un homenatge a la figura del gran artista Ramón Marco Marco a la sala d’actes del col·legi Maristes. Presentat per José Ángel Guirao, la cita brindaria un recorregut per la seua vida i trajectòria artística, que va comptar amb la intervenció de grans referents foguerers com Tomás Valcárcel, el pintor Andrés Forner, artistes com Remigio Soler, Ángel Martín, Pedro Soriano, Pascual Domínguez, Julio Esplá, o foguerers com José Pina, Pedro Antón, així com la presència de l’alcalde Lassaletta, el president Albaladejo, i la bellea del foc Nuria Larrosa.

13.

L’endemà tindria lloc, al matí, el V Festival de Paelles, i a la vesprada, la inauguració de les Exposicions del N inot, celebrades per primera vegada de manera conjunta al palau del Comte Lumiares -actual seu del MUBAG-. Després del fiasco de participació registrat el 1989, l’abandó dels baixos municipals i la instauració dels premis als millors ninots de cada categoria van incentivar aquesta participació, i van aportar-hi les seues figures un total de 40 comissions i 35 infantils -una xifra que ara pot semblar ridícula-. Finalment, el Ninot Indultat 1990 el va

obtindre, amb 861 vots, l’endevina creada per Manuel Algarra i Enrique Viguer per a la foguera Hernán Cortés.

Aquest districte també va aconseguir el Ninot Indultat Infantil amb 756 vots, en aqueixa al·legoria de la Santa Faç que va signar la comissió i a què, en realitat, va donar vida l’artista valencià Luis Boix. Sobre l’acte d’obertura recordaré una anècdota, ja que n’era el responsable del muntatge. Mentre al castell de Sant Ferran es realitzava el Festival de Paelles, em trobava ultimant els detalls i esperant sobretot el ninot de Carolinas Altas… que finalment no va arribar. Quan vaig pujar al castell a dinar li ho vaig comentar al seu president, José Mª Lorente, qui va posar el crit en el cel i prompte va acudir fins al taller de Santiago Leal. Una hora abans de la seua obertura vaig baixar de nou a Palau per a anar col·locant la cinta d’obertura, i quan la cercavila de comitiva eixia des de la plaça de l’Ajuntament, en un camió arribava, amb la pintura encara fresca, aquell Salvador Dalí que representava Carolinas Altas, una de les tres fogueres de Categoria Especial. El cas és que vaig llevar la cinta, es va poder situar el grup en el lloc reservat, i a penes uns minuts després s’inaugurava la doble mostra, sense que el nombrós grup present advertira el fet.

En vespres de festes es coneixia que l’ajuntament gastaria quasi sis milions de pessetes en les cites pirotècniques participants en els concursos, a raó de 350.000 pessetes cada mascletà i 1.000.000 per castell i traca lluminosa.

Per part seua, participarien un total d’11 carrers adornats pertanyents a 7 districtes. Obert el VI Certamen de Fogueres Experimentals, es presentaven 39 propostes a concurs. El dia 15 s’entregaven més de 500 recompenses a foguerers i barraquers, sent Juan Román Sirvent, president d’Hernán Cortés, receptor de l’únic Emblema d’Or i Brillants de l’edició.

El dia 17, la bellea del foc acudia a l’ofrena de flors de les festes de Santa Faç, i en aquells dies, mentre s’en-

13.- Foguera Alfonso el Sabio (Autor: Fco. Granja Camarasa) 2n premi 1ª categoría [AJCV] 14.- Foguera Diputació-Renfe (Autor: Ricardo Granja) 1r premi 3ª categoría [AJCV] Pàg. seg. 15.- Foguera Altozano (Autor: Pascual Domínguez) [AJCV] Pàg. seg. 16.- Foguera oficial. Plaça de l’Ajuntament (Autor: Paco Juan) [AVCV]

24

15.

tregaven les targetes de residents, l’ajuntament havia de sanejar un solar situat a les cantonades dels carrers del Pinós i Dr. Buades, perquè es poguera plantar la foguera de Carolinas Altas.

Ens trobàvem en aqueix fascinant preludi, en el qual el caos s’entremesclava amb la il·lusió de l’arribada de les Fogueres, i la vesprada del 19 de juny, a l’Aula de Cultura de la CAM es va efectuar la presentació i projecció de la pel·lícula Les Fogueres de Sant Chuan 1929, filmada aquell any per Pascual Ors, i una de les còpies de la qual va salvaguardar durant dècades el projeccionista Juan Vázquez. Recorde la fascinació que ens va produir poder contemplar per primera vegada aquest magnífic documental -estava assegut al costat de José Ángel Guirao-, restaurat per la Filmoteca Valenciana i enclavat dins de les activitats del V Centenari, en una sala on a penes ens trobàvem un centenar de persones. Una vegada més, el meninfotisme alacantí feia acte de presència, però s’havia recuperat per a la ciutat i la seua Festa un testimoni cinematogràfic d’extraordinària importància. En aquests dies, a conseqüència de les tensions viscudes el 1989, Pepe Gutiérrez anunciava la seua renúncia a participar com a jurat de Fogueres.

ARRIBA LA PLANTÀ Per fi arribava la Festa de 1990. La nit del 20 de juny, poc abans del ritu de la plantà, Asunción Valdés -directora de l’Oficina d’Informació del Parlament Europeu a Espanya- pronunciava un magnífic i sentit pregó des dels balcons de l’edifici consistorial. A la seua culminació, 45 comissions de foguera -llavors no hi participaven totescomponien la Cavalcada del Ninot, que es va estendre al llarg d’una hora de duració, i en la qual el primer premi el va obtindre la comissió de Carolinas Bajas. Aquesta comitiva humorística estrenava un nou itinerari de desfilades i cavalcades iniciat al carrer de Cervantes i prolongat per l’Esplanada, fins que a la confluència amb la Rambla una passarel·la portava els seus participants cap a la carismàtica artèria. La veritat és que aquesta experiència va resultar decebedora i mai es tornaria a repetir.

Mentrestant, la primera nit de la Barraca Popular comptaria amb l’actuació de coneguts grups com ‘Los Rebeldes’, ‘Azúcar Moreno’ o ‘Revólver’. Durant les nits posteriors van actuar en aquest multitudinari recinte figures tan reconegudes aquells anys com ‘La Década Prodigiosa’, ‘Objetivo Birmania’, ‘Los Secretos’ o ‘Presuntos Implicados’, en una aposta que durant aquells anys va aglutinar milers de joves de tota la província, que van convertir la capital en epicentre de la seua aposta lúdica.

Una faceta que en cap moment visitaria José Luís Lassaletta, dins d’aqueix tibant enfrontament viscut amb el president de la Diputació Provincial, Antonio Fernández Valenzuela.

16.

El matí del 21 de juny apareixien plantades les fogueres, i a les 2 de la vesprada es disparava la mascletà que iniciaria la llarga vinculació d’aquest certamen amb la plaça dels Cavalls. Ho faria de manera rotunda la firma Costa Blanca de Villena, que fet i fet rebria el triomf del concurs, llavors només amb quatre sessions. La plaça de l’Ajuntament oferiria una magnífica foguera oficial realitzada per Paco Juan, amb un cost de cinc milions, a la qual l’acompanyarà per primera vegada un estimable equivalent infantil que va confeccionar Ángel Martín -mai especialment vinculat a aquesta faceta- amb un milió de pessetes de pressupost.

UNA CATEGORIA ESPECIAL DECEBEDORA No obstant això, arribada l’hora del tradicional dinar a l’Hotel Palas, es discutia amb enorme cruesa l’element que llastraria i, en definitiva, delimitaria l’abast d’una edició festera d’altra banda notable; constatar el baix nivell de les tres fogueres que participaven en la Categoria Especial. D’una banda, la de Florida-Portazgo, de Pascual Domínguez, amb rematada airosa però insípids baixos -encara que em semblara la més estimable de les participants-, la de Carolinas Altas, realitzada per Santiago Leal, en la qual es notava el seu enorme apressament -aqueixa ridícula rematada de xapa- i l’abundància de refregits valencians en els seus ninots. I, finalment, la d’Hernán Cortés, obra de Manuel Algarra i Enrique Viguer, amb disseny de Pedro Soriano, que és la que més va valorar el jurat, però en la qual s’observava que l’aposta d’estilització del seu disseny no s’havia aprofitat fins a les seues últimes conseqüències, al mateix temps que apareixia una enorme descoordinació d’aquesta rematada amb les seues escenes.

25

17.

Després de concedir els premis de les diferents categories, entre els jurats es va plantejar de manera oberta la minva de qualitat d’aquestes tres fogueres. Es va efectuar votació per a discernir els seus guardons, amb el següent resultat.

Per al primer premi, 25 vots van demanar declarar-lo desert, 7 per a Hernán Cortés, 3 per a Carolinas Altas i 2 per a Florida-Portazgo, al costat de 2 vots en blanc. Es va reiterar votació per a segon premi, amb 24 vots apostant per a declarar-lo desert, 9 per a Hernán Cortés, 4 per a Florida-Portazgo i 2 per a Carolinas Altas. Finalment, votant el tercer premi, es van donar 25 vots que van optar per declarar-lo desert, 6 per a Hernán Cortés, 4 per a Florida-Portazgo i 2 per a Carolinas Altas, amb una abstenció. El resultat no deixava lloc a dubtes, la qual cosa motivaria no concedir aquests guardons, cosa que no havia succeït -per diferents circumstàncies- des de 1947. José Luis Lassaletta, en aqueix mateix dinar, assenyalava que sol·licitaria per via d’urgència un crèdit extra de milió i mig de pessetes, per a repartir entre les comissions afectades. Per això, la foguera de Ciudad de Asís, realitzada per Pedro Espadero, que guanyaria en primera categoria, quedaria com la imatge plàstica de l’edició.

Què havia succeït amb les fogueres de 1990? En la Categoria Especial, una cosa molt senzilla. Va coincidir amb una minva en el seus pressupostos, després de dos anys en què aquests s’havien elevat. Unit a això es va produir una no massa afortunada substitució d’artistes, que va deixar arrere referents com Ramón Marco, Pedro Soriano i Paco Juan, absents en aquesta ocasió, per altres figures menys dotades per a aquesta -fem excepció de Domínguez-. La confluència d’ambdós factors va tenir un resultat poc menys que letal. Al mateix temps, es va constatar la presència de fogueres indignes en llocs cèntrics com l’Esplanada, o fins i tot el poc encert de la de Port d’Alacant, concorrent en primera categoria amb una obra del valencià Ramón Espinosa que també va dissenyar Pedro Soriano. O desastres

26

18.

sense pal·liatius, com el lamentable tambutxo que va plantar la comissió de Barrio José Antonio. És cert que als nostres carrers s’observava molt de cartó i refregit de València. Potser, massa rutina. Però no seria just oblidar que també vam gaudir de fogueres de notable nivell, com les 5 magnífiques que va signar José Muñoz Fructuoso, l’excel·lència d’Alfons el Savi, obra de Paco Granja Camarasa, la sàtira que oferia la de Diputació-Renfe, realitzada per Ricardo Granja, o la frescor de les fogueres de Fco. Javier Capella. Unim a això la professionalitat mostrada per artistes com el ja citat Pascual Domínguez -Altozano-, Fco. García Parra o el veterà Juan Capella, de la qual caldria destacar la monumentalitat que va disposar en la foguera de Los Ángeles, en primera categoria, que va tindre la fatalitat de caure al matí del dia de Sant Joan.

I entre els artistes de València i Borriana sorgirien brillants propostes com la xicoteta delicatessen de Vicente Almela en Sèneca-Autobusos. La bona composició dels germans Colomina en Benito Pérez Galdós. L’eterna desimboltura caricaturesca de José Luís Ferrer “Regino” en Campoamor. La monumentalitat i les modernes línies de Francisco Carrasco en Benalúa, o la destresa caricaturesca de Manuel Algarra en Santa Isabel. Aquestes dues últimes, triomfadores en 2a i 3a categoria, i en el segon cas iniciant una extensa trajectòria d’Algarra a Alacant, que en els últims anys esdevindrà de gran vàlua per a la nostra plàstica. A aquests primers premis obtinguts per autors forans, se sumaria el de 5a Categoria per a Obra Social del Hogar, de mans del veterà i molt competent Francisco Ribes Calvet.

I cal dir també que el triomf en fogueres infantils l’aconseguiria Hernán Cortés, signada per la comissió, però executada pel valencià Luis Boix, traslladant el mateix disseny que tres mesos abans havia plantat a la plaça de l’Ajuntament de València. Llavors no hi havia ni xarxes ni tant friqui faller-foguerer, per la qual cosa el complet refregit no sols va passar desapercebut, sinó que va ser sorprenentment premiat. Finalment, entre les barraques triomfava la magnífica portada de ‘Block i Mostres’, realitzada pel ja citat Muñoz Fructuoso.

No cal dir que la polèmica generada amb la decisió del jurat es convertiria en el tema de murmuració de les comissions, mentre que a la vesprada-nit del 21 es concentraven per a participar en l’Entrada de Bandes.

El 22 de juny va ser una jornada molt calorosa i prodiga en incidents. D’una banda, es va produir la greu agafada del torero Miguel Báez ‘Litri’ i d’una altra, la caiguda de la portada de la barraca ‘Tot és Fum’, que va provocar quatre ferits de no massa consideració. El 19.

matí va estar ocupat per la desfilada de Lliurament de Premis i durant la tard-nit es va desenvolupar l’Ofrena de Flors a Ntra. Sra. del Remei, que es va estendre a una mica més de tres hores, i on van participar 60 comissions de foguera i 8 barraques -encara caldria esperar perquè totes les comissions se sumaren a aquesta-.

La nit del 23 se celebrava la XXXV Desfilada Folklòrica Internacional, la primera que, en format diferit, s’emetria per les càmeres de Canal Nou-TVV, i en la qual es comptaria amb presències festives importants com la Guàrdia Urbana de Barcelona, la Tamborrada ‘El Saúce’ de Sant Sebastià, representacions de La Rioja, Castella-La Manxa, Astúries, Andalusia, a més de les habituals de la nostra Comunitat Valenciana. Entre les presències estrangeres, cal ressenyar un grup folklòric de Bulgària, representació de la festa de la cervesa de Munic, o l’esperat ballet ‘Tropicana’ de Cuba. Recordem que en aquestes festes es va comptar amb una nodrida presència de reines de festes de diferents capitals espanyoles. A les habituals -València, Castelló i Múrcia- caldria sumar la de la Verema a La Rioja, del Carnestoltes de Cadis -Deessa de Cadis-, d’Astúries i de Còrdova. A títol d’anècdota, cal assenyalar que bona part de la presència alemanya, en realitat procedia de figuració publicitària disposada per una marca de cervesa, que portava publicitat d’aquesta en els seus carruatges. Com vulga que l’alcalde en va tindre notícia, va ordenar des de la tribuna que s’eliminaren totes aquestes referències abans que passaren per ella, cosa que vam haver de fer amb rapidesa els components de Gestora en plena Esplanada. Amb tota aquesta varietat de grups, recorde a la perfecció que la més aplaudida va ser els balls de l’esquadra de ‘Segadores’, pertanyent a la comparsa de Labradores, que representava al costat de la banda municipal de Villena aquesta població.

Pàg. ant. 17.- Foguera La Florida (Autor: José Muñoz Fructuoso) [AJCV] Pàg. ant. 18.- Foguera Bola de Oro (Autor: Fco. Javier Capella) [AJCV] Pàg. ant. 19.- Ofrena de flors [AJCV] 20.- Cremà de la foguera oficial [AVCV]

analitzar aquesta deriva. Aquest mateix dia es resolia el VI Certamen de Fogueres Experimentals, que premiava el valencià Miguel Ángel Guillén amb 750.000 pessetes per la seua magnífica proposta “Jocs visuals. Focs per als ulls”. En l’anunci de la resolució, assenyalaven representants de l’ens provincial que havien visitat unes 90.000 persones diàriament la Barraca Popular. En aquell recinte, durant el 28 de juny se celebrava del Dia del Foguerer Infantil i la vesprada del 29 es desenvolupava el Cos Multicolor, en el qual van participar 75 carrosses tripulades per components de les diferents comissions.

En aquestes i posteriors dates, la premsa local s’omplia de cartes i escrits qüestionant la deriva que anava assumint la Festa. El president Albaladejo assenyalava en les seues pàgines la possibilitat de fer canvis en la Comissió Gestora, implantar un mínim d’import a invertir per cada foguera, redistribuir districtes o potser agrupar-ne alguns. Fins i tot es va començar a comentar la possibilitat d’elaborar un nou reglament. Alguns d’aquests suggeriments s’implantarien en anys successius. Uns altres quedarien als llimbs dels justos.

A la fi de juliol, el ple de tancament ratificava el balanç econòmic de la Comissió Gestora, establit en uns trenta milions d’ingressos, culminats amb 460.000 pessetes de superàvit. En aquesta assemblea es declarava Foguera Exemplar 1990 la comissió de Pla-Hospital.

La jornada de Sant Joan es va caracteritzar per les quatre orelles que aconseguia José María Manzanares en la correguda de fira, i pel desenvolupament d’una cremà tranquil·la, en la qual, com era d’esperar, no faltaria la fresca banyà. Això sí, va haver-hi un cert desori juvenil en el ritu del foc, registrant-se la presència de joves dins de la font de l’Esplanada.

Les Fogueres de 1990 havien quedat marcades per aqueixos premis deserts en la màxima categoria. En el diari Información del 26 de juny un editorial titulava “Las hogueras del desmadre”, i en dies successius, es plantejaria declarar unes jornades per a 20.

27

DADES DE

LA FESTA

1990

70 Fogueres (més dos fora de concurs) (2.184 foguerers) 69 Fogueres Infantils (més una fora de concurs) (2.750 foguerers infantils) 103 Barraques (2.111 barraquers) Bellea del Foc: Srta. Nuria Larrosa Costa (Foguera Santa Isabel) Bellea del Foc Infantil: Xiqueta Rosana Oliver Rodríguez (Foguera Inf. Hogar Provincial) Cartell premiat: “Crepitar” (Autor: Miguel M. Baena Hormigó) Premi de 150.000 ptes.

Pregonera de Fogueres: Asunción Valdés Nicolau (Periodista. Directora de l’Oficina del Parlament Europeu a Espanya) Ninot Indultat: “Adivina” (Foguera Hernán Cortés) (Autor: Manuel Algarra) Ninot Indultat Infantil: “Retaule de romeria” (Foguera Inf. Hernán Cortés) (Autors: la comissió) [Fet realment per Luís Boix] Cense ciutat: 267.485 habitants Cartell de Fogueres

PREMIS FOGUERES CATEGORIA ESPECIAL

Els premis de la categoria especial quedaran deserts.

PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. CIUDAD DE ASÍS (Autor: Pedro Espadero) 2n Premi. ALFONSO EL SABIO (Autor: Fco. Granja Camarasa) 3r Premi. LOS ÁNGELES (Autor: Juan Capella) SEGONA CATEGORIA 1r Premi. BENALÚA (Autor: Francisco Carrasco) 2n Premi. CAROLINAS BAJAS (Autor: Fco. García Parra) 3r Premi. FLORIDA-PLAZA DE LA VIÑA (Autor: Fco. Javier Capella) TERCERA CATEGORIA 1r Premi. DIPUTACIÓN-RENFE (Autor: Ricardo Granja) 2n Premi. BENITO PÉREZ GALDÓS (Autors: Germans Colomina) 3r Premi. SAN FERNANDO (Autor: Pedro Espadero) 4t Premi. PLA-METAL (Autor: Fco. García Parra) 5é Premi. SAGRADA FAMILIA (Autor: J. Muñoz Fructuoso) QUARTA CATEGORIA 1r Premi. SANTA ISABEL (Autor: Manuel Algarra)

28

Foguera Ciudad de Asís

QUARTA CATEGORIA 1r Premi. SAN FERNANDO (Autor: Vicente Giménez) 2n Premi. OSCAR ESPLÁ (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 3r Premi. OBRA SOCIAL DEL HOGAR (Autors: la comissió) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. CAMPOAMOR (Autor: José Luís Ferrer) 2n Premi. PLAZA LO MORANT (Autors: la comissió) 3r Premi. LA GOTETA (Autors: la comissió)

BARRAQUES PRIMERA CATEGORIA Ninot Indultat

Foguera Infantil Hernán Cortés

2n Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: Vicente Almela) 3r Premi. VIRGEN DEL REMEDIO-LA PAZ (Autor: Fco. García Parra) 4t Premi. PARQUE-PLAZA DE GALICIA (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 5é Premi. JUAN XXIII-SEGUNDO SECTOR (Autor: Arsenio Carrasco)

PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. ALTOZANO (Autors: la comissió) 2n Premi. LA GOTETA (Autor: Pedro Espadero) 3r Premi. BENALÚA (Autor: Paco Juan)

CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. OBRA SOCIAL DEL HOGAR (Autor: Francisco Ribes) 2n Premi. PLAZA DE RUPERTO CHAPÍ (Autor: Santiago Rubio) 3r Premi. LA GOTETA (Autor: Pedro Espadero) 4t Premi. TERCERA EDAD-PÍO XII (Autor: Francisco Granja) 5é Premi. EXPLANADA-PUERTO-POSTIGUET (Autor: A. López Sarabia) Premis Consellería de Turisme Cat. Esp. (250.000 Pts.) CAROLINAS ALTAS (Autor: Santiago Leal) 1a Cat. (200.000 Pts.) LOS ÁNGELES (Autor: Juan Caapella) 2a Cat. (150.000 Ptes.) LA FLORIDA (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 3a Cat. (100.000 Ptes.) BENITO PÉREZ GALDÓS (Autors: Germans Colomina) 4a Cat. (85.000 Ptes.) CAMPOAMOR (Autor: José Luís Ferrer) 5a Cat. (65.000 Ptes.) OBRA SOCIAL DEL HOGAR (Autor: Francisco Ribes)

SEGONA CATEGORIA 1r Premi. SAGRADA FAMILIA (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 2n Premi. GARBINET (Autor: Paco Juan) 3r Premi. LA FLORIDA (Autor: J. Muñoz Fructuoso) TERCERA CATEGORIA 1r Premi. SANTA ISABEL (Autors: la comissió) [Feta realment per Andrés Europa] 2n Premi. ALFONSO EL SABIO (Autor: Fco. Granja Camarasa) 3r Premi. TÓMBOLA (Autors: la comissió)

1r Premi. “BLOCK I MOSTRES” (Autor: J. Muñoz Fructuoso) [Fog. Calderón de la Barca] 2n Premi. “PER LA FESTA I MOSATROS” (Autors: la comissió) [Fog. Ciudad de Asís] 3r Premi. “RACÓ DE FESTA” (Autor: Mauricio Gómez) [Fog. Explanada] SEGONA CATEGORIA 1r Premi. “UNS TREBALLEN, ALTRES XUPLEN” (Autors: la comissió) [Fog. Ciudad de Asís] 2n Premi. “TOT BACORES” (Autors: la comissió) [Fog. San Nicolás de Bari] 3r Premi. “ASÍ NO FEM RES” (Autor: A. López Sarabia) [Fog. Calvo Sotelo] TERCERA CATEGORIA 1r Premi. “LA VIÑA, CENT I LA MARE” (Autor: Vicente Abad) [Fog. Florida-Plaza de la Viña ] 2n Premi. “MAI ESTEM D’ACORD” (Autor: Vicente Abad) [Fog. Pla del Bon Repós] 3r Premi. “PARES I FILLS” (Autors: la comissió) [Fog. Altozano Sur-Las Plazas] Barraca ‘Block i mostres’

FOGUERES INFANTILS CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. HERNÁN CORTÉS (Autors: la comisisó) [Feta realment per Luís Boix] 2n Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Santiago Leal) 3r Premi. FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Paco Juan) Ninot Indultat Infantil

29

Protagonistes

Conrado Albaladejo Tello El president que va traslladar la modernitat als noranta Per Juan Carlos Vizcaíno

Han passat molts anys des de la seua prematura desaparició l’1 de novembre de 1999, als 52 anys. No obstant això, entre els foguerers més veterans encara sobreviu l’estela de Conrado Albaladejo Tello, un home dotat de considerable carisma, enorme proximitat en el tracte, mentalitat d’empresari, i que malgrat una no gaire extensa experiència en el món de les fogueres, va aconseguir articular una important renovació d’estructures, a partir de la presidència de la Comissió Gestora, que va encapçalar des de l’octubre de 1986 fins al de 1992, després de ser reelegit la tardor de 1989 per a la seua segona legislatura. A l’hora de recordar la seua figura, no hi ha dubte que la presència en la Federació de Fogueres del seu fill, igualment dit Conrado Albaladejo, ens porta el ressò del seu carismàtic progenitor. A nivell personal, sempre evocaré tantes bones estones mantingudes amb ell, tanta complicitat, i la generositat que va albergar per a introduir-me en la Comissió Gestora, quan només comptava amb 23 anys.

Nascut a Rojals (Alacant) el 1947, als sis anys es trasllada amb la seua família a la capital, on en la seua joventut s’anirà implicant en les tradicions alacantines. Recorde que una vegada em va contar que va ser un dels que van traslladar la popular talla del ‘Crist Gitano’ de Santa Creu, després de comprar la imatge al costat d’un grup

30

de companys a Madrid -ciutat on va estudiar i va viure diversos anys- en la dècada dels seixanta.

En realitat, Conrado no s’integra en el món de la nostra festa fins al 1980, i això que estava casat amb Manoli Pérez, filla del veterà foguerer d’Alfonso el Sabio, Julián Pérez Jover ‘Julianelli’. Serà en aquest districte on s’inicie i participe com a foguerer de base en aquesta comissió, celebrant el triomf obtingut aquell any en categoria especial amb la foguera de Javier Mayor León “La campanada”. A l’any següent, i davant la crisis viscuda per aquest autor a l’hora de plantar la seua foguera especial, va ser Conrado el que dirigiria el trasllat de les peces des del taller i la instal·lació de la foguera de 1981 al costat d’Ángel Martín, que finalment va arribar a ser guardonada. Prosseguirà el seu camí en aquesta comissió, caracteritzada en aquells anys pel nivell dels seus components, i a l’estiu de 1984 es presentarà a les eleccions a Comissió Gestora que marcaran el relleu de Raúl Baeza i el seu equip al capdavant de la Festa. En aquells dies, les candidatures eren individuals, i les eleccions se celebrarien el 27 de juliol de 1984, on Conrado seria un dels nou foguerers triats, i fins i tot en la portada del diari Información de l’endemà, se l’assenyalava en titular com a “possible presidente”. Finalment, no acceptaria assumir-ne la presidència, a causa de dificultats laborals, encara que en

Maig de 1989. Presentació de la memoria de les fogueres 1989 [AJCV]

els tres anys posteriors exerciria com a vicepresident del finalment president, Miguel Díaz Verdú. Seria un trienni en el qual Albaladejo protegiria en tot moment Díaz, i el món de la Festa i els seus propis companys van veure en ell un substitut vàlid, una cosa que d’altra banda ja li havien posat amb safata.

Seria una cosa que es plantejaria en els següents comicis, que per primera vegada es configuraven entorn de llistes tancades, la qual cosa va fer que es marcara una pugna en les dues candidatures en litigi que se sotmetrien a elecció el 27 d’octubre de 1986. Conrado Albaladejo formava una candidatura de deu persones, de les quals sis havien format part de Miguel Díaz, qui es presentava de nou amb un equip essencialment renovat. Les eleccions, molt renyides, el van investir president amb 32 vots, per 30 de Díaz, un vot en blanc i un altre nul. Malgrat el recel amb què inicialment va rebre l’elecció l’alcalde José Luís Lassaletta, el que va facilitar un primer any revestit de consideracions per part del regidor, a poc a poc la tenacitat, la mentalitat renovadora i el do de gents, va fer veure en aquest la idoneïtat d’Albaladejo al capdavant d’una festa que va saber encertar a renovar, millorar en nombrosos actes -era notori el seu afecte per la Desfilada Folklòrica, que el 1988 va convertir en internacional, i que cada any elaborava personalment-.

Estrényer la seua relació amb les altres dues festes de les capitals valencianes. L’obertura brindada cap a altres festes espanyoles. La conversió de les fogueres i barraques en associacions. La integració de la Festa en el conjunt de la societat i cultura de la ciutat. El conjunt d’aquests i altres èxits li van permetre ser reelegit el 23 d’octubre de 1989, sense trobar oposició de cap candidatura.

Per això, quan arriben els noranta, d’entrada, Conrado procedeix a l’organització d’unes festes encaminades a sumar-se a la celebració del V Centenari de la Ciutat

1992. Mascletà en el passeig de Campoamor [VS]

d’Alacant el citat 1990. La crisi registrada aquest juny, en declarar deserts els premis de categoria especial, és la que el facultarà a programar les I Jornades de Fogueres, celebrades a l’Hotel Meliá entre l’1 i el 3 de febrer de 1991.

Serà aquest un any en què la Festa eixirà reforçada, i a l’any següent, 1992, podrà albergar en el seu abast el fet d’haver portat les Fogueres a l’Exposició Universal de Sevilla92, al mateix temps que haver assistit al Carnestoltes de Tenerife, com anteriorment ho fera en festes de ciutats com Sant Sebastià o Logronyo. Malgrat la petició majoritària de les comissions al setembre d’aquest any perquè prolongara la seua presidència de la Comissió Gestora, aquest abandonarà la primera fila de la Festa, acceptant del seu successor, Luis Botella, el nomenament com a Cronista Oficial de Fogueres. Persona sempre estimada, a l’abril de 1993, serà designat secretari particular del llavors alcalde d’Alacant, Ángel Luna, amb qui va estrènyer una sincera amistat des de la seua arribada al càrrec al juliol de 1991, i en les eleccions municipals del 28 de maig de 1995, Conrado ocuparà el número 4 de la candidatura municipal del Partido Socialista Obrero Español, en qualitat d’independent, en una obstinació personal del cap d’aquesta, que buscava revalidar l’alcaldia.

Les eleccions faran perdre l’hegemonia socialista a l’Ajuntament d’Alacant, però Conrado farà la seua tasca com a edil de l’oposició, mantenint-se sempre pròxim al món de les Fogueres, on actuarà tots els anys com a jurat o col·laborant amb els qui li sol·licitaren qualsevol col·laboració. Perfecte coneixedor de la idiosincràsia de conjunt de les nostres festes, la seua desaparició no va impedir que en plenes Fogueres de 2003, l’Ajuntament d’Alacant, que presidia Luis Díaz Alperi, evocara la seua memòria en dedicar-li una avinguda amb el seu nom a l’entorn d’Alacant Golf, a les noves zones pròximes a la platja de Sant Joan.

31

La

Festa de

1991

El comiat de Pepe Lassaletta Crònica de Juan Carlos Vizcaíno

1.

32

2.

Després del xoc de 1990 en declarar deserts els premis de categoria especial, l’exercici 1990/91 va registrar una gran altura, assumint un parell d’èxits de gran importància. Les festes de 1991 van ser magnífiques i de gran participació. El nivell artístic es va elevar, alhora que el seu radi d’acció es va estendre a noves comissions. Els seus prolegòmens van viure eleccions municipals i la inesperada situació de José Luis Lassaletta, qui va gaudir les fogueres de 1991 assumint inesperadament els seus últims dies com a alcalde.

Asís estaria a punt d’aconseguir els quaranta, aspirant a tretze milions per a 1991. Per la seua part, Santa Isabel pressupostava quatre milions i mig, comptant amb 72 foguerers i 64 xiquets. Eren anys on creixia el volum de les comissions. La de Virgen del Remedio-La Cruz albergava 48 foguerers i 77 xiquets i 41 la de José María Py

Pàg. ant. 1.- Maig de 1991. José Luís Lassaletta en el sopar de comiat amb les seues bellees del foc [VS] 2.- Maig de 1991. Gala del Casino [VS] 3.- Comissió Gestora de 1991, junt a l’alcalde José Luís Lassaletta [AJCV]

LA FESTA S’ESTÉN Començava la singladura i a la fi d’agost es convocaven exàmens en el Gremi d’Artistes, amb noms com José Iborra “Waldo”, Francisco Gisbert, Andrés Europa, Javier Gómez, Juan Alberto Navarro o Mauricio Gómez Fonseca. Una nòmina irrepetible. Retornava la comissió de Carmen-San Agustín-Santa Cruz després de nou anys d’absència, i la intenció de crear-se una foguera al Palamó, on el 31 d’agost es convocava assemblea i una altra el 8 de setembre. A principi de setembre, s’anunciava que el futur reglament constaria d’uns 150 articles, disposats en una dotzena de títols. Aquest seria el seté text base de la història de la Festa, encara que li quedarien anys per a ser ultimat. El dia 5 moria, als 77 anys, Julián López Bravo, pintor i ocasional artista de fogueres, hereu directe de Gastón Castelló. Les comissions es formaven, i la de la Goteta reunia mig centenar de foguerers i marcava un pressupost de cinc milions. Idèntica xifra de festers albergaria Obra Social del Hogar, i la de Ciudad de 3.

33

4.

amb sis milions de pressupost. Per part seua, San Blas Alto acabava 1990 amb 230.000 pessetes de superàvit i estimant un pressupost 1991 de cinc milions i mig. A mitjan setembre, coneixíem la creació de noves comissions en la plaça de Santa Maria i la platja de Sant Joan.

El 18 de setembre la Festa es commocionava per la inesperada mort de Fco. Javier Sebastiá García, amb tan sols 28 anys, foguerer de Campoamor i, sobretot, autor de la primera tesina que sobre el nostre vessant plàstic va ser publicada el 1988. Del 19 al 23, una delegació de la Comissió Gestora encapçalada per la bellea del foc i el president de l’entitat, Conrado Albaladejo, viatjava fins a Logronyo convidada a les seues Festes de la Verema. El 22 s’inaugurava el racó de la foguera Pla del Bon Repós, en el núm. 33 del carrer de Francisco González Sánchez, i la vesprada del 24 es constituïa a la Casa del Foguerer la foguera Plaza de Santa María, la gènesi de la qual partiria de José Ángel Guirao, encara que no fora el seu primer president. També hi havia alguna comissió en la qual perillava la continuïtat, com la de Polígono de San Blas. Toni Segarra abandonava la presidència -pocs anys després tornaria- malgrat haver acabat 1990 amb un superàvit d’un quart de milió. Per fortuna, finalment es formaria comissió. Pocs dies després, un grup de barraquers elaboraven un centenar d’articles per a incorporar al futur reglament. Seguint en els objectius de comissions, la d’Alfonso el Sabio va acabar 1990 amb el seu superàvit de 123.000 pessetes i aspirava a set milions en aquest exercici. I la comissió situada a la platja de Sant Joan es denominaria Avenida Costablanca-Entreplayas, formada per 41 foguerers i 51 xiquets, tancant un pressupost de cinc milions.

d’Artistes en la gestió d’aqueixa futura Ciutat del Cartó -quin nom més horrible!- que mai arribaria. El Museu de Fogueres del castell s’estava quedant xicotet, suggerint-se traslladar-lo a la ciutat. Durant més d’una dècada seria una vana pretensió. Era concedit a títol pòstum l’Emblema d’Or i Brillants al desaparegut Fco. Javier Sebastiá. I el 25 d’octubre s’inaugurava l’exposició monogràfica ‘Fogueres de Sant Joan’, un dels últims actes de la programació del V Centenari de la Ciutat d’Alacant. Es va desenvolupar al desaparegut magatzem 1 del port d’Alacant fins al 25 de novembre. Va ser comissariada per Manuel Oliver Narbona, dissenyada per Francisco Espejo i va oferir una mirada conjunta, didàctica i visualment atractiva sobre els 62 anys de la nostra història, amb un cost de quinze milions de pessetes. S’estendria en uns 400 metres quadrats, i la presidiria una enorme reproducció de sis metres d’alçària dels saragüells que el mateix Ramón Marco va plantar el 1965 davant l’ajuntament. Una mostra extraordinària.

A la fi d’octubre, la Gestora anunciava que les comissions haurien de constituir-se com a associacions, oferint la documentació a emplenar. Las fogueres tindrien un cost mínim de 500.000 pessetes. La nova barraca “Tot Bacores” anava a Sevilla per a atendre les relacions amb el seu Districte Est, confirmant que els seus components assistirien a la seua cèlebre Fira d’Abril. L’1 de novembre, la barraca “Tot per la Festa”, al costat de representants de la Comissió Gestora, depositaven una corona de flors davant el Monument al Foguerer, interessant precedent de l’acte que s’implantaria a nivell oficial el 1993. Deu parelles d’universitaris fundaven la barraca “Alacant Jove”, amb un modest pressupost de dos milions, i es produïa la dimissió d’Eduardo Amorós com a delegat de barraques. L’Ajuntament convocava concurs per a adjudicar

UNA EXPOSICIÓ PLENA D’HISTÒRIA M. José Sicuter presidiria la primera barraca formada només per dones; “Tot Bacores”, hui dia de dilatada i prestigiosa singladura, en un any on es comptaria amb sis presidentes de foguera i tres de barraca. A mitjan mes, la Comissió Gestora es comprometia amb el Gremi

34

5.

6.

la foguera oficial 1991, amb termini fins a final d’any. A mitjan mes es lliurava el milió de pessetes a Miguel Ángel Guillem Romeu, de 37 anys i natural de Sueca (València), per la seua proposta “Jocs visuals. Foc per als ulls”, premiada en el VI Certamen de Fogueres Experimentals, que es plantaria amb enorme volum al juny següent. En aquestes dates es votaria -sense èxit- la possible modificació del sistema d’elecció de la bellea del foc infantil, establint les edats de les seues bellees entre 9 i 11 anys.

La comissió de Nou Alacant agrupava 42 foguerers i 72 xiquets al seu si, establint un pressupost de cinc milions, dels quals un i mig es destinaria a la seua foguera 1991.

Per part seua, Foguerer-Carolinas invertia el mateix amb un pressupost general de sis milions, i cinc previst per Altozano Sur-Las Plazas. Novembre es tancava amb la petició d’un grup de barraquers, de major representativitat en la Comissió Gestora.

RAMÓN MARCO RETORNA A L’AJUNTAMENT Arribat desembre, la comissió infantil de Foguerer-Carolinas, que presidia el ja inquiet David Olivares Cortés, invertia 900.000 pessetes en la foguera infantil que de nou els realitzava Paco Juan. Es revelaven les comissions i els artistes que el 1991 participarien en categoria especial.

Hernán Cortés prolongava la seua presència amb el veterà Pascual Domínguez. També ho feia Carolinas Altas, propiciant el debut de Fco. Javier Capella, i es registrava un altre debut, el de Pedro Espadero, per a la recuperació de Ciudad de Asís en aquesta elit. Es registraven 96 actuacions en el concurs de playback infantil, ampliant-se a quinze el seus finalistes. En aquestes dates es creava una altra barraca que ha brindat grans èxits a les nostres festes; “El Cabasset”, sempre vinculada a Maisonnave i durant dècades presidida per Adolfo Belló Balaguer. La

modalitat adulta del concurs de playbacks registrava 103 actuacions procedents de 37 fogueres i 4 barraques, les eliminatòries de les quals es realitzaven al hui impensable marc de la fonda ‘El Palamó’. El dia 15 moria Manuel Galiana “Pitorro”, als 64 anys, foguerer molt lligat a la comissió de Sagrada Familia.

Es vivien Fogueres en Nadal, i prop de 400 comensals es reunien la nit del 21 al restaurant ‘El Sorell’ per a celebrar l’anual Sopar de Germanor, presidit en aquesta ocasió pel regidor de Festes, Antonio Moreno, i incorporant-s’hi a les postres l’alcalde Lassaletta. L’endemà passat i amb molt de fred, 17 comissions infantils participaven en el Certamen de Nadales, on de nou venceria la foguera Alipark. Carolinas Altas triomfava en la modalitat infantil del concurs de playback, celebrada a la Llar Provincial. Arribava cap d’any, i cap artista es presentava al concurs de la foguera oficial 1991.

Es rumorejava recórrer a Pedro Soriano, sense fogueres el 1991, però al final va ser requerit el veterà Ramón Marco qui, als seus 72 anys, presentava un original esbós titulat “Anem a fer la foguera”.

La cavalcada de Reis se celebrava el tradicional 5 de gener, organitzada per la Gestora, i comptant amb tres representants del comerç local per a assumir els rols reials; Eufemiano González (Galerías Preciados), Pepe Plaza (El Corte Inglés) i Atilano Padilla (Corazón de Alicante). Un festeig de 13 carrosses i la presència dels monarques en sengles camells discorreria amb gran expectació pels nostres carrers. Passat el nadal, la comissió de La Florida celebraria el seixanta aniversari, invertint dos milions en la seua foguera 1991, en primera categoria, i realitzada de nou per l’imprescindible José Muñoz Fructuoso. En el Sorteig del Xiquet, la comissió de Portuarios-Pla del Bon Repós repartiria més de set milions de pessetes i uns quatre la de Nou Alacant. I el 13 de gener, representants de les festes de les tres capitals valencianes celebraven una jornada de treball conjunta a la ciutat del Túria. A la fi de mes, Foguerer-Carolinas vencia en la modalitat adulta del concurs de playback. La bellea del foc i dos de

Pàg. ant. 4.- Exposició monogràfica ‘Fogueres de Sant Joan’ [AJCV] Pàg. ant. 5.- Maig de 1991. Festival d’elecció de la bellea del foc [AJCV] 6.- Recepció de la Diputació a les representants de 1991 [VS] 7.- Pregó de festes a càrrec d’Enrique Cerdán Tato [VS]

7.

35

8.

les seues dames, al costat de representants de la Gestora, encapçalats per Conrado Albaladejo, viatjaven a Madrid per a assistir a Fitur 91. El dia 28 s’anunciava que el príncep Felip acceptava ser president d’honor de la foguera Santa Isabel, i la Guerra del Golf plantejava una possible suspensió del Carnestoltes -sols ho van fer alguns barris- amb la inquietud d’una probable suspensió de les Fogueres. Tot va quedar en falsa alarma.

NECESSÀRIES JORNADES DE DEBAT Arribem al febrer. L’1 la foguera Oscar Esplá iniciava el cicle de presentacions, però la Festa desplegava una magnífica iniciativa, anunciada mesos arrere; les seues ‘I Jornades de Fogueres’. Amb la participació d’unes 50 fogueres i 20 barraques, es van desenvolupar a les sales de l’Hotel Meliá de l’1 al 3 de febrer, per a tractar set ponències en les quals s’englobaven temes com la joventut, el paper de la dona o la problemàtica dels artistes. Salvar la llacuna entre els joves de 16 a 18 anys. Potenciar la imatge de la festa com a atractiu turístic. Posar en valor que la dona quasi igualava la presència masculina en les comissions, encara que no tinguera la seua equivalència en càrrecs directius. I fins i tot, escoltar propostes i opinions personals, com la del periodista Tomás Ramírez, destacant el revulsiu de la Barraca Popular, o el suggeriment de Remigio Soler per a crear una comissió de qüestions artístiques. El 14 de febrer es resolien els concursos de cartells de festes, on l’alcalde Lassaletta reduïa al màxim la presència de polítics en el jurat. Es presentaven 197 obres en les tres modalitats a concurs, i 106 d’elles corresponien a fogueres, guanyant la titulada “Nit de Sant Joan”, obra de l’alacantí Manuel Zamora Pérez, de 29 anys. A la fi de mes, es coneixia que San Blas Bajo 1991 brindaria l’examen d’ingrés al Gremi del jove Mauricio Gómez Fonseca. El 26 de març era inaugurada en ‘Nuevo Centro’ de València una atractiva exposició amb les festes de les tres capitals valencianes, en la qual les Fogueres van estar presents amb una selecció de materials utilitzats en la passada mostra de tardor. Estaria exposada fins al 20 de març, i va ser inaugurada per autoritats municipals i festeres, acudint des d’Alacant el president Albaladejo, l’edil Antonio Moreno, i la bellea del foc Nuria Larrosa. Al març es coneixia el retorn de la foguera Mercado Central, que havia passat moments durs i la comissió de Calderón de la Barca presentava la seua bellea i dames en la Barraca Popular el dissabte de glòria.

Suposava un oasi després de la severitat de la Setmana Santa. El 30 de març, el segon premi de la Loteria Nacional deixava 240 milions a Alacant. D’ells, 88 es repartien entre els 24 components de la barraca “Festa i Bon Repós”. A l’abril, coneixíem que la singular comissió de Pryca-San Vicente la formaven 75 empleats d’aquest centre, i la seua foguera l’estaven realitzant Latorre i Sanz, en el seu debut per a terres alacantines. L’alcaldable pel PSOE, Ángel Luna, patia un esquinç en una cama i actuava enguixat com a mantenidor en les presentacions de Bola de Oro i la comissió infantil de San Antón Alto. Una representació de la barraca “Tot Bacores” se n’anava a la Fira de Sevilla. Juan Guill era nomenat nou delegat de barraques de la Comissió Gestora cobrint la vacant d’Eduardo Amorós. El dia 24 es produïa un rècord encara no superat; la foguera Tómbola editava el llibret de foguera més matiner mai conegut. Carolinas Altas utilitzaria la sala de festes del Benidorm Palace per a proclamar les seues representants femenines, i la nova foguera del Palamó

36

ultimava un pressupost de cinc milions per a les seues primeres festes, mentre la barraca “Pica i Vola” celebrava les seues noces d’or. El 4 de maig s’iniciaven les jornades de convivències de les bellees a la Manga del Mar Menor.

N’acudien 72, ja que la de Tercera Edad no podia viatjar per celebrar proves de selectivitat. En aqueixes dates, el diari Información assenyalava que la bellea de Princesa Mercedes era nomenada ‘Maja de la Elegancia’ de la Comunitat Valenciana. Amb 20 anys, es tractava de Sonia Castedo Ramos, uns quinze anys després, alcaldessa d’Alacant. El 5 de maig combregava a la Llar Provincial la molt estimada bellea del foc infantil 1990, Rosana Oliver Rodríguez, comptant amb gran presència institucional i festera.

ELECCIÓ AMB REGUST TEATRAL Els representants provincials del Partit Popular i el CDS rebutjaven la despesa en la Barraca Popular -42 milions i 17 en contractes d’actuacions- adduint no saber qui havia d’actuar. El 10 de maig es presentava la maqueta de la foguera oficial, obra de Ramón Marco, destacant el seu al·legat contra les drogues i la guerra en un disseny de 20 metres d’alçària i pressupostat en cinc milions i mig. José Muñoz Fructuoso realitzaria l’oficial infantil per 750.000 pessetes. L’11 se celebrava la Gala del Casino, bri-

8.- Foguera Altozano (Autor: Juan Capella) 5é premi 2ª categoría [AJCV] Pàg. seg. 9.- Foguera Carmen-San Agustín-Santa Cruz (Autor: Enrique Burriel) [AJCV] Pàg. seg. 10.- Foguera Bola de Oro (Autor: Fco. Javier Capella)

llant la desfilada de passarel·la a l’Esplanada. Per contra, el seu acte interior va registrar 45 minuts de retard, provocant que algunes bellees se n’anaren després del vals protocol·lari. L’endemà feien el mateix les bellees infantils utilitzant el vestit de núvia alacantina. S’acostaven les eleccions, la vesprada del 17 les representants eren rebudes al castell. La nit següent se celebrava “La festa Principal” el festival que triaria la nova bellea, un any més, al Pavelló Municipal d’Esports. Un argument i direcció de José Ángel Guirao, prenent com a referent la història del Teatre Principal -la façana del qual era reproduïda a enorme grandària-. Presentat per Ascensión Samaniego i Rafael Pinol, per primera vegada es va desistir d’utilitzar la Banda Municipal d’Alacant, triant-se Mari Trini Amorós Fillol, de 20 anys, estudiant de 2n de Dret, i representant de la foguera Plaza de Ruperto Chapí, com a bellea del foc 1991. Mari Trini era, a més, filla d’Eduardo Amorós, fins a pocs mesos abans component de la Comissió Gestora, i desitjava ser en el futur jutge de menors. Amb el pas dels anys, ha desenvolupat una dilatada singladura política en el PSOE, arribant a ser alcaldessa de Guadalest i actualment edil de l’Ajuntament d’Alacant. L’endemà se celebrava el festival infantil, titulat “Máscaras de fuego”, on el destí va permetre que les fogueres tingueren la seua primera representant infantil negra. Amb 11 anys, la doble presència del número 11 en el bombo va triar Vanessa Conten Roca, preciosa xiqueta nascuda a València de pares guineans i als pocs mesos establida a Alacant, com a bellea del foc infantil, representant prèviament la comissió de Juan XXIII-Primer Sector. Las paraules de comiat de Rosana Oliver -la bellea ixent- van fer plorar mig pavelló, especialment els components de Gestora que tant s’havien encapritxat amb ella.

9.

ARRIBEN ELECCIONS MUNICIPALS Triades les noves representants, coneixíem que la comissió de San Blas la formaven vint foguerers, plantant en primera categoria i comptant amb un pressupost de vuit milions. S’anunciaven les actuacions de la pròxima Barraca Popular: Duo Dinámico, Caco Senante, Ketama, Tennessee i Paloma San Basilio. Tot es paralitzava el diumenge, 26 de maig, en celebrar-se les preceptives eleccions municipals i autonòmiques. Joan Lerma prolongaria la presidència de la Generalitat i en l’àmbit municipal, l’alcaldia d’Alacant seria assumida per Ángel Luna González, encapçalant la llista municipal del PSOE. Aquests van ser el seus resultats. Sobre un cens electoral de 201.391 persones, van votar 113.043 -un 56%-. El repartiment dels 27 edils va ser com segueix; PSOE (43.079, 12 regidors, 38,25%), PP (40.022, 12 regidors, 35,54%), EU (9.545, 2 regidors, 8,48%) i SCAL (6.655, 1 regidors, 5,91%). Ángel Luna podria governar amb Esquerra Unida, tenint el suport i alhora la pedreta a la sabata de Diego Zapata, locutor de ràdio sense llicència que va realitzar la seua campanya en Radio Costablanca i va auspiciar l’efímer partit Solidaridad Cívica de Alicante -SCAL-.

La comissió infantil de Florida-Portazgo celebrava les seues noces de plata, amb una comissió presidida pel hui prestigiós fotògraf de premsa Alex Domínguez Marín. El 29 de maig eixien al carrer els quatre mil cartells de festes. La comissió de Carmen-San Agustín-Santa Cruz plantaria una foguera en primera categoria, pressupostada en 1.900.000 pessetes. L’1 de juny es realitzava la proclamació de Mari Trini Amorós com a bellea del foc, i a la seua fi se celebrava la festa a la Barraca Popular, disparant-se des del cim del Benacantil un castell piromusical valorat en uns deu milions, que es recomanava que fora vist pel seu acompanyament musical a la platja del Postiguet o el Passeig de Campoamor. La vesprada següent, se celebrava la proclamació infantil i s’anaven coneixent les tensions entre veïns i algunes entitats del Palamó, a l’hora de considerar la nova foguera de Villafranqueza com a “imposada”. El 1991 s’invertien 120 milions en art efímer -28 més que el 1990-, i el 5 de juny, l’alcalde Lassaletta realitzava un sopar al saló blau de l’Ajuntament, com a homenatge a les seues bellees del foc. Un gest de bonapartisme en el qual estaria acompanyat pel seu regidor de Festes, Antonio Moreno. El dia 8 s’inaugurava al Palau del Comte Lumiares l’Exposició del Ninot, amb la participació de 52 grups adults, 32 infantils i 14 obres

10.

37

11.

en el IV Concurs de Maquetes de Fogueres Infantils, destacant-se el seu augment de participació i qualitat.

El 19 se celebrava el VI Festival de Paelles, calculant-se uns quinze mil participants. Anunciaven premis de Canal Nou a les millors crítiques televisives en fogueres, i es produïen les vistes del judici per injúries que foguerers de la comissió de Diputació-Renfe van rebre el 20 de juny del ja llunyà 1988. Es presentaven les revistes oficials. La de la Comissió Gestora ‘Fogueres 91’ amb 1.500 exemplars de tirada, i la de l’Ajuntament ‘Festa 91’ amb 2.000 al preu de 700 pessetes. Precisament en aquest acte, Pepe Lassaletta no ocultava la seua satisfacció, ja que una reclamació de l’edil del SCAL postergaria el relleu de la corporació municipal fins al 4 de juliol, permetent-li viure les imminents festes com a alcalde.

que l’Ofrena de Flors d’Alacant era la més antiga d’Espanya. Des de la Comissió Gestora ens vam plantejar festejar aquestes hipotètiques noces d’or, modificant el seu escenari. I cal dir que qui va apostar per això va ser el desaparegut vicepresident Miguel Ángel Fuster. Alguns ens vam mostrar recelosos, encara que veient el seu resultat no vam dubtar a felicitar-lo per la seua visió de futur. Se li imposaria a la imatge de la patrona, l’Emblema d’Or i Palmes. També sorgiria elaborar un mantell sufragat pels festers mitjançant una recaptació col·lectiva. La idea va sorgir una mica a contrapèl, confeccionant-se com es va poder al taller de José María Lorente. Com que han passat ja més de trenta anys, puc relatar que quan es va fer el suposat lliurament del mantell davant la imatge de Ntra. Sra. del Remei, la vesprada del 20 juny, la caixa estava buida. Coses de la Festa. El 18 a la vesprada es clausurava l’Exposició del Ninot, comptabilitzant-se 2.673 vots en la mostra adulta, vencent la popular ‘Familia Simpson’, realitzada per Javier Capella per a Carolinas Altas, amb 590 vots i proclamant-se Ninot Indultat 1991. Aquesta mateixa comissió obtenia el Ninot Indultat Infantil amb el grup ‘Locomía’, realitzat per Javier Gómez per a la seua xicoteta foguera, amb 776 vots dels 2.322 emesos. Finalment, Miguel Ángel Cases Blanco, del col·legi Carolinas, triomfava en el Concurs de Maquetes Infantils. I en un context on s’anunciaven mesures per a acabar amb el comerç clandestí de pólvora, les fogueres eixien al carrer, i la bellea del foc assistiria a 42 actes en els cinc dies centrals. Port d’Alacant guanyava en el concurs de llibrets de foguera. Pascual Domínguez tenia un

PROLEGÒMENS FESTIUS Estàvem en vespres de festa. Els bombers disposarien de tres vehicles més, que permetrien culminar el ritu del foc sobre les 2,45 de la matinada. Unes onze mil persones participarien d’unes festes pressupostades en més de mil milions. 62 racons s’unirien a les barraques, 12 carrers adornats, 58 barris s’il·luminarien totalitzant uns doscents punts de festa. La Barraca Popular proposava huit revetles nocturnes en sumar-ne tres del 27 al 29 de juny, centrades en grups locals. El 14 de juny es lliuraven recompenses a foguerers i barraqueres, rebent Emblemes d’Or i Brillants José Ángel Guirao Sánchez, Luis Cuenca Bazaga i Antonio Vicedo López. Una ambaixada sevillana visitaria Alacant i, en concret, a la barraca “Tot Bacores”.

La direcció general de Cultura de la Generalitat impedia que es plantara al seu emplaçament original la foguera Plaza de Santa María, havent de fer-ho al carrer de Jorge Juan, que ha utilitzat des de llavors. La distribució per categories de les fogueres era la següent: tres en categoria especial, sis en primera, tretze en segona, vint en tercera, dèsset en quarta i tretze en cinquena. La vesprada del 17 s’inaugurava als jardins del palau provincial l’exposició de les 33 maquetes del VII Concurs de Fogueres Experimentals. La brillant foguera experimental que ultimava amb gran volum Javier Capella i seria plantada a Campoamor costava 7.187.000 pessetes -la més cara de l’edició-. 4.480.000 per a la foguera pròpiament dita, de 16 metres d’alçària i huit de plataforma. Un milió per al seu transport i plantà, i un altre, en focs artificials i cremà, sumant-los l’IVA resultant. S’anunciava, d’altra banda, “La barraca més popular”, auspiciada per l’Associació de Comerciants del Barri Antic.

UN ANIVERSARI QÜESTIONABLE Una de les fal·làcies més esteses -des que Tomás Valcárcel s’inventara una falsa efemèride el 1971- va ser afirmar

38

12.

13.

Pàg. ant. 11.- Foguera Hernán Cortés (Autor: Pascual Domínguez) 3r premi categoria especial [AJCV] Pàg. ant. 12.- Foguera Carolinas Altas (Autor: Fco. Javier Capella) 2n premi categoría especial [AJCV] 13.- Foguera experimental (Disseny: Miguel A. Guillén Romeu) (Autor: Fco. Javier Capella) [AJCV] 14.- Foguera Alfonso el Sabio (Autor: Fco. Granja Camarasa) 2n premi 1ª categoría [AJCV]

incident el matí del 19 de juny, en denegar-se-li plantar la seua foguera especial -16 metres d’alçària- davant de Govern Civil per l’obstinada negativa de l’alcalde Lassaletta, i havent de plantar de nou als voltants de la delegació d’Hisenda. La plaça de Santa Teresa quedaria tallada al trànsit una hora abans de cada desfilada per a organitzar des d’allí la concentració. Les altres dues fogueres d’especial tindrien quasi vint metres d’alçària i la de Carolinas Altas obriria en dotze metres la seua rematada.

El 20 de juny es produïa el ja quasi inevitable col·lapse de trànsit, amb 110 agents desbordats en tota la ciutat.

A la nit, s’iniciaven les Fogueres amb el brillant pregó de l’escriptor Enrique Cerdán Tato, donant peu a la bulliciosa Cavalcada del Ninot on van participar 46 comissions al llarg de quasi hora i mitja, i en la qual va vèncer per primera vegada -ho faria en moltes ocasions posteriorsla neòfita comissió d’Avenida Costablanca-Entreplayas.

Lluny d’allí, les amenaces d’un grup de veïns obligaven a plantar la primera foguera del Palamó a l’exterior de la població. En concret, a l’esplanada del restaurant ‘El Palamó’.

RECUPERANT EXCEL·LÈNCIA ARTÍSTICA El matí del 21 de juny començava el dia amb la presència de les 75 fogueres -dues d’elles fora de concurs- presentant un balanç bastant més positiu que el de 1990. És cert que alguns cèntrics districtes -Explanada, Carrer de Sant Vicent, Mercado Central, Calderón de la Barca- van plantar obres d’escassa qualitat. Però almenys una trentena de fogueres es van caracteritzar per un més que acceptable nivell. La categoria especial -on es percebia el desfasament d’uns pressupostos estancats en els cinc milions- va permetre tres estils oposats, que almenys expressaven certa ambició i la voluntat d’un apreciable treball artesanal, amb nou disseny en Ciudad de Asís, la minuciositat clàssica d’Hernán Cortés, i l’equilibri oferit en Carolinas Altas. Ramón Marco oferia a la plaça de l’Ajuntament una obra interessant, on la seua rematada no resolia amb massa encert la seua idea inicial, però desplegava uns baixos estimulants, en la millor estela del seu autor. Començant el recorregut artístic, la palma se l’emportava José Muñoz Fructuoso pel seu magnífic conjunt de fogueres -Oscar Esplá. Polígono de Babel, Sagrada Familia, Parque-Plaza de Galicia- combinant estètica, perfectes acabats i dissenys plens de frescor.

Seria el màxim exponent la seua magnífica obra per a La Florida, triomfadora en primera categoria, al meu entendre la millor foguera de 1991 i una de les seues obres més memorables. “A caballo vamos p’al monte” serà el perfecte exemple d’una perfecta sintonia entre plàstica, sàtira i elegància. En aqueixa categoria destacarà la personalíssima empremta de Paco Granja Camarasa en Alfonso el Sabio, la monumentalitat de Florida-Portazgo a la qual se li podien perdonar certs desequilibris, a càrrec d’un Mauricio Gómez ajudat pels seus joves fills. Fran-

cisco García Parra oferia pulcres dissenys en San Blas i Carolinas Bajas, amb la interessant aportació d’Iborra Barbancho. En altres categories, Javier Capella es mostrava impecable en Bola de Oro, i Paco Juan deixava l’empremta de la seua finor en Port d’Alacant i, sobretot, la xicoteta foguera de Plaza de Santa María -que no signaria- una de les millors fogueres de l’edició.

Mauricio Gómez Fonseca desplegava molt bones maneres en el seu debut per a San Blas Bajo, i també els artistes veterans demostraven el seu bon fer. Seria el cas de Juan Capella, amb una copiosa i guardonada producció, destacant la considerable monumentalitat d’Altozano, dins d’un conjunt més que apreciable on el seu habitual classicisme combinava amb línies més modernes -Los Angeles, Tómbola, Virgen del Remedio-La Paz o Florida-Sur-. Aqueixa mateixa eficàcia tenyida d’experiència la brindaria Francisco Granja Velázquez amb fogueres com Pla del Bon Repós, Portuarios-Pla del Bon Repós o la modesta però molt atractiva Villafranqueza. I aquesta personalitat artística la manifestarien el seus fills; Paco, en Foguerer-Carolinas i Ricardo, en la sempre divertida Diputació-Renfe. A ells, caldria sumar interessants aportacions d’autors valencians, com l’atrevida proposta de Vicente Almela en Sèneca-Autobusos. Francisco Carrasco en Benalúa, Manolo Algarra en Santa Isabel, els germans Colomina en Benito Pérez Galdós, José Luis Ferrer en Colonia Requena i Campoamor, i fins i tot Fco. Ribes Calvet en Obra Social del Hogar. Seria un acceptable aparador efímer i plàstic, en el qual destacaria l’envergadura i el regust a modernitzada herència de l’estètica de bastidors que brindava la Foguera Experimental.

Al migdia del 21, es disparava la primera mascletà en Estels, i a la vesprada, els 45 jurats convocats deliberaven els premis, que en categoria especial atorgaven a Ciudad de Asís el triomf per 21 vots, per 16 per a Carolinas Altas -la cosa va estar renyida- i 5 per a Hernán Cortés. 23 vots van decidir el segon premi per a Carolinas Altas, 14 per a Hernán Cortés -que va rebre el tercer-, un en blanc i una papereta que assenyalava la paraula “Bernicola”. I és que l’absència de l’edil de Cultura -sempre donat a dissertacions- pel que 14.

39

15.

sembla va agilitzar un debat en el qual només van intervenir Ildefonso Prats i l’escultor Adriano Carrillo. Dos dels triomfs de categories anirien a tallers valencians -Sèneca-Autobusos i Benito Pérez Galdós-, i en la categoria especial infantil guanyava amb facilitat Javier Gómez per a Carolinas Altas amb una arriscada composició en la qual s’invertia la xifra rècord de milió i mig de pessetes. A la vesprada, José María Manzanares, que celebrava els seus vint anys com a matador de bous, obtenia dues orelles i eixia per la porta gran. Discorria l’acostumada Entrada de Bandes estrenant aquest any un itinerari ‘de baixada’ des de la plaça d’Espanya, desfilant unes 85 agrupacions musicals acompanyant milers de festers en una mica menys de quatre hores, on rebria el primer premi la comissió de Carolinas Altas.

El 22 de juny es realitzava el Lliurament de Premis, repartint-se prop de 200 banderoles en poc més d’una hora.

A causa del mal estat d’una roca al cim del Benacantil, aquest any no es dispararia la ‘palmera’, encara que s’anunciaven gestions per a fer-ho al castell de Sant Ferran. La comissió de Port d’Alacant celebrava un aplec de dolçainers a l’Esplanada, i en la correguda de bous els tres espases -Espartaco, Litri i El Inclusero- eixien a coll, en tallar set orelles entre tots dos. Poc després s’iniciava l’Ofrena de Flors, on participarien 65 fogueres i 18 barraques i per primera vegada, guanyava la comissió de Plaza de Santa María, prolongant-se un poc més de quatre hores de duració. El seu marc es va traslladar fins a la façana de l’Ajuntament, i la imatge de la patrona va discórrer prèviament en processó per a presidir l’acte, en aquest discutible aniversari en el qual tots vam picar, però que va suposar el punt d’inflexió per a convertir l’Ofrena en la desfilada més multitudinària de les Fogueres. Antonio Mira-Perceval, president de la Diputació, actuava com a mantenidor en l’homenatge anual a Gabriel Miró. I entre les 8 i les 10 de la nit, es formava un monumental embós en l’entrada a la ciutat des de Vistahermosa, en registrar-se una massiva presència de vehicles procedents de diferents localitats de la província. Arribat el dia 23, a mitjan matí se celebrava a l’Ajuntament l’habitual recepció a convidats festers, on la bellea del foc infantil havia d’estar asseguda ja que havia patit un esquinç, i Pedro Espadero rebia del conseller Antoni Escarré, el milió de pessetes pel seu triomf en la categoria especial. L’alcalde ratificava en improvisada roda de premsa després de la mascletà que no hi hauria ‘palmera’. I en aqueixa nit prèvia, un grapat de xavals abillats de punkies van provocar una baralla als voltants del racó de Monjas-Santa Faz, de la qual van eixir detinguts deu dels esvalotadors. Altozano s’emportava les 60.000 pessetes del primer premi de Canal Nou que lliurava el mateix Joan Monleón, la màxima estrella del mitjà autonòmic, desplaçat a Alacant. La foguera La Florida estrenava el seu himne, compost per Miguel Ángel Sarrió Nadal, i a la nit la màxima atenció se centrava en la XXXVI Desfilada Folklòrica Internacional, convertit per la passió que sempre li va brindar Conrado Albaladejo en el màxim aparador de la Festa. Emés en directe per Canal Nou, va comptar amb la presència de grups folklòrics de Portugal, Itàlia, el Marroc i l’Índia, i l’espectacularitat de la reina del Carnestoltes de Tenerife, en una cavalcada que costaria huit milions de pessetes.

Arribava Sant Joan i 22 equips de bombers s’encomanaven al lleuger ritu del foc. El futbolista herculà José Gregorio Gallego era premiat per la barraca “Los Gorilas”, i la ‘palmera’ es dispararia des del port la Nit del Foc del 29 de juny. Després de la cremà de la foguera oficial, una massa de joves arribaven a derrocar les tanques de seguretat, mentre els balcons municipals es caracteritzaven per una minvada presència política i sobre les dues de la matinada cremava la foguera triomfadora de Ciudad de Asís.

15.- Processó prèvia a l’Ofrena de Flors [VS] 16.- Foguera Ciudad de Asís (Autor: Pedro Espadero) 1r premi categoría especial [AJCV] Pàg. seg. 17.- Foguera Plaza de Santa María (Autor: la comissió / Paco Juan) 2n premi 4a categoría [AJCV] Pàg. seg. 18.- Foguera oficial. Plaça de l’Ajuntament (Autor: Ramón Marco) [AJCV] Pàg. seg. 19.- Foguera Florida-Portazgo (Autor: Mauricio Gómez) 3r premi 1a categoria [AJCV]

40

16.

17.

BALANÇ, EXCESSOS I FUTUR Passades les festes es destacava l’alta participació i l’augment de qualitat en les fogueres. També les lamentables mostres de vandalisme, com les que va patir el monument a Campoamor als voltants de la Barraca Popular -que en les seues cinc jornades principals va registrar uns 150.000 espectadors- o les destrosses que les mascletaes van ocasionar a l’empedrat de l’avinguda del General Marvá. Un concurs en el qual de nou venceria la pirotècnia Costablanca, amb el seu disapr del 24 de juny. Conrado Albaladejo plantejava en premsa diversos suggeriments, algun dels quals es durien a terme, com avançar l’Entrada de Bandes al 20 de juny. Arribava el concurs de focs artificials, comptant aquest any amb firmes del Canadà i Austràlia. En el primer castell, l’esclat d’una carcassa al sòl provocava ferides a dos joves. La vesprada del 28 es resolia el VII Certamen de Fogueres Experimentals, guanyant la proposta titulada “Mamá no puedo con ellas”, realitzada per M. Carmen Naranjo, de Las Palmas i Beatriz Candela, d’Alcoi, amb un dels dissenys més populars d’aquest concurs; el format per una composició de mistos gegants. Aqueix mateix dia es realitzava el Dia del Foguerer Infantil al Parc de Canalejas. El 29 de juny discorria el Cos Multicolor amb 76 carrosses, havent de recórrer a carrossers de València i Castelló -no n’hi havia suficients a Alacant- per a completar-ne l’enorme quantitat, en un acte que costava nou milions de pessetes.

18.

Seria l’última ocasió en què se celebraria durant molts anys. I de matinada, quasi d’amagatall, es disparava des de l’interior de la platja del Postiguet la postergada ‘palmera’, de la qual crec que vaig ser l’únic a poder realitzar una fotografia.

Finalitzaven les fogueres, però entre el 25 i el 27 de juny, bon nombre de districtes es quedaven sense fluid en la seua il·luminació, sent aquest restablit el 28, i provocant una petició col·lectiva de ple extraordinari. Es convocaria el 23 de juliol i el nou alcalde, Ángel Luna, es disculpava per l’errada administrativa que l’havia ocasionat i de la qual, en justícia, no tenia cap responsabilitat, en assumir el comandament a penes 18 dies arrere. El destí encara jugaria a Pepe Lassaletta una mala passada, ja que un dia abans d’abandonar la vara de comandament era condemnat a pagar la simbòlica quantitat de set mil pessetes als foguerers de Diputació-Renfe que injuriara tres anys arrere. Va haver-hi dures crítiques als excessos de la barraca dels comerciants del barri antic, que van prolongar els seus decibels fins a ben entrat cada matí.

Per tal de suavitzar aquestes crítiques, els seus responsables -encapçalats per Paco Huesca- feien un donatiu de dues-centes mil pessetes al bisbat. Era anunciada per a 1992 la nova comissió de Polígono de Santo Domingo.

El 29 de juliol es desenvolupava ple extraordinari de tancament, on la Comissió Gestora presentaria un superàvit de 549.000 pessetes sobre uns ingressos de vint-i-huit milions i mig. Allí s’anunciava que la recaptació del mantell a la patrona només havia arreplegat, ai! 17.000 pessetes, nomenant Hernán Cortés Foguera Exemplar 1991.

L’endemà, només 25 barraques participaven en segona convocatòria en el seu ple corresponent, on la ‘Distinció Honorífica a la Millor Barraca’ -no es trobava reglamentada la Barraca Exemplar- era concedida a “Parells i Fills”.

19.

41

DADES DE

LA FESTA

1991

73 Fogueres (més dos fora de concurs) (2.356 foguerers) 72 Fogueres Infantils (més una fora de concurs) (2.997 foguerers infantils) 102 Barraques (2.214 barraquers) Bellea del Foc: Srta. Mari Trini Amorós Fillol (Foguera Plaza de Ruperto Chapí) Bellea del Foc Infantil: Xiqueta Vanessa Contén Roca (Foguera Inf. Juan XXIII-Primer Sector) Cartell premiat: “Nit de Sant Joan” (Autor:Manuel Zamora Pérez) Premi de 375.000 ptes.

Pregonero de Fogueres: Enrique Cerdán Tato (Escriptor. Cronista Oficial de la ciutat d’Alacant) Ninot Indultat: “Els Simpson” (Foguera Carolinas Altas) (Autor: Fco. Javier Capella) Ninot Indultat Infantil: “Locomía” (Foguera Inf. Carolinas Altas) (Autor: Javier Gómez) Cense ciutat: 265.473 habitants Cartell de Fogueres

PREMIS FOGUERES CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. CIUDAD DE ASÍS (Autor: Pedro Espadero) 2n Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Fco. Javier Capella) 3r Premi. HERNÁN CORTÉS (Autor: Pascual Domínguez) PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. LA FLORIDA (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 2n Premi. ALFONSO EL SABIO (Autor: Fco. Granja Camarasa) 3r Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Mauricio Gómez) SEGONA CATEGORIA 1r Premi. BOLA DE ORO (Autor: Fco. Javier Capella) 2n Premi. BENALÚA (Autor: Francisco Carrasco) 3r Premi. POLÍGONO DE BABEL-B. PÉREZ SALES (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 4t Premi. LOS ÁNGELES (Autor: Juan Capella) 5é Premi. ALTOZANO (Autor: Juan Capella) TERCERA CATEGORIA 1r Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: Vicente Almela)

42

Foguera Ciudad de Asís

2n Premi. FLORIDA-SUR (Autors: la comissió) 3r Premi. FLORIDA-PLAZA DE LA VIÑA (Autor: Vicente Torres)

Ninot Indultat

2n Premi. LA GOTETA (Autor: Pedro Espadero) 3r Premi. FLORIDA-SUR (Autor: Juan Capella) 4t Premi. DIPUTACIÓN-RENFE (Autor: Ricardo Granja) 5é Premi. VIRGEN DEL REMEDIO-LA PAZ (Autor: Juan Capella) QUARTA CATEGORIA 1r Premi. BENITO PÉREZ GALDÓS (Autors: Germans Colomina) 2n Premi. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autors: la comissió) [Feta realment per Paco Juan] 3r Premi. PARQUE-PLAZA DE GALICIA (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 4t Premi. TÓMBOLA (Autor: Juan Capella) 5é Premi. TERCERA EDAD-PLAZA DE GALICIA (Autor: Francisco Carrasco) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. VILLAFRANQUEZA (Autor: Francisco Granja) 2n Premi. PLAZA DE GABRIEL MIRÓ (Autor: Pedro Vte. Baenas) 3r Premi. MONJAS-SANTA FAZ (Autors: la comissió) 4t Premi. SAN ANTÓN ALTO (Autor: Enrique Burriel) 5é Premi. GARBINET (Autor: José Luís Ferrer) Premis Consellería de Turisme Cat. Esp. (250.000 Pts.) HERNÁN CORTÉS (Autor: Pascual Domínguez) 1a Cat. (200.000 Pts.) FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Mauricio Gómez) 2a Cat. (150.000 Ptes.) ALTOZANO (Autor: Juan Capella) 3a Cat. (100.000 Ptes.) FLORIDA-SUR (Autor: Juan Capella) 4a Cat. (85.000 Ptes.) BENITO PÉREZ GALDÓS (Autors: Germans Colomina) 5a Cat. (65.000 Ptes.) MAISONNAVE (Autor: Mauricio Gómez)

Foguera Infantil Carolinas Altas

FOGUERES INFANTILS CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Javier Gómez) 2n Premi. AVDA. COSTABLANCA-ENTREPLAYAS (Autor: Paco Juan) 3r Premi. FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Paco Juan) PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. LA FLORIDA (Autor: Juan Iglesias) 2n Premi. ALTOZANO (Autors: la comissió) 3r Premi. SAN ANTÓN ALTO (Autor: Enrique Burriel) SEGONA CATEGORIA 1r Premi. BENITO PÉREZ GALDÓS (Autor: Armando Serra) 2n Premi. JOSÉ MARÍA PY (Autor: Pedro Espadero 3r Premi. CAMPOAMOR (Autors: la comissió) TERCERA CATEGORIA 1r Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Mauricio Gómez) 2n Premi. COLONIA REQUENA (Autor: Santiago Ferrer) 3r Premi. VIRGEN DEL REMEDIO-LA CRUZ (Autor: Juan Carlos Asensi) QUARTA CATEGORIA 1r Premi. LOS ÁNGELES (Autor: Juan Capella)

Ninot Indultat Infantil

CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autors: la comissió) [Feta realment per Toño Savall] 2n Premi. PLAZA DE GABRIEL MIRÓ (Autor: Pedro Vte. Baenas) 3r Premi. FRANCISCO ALBERT (Autors: la comissió)

BARRAQUES PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. “PICA I VOLA” (Autor: Juan Capella) [Fog. San Fernando] 2n Premi. “LA VIÑA, CENT I LA MARE” (Autor: Pedro Abad) [Fog. Florida-Plaza de la Viña] 3r Premi. “LOS GORILAS” (Autors: la comissió) [Fog. Plaza de Ruperto Chapí] SEGONA CATEGORIA 1r Premi. “TOT PER LA FESTA” (Autor: Fco. Ramón y Rubio) [Fog. Sagrada Familia] 2n Premi. “UNS TREBALLEN, ALTRES XUPLEN” (Autors: la comissió) [Fog. Ciudad de Asís] 3r Premi. “NO POEM FER MES” (Autor: Pedro Abad) [Fog. Florida-Plaza de la Viña] TERCERA CATEGORIA 1r Premi. “A VUIT DIES VISTA” (Autor: Francisco Carrasco) [Fog. Tercera Edad-Plaza de Galicia) 2n Premi. “AMICS DE L’HÉRCULES” (Autors: la comissió) [Fog. Tómbola] 3r Premi. “AL PEU DEL BENACANTIL” (Autors: la comissió) [Fog. Pla-Hospital]

Barraca ‘Pica i vola’

43

Protagonistes

José Luis Lassaletta L’alcalde que va viure la Festa dels noranta quasi de reüll

Per Juan Carlos Vizcaíno

Hi ha circumstàncies que, potser de manera involuntària, marquen el destí de les persones. José Luís Lassaletta Cano va nàixer la nit de plantà de 1933 -llavors les fogueres romanien al carrer un dia menys-. Encara que durant la seua vida a penes va tindre vinculació directa amb la nostra Festa, és possible que abans de la seua arribada a l’Alcaldia d’Alacant, després del pacte d’esquerres subscrit després de les eleccions municipals del 3 d’abril, que li permetria accedir a la màxima autoritat de la ciutat des del 15 de maig de 1979, de manera ininterrompuda fins al 4 de juliol de 1991, ja tindria en la seua ment la seua renovadora política de festes. Una mica més de 12 anys, després de ser reelegit en 1983 i 1987. Si alguna cosa va tindre present des del primer moment aquest home impetuós, apassionat de la seua ciutat, i a vegades capaç d’exterioritzar poc elegants eixides de to, va anar en la importància que les festes i, especialment, les Fogueres, podien albergar a l’hora de crear un sentiment d’identitat en una ciutat dominada per la seua mediterraneïtat i la seua inclinació cap al lúdic.

Per això, d’entrada, va facilitar -amb traç gruixut, tot cal dir-ho- la marxa d’un molt major Tomás Valcárcel com a president de la Comissió Gestora. Per això, després de reunir-se amb un grup de destacats foguerers, va triar al juliol a Jacinto Masanet com el president que articularia la renovació de les estructures de la Festa, la qual cosa li permetria a l’any següent ser triat democràticament per les fogueres. Des d’aquells moments, Lassaletta es va banyar quasi diàriament en les aigües de les Fogueres. Bé fora per a integrar en elles iniciatives de la seua pròpia collita -el concurs de mascletás instaurat en 1988-, bé fora per a donar suport a aquells presidents de Gestora amb els quals sentia simpatia, bé fora per a mostrar la seua hostilitat amb uns altres que, de manera incomprensible, suscitaven el seu desgrat -Raúl Baeza, el primer any de Conrado Albaladejo-.

Pepe Lassaletta estava en tots els costats, en tots els actes. Es ficava en tot, a vegades estavellant-se de manera estrepitosa, però ningú li pot negar que es va bolcar amb les Fogueres, trencant amb la passivitat municipal registrada

44

durant dècades. Va saber desempolsar i potenciar el seu entroncament popular, intuir l’entranya d’unes fogueres que buscaven abans el lúdic que el solemne -una cosa en la qual s’haurien de mirar els dirigents dels nostres dies-, i convertir les nostres festes en tot un aparador de sensualitat mediterrània.

Va ser capaç de populismes, com quan en el I Concurs de Paelles, celebrat en 1986, va demanar el vot de manera jocosa per al PSOE en les imminents eleccions generals. Acudir a votar del braç de la bellea del foc i vestit de ‘zaragüells’ en aquelles eleccions el 22 de juny. Però al mateix temps sempre va demostrar el seu compromís amb les nostres festes, no sols amb una forta inversió municipal, sinó sobretot encertant a l’hora de potenciar el realment essencial d’aquestes, i fugir d’aqueixa parcel·la protocol·lària que li espantava, però que paradoxalment li encantava quan es produïa entorn de la seua figura. Així era aquest alcalde apassionat, amant fins a la medul·la de l’art de Pedro Soriano, crític amb la presència del valencià en una societat alacantina de la qual no s’amagava a defensar la seua singularitat dialèctica.

I algú que quan va saber mostrar la seua simbiosi com alguns dels dirigents festers o d’altres entitats institucionals, va permetre aconseguir quotes fins llavors insospitades en la festa de juny. És una cosa que es va

1988. Acte de fogueres a l’Aula de cultura de la CAM [VS]

demostrar en el període en què l’esmentat Masanet va encapçalar la Festa, que va comptar sempre amb el suport municipal. I va succeir sobretot a partir del segon any en què Conrado Albaladejo va dirigir l’entitat rectora.

Aqueixa anuència va produir resultats extraordinaris, als quals se sumaria en 1988 i 1989 les llavors bones relacions mantingudes amb la Diputació Provincial presidida pel seu correligionari Antonio Fernández Valenzuela, que en el seu conjunt brindarien edicions festeres d’extraordinari nivell -la Barraca Popular que llavors comptava amb el suport de tots dos estaments, unit al de la SER, va ser un perfecte exemple d’aqueixa amplitud de mires-. Unes relacions últimes que es van deteriorar greument, per al malestar de quants admirem en el seu moment a tots dos polítics.

Quan Pepe Lassaletta s’endinsa en la dècada dels 90, a penes viurà dues edicions festives com a regidor. En aquests últims anys va plantejar la polèmica modificació de la denominació “Fogueres de Sant Joan” per la de “Fogueres d’Alacant”, un suggeriment interessant però desplegat amb malaptesa que, encara que no pocs la secundem, no va saber connectar amb el món foguerer, potser pel previ recel que generava el fet de partir de qui partia. Com a alcalde va viure els fastos de la celebració del V Centenari de la ciutat d’Alacant i, entre ells les fogueres de 1990, no dubtant a oferir un crèdit urgent de milió i mig de pessetes a les fogueres afectades, quan es van declarar deserts els premis de categoria especial. Al maig de 1991, poques dates abans de les eleccions en les quals seria rellevat del seu càrrec, va afavorir un especialíssim sopar en el saló blau de l’Ajuntament, reunint-se

1991. Gala del Casino [VS]

amb les 12 belleses del foc amb les quals havia compartit l’Alcaldia. El destí va voler que encara visquera les fogueres d’aquest any com a regidor, ja que una reclamació va retardar el relleu en el càrrec fins al 4 de juliol.

Pepe Lassaletta, discutit i indiscutible, fester fins a la medul·la, figura que, al costat de la seua esposa, Belín, va ser triada Ninot Indultat de 1989, capaç de la major mostra de d’alicantinismo, d’honestedat i a vegades d’una certa tendència a la intemperància, va morir el 3 de maig de 2002, pocs dies abans que Luís Díaz Alperi li proposara ser pregoner de Fogueres d’aquell any. Li hauria encantat la proposta.

En tot cas, sempre em quedaré amb unes reveladores manifestacions del nostre protagonista, quan l’entrevistem en 1993 Andrés Lloréns i un mateix, en preguntar-los la seua visió de la festa i les seues perspectives de futur; “Yo la Fiesta la veo siempre bien. La Fiesta trasciende y está por encima de Gestora y Ayuntamiento. La gente se divierte y sale a la calle. Otra cosa es la evolución que puedan tener los monumentos, cuando la gente se dé cuenta que pueden divertirse sin el monumento. Lo mismo que las Barracas cuando estas se den cuenta que no tienen que pasar por la Gestora para plantar…”

Dues dècades després de la seua desaparició, aquella mirada sorneguera revestida de lucidesa avançava, de manera inquietant, l’actual panorama d’unes fogueres com les actuals, tan allunyades d’aquelles a les quals el primer alcalde de la democràcia va secundar amb absoluta convicció.

45

La

Festa de

1992

Tots a l’Expo de Sevilla Crònica de Juan Carlos Vizcaíno

1.

46

2.

L’exercici 1991/92 es va caracteritzar per la seua densitat, algunes valuoses fites i polèmiques suscitades dins d’unes fogueres vives. Va ser l’últim any en què Conrado Albaladejo va encapçalar la Comissió Gestora. En què Pedro Soriano va aconseguir el seu últim triomf en la categoria especial, van debutar un grup de valuosos artistes i un element va enterbolir el que van ser unes grans festes: la presència de la pluja.

ABSÈNCIES I PRESÈNCIES El recorregut s’iniciava a mitjan agost amb la visita d’una representació oficial de les Fogueres a la coneguda ‘Tamborrada’ de Sant Sebastià. Es donava a conéixer la recuperació de la comissió de San Antón Bajo, confirmant-se al mes següent el retorn de Puente-Villavieja i la fundació de la foguera Polígono de Santo Domingo, amb a penes huit foguerers, dels quals cinc eren dones, entre ells, la seua presidenta. Contrarestant aquestes incorporacions, s’absentarien Polígono de San Blas i Los Ángeles, per la qual cosa serien 74 les comissions actives, una més que el 1991. Parlàvem d’una nova presidenta en un any en què deu districtes serien encapçalats per dones, com Maisonnave o San Blas Bajo, aquesta última embolicada en problemes interns finalment resolts.

El 18 d’agost moria el veterà Vicente Domingo Espí, molt conegut pels versos que cada any inseria en nombrosos llibrets. En aquelles dates, la comissió de Pryca-San Vicente demanava integrar-se en el cens d’Alacant, al mateix temps que, en el seu cinqué any de camí, crea-

va comissió infantil. Seria una petició impossible, ja que plantava el seu monument al terme municipal de Sant Vicent del Raspeig. El 8 de setembre, la comissió de Villafranqueza celebrava un esmorzar popular -una moda que s’anava estenent entre les fogueres- en què s’escenificava la seua definitiva consolidació en un districte que el 1991 no va permetre que es plantara la seua primera foguera, i la seua proximitat amb les festes de moros i cristians i l’associació de veïns, comptant amb més de 50 foguerers en la seua comissió. Entre els mesos de setembre i novembre es va escenificar una prolongada polèmica entre el Gremi d’Artistes i la Comissió Gestora, en la qual les justes reivindicacions dels primers a vegades van donar pas a tensions innecessàries. Aquest mateix setembre es produïa el cessament reglamentari de Juan Guill com a delegat de barraques i dels components de Gestora designats per l’anterior alcalde. Conrado Albaladejo viatjava fins a Munic, convidat a la Fira de la Cervesa.

A primers d’octubre, era notícia l’estrena d’un fax -com avançaven els temps- en l’anacrònica seu de l’entitat rectora situada a l’estació d’autobusos. El dia 8 es realitzava l’acte de lliurament de trofeus de les fogueres 1991, i en el torn d’agraïments, l’alcalde Ángel Luna -aquestes setmanes estrenat com a tal davant la Festa- acceptaria suggeriments de cara als jurats de 1992. A meitat de

Pàg. ant. 1.- Mascletà en Campoamor [VS] 2.- Gala del Casino [VS]

47

3.

bert i Javier Gómez-, ja que pocs dies després, cinc dels seus components deixaven l’agrupació, esgrimint que en els comicis van votar nous agremiats que no havien debutat com a tals. Tan peregrí argument -que havien d’haver plantejat abans de l’elecció- va propiciar un cru enfrontament només tancat quan Soriano va convocar noves eleccions, el 17 de desembre, on Domínguez recuperava el càrrec que havia deixat un mes abans, i en pacificava les aigües.

També al novembre s’entregaven els premis del VII Certamen de Fogueres Experimentals, rebent el milió de pessetes del premi Beatriz Candela i M. Carmen Naranjo, per la seua proposta “Mamá no puedo con ellas”.

Els últims dies del mes anunciaven la disputa de quasi un milió de pessetes per a premis en el concurs de cartells de festes 1992, el termini d’admissió dels quals finalitzaria el 31 de gener.

També es difonia un manifest signat per quinze presidents de foguera en defensa del trage de saragüells, secundant implícitament el seu ús en l’encara llunyana Gala del Casino, i fent públic un corrent caracteritzat per la seua visió festera més oberta.

mes, la comissió d’Hernán Cortés reiterava la seua participació en categoria especial, encara que fins al novembre no anunciava que l’artista triat seria Pedro Soriano, que retornava a aquesta elit i idèntic districte, després de tres anys d’absència. Aquest exercici debutava com a president de la comissió el jove Manuel Gomis, que el 2022 complirà 30 anys al capdavant d’aquesta. El 22 d’octubre s’anunciava la incorporació dels quatre components amb els quals es completaria la Comissió Gestora, sempre amb l’anuència d’Albaladejo i buscant foguerers d’un cert relleu, alhora que pròxims a l’àmbit socialista.

També s’acordaria un mínim de 600.000 pessetes per cost de foguera per a poder participar en concurs.

EL GREMI CREMA L’11 de novembre, Juan Guerrero era triat nou delegat de barraques, amb 28 vots a favor, 11 en blanc i 1 nul i tancant la composició de l’entitat, en uns dies on Pascual Domínguez anunciava que deixava de presidir el Gremi d’Artistes, després de diversos anys al capdavant. Més li valdria haver-se quedat callat! I és que el relleu de la seua directiva va generar una sonada polèmica, iniciada la nit del 19 amb l’elecció de Pedro Soriano com a nou cap, amb 13 vots, pels 12 del seu oponent, Ángel Martin. De poc li va valdre a Soriano la seua alegria -comptant en la seua directiva amb José Muñoz Fructuoso, Francisco Gis-

48

A inicis de desembre se celebrava un nou ple, a partir del qual les comissions rebrien al costat de la convocatòria, les actes de la reunió anterior.

Conrado Albaladejo anunciava la supressió del tradicional Cos Multicolor.

El seus deu milions de pressupost i les dificultats logístiques generades van determinar-ne la suspensió, sent substituït pel que mesos després es concretaria en el Dia de la Província. El ple va ratificar la ponència per a la reforma del Reglament de Fogueres i va anunciar que la Diputació augmentaria a quatre milions de pessetes la subvenció a les comissions -sobre els tres precedents-. També va comentar l’enregistrament d’un CD de música festera -el primer en aquest format-, que seria presentat al juny. Finalment, assenyalaria la cerca d’un local per a crear un Museu de Fogueres a la ciutat sense eliminar el cartell permanent exposat al castell de Santa Bàrbara. La iniciativa mai prosperaria i dos anys després les instal·lacions del castell es desmuntarien, com assenyalarem en el seu moment.

UNS REIS D’ORIENT POLÈMICS En vespres nadalenques sorprenia l’actuació de la comissió de Plaza de Santa María amb la seua recreació del musical El fantasma de la ópera, que va guanyar en la

3.- Les Fogueres en l’Expo de Sevilla 92 [AJCV] Pàg. seg. 4.- Taller de José Muñoz Fructuoso [VS] Pàg. seg. 5.- Assajos del festival d’elecció de la bellea del foc [VS] Pàg. seg. 6.- Diari Información. Alicia Crevillén cridant a la vaga general [AJCV]

4.

modalitat adulta de grup del IV Concurs de Play-Back.

La nit del 21 de desembre, se celebrava al restaurant El Sorell, davant unes cinc-centes persones, el Sopar de Germanor. I abans de discórrer la cavalcada de reis, per a la qual es comptava amb deu milions de pressupost, es produïa una altra sonada polèmica, entorn del nomenament dels qui encarnarien els monarques, inicialment, a càrrec de l’alcalde Ángel Luna, el portaveu municipal del Partit Popular, Diego Such, i la representant d’Esquerra Unida, María Teresa Molares. La controvèrsia es va acréixer en incloure una dona en la terna, i finalment van renunciar-hi els tres. Albaladejo assumirà la delicada situació sense moure un dit i recorrent a última hora a l’escriptor Enrique Cerdán Tato, i als pares de les dues bellees del foc, Eduardo Amorós i Silvestre Contén, aquest últim idoni, ja que era de raça negra, per a encarnar el rei Baltasar. La polèmica va revestir un enorme calat en la premsa local, creuant-se acusacions polítiques, fins que la cavalcada es va desenvolupar partint de la plaça d’Espanya, amb tretze carrosses i set bandes de música. En aquella desfilada, els seus protagonistes van tripular sengles camells, que van discórrer amb massa rapidesa per l’itinerari, la qual cosa va motivar que el monarca que encarnava Amorós -Gaspar- caiguera estrepitosament en endinsar-se a la cantonada d’Alfons el Savi -ho vaig veure personalment- davant la sorpresa dels xiquets presents.

punt, en denunciar l’oblit al qual la Generalitat Valenciana havia sotmés les nostres festes -una de les quatre d’Interés Turístic Internacional de la província- en la programació del pavelló de la Comunitat Valenciana dins de l’Exposició Universal de Sevilla92. Seria l’inici d’una enorme controvèrsia que, gràcies a l’exclusiva de Luis Miguel Sánchez, va permetre despertar l’interés institucional, i obligar l’ens autonòmic a reconsiderar el menyspreu. Les gestions van ser llargues, fins i tot es van registrar manifestacions poc afortunades -com les de l’edil alacantí Alejandro Bas-, però a poc a poc, es va anar fent la llum, fins que la tenacitat de Conrado i el suport municipal permetria aquesta presència alacantina, que tindria la seua màxima expressió en la foguera realitzada per Paco Juan “Mundo, demonio y carne”, amb un cost de dos milions i mig de pessetes, que seria instal·lada a l’esplanada del pavelló, entre el 26 d’abril i el 2 de maig.

Al febrer, s’anunciaria la participació de 192 obres en el concurs de cartells de festes, que en la modalitat de Fogueres guanyaria Alfonso Armenteros, de Pilar de la Horadada, i obtenint les 450.000 del guardó amb una proclama plena de frescor. Les obres seleccionades, de nou, serien exposades als baixos de l’ajuntament. La Comissió Gestora demanava formalment un carrer a Tomás Valcárcel, que seria inaugurat en plenes vespres de festes. Es coneixia que l’antiga barraca de joiers i rellotgers renaixia després de set anys d’absència, sota la denominació ‘Or i Flama’. I destacava el viatge de la bellea del foc, Mari Trini Amorós, i Conrado Albaladejo, al Carnestoltes de Tenerife -en concret a la desfilada allí celebrada el dia 27-, on la nostra representant va lluir les gales de

LES FOGUERES, DISCRIMINADES Ja entrat el 1992, la Comissió Gestora donava via lliure a la creació d’una confraria afavorida per les Fogueres que festejara la Resurrecció en la Setmana Santa alacantina.

La proposta quedaria sense efecte, i no seria fins al 1997 quan José Ángel Guirao va aconseguir fer-la realitat. A la fi de mes, la bellea del foc i el president Albaladejo viatjaven fins a Barcelona, per assistir a l’acte anual de proclamació de les reines de Casa València. No obstant això, a punt de finalitzar el mes, en concret el dia 31, les pàgines locals del periòdic ABC es marcaven un enorme

6.

núvia alacantina, i va provocar la sorpresa i l’admiració de l’actriu Jacqueline Bisset, una de les components del jurat d’aquest certamen, on es trobaven també figures com Fernando Rey, M. Dolores Pradera o Antonio Ozores.

Abans d’acabar febrer, Mari Trini Amorós encara tindria l’honor de ser la primera ‘Padrina d’Honor’ de la Barraca ‘Parells i Fills’, una distinció reiterada fins als nostres dies.

LES FOGUERES ES VAN CREMAR A SEVILLA Una vegada arribat el mes de març, s’anunciava que la foguera Polígono de Babel debutava en primera categoria, amb un cost de 2.500.000 pessetes i a càrrec de José Muñoz Fructuoso. En la seua oposició, a penes deu foguerers componien la comissió de Garbinet, amb un

5.

49

7.

Fernández Valenzuela, substituït aquest últim per Antonio Mira-Perceval.

pressupost total d’1.700.000 pessetes. A València, només Mauricio Gómez Fonseca participava com a artista amb la modesta falla de Pintor Salvador Abril-Pedro III el Grande. A la fi de mes, es declaraven els costos de la Barraca Popular 92, que ascendirien a 69 milions. D’ells; 35, correrien per part de la Diputació; 22, anaven a càrrec de Radio Alicante-SER; i deu, eren assumits per l’Ajuntament, aquest any reenganxat a aquesta després de desaparéixer d’escena l’alcalde Lassaletta i el president

Abril registrava polèmica al voltant del delegat artístic de la Comissió Gestora, José Ángel Guirao. Se li retreia un cert favoritisme entorn del cos de ball de l’elecció, apreciant una massiva presència de components de la seua comissió de Plaza de Santa María. També s’estenia la seua intenció que els presidents no participaren amb les seues bellees en el festival d’elecció. Guirao va desmentir la primera, i en comprovar-se la generalitzada -i absurda- oposició a la segona, es va renunciar a aquesta intenció, la qual cosa, en un moment determinat, provocaria un enorme descoratjament en José Ángel -ho recorde perfectament-. La gran cita de finals d’abril i primers de maig tenia el focus posat a Sevilla, on a partir de la nit del 26 apareixeria plantada una foguera de Paco Juan, realitzada en temps rècord, reutilitzant l’estilitzada figura de rematada ‘estrenada’ en la foguera de Carolinas Altas de 1989 que li va proporcionar el seu primer triomf en categoria especial. Les bellees de 1992 -excepte la de Plaza de Gabriel Miró- iniciaven les seues jornades de convivència el 30 d’abril, amb centre a la localitat malaguenya de Torremolinos, d’on el 2 de maig es viatjaria fins a Sevilla perquè totes elles assistiren, vestides de núvia alacantina, als actes programats culminats amb la cremà. Es comptaria amb la Colla de Sant Blai i una banda de música de Huelva, i efectuant la primera agrupació tres cercaviles al llarg del dia. La representació alacantina ho va fer a la vesprada i a la nit, acompanyant el ritu del foc en una iniciativa que és cert que va permetre que Alacant hi estiguera present, però que en última instància va aparéixer com un xicotet gra d’arena, sense cap repercussió, dins de la magnitud d’aquella Exposició Universal i constatant-se, a més, la falta de col·laboració de la seua pròpia organització. Això sí, sobretot per a les bellees que van protagonitzar aquella jornada, va quedar un record inesborrable d’una presència tan justa com, en última instància, irrellevant.

L’ESPLANADA COM A FESTIVAL Una vegada més, maig suposava el relleu de la nostra representació femenina. El 9 se celebraven les dues gales de bellees al Salón Imperio del Casino, i la nit del 16, el pavelló municipal d’esports vivia el festival denominat “La manta al coll”, amb uns 500 participants, dominat en la seua escenografia per una reproducció de l’auditori de l’Esplanada, i centrant el guió en diferents passatges de la seua història, en un acte àgil i dinàmic presentat per Paloma Llavador i un precoç Manuel Jiménez, actual regidor de Festes. Resultaria triada Alicia Crevillén González bellea del foc 1992. Cordovesa de 19 anys, encara que criada a la nostra ciutat, era estudiant de primer d’arquitectura tècnica, en un quintet de representants femenines on una de les seues dames seria Toñi Martín-Zarco 7.- Presentació revista oficial ‘Festa 92’[AJCV] 8.- Plantà foguera Hernán Cortés (Autor: Pedro Soriano) 1r premi categoria especial [AJCV] Pàg. seg. 9.- Diari Información. Inauguració de la plaça de Tomás Valcárcel [AJCV] Pàg. seg. 10.- Foguera Carolinas Altas (Autor: Fco. Javier Capella) 3r premi categoría especial [AJCV] Pàg. seg. 11.- Foguera Doctor Bergez-Carolinas (Autor: Javier Gómez) 1r premi 3a categoría [AJCV]

50

8.

9.

Marín, actual presidenta de la Federació de Fogueres.

Alicia representava el districte de Florida-Sur i era component del Consell de la Joventut d’Alacant, atesa la seua filiació dins de les joventuts comunistes. El jurat va viure la contrarietat que dues de les seues inicialment triades no foren seleccionades prèviament pels presidents. Això va obligar que la resolució es dilatara més del necessari, solucionant-se l’espera amb la festiva actuació de la Colla de Sant Blai, que animaria els foguerers allí reunits. L’acte va comptar amb la presència com a convidat de Tomás Valcárcel, després de dotze anys de desconsideracions, a causa del recel que la seua figura sempre va provocar en l’exalcalde Lassaletta. La vesprada següent, era el districte de Villafranqueza el que rebia l’enorme alegria que la seua xicoteta representant, Soledad Góngora Hernández, de 10 anys, fora triada per sorteig bellea del foc infantil 1992. Els festivals havien eixit molt bé i Guirao descartava dimitir…

tir de fogueres i barraques davant diferents aspectes de la celebració. Entre les preferències dels enquestats es demanava que l’alcalde fora president d’honor de l’entitat, l’elecció dels components de l’entitat sobre la base de candidatures individuals -llistes obertes-, respectar la denominació ‘Fogueres de Sant Joan’, i que l’òrgan rector es disposara en un organisme autònom amb règim econòmic mixt. Van ser 30 les preguntes formulades a un total de 180 comissions. També s’assenyalava que les pròximes festes costarien uns mil dos-cents milions de pessetes.

LA BELLEA SINDICALISTA Des del moment que va ser triada, en les pàgines del conservador ABC s’atacaria la nova bellea del foc. La vaga general del 28 de maig produiria la insòlita imatge d’Alicia Crevillén amb el puny enlaire, que va ser portada de la premsa local l’endemà. Actuant a títol personal i dins dels piquets informatius de la vaga, al costat del sindicat CCOO, s’ha de reconéixer que per unes hores la Festa es va paralitzar i va contindre l’alé, més encara quan el dia 30 es procediria, al Teatre Principal, a la seua proclamació. Per fortuna, es va imposar la sensatesa, més enllà que en les pàgines d’aquest rotatiu hi haguera qui demanara la seua substitució en el càrrec. Va ser una mostra del grau de maduresa de les nostres Fogueres ratificada en l’enorme ovació amb la qual va ser acollida

El 19 de maig es presentava la maqueta de la foguera oficial, que, per primera vegada, realitzaria Pedro Espadero, amb un cost -massa estancat en el temps- de cinc milions i mig. Amb 18 metres d’alçària, la definien cinc torres de fusta de pi, i destacava per encarregar els 25 ninots de les seues huit escenes a l’artista valencià Vicente Almela, sota el depurat estil del qual es van descriure motius de les diferents festes de la ciutat. La foguera oficial infantil recauria, amb bastant encert, en Paco Juan.

Paco Huesca anunciava la ‘Barracca’ del ‘Casco Antiguo’, la disputa de la qual amb l’Ajuntament per a obtindre permís va tindre bastant ressò en premsa -fins i tot amb cartes al director- fins que finalment se’n denegara l’autorització, també en proposar-se a la plaça del Claustre, havent de conformar-se els seus promotors a instal·lar una concorreguda pista de ball a la plaça del Carme.

La gimnasta Miriam Blasco rebia la ‘Bacora de plata’ de la Barraca ‘Els Chuanos’, i la foguera d’Alipark estrenava en un concert l’himne de la seua foguera, compost per Luís Molina, autor també del magnífic pasdoble ‘Conrado Albaladejo’, igualment estrenat aquest any.

Els últims dies de maig es donaven a conéixer els resultats d’una ambiciosa enquesta afavorida per la Comissió Gestora -no es feia una cosa així des de 1979- per a conéixer el sen10.

11.

51

12.

per la família festera en el moment en què se li va imposar la banda, tancant-se -quasi- per complet aquesta nova polèmica, en un exercici trufat d’elles… i encara en quedaria alguna més. La vesprada següent, s’investia Soledad Góngora com a bellea del foc infantil, en un acte on entre bastidors vam poder veure plorar José Ángel Guirao, qui intuïa que un cicle en la Comissió Gestora estava a punt de finalitzar.

Ja entrat el mes de juny, el 5, es produïa un incendi al taller de Francisco Carrasco, a Paterna (València), artista de les dues fogueres de Benalua. Malgrat la desolació inicial, l’ajuda de diversos artesans va permetre que el districte gaudira d’uns monuments dignes -diferents i més senzills que els projectats-, que en el seu vessant adult va assolir fins i tot guardó -això sí, una mica com a compensació-.

L’endemà s’inauguraven al palau del Comte Lumiares les Exposicions del Ninot, que comptarien amb 54 grups adults i 38 infantils, al costat de només 8 maquetes de fogueres infantils dins del seu V concurs. Era evident l’augment en la qualitat dels ninots presentats i la participació registrada. Les mostres es clausurarien el dia 18, resultant triat Ninot Indultat, per 555 vots, la figura del guerrer a cavall -l’animal procedia d’uns cavallets- que va realitzar Javier Mayor León per a Florida-Portazgo. Per part seua, Paco Juan obtenia el Ninot Indultat Infantil amb aqueix bateig alacantí realitzat amb sensibilitat per a la foguera infantil de Foguerer-Carolinas, que rebria 726 vots. En l’àmbit de les maquetes, resultaria vencedora la comissió de Sagrada Familia, l’obra de la qual, realitzada pel posterior artista Carlos Rondón, rebia les 40.000 pessetes del primer premi i les 15.000 de la votació popular.

Amb la proximitat de les dates centrals, s’anunciaven les actuacions de la Barraca Popular, amb figures i grups com Luz Casal, ‘Amistades Peligrosas’, ‘Los Rebeldes’, ‘Los Manolos’ o ‘Celtas Cortos’ i revetles autoritzades fins a passades les 5 de la matinada. El 12 de juny, el diari La Verdad denunciava el retard en l’aparició dels programes oficials. A l’endemà, una vegada més, la sort va afavorir dues barraques. Serien les de ‘Xe, Quin Fum Fa’ i ‘Xupla i Fuig’, que van vendre set de les deu sèries del segon premi de la Loteria Nacional, amb mil cinc-cents milions de pessetes en premis. Bon auguri festiu prolongat el dia 15, en presentar-se de manera conjunta la revista oficial ‘Fogueres 92’, el primer Cd de música festera i també el llibre confeccionat pel periodista Alfredo Aracil, titulat Las mejores páginas de hogueras, a l’Aula de Cultura de la CAM. Es començaven a conéixer els problemes existents a les roques del Benacantil, que portarien finalment que la ‘Palmera’ es disparara al port, a càrrec de la pirotècnia Zamorano Caballer, i sense que pràcticament ningú la vera. També s’anunciava que, per problemes de trànsit, el concurs de mascletaes es traslladaria al passeig de Campoamor, que la tercera edat tindria una barraca específica instal·lada al passeig de Ramiro, i el dia 18 s’inaugurava el VIII Certamen de Fogueres Experimentals, amb 29 maquetes participants i es reduïa el màxim guardó a 750.000 pessetes. El diari ABC observava que la crisi havia augmentat la participació de fogueres en cinquena categoria -llavors no existia la sisena-, en uns dies on les ràdios nacionals prenien la nostra ciutat per a realitzar els seus programes estrella i, amb això, difondre’n les festes. El matí del 20 es produïa, davant poc públic -era la jornada de plantà-, presència institucional i amics de l’homenatjat, la inauguració de la plaça de Tomás Valcárcel, en la qual aquest fins i tot va plantar un arbre, i a continuació es va celebrar un esmorzar a l’Hotel Meliá davant uns 300 comensals.

UNA PLUJA PERTINAÇ Tot estava preparat per a unes grans festes, que s’iniciaven amb el pregó -utilitzant otòfon- del caricaturista José M. Pérez-González “Peridis”, al final del qual va començar a aflorar l’element que va enterbolir -i molt- el seu desenvolupament: la pluja. Després del pregó començava, ja entre un tímid xàfec, la Cavalcada del Ninot, en la qual va triomfar la comissió de Sagrada Familia, però en el discórrer de la qual la pluja va ser molesta i generalitzada, fins al punt de deslluir per complet aquesta desfilada.

Va ser una nit de plantà plena de tensió, en la qual els

52

13.

14.

16.

Pàg. ant. 12.- Foguera Carmen-San Agustín-Santa Cruz (Autor: Fco. Javier Capella) 2n premi 1a categoria [AJCV] Pàg. ant. 13.- Lliurament de premis d’Ofrena de Flors [VS] Pàg. ant. 14.- Foguera Sèneca-Autobusos (Autor; José Iborra “Waldo”) 4t premi 2a categoria [AJCV] 15.- Foguera Carolinas Bajas (Autor: José Manuel García “Pachi”) 1r premi 2a categoria [AJCV] 16.- 23 de juny. Recepció a convidats festers [VS]

foguerers van maldar per culminar els seus respectius monuments i, sobretot, preservar-los de la pluja, en un any on es va comptar amb huit carrers adornats pertanyents a cinc comissions. Açò conformaria un trist inici de festes prolongat al matí següent, amb la visita dels jurats, i la suspensió de la mascletà anunciada -finalment disparada el dia 28- així com la correguda de bous, no sense crítiques per part dels aficionats. El diari ABC publicava una magnífica entrevista de Luis Miguel Sánchez a Conrado Albaladejo, amb el títol “Albaladejo medita su continuidad”.

Però el plat fort del primer dia de festa ha sigut sempre la decisió del jurat de fogueres, que en aquesta ocasió va destacar-ne l’evident augment de qualitat, encara que lamentaren cert descens de la crítica. La votació de la categoria especial seria secreta, com ho va assenyalar el regidor Martínez Bernicola, i registrant-se per a primer premi el següent resultat; Hernán Cortés 27 vots, Ciudad de Asís 17 vots, cap per a Carolinas Altas, 2 apostant per declarar-lo desert i 1 en blanc. Les ulteriors votacions per a determinar el segon i tercer lloc mantindrien aquesta direcció, la qual cosa permetria a Pedro Soriano atresorar per última vegada un merescut triomf que no havia assaborit des de 1988. Quant a la categoria especial d’infantils, va guanyar amb claredat Foguerer-Carolinas, obra de Paco Juan, amb 32 vots -només hi havia dues obres a concurs-, i de manera sorprenent es van registrar desertes la categoria especial de barraques -instaurada aquest any- i la segona de fogueres infantils, en la qual concursaven propostes de contrastada qualitat, argumentant membres d’aquest jurat que no estaven realitzades per xiquets. Això provocaria una cridanera protesta el matí del 23 davant la façana de l’ajuntament, amb xiquets de les 15 comissions infantils i en la qual vam estar també alguns components de la Comissió Gestora, aconseguint almenys un compromís de no viure de nou aquesta situació i que totes reberen un distintiu de reconeixement. La vesprada/nit del 21 se celebrava l’Entrada de Bandes, l’última que recorreria el carrer de Sant Vi-

15.

cent, i que, recorde perfectament, vam aconseguir acurtar a tres hores i tres quarts de duració.

MAGNÍFIC APARADOR PLÀSTIC Analitzem l’element més valuós de les festes de 1992; l’enorme augment de qualitat en les fogueres plantades.

D’entrada, una categoria especial de considerable nivell, ja que Soriano ens va oferir una obra d’esplèndida composició, però en ella va aparéixer un dels cims de Pedro Espadero en Ciudad de Asís, i fins i tot la de Carolinas Altas, realitzada per Javier Capella, revestia suficient interés -a més de ser la primera ocasió en què es tallava al trànsit el carrer del Pinós-. Paco Juan va brindar dues esplèndides fogueres que van triomfar en primera i cinquena -Port d’Alacant i Plaza de Santa María-. De nou, Muñoz Fructuoso plantava quatre magnífiques fogueres -algunes injustament no guardonades-. El mateix caldria assenyalar de la foguera de Granja Camarasa en Alfonso el Sabio, les que realitzara Javier Capella -especialment la de Carmen-San Agustín-Santa Cruz- o fins i tot veterans autors com Juan Capella, Francisco Granja i Mauricio Gómez. No obstant això, la gran novetat d’aquest any va aparéixer amb el debut simultani i espectacular de tres artistes de notable recorregut. Javier Gómez atresorarà el triomf en tercera categoria amb la seua foguera de Dr. Bergez-Carolinas -presidida amb un bust masculí que ha quedat com una icona del seu temps-. La segona, permetia el triomf de Carolinas Bajas amb el debut de José Manuel García “Pachi”, foguejat al taller del valencià Alberto Rajadell. Finalment, José Iborra Barbancho “Waldo” oferia la seua primera i personalíssima obra en Sèneca-Autobusos que, malgrat quedar ressagada en el repartiment de premis, es caracteritzava per la seua innovadora empremta artística, i per presentar un escenari incorporat en ella per a realitzar activitats. Destaquem igualment l’interessant debut de Mauricio Gómez Fonseca en San Blas Bajo, o els estimulants primers passos de Francisco Vázquez en Carrer de Sant Vicent. Una producció magnífica, a la qual caldria unir l’augment en la qualitat de les fogueres infantils, cada vegada més cuidades en el seu conjunt. Un detall curiós, l’obra triomfant de Pedro Soriano -en la qual va col·laborar la seua pròpia comissió-, es va realitzar en una enorme i atrotinada nau situada al Garbinet, on també es trobaven compartint dependències els ja citats debutants Gómez, Iborra i García. Tancant aquesta faceta, només un dels primers premis de categoria recauria en un artista valencià -Vi-

53

17.

participació de Tomás Valcárcel, vestit de saragüells i del braç de Pepa Mira, bellea del foc 1967, i destacant l’augment en els motius florals. A la nit , Irene Villa, ferida en un atemptat d’ETA, triada bellea de la foguera Apolo XI de Benidorm, acudia com a convidada vestida de núvia alacantina a la Barraca Popular. També visitaria el recinte una altra nit el regidor de l’Ajuntament de València, Vicente González Lizondo, trobant-s’hi quasi en solitari.

UN INCIDENT LAMENTABLE No obstant això, a aquestes hores s’havia conegut l’incident més lamentable d’aquestes festes, quan Pedro Soriano va acudir fins a la foguera de Carolinas Altas durant la matinada del 21 al 22, per a intentar destrossar una escena les cartel·les de la qual l’al·ludien a ell personalment -per cert, amb bastant mal gust- provocant un enfrontament amb components de la comissió, i fins i tot amb l’artista d’aquesta, Javier Capella. La vergonyosa topada va ocupar les portades de premsa a partir del dia 23, denunciant la comissió de Carolinas Altas l’artista, encara que per fortuna l’explosiva situació prompte es dissiparia quan tots dos artistes signaren la pau en la posterior celebració del desé aniversari del Gremi d’Artistes. El 23 de juny es disparava una mascletà de 500 quilos de Caballer, amb 8 eixordadors minuts de duració.

En la correguda de bous, Enrique Ponce tallaria 4 orelles.

Ja es comentaven les deficiències higièniques detectades en algunes barraques, o el desig d’actuar en passar festes contra la invasió de barres en carrers del centre.

Aquell dia era, sobretot, el de la XXXVII Desfilada Folklòrica Internacional, que en aquesta ocasió comptaria amb la presència de la Policia Metropolitana de Barcelona, grups de Galícia i altres comunitats autònomes i, sobretot, l’actuació de representacions procedents de Suècia, Polònia, Hawaii, així com les ja familiars i esculturals brasileres que habitualment tancaven la desfilada. cente Torres per a Florida-Plaza de la Viña-.

El 22 de juny se celebrava amb normalitat el lliurament de premis i dispar de la primera mascletà amb 150 quilos de pólvora. A la vesprada, es va desprendre una de les aspes de l’espectacular rematada d’Hernán Cortés, havent de recórrer el seu autor a una grua per a reubicar-la. En la correguda de bous, el veterà pintor Manuel González Santana patia un esvaïment, i havia de ser hospitalitzat.

Se celebrava de nou l’Ofrena de Flors davant la façana de l’ajuntament, apareixent de nou pluja a partir de les 10 de la nit, en una desfilada que començava a configurar-se com el plat estrella de les festes, sorprenent la

En Sant Joan, es disparava una eixordadora mascletà de 10 minuts de duració i 550 quilos de pes a càrrec de Zamorano Caballer, finalment guanyadora del concurs. L’inefable José M. Ruiz Mateos ens visitava i dinava al racó de la Goteta, i un total de 350 persones, entre elles un centenar de bombers, activarien el pla d’emergència de la cremà i 500 operaris efectuarien la neteja de les tones de residus generats. El ritu del foc se celebrava amb normalitat, cremant-se l’experimental un quart d’hora abans del que es preveia, i cremant en primer lloc, com estava previst, els gegantescos caps de misto que remataven el conjunt.

Per contra, la foguera d’Hernán Cortés no ho feia fins a les 2,10 de la matinada, una hora després del que estava previst, una vegada es va aconseguir apartar el nombrós públic. La nit del foc es va allargar fins a l’alba a la Barraca Popular -on actuaven ‘Celtas Cortos’- havent d’anar la policia a clausurar-la quasi a les huit del matí, després de les queixes de nombrosos veïns, una cosa que també succeiria a les zones de plaça de Gabriel Miró i carrer de Sant Ferran. Pocs dies després, l’Associació de Veïns de Centre 17.- Foguera Polígono de Babel (Autor: José Muñoz Fructuoso) [AJCV] 18.- Foguera Florida-Portazgo (Autor: Javier Mayor León) 3r premi 1a categoria [AJCV] Pàg. seg. 19.- Foguera Port d’Alacant (Autor: Paco Juan) 1r premi 1a categoria [AJCV] Pàg. seg. 20.- Foguera oficial. Plaça de l’Ajuntament (Autor:Pedro Espadero) [AJCV]

18.

54

19.

Botella si, com jo pensava, es faria càrrec de la foguera d’Alfonso el Sabio, a la qual cosa em va respondre “tu, espera’t”, unes paraules que en el seu moment no vaig entendre, encara que unes setmanes després revelarien el seu contingut. Al cap d’un any d’absència, el 30 de juny se celebrava una immediata reunió per a reactivar la comissió de Polígono de San Blas, disposada a celebrar el seu desé aniversari. Arribat juliol, el dia 10 s’anunciava la inversió de 290 milions de pessetes en la seu de la Casa de la Festa, a la plaça de Quijano, anys després destinada a la Regidoria de Cultura. L’endemà passat, el Gremi d’Artistes festejava el seu desé aniversari amb un esmorzar celebrat al Club de Regates, on, per primera vegada, s’entregarien distincions a les ‘Fogueres Exemplars’ seleccionades per l’entitat, en funció del seu comportament amb els artesans locals.

COMENÇA UN TIBANT ESTIU ELECTORAL

Santa Rita denunciava el caos que havia viscut durant les festes, en aquesta deriva que alguns denominarien ‘santferminització’ de la nostra Festa.

ELS FILS DE LA FESTA Després de la cremà, el 25 de juny, marcava una efímera polèmica amb la pirotècnia Costa Blanca de Villena, arran de la seguretat registrada en el primer castell de focs artificials a concurs. Es coneixien les enormes pèrdues -fins al 70%- en les barres de les barraques a causa de la pluja. El dia 26 es declarava desert el màxim guardó del VIII Certamen de Fogueres Experimentals, rebent el segon premi, dotat amb 250.000 pessetes, la proposta titulada “Alacant és pla”, de la qual van ser autores les alcoianes Victoria Romero, Emilia Gisbert i Silvia García.

Carlos Mateu es lamentava que les experimentals no hagueren incidit en les fogueres de cada juny, i cal dir que la proposta que va rebre aquest guardó secundari va aparéixer, en plantar-se amb més grandària el 1993, potser, com la més atractiva de quantes van ser realitzades, amb una modernitzada versió de la tradicional estètica de bastidors innata en les nostres fogueres.

El 28 de juny, Conrado Albaladejo realitzava en premsa balanç del seu trienni de gestió, assenyalant que al juliol meditaria la seua possible reelecció. Aquest dia es disparava a Campoamor la mascletà ajornada del 21, i a la vesprada, 13 municipis participaven en la nova desfilada del Dia de la Província, que va gaudir de gran acceptació.

Finalment, el 29 finalitzaven les festes amb la tradicional Nit del Foc, mentre els components de la Comissió Gestora i les representants femenines érem convidats a un sopar per part de la corporació municipal, celebrat al castell de Santa Bàrbara. Activant la nostàlgia, recorde que tant Andrés Lloréns -que pensava ocupar la presidència de Sèneca-Autobusos-, José Ángel Guirao -que anava a fer el mateix amb la de Plaza de Santa María- i un servidor, vam parlar de broma de tirar els faixins pel mirador del castell. Recorde que li vaig comentar a Luis

Les pròximes eleccions a Comissió Gestora van motivar que el 19 de juliol un xicotet grup de foguerers es reuniren amb Andrés Lloréns, suggerint-li encapçalar una candidatura. Lloréns pensava presidir la comissió de Sèneca-Autobusos, però prompte es va il·lusionar amb la idea. Va ser en aquest moment quan, des de la meua estreta proximitat a ell, li vaig suggerir que comentara a Conrado aquesta decisió. No ho va fer -una opció respectable- i l’endemà passat, Albaladejo ens cessava els dos -Andrés ocupava la secretaria general i jo la sotssecretaria-. Va ser una situació molt tibant. També crec que poc elegant per part de Conrado, però davant la qual tots dos vam dimitir immediatament -la nostra pertinença en l’entitat no ens podia ser arrabassada-. L’endemà passat en un café vam anunciar les directrius d’aquesta candidatura. Molt prompte, van començar les cartes al director en premsa, tant a favor com en contra, i en les seues pàgines Conrado ratificava que no es tornaria a presentar. La veritat és que el seu projecte s’havia esgotat -tots acusàvem aquest cansanci-, marcant ja llavors el màxim recomanable de permanència en aquesta; dues legislatures. El 29 de juliol se celebrava el ple de tancament als baixos de l’ajuntament, on l’entitat va anunciar un superàvit de 271.081 pessetes a partir d’uns 90 milions de pressupost. En la sessió, que va concedir a Carrer de Sant Vicent el títol de ‘Foguera Exemplar 92’, Albaladejo va ratificar, emocionat davant els aplaudiments rebuts, la seua intenció de no presentar-se. Andrés i jo estàvem entre els espectadors, prestos a viure mesos intensos i d’incert resultat. L’endemà, els components de l’entitat feien públic un comunicat d’adhesió a Conrado. L’estiu foguerer no havia fet més que començar.

20.

55

DADES DE

LA FESTA

1992

74 Fogueres (més dos fora de concurs) (2.677 foguerers) 72 Fogueres Infantils (més una fora de concurs) 97 Barraques Bellea del Foc: Srta. Alicia Crevillén González (Foguera Florida-Sur) Bellea del Foc Infantil: Xiqueta Soledad Góngora Hernández (Foguera Inf. Villafranqueza) Cartell premiat: “Mente” (Autor: Alfonso Arnientos Jiménez) Premi de 450.000 ptes.

Pregonero de Fogueres: José María Pérez González ‘Peridis’ (Dibuixant humorístic) Ninot Indultat: “Guerrer a cavall” (Foguera Florida-Portazgo) (Autor: Javier Mayor León) Ninot Indultat Infantil: “Bateig alacantí” (Foguera Inf. Foguerer-Carolinas) (Autor: Paco Juan) Cense ciutat: 266.194 habitants Cartell de Fogueres

PREMIS FOGUERES CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. HERNÁN CORTÉS (Autor: Pedro Soriano) 2n Premi. CIUDAD DE ASÍS (Autor: Pedro Espadero) 3r Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Fco. Javier Capella) PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. PORT D’ALACANT (Autor: Paco Juan) 2n Premi. CARMEN-SAN AGUSTÍN-SANTA CRUZ (Autor: Fco. Javier Capella) 3r Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Javier Mayor León) SEGONA CATEGORIA 1r Premi. CAROLINAS BAJAS (Autor: José Manuel García) 2n Premi. SAGRADA FAMILIA (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 3r Premi. OSCAR ESPLÁ (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 4t Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: José Iborra) 5é Premi. BENALÚA (Autor: Francisco Carrasco) TERCERA CATEGORIA 1r Premi. DOCTOR BERGEZ-CAROLINAS (Autor: Javier Gómez) 2n Premi. CAMPOAMOR-NORTE (Autors: Alberto Rajadell i José Manuel García) 3r Premi. BENITO PÉREZ GALDÓS (Autors: Germans Colomina)

56

Foguera Hernán Cortés

2n Premi. OBRA SOCIAL DEL HOGAR (Autor: Fco. Javier Capella) 3r Premi. PLAZA DE ARGEL (Autor: Mauricio Gómez) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autors: la comissió) [Feta realment per Toño Savall] 2n Premi. PLAZA DE GABRIEL MIRÓ (Autor: Pedro Vte. Baenas) 3r Premi. DIPUTACIÓN-RENFE (Autors: la comissió)

BARRAQUES CATEGORIA ESPECIAL

Els premis de la categoria especial quedaran deserts Ninot Indultat

Foguera Infantil Foguerer-Carolinas

4t Premi. NOU ALACANT (Autor: Pascual Domínguez) 5é Premi. VIRGEN DEL REMEDIO-LA PAZ (Autor: Juan Capella)

FOGUERES INFANTILS

QUARTA CATEGORIA 1r Premi. FLORIDA-PLAZA DE LA VIÑA (Autor: Vicente Torres) 2n Premi. PORTUARIOS-PLA DEL BON REPÓS (Autor: Francisco Granja) 3r Premi. PARQUE-PLAZA DE GALICIA (Autor: Francisco Granja) 4t Premi. OBRA SOCIAL DEL HOGAR (Autor: Fco. Javier Capella) 5é Premi. EXPLANADA-PUERTO-POSTIGUET (Autor: Francisco Granja) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autor: Paco Juan) 2n Premi. JOSÉ MARÍA PY (Autor: Juan Carlos Asensi) 3r Premi. CARRER DE SANT VICENT (Autors: la comissió) [Feta realment per Francisco Vázquez] 4t Premi. PUENTE-VILLAVIEJA (Autor: Fco. Ramón y Rubio) 5é Premi. GARBINET (Autor: Santiago Ferrer) Premis Consellería de Turisme

No hem pogut trobar les dotacions en metàl·lic d’aquests premis.

CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Paco Juan) 2n Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Fco. Javier Capella) PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. HOGAR PROVINCIAL (Autors: la comissió) 2n Premi. AVDA. COSTABLANCA-ENTREPLAYAS (Autor: Paco Juan) 3r Premi. CAROLINAS BAJAS (Autor: Pedro Espadero) SEGONA CATEGORIA

Els premis de la segona categoria quedaran deserts

TERCERA CATEGORIA 1r Premi. SANTA ISABEL (Autor: Andrés Europa) 2n Premi. VIRGEN DEL REMEDIO-LA PAZ (Autor: Andrés Europa) 3r Premi. LA FLORIDA (Autora: Concha García) QUARTA CATEGORIA 1r Premi. SAN BLAS (Autors: la comissió)

PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. “UNS TREBALLEN, ALTRES XUPLEN” (Autors: La comissió) [Fog. Ciudad de Asís] 2n Premi. “PICA I VOLA” (Autor: Juan Capella) [Fog. San Fernando] 3r Premi. “PER LA FESTA I MOSATROS” (Autors: la comissió) [Fog. Ciudad de Asís] SEGONA CATEGORIA 1r Premi. “BACORES, TRONS I VÍ” (Autor: Juan Capella) [Fog. Obra Social del Hogar] 2n Premi. “AIGUA AL TOLDO” (Autors: la comissió) [Fog. San Antón Bajo] 3r Premi. “AL PEU DEL BENACANTIL” (Autors: la comissió) [Fog. Pla-Hospital] TERCERA CATEGORIA 1r Premi. “TART PERO ACERTAT” (Autors: la comissió) [Fog. Foguerer-Carolinas] 2n Premi. “REMEI I FESTA” (Autor: Santiago Ferrer) [Fog. Virgen del Remedio-Oeste] 3r Premi. “LA VIÑA, CENT I LA MARE” (Autor: Pedro Abad) [Fog. Florida-Plaza de la Viña]

Barraca ‘Uns treballen, altres xuplen’

Cat. Esp. CIUDAD DE ASÍS (Autor: Pedro Espadero) 1a Cat. PORT D’ALACANT (Autor: Paco Juan) 2a Cat. LA FLORIDA (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 3a Cat. DOCTOR BERGEZ-CAROLINAS (Autor: Javier Gómez) 4a Cat. OBRA SOCIAL DEL HOGAR (Autor: Fco. Javier Capella) 5a Cat. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autor: Paco Juan)

Ninot Indultat Infantil

57

Protagonistes

Pedro Soriano Moll Els últims fulgors d’un geni de l’art efímer Per Juan Carlos Vizcaíno

Pot dir-se que els noranta van suposar el context dels últims anys de glòria per a Pedro Soriano, l’última figura influent dins de la plàstica de les Fogueres, al mateix temps que iniciaria un lent declivi que adquirirà major presència una vegada entrat el segle XXI. Soriano naix al barri de les Oliveretes el Dimecres Sant de 1948. Molt prompte, encara que es trobava ajudant el seu pare al celler que aquest tenia a la Bola de Oro, s’aniran forjant en ell inquietuds artístiques, que breument el faran formar part del taller de Ramón Marco. L’impuls que sempre ha guiat la seua personalitat l’espentarà a debutar com a artista de fogueres -després d’alguna experiència prèvia realitzant infantils per al seu barri de Carolinas Altas- en el districte de Pla-Hospital durant 1968, amb només 20 anys, donant vida a una obra d’enormes dimensions, malgrat militar en primera categoria. A poc a poc anirà foguejant-se, i debutarà en categoria especial, el 1972, en Ciudad de Asís –“De buena y mala casta”-, encara que serà a l’any següent quan realitze la seua primera obra veritablement valuosa, de nou al seu barri de Carolinas Altas, obtenint el segon premi de categoria especial –“Cinco sentidos y pico” -. Una vegada més es quedarà en portes del triomf el 1975 amb la seua magnífica obra de Mercado Central –“El reloj de la vida”, segon premi de categoria especial, i el 1976, obtindrà en aquesta mateixa demarcació el primer dels quinze Ninots Indultats per votació popular atresorats en la seua trajectòria.

També des del 1975 establirà una notable presència en les Falles de València, especialment en realitzar la de Gran Via Ramón y Cajal-Pintor Benedito entre 1975 i 1979, al mateix temps que signant també espectaculars falles a Benidorm.

la tradició generada en la nostra plàstica, aplicant formes inconcretes i decoratives, jugant amb el buit com a element expressiu, i dominant bona part de les seues rematades amb esclats, amb la qual cosa, a la novetat s’uniran unes desusades qualitats artesanals i una gradació cromàtica de lluminosa perfecció. Un context en què serà determinant la presència fins a 1983 d’un jove Paco Juan al seu taller. Ja el 1979 triomfarà en la màxima categoria amb “Evolución” per al barri de Benalúa, prolongant la seua estela d’èxits el 1981, 1982 i 1984 per al mateix districte, 1983 per a Plaza de Pío XII, i 1987 i 1988 en San Blas. Personalment, em quedaria amb tres de les seues obres; la de la Plaça de l’Ajuntament el 1980 –“Búsqueda”, esment especial fora de concurs, en la primera de les nou ocasions en les quals plantarà en aquest emplaçament-, i les ubicades a Benalúa el 1981 –“Amanecer”- i 1982 –“Ofrenda”-, ambdues triomfadores, podent situar aquestes tres fogueres -al costat d’algunes altres guardonades- en la galeria de les millors mai plantades en la nostra Festa.

L’arribada dels 90 enxamparà Soriano en un punt mort, ja que després de no obtenir el desitjat triomf de 1989 amb la seua obra per a Hernán Cortés –“Un sueño”, segon premi de categoria especial- i la polèmica patida amb la foguera oficial d’aquest any, no realitzarà fogueres el 1990 i

Tot aquest procés anirà consolidant la perícia de les seues formes artístiques, però en realitat el denominat “sorianisne” naixerà el 1978, de nou en la demarcació de Mercado Central amb “Contrastes”, en la qual una vegada més obtindrà el segon premi de categoria especial.

A partir de 1979 iniciarà una llarga i influent ègida, consolidant el seu estil en uns dissenys frescos i plans molt llunyanament inspirats en

58

Ramón Marco modela el seu bust junt a Pedro Soriano, par a la foguera Hernán Cortés 1992 [AJCV]

1991, encara que sí que plantarà, i amb èxit, falles a la veïna València per a la demarcació d’Isabel la Católica-Cirilo Amorós. Per fortuna, 1992 ens permetrà gaudir del seu talent i gosadia, en signar de nou per al districte d’Hernán Cortés “Gentes de… fuego“, que li permetrà un últim, clamorós i merescut triomf en la categoria especial.

Aquest guardó li obrirà la porta per a realitzar la foguera oficial de 1993, sota el lema “Crisol”. Encara que acabada de plantar un dia després del previst, la grandiositat de la seua rematada prompte convertirà la seua estampa en una de les icones artístiques de les Fogueres. A partir del ressò albergat amb aquesta foguera, Soriano tornarà a ser reclamat a la categoria especial en la molt àmplia demarcació de Polígono de San Blas el 1994 i 1995. En tots dos casos realitzarà dos ambiciosos i atractius dissenys, de colossals dimensions i disposats per a ser visitats en el seu interior, però la incidència del vent i errors de fusteria faran que es desprenguen part de les seues respectives rematades -incidències aquestes que van acompanyar ocasionalment el recorregut de Soriano des de 1982-, impedint-los participar en concurs. El 1996 plantarà la segona foguera especial de Port d’Alacant –“Bola de fuego”-, i l’única en aquesta categoria que ho farà en terra, una vegada més oferint un atractiu disseny que, no obstant això, no li proporcionarà més que un quart premi. L’arribada de nous valors i el relatiu desgast del seu estil, no li impedirà concórrer de nou en categoria especial el 1997 -Mercado Central, “La Fiesta es… Mujer”, segon premi- i 1998 -Benalúa, “Soplo” quart premi, la penúltima vegada que participaria en aquesta elit-, comptant amb pressupostos més minvats i buscant en les seues fogueres un impacte basat en el disseny i l’atreviment amb la fusteria, encara que descurant la qualitat en uns acabats que

temps arrere van ser una de les seues senyes d’identitat.

Al marge de la màxima categoria, en aquesta dècada Soriano oferiria també algunes magnífiques mostres del seu bon fer. Recordem la seua excel·lent foguera per a Santa Isabel –“Veinte mil y pico días”, segon premi de primera categoria-, que li proporcionarà el seu únic i magnífic Ninot Indultat d’aquesta dècada. Així mateix, la xicoteta però elegant obra per a Bola de Oro el 1994 -“La Plaza del Sol”, tercer premi de tercera categoria-. I obligat seria ressenyar entre les seues millors obres del decenni, la magnífica creació per a Foguerer-Carolinas el 1998 -“Hágase la luz”-, amb la qual obtindria el triomf en la primera categoria.

En línies generals, les fogueres d’aquest període i les que signaria entrat el nou segle, es caracteritzarien per una crítica punyent, que en algunes ocasions van crear controvèrsia. La trajectòria artística de Pedro Soriano es prolongarà amb les seues fogueres de Ciudad de Asís el 2000 i 2001 -on obtindrà els seus dos últims Ninots Indultats- i l’última i estimulant foguera oficial plantada el 2001 –“Mensaje de fuego”, en la qual va brindar un afectuós recorregut a l’esdevenir de la plàstica foguerera.

Més val oblidar, no obstant això, les seues dues últimes fogueres -l’oficial de 2002 i la d’Altozano el 2004- on es va deixar portar per un desaforat i mal calculat colossalisme amb desastrosos resultats, i finalitzant de manera precipitada el recorregut d’un artista que encara es continua recordant i enyorant, a qui les fogueres deuen una saludable consciència artística. Encara que sense realitzar fogueres, continua col·laborant amb alguns autors locals, en prolongar la seua experta especialització escultòrica.

1995. Presentació de la maqueta de la foguera Polígono de San Blas [AJCV]

59

La

Festa de

1993

Un any d’innovacions... i polèmiques

Crònica de Juan Carlos Vizcaíno

1.

60

2.

Condicionat pel relleu en la Comissió Gestora, que a l’octubre de 1992 passaria de Conrado Albaladejo a Luis Botella, després d’una intensa campanya electoral, els nous components de l’entitat van desenvolupar un incansable treball i van assolir en alguns mesos valuosos èxits. No obstant això, prompte va aparéixer en el nou president una limitada capacitat de diàleg, detonant de polèmiques irrellevants.

ESTIU ELECTORAL El nou exercici, en els primers instants del qual coneixeríem que ‘Tot Bacores’ era nomenada ‘Barraca Exemplar’ 1992, llançaria ja el 2 d’agost en les pàgines del diari Información la intenció de Luis Botella García d’encapçalar una candidatura a l’òrgan rector de la Festa -Recorden el comentari que em va fer en el recent Sopar de Sant Pere?- L’endemà, quasi de gairó, Blas de Peñas esmentava per primera vegada en les pàgines locals d’ABC la intenció de José Pérez García d’auspiciar una altra llista, com així succeiria. Es rumorejava el fitxatge d’Albaladejo pel PSOE, o que fins i tot encapçalaria un hipotètic i futur Patronat de Festes. Encara seguim, tres dècades després, amb aquesta canço! Prompte se succeirien les notícies i les cartes al director en premsa, obrint el foc Andrés Lloréns la vesprada del 7 de setembre als Minicines Astoria, on més de 200 persones van acudir a la presentació de la seua candidatura i el programa de treball que, sota la denominació “Tradició amb futur”, desgranava nombroses necessitats de la nostra Festa, apostant pel trasllat del festival d’elecció de la bellea del foc a la plaça de bous. Allí es trobaven també polítics i representants de

la cultura de la ciutat, i era la primera vegada en la qual una candidatura presentava un compromís clar, que fet i fet, en bona part seria recuperat en la segona ocasió en què Lloréns -tardor de 1995- va apostar per aquesta responsabilitat, en aquesta ocasió vencent.

Arribada la segona quinzena de setembre, 51 presidents de foguera signaven un escrit demanant que Conrado es tornara a presentar. Es va entregar el dia 19, i aquest demoraria fins al 28 la seua negativa a aspirar de nou al càrrec. Mentrestant, Lloréns iniciava les seues visites a Pàg. ant. 1.- Ambient en la plaça de l’Ajuntament en Fogueres [VS] 2.- Octubre de 1992. Presentació candidatura de Luis Botella [VS] 3.- Octubre de 1992. Diari Información. Els tres candidats a Comissió Gestora [AJCV]

3.

61

4.

4.- Moment de l’elecció de la bellea del foc infantil [VS] 5.- Proclamació de la bellea del foc [VS] Pàg. seg. 6.- Pedro Soriano es queixa en la plantà de la foguera oficial [VS] Pàg. seg. 7.- Lliurament de premis a l’ús del valencià en el llibret [VS] Pàg. seg. 8.- La foguera Avda. Costablanca-Entreplatas desfila en la Cavalcada del Ninot [EG]

districtes i Luis Botella presentava el seu equip i programa de treball la vesprada del 17 al Restaurant ‘El Sorell’, davall el lema “Alacantinitzar la Festa” (Sic). Entre el seu programa anunciava la consecució d’una nova seu o la creació d’una mascota de la Festa, al mateix temps que presentaven un informe sobre la impossibilitat d’utilitzar la plaça de bous per a triar les nostres representants. En aquelles dates es coneixia la creació de la comissió de Puerto-Babel, amb 25 foguerers en les seues files, Botella celebrava les seues reunions entre grups de presidents, i Pérez García tenia dificultats per a completar el seu equip. Poc després es coneixia la intenció del vicepresident sortint de la Comissió Gestora i apassionat foguerer, Miguel Ángel Fuster, de recuperar -en realitat fundar- la comissió del Barrio Obrero, comptant amb 27 foguerers. Polígono de San Blas retornava per a festejar el seu desé aniversari amb una foguera especial de sis milions de pessetes realitzada per Paco Juan, sumant tres noves altes en el cens de comissions, a les quals caldria restar l’absència de Plaça del Mediterrani, en un nou rècord de 76 fogueres.

L’1 d’octubre s’anunciava en el diari Información que Conrado Albaladejo seria un nou columnista sobre fogueres, i el 2, Andrés Lloréns oficialitzava la seua candi-

62

datura. Es formalitzava la creació de la barraca del barri, i el 5, Luis Botella presentava la seua candidatura, acompanyat d’un bon grup de presidents, i presentant 26 avals de comissions. Llavors no ho sabíem, però en aquell moment van quedar decidides les eleccions, ja que en posteriors comicis la importància d’aquests avals ha sigut infal·lible per a determinar el seu resultat final, i ressaltaven les declaracions del candidat; “…no es mi deseo ni valencianizar ni catalanizar las fiestas del fuego”.

Aquesta campanya encaminada a situar-nos com a tal els components de l’equip de Lloréns, cal reconéixer que va donar resultat. Poc importava que convocàrem una festa nocturna a la discoteca ‘O’Ku’ plena de públic -però no massa presidents-. Botella l’endemà oferia un lunch al casino a presidents, i van anar els que havien d’anar.

ARRIBEN LES ELECCIONS Pérez García havia presentat el seu equip la vesprada del 7 d’octubre en ‘El Sorell’, i Lloréns es reunirà amb el Gremi d’Artistes i les barraques -que llavors encara no votaven-, aconseguint el suport actiu de la primera entitat citada.

El 10 d’octubre, en ABC, Luis Botella assenyalaria la primera de les mencions del que poc després es configurarien com a sectors, llavors definits com a ‘delegats de zona’. Es comentava que la comissió de Tómbola estava formada per 35 persones, i al límit del termini, José Pérez García tancava i presentava la tercera candidatura. Virgen del Remedio-La Cruz pressupostava nou milions de pessetes per a 1993, destacant la presència de 90 xiquets i 60 adults en la seua comissió. ABC titulava el 26 d’octubre “Sonó la ‘hora cero’ para la Gestora de Hogueras”. A partir de les 8 de la vesprada se citaven les 72 fogueres inscrites fins a la data en el hall de l’ajuntament, no acudint les de Campoamor i Puente-Villavieja. Només tenien dret a vot únic els presidents o delegats, determinant 41 vots a Luis Botella, 25 a Andrés Lloréns i 4 a la candidatura de Pérez García. El suport constant d’un grup de presidents va determinar que Botella presidira la Festa en el següent trienni, i cal reconéixer que des del primer moment el seu equip es va posar a la feina. L’endemà i sense un altre candidat, Juan Guerrero era reelegit vicepresident segon i delegat de barraques per 30 de les 34 barraques presents, i 4 en blanc. Poc després se sumaven els quatre components nomenats per l’alcalde -prolongant els ja existents de la Gestora anterior-, i la renovada entitat començava amb força.

En aquells dies se succeïen els escrits buscant la infructuosa 5.

6.

7.

autorització de la comissió de Plaza de San Cristóbal, i Florida-Portazgo estrenava el president més jove, el hui regidor de Festes, Manuel Jiménez, llavors amb només 22 anys, capitanejant una comissió de 35 foguerers que recuperava com a artista Pascual Domínguez. El 12 de novembre la Festa es commocionava per la mort accidental de Muel Gómis Sanz, de 10 mesos d’edat, fill del president de la comissió d’Hernán Cortés. En aquelles dates, Andrés Lloréns rebia l’homenatge de la seua comissió de Sèneca-Autobusos, assumint el desig del seu titular, Silverio Ortiz i de la resta dels seus components, d’encapçalar-la per primera vegada, com així succeiria. També se celebrarien als salons del Palau Provincial unes jornades per a analitzar el futur del Certamen de Fogueres Experimentals, en el qual es ratificaria la desafecció de la Festa a aquesta atractiva faceta. El dia 16, les pàgines d’ABC revelaven l’acusació del nou president als responsables del Gremi d’Artistes d’haver donat suport a Andrés Lloréns en les recents eleccions. Demostrant una insòlita manca de mà esquerra, aquests ressentiments sorgiran de nou en nomenar José Ángel Guirao assessor artístic de l’entitat, i retraure en premsa que aquest formulara unes paraules afectuoses sobre Lloréns en l’assenyalat homenatge de la foguera de Sèneca, la qual cosa motivaria la renúncia de Guirao.

mensals es reunien al restaurant ‘El Sorell’ en un dinar d’homenatge al ja exmandatari de l’entitat, Conrado Albaladejo, dins d’un multitudinari homenatge en el qual es va citar el món fester de la Comunitat Valenciana, presidit pel president de les Corts, Antonio García Miralles, i on el seu successor li va oferir ser Cronista Oficial de Fogueres, una cosa que mai va aparéixer més que com un càrrec honorífic. Arribat desembre 167 actuacions de fogueres i barraques van participar en les diferents modalitats del Concurs de PlayBack, desenvolupant-se per primera vegada les seues finals al Teatre Principal, 17 comissions infantils ho feien en el Certamen de Nadales, es coneixia que la comissió de San Nicolás de Bari-Benisaudet comptaria amb 24 components, i aquest any serien 8 les presidentes de foguera en actiu.

S’anunciava la divisió del mapa foguerer en set sectors, davant un plantejament amb dos trets qüestionables.

Un seria deixar de costat la voluntarietat de cada comissió a implicar-s’hi i un altre la designació directa dels seus delegats, nomenats entre els principals suports del nou president. Amb un parell d’excepcions -sobretot el molt potent Sector Nord- la iniciativa va nàixer sense força. En dates nadalenques, Sèneca-Autobusos anunciava un pressupost de sis milions per a 1993, invertint

HOMENATGE A CONRADO ALBALADEJO A mitjan novembre s’anunciava la dotació d’1.300.000 en els concursos de cartells de festes 1993, dels quals 500.000 serien per al reclam de les Fogueres. El dia 22 les pàgines d’Información anunciaven que Andrés Lloréns se sumaria als seus columnistes en matèria de fogueres, i prompte es coneixeria la primera innovació de l’equip de Botella; la modificació de l’itinerari de desfilades, que a partir de la Cavalcada de Reis s’iniciaria a la plaça dels Cavalls, discorrent per l’avinguda d’Alfons el Savi, una cosa mantinguda amb èxit fins hui. El dia 28 la comissió de Benalúa iniciava el cicle de presentacions de bellea, i l’endemà més de 400 co8.

63

9.

10.

gon manifestara a l’entitat en un escrit relatiu a la cavalcada de reis de la seua demarcació. Un assumpte sense vertadera importància que revelava la falta de cintura del nou president, que en el ple manifestaria declaracions com “Jo interprete el Reglament com vull”. Aquest mateix mes s’anunciava la nova convocatòria de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, d’uns premis de promoció a l’ús del valencià en els nostres llibrets -igual que en altres festes de la Comunitat- que a Alacant serien la base per a l’enriquiment d’aquestes publicacions, amb un màxim guardó de mig milió de pessetes. La Gestora anunciava el concurs per a triar una mascota de la Festa, així com editar uns carnets festers amb la incorporació de diversos descomptes en el seu ús. El 16 de febrer moria quasi oblidat l’entranyable José ‘Pepito’ Valls Martínez, llargs anys vinculat a la Gestora, i també com a president del districte Ángeles-Felipe Bergé.

milió i mig en la seua foguera i 350.00 en l’equivalent infantil, per a la qual es recuperava José Muñoz Fructuoso.

Pla-Hospital instaurava un pintoresc festeig, la cercavila de torxes, i la nit del 19 se celebrava en ‘El Sorell’ el Sopar de Fogueres en Nadal, amb més de 500 comensals, on l’alcalde anunciaria que la Casa de la Festa se situaria al barri antic. En aquestes dates, Juan Guerrero mostrava la seua preocupació en veure inscrites només 78 barraques, una xifra que aniria ascendint. La vesprada de Nadal es casava a la cocatedral de Sant Nicolau la bellea del foc 1989, Eva Isabel Oltra, amb el torero Manuel Molina, i en aquestes dates la comissió de San Blas Alto celebraria el seu III Concurs de Betlenisme.

ARRIBEN ELS PREMIS A L’ÚS DEL VALENCIÀ Iniciat 1993, la Cavalcada de Reis -amb un pressupost de nou milions i mig de pessetes- discorria amb excel·lència pel seu nou itinerari. Els components del Gremi d’Artistes se les arreglaven per a reelaborar el seu nou model de contracte, ja que Botella renunciava a participar-hi.

Es convocava el IX Concurs de Fogueres Experimentals mantenint els premis d’anteriors edicions i admetent propostes fins al 3 de maig. S’anunciava que Conrado Albaladejo entrava a formar part de la Barraca ‘Los Gorilas’ -ja es trobava en la foguera Barrio Obrero-, i la comissió d’Altozano Sur-las Plazas comptaria amb 56 xiquets, mentre que la de Benito Pérez Galdós mantenia una més reduïda xifra de 19 adults i 24 xiquets en les seues files. Entrat febrer apareixia el primer gran conflicte de la nova Comissió Gestora, amb la sanció estipulada -i ratificada pel Ple- al president i secretari de la comissió de Foguerer-Carolinas. Tot sorgia en els termes que el se-

64

S’anaven coneixent els avantatges de traslladar a IFA el festival d’elecció 1993, on es passaria de les habituals 4.500 localitats a les més de huit mil. Es confirmava una nova ponència del Reglament de Fogueres, formada per Luis Botella, Ramón Crespo. José Ángel Guirao, Luis Delgado de Molina i Fernando Martínez Aguasca. Entre les seues intencions estarien actualitzar el text legal al que es disposa en la Llei d’Associacions i crear el Comité de Conflictes. A la fi de febrer dimitien 3 dels 4 components de la Comissió Gestora designats per l’alcalde, a causa de discrepàncies amb altres components d’aquesta, i deixaven una llacuna en la seua composició durant la resta de l’exercici. El dia 25 es farà pública la resolució del cartell de Fogueres 1993, que per tercera i última vegada recaurà en el malagueny Miguel Baena amb la seua obra titulada “De nuestras manos el fuego”, que va executar dos dies abans de finalitzar el termini, i que va suscitar, per fortuna sense conseqüències, sospites de plagi a partir d’una proposta presentada l’any anterior.

UNA ANHELADA NOVA SEU L’11 de març, des de Diputació, s’anunciava la quasi certesa que no s’afavoriria la Barraca Popular al juny, a causa de l’inici de les obres al recinte de Campoamor. El retard d’aquestes, la recuperaria finalment en festes. I l’endemà, pot dir-se que la Comissió Gestora de Luis Botella es va marcar el major èxit de la seua legislatura: la inauguració

9.- Foguera Ciudad de Asís (Autor: Pedro Espadero) 2n premi Categoria especial [AJCV] 10.- Foguera Colonia Requena (Autor: Julio Arturo Santalla) 5é premi 3a categoria [AJCV] Pàg. seg. 11.- Foguera experimental (Disseny: Emilia Gisbert, Victoria Romero i Silvia García) (Autor: Fco. Javier Capella) [AJCV] Pàg. seg. 12.- Foguera La Florida (Autor: Francisco Gisbert Picó) [AJCV]

12.

d’una nova i necessària seu de l’entitat. Això, d’entrada, faria abandonar la vetusta seu que des de 1980 s’albergava a les dependències de l’antiga estació d’autobusos, amb a penes 80 metres quadrats i fins i tot sense lavabos, i traslladar-se a unes magnífiques instal·lacions amb diversos despatxos i sales, totalitzant 352 metres quadrats situats al cèntric carrer de Serrano, 5. Un anhel que executarien els operaris de Tallers Municipals en menys d’un mes, i on sorprén que figurara en el programa electoral del nou president quan es tractava d’una cosa que depenia, i molt, de la voluntat municipal. Hi havia algun tipus d’anuència prèvia? Qui ho sap. La veritat és que aquesta magnífica seu duraria fins que, exactament una dècada després, les Fogueres i la resta de festes de la ciutat ocuparen el seu lloc definitiu a la Casa de la Festa actualment vigent. Aquest mes es coneixia que l’arquitecte Roberto Pérez Guerras dissenyaria la portada de la Barraca ‘Els Chuanos’, de la qual formava part. Les barraques i la Gestora mateixa sol·licitaven iniciar la plantà el 19, una cosa que al final s’autoritzaria, i a la fi de març, s’anunciava la gestió de Luis Botella, possibilitat que a partir de 1993 els escolars gaudirien de vacances del 21 al 24 de juny. A la fi de març, l’exministre José Barrionuevo seria mantenidor en l’acte de presentació de bellees de la renascuda comissió de Barrio Obrero. També es realitzaria per aquestes dates l’acte de la comissió de Foguerer-Carolinas, en el qual Andrés Lloréns actuaria de mantenidor, i en la crònica periodística del qual el sagaç Tirso Marín seria el primer que deixaria caure la possibilitat que Lloréns fora regidor de Festes si arribara el Partit Popular al govern municipal.

Sis anys haurien de passar perquè aquesta predicció es complira.

Arribat abril, el dia 2 moria sobtadament el president de la foguera Ruperto Chapí i exmembre de la Comissió Gestora, Eduardo Amorós, fet que va provocar el dol entre la família de la Festa. A meitat de mes es convocaven eleccions generals el 6 de juny, la qual cosa obligava a ajornar el VIII Festival de Paelles. El 17 se celebrava un homenatge al degà d’informadors alacantins, Raúl Álvarez Antón, després de mig segle com a locutor en Radio Alicante. SER, on va destacar la seua estreta vinculació amb el món de les fogueres. Més de 200 persones van assistir al sopar que es va celebrar als Salones Maisonnave. Pocs dies després es coneixia que Conrado Albaladejo acceptava la proposta de l’alcalde d’Alacant, Ángel Luna per a exercir com el seu secretari particular. I a la fi de mes, i davant el retard –prolongat diversos anys- en les obres del recinte de Campoamor, es decidiria reeditar la Barraca Popular. Setmanes després es coneixerien algunes de les seues estrelles; ‘Tam Tam Go’, ‘Los Inhumanos’, ‘Revólver’, Mikel Erentxum o Rosario.

ARRIBA LA MASCOTA “FOGUET” Arribat maig es ratificava el nou itinerari d’Alfons el Savi per a desfilades, anunciant-se que les mascletaes tornaven als Cavalls, i la ‘Palmera’, al cim del Benacantil. En les setmanes prèvies als festivals d’elecció s’entregaven 45 entrades a cada comissió i se’n posaven a la venda altres a dues mil pessetes la numerada i mil sense numerar. El conservador ABC acusava l’alcalde d’utilitzar les fogueres per a fins electoralistes, en convidar bellees i comissions a la inauguració de la reforma de l’Esplanada, prevista per al 31 de maig. Però quedaven setmanes per a això, ja que del 7 al 9 d’aquest mes se celebraven les Jornades de Convivència de bellees, en aquesta ocasió més austeres i desenvolupades a les localitats de Teulada i Moraira. En aquestes dates s’estrenava en concert l’himne de la foguera Maisonnave, última peça composta per a la nostra festa pel gran músic Moisés Davia. El 15 se celebrava la Gala del Casino i poc després s’iniciaven els assajos dels festivals d’elecció, en un dels quals s’anunciaria que “Foguet” era triada mascota de les Fogueres, obtenint el premi de 125.000 pessetes. Seria una creació de Juan José de Paz i Manuel Sánchez de León, dos madrilenys residents des de set anys arrere a Alacant, elegida entre 45 concursants, estant a punt de no presentar-la. Prompte va gaudir “Foguet” de la simpatia de la família festera, i a l’any següent es van crear pins i fins i tot una recreació inflable va obrir les nostres desfilades. La vespra del relleu de les nostres màximes representants es realitzava la recepció municipal a bellees al castell, on es va absentar per hospitalització Loli Gómez, la representant de Ciudad de Asís.

11.

65

14.

I arribava l’estrena del nou marc per a l’elecció. Sota el títol “Atardecer, anochecer y amanecer”, un pavelló de la Institució Firal Alacantina aconseguia, d’entrada, que el que fins a l’any anterior eren limitacions d’espai apareguera com un marc fins i tot desangelat ja que, en realitat, en l’antic pavelló entrava tot el que volia fer-ho.

Però el pitjor de tot és que l’acte, presentat per Mabel Sánchez i José Manuel Lledó va resultar plumbi i sense el dinamisme que li havia atorgat José Ángel Guirao fins a l’any anterior. Poc importava la recreació de la zona del Passeig de Gómiz, de 60 metres de longitud, que es perdia en un context tan extens, en el qual a més molestaven les enormes columnes i es percebien problemes de so. L’acte va mancar de l’espurna acostumada, i d’ell la veritat només cal destacar l’elecció –a les 2.15 de la matinada- de la nova representant, una joveníssima Sonia Molina Ortega, amb a penes 18 anys, estudiant de puericultura i bellea de Doctor Bergez-Carolinas. Recorde que la nit anterior ens trobàvem molts foguerers al café ‘Da Vinci’ situat al carrer del Pinós, i va arribar el president del seu districte acompanyat de Sonia, vestida de nóvia alacantina, després de la recepció municipal. Al nostre costat estava Vicente Más fill, qui va dir en una picada d’ullet de complicitat “Ací tenim la pròxima bellea del foc”. També es trobava Andrés Lloréns, que aleshores ni imaginava que diversos anys després es convertiria en la seua segona i actual esposa. La vesprada següent, el sorteig de l’elecció infantil seleccionava el número 31, que nomenava la xiqueta Esther Rico Quirós com a nova bellea del foc infantil. Una desperta xiqueta de deu anys, que proporcionaria potser la major alegria en la història de la seua comissió de Colonia Requena. A finals de mes es coneixia que els 237 monuments de 1993 costarien uns 160 milions de pessetes, i el 29 de maig es realitzava l’acte de proclamació de la nova bellea al Teatre Principal, on José Ángel Guirao exerciria com a brillant mantenidor

amb un extens discurs de 23 minuts.

L’endemà es reinaugurava l’Esplanada d’Espanya, culminant unes obres que durarien 14 mesos amb un cost de 300 milions de pessetes.

A l’acte, que comptaria amb el dispar d’una mascletà a Canalejas, a penes van assistir cinc representants de comissions, la qual cosa va servir als periodistes d’ABC per a prosseguir en les seues crítiques contra l’alcalde de la ciutat, en aquest cas crec que infundades.

ENTRE DEBATS, EXPOSICIONS I ELECCIONS S’iniciava juny i només els districtes de Puente-la Villavieja, Tercera Edad i Polígono de Santo Domingo mancaven de comissió infantil en festes. El dia 1 des de la comissió de Sèneca-Autobusos vam realitzar les I Jornades “La Festa a debat”, que es van prolongar durant cinc sessions fins al 15, quasi a l’inici de la plantà, analitzant-se temes d’interés per a la nostra celebració. S’anaven coneixent dades de les festes, com les del pla de seguretat de la cremà, que compondrien 50 vehicles, 360 agents, 60 bombers, 40 components de Protecció Civil i 30 de Creu Roja. El 5, s’inauguraven al palau del comte Lumiares -l’última ocasió en què se celebraria ací- les Exposicions del Ninot i el Concurs de Maquetes de Fogueres Infantils. 59 grups adults, 43 infantils i deu maquetes participarien en la mostra, en la qual es destacaria el seu descens de qualitat. Dotze dies després, la vesprada del 17, aquesta era clausurada i era triat Ninot Indultat 1993, amb 1.087 vots, la magnífica sirena creada per Pedro Soriano per a la foguera de Santa Isabel, el rostre de la qual reproduïa la bellea del districte, Olga Esplá. Per part seua, i amb 887 vots, es triava Ninot Indultat Infantil el carruatge del s. XVIII realitzat per Enrique Burriel per a la foguera infantil Avenida Costablanca-Entreplayas.

Finalment, Juan Carlos Rayas, de la comissió infantil de Calvo Sotelo, rebia el premi de maquetes infantils. El dia 6 se celebraven eleccions generals, i en l’àmbit de la nostra festa destacava ser la primera vegada en què votava la flamant bellea del foc, i en un matí on la comissió de Bola de Oro oferia un esmorzar en el seu districte, el seus components acudirien junts al col·legi electoral Víctor Pradera per a votar. També es coneixia que la Barraca ‘Pica i Vola’ destinaria 150.000 pessetes en premis per al seu concurs de pintura.

El 9 es presentava la maqueta de la foguera oficial “Crisol” de 30 metres d’alçària i 22 metres de diàmetre en la seua espectacular rematada. Un disseny sense escenes ni crítica, planejat a manera d’homenatge a la figura de l’artista, i que en la seua idea -ningú ho ha comentat mai- apareixia com una translació a enorme grandària, de la foguera que el mateix Pedro Soriano va plantar en Plaza de Gabriel Miró el 1985. Comptant amb l’artista va-

66

13.

15.

lencià Virgilio Torrecilla com a fuster, el seu disseny es realitzaria un any més al seu vell taller al Garbinet, on els seus gegantescos raigs de rematada havien de descansar al carrer, atés que per la seua enorme grandària no cabien al recinte.

Cal destacar el detall de comptar amb veus en off davant la megafonia de Tomás Valcárcel, Raúl Álvarez Antón i José Ángel Guirao, i el seu cost seria de sis milions, per un de l’oficial infantil, a càrrec de Javier Mayor León. En l’acte de lliurament de recompenses, l’únic Emblema d’Or i Brillants impossat el 1993 seria per al veterà president de San Fernando, Francisco Pla Más.

LA FOGUERA OFICIAL PORTA CUA En vespres de festes el Gremi apel·laria per jurats especialitzats, i es coneixia que en el Festival de Paelles participarien 142 comissions, a més de comptar amb una paella gegant per a 2.500 comensals. El dia 14 la Comissió Gestora celebrava un acte d’imposició d’emblemes a tots els components de la història de l’entitat. L’endemà passat es coneixia que l’Ajuntament de Benidorm concedia mig milió de pessetes a la barraca ‘Block i Mostres’ que dedicava la seua portada a aquesta població. El dia 17 es concedien els primers premis auspiciats per la Conselleria de Cultura a l’ús de valencià en el llibret. Un jurat netament alacantí atorgava el mig milió del primer premi a la publicació de la foguera Diputació-Renfe. I el 18, a la Caserna Militar de Rabassa es realitzava un multitudinari ‘Homenatge de l’Exèrcit a Alacant’, comptant-se amb presència institucional i cremant-se una foguera de cinc metres i mig, realitzada per Armando López Sarabia.

Es decretava que fins a les 3.30 de la matinada podien funcionar barraques, racons i pubs les nits de fogueres.

Las pàgines d’ABC titulaven “La nueva Gestora aporta un rumbo indefinido para la fiesta de Hogueras”. Per part seua, s’inaugurava l’exposició del IX Certamen de Fogueres Experimentals, amb 28 maquetes situades un any més als jardins de la Diputació Provincial, assenyalant el seus responsables que s’havia produït rècord de participació, ja que van rebre 49 propostes, d’entre les quals van realitzar la selecció final. Era evident que la Foguera Oficial de Pedro Soriano marcaria aquestes festes el punt de referència. La part negativa incorreria en el seu dilatat procés de plantà, en el qual per part municipal no es va tindre la sensibilitat de permetre uns dies d’antelació, més encara amb el descomunal volum que aquesta albergava, una cosa actualment habitual en obres de molt menor grandària. Eren els temps que eren i durant la nit del 18, Soriano es va avançar unes hores amb l’arribada de les primeres peces, i va provocar a l’entorn de la plaça de l’Ajuntament un enorme caos.

Amb la seua eterna personalitat volcànica va protagonitzar un incident amb la Policia Local, sent sancionats els

vehicles de transport, fet que l’artista va contestar amb un rètol que va instal·lar l’endemà al peu de la torre central. Començava bé la cosa.

El 19 de juny, l’Hércules C.F. ascendia a Segona Divisió coincidint amb l’avançament generalitzat de la plantà.

Aquest matí, el regidor Martínez Bernicola oferia una xarrada als components del jurat de Fogueres i es presentava molt tardanament la, d’altra banda, magnífica revista oficial ‘Festa 93’. I quan començava a gaudir-se -o a patir- l’etern caos ciutadà de fogueres, davant del Monument al Foguerer es realitzava per primera vegada l’Homenatge a Foguerers i Barraquers Morts. Una iniciativa que és cert que va comptar amb una quasi nul·la assistència -a penes van aparéixer les comissions de Diputació-Renfe i Calderón de la Barca- unida a la representació institucional. No obstant això, va suposar una altra de les atractives incorporacions de la Gestora de Luis Botella, que s’ha prolongat amb força fins hui, i que va adquirir la deguda consistència quan a partir de 1996 es va traslladar al preludi de la jornada inaugural de les nostres festes, i abans de l’Entrada del Pregó. Arribava la vesprada-nit del 20 de juny amb l’inici oficial del pregó de Pedro Valdecantos García, en aquest moment ja governador civil d’Almeria, i fins a pocs mesos abans ostentant idèntic càrrec a la nostra província. Després de les seues paraules i la traca reforçada de rigor, discorreria de Pàg. ant. 13.- Foguera Foguerer-Carolinas (Autor: Fco. Javier Capella) [AJCV] Pàg. ant. 14.- Foguera Florida-Portazgo (Autor: Pascual Domínguez) 1r premi 1a categoría [AJCV] 15.- Foguera Santa Isabel (Autor: Pedro Soriano) 2n premi 1a categoría [AJCV] 16.- Foguera Port d’Alacant (Autor: José Iborra “Waldo”) [AJCV]

16.

67

17.

nou la bullanguera Cavalcada del Ninot, en la qual van participar 46 fogueres i un total de 32 bandes de música. En aquestes dates, ETA provocava una massacre terrorista a Madrid, amb 7 morts i 25 ferits, que des de la relativa llunyania la Festa d’Alacant quasi ni es va apreciar -algun dia caldrà parlar de com les festes ens abstrauen del nostre context habitual durant uns dies-.

UNA RESOLUCIÓ TARDANA I INAPEL·LABLE El matí del 21 el protagonitzava la tradicional visita del jurat de Fogueres i el seu posterior dinar. Abans, al migdia, la pirotècnia Fernández Felices reprenia les mascletaes a la plaça dels Cavalls, interrompudes després del 24 de juny de 1991. D’entrada, els 46 jurats convocats protagonitzaran la deliberació més tardana en el recorregut d’aquests premis, ja que la resolució de la categoria especial es conéixeria a les huit menys quart de la vesprada -aquell dia no va haver-hi correguda de bous- després d’un debat de quatre hores. Es plantejarà que les fogueres infantils les realitzen els xiquets de cada comissió, una qüestió que l’alcalde d’Alacant esquivarà amb habilitat apel·lant a la llibertat de les comissions. Finalment, quant a la poc estimulant categoria especial de fogueres infantils, 23 vots van ser per a Foguerer-Carolinas, 15 per a Carolinas Altas, 3 per a Garbinet i 3 en blanc, mentre que San Antón Alto no rebia cap vot. En categoria especial de barraques triomfava el disseny experimental de ‘Per la Festa i Mosatros’. I quant a fogueres, la cosa no donava marge al dubte, 33 vots atorgaven el triomf a Polígono de San Blas, la monumental foguera de Paco Juan que celebraria el desé aniversari de la comissió, per 7 vots per a Ciudad de Asís, de Pedro Espadero, el gran titot de rematada de la qual va tindre complicacions de plantà, i 4 per a Carolines Altes, en un vistós disseny de Javier Capella.

Muñoz Fructuoso (Sagrada Familia), Paco Granja Camarasa (Alfonso el Sabio), de nou Iborra Barbancho (Sèneca-Autobusos), Javier Capella (Carolinas Bajas i Dr. Bergez-Carolinas), Manuel Algarra (Parque-Plaza de Galicia), Mauricio Gómez Fonseca (San Blas Alto), i registrant-se alguns debuts, com el brillant de Francisco Gisbert Picó a La Florida, el singular de Salvador Riquelme en Barrio Obrero, amb un disseny a base de peces de mosaic, o el prompte desaparegut Julio Alberto Santalla (Colonia Requena), que a penes es va prolongar fins a l’any següent.

No va ser una collita menyspreable.

DE TORNADA AMB L’OFICIAL… I RETARDS DIVERSOS Mentrestant, què succeïa amb la Foguera Oficial? Amb un retard considerable en la seua plantà, a causa de l’enorme envergadura de la seua rematada, l’Entrada de Bandes va haver de desviar el seu pas pel carrer del Capità Meca, a fi de no entrar les comissions a la plaça. Durant la matinada de la segona nit de festes es van ultimar els detalls -l’alcalde i el regidor de festes van estar sempre presents- fins que amb l’ajuda del sempre company Ángel Martín i dues grues es va aconseguir alçar i enfilar la descomunal rematada a les 8 del matí, en el que els assistents van qualificar com un moment màgic. Havia nascut la llegenda de “Crisol”. La nit del 20, l’alcalde havia donat l’ordre que la foguera oficial infantil, obra de Javier Mayor León, i en un estat lamentable de qualitat, ni tan sols es descarregara i fora retornada al seu taller.

Ningú la trobaria a faltar. Quant a Pedro Soriano i l’oficial adulta, es va parlar d’eximir-lo de sancions, i quasi immediatament l’enorme -i per a mi, reconec que em trobe en minoria- inexpressiva foguera, va ser admirada pel públic en un matí on a l’ajuntament es rebia l’Hércules C. 17.- Foguera Polígono de Babel (Autor: José Muñoz Fructuoso) 3r premi 1a categoría [VS] 18.- Foguera Carolinas Altas (Autor: Fco. Javier Capella) 3r premi categoría especial [AJCV] Pàg. seg. 19.- Desfilada Folklòrica Internacional [EG] Pàg. seg. 20.- El president de la Generalitat, Joan Lerma, visita la foguera Polígono de San Blas [VS]

Com va resultar a nivell artístic l’edició? Interessant en general, encara que per davall de l’any anterior. Al marge de la brillant obra guanyadora -plantada a més en un enorme emplaçament que va afavorir les seues grans dimensiones- les altres dues contendents se situaven a bastant distància. No obstant això, vam apreciar una brillant primera categoria amb magnífiques obres de Pascual Domínguez (Florida-Portazgo), Pedro Soriano (Santa Isabel). Foguerer-Carolinas (Javier Capella), Benalúa (Francisco Carrasco) o Polígono de Babel (Muñoz Fructuoso), totes elles definides en una considerable monumentalitat. I és curiós assenyalar com entre elles, amb un vergonyós menyspreu per part del jurat, s’erigia la que al meu judici va ser la millor foguera de 1993, la meravella creada per Iborra Barbancho per a Port d’Alacant.

Un dels cims de la dècada, que proposava amb nous materials una admirable actualització de la nostra tradicional estètica de bastidors. No convé oblidar tampoc l’esveltesa que oferia la meravellosa Foguera Experimental plantada a Campoamor. I en general, una vegada més, destacarien fogueres d’altres categories plantades per

68

18.

19.

F. i poc després s’iniciaria un accidentat Lliurament de Premis, que va enxampar els components de la Gestora amb el peu canviat, fins al punt de provocar un enorme retard en la desfilada, que de rebot va comportar que la comitiva oficial no arribarà a la plaça dels Cavalls per a iniciar la mascletà fins a les tres menys quart, i van rebre una impressionant xiulada col·lectiva. Ramón Rubial, president del PSOE, dinava tranquil·lament al racó de Barrio Obrero. La foguera de Mercado Central, una primera categoria de Santiago Leal, va ser desqualificada per no plantar-se a temps, i en línies generals, les festes s’encarrilaven, malgrat algunes protestes entorn de retards en les visites de les comitives de Gestora.

El 23 a la vesprada la incidència del vent faria caure la foguera de Carolinas Altas i poc després la molt més modesta d’Obra Social del Hogar, totes dues de Javier Capella, fet que va provocar, en el primer cas, una lipotímia del seu president, José M. Lorente. A la nit, països sud-americans com Paraguai, Colòmbia, l’Uruguai i Bolívia, així com representacions de 7 autonomies protagonitzaven una Desfilada Folklòrica Internacional més sòbria que en anys anteriors. El dia de Sant Joan es registrava la presència del locutor Iñaki Gabilondo, que emetia el seu “Hoy por Hoy” des d’Alacant. Es presentava en premsa “Bacoreta”, la mascota nóvia de “Foguet”, i es registrava la visita de Joan Lerma, president de la Generalitat, que visitaria la foguera de Polígono de San Blas, a l’artista de la qual entregaria un taló d’un milió de pessetes de premi. Davant el ritu del foc, a partir de les 10 de la nit es va tancar el pas del públic a la plaça de l’Ajuntament, i entre l’espectacular combustió de “Crisol”, que va registrar un retard de vint minuts, es va aplicar una cortina d’aigua a la façana de l’audiència provincial. La ‘Palmera’, de grans dimensions, disparada per Pirotecnia Ferrández, constaria de 2.400 cohetons que deixarien una estela de color perla blanca. Es van registrar retards en l’arribada de bombers a diversos districtes com la foguera de Benalúa, que es va cremar passades les 5 de la matinada. Va haver-hi 52 detinguts en festes, es van comptabilitzar 200 tones de fem en les seues jornades, i després de la cremà es van generar 900 tones de residus, mentre en l’última actuació de la Barraca Popular, malgrat problemes de so, triomfava Mikel Erentxun.

s’anunciava que la proposta experimental titulada “A aire, mar i foc” (sic), realitzada per Jorge Suso i Ramón Espantaleón, arquitectes residents a Madrid, rebria les 750.000 pessetes del màxim guardó, estant pendents d’un estudi que fera viable la seua realització a gran volum. Caballer, amb el seu dispar del 23 de juny, triomfava en el concurs de mascletaes, i Luis Brunchú, amb el castell del 27, feia el mateix en el de focs artificials. I aquest mateix dia, les pàgines d’Información publicaven una entrevista en la qual Susana Abia exposava les crítiques rebudes envers la Comissió Gestora, en la qual Luis Botella ratificava la seua escassetat de cintura. Declaracions com “Creo que han sido unas grandes hogueras. Una cosa es ser humilde y otra imbécil. Yo también se echarme flores” desentonaven en un raonable exercici de valoració. El 5 de juliol, les pàgines d’ABC incidien en aquest vessant, titulant “Luis Botella parece excesivamente crispado por las excesivas críticas, injustas a su juicio, que recibió”. En aquesta entrevista, Botella justificava detalls com que la Gestora precedent -de la qual també havia format partse n’havia passat dotze milions en el seu pressupost, i ell havia rebut cinc milions menys en matèria de sponsors.

Quant a la desfilada folklòrica, revelaria que la de 1992 va costar 17.800.000 pessetes, mentre que la seua Gestora havia aconseguit una digna desfilada amb un pressupost de 8.900.000. Pocs dies després, en les pàgines de La Verdad, apareixien les crítiques d’alguns presidents de comissions, però aquestes polèmiques prompte es dissiparien, mentre la comissió d’Alipark negociava amb Mauricio Gómez els termes de la renovació del seu contracte per a 1994, partint de l’escassa qualitat de la seua obra de juny, en la qual van estar a punt de denunciar-lo.

Ja al juliol l’entitat rectora buscava un nou lloc per al Museu de Fogueres -prompte sabríem a què era degut-, el músic villener Antonio Férriz componia el pasdoble “La Comissió Gestora”, i al Raval Roig no queia bé la possible creació d’una foguera, en no partir de veïns del barri. El 31 de juliol el Gremi d’Artistes celebrava el seu sopar anual, i dos dies abans el ple de tancament aprovava els primers comptes de la nova Comissió Gestora amb uns 60 milions de pressupost i més d’un milió de superàvit. Entre els balanços presentats, destacaven per la seua envergadura els 17 milions aconseguits per Polígono de San Blas i els 14 de Carolinas Altas, mentre que, en la seua oposició, el de Tercera Edad declarava un pressupost inferior al milió de pessetes. Benalúa i ‘Alacant Jove’ eren declarades, respectivament, Foguera i Barraca ‘Exemplar’.

CRÍTIQUES MAL ENCAIXADES El 27 se celebrava amb la presència de set localitats poc representatives i les bellees i dames dels districtes, la Desfilada de la Província. També 20.

69

DADES DE

LA FESTA

1993

76 Fogueres (més dos fora de concurs) 76 Fogueres Infantils (més una fora de concurs) 93 Barraques Bellea del Foc: Srta. Sonia Molina Ortega (Foguera Doctor Bergez-Carolinas) Bellea del Foc Infantil: Xiqueta Esther Rico Quirós (Foguera Inf. Colonia Requena) Cartell premiat: “De nuestras manos, el fuego” (Autor: Miguel M. Baena Hormigó) Premi de 450.000 ptes.

Pregonero de Fogueres: Pedro Valdecantos García (Governador Civil de Almería) Ninot Indultat: “Sirena” (Foguera Santa Isabel) (Autor: Pedro Soriano) Ninot Indultat Infantil: “Carruatge” (Foguera Inf. Avda. Costablanca-Entreplayas) (Autor: Enrique Burriel) Cense ciutat: 271.218 habitants Cartell de Fogueres

PREMIS FOGUERES CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. POLÍGONO DE SAN BLAS (Autor: Paco Juan) 2n Premi. CIUDAD DE ASÍS (Autor: Pedro Espadero) 3r Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Fco. Javier Capella) PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Pascual Domínguez) 2n Premi. SANTA ISABEL (Autor: Pedro Soriano) 3r Premi. POLÍGONO DE BABEL-B. PÉREZ SALES (Autor: J. Muñoz Fructuoso) SEGONA CATEGORIA 1r Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: José Iborra) 2n Premi. CAROLINAS BAJAS (Autor: José Manuel García) 3r Premi. BARRIO OBRERO (Autors: la comissió) [Feta realment per Salvador Riquelme] 4t Premi. SAGRADA FAMILIA (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 5é Premi. LA FLORIDA (Autor: Francisco Gisbert) TERCERA CATEGORIA 1r Premi. DOCTOR BERGEZ-CAROLINAS (Autor: Fco. Javier Capella) 2n Premi. PARQUE-PLAZA DE GALICIA (Autor: Manuel Algarra) 3r Premi. NOU ALACANT (Autor: Pascual Domínguez)

70

Foguera Polígono de San Blas

3r Premi. SAN BLAS (Autor: Francisco Vázquez) QUARTA CATEGORIA 1r Premi. LA GOTETA (Autora: Concha García) 2n Premi. ALTOZANO SUR-LAS PLAZAS (Autor: Juan Carlos Asensi) 3r Premi. FLORIDA-PLAZA DE LA VIÑA (Autor: Juan Carlos Asensi) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. CAMPOAMOR (Autor: José Luís Ferrer) 2n Premi. PLAZA LO MORANT (Autor: Juan Carlos Asensi) 3r Premi. BENITO PÉREZ GALDÓS (Autor: A. López Sarabia)

BARRAQUES

Ninot Indultat

Foguera Infantil Foguerer Carolinas

4t Premi. PLA-METAL (Autor: Francisco Granja) 5é Premi. COLONIA REQUENA (Autor: J. Arturo Santalla)

5a Cat. MONJAS-SANTA FAZ (Autor: Ángel Martín)

QUARTA CATEGORIA 1r Premi. JUAN XXIII-SEGUNDO SECTOR (Autor: Pascual Domínguez) 2n Premi. RAMBLA DE MÉNDEZ NÚÑEZ (Autor: Enrique Burriel) 3r Premi. CALDERÓN DE LA BARCA-PL. ESPAÑA (Autor: Mauricio Gómez Jr.) 4t Premi. POLÍGONO DE SANTO DOMINGO (Autor: Juan Carlos Asensi) 5é Premi. EXPLANADA-PUERTO-POSTIGUET (Autor: Francisco Granja) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. PLAZA LO MORANT (Autor: Juan Carlos Asensi) 2n Premi. CAMPOAMOR (Autor: José Luís Ferrer) 3r Premi. MONJAS-SANTA FAZ (Autor: Ángel Martín) 4t Premi. PLA DEL BON REPÓS (Autors: la comissió) [Feta realment per Francisco Vázquez] 5é Premi. CARRER DE SANT VICENT (Autor: Francisco Vázquez) Millor Crítica Municipal MONJAS-SANTA FAZ (Autor: Ángel Martín) Premis Consellería de Turisme

FOGUERES INFANTILS CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Paco Juan) 2n Premi. CAROLINAS ALTAS (Autors: la comissió) [Feta realment per Javier Mayor León] 3r Premi. GARBINET (Autors: la comissió) PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. DOCTOR BERGEZ-CAROLINAS (Autor: Andrés Europa) 2n Premi. POLÍGONO DE SAN BLAS (Autor: Juan Alberto Navarro) 3r Premi. BENALÚA (Autor: Francisco Carrasco) SEGONA CATEGORIA 1r Premi. HOGAR PROVINCIAL (Autors: la comissió) 2n Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 3r Premi. TÓMBOLA (Autor: Juan Capella) TERCERA CATEGORIA 1r Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Mauricio Gómez Jr.) 2n Premi. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autors: la comissió)

No hem pogut trobar les dotacions en metàl·lic d’aquests premis.

CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. “PER LA FESTA I MOSATROS” (Autors: La comissió) [Fog. Ciudad de Asís] 2n Premi. “OR I FLAMA” (Autor: Paco Juan) [Fog. Plaza de Santa María] 3r Premi. “XUPLA I AL TRENET” (Autors: la comissió) [Fog. Virgen del Remedio-La Paz] PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. “ELS CHUANOS” (Autors: La comissió) [Fog. Alfonso el Sabio] 2n Premi. “LO MILLOR DE LA TERRETA” (Autor:la comissió) [Fog. Mercado Central] 3r Premi. “UNS TREBALLEN ALTRES XUPLEN” (Autors:la comissió) [Fog. Ciudad de Asís] SEGONA CATEGORIA 1r Premi. “GENT JOVE D’AIGUA AL TOLDO” (Autors: la comissió) [Fog. San Antón Bajo] 2n Premi. “COMENCEM FORT” (Autors: la comissió) [Fog. Bola de Oro] 3r Premi. “AL PEU DEL BENACANTIL” (Autors: la comissió) [Fog. Pla-Hospital] TERCERA CATEGORIA 1r Premi. “EL CABASSET” (Autors: la comissió) [Fog. Maisonnave] 2n Premi. “ARRIBAR I POUAR” (Autors: la comissió) [Fog. José María Py] 3r Premi. “TOT BACORES” (Autors: la comissió) [Fog.Sagrada Familia] Barraca ‘Per la festa i mosatros’

Cat. Esp. POLÍGONO DE SAN BLAS (Autor: Paco Juan) 1a Cat. PORT D’ALACANT (Autor: José Iborra) 2a Cat. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: José Iborra) 3a Cat. ALTOZANO SUR-LAS PLAZAS (Autor: Juan Carlos Asensi) 4a Cat. JUAN XXIII-SEGUNDO SECTOR (Autor: Pascual Domínguez) Ninot Indultat Infantil

71

Protagonistes

José Ant. Martínez Bernícola El regidor que va aconseguir filosofar sobre la festa de Fogueres Per Juan Carlos Vizcaíno

Parlar de José Antonio Martínez Bernicola (1940, Oriol – 2009, Alacant) suposa referir-se a una figura fonamental en la normalització i canalització política de la inquietud cultural dins d’una ciutat com Alacant, una vegada es va consolidar la democratització de la seua vida municipal.

I és que Martínez Bernicola va ocupar la regidoria de Cultura durant tres legislatures, la qual cosa totalitzaria dotze anys com a responsable d’aquesta àrea. És un espai molt generós en el temps, però cal reconèixer-li que el va saber aprofitar. Èxits d’aquesta llarga singladura serien les magnífiques instal·lacions de l’Arxiu Municipal d’Alacant, la inauguració d’una dotzena de biblioteques en el tot el terme municipal, la realització de la sala d’exposicions de l’antiga Llotja del Peix, la creació de la Mostra de Teatre d’Autors Contemporanis, o els festivals de música i de titelles… En definitiva, un ampli bagatge per a algú que sobretot es va caracteritzar pel seu profund amor al flamenc, i que va compatibilitzar aquesta responsabilitat municipal amb la regidoria de Festes, en la seua última legislatura com a edil, quan aquesta va estar encapçalada per Ángel Luna, en qualitat d’alcalde d’Alacant, iniciada al juliol de 1991 i finalitzada a mitjan juny de 1995.

No pot dir-se que l’aportació festera de Martínez Bernicola fóra definitiva, o produïra resultats més o menys perdurables. No va anar així. És més, fins i tot en la seua singladura com a responsable municipal de Festes es va registrar el desmantellament del Museu de Fogueres instal·lat al castell -per causes més o menys comprensibles- depositant els seus continguts en un magatzem on aquests es van deteriorar. No obstant això, més enllà d’èxits, amb la figura d’aquest edil pot parlar-se d’una determinada i insòlita actitud. Algú a qui potser la seua pròpia timidesa, o potser l’absència d’una legislatura posterior, li va impedir assumir projectes que, just és reconèixer-ho, es trobaven planificats, i a qui l’inesperat canvi de govern produït en les eleccions municipals de maig de 1995, va impedir una definitiva consolidació.

I és que, per exemple, tenia planificada la instal·lació d’un nou Museu de Fogueres a l’emplaçament del ca-

72

rrer Major que actualment ocupa la regidoria de Comerç.

Lloc que sempre vaig considerar poc ampli, però que demostrava una inquietud pel vessant cultural i etnogràfic de la nostra celebració, que de manera incipient havia anat creixent en la seua estima personal.

I aquesta mirada a través del tamís de la cultura popular, pot ser que apareguera com el tret més distintiu d’implicació del desaparegut edil, i sobre la qual fins i tot va desgranar les seues inquietuds, per mitjà d’uns textos i reflexions inserides en publicacions festives, i fins i tot en discursos pronunciats, que en algunes ocasions van arribar a provocar la ironia dels seus crítics, ja que per moments semblava filosofar davant diverses qüestions del fet festiu, o indagar entorn d’una visió quasi metafísica, entorn de l’entranya interna d’una Festa, en la qual, d’altra banda, mai va arribar ni a penetrar ni, per descomptat, a fer evolucionar.

Aqueixa ja assenyalada timidesa, que a vegades podia camuflar-se a través d’una aparent -només aparent- actitud distant, cal reconèixer que no li va impedir afavorir una determinada comunió entre diferents elements de la cultura de la ciutat amb el context propi de les festes del foc alacantines. És una cosa que es materialitzaria de manera destacada en la formació dels jurats de fogueres. En les xarrades i reflexions que manifestava després dels dinars i debats de cada any. En la cura amb què va

Presentació de la revista oficial ‘Festa 93’ [VS]

confeccionar les revistes oficials “Festa” durant els quatre anys en què va exercir com a regidor de Festes -en l’última d’elles, sempre li agrairé que em permetera introduir-me com a col·laborador de la seua comissió assessora-.

Hi ha un element poc conegut de la inquietud emanada d’aquest intel·lectual inquiet, entorn d’una festa com la de les Fogueres, que en més ocasions de les desitjades se li va escapar. A la tardor de 1994, de manera discreta, però citant un bon nombre de figures rellevants de diferents facetes relacionades amb l’àmbit festiu, les va reunir durant un cap de setmana en un hotel de la platja de Sant Joan, a fi de promoure una sèrie d’intervencions i debats sobre la singladura viscuda aquell temps per les festes de juny. Una trobada que mai va ser anunciada ni assenyalada, però que em consta que sí que va ser gravat, encara que mai aquestes converses foren ni transcrites ni expressades. Una llàstima.

Aquesta mateixa inquietud manifestada per Martínez Bernicola, la podríem detectar en la singular i reiterada aportació a manera de xicotets assajos, en les ja citades revistes oficials “Festa”, on oferia mirades revestides d’un insòlit abast, sobre llegendaris artistes de fogueres com Pedro Soriano, Ramón Marco, o José Muñoz Fructuoso.

En aquesta capacitat a l’hora d’intentar brindar un cert abast intel·lectual en la seua delegada vinculació municipal amb el món de les nostres festes del foc, s’alberga de manera precisa la inquietud d’un home culte, educat i reflexiu, que potser en aquests quatre anys no va trobar

la manera de penetrar en un món foguerer tan fàcil d’assumir en aparença i, alhora, tan complex d’entendre si, en el fons, no hi ha voluntat de fondre-s’hi. Els pressupostos d’aquest quadrienni en Festes es van anar estancant, amb la qual cosa anaven aguditzant el seu desfasament any rere any -la pèrdua creixent de representativitat de la foguera oficial va ser un perfecte exponent d’aquest enunciat-.

El destí em va permetre compartir amb aquest home elegant, conversador i sempre reflexiu, el seu últim acte com a edil de Festes, la nit del 16 de juny de 1995. Va ser un sopar al restaurant Nou Manolín, que vam compartir tots els col·laboradors de la revista oficial “Festa 95”.

Una nit en la qual s’obria un altre temps per a la ciutat.

Només dos anys després, i de manera sempre lligada a la seua empremta personal, la premsa anunciava que José Antonio formaria part de la comissió d’Alipark. No li faria falta vestir-se amb la indumentària de la Festa, però en aqueixa singladura la veritat és que el vessant cultural d’aquesta comissió va aconseguir un gran relleu. Des de l’elaboració d’un estupend i guardonat llibret, fins a l’auspici d’una exposició de pintura d’artistes alacantins, àmbit en el qual sempre va gaudir de respecte i vertadera estima. Va ser l’última relació amb les fogueres d’un home que va retornar a l’ensenyament, en el qual estava ja a punt de la jubilació, i on un terrible i inesperat vessament cerebral va posar fi a la vida d’algú que encara tenia molt a dir a la ciutat i, qui sap, també al nostre Sant Joan.

1995. Sopar amb els col·laboradors de la revista oficial ‘Festa 95’. L’últim acte com a regidor de Martínez Bernicola [AJCV]

73

La

Festa de

1994

Un any d’estabilitat

Crònica de Juan Carlos Vizcaíno

1.

74

2.

Encara que al final d’aquest es produeixen dimissions en la Comissió Gestora, la veritat és que l’exercici 1993/1994 va ser el més estable del trienni en què Luis Botella va encapçalar la Comissió Gestora. És cert que ve estar menys caracteritzat per innovacions i canvis que el 1993, encara que no faltaren ambicioses i elogiables facetes com el cicle expositiu en diferents col·legis de la ciutat desenvolupat entre gener i maig de 1994. Per part seua, les festes de juny van estar marcades per la caiguda de dues de les obres que participaven en categoria especial.

tit de nóvia alacantina que s’havia de complementar amb la denominació. El 7 de setembre, el districte de San Fernando anunciava un superàvit de 850.000 pessetes, aconseguint una comissió de 70 foguerers en la seua majoria joves, i encaminant-se a una foguera d’uns dos milions que realitzaria Pedro Espadero. Es formaven amb celeritat les comissions de 1994, fundant-se la de Pàg. ant. 1.- El ‘Foguet’ inicia l’Entrada de Bandes [VS] 2.- Inauguració sede del Gremi d’Artistes de fogueres [VS] 3.- Maig de 1994. Festival d’elecció de la bellea del foc [VS]

EL RAVAL ROIG NO VOL FOGUERA Encara que l’exercici s’iniciaria amb certa peresa, va ser matiner el Gremi d’Artistes, ja que la nit del 31 de juliol va celebrar el seu sopar anual al restaurant ‘El Sorell’, on es va premiar Francisco Gisbert pel seu excel·lent debut en La Florida i era nomenada Sandra Maestro Chico, padrina de l’entitat. A principis d’agost es realitzava una segona assemblea per a elegir el president de Juan XXIII-Segundo Sector, que finalitzades les festes deixava un superàvit de més de mig milió i on Juanjo Aracil era reelegit. La vesprada del 20 se celebrava, als locals de la SCD ‘La Marina’, una tumultuosa assemblea per a constituir comissió de foguera al Raval Roig. Un centenar de veïns -i un plec de 240 signatures- es van oposar rotundament a la proposta d’un grup de joves lligats a aquest barri.

A la fi de mes, la Junta Central de Falles no convidava a festes la Gestora alacantina, donades les males relacions existents. Dies després responia Luis Botella que tot es devia als anacronismes existents en la utilització del ves3.

75

5.

Passeig de Gómiz, registrant-se el retorn de Los Ángeles, l’absència de Puente-Villavieja i, ja al març, de la de Tercera Edad-Pío XII. Per això mantindríem les 76 de 1993.

Entre aquestes, deu presidentes de foguera. Per part de l’òrgan rector era anunciat en el concurs de playback la presència de tres modalitats: infantil, juvenil i adulta.

A principi de setembre, el Museu de Fogueres instal·lat al Pavelló d’Enginyers del castell de Santa Bàrbara era desmantellat quasi de la nit al dia. Han passat quasi 30 anys i podem revelar les causes de tal decisió municipal. És cert que les seues instal·lacions eren obsoletes i molt limitades, però l’autèntica raó del tancament, en un edil caracteritzat per la lentitud de les seues decisions, va ser la presència com a porter d’una persona sense assegurar, que cobrava mensualment a partir de la constant recaptació en taquilla, donats els molts visitants del castell.

En previsió del possible escàndol i demanda, si es descobria aquesta anomalia legal, es va optar per simular una reorganització. El més lamentable és que calguera desmuntar els seus continguts i traslladar-los a un magatzem sense les més mínimes condicions, en comptes de mantenir-los en el seu recinte original, encara que aquest es tancara al públic. En aquest tema prompte coneixeríem les bandades produïdes, començant per la intenció de no tornar-lo a instal·lar al castell. Per aqueixes dates, Antonio Carrillos componia l’himne de la foguera Plaza de Santa María, i en aquest període de projectes de comissions, Nou Alacant finalitzava les festes amb més d’un milió de superàvit, que volien invertir en la compra d’un local. Florida-Portazgo comptava amb 30 foguerers i planificava un pressupost per a 1994 d’onze milions, tres d’ells destinats a la seua foguera. Virgen del Remedio-La Cruz concloïa amb 300.000 pessetes de superàvit i comptava amb 70 foguerers i 90 xiquets, esperant assolir els deu milions, i invertint 1.650.000 en la seua foguera, a realitzar per Juan Carlos Asensi. Per part seua, la comissió de Benito Pérez Galdós tenia 16 components i aspirava a cinc milions de pressupost. Era un exercici amb més d’una vintena de presidències renovades, mentre l’alcalde cobria els quatre components de Comissió Gestora que li permetia el reglament. A l’octubre, el cantant Julio Iglesias acceptava formar part del quadre d’honor de la foguera José María Py. La ‘novíssima’ Passeig de

76

Gómiz la formaven 35 foguerers, presidits per Eva M. Villacampa, jove de 23 anys, pressupostant tres milions i mig de pessetes i comptant amb 20 xiquets en la seua comissió infantil. Més ambiciosa, Foguerer-Carolinas aspirava a superar els díhuit milions de pessetes. Es detectaven algunes errades en la comptabilitat de la comissió sortint de Villafranqueza, i a mitjan mes s’inscrivien 120 actuacions en el Concurs de Playback. Els directius de Casa València a Barcelona es queixaven del tracte rebut en les passades festes per part de la Gestora, i seguien els balanços i projectes de comissions; Florida-Plaza de la Viña tenia 22 foguerers i projectava sis milions per a 1994, mentre que Tómbola, amb 38 festers, en pressupostava cinc.

AVENTURES D’UN MUSEU INEXISTENT Al novembre, la comissió d’Hernán Cortés contractava Pedro Espadero per sis milions, per al seu retorn a la categoria especial. En el primer ple de l’exercici la comercialització de ‘Foguet’ era encarregada a la firma ‘Puch Promociones’ i prompte veuríem pins i diversos objectes sobre la mascota de les nostres festes. Amb les sessions del XVII Campionat del Món de Gimnàstica Rítmica, s’inaugurava el Centre de Tecnificació, marc per als següents festivals d’elecció. El dia 7 es realitzava, als carrers de Foguerer-Carolinas, una exhibició de dotze pintors i per aqueixes dates, Juan Savall creava una penya herculana per a joves foguerers, que comptaria amb la negativa dels autors de ‘Foguet’ per a utilitzar el seu disseny abillat amb la samarreta blanc-i-blava. Alfonso Garrigós era homenatjat pels fallers de Dr. Manuel Candela-Puerto, de València. Polígono de San Blas reprenia la seua presència en especial amb Pedro Soriano i set milions de cost.

La seua comissió la formaven 47 foguerers i 23 xiquets, buscant un pressupost de quinze milions i mig de pessetes. Seguíem amb dades de comissions. Avenida Costablanca-Entreplayas albergava 21 festers i 24 xiquets. Calderón de la Barca, 22 i Santa Isabel, 80, comptant entre ells la seua secció juvenil. El dia 14 eren inaugurats els racons d’Obra Social del Hogar i Portuarios-Pla del Bon Repós. Era anunciada una convocatòria d’una comissió mixta Ajuntament i Gestora per a reconvertir el museu.

La regidora del PP, Elsa Martínez, autèntica assot del regidor Martínez Bernicola 4.

6.

7.

assenyalava que la idea era només un pegat. I és que el tema donaria joc durant tot l’exercici… i el següent. El 22 de desembre, el regidor ja disposava del disseny del projecte, que utilitzaria dues sales del castell -Sala Llarga i la Casa del Governador- contradient l’afirmat dos mesos abans, i Elsa Martínez li oposava no disposar de pressupost. A mitjan febrer, l’edil assumia no poder executar la idea abans de fogueres, i el 23 de març, ABC denunciava l’abandó dels ninots indultats desmantellats del museu.

Seria la pedra de toc que mai va entendre el bo de José Antonio; que un Museu de Fogueres hauria de tenir suficient amplitud i visió de futur per a recuperar i salvaguardar els ninots salvats del foc i atresorats cada any.

En una de les eliminatòries de playback es van descobrir un centenar d’entrades falsificades. Sèneca-Autobusos convocava una ambiciosa enquesta perquè experts i aficionats votaren les millors fogueres de la història. La vesprada del 20, Benalúa iniciava un any més el cicle de presentacions de bellees a la seua plaça de Navarro Rodrigo. Passeig de Gómiz s’estrenava convocant un concurs literari, i en les modalitats de playback, la mateixa Passeig de Gómiz triomfava en la modalitat adulta; Carolinas Bajas, en juvenils; i La Goteta, en infantils, dins d’unes finals celebrades al Teatre Principal. Tot això en un certamen que comptaria amb la participació de 59 fogueres i quatre barraques.

taurant Juan XXIII, el tradicional sopar de germanor amb uns 650 comensals, i on només van estar presents set barraques. En el seu torn de paraula, l’alcalde defensava que el món fester s’obrira més a la ciutat. El dia 21 es realitzava el brindis nadalenc a les bellees del foc del passat, i el veteraníssim Tomás Valcárcel patia una greu malaltia que el mantenia ingressat del 13 al 23 de desembre.

DIVULGACIÓ FESTERA PER COL·LEGIS Amb desembre arribava Fogueres en Nadal, que en alguns actes avançaven la seua celebració. El Certamen de Nadales ho feia la vesprada de l’11 de desembre amb dotze comissions infantils, i guanyant de nou Alipark.

Anunciaven la identitat dels Reis d’Orient en la cavalcada 1994; l’alcalde Ángel Luna, el president de la Diputació, Antonio Mira-Perceval i el director general de la CAM, Juan Antonio Gisbert, ambdós lligats al socialisme local.

Això va donar peu a una injustificada campanya des del conservador diari ABC que denunciava la politització de la cavalcada, a la qual se sumava el PP alacantí. La comissió de Villafranqueza es negava a autoritzar una barraca, es criticava l’absència de les Fogueres en Firalacant 93 i 15 aturats realitzaven un curs sobre fogueres realitzat per Ángel Martín. La nit del 18 es desenvolupava, al resPàg. ant. 4.- Maig de 1994. Festival d’elecció de la bellea del foc [VS] Pàg. ant. 5.- Juny de 1994. Presentació revista oficial ‘Festa 94’ [VS] 6.- Lliurament de premis de la Generalitat als llibrets [VS] 7.- Foguera Alfonso el Sabio (Autor: Fco. Javier Capella) [AJCV] 8.- Pregó de festes a càrrec de Vicente Hipólito [VS]

Arribava 1994 amb la cavalcada de Reis en la qual SSMM aterraven en helicòpter a la porta del palau provincial. A la seua arribada, s’iniciava un vistós festeig amb 17 carrosses, 13 bandes de música, una colla de dolçainers, el grup de danses ‘Cressol’, els 140 components de la centúria romana d’Oriola -en la qual es trobava l’oriolà regidor Martínez Bernicola- 30 cavalls, un ramat de borregos i una carrossa tirada amb bous escenificant un pesebre vivent. Hi havia qui, amb ironia, assenyalava que tan fastuosa desfilada era deguda a la singular personalitat dels monarques. Passat el nadal, tornàvem a la quotidianitat.

La comissió de Portuarios-Pla del Bon Repós pressupostava sis milions per a 1994. Foguerer-Carolinas realitzava una mostra de pintura i escultura a l’Ateneu, i Campoamor inaugurava el seu racó al carrer del Tinent Aguado, 26, mentre que en Passeig de Gómiz van rebre 25 articles per a participar en el seu concurs literari. Per la seua part, el jove Jesús Grao Garrido, amb només 23 anys i quatre d’aprenentatge al taller de Pedro Espadero, era acollit com a nou agremiat, signant la seua primera foguera en Dr. Bergez-Carolinas -l’any anterior realitzaria, sense signar, la de José María Py-. Les barraques demanaven que en festes se’ls proporcionaren lavabos i la nit del 18 de gener al restaurant ‘El Sorell’ dimitia la directiva del Gremi d’Artistes presidida per Pascual Domínguez que, entre altres èxits, havia eliminat el dèficit de 700.000 pessetes que arrossegava l’entitat. Aqueixa mateixa nit, Ángel Martín assumia la seua presidència. I el matí del 24, s’inaugurava, al col·legi Joaquín María López, la mostra itinerant de difusió de la Festa que ha8.

77

9.

via auspiciat la Comissió Gestora. Amb la presència de la bellea del foc, Sonia Molina, el president Luis Botella, i la directora del centre, Encarni Molina, es donava vida a una extraordinària iniciativa divulgativa que comptava amb el suport de la direcció territorial d’Educació, i s’estendria fins al 10 de maig per deu centres de la ciutat.

En els últims dies de gener, Monjas-Santa Faz anunciava una comissió de 32 foguerers, es convocava el X Certamen de Fogueres Experimentals, amb les mateixes característiques d’anys precedents, i la representació de les fogueres, encapçalada per la bellea del foc, viatjava a Madrid per a assistir a Fitur 94.

“ELS CHUANOS” EN LA PREMSA DEL COR Al febrer, la barraca “Alacant Jove” anunciava la seua participació en tres projectes socials, la comissió de Maisonnave la formaven 34 foguerers i la nit del 15, la barraca “Els Chuanos” realitzava, a l’Hotel Meliá Castilla de Madrid, un cuidat acte en el qual presentarien la seua portada 1994, alhora que rendirien un homenatge a l’alacantina Asunción Valdés. La iniciativa va tenir un enorme ressò en les revistes de tirada nacional. A mitjan mes es podien adquirir els pins realitzats amb diverses modalitats del ‘Foguet’ i Alfonso el Sabio anunciava un pressupost de set milions. El dia 24 es coneixia la resolució

78

del concurs de cartells de festes, en aquesta ocasió, amb la xifra rècord de 367 obres, potser animats per admetre format informàtic. 149 d’aquestes concorrien en la modalitat de fogueres, on triomfava la valenciana de 24 anys, Marisa Llongo Calabuig, amb la seua obra titulada “Todo en llamas”. S’avançava que el nou reglament no estaria en vigor fins a passades les fogueres de 1995, com així succeiria. El 4 de març coneixíem el desfalc de 600.000 pessetes provocat pel tresorer de la comissió de Tercera Edad-Pío XII, que provocaria la impossibilitat de plantar al juny i, sobretot, la fi d’aquesta comissió. El 6 de març, Sèneca-Autobusos presentava la seua foguera 1994 realitzada per tercer any per José Iborra “Waldo” i que tant sorprendria al juny, amb un cost de dos milions. L’11 convocaven una festa del Gremi a la discoteca ‘Jochey’, presentada pel jove artista Francisco Vázquez, i en Polígono de San Blas s’organitzava un certamen de dibuix i redacció. A causa de la denúncia d’una veïna, es tancava el racó de Pla-Hospital per excés de soroll i en Florida-Sur comptaven amb 26 foguerers amb predomini femení. Era presentada la publicació conjunta de les memòries de 1992 i 1993, i en entrevista a ABC, Luis Botella adduïa que el major problema de la Gestora era d’índole econòmic. Arribades les falles, Pepe Muñoz Fructuoso retornava a València, després de sis anys absent plantant en la secció 1a B per a Quart-Extramuros, on malgrat assumir inferioritat econòmica i traslladant les seues habituals línies d’Alacant, obtenia dos importants premis. Realitzaven mini convivències les 12 comissions del Sector Nord. Es coneixia la dura realitat de la jove foguerera de Nou Alacant, Clara Isabel Carretero, qui als seus 19 anys necessitava un complex tractament mèdic que l’obligava a viatjar als Estats Units. Les fogueres mostraven la seua solidaritat, ideant un festival per a recaptar fons i a mitjan abril, la comissió de Pla del Bon Repós recaptaria 342.000 pessetes per a ella, qui per aqueixes dates viatjaria a Houston.

Abril ens brindava més dades. La comissió de Garbinet només tenia 16 foguerers. La de Pla-Metal, 38, predominant-hi la joventut. Rambla en sumava 35 procedents de set famílies, recaptant tres milions i mig de pessetes en una demarcació on quasi no hi havia veïns. Colonia Requena tenia 14 festers dels quals onze eren dones. En el vèrtex oposat, Carolinas Altas ultimava un pressupost de vint milions, dels quals sis anirien a la seua foguera i dos i mig, a la seua equivalent infantil. El 6 d’abril, la festa sentia la mort en accident de trànsit del jove artista i fill de Juan Capella, Juan Antonio Capella Más, de només 20 anys. Tan sols dos dies després patia un altre accident de trànsit el veterà artesà Mauricio Gómez, la seua esposa i dos dels seus fills, i van haver de ser hospitalitzats. El Gremi els ajudaria a complir els seus encàrrecs per a juny. Per aqueixes dates, bona part del col·lectiu foguerer es mostrava disconforme que la Desfilada Folklòrica passara aquest any del 23 al 25 de juny, encara que es faria cas omís a aqueix rebuig. La barraca “Per la Festa i Mosatros” ultimava una atrevida portada de huit metres d’alçària. A mitjan mes, la Gestora demanava a l’Ajuntament que 10.

11.

les fogueres foren declarades festes oficials, cosa a la qual Elsa Martínez se sumava ardentment. Fins al gener de 1999 aquesta demanda, en el fons tan banal, no es compliria. Seguim amb dades de comissions. Altozano albergava 53 xiquets en la seua comissió infantil. El 2 de maig moria de manera fulminant M. Auxiliadora Saiz, esposa de Manuel Gomis, president d’Hernán Cortés, fet que va provocar un profund pesar en la Festa.

L’artista Muñoz Fructuoso patia una operació de vista de la qual es recuperava amb rapidesa. I al mes vespra de les fogueres, la Comissió Gestora repartia a cada comissió 25 entrades numerades i 10 sense numerar del pròxim festival d’elecció, posant-ne igualment nombroses a la venda, a dues mil pessetes les primeres i a mil les segones.

L’ELECCIÓ AL CENTRE DE TECNIFICACIÓ Un grup de foguerers es llançava -infructuosament- a sol·licitar a la Universitat d’Alacant avançar els exàmens de juny. La vesprada del 6 de maig s’inaugurava la seu del Gremi d’Artistes, situada al carrer d’Alcalá Galiano, 90.

El 7 es realitzava al matí la recepció a les bellees infantils a l’Ajuntament, i a la nit, la Gala del Casino, que en la seua celebració interior va suscitar crítiques, sobretot pel retard d’un sopar que va propiciar que el tradicional vals es realitzara a les dues i mitja de la matinada. La foguera Sèneca-Autobusos anunciava que el resultat de l’enquesta convocada mesos arrere -a la qual van respondre 73 dels 155 sol·licitats- va considerar “Amanecer”, de Pedro Soriano, plantada a Benalua el 1981, com la millor foguera de la història. José María Lorente Satoca, president de Carolinas Altas, rebria aquest any l’Emblema d’Or i Brillants i la comissió de Garbinet organitzava un concurs de playback amb substanciosos premis. Les pàgines d’ABC desvelaven les protestes de les dames d’honor de la bellea del foc cap a la Gestora, i es descartava aquest any celebrar la Barraca Popular al recinte de Campoamor, donades les obres a celebrar-hi. Del 13 al 15 de maig les bellees viatjaven de convivència fins al bell entorn rural de Fuertescusa (Conca), les dames d’honor, a València

12.

Pàg. ant. 9.- Barraca ‘Els chuanos’ (Autors: la comissió) 2n premi Categoría especial [JCV] Pàg. ant. 10.- Foguera Doctor Bergez-Carolinas (Autor: Jesús Grao) [JCV] 11.- Foguera La Florida (Autor: Francisco Gisbert Picó) 2n premi 2a categoría [AJCV] 12 i 13.- Exterior i cúpula interior de la foguera Polígono de San Blas (Autor: Pedro Soriano) [AJCV]

i les belleses infantils, a Ibi, mentre que els presidents es muntaven la seua viatjant fins a Eivissa. Per part municipal, s’adjudicava la pròxima ‘plaça del Barraquer’ a la situada enfront de l’ambulatori de Babel, al barri de La Florida.

I després de les convivències, ens endinsàvem en la setmana de l’elecció amb l’estrena del Centre de Tecnificació. D’entrada, passàvem de les quatre mil localitats del Pavelló Municipal a cinc mil asseguts -1.700 en pista i 3.300 en graderia-, una important millora. També en la seua acústica, en un acte que es desitjava acurtar el màxim possible. En aquests dies, el rector Andrés Pedreño renunciava a formar part del jurat, i assumia el seu càrrec el vicerector Antonio Mula. Javier Villacampa, artífex del festival, comentava la idea en escenificar l’arribada de la Festa en la recreació d’una plaça de la ciutat, on es reproduïa una foguera de 14 metres. El 18 de maig, moria Emilio Chipont, conegut periodista i col·laborador durant més de 30 anys del diari La Verdad, període en el qual la seua dedicació a les nostres festes va ser constant. Donades les seues estretors econòmiques, el veterà artista Julio Esplá posava en venda el seu valuós patrimoni fester, i Correus responia a la petició d’un segell amb la imatge de ‘Foguet’, formulada per foguerers infantils de Bola de Oro, amb el seu preceptiu ‘s’estudiarà’.

La nit del 21 se celebrava el festival titulat “Foguera del Foc”, àgil i fresc, amb 280.000 vats de so, presentat per Alicia Crevillén i Jaime Candela i en el qual es van estrenar els pasdobles ‘Luis Botella’ (Luis Molina) i ‘Comissió Gestora’ (Antonio Carrillos). Va ser un any d’extraordinari nivell entre les seues bellees, i minuts abans de la una de la matinada s’anunciava Verónica Pastor Antolines, de 18 anys, estudiant de COU a l’institut Nuevo de San Blas, com a bellea del foc 1994. El seu districte, Florida-Portazgo, que s’olorava la distinció, als pocs minuts disparava un castell de focs artificials. La vesprada següent i en el seu festival respectiu, Raquel Valls Requena, d’onze anys,

13.

79

14.

de la banda de la División Maestrazgo, i comptant com a mantenidor amb José Espadero. La vesprada següent, Raquel Valls era proclamada bellea del foc infantil. I encara quedava actualitat al maig.

A la fi de mes, dimitia la bellea de Garbinet i la de Plaza de Argel estaria a punt de fer el mateix. Sense conéixer encara el seu nou emplaçament, s’anunciaven les atraccions de la Barraca Popular 94; Duncan Dhu, Orquesta Platería, Presuntos Implicados, Amistades Peligrosas o Manolo Tena. No estava mal el cartell. La policia començava a traure les dents en assenyalar la falta d’acord amb l’Ajuntament de cara als serveis extraordinaris de festes… Tot s’arreglaria.

representant l’Hogar Provincial, era triada bellea del foc infantil, la segona aconseguida per aquesta singular comissió en cinc anys.

UNA ‘PLAÇA DEL BARRAQUER’ QUE NO VA PODER SER Triades les noves representants, Sèneca-Autobusos celebrava, entre el 24 i el 30 de maig, les seues segones jornades ‘La Fiesta a debate’, i Polígono de San Blas anunciava que la seua foguera seria visitable per dins. Els bombers desaconsellaven la realització de la proposta experimental guanyadora el 1993, optant per la del segon premi, del basc Javier Seco Goñi, titulada “Naturaleza en construcción”. L’encàrrec a Ángel Martín de realitzar-la es produïa el 24 de maig, a menys d’un mes de la plantà, i sense conèixer-se encara el seu emplaçament -finalment se situaria a la Gran Via, prop de la Barraca Popular d’aqueix any-. La barraca “L’Esclafit” anunciava una portada homenatge al escultor Bañuls i la comissió d’Ángeles-Felipe Bergé comptava amb 20 components. El matí del 27 es presentaven al saló blau els esbossos de fogueres oficials, ambdues realitzades per Paco Juan. La gran, “Alicante de día, Alicante de noche”, destacava per plasmar diversos elements de la vida alacantina, i la incorporació als seus baixos de la recreació d’un vehicle 600 de grandària natural, present en l’acte. Comptaria amb 24 ninots, 21 metres d’alçària i un cost de 6.250.000 pessetes i 750.000, la infantil. El dia 29 s’efectuava l’acte de proclamació de la bellea del foc, amb l’actuació

80

15.

Iniciat el desitjat juny, el Consell Escolar mantenia lectius el 20 i 21 de juny, desestimant la petició de la Comissió Gestora de declarar-los festius per rebre la petició fora de termini, la qual cosa provocaria la justa indignació de Luis Botella. L’alcalde promulgava un pacte amb la policia local per a tancar el seus serveis extres en festes, i s’anunciava que el 26 de juny s’inauguraria la plaça del Barraquer. La vesprada del 4 se celebraria a l’auditori de l’Esplanada el I Certamen de Pasdobles, auspiciat per la comissió de Virgen del Remedio-La Paz, que presidia Pedro Bellido. Hi participaven quatre agrupacions, s’homenatjava Conrado Albaladejo i s’estrenava el pasdoble ‘Nou Alacant’, compost per Bernabé Sanchís.

L’Associació de Veïns ‘La Voz’ protestava per la decisió d’anomenar la plaça del Barraquer, refermant dia a dia les crítiques al barri, fins al punt que en vespres de la plantà, els festers renunciaven a aquesta distinció. El 5 de juny, es realitzava el multitudinari Festival de Paelles, i trenta xiquets formaven la comissió infantil d’Obra Social del Hogar, artífexs de la seua pròpia foguera infantil. Prompte, el barri de La Florida recuperava la polèmica, ja que el 8 de juny era anunciat el marc de la Barraca Popular; l’antiga cotxera de tramvies, amb un pressupost de quasi 42 milions, i unes dimensions de 4.000 metres quadrats. La decisió provocava protestes en el veïnat que, a fets consumats, es manifestarien el 18 de juny per a demanar que aquesta no s’instal·lara allí el 1995. Se’ls faria cas.

L’EXPOSICIÓ DEL NINOT, AMUNTEGADA En vespres de festes, la nit de l’11 al 12, un incendi cremava parcialment el taller de Pedro Espadero a Santa Faç, destruint la foguera infantil de José María Py i causant danys per un milió de pessetes. Per fortuna, podria acabar amb els seus encàrrecs. El 14 s’inaugurava l’Exposició del Ninot amb la impossibilitat de realitzar-la al palau del comte Lumiares, en existir amenaça de ruïna. Per això, es recuperaven els baixos de l’ajuntament. Però el 1994 hi participaven 57 grups adults, 43 infantils i en aquesta ocasió, per fortuna, només 6 maquetes de fogueres infantils, la qual 14.- La foguera d’Hernán Cortés desfilant en el lliurament de premis [VS] 15.- Foguera Parque-Plaza de Galicia (Autor: Manuel Algarra) 1r premi 3a categoría [JCV] Pàg. seg. 16.- Foguera Hernán Cortés (Autor: Pedro Espadero) 1r premi categoría especial [JCV]

nestoltes venecià, que obtenien 360 vots. En l’equivalent infantil, triomfava la impecable recreació de ‘La Bella y la Bestia’, modelada per Javier Gómez per a Foguerer-Carolinas, amb 678 vots. A mitjan matí del 19 de juny es realitzava, davant el Monument al Foguerer, l’homenatge a foguerers i barraquers morts, i ens vèiem en la voràgine de la plantà. El 20 s’iniciava la Festa -al matí, la ciutat vivia el seu habitual caos de trànsit- amb el pregó del locutor radiofònic Vicente Hipólito, on destacaven les seues mencions afectuoses a Gastón Castelló i Otilio Serrano.

Després de les seues paraules discorria la Cavalcada del Ninot amb la participació de 61 fogueres precedides per l’estrena d’una recreació en gran volum de ’Foguet’ que obriria totes les desfilades oficials, en una festiva parada que guanyaria la comissió de Santa Isabel. Se celebrava la primera revetla en tots els districtes i instal·lacions juvenils, entre elles, el Racó Universitari instal·lat a Canalejas. Aquest matí mateix es presentava, de manera molt tardana, la revista oficial ‘Festa 94’ i a la vesprada, la correguda de bous en mà a mà, Jesulín de Ubrique obtenia tres orelles i dos, Julio Aparicio.

cosa va obligar que les figures s’exposaren amuntegades, i fins i tot les infantils es disposaren per les escales d’accés a la primera planta. Una estampa lamentable, en la qual es degué haver buscat un emplaçament més digne per a la mostra infantil, independent de l’adulta, com havia passat en alguna edició prèvia. Les fogueres i barraques costaven 138 milions el 1994 i les categories adultes es distribuïen així; 3, en categoria especial; 9, en primera; 15, en segona; 18, en tercera; 19, en quarta; i 12, en cinquena. La barraca “Los Gorilas” anunciava que els GOE de Rabassa eren nomenats ‘Goril·les de l’any’ i el premi de la regularitat en l’Hércules el rebia el jugador Pascual Luna Parra.

El 17 de juny s’autoritzava plantar, si no es destorbava el trànsit, i al recinte militar de Rabassa es realitzava un acte d’homenatge a les nostres celebracions, amb la cremà d’una foguera realitzada per Armando López Sarabia, i la presència de més de dues mil persones. El llibret de Diputació-Renfe obtenia les 500.000 pessetes del primer premi a l’Ús del Valencià instaurat per la Generalitat, mentre Sèneca-Autobusos triomfava en el concurs de llibrets. Es presentava la revista oficial ‘Fogueres 94’ i s’inaugurava, als jardins del palau provincial, l’exposició de les 29 maquetes del X Certamen de Fogueres Experimentals. En l’anonimat fester, moria als 87 anys, Manuel Albert González, el millor cartellista de la nostra festa, alhora que com a artista de fogueres va destacar en els primers seixanta pels seus dissenys avantguardistes.

CAIGUDES, ACCEPTABLE NIVELL… I UNA GENIALITAT DE “WALDO” El matí del 21 de juny ens brindava el nou aparador artístic i efímer de 1994. Amb un balanç d’aprovat ras, farem un repàs a la participació dels seus autors més rellevants.

Citarem els eficaços dissenys de Javier Capella, amb unes fogueres d’estructura arquitectònica; Foguerer-Carolinas, Alfonso el Sabio, Ángeles-Felipe Bergé i Campoamor Norte. Paco Juan se cenyia a obres interessants en Port d’Alacant i Plaza de Santa María. Muñoz Fructuoso ratificava el seu bon fer en La Goteta. El jove Mauricio Gómez Fonseca revelava maduresa amb les seues complexes composicions per a Polígono de Babel, San Blas Alto, Nou Alacant o Carrer de Sant Vicent. Granja Camarasa es limitava a fogueres de nivell mitjà executades amb puresa, com Pla-Metal o la singular d’Explanada. Francisco García Parra era ajudat per Alejandro Orenes amb bons resultats en San Blas i San Nicolás de Bari. El debut de Jesús Grao en Dr. Bergez-Carolinas era elogiat; la seua inoblidable figura de ‘Terminator’ amb moto seria un dels grups més recordats de 1994. També l’atreviment i l’originalitat compositiva de José Manuel García “Pachi” en Carolinas Bajas, la professionalitat de Pedro Soriano en Bola de Oro, Juan Carlos Asensi en Mercado Central o Pedro Espadero per a San Fernando. Caldria destacar l’aportació d’autors valencians com Vicente Almela en Diputació-Renfe i Plaza de Ruperto Chapí, Manuel Algarra en Parque-Plaza de Galicia, els germans Colomina en Benito Pérez Galdós o, de manera especial, Francisco Carrasco en la monumental Benalúa.

No obstant això, en una edició on s’alternaven bones fogueres amb altres previsibles i fins i tot oblidables-, va haver-hi dues excepcions. Una seria la ratificació del talent de Francisco Gisbert Picó amb la seua elegant i figurativa foguera de La Florida -lamentablement no premiada-.

L’altra, l’extraordinària obra de Sèneca-Autobusos, al meu parer, la millor plantada a Alacant en la dècada dels 90.

Quinta essència del talent de José Iborra “Waldo”, va oferir una creació insòlita i fascinant, realitzada amb materials naturals, i que en la seua plantà va comptar amb la col·laboració de nombrosos artistes plàstics. “En busca de Sant Joan” va ser una foguera de profunda bellesa. Un punt sense retorn en l’art efímer d’Alacant, davant el qual, com a foguerer d’aquesta comissió, recorde que m’asseia a

Corrien acusacions sobre una suposada negligència en el lliurament de permisos de plantà per a les barraques, que Gestora i Ajuntament s’afanyaven a desmentir, ja que el matí del 18 s’havien lliurat els de 67 de les 91 barraques. En les deliberacions del jurat de fogueres s’estipulaven huit conceptes complementaris de valoració.

A la vesprada es coneixien els Ninots Indultats de 1994.

L’adult l’aconseguia la foguera Carolinas Altas, amb un parell de pobres figures vestides de tela simulant el car-

16.

81

17.

vegades, comprovant les reaccions sempre positives dels seus incessants espectadors. A tall d’anècdota, la nit de la plantà vam rebre la visita de l’alcalde Ángel Luna, acompanyat pel seu secretari particular, Conrado Albaladejo, els qui ens van dir divertits “Us canviem aquesta foguera per l’oficial”.

La foguera oficial brillava en la seua perfecta execució, i fins i tot alguns elements joiosos -l’escena del 600, la gran lluna humanitzada del seu cos central-, però va mancar d’un major pressupost que n’accentuara la minvada monumentalitat. I en categoria especial, d’un costat s’apreciava l’escassa inspiració de Javier Capella en Carolinas Altas, amb un acabat molt tosc. Pedro Soriano, en el seu retorn a especial, ratificava l’abandó de les qualitats que van enaltir les seues atrevides composicions en el passat. En la seua oposició, “El templo de la Fiesta” oferia unes colossals dimensions, però es revelava d’escassa finor. L’enorme cúpula es podia visitar en el seu interior, envoltant el conjunt una acerada crítica festera. I Hernán Cortés ratificava el gust de Pedro Espadero per composicions atrevides i fins i tot insospitades, a les quals no acompanyava la minuciositat en el seu desenvolupament. Les cartes estaven tirades, a les 13.10 es desplomava, davant la presència de diversos jurats -entre ells, Enrique Cerdán Tato i el regidor Martínez Bernicola- la creu que presidia la monumental obra de Polígono de San Blas -de 27 metres d’alçària- i un dels seus capitells. Poc més de mitja hora després es desplomava la rematada de Carolinas Altas, per fortuna també sense víctimes, i fins i tot la foguera de Santa Isabel -de Pedro Soriano- era acordonada i subjectada amb cordes. Els incidents van convulsionar la deliberació del jurat, plantejant amb cruesa Martínez Bernicola si les dues fogueres caigudes podien optar a premi. Després d’obtenir un majoritari i raonat rebuig dels seus components, es va sotmetre a votació la foguera Hernán Cortes, que triomfaria amb la següent votació: 45 vots per a rebre el primer premi, set per a segon i tres per a tercer, mentre cinc jurats optaven per declarar-lo desert i tres votaven en blanc. En la categoria especial de fogueres infantils, la votació per a primer premi establia 30 vots per a Carolinas Altas, 25 per a Foguerer-Carolinas i 5 per a Dr. Bergez-Carolinas. Per a segon premi, 49 vots anaven a Foguerer-Carolinas, 14 per a Doctor Bergez, 9 nuls i un en blanc. Triomfava la preciosista obra del valencià Francisco López, ini-

82

18.

ciant un cicle d’èxits que es prolongaria fins a 1997. 19 de les 78 fogueres de l’edició es realitzaven fora dels tallers alacantins, i quatre dels sis primers premis de categories adultes requeien en fogueres del centre de la ciutat. Tres fogueres infantils realitzades per Pedro Soriano -Virgen del Remedio-La Paz, Passeig de Gómiz i Calderón de la Barca- eren desqualificades. A la vesprada, la correguda de bous era qualificada com un autèntic circ, obtenint dues orelles cadascun dels tres matadors; Jesulín de Ubrique, Manuel Díaz ‘El Cordobés’ i Miguel Báez ‘El Litri’. A la nit, la Festa recobrava el pols amb l’Entrada de Bandes, en la qual rebia el primer premi la comissió de Nou Alacant.

UN ‘PREMI AZORÍN’ AL MARGE DE LA FESTA El matí del 22 de juny discorria amb celeritat la desfilada de Lliurament de Premis, on Hernán Cortés arreplegava huit banderoles de premi. Durant tot el dia, Pedro Soriano s’afanyava, grua al rest, en reparar al màxim la seua foguera de Polígono de San Blas, i per part del Gremi s’avançava la convocatòria d’una assemblea per a debatre les circumstàncies viscudes. A la vesprada, Enrique Ponce rebia dues orelles en la correguda de bous, eixint a coll, i a la vesprada, discorria l’Ofrena de Flors, en la qual triomfava la comissió de la Goteta. Sobre les onze de la nit, es produïa un succés tràgic a l’interior de la foguera Princesa Mercedes, ja que un jove policia se suïcidava, davant el lògic sobresalt dels festers presents. A mitjan matí del 23, Federico Trillo, llavors vicepresident segon de les Corts, actuava com a mantenidor en l’homenatge anual a Gabriel Miró, Pedro Espadero rebia de mans de Luis Berenguer el taló d’un milió de pessetes pel seu triomf en la categoria especial i el seu ninot de Raúl Álvarez Antón era indultat per l’Ateneu. Aquesta mateixa nit, a Alacant, l’escriptor Gonzalo Torrente Ballester rebia el ‘Premi Azorín’ en un acte de gran relleu que va discórrer al marge de la voràgine festiva. La nit del 23 al 24 es produïa a l’entorn de l’avinguda del Dr. Gadea una multitudinària baralla de cent joves amb diversos ferits i

19.

quatre detinguts. I és que malgrat situar la Barraca Popular a la Florida, la joventut havia triat per a divertir-se l’entorn de la plaça del Dr. Balmis, convertint-lo en “un gran bar”, en paraules de l’escriptor i periodista Mariano Sánchez Soler. En aquesta ocasió, la Desfilada Folklòrica abandonava la nit gran de les nostres festes. Ens endinsàvem en la jornada de Sant Joan, anunciant-se per a la cremà 23 equips de bombers amb 308 efectius; d’ells, 140 policies locals i 103 bombers. Per a cremar Hernán Cortés, es requeria desallotjar la plaça on se situava la foguera a mitjan vesprada. Javier Capella es mostrava dolgut davant les crítiques rebudes per alguns dels seus companys de professió. I en la tradicional correguda, Luís Francisco Esplá eixia a coll, en rebre dues orelles. En la cremà es van registrar tres incidents, per fortuna sense gravetat. Un policia resultava ferit en el ritu del foc en Benalua. Una jove es desmaiava en Calvo Sotelo, davant l’allau de gent i, finalment, una jove es despullava davant de la foguera Hernán Cortés, i rebia la porrada d’un policia al cap. Eren tots, unit a la baralla de la nit anterior, ressons d’aqueixa ‘santferminització’ que s’anava instaurant en les Fogueres. No obstant això, l’incident més nomenat i pintoresc es desenvolupava en Carolinas Altas. Per causa de les discussions existents entre bombers i el president de la comissió sobre les mesures de seguretat que calia aplicar per a procedir a la seua cremà, aquesta no se celebrava fins a les 7 del matí, ja en ple dia i davant una gran gentada.

Pàg. ant. 17.- Foguera La Goteta (Autor: José Muñoz Fructuoso) 2n premi 1a categoría [AJCV] Pàg. ant. 18.- Foguera Sèneca-Autobusos (Autor: José Iborra Barbancho) 1r premi 1a categoría [JCV] 19.- Foguera Santa Isabel (Autor, Pedro Soriano) 5é premi 1ª categoría [AJCV] 20.- Cremà, en la matinada del 25 de juny, de la foguera Carolinas Altas [VS]

LA CRISI QUE NO VA SER PER A TANT El dia 25 es netejava amb intensitat la ciutat, especialment aquelles zones on la presència juvenil va ser més multitudinària. A la vesprada, discorria la Desfilada Folklòrica Internacional amb participació de grups de Mèxic, Holanda i Suècia i comunitats espanyoles com Astúries, Castella-la Manxa, Galícia, Múrcia i la Comunitat Valenciana mateixa.

L’endemà era celebrada la Desfilada de la Província, amb la participació de huit localitats alacantines i les representants dels districtes. Donats els batibulls produïts, per part municipal, assenyalaven que el 1995 els permisos de fogueres, barraques i racons es regularien en una ordenança consensuada. El 27, Jesús Soto i Álvaro Uña triomfaven en el X Certamen de Fogueres Experimentals amb la seua proposta titulada “Entre el cielo y la tierra”. Finalitzats els concursos pirotècnics, Zamorano Caballer vencia en el de Mascletaes amb la disparada el 24 de juny. Per part seua, Ferrández Felices ho feia en castells per l’oferit la nit del 28. Ens endinsàvem al juliol, i el dia 3 es desenvolupava el Dia del Foguerer Infantil al parc aquàtic ‘Octopus’. Prompte es coneixia la dimissió de tres components de la Comissió Gestora -Javier Villacampa, Gerardo Patón i Yolanda Escrich- per diferents circumstàncies. El 9 de juliol es realitzava, a l’entorn de la Comandància de Marina, el ‘Sorteig de Turisme’ de la Loteria Nacional. La comissió de Polígono de San Blas denunciava Pedro Soriano per les circumstàncies viscudes en la seua foguera, i fins i tot el Gremi d’Artistes l’advertia de la gravetat del que havia succeït. Els responsables del Racó Universitari donaven 800.000 pessetes a causes altruistes, i Bola de Oro liquidava el dèficit arrossegat dels últims anys, culminant l’exercici amb un xicotet superàvit de 50.000 pessetes. El 22 de juny, la foguera Pla-Metal inaugurava la seu social, en el número 10 del carrer de la Immaculada del Pla, i el 24, una sèrie de xiquets russos afectats per la catàstrofe de Txernòbil eren convidats a berenar al racó de l’esmentada foguera Bola de Oro. Conscient de la crisi que albergava l’entitat, la Comissió Gestora convidava els presidents de les fogueres -excloïa els de barraquesa un vi d’honor, potser per a calmar els ànims. El 28 de juliol se celebrava el preceptiu Ple Extraordinari de Tancament, sense majors contratemps, on la Gestora finalitzava l’exercici amb 607.505 pessetes de superàvit, dins d’un pressupost general de 73 milions i mig d’ingressos, dels quals 23 els havia generats directament l’entitat a base d’espònsors i mitjans propis. En aqueixa convocatòria, la comissió de Doctor Bergez-Carolinas era nomenada ‘Foguera Exemplar 1994’.

20.

83

DADES DE

LA FESTA

1994

76 Fogueres (més dos fora de concurs) 76 Fogueres Infantils (més una fora de concurs) 90 Barraques Bellea del Foc: Srta. Verónica Pastor Antolínez (Foguera Florida-Portazgo) Bellea del Foc Infantil: Xiqueta Raquel Valls Requena (Foguera Inf. Hogar Provincial) Cartell premiat: “Todo en llamas” (Autor: Marisa Llongo Calabuig) Premi de 500.000 ptes.

Pregonero de Fogueres: Vicente Hipólito Díaz-Pacheco (Locutor de ràdio) Ninot Indultat: “Parella de carnaval” (Foguera Carolinas Altas) (Autor: Fco. Javier Capella) Ninot Indultat Infantil: “La bella i la bèstia” (Foguera Inf. Foguerer-Carolinas) (Autor: Javier Gómez) Cense ciutat: 274.964 habitants Cartell de Fogueres

PREMIS FOGUERES CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. HERNÁN CORTÉS (Autor: Pedro Espadero) 2n Premi. Desert 3r Premi. Desert

PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: José Iborra) 2n Premi. LA GOTETA (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 3r Premi. PORT D’ALACANT (Autor: Paco Juan) 4t Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Pascual Domínguez) 5é Premi. SANTA ISABEL (Autor: Pedro Soriano) SEGONA CATEGORIA 1r Premi. CAROLINAS BAJAS (Autor: José Manuel García) 2n Premi. LA FLORIDA (Autor: Francisco Gisbert) 3r Premi. MAISONNAVE (Autor: Fco. Granja Camarasa) 4t Premi. POLÍGONO DE BABEL-B. PÉREZ SALES (Autor: Mauricio Gómez Jr.) 5é Premi. BENALÚA (Autor: Francisco Carrasco) TERCERA CATEGORIA 1r Premi. PARQUE-PLAZA DE GALICIA (Autor: Manuel Algarra) 2n Premi. DIPUTACIÓN-RENFE (Autor: Vicente Almela) 3r Premi. BOLA DE ORO (Autor: Pedro Soriano) 4t Premi. DOCTOR BERGEZ-CAROLINAS (Autor: Jesús Grao)

84

Foguera Hernán Cortés

5é Premi. CALVO SOTELO (Autor: Enrique Burriel) QUARTA CATEGORIA 1r Premi. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autor: Paco Juan) 2n Premi. EXPLANADA-PUERTO-POSTIGUET (Autor: Francisco Granja) 3r Premi. BENITO PÉREZ GALDÓS (Autors: Germans Colomina) 4t Premi. RAMBLA DE MÉNDEZ NÚÑEZ (Autor: Enrique Burriel) 5é Premi. MONJAS-SANTA FAZ (Autor: Ángel Martín) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. SAN NICOLÁS DE BARI-BENISAUDET (Autor: Fco. García Parra) 2n Premi. PLAZA LO MORANT (Autor: Juan Carlos Asensi) 3r Premi. SAN ANTÓN ALTO (Autor: Vicente llácer) 4t Premi. JOSÉ MARÍA PY (Autor: Pedro Espadero) 5é Premi. GARBINET (Autor: Pedro Vte. Baenas) Premis Consellería de Turisme Cat. Esp. (590.000 Pts.) HERNÁN CORTÉS (Autor: Pedro Espadero) 1a Cat. (255.000 Pts.) SANTA ISABEL (Autor: Pedro Soriano) 2a Cat. (205.000 Ptes.) BENALÚA (Autor: Francisco Carrasco)

BARRAQUES CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. “LO MILLOR DE LA TERRETA” (Autors: la comissió) [Fog.Mercado Central] 2n Premi. “ELS CHUANOS” (Autors: la comissió) [Fog. Alfonso el Sabio] 3r Premi. “PER LA FESTA I MOSATROS” (Autors: la comissió) [Fog. Ciudad de Asís] Foguera Infantil Carolinas Altas

Ninot Indultat

3a Cat. (165.000 Ptes.) BOLA DE ORO (Autor: Pedro Soriano) 4a Cat. (130.000 Ptes.) CALDERÓN DE LA BARCA-PL. ESPAÑA (Autor: Pedro Soriano) 5a Cat. (105.000 Ptes.) GARBINET (Autor: Pedro Vte. Baenas) MILLOR CRÍTICA MUNICIPAL HERNÁN CORTÉS (Autor: Pedro Espadero)

FOGUERES INFANTILS CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Fco. López Albert) 2n Premi. FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Javier Gómez) 3r Premi. DOCTOR BERGEZ-CAROLINAS (Autor: Andrés Europa) PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. BENALÚA (Autor: Francisco Carrasco) 2n Premi. POLÍGONO DE SAN BLAS (Autor: Juan Alberto Navarro) 3r Premi. CAROLINAS BAJAS (Autor: Fco. Javier Capella)

TERCERA CATEGORIA 1r Premi. SAN NICOLÁS DE BARI-BENISAUDET (Autor: Fco. García Parra) [Feta realment per Alejandro Orenes] 2n Premi. SANTA ISABEL (Autor: Andrés Europa) 3r Premi. COLONIA REQUENA (Autor: Fco. García Parra) QUARTA CATEGORIA 1r Premi. LA GOTETA (Autora: Concha García) 2n Premi. PLA DEL BON REPÓS (Autor: Salvador Riquelme) 3r Premi. GARBINET (Autor: Pedro Vte. Baenas) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. BARRIO OBRERO (Autor: Juan Capella) 2n Premi. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autor: Andrés Arévalo) 3r Premi. SAN FERNANDO (Autors: la comissió)

PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. “PICA I VOLA” [Fog. San Fernando] 2n Premi. “GENT JOVE D’AIGUA AL TOLDO” (Autors: la comissió) [Fog. San Antón Bajo] 3r Premi. “MARXA DAMUNT DE TOT” (Autors: la comissió) [Fog. Florida-Sur] SEGONA CATEGORIA 1r Premi. “COMENCEM FORT” (Autors: la comissió) [Fog. Bola de Oro] 2n Premi. “AÇÍ NO FEM RES” [Fog. Calvo Sotelo] 3r Premi. “ÑAS COCA” (Autor: Vicente Almela) [Fog. Plaza de Ruperto Chapí] TERCERA CATEGORIA 1r Premi. “SEGUIM SENSE TINDRE UN CLAU” [Fog. Tómbola] 2n Premi. “MES QUE AMICS” [Fog. Francisco Albert] 3r Premi. “DEMÁ SERÁ MES” (Autors: la comissió) [Fog. Benalúa]

Ninot Indultat Infantil

Barraca ‘Lo millor de la terreta’

SEGONA CATEGORIA 1r Premi. CALVO SOTELO (Autors: Enrique Burriel) 2n Premi. ÁNGELES-FELIPE BERGÉ (Autor: Fco. Javier Capella) 3r Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Mauricio Gómez Jr.)

85

Protagonistes

Luis Botella García El president dels canvis i innovacions

Per Juan Carlos Vizcaíno

Quan han passat quasi tres dècades, cal assenyalar que el trienni en què Luis Botella va ocupar la presidència de la Comissió Gestora va estar dominat per la controvèrsia. Eren temps on la Festa es va caracteritzar per la seua vivor, però alhora, potser sí que va haver-hi alguna cosa a recriminar a la seua gestió; la manca de capacitat de diàleg, arma sempre imprescindible per a la direcció de les Fogueres. En qualsevol cas, una mirada distanciada sobre la seua gestió aboca no sols un balanç més positivo, ja que sobretot el seu primer any de gestió va demostrar la seua capacitat per a atendre importants necessitats, sinó que fins i tot va articular innovacions que segueixen vigents anys després. És a dir, que la seua aportació va ser fructífera, valenta i perdurable.

Luis Botella García naix a Asp (Alacant) l’1 de gener de 1942. Amb poques setmanes la seua família es trasllada a la capital, on establirà la seua trajectòria vital, excepte en ocasionals destins professionals. La implicació festera de Botella s’inicia durant la dècada dels setanta, formant part de barraques com “Nanos i Gegants” o, posteriorment, la tan efímera com reconeguda “Ploma i Ferro”.

86

Prolongarà la seua implicació en el món barraquer i el 1985 fundarà i presidirà la denominada “Entreu i Xupleu”, adscrita al districte d’Hernán Cortés. El 1986 s’integrarà en aquesta foguera, abans de formar part durant diversos anys de la d’Alfonso el Sabio, on arribarà a ser vicepresident primer. La seua singladura festera brinda un important gir a partir de les eleccions a Comissió Gestora d’octubre de 1986, on Conrado Albaladejo ix elegit president al costat de la seua candidatura de manera molt ajustada. L’alcalde José Luís Lassaletta incorpora a l’entitat quatre noms que li permetia el reglament de la Festa. Un d’ells seria Botella. Les relacions de veïnatge i amistat que el regidor mantenia amb ell li van permetre ser un d’aquests quatre components, accedint a l’òrgan rector com a relacions públiques. Prompte s’integraria en l’equip d’Albaladejo, que el nou president va saber embridar molt bé a base de carisma, i en la remodelació que es produeix a la tardor de 1987, accedirà al càrrec de vicepresident primer. Com a record concret, Luís Botella va ser l’encarregat, el 1990, d’aconseguir la presència en les Fogueres del V Centenari d’un bon nombre de reines de festes de capitals espanyoles, la qual cosa va fructifi-

Elecció de la bellea del foc 1994 [VS]

car en una considerable presència d’aquestes representants a la nostra ciutat. Seria aquest el primer dels dos exercicis en què Botella tornava a exercir com a relacions públiques ja que, en formar part de la candidatura de Conrado Albaladejo, reelegida a l’octubre de 1989, es va trobar que l’alcalde Lassaletta va voler que un dels seus designats n’ocupara la vicepresidència primera. Quan l’alcaldia passa d’aquest a Ángel Luna, Botella serà reposat en el càrrec que havia ocupat fins a la tardor de 1989.

En iniciar-se l’estiu de 1992, Luis Botella manifesta a l’agost la seua intenció de presentar-se a encapçalar la Comissió Gestora. Les eleccions se celebren el 26 d’octubre de 1992, i en elles venç amb 41 vots enfront dels 25 de la candidatura d’Andrés Lloréns i els quatre de la de José Pérez García. Des d’aqueix moment i amb l’ajuda del seu equip, el nou president es llança a una valuosa successió de canvis, innovacions i èxits, que amb la deguda distància, revelen una enorme intuïció per a albirar diverses de les necessitats que llavors albergava la Festa. Una d’elles seria crear una estructura sobre la quas molt prompte s’establirien els sectors en el col·lectiu foguerer. Encara que amb posterioritat aquest disseny seria modificat, però ningú pot negar a Botella la primacia en aquest interés. Un altre exemple el proposarà en incorporar-se un nou itinerari per a desfilades oficials, que a partir de la cavalcada de Reis de 1993, partirà des de la plaça dels Cavalls, discorrent per Alfons el Savi, i abandonant el molt més curt i pobre del carrer de Sant Vicent.

La capacitat d’innovació de l’equip de Botella no es detindrà. Al març de 1993 -i amb la imprescindible anuència municipal- resoldrà una de les majors mancances de què llavors patien les nostres fogueres. Seria la consecució d’una nova i molt més espaiosa seu per a la Comissió Gestora, situada al carrer de Serrano, 5, abandonant la quasi tercermundista que durant tretze anys va mante-

1995. Presentació revista oficial ‘Fogueres 95’ [VS]

nir l’entitat a l’antiga estació d’autobusos. Unes instal·lacions que van permetre un adequat desenvolupament de les seues activitats, i que es va prolongar fins que al febrer de 2003 es van traslladar de manera ja definitiva fins a l’actual Casa de la Festa.

Va ser un èxit que haguera justificat tota una legislatura.

No obstant això, l’obstinació de l’equip de Botella no es va detenir ací, ja que convocaria un concurs per a crear una mascota que representara i simbolitzara de manera simpàtica les nostres fogueres. Ho va aconseguir quan aquesta convocatòria -de notable participació- va triar que “Foguet” ocupara aquest paper, aconseguint en molt poc temps que aquesta mascota calara amb força en les festes. Ho faria, fins al punt que en les desfilades oficials de 1994 i 1995, aquestes s’iniciarien amb la presència d’una reproducció a gran volum en material inflable. És una pena que el pas del temps haja ignorat l’existència de “Foguet”, present, no obstant això, en la memòria popular de la nostra celebració. En les festes de 1993, Botella celebra per primera vegada l’Homenatge a Foguerers i Barraquers Morts enfront del monument al foguerer, en el seu moment amb una molt escassa presència de públic. Però ningú pot negar que va ser la primera llavor del que hui dia constitueix la primera cita de l’inici de les festes. Podem parlar del magnífic cicle de difusió de la Festa per col·legis que es va celebrar el 1994, o de la sensibilitat per a apostar per emplaçaments més amplis per a celebrar l’elecció de la bellea del foc.

Inquietuds totes elles que va albergar en una constant recerca de millora.

Després d’abandonar la màxima responsabilitat de les Fogueres a la tardor de 1995, Botella va prolongar la seua inquietud festera exercint com a jurat de fogueres en nombroses ocasions, alhora que formant part, el 2018, de la comissió assessora del 90 aniversari de les Fogueres.

87

La

Festa de

1995

Les especials es disparen Crònica de Juan Carlos Vizcaíno

1.

88

2.

Ha succeït en alguna ocasió. S’han celebrat festes d’extraordinària brillantor que, al mateix temps, atresoraven un rerefons convuls dins del col·lectiu foguerer. Va passar el 1968, en plena ègida de Tomás Valcárcel. El 1982, últim any com a president de la Comissió Gestora de Jacinto Masanet. I és el que li succeiria a Luis Botella, el 1995, l’últim exercici del seu trienni al capdavant de l’òrgan rector.

PROLIFERANT ESPECIALS

nas. Encara se n’incorporaria una més, elevant la secció a la major xifra fins llavors generada. En aquestes dates es comentava que en les passades festes s’havien realitzat 116 inspeccions de Sanitat a barraques i racons, i en un 30% d’elles es van detectar deficiències. S’anaven configurant les comissions. La de Virgen del Remedio-La Cruz comptaria amb 60 foguerers adults i 80 infantils.

En Carolinas Bajas arribava a la presidència Vicente Baeza, encara hui, 27 anys després, cap del districte en un admirable exemple de longevitat festera. Carolinas Altas

Iniciat agost, prompte es coneixien novetats. En el modest districte de San Antón Alto havien saldat el seu dèficit, però decidien deixar la comissió, ja que comptava només amb 8 foguerers. Per fortuna, es produiria un relleu en aquesta. Ja s’anunciava que la comissió de la Goteta celebraria el seu desé aniversari debutant en categoria especial, i comptant amb un dels nostres artistes més prestigiosos; José Muñoz Fructuoso. Molt poc després, se sumava un altre sorprenent debut a aquesta elit, el del districte de San Fernando, en activar el denominat ‘Projecte Geoda’, per a plantar una foguera especial realitzada per Pedro Espadero. Es consignarien fins a dues peticions per a crear una foguera al passeig de Canalejas -una d’elles patrocinada pel veterà foguerer Juan Román- finalment desestimades. Alfonso el Sabio elevava la seua foguera a primera categoria comptant amb Paco Juan com a artista. Sorprenentment, a mitjan agost ja se’n confirmaven sis especials per al juny de 1995. A més de les dues citades, Hernán Cortés, Polígono de San Blas, Carolinas Altas, ja participants el 1994, i Foguerer-Caroli-

Pàg. ant. 1.- Inauguració Esposició de Fogueres Experimentals 1995 [VS] 2.- Pedro Soriano plantant la seua foguera de Polígono de San Blas [AJCV] 3.- Presentació maqueta foguera Hernán Cortés [VS]

3.

89

4.

es proposava assolir quinze milions de pressupost, i en La Goteta, revolucionada pel seu aniversari, comptaven amb quasi 140 persones de comissió, de les quals 80 eren adults, marcant un pressupost de dotze milions de pessetes.

Arribat setembre, Balbino Martínez, amb tan sols 22 anys, recuperava la comissió de Puente-Villavieja, inactiva el 1994. Rafael Amat retornava com a cap de la de Parque-Plaza de Galicia, i prompte s’albiraria que la Festa aconseguiria aquest exercici el rècord de 80 comissions, ja que al costat del retorn de Puente-Villavieja caldria sumar el de Plaza del Mediterráneo. També es fundarien dues noves comissions; les d’Escritor Dámaso Alonso i Mercado Babel. A la fi de setembre, els representants del Gremi d’Artistes es reunien amb el seus homònims valencians per a tractar sobre els drets de la propietat intel·lectual del seus esbossos. El dia 26 s’entregava a les comissions l’esborrany de l’avantprojecte de nou reglament, obrint-se un termini de dos mesos per a efectuar-hi al·legacions, amb la intenció de tindre’l aprovat a principis de 1995. L’espera seria bastant més llarga i plena de controvèrsies. De moment, es destacava que la Comissió Gestora augmentaria de 15 a 20 components, i poques setmanes després, l’eliminació en la seua composició que la delegació de barraques portara aparellada la vicepresidència segona de l’entitat, encresparia els ànims dels barraquers.

Però abans d’aquesta sonada polèmica es coneixia que el pasdoble “Comisión Gestora”, compost pel villener Antonio Férriz, estrenat en l’acte de proclamació de la bellea del foc 1994, ja es trobava editat en les seues partitures i distribuïdes aquestes a agrupacions musicals. La comissió de Tómbola complia vint anys plantant en primera categoria. Maisonnave canviava de president, arribant al càrrec un dels festers més polivalents d’Alacant, Ximo Abegón, encara en actiu en el càrrec com un dels actualment més longeus de la nostra Festa. Polígono de San Blas reprenia la confiança de la seua foguera 1995, de categoria especial, a Pedro Soriano, de qui el seu president -Toni Segarra- assenyalava “Em va causar danys i perjudicis per quatre milions, però és un geni”.

Els ànims es van exaltar i el 18 d’octubre en un tibant ple de barraques dimitia el fins llavors delegat de l’entitat, Juan Guerrero Conesa, en negar-li Luis Botella l’ús de la paraula. Una vegada més s’escenificava la falta de tacte del dirigent fester, generant una enorme tensió amb aquest àmbit que es prolongaria durant les següent setmanes, i acrescuda davant la convocatòria per a triar nou delegat, en la qual, fora de termini, es presentaria de nou Guerrero, mentre que per part de l’entitat s’espentava el jove José Muñoz Moya, en una assemblea celebrada el 17 de novembre, en la qual les barraques es van mantindre fora de la sala del Banco de Alicante, impedint amb la seua protesta activa consolidar aquesta elecció.

Al marge d’aquesta enorme polèmica, que s’estendria durant alguns mesos, el 28 d’octubre La Goteta inaugurava la seua nova seu social, i aqueix mateix dia moria el veterà pintor Manuel González Santana, als 89 anys, qui en la seua joventut col·laborara en la realització de diverses fogueres. Arribat novembre, la barraca “Lo millor de la terreta” entregava un donatiu de cent mil pessetes a l’antic Asil de Benalua. Es coneixia que la comissió de Plaza de Santa María creixia en un 50% -comptant amb 86 foguerers-, i el dia 12, la comissió de Benalúa obria un any més el cicle de presentacions de bellea. La jornada següent moria a Madrid, als 72 anys, el compositor Moisés Davia, tan lligat a la música de la nostra ciutat i de les seues fogueres. En un context on creixia la presència infantil, coneixíem que Florida-Sur comptava amb 67 xiquets en les seues files, per 30 la de José María Py, i 55 serien els foguerers adults en Alfonso el Sabio. Obríem un exercici que comptaria amb deu presidentes de foguera.

S’anunciava així mateix l’enorme participació de comissions en el concurs de playback, amb 71 en la modalitat adulta, 75 en la de juvenils i 72 en la infantil. Les seues eliminatòries es realitzarien al paranimf de la Universitat i les finals, de nou, al Teatre Principal.

El 3 de desembre en ple municipal se sol·licitava la concessió, a títol pòstum, de la distinció de Fill Predilecte d’Alacant a Manuel González Santana, i Adoptiu, al músic Moisés Davia. Arribat el pont de la Constitució, les fogueres estarien presents en “Firalacant”, per mitjà d’un estand. Dies abans, la bellea d’Alfonso el Sabio imposava l’emblema de la seua comissió a l’actor Paco Valladares al Teatre Principal. Una vegada anunciats els finalistes del concurs de playback, en l’acta del de la modalitat adul-

NOVA GUERRA BARRAQUES - GESTORA S’anava coneixent aqueixa eliminació de vicepresidència per part del delegat de barraques en el nou reglament.

4.- Presentació revista oficial ‘Fogueres 95’ [VS] 5.- Pregó de festes, a càrrec de José Manuel de la Morena [VS] Pàg. seg. 6.- Foguera Carolinas Altas (Autor: Paco Juan) 1r premi categoría especial [AJCV] Pàg. seg. 7.- Foguera Florida-Portazgo (Autor: Pascual Domínguez) 1r premi 1a categoría [AJCV]

90

5.

6.

realitzava per segon any un homenatge a les bellees del foc de la història, comptant amb la presència destacada de Carmela Ramos (1936), i Matilde Nadal (1940).

ta constaria haver seleccionat només una actuació per comissió, la qual cosa motivaria la protesta mancomunada de les comissions d’Alipark, La Goteta i Passeig de Gómiz. Consolidades les 80 comissions de 1995, en elles debutaven 19 nous presidents. Es coneixia que la comissió d’Oscar Esplá la formaven 21 foguerers, i que Isabel Tejeda ultimava un llibre sobre el vessant artístic de les nostres Festa. El 14 de desembre moria, als 72 anys, el popular foguerer de Bola de Oro, Pascual Parodi “El Pixorret”. En vespres nadalenques, el nou sector “El Rihuet”, format per cinc comissions del cèntric entorn de l’antiga estació d’autobusos, realitzaria una desfilada conjunta pels seus districtes. El 17 de desembre se celebrava el IX Certamen de Nadales en el qual participarien 12 comissions infantils, i guanyaria la de Carolinas Altas. Encara se celebraria en aquestes dates l’acte de lliurament de trofeus municipals de les fogueres 1994, centrat en els seus artistes premiats.

CELEBRACIONS NADALENQUES La nit del dissabte, 17 de desembre, es desenvolupava a les sales del restaurant Juan XXIII i davant 630 comensals, el tradicional Sopar de Germanor, en el qual l’alcalde anunciava la imminent posada en marxa del nou Museu de Fogueres, en un emplaçament de 640 metres quadrats situat al carrer de Llotja de Cavallers. Allí fins i tot s’exposarien els plànols d’una instal·lació finalment frustrada, i en la qual poc després, el regidor Martínez Bernicola va contactar amb mi perquè la dirigira, malgrat anunciar-se el nomenament d’una comissió assessora.

Pocs dies després, el grup municipal d’Esquerra Unida censurava aquest emplaçament, disposat prèviament per a un altre destí, i argumentant que prompte es quedaria xicotet. No hi hauria oportunitat de comprovar-ho.

La vesprada del 21 i en la seu de la Comissió Gestora, es

Una vegada arribat el 1995, el 4 de gener moria, als 66 anys, Enrique Torregrosa. Tota la seua vida unit a la comissió de Sagrada Familia, que va presidir en nombroses ocasions. L’endemà, Luís Botella, Isidro García i el rector Andrés Pedreño encarnarien els Reis d’Orient en la cavalcada que discorreria pels carrers d’Alacant, després d’arribar els monarques en helicòpter davant la façana del palau provincial, i iniciant-se una cavalcada amb 17 carrosses, on Martínez Bernicola -oriolà de naixementescortaria abillat per a l’ocasió, l’esquadra de romans d’aquesta ciutat, expressament contractada per a la desfilada. Passat el nadal, coneixíem que José Muñoz Fructuoso signava per segon any amb la falla Quart-Extramuros de València, plantant una falla en la secció 1a A -1.650.000 de cost- conservant una reeixida estètica que tants èxits li proporcionava a Alacant. El districte de Los Ángeles anunciava que Juan Carlos Asensi realitzaria les seues dues fogueres, costant la gran 1.800.000 pessetes i 200.000, la infantil. El 9 de gener, en una assemblea de barraques celebrada a la S.C.D. de Carolines, es proposava Manuel Ferrández Blanco, president de la barraca “Tot per la festa”, com a home de consens per a ocupar la vacant existent en la Comissió Gestora, del vicepresident segon i delegat de barraques. Entrava en l’organisme tot un cavaller, ja mort, i el dia 24 era triat per unanimitat, en no presentar-se un altre candidat. Aquest mes s’anunciava que la foguera Carrer de Sant Vicent albergava 20 xiquets en la seua comissió i comptaria amb cinc milions de pressupost. També s’anava coneixent la intenció de l’alcalde, Ángel Luna, d’incloure l’expresident de la Comissió Gestora i secretari particular seu, Conrado Albaladejo, en un lloc d’eixida per a la candidatura socialista de les eleccions municipals de maig. Seria un dels independents integrats en aquesta, fet que li costaria convéncer els components de l’assemblea local, que finalment es van oposar en quasi un 30%, ja en ple mes de febrer, i ocupant Albaladejo el número quatre de la llista.

CREADA UNA COOPERATIVA D’HABITATGES A mitjan mes, Luis Botella anunciava que la Comissió Gestora patrocinava una cooperativa d’habitatges per a foguerers i barraquers. Sense estar en aquest moment encara definit el sòl triat, trobava el suport d’Ecisa, i en la primera setmana es van registrar més de 30 inscripcions, pagant les deu mil pessetes de senyal.

Els possibles beneficis de la nova experiència recaurien en el patrimoni de l’entitat. Algunes setmanes després, es coneixeria la seua ubicació a La Condomina, al costat de l’Albufereta, edificant-se finalment 80 habitatges, de nou milions de cost. També en aquestes dates, el 7.

91

9.

fins fa uns mesos president de la foguera Virgen del Remedio-Oeste -un dels foguerers més nobles i abnegats que he conegut-, rebia l’homenatge de les comissions que formaven part del Sector Nord. Per part seua, Carolinas Altas anunciava la inversió de huit milions de pessetes en la foguera que els estava creant Paco Juan. I al matí del diumenge, 22 de gener, Andrés Lloréns exercia, al palau de Montjuïc de Barcelona, com a mantenidor de la proclamació de les reines 1995 de Casa València. Amb tal motiu es va llogar un autocar per portar a l’acte festers de quasi una desena de comissions, en un acte on es va comptar amb les màximes representants femenines de València i Castelló, però, ai! absentant-se l’òrgan rector de les fogueres. Passeig de Gómiz destinava 50.000 pessetes al seu segon certamen literari, comptant amb una comissió de trenta foguerers que invertiria quasi dos milions en els seus dos monuments, tots dos realitzats per Javier Gómez. Gómez també s’anunciava com a autor de la foguera especial d’Hernán Cortés, amb set milions i mig de pessetes de cost. Seria un dels debutants en aquesta categoria i, entre els contendents, el més jove d’ells. Aquest impuls juvenil fester es donava cita fins i tot entre diversos presidents de comissions, com era el cas de Fco. Antonio Jiménez, que amb tan sols 23 anys encapçalava la de Colonia Requena, que comptaria amb huit milions de pessetes de pressupost. El Sector 1 -situat a l’entorn del barri de La Florida- efectuava al Parc Botànic un homenatge a les bellees del seus tretze districtes. El dia 26 se celebrava a l’Auditori de la CAM, un homenatge pòstum en forma de concert a la figura de Moisés Davia.

El 23 de gener tenia lloc un llarguíssim ple de fogueres, que s’estendria en més de tres hores, fins al punt que en concloure tan sols quedarien 46 fogueres presents. En ell es va exposar de manera detallada l’avantprojecte de nou reglament, a càrrec de l’assessor jurídic en l’entitat, el gran lletrat alacantí-villener, Luís Delgado de Molina. El districte Nou Alacant celebrava les seues noces de plata amb un pressupost de huit milions de pessetes. Mauricio Gómez realitzaria les seues dues fogueres, per milió i mig per a l’adulta i mig milió per a la infantil. Passada la celebració de Fitur 95 a Madrid, la regidora del PP, Elsa Martínez, criticava amb duresa la quasi inexistent presència de les Fogueres a l’estand d’Alacant. Endinsats en el mes de febrer, la comissió de Diputació-Renfe qüestionava l’avantprojecte de nou reglament entregat, anunciant la seua esmena a la totalitat, en presentar un nou projecte, on destacaria l’elecció de la Comissió Gestora per part del cens general de les comissions. El dia 12, la comissió de Santa Isabel inaugurava el seu racó, situat al carrer del Mestre Caballero, 8, el primer dels enca-

92

8.

8.- Foguera Doctor Bergez-Carolinas (Autor: Jesús Grao) [JCV] 9.- Escena de la foguera Diputació-Renfe (Autor: Vicente Almela) 2n premi 3a categoría [JCV] Pàg. seg. 10.- Foguera Virgen del Remedio-Oeste (Autor: Francisco Vázquez) [JCV] Pàg. seg. 11.- Foguera Benalúa (Autor: Pedro Espadero) [JCV]

ra escassos en propietat que alberguen les comissions alacantines, mitjançant el pagament d’un préstec de nou milions de pessetes.

NOU CARTELL I PRESENTACIONS Sis parelles formaven l’escarida comissió de Plaza de Pío XII, amb sis milions de pessetes de pressupost, el desig d’il·luminar la demarcació, i invertint en les seues fogueres nou-centes mil pessetes -l’adulta, de Pere Baenas- i tres-centes mil, la infantil. El 14 de febrer es deliberarien els concursos de cartells de festes, amb 228 obres presentades, entre elles 129 per a la modalitat de fogueres, destacant que un terç l’havien fet en format informàtic.

Es comptaria amb la presència de l’alcalde Ángel Luna, resultant vencedor l’alacantí nascut a Tànger, Antonio Arangüez Vera. Quatre dies després, la comissió de Carrer de Sant Vicent presentava les seues bellees en el solemne marc de la cocatedral de Sant Nicolau. I arribades les dates del Carnestoltes, la Gestora s’oposava que el col·lectiu “La Tripa del Moro”, instal·lara una de les seues arqueologies urbanes al Monument al Foguerer. L’actor còmic Eloy Arenas -fervent admirador de les nostres festes- actuava com a mantenidor en la presentació de les bellees de San Fernando. La comissió de Benalúa estava formada per 44 foguerers, i aquest any van liquidar per complet el dèficit generat en anys anteriors, fixant un pressupost de set milions, dels quals dos anirien destinats a la foguera de 18 metres que els estava confeccionant Pedro Espadero, al mateix temps que il·luminaria per complet el seu extens barri. No gaire allunyada de Benalua, la comissió de Florida-Plaza de la Viña estava formada per 28 foguerers, capaços de recaptar un pressupost general de cinc milions.

A la fi de febrer, el president de la Diputació Provincial, Antonio Mira-Perceval, exercia com a mantenidor de la nova bellea de la Goteta, una espectacular jove que res-

ponia al nom de Mar Argilés, i que menys de tres mesos després s’incorporaria al ceptre de la Festa. La Comissió Gestora pretenia aprovar abans de juny el nou reglament -vana pretensió- iniciant-se en aquestes dates les seues diferents sessions de debat. En endinsar-nos en el mes de març, es coneixia que les proves de selectivitat s’avançarien entre el 15 i el 17 de juny, per a poder gaudir amb tranquil·litat les festes, i prolongant els avanços ja consolidats en anys anteriors als col·legis. També s’anunciava una setena i última especial, en aquest cas la de Port d’Alacant, que fitxava l’artista més avantguardista amb què constava llavors Alacant; José Iborra Barbancho “Waldo”, qui seria un altre dels debutants en aquesta elit artística. El 3 de març, l’entranyable José Ángel Guirao complia mig segle i celebrava una gran festa al restaurant “El Sorell”, on ens vam reunir cent cinquanta amics seus. Per part seua, la comissió de Barrio Obrero anunciava un senzill homenatge als cinc presidents de la Comissió Gestora vius en aquests moments. El dia 11 i al Teatre Principal, Eduardo Zaplana, candidat a la Generalitat Valenciana pel Partit Popular, actuava per primera vegada com a mantenidor en l’acte de proclamació de bellees de la foguera Alfonso el Sabio, on van assistir 64 fogueres. L’endemà eren beneïts els novíssims estendards de la recentment creada comissió d’Escritor Dámaso Alonso. La barraca “Pica i Vola” destinaria 150.000 pessetes -en dos premis de 75.000- per al seu II Concurs de Pintura.

La comissió de Calderón de la Barca destacava pel seu agermanament amb sis comissions de diferents festes, i albergava un pressupost de tres milions i mig de pessetes per a juny. Polígono de Babel invertia dos milions en la seua foguera 1995, realitzada pel jove Mauricio Gómez Fonseca, autor també de la infantil, pressupostada en 350.000 pessetes. Els 25 foguerers de la seua comissió assolirien un pressupost de nou milions. I en el modest districte de Campoamor anunciaven la inversió d’1.100.000 pessetes en les seues dues fogueres -totes dues de quarta categoria-. 900.000, la gran i 200.000, la infantil, prolongant la col·laboració amb el recordat artista de Borriana, José Luis Ferrer “Regino”. El 23 de març es presentava la nova bellea d’Avda. Costablanca-Entreplayas, una jove i bella atleta de només 17 anys, qui, anys després, es convertiria en coneguda actriu televisiva; Vanessa Romero.

Rebíem abril coneixent que 22 joves formaven la comissió de Colonia Requena. Del 5 al 9, la foguera Florida-Portazgo realitzava, al Palau del Comte Lumiares, una mostra festera, amb la participació d’artistes i pintors, visites de col·legis i fins i tot xarrades i cursets. El dia 7 s’anunciava la creació de l’associació “Els barraquers per la Festa”, origen de l’actual Federació de Barraques, amb 200 socis, i sense pretendre deslli10.

gar-se de la Comissió Gestora. Dos dies després, la dinàmica barraca “Tot Bacores” estrenava el seu himne, i es coneixia que Manuel Ferrández, que havia sigut elegit president de l’assenyalada agrupació de barraquers, dimitia del seu càrrec, pel que sembla, a causa de la polèmica que aquesta havia generat en l’òrgan rector de la Festa. La veritat és que tan sols una setmana després, l’agrupació comptaria amb mig miler d’associats, des d’on es criticaria l’actitud combativa de Luis Botella envers aquesta.

ESCLATA LA POLÈMICA DE L’ANY En tot cas, i quan les ferides de l’enfrontament entre Gestora i barraquers encara es trobaven en carn viva, el 28 d’abril, saltava en el diari Información la notícia que l’entitat rectora estava promovent una assemblea de presidents amb el Partit Popular, afavorida pel secretari general de l’entitat, Francisco Aracil, militant d’aquest partit, foguerer entusiasta i entranyable amic, molt donat, no obstant això, a ficar-se en jardins. Ens trobàvem a exactament un mes d’unes decisives eleccions municipals i autonòmiques, en un context on la possibilitat de l’arribada de la dreta a tots dos governs era una possibilitat certa, com així succeiria. La notícia va provocar la polèmica més contundent del trienni de Botella. De res van valdre raons més o menys convincents, Ángel Luna va demanar al president que cessara Aracil del càrrec de secretari general, una cosa que aquest finalment va obeir, encara que el va mantindre en un càrrec menor dins de l’entitat. Va ser incessant la repercussió desplegada en premsa -destacant la portada i quatre pàgines interiors dedicades per Información, el 4 de maig, on es va consultar els 80 presidents de foguera-. Per part seua, l’edició d’Alacant del conservador ABC va aprofitar l’ocasió per a arremetre contra l’encara alcalde; “La gestora cede al chantaje de Luna” (3 de maig). Més allà del remolí generat, resultava evident la falta de valentia del dirigent foguerer, qui rebia la dura sentència del periodista Juan Ramón Gil, en titular una tribuna d’opinió en Información amb el revelador títol “Y Botella ¿Por qué no dimite?”

Davant una situació tan convulsa, la resta de novetats festeres quedaven en un segon terme.

Monjas-Santa Faz presentava les seues bellees en un senzill acte dins del Saló Blau de l’edifici consistorial, i el 30 d’abril la foguera del Mercado Central localitzava 43 de les 62 bellees de la seua història -des de l’any 1942- per a rendir-los un homenatge al Teatre Principal, dins de l’acte de proclamació de les seues noves representants femenines. Els 6 i 11.

93

12.

12.- Foguera Ciudad de Asís (Autors: Alejandro Orenes – Ramón Marco) 2n premi 1a categoria [AJCV] 13.- Foguera Parque-Plaza de Galicia (Autor:Manuel Algarra) 1r premi 3a categoría [JCV] Pàg. seg. 14.- Foguera La Goteta (Autor:José Muñoz Fructuoso) 4t premi categoría especial [JCV] Pàg. seg. 15.- Foguera San Fernando (Autor: Pedro Espadero) [AJCV]

dors, i en ell se celebraria la nit del 20 l’acte titulat “Color y fuego”, únic festival dirigit pel ballarí Néstor de Lara. Va resultar un dels més llargs i tediosos dels últims temps, dins d’una acumulació d’elements sense connexió -el veterà Alfonso Garrigós recitant, actuació d’un espectacle de cavalls andalusos, Pepe Espadedro ballant el bolero de Ravel (el més aplaudit)- fent que l’acte es prolongara en quasi cinc hores, i anunciant-se la resolució a les 2,45 de la matinada. Va ser potser l’any de major nivell de bellees mai conegut, la qual cosa va fer que representants que un altre any hagueren sigut triades es quedaren fora. El jurat va optar per un tipus diferent de dona, en anunciar el notari Fco. Javier Teijeiro i l’actriu Belén Rueda, presentadora de l’acte al costat de Manolo García, que Mar Argilés Esteve, de 23 anys, representant de la Goteta, i estudiant de 2n de Psicologia a la Universitat de València, era triada bellea del foc 1995.

7 de maig, les bellees de 1995 celebraven les seues Jornades de Convivència a Albarrasí (Terol), i els presidents feien el mateix a nivell particular, viatjant fins a Granada.

En les pàgines de La Verdad era entrevistat un atribolat Luis Botella, per Tomás Ramírez, qui confessava “He pensado en dimitir, pero la fiesta está por encima de todo” (7 de maig). També en aquestes dates dimitia el conegut modista Hannibal Laguna com a jurat de la bellea del foc, en prevenció de ser acusat de conflicte d’interessos, ja que tenia nombroses bellees entre les seues clientes.

Entrat maig es coneixia que Ángel Martín, president del Gremi d’Artistes, traslladaria a gran volum la proposta premiada l’any anterior en el Concurs de Fogueres Experimentals, amb un pressupost de 4.500.000 de pessetes. Martín l’elevaria a nou metres d’alçària, utilitzant 224 taulons, que tindria considerables i il·lògics problemes de planta -era un conjunt de mitjanes dimensions- fins que a última hora es va instal·lar enfront de la Prefectura de Sanitat, al costat de la plaça de bous. En aquestes dates era notícia que la Comissió Gestora destinaria 200.000 pessetes al seu I Concurs d’Aparadorisme. I en vespres dels principals actes del calendari de bellees, es coneixia que entre les 80 representants, n’hi havia dues llicenciades, 56 estudiants (d’elles, 23 universitàries) i 18 empleades. Una mostra del considerable nivell que aquestes atresoraven.

ES TRIEN LES BELLEES. INCIDENT EN EL SORTEIG INFANTIL El 13 de maig es realitzava la Gala del Casino, amb la presència de les representants femenines amb el seu vestit de nit, i la següent setmana es consagraria als assajos al Centre de Tecnificació que, per segon any, serviria com a marc del festival d’elecció de la bellea del foc 1995. El recinte permetia la presència de 6.000 especta-

94

Dins de la mala sort que acompanyava la Comissió Gestora, la vesprada següent es va triar la bellea del foc infantil en el mateix marc, seleccionant el bombo el número 55, que permetia a la xiqueta Elena Bonastre Fuster, de 10 anys -amb posterioritat molt vinculada a la seua comissió-, representant de Passeig de Gómiz, ser investida bellea del foc infantil 1995. No obstant això, el bombo i els nervis dels instants del sorteig de les xiquetes proporcionaria una mala passada. En eixir el número 47, corresponent a la representant infantil de Pla-Hospital, es va avançar -potser per errònia indicació- la bellea infantil de Carmen-San Agustín-Santa Cruz, que portava el número 46, com a triada, la qual cosa en última instància va propiciar que, a fets consumats, aqueix any Alacant tinguera cinc dames d’honor infantils. Triades les noves representants, el 22 de maig es presentava en el Club Información el llibre Las Hogueras de Alicante (1928-1995), actualització de la història de la Festa escrita per Francisco Aldeguer el 1979. L’endemà es desenvolupava un extens ple, on es va anunciar que les fogueres de categoria especial tindrien cinc premis. En llegir l’equilibrada distribució per categories, es comptaria amb set fogueres en Especial, huit en primera, catorze en segona, setze en tercera, dèsset en quarta i díhuit en cinquena.

Que diferencia amb la feblesa dels nostres dies! Es coneixia que Ciudad de Asís participaria en primera categoria amb un cost de 2.700.000 pessetes, estant signada la foguera per Alejandro Orenes, encara que en realitat el seu autor va ser el veterà mestre Ramón Marco, al 13.

15.

qual públicament es considerava en qualitat d’assessor. El conegut districte ultimava un pressupost de set milions, iniciant en aquestes dates la il·luminació total dels seus carrers. Per part seua, Foguerer-Carolinas anunciava que no participaria en el concurs municipal, sent com era una de les set comissiones participants en Especial.

ARRIBA EL CANVI POLÍTIC Totes aquestes disquisicions, polèmiques i esperances, van tindre el seu punt i apart amb la celebració, el 28 de maig, de les eleccions municipals i autonòmiques.

El resultat a Alacant era el següent; Partido Popular (72.004 vots; 14 regidors), Partido Socialista Obrero Español (52.120 vots; 10 regidors) i Esquerra Unida-Els Verds (17.262 vots; 3 regidors). Açò possibilitava un canvi en el govern municipal d’esquerra a dreta, en la persona de Luís Díaz Alperi com a nou alcalde de la ciutat. La mateixa sort correria el govern autonòmic i la Diputació Provincial d’Alacant, oficialitzat després de festes. Ens trobem en el punt de partida d’un nou cicle, que en línies generals, va suposar un impuls considerable a la nostra celebració en anys successius.

De moment, aquest relleu municipal propiciava que Luis Botella reposara Paco Aracil com a secretari general de l’entitat, una cosa que no va deixar de suscitar controvèrsia. Ramón Marco ultimava la portada de la barraca “Els Chuanos”, amb una estupenda recreació d’un riu-rau, que a la fi seria la triomfadora en aquesta modalitat. El 3 de juny s’efectuava al Teatre Principal l’acte de proclamació de la bellea del foc, triant-se com a mantenidor Andrés Lloréns, en el que suposaria una picada d’ullet de Luis Botella, pensant que podria comptar amb ell en la següent legislatura -li va arribar a comentar en to informal “Ningú ha dit que no puguem anar els dos junts”-.

Lloréns realitzaria una brillant intervenció, i recorde que en la festa posterior, les tertúlies festeres parlaven d’ell com a possible nou president, però també s’esmentava José Ángel Guirao. És cert que, en aquestes dates, a l’entorn d’Andrés, ja s’especulava amb la possibilitat d’afavorir una candidatura a la Comissió Gestora una vegada passaren festes… però per a això quedaven encara unes quantes setmanes.

Estàvem en els preàmbuls de la Festa 1995.

17 milions de pessetes costaria la Desfilada Folklòrica del 23 de juny, la número quaranta des de la seua creació, el 1956, i comptant amb presències folklòriques del Tirol (Àustria) i Lagartera (Toledo). La Barraca Popular tornava al seu emplaçament de Campoamor, després de l’experiència a la Cotxera de Tramvies de l’any anterior. Amb els primers dies de comandament provisional del nou equip de govern -l’elecció de nou alcalde 14.

seria el matí del 17 de juny-, Díaz Alperi es trobava amb la papereta d’haver de nomenar un pregoner de fogueres.

Encara que mai es va fer públic, Ángel Luna tenia previst que fora pregonera la ministra de Cultura Carmen Alborch. En acomiadar-se com a alcalde, mai va fer pública aquesta intenció. L’encara no investit regidor li va oferir la distinció a Iñaki Gabilondo, qui va renunciar esgrimint una afecció de gola, optant-se finalment pel periodista esportiu José Ramón de la Morena, aquells anys líder d’audiència en ràdio amb el seu espai “El Larguero” per a la SER. També respectaria el tancament de carrers ja embastat per la corporació sortint, la qual cosa permetria caòtics i nous talls com el de l’av. de Maisonnave -per única vegada- per a instal·lar la seua foguera de primera categoria. S’anunciaven les actuacions de la Barraca Popular, amb figures com ‘La Frontera’, ‘Orquesta Mondragón’, ‘La Década’, ‘Los Rebeldes’ o ‘Los Ronaldos’… El 9 de juny es realitzava un traspàs de poders fàctic al que seria nou regidor de Festes i Turisme, José Luís Pamblanco, atés que en pocs dies havia d’organitzar els detalls del concurs de fogueres. Díaz Alperi, en una encomiable decisió, assenyalava que no nomenaria els quatre components de Comissió Gestora que li facultava el reglament de Fogueres. I el dia 10 s’inauguraven les Exposicions del Ninot, per primera vegada en el magnífic marc de la Sala d’Exposicions de l’Antiga Llotja del Peix. 49 grups adults i 51 infantils van participar en la mostra, encara que no es presentava cap maqueta infantil en l’habitual concurs.

Entre els personatges retratats, cal destacar el llavors ubic Paco Aracil o l’entranyable Juanito Soler. En dies successius, el regidor sortint, Rafa Arnau, assenyalava que es pararien les obres en fogueres, una cosa que indicava amb ingenuïtat el desig del nou partit governant d’acabar amb les obres del centre abans de les jornades centrals d’una festa que, per cert, s’assenyalava que tindria un cost global de mil cinc-cents milions de pesse-

95

16.

cert, mai més es va saber res. El Ninot Indultat Infantil recauria en el preciosista carruatge xinés creat per Paco López per a la foguera infantil de Carolinas Altas, pressupostava en ni més ni menys que tres milions de pessetes.

S’inaugurava l’exposició de l’XI Certamen de Fogueres Experimentals, amb la participació de 32 propostes. La barraca “Per la Festa i Mosatros” estrenava el seu himne, obra de Francisco Pastor García, i s’anunciava que més de cent bombers es farien càrrec del ritu de la cremà, comptant amb uns 800 agents en festes, en unes nits on s’autoritzaven revetles fins a les 5 de la matinada. Aquest dia, en un Madrid més allunyat d’Alacant que durant la resta de l’any, un cotxe bomba perpetrat per ETA amb 60 quilos d’amonal i metralla desbordava el pànic i la mort d’un policia local.

UN NIVELL ARTÍSTIC EXTRAORDINARI

tes. Quasi res! El dia 15 s’estrenava el pasdoble “Ramón Marco”, compost per l’incansable Luis Molina, en el concert-certamen convocat per la comissió de Virgen del Remedio-La Paz, a l’Auditori de l’Esplanada d’Espanya.

La judoka alacantina Miriam Blasco rebia la ‘bacora d’or’ de la barraca “Els Chuanos”, i el veteraníssim foguerer d’Alfonso el Sabio, José Antonio Sepulcre Carbonell, i el component de la Comissió Gestora, Ginés Pérez Beltrán, serien els dos únics festers a rebre, el 1995, l’Emblema d’Or i Brillants de les Fogueres, i a poc a poc, les fogueres eixien al carrer, aquest any amb una Oficial pressupostada en 6.325.000 pessetes, obra de Pedro Espadero, i la infantil de Pascual Domínguez, pressupostada en 750.000.

El 16 es presentava la revista Festa 95, en realitat, l’últim acte de la corporació sortint, i de José Antonio Martínez Bernicola com a edil de Festes. Era la primera vegada en la qual un col·laborava amb aquesta publicació, i recorde que a la nit vam celebrar un inoblidable sopar tots el seus col·laboradors, hores abans de la cerimònia de relleu de la corporació municipal.

En hores prèvies a la plantà, el nou regidor de Festes suggeria les naus de l’Hospital Provincial com a marc del futur Museu de Fogueres. I a la vesprada-nit del 20 -aquest dia al matí es va registrar pluja-, el pregó de De La Morena i la Cavalcada del Ninot -on venceria una vegada més la comissió de Carolinas Bajas- donarien pas a unes festes en les quals es comptaria com a convidat amb l’alcalde de la localitat japonesa de Toyooka, amb la qual Alacant formalitzava un agermanament. Aquesta mateixa nit s’inundava de salsa la Barraca Popular amb Caco Senante. I el matí del 21 s’observaria a Alacant un dels millors anys mai vistos en el seu vessant plàstic. No sols va ser nombrosa la participació en categoria especial; el seu nivell va ser en general magnífic, destacant l’obra mestra de Paco Juan plantada a Carolinas Altas, dominada per aquell bust modernista i estilitzat que, personalment, albergue en la meua memòria d’icones

NOU AJUNTAMENT QUASI EN FESTES Aquesta es va produir el matí del 17, amb les fogueres al carrer, i l’Ajuntament invertia cinquanta milions en les Fogueres, així com uns tres-cents en infraestructures. El matí del 18 de juny es realitzava l’homenatge a foguerers i barraquers morts, on es comptaria amb la presència de cinc comissions, i d’Alberto Norte Villar, de la ment del qual va partir la idea de la creació del Monument al Foguerer. La nit del 18 es clausurava l’Exposició del Ninot, amb un estrany record que assenyalen que es va prolongar fins a les 3 de la matinada -Era necessari tant per a comptar les 15.000 paperetes comptabilitzades?-, i per menys de 600 vots eixiria triat Ninot Indultat 1995 la poc agraciada recreació del secretari general de la Comissió Gestora, Francisco Aracil, realitzada per Pedro Espadero per a la foguera San Fernando. Un ninot del qual, per

96

17.

18.

plàstiques de les Fogueres. “Waldo” Iborra sorprenia amb el disseny d’un veler sota la seua particular i renovadora estètica en Port d’Alacant, Pedro Espadero oferia una de les seues millors fogueres, encertant en utilitzar plenament l’estret encreuament de carrers de Sant Ferran.

Muñoz Fructuoso feia gala de la seua elegància i cura en La Goteta, i fins i tot Foguerer-Carolinas, que finalment sí que entraria en concurs, demostrava una considerable monumentalitat. Lamentablement, dos de les màximes candidates quedarien finalment desqualificades. La d’Hernán Cortés, amb la qual Javier Gómez debutava, i la més ambiciosa en el seu desafiament al risc, veia en la jornada prèvia de plantà com aquell braç de la figura de rematada, que posseïa estructura de ferro, es va véncer i es va doblegar, havent d’utilitzar una radial per a eliminar aquesta part i dissimular-ne l’absència. A la 1 de la vesprada del 21 de juny, quan passava el jurat, i davant les càmeres de Canal Nou, es contemplava l’enfonsament parcial de la rematada de Polígono de San Blas.

Al marge de la categoria especial, 1995 proporcionaria magnífiques fogueres, amb una primera categoria de gran nivell -Florida-Portazgo (Pascual Domínguez), Alfonso el Sabio (Paco Juan), Ciudad de Asís (Ramón Marco / Alejandro Orenes), o La Florida (Gisbert Picó)-. Però el que destacava essencialment era l’espenta d’una vigorosa generació de nous artistes que van enriquir el gremi alacantí. A més dels citats Gómez -també en Passeig de Gómiz-, Iborra o Gisbert Picó, destacarien obres de José Manuel García -Carolinas Bajas, Pla del Bon Repòs-, Jesús Grao -Doctor Bergez-Carolinas-, Mauricio Gómez Fonseca -Polígono de Babel, Pla-Hospital. Nou Alacant-, un Francisco Vázquez ja encaminat a la maduresa -Virgen del Remedio-Oeste- o atractives i insòlites propostes com la de Miguel Ángel Martín, posterior artífex de ‘Carros de Foc’, en Monjas-Santa Faz. És a dir, aquesta jove fornada atorgava frescor a bona part de les obres de categories mitjanes, a la qual cosa caldria afegir l’aporPàg. ant. 16.- Foguera Foguerer-Carolinas (Autor: Fco. Javier Capella) 5é premi categoría especial [JCV] Pàg. ant. 17.- Foguera Port d’Alacant (Autor:José Iborra “Waldo”) 2n premi categoría especial [JCV] 18.- El president del PSOE, Ramón Rubial, visita la foguera Barrio Obrero [VS] 19.- Foguera La Florida (Autor: Francisco Gisbert Picó) [AJCV]

tació d’autors valencians, connectats amb la nostra estètica, com Manuel Algarra -Parque-Plaza de Galicia- o Vicente Almela -Diputació-Renfe-. Pot dir-se que ens trobem davant una de les edicions més brillants a nivell artístic, la qual cosa va elevar de manera notòria l’entitat d’una Festa convulsa en el seu àmbit intern. A això se sumarà l’enorme qualitat albergada per bona part de les fogueres infantils, que a poc a poc anaven adquirint un notable protagonisme. Així doncs, i mentre el jurat finalitzava el recorregut de les obres plantades, Luis Brunchú obria el cicle de mascletaes amb un dispar de 150 quilos de pólvora i dos terratrèmols finals. A la vesprada, es desenvolupava un dels debats més prolongats després del dinar del jurat de fogueres, determinant per 52 vots l’incontestable triomf de Carolinas Altas, iniciadors d’un cicle en què aquest districte reiteraria triomfs, i veient convertit el carrer del Pinós en l’autèntic epicentre fester de la ciutat, on també triomfaria amb la seua foguera infantil. Es registrava la falta de professionalitat del veterà Armando López Sarabia en no concloure la plantà de la foguera Plaza del Mediterráneo, així com dues fogueres que tenia compromeses a Torrevella. A la vesprada-nit, l’Entrada de Bandes donaria color festiu al centre de la ciutat, guanyant en la desfilada la comissió de Plaza de Ruperto Chapí.

LA CREMÀ QUE NO VA PODER SER Les festes rodaven sense incidències en les seues dates centrals. En la correguda de bous del 22, Enrique Ponce tallava dues orelles i eixia per la porta gran. Pepe Pamblanco demanava que les fogueres no foren visitables per raons de seguretat, i Carolinas Altas aconseguia 28 distincions en el lliurament de premis, xifra rècord fins hui.

El ja investit president de les Corts Valencianes, Vicente González Lizondo ens visitava i Paco Juan no recollia el taló del milió de pessetes concedit per la Generalitat Valenciana, ja que ningú s’havia molestat a convidar-lo -ens trobàvem en ple relleu de govern-, encara que hores després un component de Comissió Gestora li feia lliurament d’aquest. En la correguda de bous del 23 prenia l’alternativa l’alacantí Paco Cervantes, aconseguint eixir per la porta gran després d’obtindre dues orelles, en una correguda en la qual Curro Romero… en va fer una de les seues. La policia detectava sis barres al carrer sense autorització municipal. I és que per l’escletxa del relleu de corporació es va colar una edició on, una vegada més, el fantasma de la “santferminització” festera, es va estendre pertot arreu. Al matí, pel que sembla, el lliurament de premis de l’ofrena i altres guardons va ser un xicotet desastre que va provocar, per falta d’informació, la incompareixença d’alguns dels premiats. Per part seua, el nou alcalde rebia l’Emblema d’Or de les Fogueres, i una 19.

97

20.

comissió caracteritzada pel seu conservadorisme com la de Plaza de Gabriel Miró, oferia al ja exregidor Martinez Bernicola ser mantenidor del seu anual homenatge a l’immortal escriptor alacantí que donava nom a la foguera. José M. Manzanares era nomenat ‘Gorila de l’any’ per part de l’emblemàtica barraca “Los Gorilas”, i en una entrevista deixava entreveure una possible retirada de les places, que, per fortuna, no es va confirmar.

I ja en la jornada de Sant Joan, el conegut actor José Luís López Vázquez era convidat a l’esmorzar oficial celebrat al castell de Santa Bàrbara, així com a la cremà.

Una cremà, la de la foguera oficial, que donaria, i molt, a parlar. Eren les 12 de la nit i després del dispar de la palmera, Mar Argilés encenia la traca preparada per la firma Zamorano Caballer, d’una foguera oficial despullada d’elements suficients per a encendre’s -en realitat, era un enorme cavallet rivetat de figures de suro-. Passarien fins a tres quarts d’hora sense cremar-se. El públic, sobretot juvenil, prorrompia corejant “Vaya mier…, vaya mier…!”, resultant insuficients els vint litres de gasolina disposats… i la foguera que no s’encenia, sense marcar-se cap iniciativa per a fer-la cremar. Al final, l’alcalde Díaz Alperi, en un d’aquells gestos de valentia tan innats en ell, baixaria fins a la plaça per a dissuadir els espectadors presents, els qui a poc a poc se n’anirien a altres cremaes i banyaes. La foguera serà retirada pels serveis de neteja quasi sense encendre’s, enmig d’un monumental escàndol mediàtic encara recordat. Anteriorment, a les cinc de la vesprada, havia caigut la part més arriscada de la rematada de Carolinas Altas, triomfadora de l’edició, per fortuna deixant intacte el seu extraordinari bust central. Aquest mateix matí, el bisbe d’Oriola-Alacant, Fran-

98

cisco Álvarez, celebrava la seua última Missa Oficial de Fogueres, ja que dies després abandonaria Alacant per a convertir-se en el cardenal primat d’Espanya, amb seu a Toledo. També en Sant Joan ens visitaria de nou el president del PSOE, Ramón Rubial, convidat per la foguera de Barrio Obrero i fins i tot aniria a la correguda de bous.

Tot va quedar eclipsat davant la no cremà de la foguera oficial. Fins i tot que Carolinas Altas cremara dues hores després del moment programat -a les tres del matí-, que les últimes cremaes es realitzaren a les 6,30h, quasi començant el dia, o que un grup de desaprensius estigueren a punt d’encendre la traca que haguera cremat anticipadament la foguera de Calderón de la Barca. 132 peons i 15 conductors van realitzar la neteja de la ciutat després de la cremà, recollint 25 tones d’escombratges, 126 d’enderroc generat per les mateixes fogueres i barraques, i 30 de residus sòlids urbans. Tot just recobrats del ritu de les flames, el 25, se celebraria l’última Desfilada de la Província, amb nombrós públic, mig centenar de carrosses i la presència de les festes de nou localitats poc representatives del nostre entorn, a més d’un grup folklòric de Romania, que no havia pogut incorporar-se a la Desfilada Folklòrica Internacional. Començaven a aparéixer en premsa cartes al director sobre l’incident de la foguera oficial, i en dies successius es va prolongar un encreuament d’acusacions entre els nous responsables municipals i l’artista de la foguera, Pedro Espadero.

La veritat és que d’alguna forma tots van tindre la seua part de culpa -sobretot per falta de reacció- i entre l’enorme controvèrsia registrada en premsa, un es quedaria amb l’opinió experta i lliure del mestre Ramón Marco, qui, en ser consultat pel diari Información (27 de juny), argumentava la insuficiència de baixos en les modernes línies foguereres, i el fet que fogueres com aquesta es realitzaren per compromís.

Enmig dels encreuaments d’acusacions, i d’anuncis que després no es van complir, com la convocatòria d’unes jornades de fogueres per a novembre, anunciades pel regidor Pamblanco, el president del Gremi d’Artistes, que anunciava la seua dimissió davant les caigudes viscudes, proposava limitar l’alçària de les fogueres, o s’avançava que no s’autoritzarien barraques en jardins, així com s’aniria suggerint que l’artista de la foguera oficial la realitzara en exclusiva. Elements que molt prompte s’anirien incorporant, mentre en els últims espertenecs de festes el jove villener Vicente Molina Pardo, de només 22 anys, triomfava en el concurs de Fogueres Experimentals, amb la maqueta titulada “Ave Fenix, unica Semper Avis”.

Proposta aquesta que ja no es realitzaria a gran volum en les festes de 1996, com més endavant veurem. La pirotècnia Zamorano Caballer triomfava en els concursos pirotècnics amb la seua mascletà del dia 22 i el castell disparat el 28 de juny. S’anunciaven auditories comptables en els districtes de Virgen del 21.

Remedio-La Cruz i Los Ángeles -que acabava festes amb un dèficit d’1.114.000 pessetes, malgrat que havia reduït en quasi quatre-centes mil el generat el 1994.

S’ACOSTEN LES ELECCIONS A COMISSIÓ GESTORA El 29 de juny se celebrava assemblea extraordinària en el Gremi d’Artistes per a oficialitzar la dimissió del seu president, Ángel Martín. A aquesta tan sols van acudir 6 dels seus 28 components, per la qual cosa es mantindria provisionalment en el càrrec. Arribat juliol, es reprenien les sessions per a aprovar l’articulat del nou reglament de fogueres, on en les pròximes eleccions a Comissió Gesotra cada foguera disposaria de dos vots i cada barraca d’un, es creava l’emblema extraordinari de fogueres, s’instaurava l’obligatorietat de tindre comissió infantil -una cosa ja de fet consolidada- i la impossibilitat que les bellees pogueren repetir com a tals.

Però en el rum-rum de la festa, el focus estava posat en les eleccions a Comissió Gestora de la pròxima tardor. En l’entorn de Luis Botella s’aspirava a la reelecció, però la contestació existent entorn de la seua figura, tenia clara la possibilitat d’una llista alternativa en la qual es trobaven dos noms; Andrés Lloréns i José Ángel Guirao. Arribava el moment d’agafar el bou per les banyes, i el col·lectiu que ja secundava Andrés -entre els quals lògicament em trobava- pensava que havien de negociar els dos possibles caps, davant la necessitat que un renunciara. Hi havia un element a favor d’això, la sincera amistat existent entre tots dos des de molts anys arrere.

Així doncs -i això és una dada que mai s’ha fet pública-, Andrés va quedar amb José Ángel la vesprada-nit del 7

de juliol en un café de l’entorn de la cocatedral, on es va obrir el foc entorn d’aquelles futures eleccions. En arribar el moment de plantejar Lloréns el tema, es va trobar amb el desig de Guirao d’aspirar al càrrec, fins al punt que la cita va acabar amb correcció, però davant el desig de tots dos d’aspirar a encapçalar una candidatura. La història de la Festa a vegades es teixeix de vímets molt insospitats, però l’endemà va ser Vicente Ivorra -gran amic de tots dos- qui va acabar de convéncer Guirao -qui, en el fons, ja sabia que no hi aspiraria- que anar com a número dos de ‘Nino’ era el millor per a les Fogueres. El futur començava a rodar…

S’anaven coneixent balanços comptables de comissions.

La foguera San Fernando acabava l’exercici amb un descomunal superàvit de milió i mig, després de debutar en categoria especial i aconseguir quinze milions de pressupost. Pla del Bon Repòs i Carrer de Sant Vicent presentaven sengles superàvits de mig milió de pessetes i tres-centes mil Carolinas Bajas. Però el que ja ocupava el primer pla de l’actualitat eren les pròximes eleccions.

En les pàgines d’ABC del 14 de juliol, Blas de Peñas inseria el primer indici de la futura candidatura encapçalada per Andrés Lloréns, encara que seria en el diari Información (23 de juliol), on Alfredo Aracil oficialitzava i fins i tot anunciava alguns noms del seus components, en unes candidatures que serien per primera vegada de quinze components. La sort estava tirada. En aquests últims dies de juliol es tenia la primera notícia d’una nova comissió per a 1996; Avenida de Loring-Estación. El nou regidor socialista, Conrado Albaladejo, criticava l’abandó de la seu per al Museu de Fogueres que havia fins i tot pressupostat -en cinquanta milions- l’anterior equip de govern, i es coneixia que Francisco Aracil havia sigut fitxat com a assessor del nou president de la Diputació Provincial, el popular Julio de España Moya. El 27 de juliol se celebrava ple de fogueres de tancament, on era designada foguera exemplar 1995 Florida-Portazgo, i “Tot Bacores” barraca exemplar. 350.000 pessetes de superàvit tancaven un exercici dens i, en última instància, el trienni de Luís Botella García al capdavant de la Festa.

Pàg. ant. 20.- Foguera Hernán Cortés (Autor: Javier Gómez)[JCV] Pàg. ant. 21.- L’actor José Luís López Vázquez en l’esmorzar oficial de Sant Joan [VS] 22.- La ‘no cremà’ de la foguera oficial de 1995 [AJCV] 23.- L’alcalde Díaz Alperi dissuadeix a la joventut després de la ‘no cremà’ de la foguera oficial [AJCV]

22.

23.

99

DADES DE

LA FESTA

1995

80 Fogueres (més dos fora de concurs) 81 Fogueres Infantils (més una fora de concurs) 84 Barraques Bellea del Foc: Srta. Mar Argilés Esteve (Foguera La Goteta) Bellea del Foc Infantil: Xiqueta Elena Bonastre Fuster (Foguera Inf. Passeig de Gómiz) Cartell premiat: “Construcción del fuego” (Autor: Antonio Aranguez Vela) Premi de 500.000 ptes.

Pregonero de Fogueres: José Ramón de la Morena Pozuelo (Periodista radiofònic) Ninot Indultat: “Foguerer Francisco Aracil” (Foguera San Fernando) (Autor: Pedro Espadero) Ninot Indultat Infantil: “Carruatge Xinés” (Foguera Inf. Carolinas Altas) (Autor: Fco. López Albert) Cense ciutat: 276.526 habitants Cartell de Fogueres

PREMIS FOGUERES CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Paco Juan) 2n Premi. PORT D’ALACANT (Autor: José Iborra)

3r Premi. SAN FERNANDO (Autor. Pedro Espadero) 4t Premi. LA GOTETA (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 5é Premi. FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Fco. Javier Capella) PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Pascual Domínguez) 2n Premi. CIUDAD DE ASÍS (Autor: Alejandro Orenes) [Feta realment per Ramón Marco] 3r Premi. ALFONSO EL SABIO (Autor: Paco Juan) 4t Premi. TÓMBOLA (Autors: la comissió) [Feta realment per Roberto Martínez] 5é Premi. MERCADO CENTRAL (Autor: Juan Carlos Asensi) SEGONA CATEGORIA 1r Premi. CAROLINAS BAJAS (Autor: José Manuel García) 2n Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: José Iborra) 3r Premi. PASSEIG DE GÓMIZ (Autor: Javier Gómez) 4t Premi. ALTOZANO SUR-LAS PLAZAS (Autor: Ignacio Ferrando) 5é Premi. POLÍGONO DE BABEL-B. PÉREZ SALES (Autor: Mauricio Gómez Jr.)

100

Foguera Carolinas Altas

TERCERA CATEGORIA 1r Premi. PARQUE-PLAZA DE GALICIA (Autor: Manuel Algarra) 2n Premi. DIPUTACIÓN-RENFE (Autor: Vicente Almela) 3r Premi. PLA DEL BON REPÓS (Autor: José Manuel García) 4t Premi. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autor: Paco Juan) 5é Premi. SANTO DOMINGO-PL. TOMÁS VALCÁRCEL (Autor: Mauricio Gómez Jr.) QUARTA CATEGORIA 1r Premi. MERCADO BABEL (Autor: Julio Esplá) 2n Premi. SAN NICOLÁS DE BARI- BENISAUDET (Autor: Fco. García Parra) 3r Premi. CAMPOAMOR NORTE (Autor: Fco. Javier Capella) 4t Premi. BENITO PÉREZ GALDÓS (Autors: Germans Colomina) 5é Premi. PRINCESA MERCEDES (Autor: Vicente Llácer) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. PLAZA DE RUPERTO CHAPÍ (Autor: Francisco Roca) 2n Premi. PORTUARIOS-PLA DEL BON REPÓS (Autor: José Manuel García) 3r Premi. PUENTE-VILLAVIEJA (Autor: David Sánchez)

BARRAQUES

Foguera Infantil Carolinas Altas

Ninot Indultat

4t Premi. MONJAS-SANTA FAZ (Autor: Ángel Martín) [Feta realment per Miguel Ángel Martín] 5é Premi. JOSÉ MARÍA PY (Autors: la comissió) [Feta realment per Pedro Espadero] Premis Consellería de Turisme Cat. Esp. CAROLINAS ALTAS (Autor: Paco Juan)

No hem pogut localitzar la resta de premis concedits, ni la dotació econòmica de cap d’ells.

Millor Crítica Municipal MONJAS-SANTA FAZ (Autor: Ángel Martín) [Feta realment per Miguel Ángel Martín]

FOGUERES INFANTILS CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Fco. López Albert) 2n Premi. LA GOTETA (Autora. Concha García) 3r Premi. FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Jesús Grao)

2n Premi. BENITO PÉREZ GALDÓS (Autor: Fran Santonja) 3r Premi. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autora: Concha García) TERCERA CATEGORIA 1r Premi. FLORIDA-SUR (Autor: Manuel A. Capella) 2n Premi. SAN BLAS BAJO (Autor: Juan Capella) 3r Premi. ÁNGELES-FELIPE BERGÉ (Autors: la comissió) QUARTA CATEGORIA 1r Premi. CAMPOAMOR (Autor: José Luís Ferrer) 2n Premi. OSCAR ESPLÁ (Autor: Juan Carlos Coronado) 3r Premi. RAMBLA DE MÉNDEZ NÚÑEZ (Autor: Enrique Burriel)

CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. “ELS CHUANOS” (Autor: Ramón Marco) [Fog. Alfonso el Sabio] 2n Premi. “LO MILLOR DE LA TERRETA” (Autors: la comissió) [Fog. Mercado Central] 3r Premi. “EL CABASSET” (Autors: la comissió) [Fog. Maisonnave] PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. “GENT JOVE D’AIGUA AL TOLDO” (Autors: la comissió) [Fog. San Antón Bajo] 2n Premi. “PICA I VOLA” (Autors: La comissió) [Fog. San Fernando] 3r Premi. “MARXA DAMUNT DE TOT” (Autors: la comissió) [Fog. Florida-Sur] SEGONA CATEGORIA 1r Premi. “XUPLA I FUIG” [Fog. Santa Isabel] 2n Premi. “LA VIÑA, CENT I LA MARE” (Autors: la comissió) [Fog. Florida-Pl. la Viña] 3r Premi. “COMENÇEM FORT” (Autors: la comissió) [Fog. Bola de Oro]

CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. JUAN XXIII-2 SECTOR (Autors: la comissió) [Feta realment per José Ant. Plaza] 2n Premi. CARMEN-SAN AGUSTÍNSANTA CRUZ (Autor: Fco. García Parra) 3r Premi. OBRA SOCIAL DEL HOGAR (Autor: Juan Carlos Asensi)

TERCERA CATEGORIA 1r Premi. “DE SANTS NO TENIM RES” (Autors: la comissió) [Fog. Santo Domingo-Pl. Tomás Valcárcel] 2n Premi. “COMENÇEM DE NOU” [Fog. Plaza de Pío XII] 3r Premi. “TOT BACORES” [Fog. Sagrada Familia]

Ninot Indultat Infantil

Barraca ‘Els chuanos’

PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. ALFONSO EL SABIO (Autor: Andrés Europa) 2n Premi. DOCTOR BERGEZ-CAROLINAS (Autor: Andrés Europa) 3r Premi. SAGRADA FAMILIA (Autor: Juan Carlos Asensi) SEGONA CATEGORIA 1r Premi. POLÍGONO DE BABEL- B. PÉREZ SALES (Autor: Mauricio Gómez Jr.)

101

Protagonistes

Pedro Espadero Colmenar De les fogueres especials a les oficials Per Juan Carlos Vizcaíno

Dins d’un recorregut que s’estén a quasi quatre dècades de camí, el mateix Pedro Espadero Colmenar (Alacant, 1962) sempre s’ha denominat abans més foguerer que artista. Però la mateixa longevitat de la seua trajectòria, els èxits albergats al llarg de tots aqueixos anys, i fins i tot la seua condició de ser el professional que en més ocasions ha plantat la foguera oficial d’Alacant -el juny vinent plantarà la seua quinzena obra a la plaça de l’Ajuntament- avalen un professional que va tenir en la dècada dels noranta, potser el seu període de major esplendor, i en la qual, a més, es va produir la definitiva oscil·lació dels seus objectius artístics. És a dir, en aquests anys, el nostre protagonista realitza les seues quatre primeres fogueres oficials, al mateix temps que serà l’àmbit temporal en el qual aconseguirà els seus tres majors triomfs artístics -un d’ells, en certa manera, a causa de circumstàncies externes-.

Però anem a pams. Pedro Espadero, des de menudet, realitzarà xicotetes fogueres en el seu veïnat del carrer d’Espronceda. Era un context dominat per joveníssims amics apassionats per unes fogueres al marge de l’oficialitat del moment. L’astúcia del mític Agustín Segura capta tots aquests xavals per a la comissió de Plaza de Pío XII, que presidia. Serà el punt de partida d’un adolescent que prompte s’apassionarà per la realització de fogueres, plantant la seua primera i estimulant foguera infantil per a la seua pròpia comissió el 1984. A l’any següent, aconseguirà un inesperat triomf en la categoria especial de fogueres infantils per a Plaza de Ruperto Chapí, i el 1986, debuta en el terreny de les fogueres grans amb la seua atractiva foguera de San Blas Bajo, que li permetrà el triomf en tercera categoria. Pedro seria igualment el president fundador de la foguera La Goteta, que s’incorporaria per primera vegada a la nostra festa al juny del citat 1986, sent un destacat representant d’aqueixa saba juvenil que va enriquir les fogueres en aquella enyorada dècada. La seua obstinació professional i la seua apassionada i iconoclasta passió foguerera, prompte el farà estendre la seua producció en nombroses comissions amb les quals, a més, establirà amistat personal… José María Py, la citada La Goteta, San Fernando, Benalúa, Pla-Hospital, Altozano... Al costat d’això, la seua producció en l’art efímer s’estendrà a localitats de la província com Pego, Elda i Sant Vicent del Raspeig, o a ciutats de la veïna província de València com Gandia.

pecial. Serà una entrada de privilegi en la dècada, que el 1991 li permetrà prolongar la seua singladura en aquesta comissió, debutant en la màxima elit de les fogueres, i obtenint el primer premi amb “A guanyar dinés”. Aquest màxim guardó li permetrà crear, el 1992, la seua primera foguera oficial, per als ninots de la qual contractarà el personalíssim artista valencià Vicente Almela, obrint amb això un àmbit de col·laboració artística no massa explorat en el futur. Aquest mateix any tornarà a participar en Ciudad de Asís amb una de les seues millors obres “Con el agua al cuello” -segon premi de categoria especial, que incorporaria en la seua escenografia una cascada d’aigua natural- d’enormes proporcions, i en la qual es podrien apreciar les seues dues més destacades qualitats com a artista. D’una banda, la reiterada habilitat en la composició dels seus dissenys. També una enorme facilitat per a proposar una gradació cromàtica de segur impacte en l’espectador, sobretot, davant la llum alacantina del juny.

Seran, tots ells, elements destacats d’una trajectòria que el portarà a recalar el 1990 en el districte de Ciudad de Asís. Aquest compromís li permetrà guanyar en primera categoria amb “Nos han fet un ciri” que, de manera inesperada, es convertirà en la triomfadora d’aquelles festes, en quedar deserts els premis en la categoria es-

102

Remat de la foguera San Fernando 1995 (Autor: Pedro Espadero) [JCV]

El 1993 prolonga la seua trajectòria per a Ciudad de Asís en categoria especial, on aconseguirà un segon premi. I a l’any següent, fitxarà per la cèntrica demarcació d’Hernán Cortés -per a la qual ja havia treballat l’any anterior- i en la qual aconseguirà el seu segon i fins ara últim triomf en categoria especial -sota el lema “El tiempo dará la razón”-, en una edició on les seues altres dues fogueres competidores van quedar desqualificades per sengles caigudes parcials, i superant un inesperat incendi patit al seu taller pocs dies abans de la plantà. A l’any següent, planta en especial una de les seues millors obres –“Tocando el cielo”- per al districte de San Fernando, on incidirà amb especial encert amb la col·laboració de nombrosos artistes plàstics, i oferirà una enorme i airosa rematada, magníficament integrada en un complex emplaçament.

El gran nivell i l’enorme participació -set fogueres- registrada aquella edició el portaran a haver de conformar-se amb un tercer premi, al qual caldria sumar l’obtenció de l’únic Ninot Indultat de tota la seua carrera. Aquest mateix any albergarà el contrapunt amarg de viure una incidència aliena al seu treball, en no cremar la seua segona oficial, plantada davant l’ajuntament. La inesperada i desafortunada circumstància va ocasionar aquella Nit de Sant Joan una enorme controvèrsia en àmbits festers.

Tot això, en certa manera a causa d’un projecte dominat per l’estilització, que mancava per complet de baixos, i davant el qual, en el seu moment, no es va preveure la seua enorme dificultat de combustió.

La trajectòria d’Espadero s’obriria a una extensa projecció en les falles de València que s’iniciarà precisament aquest 1995 -tres mesos abans- amb la seua falla per a la comissió d’Alberique-Héroe Romeu, amb la qual prolongarà una dilatada singladura, i que li permetrà estendre la seua producció fallera per diverses i prestigioses co-

1994. Rebent el premi de la Generalitat Valenciana a la millor foguera [VS]

missions de la capital valenciana, com les de Plaza del Pintor Segrelles (1997 i 1998), Plaza Obispo Amigó-Cuenca (1998). En aquests encàrrecs ha aconseguit reiterar notables guardons, al mateix temps que alternar en els seus dissenys propostes més o menys habituals en les característiques falleres, amb altres de línies més experimentals.

Després d’una nova foguera especial en San Fernando per al 1996, en la qual es van donar cita circumstàncies poc afortunades que van ressentir el seu resultat, a l’any següent, realitzarà una àgil foguera oficial dedicada als mitjans de comunicació, encàrrec que reiterarà el 1999, amb una de les seues obres menys reeixides de les moltes plantades davant de l’ajuntament. El desenvolupament posterior de la seua trajectòria, a poc a poc, el farà allunyar-se de participar en categoria especial -les seues últimes participacions en aquesta es produirien el 2003 i 2004, en tots dos casos per al cèntric districte de Mercado Central- optant, d’una banda, en facetes com la decoració i tematitzacions, al mateix temps que, a poc a poc, estenent la seua reiterada aposta per assumir la realització de fogueres oficials a la nostra capital. A partir d’iniciat el segle XXI, Espadero realitzarà les plantaes en aquest marc el 2005, 2006, 2009, 2010, i de 2014 a 2019, de manera ininterrompuda -destacant personalment l’última d’elles com la més reeixida de totes les que situara en l’emblemàtic emplaçament- que es prolongarà en l’imminent retorn de les Fogueres, amb un disseny que inicialment va resultar triat per al 2020.

103

La

Festa de

1996

El zenit de la dècada Crònica de Juan Carlos Vizcaíno

1.

104

2.

Des de la meua subjectivitat, però també la contundència d’una mirada distanciada, les fogueres de 1996 no sols van suposar la millor edició de la dècada sinó, en el seu conjunt, una de les més rotundes de la història de la Festa. L’arribada d’una Comissió Gestora que va saber aplicar canvis i innovacions, es va conjuminar a un nou equip de govern que va apostar, i fort, per la millora de les seues celebracions. Tot això va confluir en unes festes en el seu conjunt extraordinàries.

delegat de cultura de la foguera Alipark, i Florida-Portazgo retornava a especial després de sis anys absent de la màxima categoria i registrar un superàvit de 600.000 pessetes el 1995. Van ser finalment cinc els districtes que concorrerien en aquesta, dos menys que el 1995, ja que al marge de les tres citades repetia amb força Carolinas Pàg. ant. 1.- Octubre de 1995. Andrés Lloréns presenta la seua candidatura a la Comissió Gestora [VS] 2.- Foguera Port d’Alacant (Autor: Pedro Soriano) 4t premi categoría especial [AJCV] 3.- Novembre 1995. Un dels primers plens de la gestora d’Andrés Lloréns [VS]

UN INICI AMB FORÇA L’exercici 1995/96 s’iniciava a primers d’agost en retornar Pascual Domínguez a la presidència del Gremi d’Artistes.

A mitjan mes, la larvada pugna cara a les eleccions a Comissió Gestora, s’obria amb la presentació, quasi completa, de la candidatura d’Andrés Lloréns Fuster ‘Nino’, tancada setmanes després en el seus 17 components, i comptant amb quatre dones, set barraquers i, sobretot, dos dels vicepresidents -Manuel Ferrández i Jaime Candela- del president eixint, Luis Botella. Seguim a l’agost, i Port d’Alacant anunciava la seua continuïtat en categoria especial, així com San Fernando, que es marcava repetir quinze milions de pressupost. Alfonso Garrigós abandonava la presidència de Calderón de la Barca després de trenta anys en el càrrec, i segons es completara el cens de comissions es comptabilitzarien deu presidentes de foguera i quatre de barraca. En el districte Juan XXIII-Segundo Sector havien conclòs les passades festes amb un superàvit de mig milió de pessetes. Al setembre, l’exregidor Martínez Bernicola es convertia en 3.

105

4.

Altas i retornava després de 14 anys la de Mercado Central. L’associació ‘Barraquers per la Festa’, que tant es faria notar, sol·licitava gestionar la Barraca Popular entre el 25 i el 29 de juny. Poques dates després exposaven la creació d’una germandat en la Setmana Santa d’Alacant -com així succeiria- i a mitjan mes donaven suport a la candidatura de Lloréns a Comissió Gestora. Mentrestant, la regidoria de Festes treia a concurs la contractació de les fogueres oficials 1996, amb la condició que els seus participants no realitzaren cap obra en categoria especial o primera. Destacava el considerable augment en la dotació de la foguera gran, que passaria dels poc més de sis milions dels últims anys, a nou, i un per a la infantil. La iniciativa -com després veurem- va ser reeixida.

LUIS BOTELLA S’ACOMIADA En aquestes dates s’avançaven alguns dels plans de la Diputació Provincial per a les fogueres, en línies generals encaminats a suprimir el cost de la foguera experimental, utilitzant aquest muntant en altres parcel·les festives, tenint l’elegància d’esperar la nova gestora per a exposar-los. Recorde, encara que prompte apareguera com a simple anècdota, que en un primer moment, Pepe Pamblanco va intentar fer desistir José Ángel Guirao de formar part de la candidatura de Lloréns. Va ser l’única i venial ingerència en un procés electoral en el qual per

106

part municipal les normes van ser impecables. El dia 12, en els diaris La Verdad i ABC, Luis Botella anunciava la seua decisió de no presentar-se a les pròximes eleccions.

“Luís Botella deja el camino libre”, titulava el segon rotatiu, que també destacava “Esta es una decisión meditada y no es sinónimo de derrota”. Botella va cometre la lleugeresa de no acudir a Información, amb qui mantenia distàncies des de feia temps, i aquest influent diari l’endemà li va dedicar una dura pàgina amb un sonor titular “Las sombras de una gestión”, i prompte es coneixia que el seu fins ara vicepresident, Ginés Pérez Beltrán, encapçalaria una segona candidatura per a confrontar Lloréns. Es dirimia oposició entre oficialisme enfront de renovació i això va anar calant en la Festa, en unes eleccions on molt pocs dubtàvem del resultat. Quedava per conéixer el calat d’aquest. S’anaven inscrivint les comissions i el 25 de setembre ja es comptava amb 69 fogueres formalitzades i tan sols 13 barraques, que en aquests comicis votaven per primera vegada, així com, de la mateixa manera, aquest any era el primer en què fogueres i barraques haurien de presentar pressupost.

En última instància, 1996 va assolir un nou rècord de 82 comissions, en crear-se les d’Avda. de Loring-Estación, La Marina i Rabasa-Polígono Industrial, amb l’absència de Plaza Lo Morant, i el rebuig per part de l’entitat rectora, de la creació de la de Parque de las Avenidas, que sí que s’autoritzaria l’any següent amb altres promotors. Abans, el dia 16, Antonio Mira-Perceval, expresident de la Diputació, casava la llavors presidenta del Consell d’Alumnes de la Universitat d’Alacant i bellea del foc 1991, Mari Trini Amorós.

ES PRESENTEN LES DUES CANDIDATURES Ens endinsem a l’octubre, el mes electoral, i les candidatures es podrien presentar entre els dies 2 i 14 d’aquest mes. El nou reglament entrava en vigor el dia 1, encara que en ell faltara el capítol de la relació entre fogueres i Ajuntament. La comissió d’Alfonso el Sabio celebrava la seua nombrosa composició de 62 foguerers. El dia 2, Ginés Pérez presentava la seua candidatura, comptant amb quatre excompanys, dues dones i tres barraquers.

Hi destacava la seua joventut, anunciant que si resulta-

5.

6.

Pàg. ant. 4.- Novembre de 1995. Conveni de la gestora amb la Diputació Provincial [VS] Pàg. ant. 5.- Maig de 1996. Festival d’elecció de la bellea del foc [EG] 6.- Juny de 1996. Garrigós, Nuria Terol, Lloréns y Valcárcel al lliurament de recompenses [JCV] 7.- Foguera oficial. Plaça del Ajuntament (Autor: Ramón Marco) [JCV]

Beltrán celebrava una festa al Casino, i l’endemà passat, la vespra de les eleccions, Lloréns Fuster faria el mateix al restaurant Juan XXIII. L’aroma de victòria es reflectia en aquesta última cita, fins al punt que personalment em vaig quedar curt en la meua porra particular. En aquestes dates, ‘Barraquers per la Festa’ editava el primer número de la seua revista La Traca, i el 28 d’octubre es casava Alicia Crevillén, bellea del foc 1992 i component de la candidatura de Lloréns, oficiant la cerimònia Conrado Albaladejo. Aquest mateix matí, el Gremi d’Artistes celebrava el seu esmorzar anual guardonant huit comissions de fogueres i els periodistes de La Verdad, Emilio Chipont -a títol pòstum- i Tirso Marín. El dia 29 el diari Información publicava una amplíssima enquesta a tots els presidents de foguera, de la qual es deduïa el triomf de Lloréns, sota el títol “Deseos de una nueva etapa”.

va triat promocionaria la festa a l’exterior. També feia el mateix Andrés Lloréns, dins de la candidatura denominada “Unió i avanç”. Amb les espases enlaire, els debats en premsa se succeïen. El 7 d’octubre, en Información, l’endemà passat en La Verdad i el 10 en ABC. Per aquestes dates, el veterà escultor Pepe Gutiérrez feia classes de modelatge a joves prompte destacats en el nostre gremi. Un d’ells era Jesús Grao, amb dos anys de camí com a artista, Santiago Alzamora debutaria el 1996 per a Sèneca-Autobusos, i un joveníssim Sergio Gómez, amb només 15 anys, prompte iniciaria el seu reeixit recorregut creant fogueres infantils.

LA NIT D’ANDRÉS LLORÉNS Arribava el dia 30. Al matí, Andrés i Ginés viatjaven a València per a protagonitzar un debat televisiu en Canal Nou-TVV. Els baixos de l’ajuntament es preparaven, a partir de les 8 de la vesprada, per a convocar 82 fogueres i 77 barraques -de les quals tres no van acudir-hi-, per a emetre 238 vots -dos per foguera i un per barraca-. Va

La cantant Rocío Jurado era nomenada “Coetera d’Honor” de la Goteta, i Nou Alacant albergava una comissió de 43 foguerers i 52 xiquets, bona part d’ells antics infantils d’aquesta. El seu nou president era José Miguel Jiménez, amb només 23 anys i buscant un pressupost de sis milions de pessetes. En una temeritat pròpia de la seua admiració, la crònica que en l’efímer diari HOY efectuava un Juanito Soler ficat a improvisat reporter, no dubtava a iniciar la crònica de la presentació de la candidatura de Lloréns, amb l’expressiu titular “Andrés Lloréns, futuro presidente”. No anava desencaminat. El dia 13 en la seu de Gestora es presentaven les dues candidatures, en una campanya que va discórrer tranquil·la. Primer ho feia Ginés, aportant 3 avals de foguera i 3 de barraca. Hora i quart després ho feia Andrés, presentant cent avals -50 de foguera i els mateixos de barraca-. La sort estava tirada. Es coneixien propostes de cada candidat, avançant Lloréns, si guanyava, la seua intenció de deslligar el pregó de la Cavalcada del Ninot. Cinc fogueres realitzarien un acte conjunt per a recaptar fons per al centre de paralítics cerebrals ‘Infanta Elena’. El 20 d’octubre, la comissió de Calderón de la Barca organitzava un homenatge al seu fins llavors president, Alfonso Garrigós, al restaurant ‘El Sorell’, amb presència institucional, unes quaranta comissions i les bellees del foc que aquest atresorara en la seua llarga permanència en el càrrec.

S’acostaven els desitjats comicis, i Lloréns subratllava l’estima de què gaudia la seua candidatura, Ginés intentava allunyar-se de l’etiqueta de continuista, i fins i tot el diari Información publicava el dia 27 un debat d’expresidents amb els dos candidats, al qual només van concórrer Conrado Albaladejo i Miguel Díaz. Tots dos serien rebuts tant per l’alcalde, Luís Díaz Alperi, com pel president de la Diputació, Julio de España. Anteriorment, el 26, se celebrava un aspre debat entre els dos contendents en Canal 37/Televisió d’Alacant. També el 27, Pérez 7.

107

8.

ser, a títol particular, el més bell record que albergue de la meua vinculació amb les Fogueres. A penes es va poder contenir l’emoció de gran part dels presents, imbuïts d’una sensació col·lectiva com poques vegades s’ha vist en la Festa, d’assistir a un moment veritablement important. Després de la votació, a les 22,20 el regidor de Festes, José Luis Pamblanco, iniciava el recompte, on després d’uns tantejos inicials, prompte Lloréns es disparava, i abans de finalitzar la lectura de vots de les fogueres, ‘Nino’ era ja virtual guanyador. Entre el goig col·lectiu, la presència de pancartes, i el dispar d’una traca reforçada, Andrés Lloréns era proclamat el president número díhuit de la Comissió Gestora -fins llavors el més jove, amb 35 anys- per 172 vots (66 fogueres i 60 barraques), enfront de 66 de Ginés Pérez (26 fogueres i 14 barraques). Luís Díaz Alperi el proclamava a les 22,40 hores, i Lloréns, en les seues emocionades paraules, assenyalava “Hui comença el futur de la Festa”. José Luís Pamblanco li deia poc després, amb la seua gràcia particular “Tu en la Gestora i jo en les festes, tallarem orelles i cua”, mentre que José Ángel Guirao portaria aqueixa camisa de la sort sota la qual mai havia perdut en les eleccions en què havia participat.

La vesprada següent s’efectuava a la seu de Serrano 5, el traspàs de poders, i començava una nova singladura que amb la deguda distància ofereix una mirada profundament positiva. Arribava una nova Comissió Gestora encapçalada per algú que coneixia les necessitats i mancances de la Festa. Que tenia molt clar que resultava fonamental la senzillesa i proximitat en el tracte al món fester. Que va saber utilitzar el talent dels homes i dones que albergava el seu equip. I al mateix temps es va trobar amb un consistori que apostava fort per unes festes que necessitaven superiors pressupostos i una major implicació. I més enllà de l’anuència existent amb el regidor José Luis Pamblanco, des del primer moment es va establir un corrent de mútua simpatia personal entre Lloréns i l’alcalde Díaz Alperi. Una cosa que es va mantenir fins i tot durant els moments més difícils del trienni que s’iniciava -que n’hi va haver- fins al punt que, menys de quatre anys després, i encara que en aqueixos moments ningú s’ho poguera imaginar, Andrés es convertiria en el successor de Pamblanco en la seua responsabilitat municipal. Quant a les possibles rèmores d’aquesta nova 8.- Foguera Ángeles-Felipe Bergé (Autos: Javier Gómez) 3r premi 2a categoria [JCV] 9.- Foguera Parque-Plaza de Galicia (Autor: Manuel Algarra) 2n premi 3a categoria [JCV] Pàg. seg. 10.- Foguera La Marina (Autor: Pedro Soriano) [AJCV] Pàg. seg. 11.- Foguera La Goteta (Autora: Amaya Barquín) 1r premi 2a categoría [AJCV]

108

gestora, tres van ser les més importants, sense llastrar la labor efectuada però sí que introduint-hi ocasionalment elements de tensió. D’una banda, quan qualsevol elecció genera tantes expectatives col·lectives des d’àmbits contraposats, aquestes mai responen a tots per igual.

D’una altra, l’equip de Lloréns albergava en les seues files potser massa primers espases, la qual cosa en certs moments va provocar cert grau d’enfrontament. Finalment, el nou reglament imbricava un nou funcionament intern, on els vicepresidents supervisarien la tasca en els delegats de les seues respectives àrees. Fet amb el qual algun d’ells es va mostrar incòmode -José Ángel Guirao va ser el primer a manifestar-ho-, fins al punt que haurien de succeir-se diverses gestores per a lubricar aquestes noves maneres. Les pàgines d’ABC Alacant titulaven, l’1 de novembre, “Andrés Lloréns, el futuro de las Hogueras”, qui reconeixia “Me sorpendió vencer por tanta diferencia”, i desitjava aplicar un clima de cordialitat amb Ginés Pérez, com així succeiria.

TORNA LA NORMALITAT Es reprenia la normalitat, i la comissió de Calvo Sotelo anunciava un pressupost de cinc milions per al 1996 i 1.300.000 per a la seua comissió infantil, que funcionava de manera autònoma. 1.700.000 costaria la seua pròxima foguera, per 300.000 la infantil, totes dues realitzades per Enrique Burriel. Un parell de dies després d’assumir poders, la nova Gestora demanava una ajuda de socors a l’Ajuntament, ja que només albergaven 300.000 pessetes en caixa. El nou president assistia a un homenatge oferit a Tomás Valcárcel per part d’APSA, donats els seus desvetllaments per organitzar anualment la funció benèfica d’El Tenorio. Es coneixia igualment que la comissió de Carrer de Sant Vicent pressupostava cinc milions per al 1996, comptant amb 18 xiquets en la seua comissió infantil. El centre d’art ‘Espiral’ creava la titulació de “Graduat en construccions per al foc”. Es produïa un primer contacte entre la Comissió Gestora i la Diputació, encara que una altra reunió posterior segellaria els acords. Sis propostes es van presentar per a aspirar a foguera oficial 1996, i tres per a la infantil. La nova Gestora prenia contacte en un sopar amb la bellea del foc 1995 i les seues dames d’honor, i el seus propis cinc districtes de pertinença realitzaven l’habitual sopar que en aquesta ocasió van postergar diversos mesos. Díaz Alperi renunciava de nou als dos components de Gestora que li facultava el nou reglament, la qual cosa permetria Lloréns completar la composició de càrrecs, que anunciaria el 9 de novembre en roda de premsa.

I l’11, se celebrava la primera presentació de bellea de 1996, obrint el cicle de nou Benalúa. Arribat el protocol, s’introduïa una novetat mantinguda en els nostres dies; que la bellea del foc o representant femenina prenguera ús de la paraula en cada acte, 9.

11.

donant-los amb això participació activa. La comissió de Plaza de Santa María, que presidiria per primera vegada i última Vicente Ivorra, comptava amb 82 foguerers, destacant en la seua composició la presència d’Antonio Vivó com a assessor religiós. Per part seua, la barraca “Els Ferreters” la formaven 15 socis. I el 13 de novembre es coneixerien las propostes triades per a foguera oficial 1996.

La venturosa presència del mestre Ramón Marco com a participant va determinar que se li confiara aquesta responsabilitat amb la seua proposta titulada “Metamorfosis”, realitzada amb materials tradicionals, 19 metres d’alçària, 12 per 10 de base i 22 ninots. El valencià José Martínez Mollá rebia un esment especial per la seua maqueta, i Juan Carlos Asensi era triat autor de la foguera oficial infantil. S’inaugurava el racó de la foguera Florida-Sur i Carolinas Altas invertiria deu milions de pessetes en la seua foguera especial 1996, de nou realitzada per Paco Juan. Per part seua, San Antón Alto pressupostava cinc milions per a l’exercici, amb una comissió de 27 foguerers i 23 xiquets. Es coneixia que les eliminatòries del VIII Concurs de Playback es desenvoluparien al col·legi Maristes i les seues finals, al Centre de Tecnificació.

En el primer ple de la nova Gestora es mantenien les 125.000 pessetes de cànon de cada barraca a la seua foguera. S’anunciava, per part de José Ángel Guirao, l’auspici de la nova Hermandad de Ntra. Sra. de la Alegría en la Setmana Santa d’Alacant -que eixiria al carrer per primera vegada el 1997- i la participació de les Fogueres en Firalacant 95 seria sensiblement superior. El 24 de novembre es presentava la maqueta de la foguera de Mercado Central, obra d’un Javier Mayor León que retornava a la categoria especial després d’una dècada, mitjançant un contracte amb administració per part de la comissió mateixa de 7.500.000, qui li va buscar fins i tot la nau per a realitzar-la. La seua comissió, presidida pel veterà foguerer José Ivorra, es marcava 18 milions de pressupost general.

TORNADA, INFRUCTUOSA, AMB EL MUSEU El 9 de desembre apareixia en Información el reportatge de Pirula Arderius titulat “Indultados pero olvidados”, amb imatges de l’abandó que els ninots indultats evidenciaven al magatzem situat al carrer del Sergent Vaíllo, on se’ls va confinar després de desmantellar-se el museu situat al castell, al setembre de 1993. L’impacte de la notícia va permetre que durant un parell de setmanes es creuaren les queixes de foguerers i artistes -Pedro Soriano va arremetre contra l’exregidor Martínez Berni-

10.

cola-, mentre que el regidor de Cultura, Pedro Romero, assenyalaria inicialment -més endavant es retractaria- que el museu tornaria al castell. Es va descobrir que les cèlebres llàstimes de Gastón Castelló, que eren propietat de la foguera del Mercat seguien dos anys després al mateix castell.

Esquerra Unida proposava que aquest museu s’instal·lara a l’edifici del vell Varadero -proposta a la qual posteriorment se sumaria el Partit Popular, atès que la destinació era propietat de l’Autoritat Portuària-, i el PSOE proposaria que fora executada als voltants dels Tallers Municipals, prop de l’Estació d’Autobusos, amb uns 900 metres quadrats.

Fins i tot el director del Servei d’Artesania de la Generalitat s’interessava per la qüestió. La deriva temporal prompte condemnaria el tema a l’oblit… amb inesperat gir poc més de mig any després.

Iniciat desembre, els components de la nova Gestora tenien la impressió de sentir-se boicotejats en programar algunes de les seues activitats. També apostaven per decidir en sengles concursos els seus contractes més importants. El dia 10 se celebrava en Firalacant una brillant desfilada amb la participació de les bellees de 1995 i notable acompanyament musical, a més d’oferir un cuidat estand en el qual es van utilitzar alguns dels ninots indultats que es trobaven en millor estat. En aquestes dates s’inauguraria el nou racó de Polígono de San Blas.

Una vegada en contacte amb la Gestora, la Diputació anunciava que malgrat convocar el certamen, el 1996, no es realitzaria la foguera experimental. Una decisió equivocada, en la qual es buscava marcar distàncies sobre una iniciativa generada en període socialista, encara que en les seues dues últimes realitzacions a gran volum, aquestes experimentals van passar totalment inadvertides. En defecte d’això, el departament de Cultura que encapçalava Miguel Valor va promoure la recreació anual dels primers premis generats en les edicions inicials de les Fogueres, una cosa que al juny s’iniciaria amb la de Benalúa, el 1928, que confeccionaria Javier Capella per dos milions i mig de pessetes de cost. Una idea que obviava intentar respectar les tècniques i materials de la seua època i que mai va generar interés. La Diputació duplicava la subvenció a les fogueres, dotant-la en 90.000 pessetes, i per part de la Gestora es van anunciar dos suggeriments que en última instància mai es van dur a terme; la dotació de 500.000 pessetes a la foguera més innovadora de 1996, o a la creació d’un molt dotat premi biennal d’investigació, sota la denominació del desaparegut foguerer, Francisco Javier Sebastiá. Finalment, l’entitat provincial potenciaria el denominat ‘Dia de la Província’, com detallarem més endavant. Pròxim el Nadal, Isabel Tejeda publicaria el llibre El arte popular en la fiesta de les Fogueres de Sant Joan. La nova Ges-

109

13.

tora reiterava l’homenatge nadalenc a les bellees del foc del nostre passat, i el 22 de desembre se celebrava, al restaurant Juan XXIII, davant més de 700 comensals, el Sopar de Germanor, en el qual, l’alcalde Díaz Alperi parlava abans d’iniciar-se, ja que havia d’assistir a un altre acte. Seria l’inici de reiterats xocs protocol·laris per part de polítics del Partit Popular -a vegades de manera justificada- que van provocar cert malestar en la família festera. El 23 de desembre, la foguera Alipark triomfava en un Certamen de Nadales en el qual participarien 10 comissions. Se celebrava un magnífic Concert de Nadal en Santa Maria, i el 28 de desembre es commemorava la celebració del centenari del cinema, homenatjant-se el veterà càmera i col·laborador de la Gestora, Adolfo Richart Guixot, en projectar-se el migmetratge Nuestra Región, realitzat per ell el 1960, amb imatges de les fogueres de 1959 i les falles i les festes de la Castelló de 1960. Estarien presentes en aquesta cita representants de la Junta Central Fallera de València i Junta de Festes de Castelló, i al costat de la bellea del foc, la fallera major i la reina de les festes de la Magdalena.

ACORDS GESTORA-GREMI Arribava 1996 amb la Cavalcada de Reis, encarnats aquell any per Remigio Soler, Luis Francisco Esplá i el jugador herculà Pascual Luna Parra. Dotze carrosses, les mateixes bandes de música i l’esquadra de romans d’Oriola formarien el festeig, en el qual els monarques arribarien per primera vegada a la plaça de bous, en una idea prolongada durant molts anys, i comptant amb l’actuació prèvia a la plaça de quadrigues i gladiadors. Retornava

l’activitat foguerera i la comissió de Virgen del Remedio-Oeste la formaven 36 foguerers, dels quals 27 eren dones, entre elles la seua presidenta, així com 42 xiquets.

La de Benalúa la formarien 41 festers. El 9 de gener es resolien els cartells de festes 1996, amb 190 obres presentades en les seues diverses modalitats, la meitat d’elles en suport informàtic, d’entre les quals eixiria triat reclam de Fogueres el mironià disseny dels dissenyadors madrilenys Sonia Díaz Giménez, Gema Rey Fructuoso i José Gabriel Martínez Sala, els qui es repartirien les 500.000 pessetes del guardó. Poc després, les obres participants s’exposarien a la Sala d’Exposicions de l’Antiga Llotja.

Dos autobusos, amb una ambaixada de quasi cent festers, viatjava fins a Barcelona per a assistir a la proclamació de les Reines de Casa València (celebrat el 14 de gener), entitat amb la qual la nova Gestora havia reprès relacions. El dia 21, el Gremi d’Artistes efectuava una taula redona al restaurant “El Sorell”, sota el lema “El monumento como centro de la fiesta”. Per aquestes dates tenia lloc a Castelló una reunió de les cúpules de les festes en les tres capitals valencianes per a consensuar el protocol de les seues delegacions i, sobretot, les seues respectives reines, a les quals s’homologaria en el tracte en els seus desplaçaments.

S’acostava Fitur 96, i en l’estand de la ciutat es comptaria amb cuidats fullets relatius a fogueres i altres festes de la ciutat, així com un vídeo divulgatiu. Es coneixia que la comissió d’Altozano comptava amb 40 foguerers, i el 21 de gener s’inaugurava el primer racó de la foguera de Calderón de la Barca, en el número 26 del seu carrer, per a un col·lectiu que agrupava 23 foguerers amb una mitjana de 25 anys. La comissió de Monjas-Santa Faz, amb 52 festers en les seues files, dedicava la seua foguera 96 al pintor Xavier Soler. A la fi de mes, la Comissió Gestora i el Gremi d’Artistes limitaven a 20 metres l’alçària de les fogueres, i a 3 les infantils. Quant als ninots de l’exposició,

110

12.

14.

Pàg. ant. 12.- Foguera La Florida (Autor: Francisco Gisbert Picó) [AJCV] Pàg. ant. 13.- Foguera Passeig de Gómiz (Autor: Javier Gómez) [AJCV] 14.- Foguera Sagrada Familia (Autor: Juan Carlos Asensi) 4t premi 2a categoría [AJCV] 15.- Autoritats institucionals i festeres davant de la mascletá [EG]

no haurien de sobrepassar els 2,20 m d’alt, per 1,75 d’ample i 1,25 de fons. En aquesta primera ocasió, aquestes limitacions no afectarien l’indult, però sí els premis de millors ninots en cada categoria. Es creava la sisena categoria, dotant cada secció amb cinc premis, i creant un jurat d’elit per a valorar la categoria especial. S’implantaria una entrada de 100 pessetes per a visitar i votar en l’Exposició del Ninot. Finalment, es creava una comissió de conflicte formada per components de totes dues entitats per a dirimir les possibles denúncies d’incompliments en contractes de fogueres i barraques. Aquestes limitacions -sobretot les d’alçària- suscitarien alguna controvèrsia, encara que la seua incidència en anys anteriors havia sigut molt escassa. Acabava el mes anunciant-se la iniciativa de la foguera Benito Pérez Galdós, per a incorporar en braille els textos del seu foguera infantil i poder ser llegits per invidents. Era una idea del seu jove autor, Francisco José Santonja qui, als seus 18 anys, ja desprenia inquietud com a artista de fogueres, confirmada anys després.

va un conveni de col·laboració amb l’Hércules C.F, que atorgava la condició de socis a tots els festers, s’instaurava la realització d’un trofeu de fogueres, i s’atorgava un premi de 250.000 pessetes a la millor foguera infantil amb temàtica herculana. Continuaven obrint-se noves seus, com la d’Alipark, situada al carrer del Metge Pedro Herrero, 4. La comissió de Polígono de San Blas recuperava el concurs de maquetes de fogueres infantils en la seua IX edició, amb 70.000 pessetes en premis. Aquesta comissió comptava amb 44 foguerers i 26 xiquets en les seues files. La Gestora anunciava la realització d’una exposició sobre l’obra de Gastón Castelló que, donada la seua complexitat, finalment es descartaria. A mitjan mes, la barraca “Deport i Remei” llançava un autèntic SOS, ja que malgrat la seua cèntrica ubicació sols es componia de huit socis. Passat un mes es fusionaven amb “Pica i Vola”, la qual cosa, en última instància, suposaria la seua desaparició com a tal. Segons avançava febrer, es coneixia que José Muñoz Fructuoso ultimava dues importants falles per a València. De secció primera A seria de nou Quart-Extramuros, i de primera B la quasi limítrofa de Luis Lamarca-Velázquez. Es produïa una important novetat que en aquells dies apareixia quasi d’amagat, i a la qual el pas del temps atorga considerable importància.

La novíssima comissió d’Avda. de Loring-Estación seria la primera a intuir les possibilitats de la xarxa, i realitzar una pàgina web, en l’aposta inicial albergada en aquesta faceta per les Fogueres. A la fi de febrer, el Gremi d’Artistes reclamava a la Comissió Gestora actuar contra l’intrusisme fiscal d’alguns autors. Es coneixia que la comissió de Garbinet-Parque de las Avenidas suportava un pressupost de sis milions, amb 31 foguerers i 21 xiquets en la seua comissió. I es tancava el mes amb la presentació de la maqueta de la foguera especial de Port d’Alacant, amb la qual Pedro Soriano brindava un homenatge a la

AVENIDA DE LORING APOSTA PER INTERNET El 2 de febrer es presentava la maqueta de la foguera especial de Florida-Portazgo, pressupostada en set milions. Dies després, la Comissió Gestora signa15.

111

16.

16.- Carolinas Altas, la gran triomfadora de les fogueres 1996 [EG] 17.- Foguera Florida-Portazgo (Autor: Pascual Domínguez) 3r premi categoría especial [AJCV] Pàg. seg. 18.- Foguera Carrer de Sant Vicent (Autor: Francisco Vázquez) 3r premi 3a categoría [JA] Pàg. seg. 19.- Foguera Plaza de Santa María (Autor: Vicente Almela) 4t premi 3a categoría [JA]

vegada separat d’un ple- per a sortejar l’ordre de participació de les comissions -el tradicional ‘Sorteig de la Boleta’-. Hi van acudir totes les bellees 1996 esperant saber la destinació de les seues pròximes jornades de convivència, i esclatant d’alegria en conèixer que seria Barcelona i el parc temàtic de ‘Port Aventura’. Norma Duval i Nacho Arrieta serien els padrins de la nova comissió d’Avda. de Loring-Estación, i també es presentava la maqueta de la foguera de categoria especial de San Fernando, dominada per la seua crítica i una enorme sirena de 17 metres de rematada. Finalment, en el ple municipal d’abril s’aprovaria el desitjat nomenament de Tomás Valcárcel com a Fill Adoptiu d’Alacant.

figura de Gastón Castelló, la primera vegada que aquesta comissió plantava en terra, al costat de l’antic Varadero, en un any en què també comptaria amb un himne compost per Luis Molina.

Març iniciava els assajos per a l’elecció de la bellea del foc a l’Hotel Meliá a porta tancada. La Federació Provincial de Pares d’Alumnes apostava per avançar el curs al primer dia de setembre per a finalitzar-lo abans de fogueres. La Diputació Provincial apel·lava a la iniciativa privada a l’hora de realitzar a gran volum la foguera experimental premiada el 1995, la qual cosa equivalia a dir que no es faria. Això sí, es tornava a convocar el concurs el 1996, amb idèntics premis que en edicions anteriors.

Es recuperava el butlletí “Fogueres”, afavorit per la Comissió Gestora. 30 joves foguerers aprenien teatre en un curset realitzat per la Regidoria de Joventut al Centre 14.

Per part de l’entitat rectora s’iniciaven una sèrie d’auditories a districtes seleccionats per sorteig, iniciativa davant la qual algunes de les comissions en dubtaven de l’eficàcia. Pocs dies abans de falles i en un acte íntim, la bellea del foc, Mar Argilés, imposava els emblemes als nous components de la Comissió Gestora, i al seu president.

I en falles, Alacant celebrava el gran nombre de guardons recollits per obres d’autors alacantins com Muñoz Fructuoso, Mauricio Gómez Fonseca, o Pedro Espadero, qui triomfava en la secció 6a B amb la seua segona falla per a Alberique-Héroe Romeu. Es coneixia la creació de la nova barraca “Però son Foguerers”, al districte de San Antón Alto, encara que els seus components procedien de la comissió de Pla-Hospital. La de “Or i Flama” complia el seu cinquè aniversari plantant de nou una portada en categoria especial realitzada per Javier Capella.

LES INNOVACIONS D’UNES FESTES Abril seria encara més dens en novetats, coneixent que M. Dolores Vera era la primera presidenta de la barraca “Alacant Jove”, comptant amb tres milions de pressupost. La barraca “Los Gorilas” nomenaria ‘Gorila del Año’ el doctor Carlos Belmonte, i la comissió de Virgen del Remedio-La Cruz havia saldat un dèficit de 600.000 pessetes i aglutinava un pressupost de 6.800.000 pessetes, amb una comissió de 30 foguerers. La vesprada de l’11 se celebrava el ple clau de l’exercici, en anunciar-se bona part de les considerables novetats del programa d’actes. Es confirmava que el Pregó de Festes s’avançava al 15 de juny, precedint-lo la denominada Entrada del Pregó, desenvolupada des de la plaça d’Espanya, després de realitzar-se l’homenatge a festers desapareguts da-

AMAYA BARQUÍN, ARTISTA DE FOGUERES Abans de finalitzar març, es coneixia el debut en fogueres d’Amaya Barquín, la primera dona artista de fogueres de la història, jove val·lisoletana que amb anterioritat havia estudiat en l’Academia de San Carlos de València i havia treballat al taller de Vicente Almela, i que amb poc més d’un any de residència a Alacant participava en el centre d’art ‘Espiral’, realitzant el 1995 la foguera infantil de Santa Isabel. Per a 1996 creava la personalíssima foguera de la Goteta, a la fi triomfadora en segona categoria. El dia 24 se celebrava la presentació de les bellees de Mercado Central, a la qual acudia el president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, després “President d’Honor Extraordinari” de l’entitat. Per aquestes dates arribava a Alacant el nou bisbe de la diòcesi, Victorio Oliver. Encara quedaven novetats abans d’acabar el mes, ja que la nit del 25 se celebrava al Centre 14 un acte -per primera

112

17.

18.

es feia notar en demanar l’abstenció de les barraques en la ratificació del nou reglament de fogueres, ja que aquestes no van votar el seu articulat -una cosa que tenia el seu punt de lògica-. El president Lloréns lamentava aquesta petició, ja que aquesta ratificació no deixava de ser simbòlica. La comissió de Sèneca-Autobusos anunciava la celebració, entre el 7 i el 22 de maig, de les seues III jornades ‘La Fiesta a debate’, al Centre 14. Per part seua, Carmen-San Agustín-Santa Cruz, una de les fogueres més modestes de la capital, només comptava set foguerers encaminats a un pressupost de dos milions i mig de pessetes, invertint 800.000 pessetes en la seua foguera adulta i 100.000 en la infantil, totes dues realitzades per Pere Baenas. El 27 d’abril, Alacant es convertia en una festa en aconseguir ascendir a primera divisió l’Hércules C.F, després de guanyar un partit celebrat a Badajoz. Dos dies després se celebrava ple extraordinari i els presidents decidien votar en l’elecció de la bellea del foc -com en els últims anys- ratificant-se el reglament de fogueres, encara que bastants barraques s’abstingueren.

Després d’aquest tràmit, el reglament es publicaria en el Butlletí Oficial de la Província.

BRILLANT GALA DEL CASINO Arribava maig, i el dia 1 la sala de la seu de Gestora serviria com a insòlit marc per a presentar les bellees infantils de San Antón Bajo. 30 artistes alacantins realitzaven 70 de les fogueres de 1996. La Junta Central de Falles d’Elda estrenyia llaços amb la Gestora alacantina després d’anys de distanciament. És més, coincidint amb fogueres, s’anunciava que Andrés Lloréns actuaria com a pregoner de les falles d’Elda 1996. El 2, la totalitat de bellees i dames d’honor marxaven de convivència, ja que, a les habituals belless, en aquesta ocasió se sumaven les dames d’honor (que viatjaven a Oriola i San Javier), bellees infantils (Benidorm) i dames d’honor infantils (Ibi i Museu del Joguet). Una complexa combinació desplaçava més de cinc-centes joves i xiquetes, atenent la petició de

vant el Monument al Foguerer. La Cavalcada del Ninot s’avançava al 16 de juny separant-la del pregó, i el 20 es realitzaria una mascletà, augmentant a cinc les fins llavors acostumades, deixant la jornada de la plantà desproveïda d’actes per a ser gaudida amb tranquil·litat pels festers. Entre els actes previs, el parc ‘El Palmerar’ seria el marc de la festa de la proclamació, i en la Gala del Casino s’introduirien substancioses millores. Una declaració d’intencions, augmentada en la intenció de Carlos Pro -delegat artístic- de celebrar un festival d’elecció de la bellea àgil i obert a la ciutat, amb una duració no superior a dues hores i mitja, demanant celebrar els assajos a porta tancada -la qual cosa va ocasionar no poca controvèrsia- i la no participació dels presidents.

El 14 d’abril s’incendiava el taller d’Ángel Martín, amb carrosses disposades per a tres filaes de les festes d’Alcoi, i es coneixia que la nova comissió de Rabasa-Polígono Industrial comptava amb 58 foguerers. A la fi de mes s’anunciava que l’ofrena de flors albergaria un gran disseny -realitzat en aquesta primera ocasió per Luis Amatsituat en un panell de sis metres d’alçària per uns 15 de base, per a la composició del qual s’anunciaria a les comissions el color de flor que utilitzarien en els seus rams.

Una vegada més, l’associació ‘Barraquers per la Festa’ 19.

113

21.

les comissions, amb resultat unànimement estimat. Per part seua, els presidents de foguera marxaven de convivència a Almeria. La comissió de Virgen del Remedio-La Paz celebrava el seu III Certamen de Bandes, en aquesta ocasió dedicat a Gastón Castelló -a qui dedicarien igualment el seu llibret-. La comissió de Ruperto Chapí invertia 600.000 pessetes en la il·luminació del seu districte, i aquest any s’autoritzava iniciar la plantà de les fogueres especials el 18 de juny. El dia 6 rebia, al Palau de la Generalitat, el president Eduardo Zaplana, els components de la Comssió Gestora, el mandatari de la qual demanava ajuda de cara a la creació del futur Museu de Fogueres i la difusió de la nostra Festa mitjançant l’Agència Valenciana de Turisme. S’inaugurava el remodelat racó de Carolinas Altas, i s’anunciava que en el sorteig de l’elecció de la bellea del foc infantil es comptaria amb una pantalla que en tot moment permetera comprovar les boles extretes. En aquestes dates algunes comissions no havien presentat encara l’obligat pressupost. I la nit de l’11 de maig, la Gala del Casino adquiriria una considerable esplendor en utilitzar, per primera vegada, la coneguda ‘Petxina’ de l’Esplanada, on es formaria una estampa conjunta amb totes les bellees lluint vestit de nit. Hi havia temor de pluja, però aquesta no es va produir, per la qual cosa, segons titulava el diari La Verdad, les bellees 1996 “Pasaron una noche inolvidable”.

meres de Canal Nou-TVV, la qual cosa obligava a retardar-ne l’inici a les 22,30. Es coneixia certa polèmica entorn de determinades preguntes, en teoria fora de to, que el jurat nomenat formulava a algunes de les bellees, sense entendre que es plantejaven deliberadament per a veure les seues reaccions. El 16 de maig es depositava una corona de llorer en la tomba de Gastón Castelló en celebrar-se el desè aniversari de la seua desaparició i es presentava una xicoteta publicació sobre la seua figura, -titulada ‘Eternamente, Gastón Castelló’- auspiciada per Diputació i Comissió Gestora. Per fi, la nit del 18 de maig se celebrava un festival d’elecció dominat per grans expectatives, que cal assenyalar que es van superar amb escreix. Amb bastant intuïció, Carlos Pro va oferir un espectacle àgil, lleuger, fins i tot bell en els seus passatges més inspirats, destacant la seua ajustada duració -a penes 2.20 hores- i la precisa utilització de mitjans tècnics i artístics de gran nivell -escenografia, il·luminació, música- comptant com a presentadors amb Nuria Larrosa, bellea del foc 1990 i el locutor José Ángel Ponsoda. Com a element suplementari, la presència en el seu preludi de la plantilla del recentment ascendit Hércules C.F. va suscitar el deliri dels 5.800 espectadors. Es va comptar amb la presència per primera vegada del president de la Generalitat Valenciana, qui per un xicotet accident va arribar 15 minuts tard, la qual cosa va fer que rebera una xiulada de part del públic assistent. La ratificació de l’èxit de la vetlada va ser l’elecció -a la 1,17 de la matinada- de Nuria Terol Terol, alacantina de 23 anys, sociòloga i llicenciada per la Universitat d’Alacant, i representant del districte de Villafranqueza, com a bellea del foc 1996.

Era la preferida de tots. En el festival infantil de l’endemà, la xiqueta Azucena Martínez Rengel, de 10 anys, estudiant de 4t d’EGB, i representant infantil de Carmen-San Agustín-Santa Cruz, era nomenada nova bellea del foc infantil. Escollits els rostres femenins de la nova edició, es coneixia la intenció de la foguera Mercado Central de celebrar una festa de la cervesa, un concurs de grups musicals, i iniciar la plantà de la seua foguera el 16 de juny. També se celebra va el 35 aniversari del districte Ángeles-Felipe Bergé, inaugurant el seu racó al carrer de Jacinto Benavente, i invertint 2.200.000 en la seua foguera de segona categoria i 350.000 per a la infantil, totes dues realitzades per Javier Gómez. Mar Argilés fitxava per Canal Nou per a presentar un programa dedicat a festes. I la barraca “Foc i Festa”, amb 18 socis, celebrava el seu 20 aniversari. Les comissions acollien de bon grat l’ampliació de premis en categories, a la crítica, llibret i activitat cultural, i fins i tot la incorporació de distincions a la participació de barraques en les desfilades. També

UNA ELECCIÓ AMB MODERNITAT Ens acostàvem a l’elecció de la bellea del foc, el festival de la qual s’emetria en la seua última hora per les cà-

114

20.

23.

-ai- la preponderància en el protocol del president de la Generalitat i l’alcalde, per damunt de la bellea mateixa. A primers de juny, Ramón Marco ja tenia finalitzada la foguera oficial i iniciaria la seua plantà el 17. Es coneixia que des del Patronat Provincial de Turisme s’estava convidant uns quaranta periodistes, similar intenció sorgia a l’Ajuntament provocant curioses descoordinacions.

El concert patrocinat per la barraca “Els Chuanos” al Teatre Principal aconseguia recaptar 1.600.000 per al centre de paralítics cerebrals “Infanta Elena”. La de “Los Gorilas” guardonava l’herculà Antonio Palomares com a ‘jugador més regular’. La comissió de Passeig de Gómiz editava en el seu llibret -triomfador en el concurs- el facsímil d’una de les primeres publicacions editades en la Festa el 1928.

Pàg. ant. 20.- Foguera Mercado Central (Autor: Javier Mayor León) 2n premi categoría especial [AJCV] Pàg. ant. 21.- El president de la Generalitat Eduardo Zaplana visitant la foguera Carolinas Altas [EG] 22.- Foguera Polígono de San Blas (Autor: José Muñoz Fructuoso) 2n premi 1a categoría [AJCV] 23.- Foguera Alfonso el Sabio (Autor: José Iborra “Waldo”) [AJCV]

s’incorporava la nova distinció; l’Emblema Extraordinari de Fogueres.

TOMÁS VALCÁRCEL, FILL ADOPTIU D’ALACANT Rebíem juny, el nostre mes, coneixent que uns 330 policies locals -quasi tota la seua plantilla- controlarien el trànsit durant les festes. El primer de mes se celebrava la proclamació en el marc habitual del Teatre Principal, prolongant l’estela d’elegància i sincretisme de l’elecció prèvia, on Nuria Terol era investida bellea del foc, i actuant com a mantenidor el director de l’edifici, Luis de Castro.

Va ser un acte amb emotivitat suplementària, ja que s’hi va lliurar a un emocionat Tomás Valcárcel Deza, el títol de Fill Adoptiu d’Alacant. Al matí següent, l’acabada de proclamar bellea i les seues dames d’honor visitaven els tallers de diferents artistes, i participaven en una multitudinària desfilada pels carrers del Palamó, on la nova representant era aclamada. Aquesta mateixa vesprada era proclamada Azucena Martínez Rengel i apareixien els primers llibrets, mentre algunes comissions criticaven

S’anunciaven les atraccions de les imminents barraques populars. La de la SER, situada a Campoamor, comptaria amb Paul Carrack, Lolita i Presuntos Implicados. La de COPE, instal·lada al pàrquing de la sala d’exposicions de la Llotja, programava Los Manolos i Vargas Blues Band.

El 8 de juny s’obrien les Exposicions del Ninot a la Sala de la Llotja del Peix, batent-se un rècord amb la participació de 67 ninots adults i 57 infantils. Aquests per primera vegada s’exposaven agrupats per categories, es lliurava un fullet amb la catalogació de les figures i es recuperava el pagament d’entrada. Entre els personatges més representats en la mostra destacaven l’alcalde Díaz Alperi i l’edil de Festes, Pepe Pamblanco, així com el nou president de la Comissió Gestora, Andrés Lloréns. El diumenge, dia 8, 130 comissions gaudien de l’XI Festival de Paelles. La barraca “Gent Jove d’Aigua al Toldo” comptava amb 15 socis i un pressupost de quatre milions. Nuria Terol rebia la ‘bacora d’or’ de la barraca “Els Chuanos”.

Donada la denúncia viscuda el 1995, la foguera Plaza del Mediterráneo estaria controlada i signada pel conjunt del Gremi d’Artistes.

JOSÉ LUIS BALBÍN, PREGONER La selecció d’un jurat d’elit per a qualificar les fogueres de categoria especial -grans i infantils- estaria format per nou persones de diferents vessants artístics i tècnics. I la distribució de 1996 per categories establia la participació de cinc fogueres en categoria especial, set en primera, dotze en segona, quinze en tercera i quarta, dotze en cinquena i dèsset en sisena. El president del Congrés, Federico Trillo, ens visitaria en festes. La comissió de Mercado Central viatjava a València per lliurar la distinció honorífica oferida a Eduardo Zaplana, i es coneixia que hi hauria dos racons universitaris; un, a la platja del Postiguet i un altre, a la plaça del Carme. S’allargava l’espera 22.

115

24.- Enorme presència de públic, visitant la foguera Carolinas Altas [EG] 25.- Foguera Carolinas Altas (Autor: Paco Juan ) 1r premi Categoria especial [AJCV] Pàg. seg. 26.- Brillant desfilada de l’Ofrena de Flors [VS] Pàg. seg. 27.- Disseny de tapis per a l’Ofrena de Flors [EG]

per conèixer qui exerciria com a pregoner de fogueres, fins que el 12 de juny es marcava la primícia el diari ABC, en anunciar que el prestigiós periodista José Luis Balbín ocuparia aquesta tribuna, en una línia de gran nivell que Luís Díaz Alperi aniria prolongant en anys successius. Carolinas Altas convocava un concurs infantil de fotografia, i s’anunciava que del 27 al 29 de juny se celebraria al barri antic un mercat medieval que seria molt reeixit.

En aquestes vespres se celebraven les fases finals del XIII torneig nacional de tennis femení ‘Hogueras Ciudad de Alicante’. La vesprada del 14 de juny es clausurava l’Exposició del Ninot, en la qual s’havien registrat -comptabilitzats amb veracitat- 4.500 visitants. Per primera vegada el recompte es feia en públic, i es determinava que la figura del mestre José Garberí, modelada per Javier Mayor León per a la foguera Mercado Central, rebia 1.214 vots que el triaven Ninot Indultat 1996. Per part seua, recollia 2.201 vots el grup infantil de Carolinas Altas, una gropa alacantina modelada per l’autor valencià Paco López que era proclamat Ninot Indultat Infantil. A l’hora de concedir els premis als millores ninots de cada categoria, quedava desert el de la categoria especial, ja que les seues figures excedien les mesures aplicades aquest any. S’anava coneixent la intenció de la Diputació de celebrar el ‘Dia de la Província’ el 29 de juny amb un gran sopar amb tots els alcaldes i reines d’aquesta.

bín. En finalitzar, es produïa una altra novetat en parlar per primera vegada la bellea del foc, davant la sorpresa i l’aplaudiment dels presents. Després d’això, els doscents músics que havien participat en la desfilada prorrompien a l’uníson entonant els himnes de les Fogueres i Alacant, culminant l’acte amb una brillant exhibició de focs artificials des de les torres de l’ajuntament i la plaça de la Mar, mentre els estendards s’elevaven a l’aire en una bella catarsi festiva. Un inici memorable, revestit de força per al començament de les nostres festes, que ha romàs amb el pas dels anys -amb decreixent cura- i que recorde que en el seu moment em va valorar molt positivament un sorprés Conrado Albaladejo. El 16 de juny, mentre ja es veien als carrers els primers fragments de fogueres, se celebraven las lliuraments de recompenses -quasi mig miler adultes i més de 400 infantils, en un any en què aquestes últimes s’instauraven- a l’Esplanada d’Espanya, rebent els primers Emblemes Extraordinaris Tomás Valcárcel Deza -vestit novament de foguerer després de més de 15 anys- i Alfonso Garrigós Ramos.

Per part seua, Andrés Lloréns Fuster, Manuel José Giner i José Ivorra Albaladejo eren investits amb sengles Emblemes d’Or i Brillants. A la vesprada, la Cavalcada del Ninot comptaria amb una participació rècord de 71 comissions, vencent en aquesta ocasió Carolinas Altas.

I CONCERT DE MÚSICA DE FESTES En aquestes dates es coneixia l’enfrontament existent entre l’Ajuntament i els bombers de la ciutat, els quals plantejaven la possibilitat de no actuar en la cremà.

Durant diversos dies es va succeir una escalada de ten-

UN INOBLIDABLE INICI DE LA FESTA La vesprada del 15 s’iniciaven les festes, amb la magnífica idea de celebrar l’homenatge a foguerers i barraquers morts davant el Monument al Foguerer, en aquesta ocasió ple de gom a gom de públic. A continuació s’iniciaria des d’allí l’Entrada del Pregó, servint perquè totes les comissions, representades pels seus estendards, presidents, bellees i dames d’honor, majors i infantils, acompanyats de tretze bandes de música i colles desfilaren fins a la plaça de l’Ajuntament. Era una manera de dignificar el pregó, fins llavors pronunciat per uns festers disfressats per a la Cavalcada del Ninot. En acabar aquesta desfilada, en una plaça abarrotada de públic, estrenant la millor il·luminació artística fins llavors instal·lada a la ciutat, es pronunciaria l’elegant pregó de José Luis Bal-

116

24.

25.

26.

sió, que va tallar l’alcalde en aconseguir una treva amb aquests quan es disposava a decretar la seua actuació, i fins i tot contractar una empresa privada per a suplir la seua presència. La vesprada del 17 se celebrava al Teatre Principal el I Concert de Música de Festes, una iniciativa que comptava amb l’auspici del diari Información i ha sigut prolongada fins a hui, en el qual es va estrenar el pasdoble ‘Nuria Terol’, compost per Luis Molina, i s’acomiadava per jubilació el subdirector de la Banda Municipal d’Alacant, Antonio Férriz. La barraca “Es fará lo qu’es podrá” celebrava les seues noces de plata amb una comissió formada per 19 socis. L’Ajuntament manifestava la seua contundència per a clausurar les barraques que no comptaren amb llicència, i el racó universitari lliuraria els seus beneficis a causes benèfiques. La secció juvenil de la barraca “Block i Mostres” regalava la seua portada, realitzada pel jove barraquer Vicente Quiles, als seus adults. En festes es tallarien al trànsit 340 carrers de la nostra ciutat i 43 comerços participaven en el II Concurs d’Aparadorisme. L’Ajuntament invertiria cinquanta-cinc milions de pessetes per a pagar les hores extres de policia local i bombers en fogueres. Cinc barraques i racons s’instal·larien al barri antic. També s’anunciava que el dia de Sant Joan ens visitaria l’actor i director nord-americà Dennis Hooper, per a assistir a la correguda de bous i la cremà, encara que raons de salut van impedir aquesta presència. El 19 de juny s’afonava un habitatge de tres plantes a la plaça del Carme, la qual cosa motivaria el dubte i posterior ratificació en l’autorització del racó universitari en aquesta plaça. S’anticipava un ple hoteler sobre les cinc mil places de què disposava la nostra ciutat, fins al punt que visitants eren desviats a altres ciutats i el rebuig de clients. Finalment, es registrava un 85% d’ocupació general, que la nit del 22 va arribar al 100%.

Amparo Quereda, la primera bellea del foc de la nostra festa, ens visitaria en fogueres, als seus 83 anys i vivint en una ciutat pròxima a París, una dècada després de fer-ho per primera vegada, i fins i tot participant en l’Ofrena de Flors del braç de José Ángel Guirao.

poder contemplar les diferents fogueres plantades. I cal dir que, sense arribar al nivell de 1995, ens trobem davant una brillant edició artística. D’entrada, el retrobament amb una magnífica i al mateix temps senzilla foguera oficial, amb la qual Ramón Marco s’acomiadava com a artista -encara que realitzara posteriorment alguna portada de barraca- amb un disseny de materials tradicionals coronat per una de les colossals escultures marca de fàbrica de l’artista, molt senzill en l’escenografia de la seua base circular, i de la qual m’agradaria destacar un detall poc conegut; disposar d’una d’aquelles tradicionals portes que temps arrere se situaven en les fogueres per a preparar per dins la seua cremà. La categoria especial no albergaria ni en nombre ni en nivell l’excel·lència de l’any anterior, encara que Carolinas Altas, a la fi la triomfadora, destacara per ser una de les obres mestres en la trajectòria de Paco Juan, al mateix temps que una de les més arriscades. Javier Mayor León desplegava la seua personalíssima estètica en Mercado Central, fèrriament controlat per la seua comissió, i Florida-Portazgo oferia una endreçada i divertida composició en els seus baixos. A inferior escala es trobarien Port d’Alacant -malgrat la seua bona composició- i San Fernando. Però en el conjunt de fogueres es trobarien magnífiques obres com la meravella plantada per José Iborra Barbancho en Alfonso el Sabio -triomfadora en primera categoria-, Polígono de San Blas (Pepe Muñoz Fructuoso), Benalúa (Francisco Carrasco), fins i tot la de Sagrada Familia, de considerable monumentalitat, plantada per Juan Carlos Asensi. Hi posaven el coll artistes com Javier Gómez -Ángeles-Felipe Bergé, Passeig de Gómiz i Bola de Oro, José Manuel García Esquiva -Carolines Baixes i Pla del Bon Repòs-, Jesús Grao -Pla-Metal-, els valencians Vicente Almela (Plaza de Santa María, Diputació-Renfe) i Manuel Algarra (Parque-Plaza de Galicia) o Mauricio Gómez Fonseca -Polígono de Babel, Pla-Hospital, Santo Domingo-Pl. de Tomás Valcárcel-. No obstant això, destacarien el debut de la ja citada Amaya Barquín en La Goteta, la sorprenent maduresa aconseguida per Francisco Vázquez en Carrer de Sant Vicent i Virgen del Remedio-Oeste i, en última instància, l’exquisidesa de Francisco Gisbert Picó en La Florida, que, malgrat ser ignorada pel jurat de segona categoria, al meu judici, va plantar la millor foguera de l’any. Es produïa certa tensió entre els diferents jurats en veure l’existència del ja citat d’elit per a qualificar la categoria especial, impecable en el seu dictamen. El dinar i la posterior resolució es van realitzar al Club de Regatas, registrant-se finalment l’esperat doblet de primers premis en fogueres grans i infantils, la qual cosa convertiria al carrer del Pinós de nou en el cor

NOU TRIOMF DOBLE EN CAROLINAS ALTAS Arribava la plantà vivint la nostra ciutat un col·lapse circulatori sense precedents, en una jornada festiva buida d’actes, on només es va celebrar la primera mascletà del concurs, amb 200 quilos de pólvora disparats per la pirotècnia Brunchú. S’havien iniciat unes grans festes, que en totes les seues activitats prèvies havien ampliat i millorat el que s’havia viscut en anys precedents. El 21 de juny era el dia de la visita del jurat i, en definitiva, de 27.

117

28.

en la premsa del 23 de juny apareixien les primeres notícies de l’enfrontament entre Ajuntament i Diputació pel ja comentat Sopar de Sant Pere que l’entitat provincial desitjava celebrar amb el màxim abast, solapant el ja tradicional convocat pel consistori a la Comissió Gestora. Finalment, acordarien fusionar totes dues convocatòries i realitzar-les al Castell de Santa Bàrbara. Més endavant veurem el semi fracàs de la iniciativa.

UNA CREMÀ QUE VA PODER ACABAR EN TRAGÈDIA

de la Festa. Aquest any, com que la foguera premiada era visitable, amb ‘performances’ dels components de la seua comissió, van recaptar amb aquesta inesperada faceta dos milions de pessetes. A les set menys quart de la vesprada Pepe Pamblanco anunciava els esperats guardons, i a la vesprada se celebrava l’Entrada de Bandes, en una ciutat que havia necessitat una vintena d’agents suplementaris per a encarrilar la densitat de trànsit generada. Es registrava per vent la caiguda de la portada de la barraca “De sants no tenim res”, i quasi a les set i mitja de la vesprada, la part superior de la rematada de la foguera Tómbola. Res a veure amb els espectaculars enfonsaments d’anys anteriors. Les mesures de contenció havien funcionat.

UN LLAÇ BLAU EN L’OFRENA El 22 de juny el diari Información anunciava en portada que l’edifici de l’antic Banco Hispano Americano, a la Rambla, es convertiria en la futura seu del Museu de Fogueres i la Casa de la Festa, en una operació de compra de cinc-cents milions de pessetes que s’estava ultimant.

Malgrat l’escepticisme de l’oposició, la idea es plantejava de manera ferma, encara que per a ser realitat haurien de passar quasi set anys. Aquesta vesprada-nit se celebrava l’Ofrena de Flors -en la qual va triomfar la comissió de Parque-Plaza de Galicia- estrenant aquell gran disseny amb la utilització dels colors de les flors, i on la Comissió Gestora oferiria un gran llaç blau en homenatge a les víctimes del terrorisme. I a les 8 del matí del 23 de juny, la policia local desallotjava un miler de joves encara de revetla al carrer de Sant Ferran. Seria una operació que haurien de reiterar a la matinada del 25, després de la cremà. En festes es comptava de nou amb la presència de l’actor José Luis López Vázquez, el ja citat Federico Trillo, el president Eduardo Zaplana, la periodista Nieves Herrero, i una delegació de 35 persones de la ciutat japonesa de Toyooka, agermanada amb Alacant, que, en culminar les festes, no van dubtar a qualificar-les com a “malavillosas”. En les jornades més denses d’aquestes multitudinàries fogueres, es va calcular la presència de mig milió de persones. Francisco López, triomfador amb la seua foguera infantil de Carolinas Altas, confessava en una entrevista “M’agradaria construir l’adulta de l’Ajuntament”. Dos anys després el seu desig es faria realitat. I

118

El 23 de juny, l’alcalde rebia l’Emblema d’Or i Brillants de Fogueres.

El president Zaplana -sempre amb les seues errades de protocol- donava plantó al dinar de la barraca “Els Chuanos”. A la nit, una espectacular Desfilada Folklòrica Internacional era afectada, encara que es desenvoluparia fins al final, per una inesperada i breu tempesta sobre les 12,30 de la nit, mentre actuava la representació de Nova Zelanda. També hi participarien els abanderats de Cori i grups folklòrics de Creta i Bielorrússia. Això no evitaria que l’alegria nocturna es desbocara la nit gran de la Festa. Arribada la jornada de Sant Joan, s’anunciava que més de 400 persones coordinarien l’equip de seguretat de la cremà. L’Ajuntament anunciava estudiar mesures per a evitar aglomeracions de públic el 1997. Se celebrava correguda de bous destinada a festejar les noces de plata de Manzanares com a matador. El destre alacantí -que anunciava la seua retirada a l’octubre sense tallar-se la coleta- aconseguia quatre orelles, i altres dues el seu company de cartell, Enrique Ponce, eixint tots dos a coll. La cremà s’estructurava aquest any en 24 equips de bombers, a càrrec cadascun d’actuar en fins a cinc fogueres limítrofes. Tot va transcórrer d’allò més bé en la foguera oficial, una de les més belles dels últims anys, donades les característiques que aquesta plantejava. Recorde trobar-me molt prop del balcó -en una de les escassíssimes ocasions en què ho he fet al llarg del temps- sentint-me molt feliç per haver viscut unes festes extraordinàries. La comitiva oficial es desplaçaria a continuació a Carolinas Altas, on Díaz Alperi posaria de nou en pràctica la seua destresa per a allunyar la joventut de la foguera a l’hora de ser cremada. No obstant això, dins d’una nit d’aparent normalitat, l’allau de milers de persones entorn de la foguera de Mercado Central, potser per una insuficient actuació dels equips de seguretat -van estar durant mitja hora intentant buidar públic- i en estar la foguera realitzada amb materials tradicionals va cremar amb celeritat sobre la 1,15 de la matinada, provocant una temperatura de fins a 90 graus durant dos minuts, elevant-se cendres que van convertir el carrer de Castaños en una autèntica ratera, i va provocar el pànic de centenars de persones allí situades, amb el resultat de 32 persones ferides -per fortuna cap de gravetat- i diversos vehicles destrossats per l’allau. Es gastarien 13 milions de pessetes en la neteja de les 1.895 tones de fem generades per les festes, 390 generades de barraques i racons i 200 per l’enderroc generat en la cremà de les fogueres. A partir del greu incident de Mercado Central, l’alcalde expressava desa-

Pàg. ant. 28.- Llaç contra el terrorisme en l’Ofrena de Flors [VS] 29.- L’alcalde aplacant a la joventut en la cremà de Carolinas Altas [VS] 30.- Cremà foguera Carolinas Altas [EG]

fortunades declaracions entorn dels materials utilitzats, la qual cosa provocava el malestar dels artistes, i el president de la Gestora apel·lava a la serenitat en la recerca d’uns inexistents culpables. Amb intuïció, el regidor José Antonio Rovira suggeria en anys posteriors cremar al mateix temps totes les fogueres de categoria especial a fi d’impedir aglomeracions. També s’assenyalava que no havia augmentat la delinqüència en les festes, encara que es comptabilitzarien 40 detinguts per robatoris. Un any més, la comissió de Polígono de San Blas es queixava del retard dels bombers en la seua cremà, realitzada passades les cinc de la matinada, fins al punt de plantejar-se contractar bombers de manera particular el 1997.

EL MEGALÒMAN ‘DIA DE LA PROVÍNCIA’ El 26 de juny, Eduardo Zaplana lliurava a Paco Juan el taló del milió de pessetes pel seu primer premi a la ‘Casa de les Bruixes’, en un acte al qual només va convidar periodistes gràfics. El 27 i 28 de juny es realitzaran al Centre 14 sengles taules redones sobre les festes de 1996 i iniciatives de futur. En aquesta última, Andrés Lloréns anunciava dues novetats. Una, l’assistència a les Festes del Pilar de Saragossa, i una altra, la creació del certamen de ‘Ninots de Carrer’. El mercat medieval resultava un èxit, i el dia 29 se celebrava a l’Ocean Park el Dia del Foguerer Infantil, al mateix temps que sobre la platja del Postiguet actuava la Patrulla ‘Águila’ d’aviació. No obstant això, ens trobem en el marc del ‘Dia de la Província’, l’entramat creat a l’entorn del president de la Diputació, amb un cost de sis milions de pessetes, on finalment la presència de municipis només va albergar un 50% dels existents. D’un costat, les pressions del PSOE i IU per a no assistir-hi van sortir un efecte relatiu, encara que de manera més destacada l’absència de polítics es va produir en celebrar-se paral·lelament la final del Festival de Benidorm, amb l’assistència del president Zaplana.

De dia, les reines de capçaleres de comarques van desfilar en deu calesses disposades, mentre que les de la resta de localitats ho farien amb autobús, i les fogueres no eren convidades. I abans, a la vesprada, se celebrava una correguda de Miures, en la qual Luis Francisco Esplá, en solitari, obtenia dues orelles. Amb unes fogueres ja concloses, quedaven retalls, com conèixer que el joveníssim Antonio Sansano -hui artista de fogueres- rebia les 30.000 pessetes del primer premi en el concurs de

29.

maquetes de fogueres infantils recuperat per Polígono de San Blas.

S’iniciava juliol amb el retorn de la comissió de Barrio José Antonio de cara al 1997. Era el primer any en què les barraques havien de lliurar també estats de comptes, i es coneixia que diversos districtes presentaven superàvits, com el de Carolinas Altas (quasi mig milió). Calvo Sotelo (284.000), Polígono de San Blas (quasi un quart de milió), Monjas-Santa Faz (183.000). No obstant això, entre ells destacaria el milió tres-centes mil pessetes de superàvit generat per la comissió de Plaza de Argel, part del qual destinarien a la compra d’un local com a seu social.

L’11 de juliol se celebrava a l’Ajuntament el lliurament de trofeus municipals als artistes, on Andrés Lloréns oferia al Gremi d’Artistes un taló de 260.000 pessetes per la recaptació de l’Exposició del Ninot. Amb celeritat, el 22 de juliol, se celebrava Ple Extraordinari de Tancament, on la Comissió Gestora aconseguia uns ingressos que superaven els 107 milions i un superàvit de 107.657 pessetes. Per a designar la foguera exemplar, se sotmetia a votació la candidatura de sis comissions, triant-se la d’Ángeles-Felipe Bergé, per 72 vots. Es nomenaria Carolinas Altas com a primera foguera exemplar infantil. El 25 de juliol moria, als 71 anys, Teodomiro Navarrete Mora, un dels grans foguerers dels 70 i 80, molts anys destacat component de Gestora amb Tomás Valcárcel i Jacinto Masanet. I de la vitalitat festera existent donava compte que el 27 de juliol ja es trobaven 14 fogueres inscrites, una cosa inaudita. Era el preludi d’un nou exercici, després de transcórrer el de 1995/1996, que va donar com a fruit una de les millors fogueres de la història.

30.

119

DADES DE

LA FESTA

1996

82 Fogueres (més dos fora de concurs) 82 Fogueres Infantils (més una fora de concurs) 94 Barraques Bellea del Foc: Srta. Nuria Terol Terol (Foguera Villafranqueza) Bellea del Foc Infantil: Xiqueta Azucena Martínez Rengel (Foguera Inf. Carmen-San Agustín-Santa Cruz) Cartell premiat: “Noche de San Juan” (Autors: Sonia Díaz, Gema Reig y José G. Martínez) Premi de 500.000 ptes.

Pregonero de Fogueres: José Luís Balbín Meana (Periodista) Ninot Indultat: “Mestre Garberí” (Foguera Mercado Central) (Autor: Javier Mayor León) Ninot Indultat Infantil: “Retaule alacantí” (Foguera Inf. Carolinas Altas) (Autor: Fco. López Albert) Cense ciutat: 274.557 habitants Cartell de Fogueres

PREMIS FOGUERES CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Paco Juan) 2n Premi. MERCADO CENTRAL (Autor: Javier Mayor León) 3r Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Pascual Domínguez) 4t Premi. PORT D’ALACANT (Autor: Pedro Soriano)

5é Premi. SAN FERNANDO (Autor: Pedro Espadero) PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. ALFONSO EL SABIO (Autor: José Iborra) 2n Premi. POLÍGONO DE SAN BLAS (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 3r Premi. PLA-HOSPITAL (Autor: Mauricio Gómez Jr.) 4t Premi. SAGRADA FAMILIA (Autor: Juan Carlos Asensi) 5é Premi. CIUDAD DE ASÍS (Autor: Juan Capella) SEGONA CATEGORIA 1r Premi. LA GOTETA (Autora: Amaya Barquín) 2n Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: Santiago Alzamora) 3r Premi. ÁNGELES-FELIPE BERGÉ (Autor: Javier Gómez) 4t Premi. CAROLINAS BAJAS (Autor: José Manuel García) 5é Premi. MAISONNAVE (Autor: Enrique Burriel) TERCERA CATEGORIA 1r Premi. BOLA DE ORO (Autor: Javier Gómez) 2n Premi. PARQUE-PLAZA DE GALICIA (Autor: Manuel Algarra) 3r Premi. CARRER DE SANT VICENT (Autor: Francisco Vázquez) 4t Premi. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autor: Vicente Almela) 5é Premi. PLA DEL BON REPÓS (Autor: José Manuel García)

120

Foguera Carolinas Altas

QUARTA CATEGORIA 1r Premi. DIPUTACIÓ-RENFE (Autor: Vicente Almela) 2n Premi. VIRGEN DEL REMEDIO-OESTE (Autor: Francisco Vázquez) 3r Premi. JUAN XXIII-SEGUNDO SECTOR (Autors: Pascual Domínguez) 4t Premi. SAN BLAS BAJO (Autor: Fco. Javier Capella) 5é Premi. VIRGEN DEL REMEDIO-LA PAZ (Autor: Fco. Javier Capella) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. CAMPOAMOR-NORTE (Autor: Fco. Javier Capella) 2n Premi. NOU ALACANT (Autor: José Manuel García) 3r Premi. JUAN XXIII-PRIMER SECTOR (Autor: Juan Carlos Coronado) 4t Premi. CAMPOAMOR (Autor: José Luís Ferrer) 5é Premi. EXPLANADA-PUERTO-POSTIGUET (Autor: Fco. Granja Camarasa) SISENA CATEGORIA 1r Premi. PLAZA DE RUPERTO CHAPÍ (Autor: Francisco Roca) 2n Premi. VILLAFRANQUEZA (Autor: Fco. Granja Camarasa) 3r Premi. AVDA. DE LORING-ESTACIÓN (Autor: Fco. Granja Camarasa) 4t Premi. PRINCESA MERCEDES (Autor: Juan Carlos Coronado) 5é Premi. OBRA SOCIAL DEL HOGAR (Autor: Juan Carlos Asensi) Premis Consellería de Turisme Cat. Esp. (590.000 Pts.) MERCADO CENTRAL (Autor: Javier Mayor León)

Ninot Indultat

Foguera Infantil Carolinas Altas

1a Cat. (255.000 Pts.) ALFONSO EL SABIO (Autor: José Iborra) 2a Cat. (205.000 Ptes.) LA GOTETA (Autora: Amaya Barquín) 3a Cat. (165.000 Ptes.) CARRER DE SANT VICENT (Autor: Francisco Vázquez) 4a Cat. (130.000 Ptes.) FLORIDA-PLAZA DE LA VIÑA (Autor: Pedro Abad) 5a Cat. (105.000 Ptes.) CAMPOAMOR (Autor: José Luís Ferrer) 6ª Cat. PLAZA DE RUPERTO CHAPÍ (Autor: Francisco Roca)

3r Premi. SAN FERNANDO (Autor: Juan Carlos Coronado) 4t Premi. PLA-HOSPITAL (Autor; Mauricio Gómez Jr.) 5t Premi. ALFONSO EL SABIO (Autor: Andrés Europa)

Millor Critica de Fogueres Cat. Esp. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Pascual Domínguez) 1a Cat. ALFONSO EL SABIO (Autor: José Iborra) 2a Cat. LA FLORIDA (Autor: Francisco Gisbert) 3a Cat. ALIPARK (Autor: Fco. Granja Camarasa) 4a Cat. SAN BLAS BAJO (Autor: Fco. Javier Capella) 5a Cat. JUAN XXIII-PRIMER SECTOR (Autor: Juan Carlos Coronado) 6ª Cat. PUERTO-BABEL (Autor: Pedro Espadero)

FOGUERES INFANTILS CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Fco. López Albert) 2n Premi. FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Jesús Grao) 3r Premi. RABASA-POLÍGONO INDUSTRIAL (Autors: la comissió) [Feta realment per Pablo Blanco] PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. POLÍGONO DE SAN BLAS (Autor: Alejandro Orenes) 2n Premi. CAROLINAS BAJAS (Autor: Alejandro Orenes) 3r Premi. DOCTOR BERGEZ-CAROLINAS (Autors: la comissió) 4t Premi. PORT D’ALACANT (Autor: Roberto Martínez) 5t Premi. BENALÚA (Autor: Francisco Carrasco)

TERCERA CATEGORIA 1r Premi. COLONIA REQUENA (Autor: Alejandro Orenes) 2n Premi. PLA-METAL (Autors: la comissió) 3r Premi. PRINCESA MERCEDES (Autor: Juan Carlos Coronado) 4t Premi. SAN ANTÓN ALTO (Autor: Francisco Mesado) 5é Premi. SAN BLAS BAJO (Autor: Juan Alberto Navarro) QUARTA CATEGORIA 1r Premi. PLAZA DE RUPERTO CHAPÍ (Autora: Francisco Roca) 2n Premi. AVDA. DE LORING-ESTACIÓN (Autora: Concha García) 3r Premi. BOLA DE ORO (Autor: Javier Gómez) 4t Premi. JUAN XXIII-PRIMER SECTOR (Autor: Juan Carlos Coronado) 5é Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: J. Muñoz Fructuoso) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. CARRER DE SANT VICENT (Autors: la comissió) [Feta realment per Francisco Vázquez] 2n Premi. CALDERÓN DE LA BARCA-PL. ESPAÑA (Autors: la comissió) [Feta realment per Carlos Sampedro] 3r Premi. PARQUE-PLAZA DE GALICIA (Autor: Alejandro Orenes) 4t Premi. RAMBLA DE MÉNDEZ NÚÑEZ (Autor: Enrique Burriel) 5é Premi. SAN NICOLÁS DE BARI-BENISAUDET (Autors: la comissió)

SISENA CATEGORIA 1r Premi. OBRA SOCIAL DEL HOGAR (Autor: Juan Carlos Asensi) 2n Premi. ALTOZANO SUR-LAS PLAZAS (Autor: Juan Carlos Asensi) 3r Premi. CARMEN-SAN AGUSTÍN-SANTA CRUZ (Autor: Pedro Vte. Baenas) 4t Premi. MERCADO-BABEL (Autors: la comissió) 5é Premi. MONJAS-SANTA FAZ (Autors: la comissió)

BARRAQUES CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. “ELS CHUANOS” (Autor: Ramón Marco) [Fog. Alfonso el Sabio] 2n Premi. “EL CABASSET” (Autors: la comissió) [Fog. Maisonnave] 3r Premi. “LO MILLOR DE LA TERRETA” (Autors: la comissió) [Fog. Mercado Central] PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. “UNS TREBALLEN, ALTRES XUPLEN” (Autors: la comissió) [Fog. Ciudad de Asís] 2n Premi. “XUPLA I FUIG” (Autors: la comissió) [Fog. Santa Isabel] [Feta realment per Fran Esplá] 3r Premi. “BLOCK I MOSTRES” (Autors: la comissió) [Fog. Calderón de la Barca-Pl. España] SEGONA CATEGORIA 1r Premi. “TOT BACORES” (Autors: la comissió) [Fog. Sagrada Familia] 2n Premi. “FOC I FESTA” (Autor: Pedro Abad) [Fog. Altozano Sur-Las Plazas] 3r Premi. “JA SOM ALGÚ” (Autors: la comissió) [Fog. Carrer de Sant Vicent] TERCERA CATEGORIA 1r Premi. “COMENÇEM DE NOU” (Autors: la comissió) [Fog. Plaza de Pío XII] 2n Premi. “MILLOR QUE MAI” (Autors: la comisió) [Fog. Maisonnave] 3r Premi. “ALACANT JOVE” (Autors: la comissió) [Fog. Sán Antón Alto]

Barraca ‘Els chuanos’

SEGONA CATEGORIA 1r Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autors: Carlos Villanueva) 2n Premi. SANTA ISABEL (Autor: Amaya Barquín) Ninot Indultat Infantil

121

Protagonistes

Andrés Llorens Fuster El foguerer de la dècada

Per Juan Carlos Vizcaíno

Si calguera plantejar algun referent definit en una dilatada marxa foguerera en el nostre últim mig segle, no hi ha dubte que en Andrés Lloréns Fuster -familiarment conegut com ‘Nino’- s’ofereix probablement com el seu exemple més significatiu. Ho és per brindar una trajectòria que va anar escalonant creixents responsabilitats en la Festa, iniciant la seua presència en aquesta des de curta edat, i destacant en totes aquestes facetes pel seu bon fer, la seua implicació, i la deriva innovadora i entroncada amb la base cultural emanada d’aquestes.

Nascut a l’alacantí barri de Carolines al maig de 1960, Lloréns s’introdueix en les Fogueres a partir de l’estiu de 1973, quan al costat d’un grup de joves amics, entre els quals hi havia futurs grans foguerers com Vicente Ivorra i Antonio Pastor, recuperen la comissió infantil de Carolines Altes, entorn que li permetrà alguns anys més tard formar part de la seua comissió adulta. No obstant això, pot dir-se que la seua inquietud festera es forja en Sèneca-Autobusos, comissió a la qual s’incorporarà el 1981.

Allí desenvoluparà una important labor i pot dir-se que creixerà a nivell fester, i serà a l’estiu de 1985 -comptant amb només 25 anys- quan siga cridat a formar part de la Comissió Gestora, quan l’entitat estava presidida per Miguel Díaz, i actuant inicialment en ella com a relacions públiques. Poc durarà en aquest càrrec, ja que prompte serà nomenat delegat de cultura de l’entitat, àmbit especialment indicat per a la seua personalitat festera.

Serà una parcel·la que mantindrà el 1987 quan Lloréns s’incorpore a la candidatura encapçalada per Conrado Albaladejo, que rellevarà Díaz en les eleccions d’octubre de 1986 i que, en l’ascens de la seua representativitat, mutarà en ocupar la secretaria general de l’òrgan rector a partir de la tardor d’aquest any, responsabilitat que mantindrà fins a juliol de 1992.

l’ampliació en les categories de fogueres i la creació de noves modalitats de premi. Al mateix temps, s’incorporaran elements concrets com la definitiva configuració de l’inici de les festes, creant la denominada Entrada del Pregó, que quedarà establida després de l’Homenatge a Foguerers i Barraquers Morts en el Monument al Foguerer, i abans de la tradicional proclama des dels balcons de l’ajuntament. Aquest mateix any es va enriquir la Gala del Casino utilitzant el magnífic marc exterior de l’auditori de l’Esplanada. I el 1998 es prendrà l’arriscada decisió de traslladar amb enorme èxit el marc del festival d’elecció de la bellea del foc a la plaça de bous.

La línia de treball de la seua Comissió Gestora va tindre una especial implicació a potenciar el vessant cultural, amb la creació, el 1997, del certamen de Ninots de Carrer,

I serà a l’estiu d’aquest any, quan Andrés Lloréns encapçale una candidatura a Comissió Gestora per al trienni 1992/1995, que serà derrotada per l’auspiciada per Luis Botella García. Després d’aquestes eleccions, al novembre de 1992 acceptarà la invitació de la seua foguera de sempre, i presidirà Sèneca-Autobusos el 1993 i 1994. Passades les fogueres de 1995, i a causa de l’empenta creixent entorn de la seua persona, decidirà formar un nou equip que competirà amb la candidatura encapçalada per Ginés Pérez Beltrán, resultant guanyador per una gran victòria en les eleccions celebrades la nit del 30 d’octubre de 1995.

A partir d’aquest moment, la seua figura ocuparà el primer pla de la iniciativa de la Festa, destacant la seua aportació en el càrrec amb la millora d’aspectes que necessitaven un considerable grau d’actualització, com

122

1992. Andrés Lloréns al balcó de l’ajuntament [JCV]

l’aposta per publicacions i certàmens, o la celebració, auspiciat per l’entitat, del II Congrés de Festes de la Comunitat Valenciana, a l’octubre de 1996. Al mateix temps, una de les seues principals premisses serà la promoció exterior amb elements llavors nous com la plantà d’una foguera a Madrid al maig de 1997 i una altra a Salamanca -amb extraordinari èxit de públic- l’any següent. Aquesta aposta quedarà igualment present en la visita de les bellees de 1997 al Congrés dels Diputats, o en un èxit en el seu moment de gran significació, com va ser la consecució d’un segell de correus dedicat a la nostra Festa, el 1998. Seran elements que, de manera significativa, es potenciaran aquest any, amb motiu de la celebració del 90 aniversari de la nostra festa del foc, que asssolirà una notable rellevància. Arribada la tardor del citat 1998, Lloréns es presentarà a la reelecció per al següent trienni sense encontrar l’oposició de cap candidatura. No obstant això, abans de concloure el seu primer any d’aquesta segona legislatura, i on es va produir la declaració municipal de ‘festes oficials de la ciutat’ per a les Fogueres, se’l reclamarà per a formar part de la llista municipal del Partit Popular en les eleccions municipals del 13 de juny de 1999, ocupant el número cinc d’aquesta candidatura.

Aquesta circumstància el forçarà a deixar la presidència de la Comissió Gestora a l’abril d’aquell any.

A partir d’aquest moment s’inicia el camí polític d’Andrés, qui assumirà de manera destacada la Regidoria de Festes des de l’estiu de 1999 fins al juny de 2007, àrea que recuperarà el 2014 fins a la vespra de les fogueres de 2015, en què deixarà de formar part del consistori alacan-

tí. Dins d’una trajectòria en el govern municipal alacantí que ha abordat variades i complexes parcel·les, i que van portar el nostre protagonista a ocupar la distinció de vicealcalde, cal reconéixer que sobretot en els primers huit anys va desenvolupar una intensa tasca en matèria de festes que, per la seua especial importància, destacaria en la creació, el 2003, de la Casa de la Festa i el Museu de Fogueres, èxits fonamentals no sols en el funcionament en el conjunt de les nostres celebracions, sinó en l’aparador que per a les Fogueres ha albergat aquest Museu des de la seua inauguració.

Al costat d’això, destacarem l’important augment registrat en el seu moment de les subvencions econòmiques destinades a les comissions, l’assumpció d’una política de difusió exterior al voltant de la celebració de juny.

També, la aposta per atractives facetes perdudes amb el pas dels anys, com l’espectacle de llum i so realitzat a partir de l’any 2000 en la foguera oficial, denominat ‘Amb llum pròpia’, o els cicles de mascletaes nocturnes les vespres de les dates centrals, amb la denominació de ‘Pólvora a la Nit’, creats el 2003. De la mateixa manera, a partir de 2002 es crearien sota auspici municipal, els premis ‘Festers d’Alacant’ destinats a valorar trajectòries individuals i col·lectives dins de les nostres celebracions.

Aquests i altres elements, i la proverbial proximitat de la seua personalitat, han deixat suficient petjada en l’estima generalitzada que encara desperta una figura d’algú que des de fa dècades continue considerant amic i, sobretot, mestre.

1995. 30 d’octubre. Moments de l’elecció de Lloréns com a president de la Comissió Gestora [AJCV]

123

La

Festa de

1997

Arriben els ninots de carrer Crònica de Juan Carlos Vizcaíno

1.

124

2.

Va ser aquest un exercici amb importants novetats. Algunes prossegueixen en els nostres dies. Es va incorporar alguna fita, a més de consolidar-se les innovacions incorporades l’any anterior. No obstant això, es van registrar alts i baixos i no poques tensions, i fins i tot el seu nivell artístic va descendir sobre edicions precedents, limitant el seu abast, encara que sense llastrar els assoliments obtinguts, que no van ser pocs.

aquestes dates es creava la foguera Gran Via-La Ceràmica, que en els seus primers anys presidiria Miguel Ángel Durá, amb tres milions de pessetes de pressupost. Durant tota la singladura cuejaria la tensió viscuda en el districte Altozano Sur-Las Plazas, a causa de les reiterades -i injustificades- protestes del seu expresident, rellevat del Pàg. ant. 1.- Ambient en la plaça de l’Ajuntament durant l’Ofrena de Flors [JCV] 2.- Comissió Gestora de 1997 [AJCV] 3.- Gener de 1997. Presentació del llibre ‘Un lugar en el fuego’ [EG]

NOU RÈCORD DE COMISSIONS L’exercici s’obria coneixent balanços econòmics de 1996.

La barraca “Per la Festa i Mosatros” anunciava un superàvit de 400.000 pessetes i prolongava la seua marxa amb 32 barraquers. Mercado Central matinava en reiterar la seua participació en categoria especial, després de concloure un pressupost de 13.600.000 pessetes, amb un superàvit de 112.000 i comptant per a 1997 amb 40 components en la seua comissió. El seu artista seria Pedro Soriano, amb un pressupost de huit milions. A meitat d’agost ja hi havia inscrites 30 comissions, i a finals el president accelerava les gestions per a incorporar tres nous components de l’entitat substituint les baixes produïdes.

El 6 de setembre, 22 afectats en la cremà de l’última foguera del Mercat plantejaven una demanda que implicara a Comissió Gestora i Ajuntament. Durant mesos s’anirien coneixent compareixences i manaments judicials, i el 24 de gener es produïa l’arxiu al no observar-se indicis de delicte. Els demandants recorrerien el 6 de febrer, i el 22 de maig l’audiència reobriria el cas, amb una de les presències mediàtiques més constants de l’exercici. En 3.

125

4.

càrrec per una moció de censura. El 12 de setembre ja estaven inscrites 70 fogueres i només 10 barraques. 1997 comptaria amb 84 comissions, en fundar-se Parque de las Avenidas -amb 18 foguerers- la ja citada Gran Via-La Ceràmica, i registrar el retorn de Bº José Antonio, amb 33 festers. Només s’absentaria Puente-Villavieja. A meitat de mes es convocava el concurs per a adjudicar les fogueres oficials de 1997, el pressupost adult de les quals s’elevaria a deu milions, i el de la infantil a milió i mig.

En aquestes dates s’editava un nou butlletí “Fogueres”, i el 24 Isabel Ortega i Javier Pérez Escribá, obtenien les 750.000 pessetes del primer premi en el XII Concurs de Fogueres Experimentals, amb la maqueta titulada “Cent anys de còmic”. L’exposició de les propostes es realitzaria a la sala del carrer Major. Es donaven a conèixer les intencions de la Comissió Gestora de modificar el concurs de playback, que a partir d’aquesta IX edició es denominaria ‘Concurs Artístic de Fogueres’, cercant una participació més col·lectiva de les comissions.

SEUS SOCIALS PER TOT ARREU A primers d’octubre es convocava el concurs de cartells de festes 1997, incorporant la modalitat de moros i cristians, i una dotació d’1.700.000 pessetes. Carolinas Altas ratificava la seua participació en especial comptant de nou amb Paco Juan i onze milions de pressupost. Passarien les setmanes sense conèixer més incorporacions en aquesta elit, encara que possibilitara una potent primera categoria. En el primer ple de l’exercici s’establien mínims de 700.000 i 100.000 pessetes per a cada foguera adulta i infantil que entrara en concurs, i anunciava que les jornades de convivència es realitzarien a Madrid, entre el 8 i el 10 de maig, ciutat on es plantaria una foguera.

126

Les obres del pàrquing d’Alfonso el Sabio, preveien que potser no es podia utilitzar l’itinerari oficial de desfilades, havent de tornar a l’antic del carrer Sant Vicent. Per fortuna, no va haver de recórrer a això. Andrés Lloréns cercava finançament per a l’anunciada foguera de Madrid, que assumiria finalment la Diputació Provincial, i es comptabilitzarien dotze relleus de presidències, deu presidentes de foguera i cinc de barraca. A la fi d’octubre, Lloréns llegia una ponència sobre fogueres en el I Congrés de Festes Tradicionals de la Comunitat Valenciana celebrat a València, portant-se a Alacant la seua II edició per a 1997. La defensa del jove paraplègic a causa de la cremà de la foguera Rambla de 1989, demanava 68 milions per via civil a l’ajuntament, en una vista el dictamen de la qual condemnaria al consistori a indemnitzar al jove Pedro Omar Otamendi -amb 16 anys quan va patir l’accident- d’uns 25 milions de pessetes. La comissió de Maisonnave comptaria amb 32 festers i 37 la de Pla-Hospital. En aquest exercici nombroses comissions van inaugurar noves seus socials. El 3 de novembre ho feia la foguera Pla del Bon Repós al carrer Pradilla, 37.

També el de la barraca “Tot Bacores”. A mitjans de febrer s’obriria el de la barraca “Los Pingüinos” en les seues noces d’or, situat al carrer Cardenal Payá, comptant amb 20 barraquers en les seues files. Per aquestes dates feien el propi les seus de les fogueres Hernán Cortés i Port d’Alacant i també la jove barraca “Però són Foguerers”. A la fi d’aquell mes, era la veteraníssima barraca “Los Gorilas” la que, amb 65 anys d’història a la seua esquena, tallava la cinta de la seua seu situada al carrer Capità Hernández Mira, 14. Finalment, a mitjans d’abril la barraca “Festa i Ví”, que complia 30 anys, inaugurant el seu nou racó.

DALILA COMPAÑ; BELLEA REIVINDICADA A la fi d’octubre, José Ángel Guirao es convertia en germà major de la Germandat de Ntra. Sra. de l’Alegria que comptava amb uns 200 germans -tots foguerers i barraquers- i havia encarregat la seua imatge a Antonio García Mengual. Ja al novembre, el dia 3 s’anunciava que les belleses de 1997 serien rebudes en les Corts Espanyoles pel president del Congrés, Federico Trillo, dins de les jornades de convivència. L’artista de fogueres i carrosses Ángel Martín estrenava nova nau substituint a la incendiada a l’abril. La vesprada del 7, la Comissió Gestora homenatjava a Dalila Compañ Poveda, triada bellea del foc infantil en 1945 per les nombroses comissions infantils d’aquell any, esmenant una llacuna sostinguda durant dècades, i el seu retrat iniciaria la galeria de petites belleas del foc. La foguera del Mercat de 1997 homenatjaria la dona en la Festa. El matí del 9 de novembre, i en el restaurant ‘El Llobarro’, se celebraria l’esmorzar anual del Gremi d’Artistes, premiant a huit fogueres i, per primera vegada, dues comissions falleres. I el dia 15 es coneixien les propostes i autors de les fogueres oficials 1997. Pedro Espadero la realitzaria per tercera vegada amb un disseny que ironitzava sobre els mitjans de comunicació, sota el títol “Imatge i so”. Per altra banda, el valencià Paco López Albert rebia el seu 5.

6.

pels nostres carrers i l’Associació de ‘Pa i Dolcos’ repartiria 20.000 petits tortells en l’itinerari. Passat nadal, i com esperada cita, la nit del 9 de gener se celebrava en el Teatre Principal la presentació de ‘Un lugar en el fuego’, que un quart de segle després continua sent el major esforç editorial mai generat entorn de la nostra celebració. Després del concert de la Banda Municipal -que va estrenar el vibrant pasdoble de Luis Molina ‘Nino Lloréns’-, vam assistir a una emocionada cita, en la qual va estar present el passat i el present de la Festa. Des de Barcelona van acudir Elvira Gómez Py i Joanna Ventura Py, nétes del fundador de la Festa. Van estar presents descendents de Ramón Guilabert, Jaime Giner, així com rellevants figures com Tomás Valcárcel, Ramón Marco, José Gutiérrez, Remigio Soler, Francisco Granja, Alfonso Garrigós, Pedro Soriano, Conrado Albaladejo… Una cita irrepetible, en la qual José Luís Férris -el seu editor- va oferir un discurs emocionat.

Parlem igualment un servidor, Andrés Lloréns, i tancaria el torn de paraula un inspirat Luís Díaz Alperi -sota el mecenatge del qual aquesta publicació va poder ser realitat-, al·ludint a la metàfora de la novel·la de Ray Bradbury, ‘Farenheit 451’, on es cremaven els llibres, i aquesta publicació, que sorgia a partir del foc.

equivalent infantil, en una convocatòria que va comptar amb sis propostes adultes i tres infantils. Benalúa iniciava de nou les presentacions de bellesa el 16 de novembre, però a causa de les pluges, el seu marc de la plaça de Navarro Rodrigo es va traslladar al saló de la Llar Provincial. La comissió de Carolines Baixes comptaria amb 20 foguerers en 1997 -entre ells 14 dones-. La mateixa xifra que San Antón Alto, que aspirava a un pressupost de set milions. En aquestes dates es desenvoluparien les eliminatòries de l’IX Concurs Artístic, i la vesprada del 26 de novembre es va poder triar la barraca exemplar de 1996, ja que el ple de tancament no es va celebrar a la fi de juliol per falta de quòrum. Empatades a 55 vots, serien nomenades exaequo “Block i Mostres” i “Pares i Fills”.

I VA APARÈIXER LA TERCERA ESPECIAL

ARRIBA ‘UN LUGAR EN EL FUEGO’

El 12 de gener les quinze comissions del Sector Nord celebraven un festival en la Llar Provincial. S’anunciava un compact-disc de música de fogueres, el segon fins aleshores editat. La barraca “El Cabasset” elaborava una portada en homenatge a Gaudí, de nou confeccionada per Pepe Calçetí. El dia 19 s’acudia a Barcelona, per a assistir al relleu de reines en Casa València. En el xalet de Tomás Valcárcel a Cullera (València) es va trobar un ninot que li havia realitzat Ramón Marco per a la foguera de Plaza del 18 de Julio de 1977. La figura es va conservar i forma part dels fons del Museu de Fogueres com la mostra més antiga que es conserva del mestre alacantí. El mateix Marco, als seus 78 anys, realitzava la portada de la barraca

Del 6 al 8 de desembre, les Fogueres participarien de nou en Firalacant i el matí del dia 8 es realitzaria una multitudinària desfilada pel pavelló d’IFA. Poc abans, la vesprada del 5, es fallava el concurs de cartells de festes participant quasi 240 obres, la meitat en format electrònic. En el vessant de fogueres, les 500.000 pessetes del premi recaurien en “Fuego y mar”, un disseny molt publicitari de Francisco Hernández García. El 14 de desembre es va realitzar una jornada per a descriure mètodes financers en les barraques. També es convocava concurs per a contractar l’assegurança col·lectiva de fogueres i barraques. La Comissió Gestora recuperaria 34 partitures de pasdobles, posats a la disposició de les comissions. La nit del 21 el restaurant Juan XXIII era el marc del Sopar de Germanor, amb més de 700 comensals. Dos dies després es va celebrar l’XI Certamen de Nadales actuant 14 comissions infantils, i vencent exaequo Plaza de Ruperto Chapí i Alipark. Els reis mags de 1997 serien el polític José Joaquín Ripoll, l’hostaler Miguel Mejías i el periodista Alfredo Aracil. Entre el 27 i el 29 de desembre s’efectuaven en el Pavelló Municipal d’Esports les tres finals del Concurs Artístic amb 56 grups classificats, aglutinant entre ambdues uns 8.000 espectadors, i triomfant les comissions d’Av. de Loring-Estación, Passeig de Gómiz i Pla del Bon Repós, que de cara a 1997 pressupostava huit milions de pessetes.

Iniciat 1997, el 3 de gener una funció de circ delectava a uns 2.500 petits foguerers. Apareixia un altre nou butlletí “Fogueres”, i la Cavalcada de Reis discorreria sota la pluja. L’arribada de SSMM es realitzaria en una enfangada plaça de bous, els armaos d’Oriola van discórrer de nou Pàg. ant. 4.- Maig de 1997. Gala de bellees en el auditorium de l’Esplanada [EG] Pàg. ant. 5.- Maig de 1997. Fogueres en Madrid [JCV] 6.- Maig de 1997. Festival elecció bellea del foc [EG] 7.- El jurat del I Certamen de ‘Ninots de Carrer’ [JCV]

7.

127

8.

“Els Chaunos”, amb una temàtica lligada al Quixot. Quan tot indicava que només comptaríem amb dues fogueres en categoria especial, el 23 de gener s’anunciava la incorporació de Benalúa, amb el pressupost més minvat, cinc milions -més despeses annexes-, propiciant el debut del jove -24 anys- però entusiasta Francisco Vázquez, amb la seua proposta titulada “Génesis C-1-3”.

La gestora contactava amb la Casa Regional de València a Saragossa, i en l’acte d’exaltació de la fallera major de València, s’ometia el nom de la nostra bellea -també el de la representant de Castelló-. Les ràpides disculpes de Junta Central Fallera resolien immediatament la situació, que no es va repetir en l’acte infantil. En FITUR 97 s’anunciava el I Certamen de Ninots de Carrer -amb 275.000 pessetes en tres premis- i allí s’anunciava també que Josema Yuste, del grup Martes y 13, seria el pròxim pregoner de fogueres… De moment.

cials. La Comissió Gestora assenyalava que en nomenar a la nova bellea del foc estarien presents en l’escenari totes les belleses dels districtes i Sagrada Familia pressupostava quasi deu milions per a 1997. Estàvem en falles, i el nostre gremi celebrava els premis aconseguits per obres realitzades per a València per autors com Muñoz Fructuoso, Javier Gómez Morollón, Pedro Espadero o Mauricio Gómez Fonseca. Pocs dies després José Fiesta es comprometia a patrocinar i confeccionar els vestits de les futures belleses del foc i les seues dames, estalviant a la Comissió Gestora quatre milions de pessetes. El 23 de març era beneïda a l’església de Santa María la imatge de Ntra. Sra. de l’Alegria, ja en vespres de Setmana Santa.

Javier Capella realitzaria la foguera de Madrid amb un cost de dos milions i mig. I el futbolista del Barça, nascut a Benidorm, Guillermo Amor, es confirmava com ‘Cremaor’ de la foguera Florida-Sur. Finalment, el matí del 31, diumenge de resurrecció, processionava per primera vegada la Gloriosa Germandat de Ntra. Sra. de l’Alegria, conformant una colorista estampa en la plaça de l’Ajuntament amb l’aleteig de milers i milers d’al·leluies, i concloent amb una mascletà en la plaça de la Mar. Iniciat abril, l’Agència Valenciana de Turisme elevava en quasi 800.000 pessetes els premis de fogueres, sobre els destinats en 1996 i Nuria Terol era investida ‘Madrina de Honor’ de la barraca “Pares i Fills”. A meitat de mes es coneixia la idea d’incorporar una gran flama de huit metres en el cim del Benacantil, que romandria encesa les nits de fogueres, recuperant una llunyana idea instaurada per Gastón Castelló en 1956. L’Institut Valencià de la Joventut -IVAJ- afavoria un Concurs de Fogueres Experimentals amb 850.000 pessetes en premis, destinat a joves de 16 a 30 anys, i amb un termini obert fins al 9 de juny. Davant la proximitat de les obres d’Alfonso el Sabio, s’anunciava que aquestes no entorpirien les festes. Sorgia una polèmica entre els responsables autonòmics d’Educació i les APAS, atès que el calendari escolar marcava classes fins al

Al febrer s’exposava que a partir d’aquest any el jurat realitzaria individual a totes les belleses. El dia 8 es va celebrar a Alacant la gala de ‘Miss España’ on la nostra bellea del foc ocuparia un lloc de preferència. El diari La Verdad editaria en festes un cd-rom amb informació sobre l’edició, i més de 700 barraquers viurien la jornada de Sant Valentí al Benidorm Palace. Se sol·licitava un carrer per a Raúl Álvarez Antón, i la comissió de Mercado Central anunciava una concentració de motos en fogueres. Al març la imatge de Ntra. Sra. de l’Alegria rebria l’Emblema Extraordinari de Fogueres. De manera larvada s’anaven crespant els ànims de les comissions davant els creixents gestos de desaferrament d’una corporació municipal, que de manera paradoxal demostrava major implicació pressupostària i llibertat a comissions i gestora en el seu funcionament. No acudir a les presentacions de bellesa obriria una aixeta que creixeria en futurs actes.

LA GERMANDAT DE L’ALEGRÍA S’ESTRENA El 7 de març la comissió d’Av. de Loring-Estación recaptava fons per a Víctor Morote, un xiquet de 3 anys afligit de càncer, i l’ajuntament anunciava catorze milions en els concursos pirotècnics de 1997, a raó de 500.000 pessetes per mascletà i 2.200.000 en cada castell de focs artifi8.- Escena de la foguera Plaza de Santa María (Autor: Francisco Gisbert Picó) 1r premi 3a categoría [JCV] 9.- Foguera oficial. Plaça del Ajuntament (Autor: Pedro Espadero) [JCV] Pàg. seg. 10.- La insòlita foguera plantada en el Raval Roig i realitzada per l’associació de sords [JCV] Pàg. seg. 11.- Foguera Polígono de San Blas (Autor: José Muñoz Fructuoso) 1r premi 1a categoría [AJCV] Pàg. seg. 12.- Foguera oficial infantil. Plaça del Ajuntament (Autor: Francisco López) [JCV]

128

9.

10.

12.

26 de juny. La foguera Carrer de Sant Vicent comptava amb 43 foguerers i la més modesta de Carmen-San Agustín-Santa Cruz amb tot just 13. La Comissió Gestora elevava fins a 50 milions la pòlissa de la nova assegurança col·lectiva, i s’establien contactes amb els Moros i Cristians de Sant Blai per a coordinar horaris cara a no solapar-se les entrades samblasines i el nostre pregó i Cavalcada del Ninot. El 24 d’abril finalitzava l’enregistrament de les peces de l’esperat Cd, i tres dies després les barraques celebraven una jornada de convivència en el mesó ‘La Terreta’.

sident del Congrés, Federico Trillo, en el saló de la sobirania nacional, cosa que mai s’ha tornat a repetir. Les jornades tindrien la seua continuïtat l’endemà amb la desfilada que va partir des de la plaça Major fins a la pròpia foguera, realitzant-se un concert davant una plaça plena de gom a gom de públic, i el tret d’una potent mascletà nocturna.

En la immensitat d’una urbs com Madrid, el ressò en mitjans de la iniciativa va ser limitat. Però a la mateixa van acudir milers de persones, no sols durant aquests actes, sinó mentre la foguera va romandre plantada -que es va desmuntar el matí del diumenge, per a ser retornada a Alacant i plantada de nou en festes al jardí de la Llar Provincial, on seria cremada-. Actuar com a voluntariosos hostessos Virgilio Candela i un servidor, ens va permetre comprovar l’interès suscitat en esgotar-se el material publicitari de què disposàvem.

…I VIATGEM A MADRID Entrava el dens mes de maig, en el qual 300 belleses i dames infantils viatjaven en convivència fins a Benidorm. La nit del 3 de maig es va celebrar la gala de belleses amb gran esplendor, utilitzant de nou la petxina de l’Esplanada per a l’estampa conjunta de les 84 representants, prescindint de la passada interior en el Salón Imperio del Casino, i substituint els presidents el vestit de la festa per un d’etiqueta. Arribaven les jornades de convivència en la capital d’Espanya, del 8 al 10 de maig, en les quals es va tirar la resta, acompanyant la plantà d’una foguera en la plaça de Santa Ana, entorn de la qual se celebraria el ‘Dia de Madrid en Alicante’. La primera fita seria la recepció del pre-

UN FESTIVAL QÜESTIONAT Arribava l’elecció de les belleses del foc i en un dels assajos s’investia a Noelia Olmedo com a inesperada bellesa de Virgen del Remedio-La Cruz, ja que la ja proclamada va abandonar el càrrec. Canal Nou emetria el festival en directe pel seu segon canal. I sorgia un document signat per 160 dames d’honor protestant per la supressió de la passada que elles protagonitzaven, al que se sumarien part dels mateixos presidents, i la Comissió Gestora no va cedir -encara que alguns de nosaltres l’haguérem subscrit- per a respectar la decisió del delegat artístic. Va ser l’avantsala d’un festival que no va gaudir de l’acolliment del de 1996. Incidir en una línia d’estilització, i fins i tot acostar l’acte als musicals de Broadway, va portar aparellat un allunyament dels nostres senyals, presidit per un enorme decorat de 12 metres d’altura i 45 d’ample, caracteritzat per l’absència de motius identificatius. L’acte, presentat per Verónica Pastor i José María Roselló, va collir fredor i divisió d’opinions en les seues quasi tres hores de duració. Es comptaria, això sí, amb la generalitzada acceptació en l’elecció de Mª del Mar Martínez Sánchez, alacantina de 24 anys, diplomada en treball social i educadora infantil, com a nova bellea del foc, representant a la comissió de Pla-Metall. Pitjor sort correria el festival de l’endemà, en el qual eixiria triada bellea del foc infantil la xiqueta Nereida Sánchez Trives, de 10 anys d’edat, estudiant del col·legi Agustinos, i representant de Virgen del Remedio-La Paz. L’acte va durar dues hores i mitja i va comptar amb incidents atès que en el contigu estadi José Rico Pérez se celebrava un partit de futbol entre l’Hèrcules i el València -en el qual la bellea triada el dia anterior va oferir el “saque” d’honor- quan l’equip alacantí es trobava en portes del descens. Va haver-hi càrregues amb la policia a cavall en l’exterior del pavelló, les portes del qual es van haver de tancar, al que es 11.

129

14.

va sumar la inoportuna presència d’un número musical en el qual unes xiquetes abillades com a taronges i amb peinetes, ballaven el pasdoble “Valencia” de Padilla, la interpretació del qual va haver de ser suspesa davant els esbroncs de part del públic. Va haver-hi una altra inoportuna inclusió; un número musical incorporat després de sortejar les cinc xiquetes, que assistien immòbils i plenes de nervis, fins que després del mateix es va triar la màxima representant.

El 20 de maig es presentava en el Teatre Principal el ja anunciat CD de música de fogueres, que recopilaria 18 peces. 147 milions de pessetes comptarien les 86 fogueres grans de 1997 -sumades l’oficial i l’encarregada per la Diputació Provincial-. La distribució per categories s’establiria amb 3 fogueres en categoria especial, 8 en primera, 10 en segona, 17 en tercera, 12 en quarta, 12 en cinquena i 22 en sisena. Es dotava amb 150.000 pessetes el primer premi del III Concurs d’Aparadorisme i per obres en el paseíto de Ramiro, la barraca de COPE s’instal·laria a la Platja del Postiguet, provocant l’enuig de la comissió de Passeig de Gómiz. La Barraca Popular continuaria situant-se en Campoamor, i la foguera del Mercat plantaria entre els carrers de Calderón i Sant Vicent.

En fogueres es permetria música entre les 22:00 hores i les 6 de la matinada. 500 policies, bombers i voluntaris de protecció civil actuarien en les ja pròximes festes, amb dèsset milions de cost dels serveis extraordinaris.

El XIII Certamen de Fogueres Experimentals comptava amb 22 participants, i es deixaven dos carrils expedits en l’avinguda d’Alfonso el Sabio, abans que aquesta artèria fóra tancada després de les festes. El 31 de maig el Teatre Principal vivia la proclamació de la bellea del foc, amb la recreació del musical ‘El fantasma de la ópera’ i comptant com a mantenidor amb l’escriptor Andrés Amorós.

De nou el parc del Palmerar seria el marc de la festa posterior, i la vesprada següent es realitzaria la proclamació

infantil, comptant com a mantenidor amb el popular actor Antonio Ferrándis.

En la seua entranyable dissertació es va oblidar d’esmentar a una de les quatre dames d’honor, la qual cosa li va fer rebre una poc mesurada reprimenda per part del pare de la xiqueta, en l’àgape ofert després d’acabar l’acte.

LES MESURES DE L’EXPOSICIÓ Ja al juny, el dia 2 s’inauguraven les Exposicions del Ninot a la sala d’exposicions de la Llotja, aquest any obertes fins al dia 13. 64 grups adults i 58 infantils la formaven, pagant una entrada de 150 pessetes. La polèmica sorgiria en deixar fora de concurs per saltar-se les mesures acordades amb el Gremi, cinc grups majors i huit infantils. Entre els primers, el molt brillant elaborat per Paco Juan per a Carolinas Altas provocant la injustificada irritació de l’artista, quan els agremiats coneixien feia mesos la norma. S’albirava baixada econòmica en les barraques populars. La Popular de la SER anunciava les actuacions de Celtas Cortos i el Duo Dinámico i la de COPE, Los Inhumanos i Los Secretos. A deu dies del pregó es descartava a l’anunciat Josema Yuste donades les seues pretensions econòmiques. L’alcalde cercaria una figura de relleu, i vam guanyar amb el canvi en aconseguir que el pronunciara el locutor radiofònic Luís del Val, que en aquells anys compartia el programa ‘Hoy por hoy’ en la SER, al costat d’Iñaki Gabilondo. Coneixíem alguns dels convidats a festes; de nou l’actor José Luís López Vázquez, l’ambaixador d’Israel a Espanya, Federico Trillo o Eduardo Zaplana.

Molta imaginació no hi havia. En el cim del Benacantil s’assajava la flama de huit metres que apareixeria des de la nit del 14 de juny. Cosa per la que la Comissió Gestora va comptar amb la inestimable col·laboració de Juan Miguel García Gomis, president de la foguera Pla-Metal i propietari d’una signatura de gas, qui va ser a càrrec de tota la infraestructura de la iniciativa.

Les barres de carrer haurien d’utilitzar la mateixa música per a evitar excessives molèsties sonores. Es podrien sancionar fins amb deu milions de pessetes a aquelles il·legals que es detectaren. El 8 de juny se celebrava el XII Festival de Paelles amb la participació de 150 comissions.

I reapareixien els recels, en observar-se en els recents actes de proclamació que ni alcalde ni regidor de festes s’havien alçat en nomenar a la bellea. Per això, en aquesta jornada lúdica, el regidor d’Hisenda Juan Seva recriminaria que la gestora no defensara a Díaz Alperi de les crítiques, amenaçant amb no lliurar els quasi huit milions a què s’havia compromès com a suplement. Ressorgia la controvèrsia fins al punt que Andrés Lloréns plantejaria la possibilitat de suspendre actes -la Desfilada Folklòrica apareixia en primer pla-. Dos dies després, la bona sintonia entre Lloréns i Díaz Alperi va resoldre l’enutjosa situació. El 9 de juny es fallaven els premis del I Certamen de Fotografia ‘Fogueres d’Alacant’ que va comptar amb quasi noranta imatges participants. Serien 68 les

130

13.

15.

portades de barraca a concurs d’entre les quasi 90 constituïdes, participant quatre en categoria especial. S’acostaven les Fogueres. La barraca de la Tercera Edat s’instal·laria als jardins de la Diputació Provincial. “Los Gorilas” nomenava ‘Gorila del Año’ a l’agrupació “Cuina i Tertulia”, i en la nit del 13 de juny es clausuraven les Exposicions del Ninot. Després de computar els més de 4.000 vots, 863 certificaven que el Ninot Indultat de 1997 seria l’homenatge a la premsa alacantina realitzat per Francisco Vázquez per a Benalúa. Un grup del qual molt prompte es va perdre la pista. Per altra banda, 870 vots triaven l’escena rural de la foguera infantil Florida-Portazgo, realitzada pel valencià Carlos Villanueva, com Ninot Indultat Infantil. Aquell dia començaven a repartir-se els 60.000 programes de mà editats.

EN VESPRES DE FESTA Reme Vélez inaugurava una exposició de les seues fotografies de belleses en el Casino d’Alacant, i arribava la nit del 14 de juny -al matí es lliuraven les recompenses a foguerers infantils- amb l’obertura oficial de la Festa.

L’homenatge a festers morts i l’Entrada del Pregó, preludiarien el bell pregó de Luís del Val escrit en versos romancers, donant peu a l’esclat de focs artificials sobre les torres consistorials, i a comprovar l’efecte de la ‘Encesa de la Festa’, que malgrat la seua elegància nocturna es perdia una mica en el llunyà cim del Benacantil. L’endemà, Benalúa era la primera foguera que desplegava les seues peces al carrer. Aquella vesprada 73 comissions participaven en una multitudinària Cavalcada del Ninot on triomfaria la foguera Av. Costablanca-Entreplayas. Al matí s’havien lliurat les recompenses a foguerers i barraquers. Ens endinsàvem en la gran setmana de les fogueres. La vesprada del 16 se celebrava en el Teatre Principal el II Concert de Música de Festes, i l’endemà José Ángel Guirao i Arturo Tresáncoras presentaven en el Centre 14 el seu llibre “Entrañable Alicante” ple d’anècdotes festives.

Port d’Alacant triomfaria amb un antològic llibret, i el 17 de juny es començava a viure l’anual caos de trànsit amb el cicle de la plantà. Passeig de Gómiz rebia les 500.000 pessetes del primer premi a l’Ús del Valencià en el Llibret en una convocatòria de la Generalitat Valenciana on van participar 24 comissions. Inesperadament, a les set de la vesprada del 18 de juny, i durant uns 15 minuts, esclatava una enorme tempesta que va provocar danys en algunes fogueres prompte reparats, encara que la ciutat va quedar negada durant uns minuts. En vespres de la festa, la meitat de la plantilla de bombers es negava a participar en la cremà. S’esperava una ocupació hotelera del 90%, sobretot en el cap de setmana del 20 al 22. La valenciana Julia Navarro Coll triomfava en el certamen de Fogueres Experimentals amb la proposta titulada “Dins la nau imaginària”. 25 obres es presentaven en el concurs afavorit per l’IVAJ, la fallada del qual es faria pública el dia 30. En aquestes hores prèvies s’anunciava que les festes de 1997 costarien uns 1.500 milions de pessetes, Pàg. ant. 13.- Foguera Carolinas Altas (Autor: Paco Juan) 1r premi categoría especial [EG] Pàg. ant. 14.- Foguera Santa Isabel (Autora: Amaya Barquín) 5é premi 4a categoría [JCV] 15.- Foguera Mercado Central (Autor: Pedro Soriano) 2n premi Categoría especial [EG] 16.- Foguera Florida-Portazgo (Autor: Pascual Domínguez) 3r premi 1a categoría [EG]

amb pressupostos que oscil·laven entre els tres i els vint-i-cinc milions de pessetes (cas del de Carolinas Altas).

ELS PRIMERS ‘NINOTS DE CARRER’ El matí del 20 de juny, en alguns racons de la ciutat començaven el dia plantats els 10 Ninots de Carrer del seu primer concurs. Una iniciativa de la qual em sent molt orgullós, i que mai vaig esperar en aquell moment que tingués tanta importància posterior. En una aposta encara incipient, el jurat es va trobar dues obres que sobreeixien. La impactant i divertida estampa d’aquell pescador que se situava a la vora del Port d’Alacant, i la composició familiar que va realitzar la comissió de Pla del Bon Repós, que rebria les 150.000 pessetes del primer premi. Poc després, la signatura Zamorano Caballer inaugurava el concurs de mascletaes. El dia 21 les fogueres eren al carrer. Es van registrar tres denúncies. Una de la foguera La Florida, on Javier Mayor León només va situar al costat de la rematada un únic ninot. També el jove Javier Gómez no va completar l’obra de Bola de Oro i, sobretot, la primera foguera del novíssim districte de Parque de las Avenidas, a la qual va deixar pràcticament sense baixos. El nivell artístic de l’edició no va ser massa estimulant. Amb una categoria especial minvada en participació ni tan sols Carolinas Altas albergava la composició dels dos anys precedents, i donada la seua inferioritat pressupostària, caldria destacar l’esforçat debut de Francisco Vázquez per a Benalúa. Unim a això una molt digna foguera oficial de Pedro Espadero. Tampoc l’esperada pugna en primera categoria va brindar un conjunt rellevant, encara que va destacar la triomfadora de Polígono de San Blas (Muñoz Fructuoso), Port d’Alacant (Gns. Gómez Fonseca), l’impacte i el disseny de Foguerer-Carolinas (Jesús Grao) rematada amb la imponent figura d’un rocker, la monumentalitat de Sagrada Familia (Juan Carlos Asensi), o el singular estil de José Iborra per a Alfonso el Sabio, encara que amb menor impacte de l’habitual en ell. En categories inferiors ressaltaria la professionalitat dels germans Gómez Fonseca en Polígono de Babel i Pla-Hospital, les bones formes de Paco Juan en Dr. Bergez-Carolinas i Calvo Sotelo, Francisco Vázquez en Carrer de Sant Vicent, Juan Capella en Altozano, la minuciositat de 16.

131

17.

tres adults amb Paco Juan. Sumarem el primer premi de carrers adornats obtingut per l’extraordinària de Dr. Buades, on els components d’aquesta comissió van elaborar una inoblidable composició amb els cartells de fogueres premiats des de 1928, cadascun confeccionat amb tècnica diferent. L’artista i vídua de John Lennon, Yoko Ono, es trobava a Alacant ultimant una mostra de la seua obra en la Llotja, de la qual lloava les seues instal·lacions, i era rebuda pel president de la Generalitat. A la vesprada, Pepín Liria eixia per la porta gran de la plaça de bous en obtenir tres orelles. En l’Ofrena de Flors es comptaria amb un nou disseny de Luís Amat a manera d’arc de Sant Martí per a situar les flors en la plaça de l’Ajuntament. En aquesta desfilada venceria Florida-Portazgo, aportant un carruatge a cavall tripulat per les seues belleses. D’altra banda, Canal Nou TVV oferia un milió de pessetes en premis.

UN TENS SANT JOAN

Francisco Gisbert en Plaza de Santa María, o la ratificació de l’enorme talent d’Amaya Barquín en Santa Isabel, en la qual curiosament serà la seua última foguera fins a la data. Sumem la brillant aportació de professionals valencians, com l’aclaparador debut alacantí d’Emilio Miralles en Sèneca-Autobusos, la divertida sàtira política de Vicente Almela en Diputació-Renfe, la contrastada professionalitat de Manuel Algarra en Parque-Plaza de Galicia i Plaza de Argel, o fins i tot el classicisme de Paco Mesado en San Antón Alto. No obstant això, va abundar més del desitjable la foguera de compromís, fins i tot la grossera, en una edició poc estimulant a nivell artístic.

El jurat ratificava a les 18:00 hores un nou doblet de triomfs a Carolinas Altas després del menjar realitzat en el Casino, reiterant aquests guardons a Paco Juan i a Paco López Albert en el seu vessant infantil, així com concedint el primer premi de barraques a la de “Los Gorilas”, obra del xativí Paco Roca. Jesulín de Ubrique era tret a coll després de les quatre orelles - assenyalaven que immerescudes- obtingudes en la correguda de la vesprada, comptant amb Fco. Álvarez Cascos i Eduardo Zaplana entre els espectadors, després de la qual la ciutat viuria l’Entrada de Bandes a partir de les 20:00 hores i amb 30 graus de temperatura.

I de manera anònima als carrers del Raval Roig apareixia plantada una xicoteta i estranya foguera, de la qual ningú mai va assenyalar la seua procedència. Estàvem en unes festes on 25 de les 84 fogueres en concurs es realitzarien en tallers valencians. El 22 de juny en el Lliurament de Premis Carolinas Altas arrasava amb 26 guardons, i amb la infantil Paco López sumava quatre triomfs consecutius, per

El dia 23 no es podien lliurar els premis d’Ofrena de Flors atès que Tallers Municipals estava tancat, i allí es trobaven els estendards, que serien oferts en un acte passades les festes. Havia por que el minvament de bombers retardara la cremà, posant-se en pràctica un pla que funcionaria; cremar simultàniament les 12 fogueres del centre. També arribaria des de Madrid una unitat de policia per a reforçar aquella nit. A la vesprada s’havia inaugurat amb gran expectació la mostra de l’obra plàstica de Yoko Ono. Per altra banda, el diari Información relatava en portada que l’edifici comprat per a Casa de la Festa comptava amb inquilins. Per part de l’oposició es rebutjava aquesta compra que, fet i fet, era una obstinació personal de l’alcalde… El temps li va donar la raó. En la correguda de bous, Víctor Puerto patia una breu agafada, però aconseguia dues orelles. I a la nit, trenta carrosses, la presència d’un centenar de castellers catalans realitzant torres humanes, ambaixades de Galícia, Eivissa i la representació de grups folklòrics de Colòmbia, Brasil i Cuba -que tancaria l’acte- s’erigien com a plats forts de la XLII Desfilada Folklòrica Internacional.

Tot predisposava a un tranquil tancament de festes, però en l’esmorzar del dia de Sant Joan celebrat al castell -on es va comptar com a convidada amb la vedette Norma Duval- va esclatar la bomba, quan una imperdonable fallada de protocol va relegar al president de la Comissió Gestora i a les dames d’honor de la bellea del foc a una taula allunyada de la presidencial. Fart de descaradures, Andrés Lloréns va aguantar com va poder la circum-

17.- Foguera Benalúa (Autor: Francisco Vázquez) 3r premi Categoría especial [EG] 18.- Carrer del Doctor Buades, 1r premi de carrers adornats [EG] Pàg. seg. 19.- Tapis de l’Ofrena de Flors [JCV] Pàg. seg. 20.- Cremà de la foguera Carolinas Altas [EG]

132

18.

19.

stància i prompte viuria un altre fet inesperat; la dama d’honor de la bellea del foc, Rosa Corbacho era traslladada urgentment a l’hospital per a ser operada d’un quist d’ovari, del qual prompte es recuperaria. La tempesta estava servida. De res valien les tres orelles obtingudes per Luis Francisco Esplá i les dues de Vicente Barrera, que van eixir a coll. Ni que la cremà isquera raonablement bé, sense incidents, i encertant-se en el pla triat. Ni tan sols fins i tot, que Celtas Cortos actuara en la Barraca Popular. La polèmica es va centrar en aquest incident, davant el qual Lloréns va protestar amb la seua negativa a eixir al balcó de l’ajuntament en cremar la foguera oficial, encara que sí que ho fera la bellea del foc, i estenent-se el distanciament entre Lloréns i Díaz Alperi quan tots dos van acudir a la cremà de Carolinas Altas. Ha passat ja un quart de segle i aquella ja avançada matinada, ‘Nino’ em va confessar que anava a dimitir. Vaig intentar tranquil·litzar-li, i li vaig suggerir que parlara directament amb l’alcalde, ja que sabia que Díaz Alperi l’apreciava i tot s’arreglaria. Van ser dies molt durs, ja que l’encreuament de retrets va tenir el seu brou adobat en premsa, però la veritat és que en la trobada entre tots dos -que no va eixir a la llum pública- i més enllà d’exterioritzar el seu comú enuig… prompte es va fer la pau entre ells, ja sense posteriors incidents fins a final de legislatura. Al marge d’aquest fet, el ritu del foc es resoldria amb la intervenció de 58 bombers, 120 policies locals, 80 policies nacionals i 70 voluntaris de protecció civil. L’última foguera a cremar -era ja un costum- seria la de Monjas-Santa Faz, a la qual pertanyia el cap de bombers, a les 4:30 de la matinada.

La vesprada del 25 es van produir unes càrregues de la policia contra uns 300 joves que es trobaven a l’entorn de la plaça de Gabriel Miró, quinze dels quals denunciarien aquella presència policial violenta, segons el seu parer.

Amb la cremà, l’avinguda d’Alfonso el Sabio quedaria tallada al trànsit durant exactament un any, i el 27 de juny se celebrava en l’Ocean Park el Dia del Foguerer Infantil.

Dos dies després, als 49 anys, moria el vicepresident de la foguera Plaza de Gabriel Miró, Jerónimo Ríos.

bara on, aquesta vegada sí, Andrés Lloréns va ser situat en lloc preferent, encara que el president de la Generalitat, en una altra lleu relliscada… no el citara en les seues paraules. I del 26 al 29 es va celebrar en el Barri antic el Mercat Medieval, que va ser visitat per més de 280.000 persones, en una cita que va aglutinar mig centenar de parades. Es realitzarien unes noves taules redones de fi de festa, i es coneixia la fallada dels concursos pirotècnics, amb la desqualificació de tres de les mascletaes per la seua insuficient duració, triomfant la disparada per Alicantina de Fuegos Artificiales el dia 22. Per altra banda, en castells venceria el de Caballer realitzat el 27 de juny. L’IVAJ premiava la proposta experimental titulada “Laboratorio” realitzada per Adolfo Siurana Gil, de 26 anys, amb la promesa -incomplida- de plantar-la a gran grandària en 1998. En aquestes dates dimitien Carlos Pro i Alicia Crevillén de la Comissió Gestora, la qual cosa permetia que José Ángel Guirao recuperara el seu càrrec com a delegat artístic de l’entitat. A poc a poc s’anava restablint la cordialitat entre Andrés Lloréns i Luís Díaz Alperi, i el 9 de juliol es lliuraven a l’ajuntament els premis als artistes premiats, anunciant l’alcalde que per a 1998 s’augmentaria en milió i mig la dotació de les fogueres oficials, i un altre punt per als concursos pirotècnics. Paco López Albert anunciava que es presentaria per a concursar en la foguera oficial adulta de 1998. El Gremi havia adquirit en propietat un local en Colonia Requena, i el 31 de juliol se celebrava ple de tancament, on la Comissió Gestora presentaria un balanç de 900.000 de dèficit, i per 69 vots era nomenada foguera exemplar 1997 la comissió de Plaza de Argel, sent el seu equivalent infantil la de Florida-Portazgo.

EXITÓS MERCAT MEDIEVAL El 29 de juny la Diputació Provincial celebrava de nou el ‘Día de la provincia’ aconseguint aquesta vegada Julio de España aglutinar a 102 reines de festes, les quals van discórrer en calesses a la correguda de bous, en les quals van aconseguir dues orelles Luís Francisco Esplá i un aleshores prometedor José Tomás, i celebrant-se després un sopar de 800 comensals al castell de Santa Bàr20.

133

DADES DE

LA FESTA

1997

84 Fogueres (més dos fora de concurs) (2.915 foguerers) 84 Fogueres Infantils (més una fora de concurs) (2.478 foguerers infantils) 89 Barraques Bellea del Foc: Srta. Maria del Mar Martínez Sánchez (Foguera Pla-Metal) Bellea del Foc Infantil: Xiqueta Nereida Sánchez Trives (Foguera Inf. Virgen del Remedio-La Paz) Cartell premiat: “Fuego y mar” (Autor: Francisco Hernández Baena) Premi de 500.000 ptes.

Pregonero de Fogueres: Luís del Val Velilla (Periodista) Ninot Indultat: “Periodistes alacantíns” (Foguera Benalúa) (Autor: Francisco Vázquez) Ninot Indultat Infantil: “Llauradors alacantins” (Foguera Inf. Florida-Portazgo) (Autor: Carlos Villanueva) Cense ciutat: 277.952 habitants Cartell de Fogueres

PREMIS FOGUERES CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Paco Juan) 2n Premi. MERCADO CENTRAL (Autor: Pedro Soriano) 3r Premi. BENALÚA (Autor: Francisco Vázquez)

PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. POLÍGONO DE SAN BLAS (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 2n Premi. PORT D’ALACANT (Autor: Mauricio Gómez Jr.) 3r Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Pascual Domínguez) 4t Premi. ALFONSO EL SABIO (Autor: José Iborra) 5é Premi. HERNÁN CORTÉS (Autor: José Manuel García) SEGONA CATEGORIA 1r Premi. POLÍGONO DE BABEL-B. PÉREZ SALES (Autor: Mauricio Gómez Jr.) 2n Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: Emilio Miralles) 3r Premi. PLA-HOSPITAL (Autor: Mauricio Gómez Jr.) 4t Premi. DOCTOR BERGEZ-CAROLINAS (Autor: Paco Juan) 5é Premi. ÁNGELES-FELIPE BERGÉ (Autor: Javier Gómez) TERCERA CATEGORIA 1r Premi. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autor: Francisco Gisbert) 2n Premi. ALIPARK (Autor: Lázaro Chuecos) 3r Premi. JUAN XXIII-SEGUNDO SECTOR (Autor: Pascual Domínguez) 4t Premi. CALDERÓN DE LA BARCA-PL. ESPAÑA (Autor: Jesús Grao) 5é Premi. CALVO SOTELO (Autor: Paco Juan) QUARTA CATEGORIA 1r Premi. PARQUE-PLAZA DE GALICIA (Autor: Manuel Algarra) 2n Premi. DIPUTACIÓ-RENFE (Autor: Vicente Almela)

134

Foguera Carolinas Altas

3r Premi. PASSEIG DE GÓMIZ (Autor: Javier Gómez) 4t Premi. RAMBLA DE MÉNDEZ NÚÑEZ (Autor: Enrique Burriel) 5é Premi. SANTA ISABEL (Autor: Amaya Barquín) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. PLAZA DE ARGEL (Autor: Manuel Algarra) 2n Premi. LA GOTETA (Autor: Bernat Román) 3r Premi. CAMPOAMOR-NORTE (Autor: Fco. Javier Capella) 4t Premi. PLAZA DEL MEDITERRÁNEO (Autor: Fco. Granja Camarasa) 5é Premi. CIUDAD ELEGIDA (Autor: Juan Carlos Coronado) SISENA CATEGORIA 1r Premi. FLORIDA-PLAZA DE LA VIÑA (Autor: José Ramón Espuig) 2n Premi. PLAZA DE RUPERTO CHAPÍ (Autor: Francisco Roca) 3r Premi. PRINCESA MERCEDES (Autor: Juan Carlos Coronado) 4t Premi. VILLAFRANQUEZA (Autor: Fco. Javier Capella) 5é Premi. LA MARINA (Autor: Santiago Alzamora) Premis Consellería de Turisme

No hem pogut trobar les dotacions en metàl·lic d’aquests premis.

Cat. Esp. MERCADO CENTRAL (Autor: Pedro Soriano) 1a Cat. ALFONSO EL SABIO (Autor: José Iborra) 2a Cat. PLA-METAL (Autora: Jesús Grao) 3a Cat. JUAN XXIII-SEGUNDO SECTOR (Autor: Pascual Domínguez)

4t Premi. MONJAS-SANTA FAZ (Autors: la comissió) 5é Premi. PUERTO-BABEL (Autors: la comissió)

BARRAQUES

Ninot Indultat

Foguera Infantil Carolinas Altas

4a Cat. RAMBLA DE MÉNDEZ NÚÑEZ (Autor: Enrique Burriel) 5a Cat. CIUDAD ELEGIDA (Autor: Juan Carlos Coronado) 6ª Cat. PLAZA DE RUPERTO CHAPÍ (Autor: Francisco Roca)

TERCERA CATEGORIA 1r Premi. PRINCESA MERCEDES (Autor: Juan Carlos Coronado) 2n Premi. SANTO DOMINGO-PL. TOMÁS VALCÁRCEL (Autor: Mauricio Gómez Jr.) 3r Premi. AVDA. DE LORING-ESTACIÓN (Autora: Concha García) 4t Premi. LA GOTETA (Autor: Bernat Román) 5é Premi. FRANCISCO ALBERT (Autor: Mauricio Gómez Jr.)

Millor Critica de Fogueres Cat. Esp. MERCADO CENTRAL (Autor: Pedro Soriano) 1a Cat. POLÍGONO DE SAN BLAS (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 2a Cat. Premi desert 3a Cat. Premi desert 4a Cat. DIPUTACIÓ-RENFE (Autor: Vicente Almela) 5a Cat. EXPLANADA-PUERTO-POSTIGUET (Autor: Fco. Granja Camarasa) 6ª Cat. FLORIDA-PLAZA DE LA VIÑA (Autor: José Ramón Espuig)

FOGUERES INFANTILS CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Fco. López Albert) 2n Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Carlos Villanueva) 3r Premi. FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Roberto Martínez) 4t Premi. SAN ANTÓN BAJO (Autor: Mauricio Vázquez) PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. CAROLINAS BAJAS (Autor: Alejandro Orenes) 2n Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: Emilio Miralles) 3r Premi. CAMPOAMOR-NORTE (Autor: Jorge García) 4t Premi. DOCTOR BERGEZ-CAROLINAS (Autor: Andrés Europa) 5é Premi. HERNÁN CORTÉS (Autor: Luís Pastor) SEGONA CATEGORIA 1r Premi. PLAZA DE PÍO XII (Autor: Santiago Alzamora) 2n Premi. ALFONSO EL SABIO (Autor: Andrés Europa) 3r Premi. SANTA ISABEL (Autor: Fco. Granja Camarasa) 4t Premi. CALVO SOTELO (Autor: Enrique Burriel) 5é Premi. AVDA. COSTABLANCA-ENTREPLAYAS (Autor: Juan Carlos Asensi)

QUARTA CATEGORIA 1r Premi. PARQUE DE LAS AVENIDAS (Autors: la comissió) [Feta realment per Juan Miguel Gabaldón] 2n Premi. SAN BLAS (Autors: la comissió) 3r Premi. CAMPOAMOR (Autor: José Luís Ferrer) 4t Premi. PLAZA DE ARGEL (Autor: Juan Savall) 5é Premi. ALIPARK (Autor: Lázaro Chuecos) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. BENITO PÉREZ GALDÓS (Autors: la comissió) [Feta realment per Fran Santonja] 2n Premi. PLA DEL BON REPÓS (Autor: José Manuel García) 3r Premi. CARRER DE SANT VICENT (Autors: la comissió) [Feta realment per Francisco Vázquez] 4t Premi. VILLAFRANQUEZA (Autors: la comissió) 5é Premi. PARQUE-PLAZA DE GALICIA (Autor: Manuel Algarra) SISENA CATEGORIA 1r Premi. DIPUTACIÓ-RENFE (Autor: Vicente Almela) 2n Premi. SAGRADA FAMILIA (Autors: la comissió) 3r Premi. SAN NICOLÁS DE BARI-BENISAUDET (Autor: José Mª Gago) Ninot Indultat Infantil

CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. “LOS GORILAS” (Autor: Francisco Roca) [Fog. Plaza de Ruperto Chapí] 2n Premi. “ELS CHUANOS” (Autor: Ramón Marco) [Fog. Alfonso el Sabio] 3r Premi. “EL CABASSET” (Autors: la comissió) [Fog. Maisonnave] PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. “GENT JOVE D’AIGUA AL TOLDO” (Autors: La comissió) [Fog. San Antón Bajo] 2n Premi. “BLOCK I MOSTRES” [Fog. Calderón de la Barca] 3r Premi. “PER LA FESTA I MOSATROS” [Fog. Ciudad de Asís] SEGONA CATEGORIA 1r Premi. “AÇÍ NO FEM RES” (Autors: la comissió) [Fog. Calvo Sotelo] 2n Premi. “LA VIÑA, CENT I LA MARE” (Autor: Pedro Abad) [Fog. Florida-Pl. la Viña] 3r Premi. “ÑAS COCA” (Autor: Francisco Roca) [Fog. Plaza de Ruperto Chapí] TERCERA CATEGORIA ‘A’ 1r Premi. “PERÒ SOM FOGUERERS” (Autors: la comissió) [Fog. Plaza de Pío XII] 2n Premi. “72 HORES DE FESTA” (Autor: Fco. Javier Capella) [Fog. Santa Isabel] 3r Premi. “COMENCEM DE NOU” (Autors: la comissió) [Fog. Plaza de Pío XII] TERCERA CATEGORIA ‘B’ 1r Premi. “DE SANTS NO TENIM RES” (Autors: la comissió) [Fog. Santo Domingo-Pl. Tomás Valcárcel] 2n Premi. “FESTA I BON REPÓS” (Autors: la comissió) [Fog. Portuarios-Pla del Bon-Repós] 3r Premi. “ELS TARDONS” (Autors: la comissió) [Fog. Portuarios-Pla del Bon Repós]

Barraca ‘Los gorilas’

135

Protagonistes

Paco Juan L’artista de la dècada

Per Juan Carlos Vizcaíno

Quan ens endinsàvem en el 1990, Paco Juan ja atresorava el seu primer triomf en la categoria especial -Carolinas Altas “Apocalipsis”- el 1989- així com dues en la màxima secció de fogueres infantils -Foguerer-Carolinas “Carroza de ilusiones”, el 1982 i Barrio José Antonio “Los espectáculos”, el 1984-. I per a 1990 rebia l’encàrrec de realitzar la Foguera Oficial d’aquest any -“V Centenario”- el tema de la qual versaria sobre la commemoració aquest any del V Centenari de la Ciutat d’Alacant.

Nascut a Alacant el 1952, i veí els seus primers anys del cèntric carrer llavors denominat d’Onésimo Redondo -hui de Pablo Iglesias-, Francisco Juan Navarro va sentir des de ben xicotet la seua fascinació per la parcel·la artística de les nostres festes. Tal és així, que amb menys de 20 anys comença a formar part del taller de Pedro Soriano, col·laborant al costat d’ell en dos de les primeres obres en categoria especial -1972, Ciudad de Asís i 1973, Carolinas Altas-. Una vegada complit el servei militar seguirà en l’equip de Soriano debutant de manera paral·lela com a autor de fogueres infantils el 1976 en realitzar aquest any la de Foguerer-Carolinas -“Sueños infantiles”i iniciant una col·laboració amb aquesta comissió infantil que s’estendrà durant molts anys. Paco Juan viurà molt a prop i col·laborarà de manera molt activa en el període daurat de l’obra de Soriano iniciat el 1978. Aspecte en el qual la fina dotació escultòrica i l’estilització dels acabats del seu jove deixeble van ajudar de manera decisiva a l’esplendor de les que poden considerar-se algunes de les millors fogueres de la història, que van contribuir a renovar la iconografia plàstica de la nostra Festa.

una entranyable però potser escassament monumental Foguera Oficial l’any següent. Anys abans seria l’autor de la primera foguera flotant de la història, iniciant el 1987 una col·laboració amb la comissió de Port d’Alacant, que es prolongaria en tres ocasions no consecutives -1991, 1992 i 1994- destacant la segona d’elles –“Eclipse”- una de les seues millors creacions, amb la qual va obtindre el màxim guardó en primera categoria. En aquell temps, el nostre artista alternarà l’elaboració de fogueres infantils, faceta que li permetrà triomfar en categoria especial el 1992 –“Desde que naces”- i 1993 -“Salva la naturaleza”-, en tots dos casos per al seu etern districte de Foguerer-Carolinas.

Serà a partir de 1995 quan l’artista plantarà, fins al 2001, set fogueres consecutives per a Carolinas Altas, en les quals obtindrà quatre triomfs absoluts entre el citat 1995

Era qüestió de temps que la jove promesa debutara en solitari, i ho va fer el 1984 en el districte de Benito Pérez Galdós -“Psicosis nuclear”-, amb una magnífica obra que ja revelaria les claus d’estilització i neta caricatura que caracteritzaran el seu estil, al marge del seu punyent sentit crític, en general d’arrel social. El 1986 va realitzar la seua primera creació en categoria especial –“Las artes”iniciant la seua col·laboració en la que serà la seua demarcació emblemàtica, la de Carolinas Altas, on repetirà el 1988 i a l’any següent li permetrà aconseguir el primer dels seus sis triomfs en la màxima categoria. Cinc d’ells els obtindrà en la dècada que centren aquestes línies, la qual cosa permet destacar la seua trajectòria com la més valuosa a nivell artístic generada en els noranta.

El seu primer triomf del decenni arribaria el 1993 amb el seu monumental “Retales, chapuzas y parches” per a Polígono de San Blas, la qual cosa li permetrà realitzar

136

Paco Juan (a la dreta) junt al artista Francisco Vázquez, davant la foguera oficial 1994 [AJCV]

i 1998. Podria dir-se que les obres mestres de la seua trajectòria apareixen precisament els dos primers d’aquests anys. D’una banda, la de 1995, “El forat”, que no dubte a considerar la seua obra mestra, expressat en aquell memorable bust central que apareix com una icona de l’art foguerer de la fi de segle, i presidint un conjunt dominat per l’estilització, la depuració compositiva i la simetria.

Potser més valorada pels aficionats és la següent, “Cinefilia”, amb la qual reitera el triomf el 1996, i on Paco Juan trenca deliberadament amb l’estructura piramidal, oferint un disseny expressat en diversos i dinàmics punts de risc dins d’una recreació definida en la monumentalitat, i dedicada a una de les passions de l’artista; el món del cinema.

En aquesta dècada també destacaran atractives propostes inserides en categories inferiors, com les fogueres de Plaza de Santa María, el 1991 i 1992. A major escala es verificarà la seua vinculació al districte d’Alfonso el Sabio en primera categoria, on entre 1995 i 1998 oferirà algunes de les seues millors realitzacions -especialment la primera d’elles-. També donarà vida durant diversos anys a les fogueres de Doctor Bergez-Carolinas.

D’un taller d’on emergirien entre els seus col·laboradors dos artistes com Andrés Europa i Juan Alberto Navarro, Paco Juan obrirà des de 1987 una llarga i triomfal relació amb la falla Huerta Nueva, a Elda, que en anys posteriors s’estendrà a altres districtes elders com El Huerto o Centro. L’any 2000 debutarà igualment en les Falles de València en plantar la de Regne de València-Císcar-Peris

i Valero i iniciant un camí que el portarà a fer falles en rellevants comissions, destacant entre elles la llarga vinculació mantinguda amb la d’En Plom-Guillén de Castro.

A partir de 2002 es produirà una altra de les llargues associacions del nostre artista, en aquest cas amb el districte de Sagrada Familia, auspiciant set de les seues fogueres fins al 2009 -amb l’excepció de 2005- sempre en primera categoria, i obtenint el màxim guardó el 2003 “El deporte de la vida”. Mentrestant, el 2007 realitzarà la seua tercera i última foguera oficial -“Fénix”-. A partir de 2010 s’obrirà un altre cicle, magnífic, en retornar a la la demarcació d’Alfonso el Sabio. Serà el últim període d’excel·lència per al nostre artista, prolongat fins al 2017, i en el qual plantarà sengles creacions quasi sempre en primera categoria -excepte el 2010 i 2011, en què ho van fer en segona- destacant en elles la seua monumentalitat i composició, que en alguns casos serà més valuosa fins i tot que algunes de les plantades en categoria especial- i obtenint el primer premi d’aquesta el 2014 amb la seua recordada “Spectrum”.

Hernán Cortés serà el districte on Paco Juan farà les seues dues últimes fogueres en categoria especial, amb gran distància en el temps -2005 i 2015-. Per acabar, en la seua trajectòria sempre caldrà recordar que va ser l’autor de la foguera que es plantaria, representant Alacant, al Pavelló de la Comunitat Valenciana de l’Exposició Universal de Sevilla 92.

1995. Junt al seu disciple, Andrés Europa, en la presentació de la maqueta de la foguera Carolinas Altas [AJCV]

137

La

Festa de

1998

70 aniversari en gran Crònica de Juan Carlos Vizcaíno

1.

138

2.

Si 1996 va ser un any extraordinari per la seua incorporació de novetats, 1998 ho va ser per la vivència d’almenys mitja dotzena d’èxits que, amb motiu del 70 aniversari de les Fogueres, enriquirien una edició que, de nou, caldria qualificar com una de les més importants de les últimes dècades. Al llarg de l’exercici es van succeir tensions, encara que bona part d’elles estigueren presents de manera artificial, ressaltant el que de bo es va oferir i va quedar per al futur de la Festa.

Jorge García i José Manuel Gómez Zaragoza.

Al setembre, es destinaven dos-cents milions de pessetes a la futura Casa de la Festa, circumscrita al seu soterrani, planta baixa i entreplanta. Seria aquest un tema que cuejaria al llarg de l’exercici. A mitat de desembre, Pàg. ant. 1.- Apoteosi en el festival d’elecció de la bellea del foc en la plaça de bous [EG] 2.- Pregó de festes. Comença la Festa del 70 aniversari! [EG] 3.- Octubre de 1997. Les Fogueres, en les Festes del Pilar de Saragossa [JCV]

UN ANY FESTER MATINER També el 1997 agost va ser mes de notable activitat. Es coneixien les comissions de majors pressupostos en les passades festes. Al capdavant, Carolinas Altas, en assolir quasi vint-i-quatre milions de pessetes. Darrere, Mercado Central i Polígono de San Blas van superar els tretze, Port d’Alacant vorejava els onze i Foguerer-Carolinas s’elevava a deu i mig. Per part seua, la Comissió Gestora havia obtingut altres deu milions i mig en esponsoritzacions, en bona part a causa de la labor del vicepresident econòmic, Francisco Navarro. El 20 d’agost es convocava el concurs per a atorgar les fogueres oficials de 1998 dotat amb onze milions i amb dos, el seu equivalent infantil. A la fi de mes ja hi estaven inscrites més de quaranta comissions, i entre elles es registrava el retorn de Plaza Lo Morant i la creació de Gran Via-Sur, que comptaria amb 16 foguerers i aspiraven a un pressupost de més de quatre milions. Per la seua part, se celebraven exàmens en el Gremi d’Artistes, que superarien el hui avesat José Francisco Gómez Fonseca, el seu germà, Juan Miguel, 3.

139

4.

drava el racó de la foguera Florida-Sur, situat al carrer de la Vega, on poc abans s’estaven assajant activitats. S’hi van registrar tres ferits, entre ells la seua bellea. La comissió, que va perdre tot el seu patrimoni, va denunciar els responsables de l’obra contigua, el corriment de terres de la qual va facilitar el succés, registrant-se les visites del president de la Comissió Gestora i l’alcalde de la ciutat.

Es vivia un període de pluges, que el 30 va ocasionar una gota freda a la ciutat que va provocar tres morts. Seria el germen de les futures obres de prevenció de riuades que hui oculta el subsòl alacantí, i a conseqüència d’aquestes pluges, es produiria un doble accident a les instal·lacions d’Alicantina de Fuegos Artificiales situada a Fontcalent.

LES FOGUERES VIATGEN A SARAGOSSA EU esgrimia -mai ho provaria- interessos ocults en la compra, i el PSOE l’objectava, proposant destinar l’edifici de la CAM, situat al carrer Major. La compra s’havia reduït dels 535 milions inicials fins a 475, amb l’inconvenient de comptar amb deu famílies com a inquilins. Amb massa lleugeresa, l’equip de govern volia la Casa de la Festa en les fogueres de 1998, i a la fi d’any es destinaven 70 milions per a la realització d’aquestes instal·lacions i el Museu de Fogueres. El 24 de febrer es realitzava una visita per als mitjans de les seues instal·lacions, i arribat juliol, s’estudiava la fórmula per a una requalificació que permetera expropiar els seus inquilins. La comissió d’Altozano celebrava, el 1998, les seues noces de plata i plantaria en primera categoria. L’11 de setembre se celebrava una reunió entre representants municipals, la Comissió Gestora i components de comissions per a restablir les disparitats de protocol observades mesos arrere, caracteritzada per la seua cordialitat i acordant-se la presència municipal en les presentacions de bellees. En aqueixes dates, Ana María López Beneyto es convertia en la primera secretària general de l’òrgan rector de la Festa, en el moment en què Andrés Lloréns incorporava tres components en l’entitat per a cobrir les baixes assumides després de les festes. La foguera de Sèneca-Autobusos creava una agrupació de comerciants en el seu cèntric entorn, i també la seua pròpia pàgina web. El Síndic de Greuges intervenia a favor de la Gestora en els ja llunyans fets que van envoltar el relleu de presidència en Altozano Sur-Las Plazas. El 25 de setembre es descobria un merescut carrer a la figura de Raúl Álvarez Antón, present en l’acte. A l’endemà, sobre les 11 de la nit, s’esfon-

140

5.

Ja a l’octubre, prompte es completava la inscripció de les 86 comissions en actiu, sense registrar-se cap absència sobre 1997. En el primer ple, celebrat la vesprada del 7, la Gestora obria amb 30.000 pessetes una subscripció a la comissió de Florida-Sur, demanant que cada comissió hi aportara tres mil pessetes. S’establien preus mínims per a participar en concurs, el 1998; 750.000, per foguera;

6.

125.000, per foguera infantil; i 110.000, en cada portada de barraca. Els germans Mauricio (27 anys) i José Francisco (24) Gómez Fonseca, debutarien en categoria especial el següent juny per a Port d’Alacant. I del 10 al 12, una ambaixada alacantina encapçalada per la bellea del foc i les seues dames d’honor, viatjava fins a Saragossa per a participar per primera vegada en les seues Festes del Pilar. Allí seríem rebuts a l’ajuntament de la capital aragonesa, participant en l’Ofrena de Flors a Ntra. Sra. del Pilar. A mitat de mes es coneixia que el jove autor valencià, Francisco López Albert, realitzaria la foguera oficial 1998, sota el lema “Fiesta del día y la noche”, participant cinc autors que van aportar huit propostes. Per part seua, l’alacantí Santiago Alzamora rebia l’encàrrec infantil, amb el lema “Costumbres orientales”, àmbit en el qual només van concórrer tres propostes presentades per dos autors. L’elecció adulta es va triar per huit vots contra cinc rebuts per l’alacantí Pedro Espadero. Aquesta elecció va irritar els nostres professionals, amb les dures paraules del president del Gremi, Pascual Domínguez, i de joves autors com Francisco Vázquez. En aqueixes dates es confirmava l’edició d’un segell de correus per a les nostres festes. Recorde l’emoció compartida quan

8.

dies abans Andrés Lloréns m’anunciava una bona nova llargament acariciada. El 25 d’octubre se celebrava als Salones Alameda, de Monòver, un sopar de germanor al qual van acudir convidades les representacions de les diferents fogueres. En ell se presentaria el nou estendard de la Comissió Gestora, s’estrenaria l’elegant anagrama del 70 aniversari, i en les seues paraules Lloréns anunciava, entre aplaudiments, que el pròxim festival d’elecció de la bellea del foc es realitzaria a la plaça de bous. Per aqueixes dates, es coneixia la inscripció de 238 actuacions entre les tres modalitats del X Concurs Artístic de Fogueres. Al novembre, Benalua reiterava la seua participació en especial comptant amb Pedro Soriano, i a mitat de mes, reiterava iniciar el cicle de presentacions de bellea. El 23, José Ángel Guirao actuava com a mantenidor de la fallera major infantil de Borriana 1998. Tres dies després, eren concedits els premis de cartells de festes 1998, registrant 178 participants -76 en la modalitat de fogueres-, 86 en cartell i 92 en format informàtic, mantenint 1.700.000 pessetes en premis. De cara a les nostres festes, era premiat el disseny de l’anglès però veí d’Alacant, Peter Guillena, de 28 anys, titulat “Escenario de luz y color”, que rebria el mig milió del guardó.

UN CONGRÉS D’ALTURA Entre el 28 i el 30 de novembre, les sales de l’Hotel Meliá servien com a marc a una altra ambiciosa iniciativa de la Comissió Gestora, que va comptar amb una enorme cobertura mediàtica. El II Congrés de Festes de la Co-

munitat Valenciana va comptar amb l’assistència d’unes 200 persones de la nostra regió, presidint la seua obertura el conseller de Presidència, José Joaquín Ripoll.

Va ser un dens i valuós cap de setmana, dominat per quatre ponències; els òrgans de festes de les capitals valencianes, les festes de moros i cristians, les celebracions religioses i la influència barroca en l’art efímer valencià. Els diferents debats, als quals se sumarien set comunicacions, va permetre valuoses conclusions com la demanda d’una Llei de protecció, un nou marc jurídic que acollira la nostra creixent complexitat festiva que, per cert, continua actualment sent necessària. En aquesta cita destacaria la presència de personalitats festeres de relleu com Félix Crespo, Manuel Oliver Narbona, o l’actual president de la Generalitat, Ximo Puig, llavors com a alcalde de Morella, per a tractar sobre el ‘Sexenni’ de la seua ciutat. Paral·lelament, se celebrava en IFA Expofiesta, on les Fogueres tornaven a instal·lar un estand. Al desembre, es confirmaven dotze presidentes de foguera i sis de barraca. Eren 11 els presidents de districte que estrenaven càrrec, dos d’ells dones. La nit del 13 s’investia a València fallera major de la comissió de Quart-Extramuros l’exbellea del foc 1993, Sonia Molina, comissió en la qual Pepe Muñoz Fructuoso realitzaria la seua cinquena i última falla en secció primera A, sota el lema “Per a frenar”. Del 12 al 14 de desembre es desenvolupaven les finals del X Concurs Artístic. 45 actuacions -pertanyents a 25 fogueres i 6 barraques- que van permetre el triomf de Florida-Portazgo en dos de les seues modalitats i la barraca “Tot Bacores” en la restant. El dia 15, la foguera Florida-Sur realitzava un rastrillo que recaptara fons per al viatge a USA del jove alacantí José Miguel Jiménez, de 18 anys, que patia leucèmia i s’havia de sotmetre a un complex tractament. Lamentablement, el 22 de febrer la premsa anunciava la seua defunció.

DENSES ‘FOGUERES EN NADAL’ Fogueres en Nadal celebrava el seu sopar de germanor al restaurant Juan XXIII la nit del 20, a 4.000 pessetes el cobert, amb més de 700 comensals, i en el torn de paraula, l’alcalde prometia el museu durant 1998. En la tauPàg. ant. 4.- Novembre de 1997. Ximo Puig, llavors alcalde de Morella, en l’II Congrés de Festes de la Comunitat Valenciana [EG] Pàg. ant. 5.- Desembre de 1997. Sopar de ‘Fogueres en Nadal’ [EG] Pàg. ant. 6.- Maig de 1998. Presentació del segell de correus de les Fogueres [EG] 7.- Maig de 1998. Alacant va inundar de festa la ciutat de Salamanca [EG] 8.- Ninots de Carrer’ de Carolinas Bajas, guanyador en el seu II Certamen [JCV]

7.

141

la presidencial es trobava el president d’honor perpetu de les Fogueres, Tomás Valcárcel, qui anunciava la donació del seu patrimoni per a la ciutat. Tan sols huit comissions infantils participaven en el certamen de nadales celebrat a la plaça de l’Ajuntament la vesprada següent, triomfant Alipark per setena vegada consecutiva. El 27 se celebrava un concert en Sant Nicolau amb l’actuació de la Unió Musical de Benidorm, i a l’endemà la ‘Dansà dels Innocents’, a l’Esplanada. 1997 concloïa en conèixerse que Emilio Giner succeïa Reme Vélez com a fotògraf oficial de la Gestora.

El nou any posava el focus en l’anual cavalcada de reis.

Els monarques serien aquest any l’alcalde Díaz Alperi, el president de la Diputació, Julio de España, i el president, Andrés Lloréns. S’institucionalitzava el traspàs de poders entre els monarques, en un dinar realitzat el mateix 5 de gener. Canal Nou retransmetria la cavalcada que, a causa de les obres d’Alfons el Savi, discorreria pel carrer de Sant Vicent fins a l’Ajuntament, comptant amb quinze carrosses, l’actuació del ballet ‘Centro Ópera’ a la plaça de bous per a rebre els monarques, dues quadrigues romanes, dotze cavalls escortant SS MM, i el repartiment de 15.000 xicotets tortells per part de Pa i Dolços. Després d’aquest inici nadalenc, el dia 11, desplaçament a Barcelona per a assistir a Montjuïc a la proclamació de les reines de Casa València, on actuaria com a mantenidor el nostre alcalde, malgrat trobar-se convalescent d’una operació ocular, i comptant amb l’actuació de la Banda Municipal d’Alacant. Aqueix mateix matí, 100 bellees i dames del Sector 1 celebraven un acte conjunt.

Coneixíen que la comissió d’Obra Social del Hogar la formaven 34 adults i 23 xiquets, i que la foguera del Mercado Central costaria dotze milions -poc creïbles- sent realitzada per Javier Capella. María del Mar Martínez, bellea del foc, reprén el costum de la barraca “Parells i Fills” en ser nomenada Padrina d’Honor d’aquesta. El 20 de gener, als 71 anys, moria l’antic artista de fogueres, Alfonso Capella, i en aqueixes dates apareixia un nou butlletí “Fogueres”, que incorporava el facsímil de la primera publicació que, amb aqueix nom, es va publicar el 1934. En el ple del 27 de gener s’anunciava l’augment de 25.000 pessetes en la subvenció municipal a cada foguera, que s’elevaria a 150.000. Estàvem en Fitur 98 i el matí del 29 de gener el cantant Julio Iglesias recorria els estands de la Comunitat Valenciana, detenint-se en el d’Alacant i

142

9.

conversant amb les nostres bellees. El 4 de febrer moria, als 77 anys, l’antic artista de fogueres, Luís López Sarabia, i un grup de barraques s’oposava a mantenir el cànon a les seues respectives fogueres, en una polèmica prolongada diverses setmanes. La comissió de Tómbola pressupostava cinc milions i mig per a l’exercici, militant les seues dues fogueres en tercera categoria, totes dues realitzades per Enrique Burriel. L’adulta costaria 1.700.000 pessetes i 350.000 la infantil. Princesa Mercedes albergava un pressupost menor de tres milions, comptant amb 18 fogueres en la seua comissió. 900 barraquers gaudien d’una gala de Sant Valentí al Benidorm Palace. Passada aquesta data, el dia 26, Luís Díaz Alperi assistia per primera vegada a un ple ordinari, anunciant la instauració de premis en metàl·lic a les fogueres guanyadores en cada categoria, amb unes dotacions que anaven de les 500.000 de la categoria especial fins a les 50.000 de la sisena. De la mateixa manera, anunciava la seua intenció de declarar les Fogueres festes oficials de la ciutat.

APORTACIONS FALLERES Amb l’arribada de març, quatre artistes alacantins -Muñoz Fructuoso, Pedro Espadero, Maricio Gómez Fonseca i Javier Gómez- es responsabilitzaven de sis falles a la capital valenciana. Però també José Manuel García ‘Pachi’ ultimava al seu taller els més de 35 caricaturescos ninots dissenyats per ‘Ortifus’ per a la falla de Convento Jerusalén realitzada per Alberto Rajadell aquell any, sota el lema “Clon-Clon”. 550.000 pessetes en premis eren el plat fort del II Certamen de Ninots de Carrer, aquest any amb tres modalitats -individual, grup i infantil-. “El Cabasset” preparava una espectacular portada descrivint una casa de tipus cubà, un any més, confeccionada per Pepe Calcetí, que resultaria finalment triomfadora en la categoria especial. Els gremis d’artistes de la comunitat treballarien en les escenografies de Terra Mítica, i el 22 de març, es beneïa el nou estendard de la Germandat de Ntra. Sra. de l’Alegria -confeccionat per José Fiesta- en un acte que, donada la seua absència per convalescència d’una operació, es convertia en un homenatge al seu germà major, José Ángel Guirao. Huit fogueres infantils es confirmaven en categoria especial amb el compromís que totes rebrien guardó.

Al començament d’abril, les barraques coneixien un es-

10.

11.

talvi de 40.000 pessetes en concepte d’electricitat, i el fiscal traslladava al jutge corresponent, el sobreseïment de la vista sobre la cremà de la foguera Mercado Central 1996, en no trobar delicte en aquesta. La Gestora renovava la pàgina web disposada en el seu contracte amb la signatura ALC, que havia superat la barrera de les cent mil visites a tot el món. El diumenge 12, processionava de nou la Germandat de Ntra. Sra. de l’Alegria, incorporant-s’hi, encara convalescent, José Ángel Guirao i rebent l’afecte del món fester. Dos diumenges després, les coves de Canelobre servirien com a magnífic marc per a investir les bellees i dames d’honor de la foguera Carolinas Altas. Els representants de les comissions triaven la seua nova assegurança col·lectiva -la firma “Caser”- entre quatre propostes, amb una pòlissa de 3.500.000 de pessetes a raó de 30.000 per comissió. Es convocava el II Concurs de Fogueres Experimentals a càrrec de l’IVAJ i l’entitat rectora llançava el seu II Certamen de Fotografia. A poc a poc, rodava la immensa maquinària prèvia a fogueres. El cada vegada més pròxim festival d’elecció estrenava aquest any la plaça de bous, disposant-se d’un escenari de 700 metres quadrats i més de 300 de passarel·la, en un espectacle titulat “Mar de Foc”. Andrés Lloréns i José Ángel Guirao presentaven els detalls de l’acte en roda de premsa el 29 d’abril, asseient-se al costat d’ells el cap de tallers municipals -i antic rival de LlorénsGinés Pérez Beltrán.

duïda el 29 d’abril- de la dimissió de Domingo Martínez com a delegat de barraques, exterioritzant-se un encreuament d’impressions entre el dimissionari i el president de l’entitat, Andrés Lloréns, sempre amb la presència pel mig de l’associació “Barraquers per la Festa”. S’anunciava que les desfilades de fogueres discorrerien per Alfons el Savi, i el l2 de maig, es realitzava la passarel·la de bellees per l’Esplanada, tenint com a eix el seu auditori i reprenent l’èxit d’aquesta fórmula. El dia 4 Lloréns es traslladava a Salamanca per a presentar a la capital ‘charra’ la programació del ‘Dia d’Alacant a Salamanca’. En aquesta setmana històrica per a les Fogueres, el dia 5, es presentava i se celebrava el seu primer dia, del segell dedicat a les nostres festes, en un disseny que s’inseria dins de la prestigiosa col·lecció Europa, amb cinc milions de tirada, i un cost per unitat de 70 pessetes. Les planxes que van servir per a elaborar-los es lliurarien i s’exposarien anys després al Museu de Fogueres. I la vesprada nit del dimecres, 6 de maig, es plantava a la plaça d’Anaya de Salamanca, al costat de la seua catedral, la foguera realitzada de nou per Javier Capella, i a la qual una vegada més vam acudir, com a ‘hostesses’, Virgilio Candela i un servidor. L’expectació que Lloréns havia generat en la prèvia convocatòria de premsa, prompte la vam comprovar en rebre una incessant presència de públic, quedant-nos amb rapidesa sense material publicitari, i fins i tot acudint a la televisió local i reflectint la premsa de Salamanca en titulars destacats la presència de la nostra festa. Però el que va succeir el 9 de maig va desbordar qualsevol previsió. Quan a la vesprada es va realitzar la desfilada de la delegació alacantina -llavors encara no hi participaven les bellees dels districtes, que van viure allí les seues jornades de convivència, amb l’ex-

ES VA CREMAR SALAMANCA S’iniciava l’inoblidable maig de 1998 amb la notícia -proPàg. ant. 9.- Jurat de fogueres davant la foguera de Carolinas Altas [EG] Pàg. ant. 10.- Foguera Benalúa (Autor: Pedro Soriano) 4t premi categoría especial [EG] 11.- La familia del jove regidor basc, Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA, ens va visitar en festes [EG] 12.- Foguera Mercado Central (Autor: Fco. Javier Capella) 3r premi categoría especial [EG]

12.

143

13.

anunciava la concessió d’un carrer a José Ángel Guirao, que aquest i el conjunt de la Festa rebrien amb alegria.

Hannibal Laguna signava un conveni per a oferir el seu vestuari a la futura bellea del foc en totes les activitats en què ho necessitara, i s’unien els tres gremis de la Comunitat -València, Alacant i Borriana-. Arribava la nit del 16 de maig. L’expectació era màxima. L’acte previ més multitudinari de la festa estrenava un marc somiat des de molts anys arrere. El món foguerer es va abalançar a un entorn cèntric, i les expectatives eren màximes sobre aquest tema. Tot marxava d’allò més bé, els presidents fins i tot ja havien votat… I uns núvols que serpentejaven van fer descarregar una forta tempesta de poc més de deu minuts. De l’estupefacció inicial, molt prompte es va donar pas a una d’aqueixes màgiques catarsis festeres que, en un altre context havíem viscut una setmana abans a Salamanca. En desaparéixer la pluja es va decidir ajornar l’acte fins al seu inici a les 23.30. En l’espera, el públic es va mantenir als seus seients sense deixar d’efectuar càntics, en un desig col·lectiu de viure una gran nit… I es va viure. “Mar de Foc” va ser, potser, el millor festival mai realitzat en la nostra Festa. La novetat del marc, l’entusiasme posat per José Ángel Guirao i Vilma Ñeco, que va comptar amb cinc presentadores, quatre d’elles exbellees del foc, es va traslladar a les nou mil persones que van abarrotar la plaça, en una celebració que va conjuminar modernitat, lleugeresa i alacantinisme, en el qual la disposició d’una passarel·la circular va proporcionar grandiositat i fins i tot s’hi van incorporar focs artificials, i on el seu màxim artífex va rebre l’última i més colossal ovació de la gran família de la Festa, quan per última vegada, i encara en playback, tement no ser prou rotund, va entonar aqueix crit pel qual serà sempre recordat: “Aquestes són les bellees de les Fogueres de Sant Joan”. A la 1.55 de la matinada, era nomenada bellea del foc 1998 Estefanía Ruíz Jiménez, de 19 anys, estudiant de Publicitat i Informàtica, aspirant a model i representant d’Hernán Cortés. En una enquesta publicada el 18

cepció de les de Monjas-Santa Faz i Virgen del Remedio-La Paz-, la Rúa Mayor -carrer que enllaçava la plaça Mayor amb la plaça d’Anaya- estava plena de gom a gom d’un públic que va abarrotar els voltants de la foguera, ja sense abandonar l’ambient festiu fins que es va celebrar una cremà en la qual va acompanyar el bon temps i els bombers desplaçats des d’Alacant van realitzar una banyà a les deu mil persones que van abarrotar aquella àmplia plaça, i en la qual el poble de Salamanca va vibrar com si foren alacantins. Mai s’ha sentit més a prop viure la màgia de la nostra festa fora d’Alacant com aquella nit a Salamanca, en una cita que tots els que la van viure encara recorden amb nostàlgia, quasi un quart de segle després. Aquell cap de setmana, les dames d’honor viatjarien fins a la Costa Azahar, visitant València i la localitat castellonenca d’Alcossebre. En unes dates on les fogueres gaudien d’iniciatives històriques, les barraques mostraven els seus dubtes sobre el pagament dels drets d’autor per part de la Gestora, i fins i tot sol·licitaven un ple extraordinari per a demanar explicacions davant la dimissió del seu delegat, plantejant-se la possibilitat de crear una federació que la Gestora mateixa veia amb bons ulls. En la mateixa setmana de l’elecció de la bellea del foc, la firma ‘Ballantine’s’ oferia uns premis en metàl·lic per a les comissions i artistes que obtingueren els dos ninots indultats. Fins al dia 20 es podien presentar propostes en el XIV Certamen de Fogueres Experimentals auspiciat per la Diputació. I la pluja feia acte de presència la vesprada nit del 14 de maig, suspenent l’assaig que aqueix dia estava previst a la plaça de bous.

Mal auguri.

I LA PLAÇA DE BOUS ES VA OMPLIR DE FOC En dates prèvies a l’elecció, la bellea de Carmen-San Agustín-Santa Cruz no podia optar al títol per no assolir l’edat reglamentària, i es descobrien certes irregularitats entorn de la documentació aportada per la de la Goteta, que renunciava a participar en l’elecció. Luis Díaz Alperi 13.- Foguera Carolinas Bajas (Autor: Francisco Vázquez) 2n premi 2a categoría [AJCV] 14.- Foguera Foguerer-Carolinas (Autor: Pedro Soriano) 1r premi 1a categoría [AJCV] Pàg. seg. 15.- La foguera Carolinas Altas, triomfadora de 1998, en el lliurament de premis [EG] Pàg. seg. 16.- La imatge de la patrona és retornada a Sant Nicolau després de l’Ofrena de Flors [EG]

144

14.

16.

de maig en Información localitzant 29 dels 86 presidents de fogueres, 23 d’ells es manifestaven a favor del nou emplaçament. I el 17 a la vesprada s’aconseguia un altre xicotet miracle, ja que el festival infantil titulat “Un zaragüell para Mickey”, a més de ser completament independent a l’adult, per moments va superar el del dissabte, sobretot en la seua apoteosi quan un núvol de globus blaus i blancs es van elevar al cel entre una clamorosa ovació i abans que es triara la xiqueta Cristina Calderón Rico, de 10 anys, estudiant de 5é d’EGB al col·legi Jesús y María, com a bellea del foc infantil 1998, representant la comissió infantil de Garbinet-Parque de las Avenidas.

UNA EXPOSICIÓ DEL NINOT QUE VA ARRIBAR AL SEU ZENIT E l70 aniversari s’encarrilava en gran. La foguera de l’IVAJ, realitzada per Pascual Domínguez, es plantaria finalment a Campoamor, passant completament desapercebuda. La Diputació encarregava a Juan Capella el revival del primer premi de 1930, per dos milions i mig de pessetes, igualment ignorat. El 26 de maig apareixia el primer llibret al districte d’Obra Social del Hogar, i es presentaven 18 propostes experimentals, per 15 en el certamen convocat per l’IVAJ per a la joventut. El matí del 27 presentàvem a l’ajuntament la publicació “Les Fogueres en la II República”, en la qual es mostrava una recopilació gràfica de 210 esbossos de fogueres, barraques, fogueres infantils i fins i tot ninots de carrer plantats entre 1931 i 1936. Pepe Espadero seria nomenat “Gorila del Año” de la barraca “Los Gorilas”, que també premiaria per la seua regularitat el jugador herculà David Castero. Abans de finalitzar maig, es convocava concurs per a triar les fogueres oficials de 1999, amb dotze milions per al monument gran i dos i mig per a l’infantil. El 31 de maig es proclamava la bellea del foc al Teatre Principal, comptant amb Manuel Oliver Narbona com a mantenidor, i a la nit, festa al Palmerar davant més de 3.000 festers. L’endemà es realitzava l’acte infantil amb María Abradelo actuant com

a mantenidora. Aquest mateix matí, precedida d’una desfilada des de la plaça de la Mar, s’inaugurava l’Exposició del Ninot més completa fins llavors celebrada. 144 grups -72 adults i d’altres infantils- s’exposaven a la sala d’exposicions de la Llotja, al costat de dos ninots de barraca -els de “Els Chuanos” i “Ñas Coca”- que aspiraven a l’instaurat premi al millor ninot de barraca. La mostra es complementava amb una exposició fotogràfica i va romandre oberta fins a la vesprada del 12 de juny. La comissió de Polígono de San Blas aconseguia la participació de 38 obres en el seu X Concurs de Maquetes de Fogueres Infantils -que de nou guanyaria Antonio Sansano, de la comissió de Santo Domingo-Plaza de Tomás Valcárcel-.

Virgen del Remedio-La Paz realitzava el seu II Concurs de Composició de Pasdobles, i s’avançaven les actuacions de les barraques populars en fogueres. La Popular anunciava ‘Los del Río’, ‘Navajita Plateá’, ‘OBK’, ‘Golpes Bajos’ o Mikel Erentxum. A la de COPE – Cadena 100 es comptava amb Gurruchaga, ‘Tennesse’, ‘Vargas Blues Band’, Sleepy la Beef i la presència del programa “La Jungla”, presentat per José Antonio Abellán. Pedro Espadero era convidat a participar en un segon concurs per a l’elecció de l’artista de la falla municipal de València de 1999. Aqueixos dies la Fundació Bancaixa inaugurava l’exposició “Art i Foc”, que romandria oberta fins al 28 de juny, participant-hi 35 artistes plàstics caracteritzats per la seua personalitat avantguardista.

LA FESTA IX AL CARRER El 7 de juny, 150 comissions de foguera i barraca gaudien del XIII Festival de Paelles, i 76 imatges participaven en el II Certamen de Fotografia de Fogueres, en el qual triomfarien José Miguel Jiménez i Aránzazu Reig. El 9 se celebrava el III Concert de Música de Festes amb 150 músics de diverses bandes, i prompte sorgirien les sempiternes reivindicacions de forces de seguretat, aquest any representades per la policia local, renunciant a realitzar serveis extra en la cremà.

En dies successius es realitzava una assemblea, i per part municipal s’assenyalava en plenes festes que es comptaria amb agents de València o fins i tot de la policia nacional. Per contra, els 15.

145

17.

restaurant de les piscines municipals, l’anual convivència amb les barraques, on es van pactar elegantment els termes del ple extraordinari que se celebraria pocs dies després. Aqueix mateix matí es lliuraven les recompenses a foguerers i barraquers, i Manuel Lledó Antón, veterà component de “Block i Mostres”, rebia l’únic Emblema d’Or i Brillants lliurat. A la vesprada, per la ja recuperada avinguda d’Alfons el Savi discorria una multitudinària Cavalcada del Ninot amb la participació rècord de 80 comissions i d’altres bandes de música, que va transcórrer en poc més de dues hores, triomfant de nou la comissió d’Avenida Costablanca-Entreplayas.

PUBLICACIONS I PREMIS DIVERSOS

bombers feien una treva en les seues reivindicacions i no presentaven cap demanda. Es començaven a instal·lar les tres mil cinc-centes arcades que il·luminarien els carrers alacantins en unes festes on el cost de fogueres i barraques s’elevava a 250 milions de pessetes. El 12 de juny es clausurava l’Exposició del Ninot, comptabilitzant-se quasi set mil vots, designant per 654 que el Ninot Indultat de 1998 fora la figura del veterà artista José Abad, realitzada pel seu fill, Pedro Abad, per a la foguera d’Altozano SurLas Plazas. Més rotund seria el Ninot Indultat Infantil; 1.173 vots triaven el tendre grup realitzat per Javier Gómez per a la foguera infantil d’Ángeles-Felipe Bergé. I arribava la vesprada-nit del 13 amb l’obertura oficial de festes prolongant la fórmula instaurada el 1996, comptant l’Entrada del Pregó amb 15 bandes de música, i tancant el festeig la presència de les bellees del foc i les seues dames d’honor en carrossa. Era igual que el pregó de Lucio Blázquez mancara de la prestància necessària, encara que el conegut hostaler rememorara els seus records alacantins. En finalitzar les seues paraules i les de la bellea del foc, un monumental arravatament pirotècnic i la interpretació dels himnes obligats per tots els músics participants en la desfilada, va provocar una altra catarsi festera per part d’unes fogueres lliurades a la celebració d’un aniversari molt especial. Aqueix mateix matí es van lliurar 345 emblemes a foguerers infantils. A l’endemà se celebrava, al

146

Les festes sumaven 3.000 foguerers, 2.500 foguerers infantils i 2.200 barraquers. La distribució per categories s’establia en quatre fogueres en categoria especial; set, en primera; dotze, en segona; onze, en tercera; dènou, en quarta; setze, en cinquena; quinze, en sisena; i dues, sense arribar al mínim exigit. El 16 de juny es presentava la voluminosa revista oficial ‘Fogueres 98’, que efectuava un recorregut entorn de la història de la nostra festa, i aqueixa mateixa nit, huit tràilers i dos contenidors traslladaven a Alacant els elements de la monumental foguera oficial, amb un cos central format per una enorme lluna de huit metres i coronada amb un sol de huit metres i mig, peces que van haver d’esquerdar-se per a desplaçar-les des de València. Es resolien els premis de llibret, en les deliberacions dels quals vaig formar part com a secretari del jurat. Tants anys després, puc contar que el conscienciós jurat era partidari d’atorgar el primer premi a Sèneca-Autobusos, valorant la monografia que l’exalcalde Lassaletta havia realitzat de les fogueres de la II República. Com siga que aquests es mostraven renuents a posar per damunt el de Port d’Alacant, vaig exposar raonaments que posaven en valor aquest segon llibret -per a mi molt superior al de Sèneca-, que, per cert, aconseguiria el primer premi de la Generalitat Valenciana, amb mig milió de pessetes. Finalment, els vaig convèncer que atorgar un exaequo seria la millor opció, com així van acceptar. En llibrets de barraques no hi havia rival, l’extraordinària publicació d’’El Cabasset’, retolada totalment per Adolfo Belló i amb una edició numerada de 291 exemplars, quedaria com una autèntica

18.

20.

Pàg. ant. 17.- Foguera Carolinas Altas (Autor: Paco Juan) 1r premi categoria especial [EG] Pàg. ant. 18.- Foguera Florida-Portazgo (Autor: Pascual Domínguez) 3r premi 1a categoria [JCV] 19.- Foguera Campoamor Norte-Pl. de América (Autor: Jorge García) 3r premi 5a categoria [JCV] 20.- Foguera oficial. Plaça de l’Ajuntament (Autor: Francisco López) [EG]

exhibició editorial. Ana Albujer i Daniel Manzanaro aconseguien el primer premi -750.000 pessetes- del XIV Certamen de Fogueres Experimentals, amb la proposta “Llámalo como quieras”. Curiosament, el veterà artista de fogueres, Julio Esplá, obtenia el segon premi, dotat amb 250.000 pessetes. Díaz Alperi llançava un ban per a prevenir la ciutadania davant el dispar d’elements pirotècnics. El jove alacantí Juan Carlos Rayas guanyava, als seus 21 anys, el concurs d’Experimentals auspiciat per l’IVAJ, amb la seua proposta “La esencia del fuego”, que li reportaria 500.000 pessetes. El segon premi, de 250.000, l’obtindria un jove de Torrent de 22 anys. Els sona David Moreno Terrón? Doncs era el hui conegut artista en els seus primers passos artístics. En tercer lloc, quedava el ja prestigiós artista alacantí Jesús Grao Garrido, de 27 anys, rebent 100.000 pessetes. Canal Nou-TVV brindava un enorme desplegament transmetent les desfilades, les mascletaes i la cremà, i l’Ajuntament prescindia de Creu Roja per al seu pla de seguretat, reduint la seua presència a 4 ambulàncies. S’instal·lava, al parc de Canalejas, un racó municipal per a poder atendre convidats, i el col·lectiu carnestolenc ‘La tripa del moro’ crearia una foguera itinerant que apareixeria en totes les mascletaes, una iniciativa que es reiteraria en anys successius.

ENTRE NINOTS DE CARRER I UN GRAN DESPLEGAMENT ARTÍSTIC El 20 de juny, la ciutat recuperava el seu habitual caos circulatori, i se sorpenia amb la presència de més de 40 Ninots de Carrer, quadruplicant-ne la tímida presència de 1997. Vam recórrer les divertides i entranyables propostes durant tot el matí, acabant a les 3 de la vesprada, en una joiosa mostra d’enginy i creativitat. Les 175.000 pessetes del triomf en la modalitat de grup van premiar el datiler creat per la comissió de Carolines Baixes, que des d’aqueix any iniciava la seua fidelitat en aquesta faceta, i guanyant en les altres modalitats el col·lectiu ‘La tripa del moro’ i la foguera infantil Pla del Bon Repós. La barraca “Pica i Vola” imposava el seu emblema i una brusa davant la imatge de Ntra. Sra. del Remei, i el vent esfondrava sobre les 13.00 la rematada de la modesta foguera de Pla del Bon Repós. Per fortuna, seria reparada a temps. El matí del 21, vam contemplar un aparador artístic de gran nivell, destacant almenys una trentena de grans fogueres de diferents categories. La primera categoria oferia magnífiques obres com la guanyadora, de Pedro Soriano en Foguerer-Carolinas, l’excel·lent disseny a base de 19.

plans de Pascual Domínguez per a Florida-Portazgo, la modernitat de Manuel Algarra en Parque-Plaza de Galicia, el valor segur de Paco Juan en Alfonso el Sabio o la monumentalitat del veterà Juan Capella en Altozano. En un any on tres triomfs de categories se’n van anar a tallers de València o Borriana, ratifiquem el magnífic pols de Muñoz Fructuoso en Polígono de San Blas i Passeig de Gómiz, la força del cada vegada més consolidat Francisco Vázquez en Carolines Baixes -la meua foguera preferida d’aqueix any- i San Antón Bajo, de Pedro Abad en Altozano Sur-Las Plazas, Javier Gómez en Bola de Oro, Mauricio Gómez Fonseca en Polígono de Babel, Jesús Grao en Pla-Hospital, Pla-Metal, Portuarios-Pla del Bon Repós o Calderón de la Barca, el modest però estimulant debut de Jorge García en Campoamor Norte, Santiago Alzamora en Plaza de Pío XII, o el cuidat preciosisme de Francisco Gisbert en Plaza de Santa María. Una nova generació de joves valors se sumava a aqueixa festa renovada que vivíem els foguerers. Junt a ells, l’aportació forana de prestigiosos artistes com Emilio Miralles -Sèneca-Autobusos-, Juan Miguel Delegido -Parque de las Avenidas- Lázaro Chuecos -Alipark- o l’etern Vicente Almela -Diputació-Renfe-. Unim la creixent importància en les fogueres infantils, que va possibilitar una categoria especial trufada de participació i qualitat, i la magnificència d’una foguera oficial que, malgrat les objec-

147

21.

cions inicialment brindades a Alacant, va dignificar un emplaçament i una efemèride com la de 1998.

Dins d’aqueixa positiva mirada, la categoria especial no va albergar especial brillo. Guanyava forçosament Carolinas Altas -quart i últim triomf consecutiu de Paco Juan- amb un estrany disseny, proveït de bells elements i d’altres menys afortunats, amb un cos central format en l’acumulació de més d’un centenar de figures. A les 6 de la vesprada, s’anunciava la resolució de la categoria, que atorgava el segon premi al brillant debut dels germans Gómez Fonseca en Port d’Alacant; el tercer, a Mercado Central; i el quart, a Benalúa, on els seus foguerers van patir fins a quasi les 10 del matí en què Soriano va concloure la plantà d’una foguera potser tosca en les seues formes, però original en la seua concepció. En la categoria especial infantil, saltava la sorpresa amb el triomf de Javier Gómez, sustentada quasi tota la seua obra en l’aire, per al districte d’Ángeles-Felipe Bergé, que celebrava les noces de plata de la seua comissió infantil. Maria del Mar Blanco -germana del assassinat Miguel Ángel Blanco- ens visitava en fogueres i rebia l’afecte dels alacantins, i Pepín Liria eixia per la porta gran després d’obtenir dues orelles. A partir de les 8 l’Entrada de Bandes, en la qual, a més de les fogueres, van participar-hi 17 barraques, es va completar en 3,50 hores a causa del compliment de la normativa de desfilades, i on venceria la comissió de Sagrada Familia.

UNA CREMÀ SENSE INCIDENTS… I AMB FERRO El matí del 22 resolia amb lleugeresa -abans de les 13.00 hores- la desfilada de Lliurament de Premis, on van ser oferides més de 300 banderoles, arreplegant-ne Carolinas Altas 15, i les comissions de Port d’Alacant i Foguerer-Carolinas, 8 cadascuna. La comissió de Plaza de Gabriel Miró realitzava el seu homenatge anual a l’escriptor que els dona nom, actuant com a mantenidor l’escriptor Vicente Ramos. Després de la mascletà es realitzava, al racó de Canalejas, un dinar municipal amb antigues bellees del foc, i a la vesprada, Manuel Díaz “El Cordobés”

21.- Recepció a convidats festers [EG] 22.- Foguera Port d’Alacant (Autors: germans Gómez Fonseca) 2n premi categoría especial [EG] Pàg. seg. 23.- Una imatge irrepetible en la Desfilada Folklòrica Internacional; la bellea del foc transportada sobre la mà d’un geni [EG] Pàg. seg. 24.- July de 1998. Gala del 70 Aniversari de la Festa [EG]

148

obtenia dues orelles amb els seus bous i eixia a coll. A la vesprada, i amb 35 minuts de retard, discorria una multitudinària Ofrena de Flors, que es prolongava, donada la seua major participació, a quatre hores i mitja de duració, completant-se el modern tapís floral dissenyat per José Luis Navarro, en la qual participaria amb la comissió de Campoamor Note la víctima d’ETA, Irene Villa, comptant de nou amb la participació de 17 barraques, i vencent un any més Florida-Portazgo. Les festes anaven a tota marxa, calculant-se una ocupació hotelera del 90%, i registrant-se la nota vandàlica de la cremà, a les 6 del matí del 23 de juny, de la modestíssima foguera de Rabasa-Polígono Industrial i el saqueig de la seua infantil. Moria als 81 anys l’artista de fogueres retirat Francisco Almiñana. La correguda de bous atorgava dues orelles i porta gran a Miguel Caballero, i a la nit, la Desfilada Folklòrica Internacional, amb la presència de grups de Polònia i el Brasil, brindava una imatge irrepetible; la presència de la bellea del foc en una gegantesca carrossa que sostenia la seua figura en la mà d’un geni, coronant un boato format per 12 cavalls, dos ballets, la Colla de Sant Antoni i la Banda de la S.C.D. de Carolines. Barroquisme i sensualitat en tota la seua esplendor. D’aqueixa nit em queda un altre bell record. Quan, de matinada pujava fins a ma casa a Carolines, en passar per l’avinguda de Xixona, vaig escoltar la música de ‘Golpes Bajos’. Tal dit tal fet, vaig entrar a la Barraca Popular, que només ocupaven uns pocs centenars de persones i, en un lloc avantatjat, vaig poder escoltar l’inoblidable tema “Malos tiempos para la lírica”. Inesperats privilegis, propis de la sensualitat mediterrània d’una nit de fogueres…

El dia de Sant Joan coneixíem que el president Zaplana havia sigut operat d’apendicitis la jornada anterior, la qual cosa li va impedir assistir a les festes, i la nostra bellea del foc, Estefanía Ruíz, patia una indisposició en l’esmorzar oficial de fogueres, que li va impedir assistir a la correguda de bous, on José María Manzanares obtenia dues orelles i una merescuda porta gran, al mateix temps que Miguel Abellán prenia l’alternativa. Arribava la cremà. A partir de les 12.15 s’estenia la simultània acció de les fogueres del centre. Donat el gran volum de la foguera oficial, es van prendre mesures contundents, i fins i tot es va instal·lar una lona a la façana de l’Audiència. La foguera de Paco López va cremar amb excessiu fum negre, i segons es va anar consumint es va comprovar que la seua estructura central estava formada per bigues de ferro i poc després, aquesta s’havia encadenat al sòl. Va ser motiu de severes crítiques, davant una foguera d’altra banda extraordinària en la seua factura. La nit del foc es va desenvolupar amb normalitat. Només dos incidents ressenyables. Un va poder acabar en tragèdia; l’incendi anticipat de la foguera Gran Vía-La Cerámica, en llançar-se un petard mentre s’estenia la gasolina, o la dona ferida en la cremà de Polígono de Babel. Carolinas Altas es cremava a les 2 de la matinada, una hora després del 22.

24.

que estava previst. A les 4, ho feia la de Garbinet-Parque de las Avenidas, i a les quatre i mitja, culminava el treball dels 24 equips de bombers, en cremar la de Monjas-Santa Faz, una vegada hi arribava el cap de bombers i foguerer d’aquesta, Ildefonso Prats. Amb anterioritat era robat un ninot que representava José María Aznar en la foguera San Blas Bajo, que provocaria l’alarma en ser cremat al balcó d’un tercer pis. Bogeries de fogueres…

LA GALA QUE VA TANCAR EL 70 ANIVERSARI El 25 de juny tornaven les classes a uns col·legis quasi orfes d’alumnes, Creu Roja havia realitzat 48 assistències en festes, i s’havien retirat 2.300 tones de residus. Del 26 al 29, es desenvolupava a la plaça de Santa Faç el ja consolidat mercat medieval, i el 27, es realitzava el tercer ‘Dia de la Província’, amb una correguda de piques en la qual el benidormer Andy Cartagena obtenia dues orelles, i que culminava en un multitudinari sopar al castell al qual no van acudir els representants de l’oposició. Brunchú, amb la seua mascletà del 22, guanyava el concurs en aquesta faceta, i el de focs artificials l’obtenia Costablanca amb el dispar del 28, desqualificant-se una mascletà i dos dels castells per no assolir el temps reglamentat. Les festes del 70 aniversari havien resultat un triomf absolut, i en el rum-rum només es pensava en la continuïtat d’Andrés Lloréns al capdavant de la Comissió Gestora, sense fer ex-

cessiu cas als pàbuls de candidatures d’oposició. Sempre prudent, Lloréns va decidir deixar temps pel mig, encara que la premsa l’aclaparara amb la qüestió. El 5 de juliol, se celebrava el Dia del Foguerer Infantil a l’antic hipòdrom, davant una minvada presència de xiquets, i a mitjan mes es produïa la dimissió de la secretària general de la Comissió Gestora, Ana María López, a escasses setmanes de culminar l’exercici. La notícia quasi no va suscitar controvèrsia, davant un col·lectiu fester que sabia reconèixer el dirigent que havia treballat a fons i havia portat les Fogueres a un notable grau d’esplendor. S’anaven coneixent balanços comptables de comissions, com les 250.000 pessetes de superàvit de Plaza de Argel, o el mig milió d’Altozano Sur-Las Plazas. I restava el digne colofó a una efemèride compartida; la Gala del 70 Aniversari, celebrada la nit del 25 de juliol, als jardins del Club de Golf Alicante, que va abarrotar les seues instal·lacions amb unes 800 persones, en la qual les bellees van desfilar amb vestit de nit, i on va col·laborar activament Canal Nou en actuar com a presentadors Ximo Rovira i María Abradelo, així com brindant magnífics enregistraments d’imatges del passat de la nostra celebració. Dins d’un guió elaborat per José Ángel Guirao, destacaria la presència i els records de referents del passat de les nostres Fogueres; Tomás Valcárcel, Ramón Marco, Remigio Soler, José Gutiérrez, Alfonso Garrigós, Dalila Compañ… Va ser una altra nova catarsi festiva, en la qual tots tenien al cap el mateix pensament; la continuïtat d’Andrés Lloréns al capdavant de la Festa. Tres dies després se celebrava el lliurament de trofeus municipals i la Comissió Gestora oferia al Gremi d’Artistes un taló de 550.000 pessetes per la recaptació en l’Exposició del Ninot, així com se li imposava l’emblema d’or a José Muñoz Fructuoso, en celebrar les seues noces de plata com a artista. La vesprada següent, el ple de tancament presentava un balanç de 97 milions de pessetes d’ingressos i un superàvit de 600.000 pessetes per part de l’entitat rectora, destacant els quinze milions i mig obtinguts per esponsoritzacions. Barrio José Antonio era triada foguera exemplar 1998 i Carolinas Altas, nomenada com a tal en el seu vessant infantil. Però els assistents esperaven l’anunci de Lloréns, qui demanava temps per a pensar-ho enmig d’una enorme ovació d’agraïment de la família de la Festa. L’endemà, l’absència del necessari quòrum, impedia realitzar el ple de tancament per a les barraques. No passava res, les festes de 1998 van ser un magnífic esforç col·lectiu per a celebrar els seus setanta anys, i, de nou, una de les millors edicions de la seua història.

23.

149

DADES DE

LA FESTA

1998

86 Fogueres (més tres fora de concurs) (2.934 foguerers) 86 Fogueres Infantils (més una fora de concurs) (2.622 foguerers infantils) 84 Barraques (2.062 barraquers) Bellea del Foc: Srta. Estefanía Ruíz Jiménez (Foguera Hernán Cortés) Bellea del Foc Infantil: Xiqueta Cristina Calderón Rico (Foguera Inf. Garbinet-Parque de las Avenidas) Cartell premiat: “Escenario de luz y color” (Autor: Meter Guillena Townley) Premi de 500.000 ptes.

Pregonero de Fogueres: Lucio Blázquez Blázquez (Mesonero) Ninot Indultat: “Artista José Abad” (Foguera Altozano Sur-Las Plazas) (Autor:Pedro Abad) Ninot Indultat Infantil: “Xiquet somiant” (Foguera Inf. Ángeles-Felipe Bergé) (Autor: Javier Gómez) Cense ciutat: 280.448 habitants Cartell de Fogueres

PREMIS FOGUERES CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Paco Juan) 2n Premi. PORT D’ALACANT (Autor: Mauricio Gómez Jr.) 3r Premi. MERCADO CENTRAL (Autor: Fco. Javier Capella) 4t Premi. BENALÚA (Autor: Pedro Soriano) PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Pedro Soriano)

2n Premi. ALFONSO EL SABIO (Autor: Paco Juan) 3r Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Pascual Domínguez) 4t Premi. PARQUE-PLAZA DE GALICIA (Autor: Manuel Algarra) 5t Premi. SAGRADA FAMILIA (Autor: Juan Carlos Asensi) SEGONA CATEGORIA 1r Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: Emilio Miralles) 2n Premi. CAROLINAS BAJAS (Autor: Francisco Vázquez) 3r Premi. ALTOZANO SUR-LAS PLAZAS (Autor: Pedro Abad) 4t Premi. POLÍGONO DE SAN BLAS (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 5é Premi. POLÍGONO DE BABEL-B. PÉREZ SALES (Autor: Mauricio Gómez Jr.) TERCERA CATEGORIA 1r Premi. PLA-HOSPITAL (Autor: Jesús Grao) 2n Premi. SAN ANTÓN ALTO (Autor: Francisco Vázquez) 3r Premi. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autor: Francisco Gisbert) 4t Premi. SANTO DOMINGO-PL. TOMÁS VALCÁRCEL (Autor: José Fco. Gómez) 5é Premi. CALVO SOTELO (Autor: José Manuel García) QUARTA CATEGORIA 1r Premi. ALIPARK (Autor: Lázaro Chuecos) 2n Premi. DIPUTACIÓ-RENFE (Autor: Vicente Almela) 3r Premi. JUAN XXIII (Autor: Pascual Domínguez) 4t Premi. PLAZA DE RUPERTO CHAPÍ (Autor: Francisco Roca) 5é Premi. COLONIA REQUENA (Autor: Pedro Espadero)

150

Foguera Carolinas Altas

CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. PLAZA DE ARGEL (Autor: Manuel Algarra) 2n Premi. GARBINET-PARQUE DE LAS AVENIDAS (Autor: Fran Santonja) 3r Premi. CAMPOAMOR NORTE-PL. AMÉRICA (Autor: Jorge García) 4t Premi. FRANCISCO ALBERT (Autor: Mauricio Gómez Jr.) 5é Premi. GRAN VÍA-LA CERÀMICA (Autor: Pedro Vte. Baenas) SISENA CATEGORIA 1r Premi. JOSÉ MARÍA PY (Autor: Pedro Espadero) 2n Premi. OSCAR ESPLÁ (Autor: Mauricio Gómez Jr.) 3r Premi. LOS ÁNGELES (Autor: Juan Carlos Asensi) 4t Premi. MONJAS-SANTA FAZ (Autor: Pedro Espadero) 5é Premi. CARMEN-SAN AGUSTÓN-SANTA CRUZ (Autor: Pedro Vte. Baenas) Premis Consellería de Turisme Cat. Esp. (700.000 Pts.) MERCADO CENTRAL (Autor: Fco. Javier Capella) 1a Cat. (350.000 Pts.) FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Pedro Soriano) 2a Cat. (280.000 Ptes.) CIUDAD DE ASÍS (Autor: Luís Pastor) 3a Cat. (225.000 Ptes.) SAN BLAS (Autor: Fco. Javier Capella) 4a Cat. (170.000 Ptes.) ALIPARK (Autor: Lázaro Chuecos) 5a Cat. (140.000 Ptes.) PLAZA DE ARGEL (Autor: Manuel Algarra) 6ª Cat. (100.000 Ptes.) CARMEN-SAN AGUSTÍN-SANTA CRUZ (Autor: Pedro Vte. Baenas) Millor Critica de Fogueres Cat. Esp. MERCADO CENTRAL (Autor: Fco. Javier Capella)

SISENA CATEGORIA 1r Premi. JOSÉ MARÍA PY (Autor: Pedro Espadero) 2n Premi. DIPUTACIÓ-RENFE (Autor: Vicente Almela) 3r Premi. SAN NICOLÁS DE BARI-BENISAUDET (Autor: José Mª Gago) 4t Premi. VIRGEN DEL REMEDIO-LA PAZ (Autor: Fco. Javier Capella) 5é Premi. PLA DEL BON REPÓS (Autors: la comissió) Ninot Indultat

Foguera Infantil Ángeles-Felipe Bergé

1a Cat. FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Pedro Soriano) 2a Cat. PLA-METAL (Autor: Jesús Grao) 3a Cat. SANTO DOMINGO-PL. TOMÁS VALCÁRCEL (Autor: José Fco. Gómez) 4a Cat. DIPUTACIÓ-RENFE (Autor: Vicente Almela) 5a Cat. PUERTO-BABEL (Autor: Pedro Espadero) 6a Cat. PRINCESA MERCEDES (Autor: Juan Carlos Coronado)

TERCERA CATEGORIA 1r Premi. PLAZA DE RUPERTO CHAPÍ (Autor: Francisco Roca) 2n Premi. PORTUARIOS-PLA DEL BON REPÓS (Autors: la comissió) [Feta realment per Antonio Maestre] 3r Premi. SAN FERNANDO (Autor: Sergio Gómez) 4t Premi. GRAN VÍA-LA CERÀMICA (Autors: Germans Sánchez Igualada) 5é Premi. SANTA ISABEL (Autor: Fran Esplá)

FOGUERES INFANTILS CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. ÁNGELES-FELIPE BERGÉ (Autor: Javier Gómez) 2n Premi. CAROLINAS BAJAS (Autor:Alejandro Orenes) 3r Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Fco. López Albert) 4t Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Juan Alberto Navarro) 5é Premi. ALFONSO EL SABIO (Autor: Andrés Europa) 6é Premi. PLAZA DE PÍO XII (Autor: Santiago Alzamora) 7é Premi. FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Paco Juan) 8é Premi. MERCADO CENTRAL (Autor: Fco. Javier Capella) PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: Emilio Miralles) 2n Premi. CAMPOAMOR NORTE-PLAMÉRICA (Autor: Jorge García) 3r Premi. LA GOTETA (Autor: Armando Serra) 4t Premi. PORT D’ALACANT (Autor: Mauricio Gómez Jr.) 5é Premi. HERNÁN CORTÉS (Autor: Juan Carlos Coronado)

QUARTA CATEGORIA 1r Premi. SAGRADA FAMILIA (Autors: la comissió) 2n Premi. ALIPARK (Autor: Oscar Tornador) 3r Premi. CAMPOAMOR (Autors: la comissió) [Feta realment per Antonio Maestre] 4t Premi. ALTOZANO SUR-LAS PLAZAS (Autor: Pedro Abad) 5é Premi. OBRA SOCIAL DEL HOGAR (Autor: Juan Carlos Asensi) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. FLORIDA-PL. DE LA VIÑA (Autor: Joaquín Rubio) 2n Premi. CALDERÓN DE LA BARCA-PL. ESPAÑA (Autors: la comissió) [Feta realment per Carlos Sampedro] 3r Premi. SAN BLAS BAJO (Autor: Joaquín Rubio) 4t Premi. COLONIA REQUENA (Autor: Pedro Espadero) 5é Premi. CIUDAD ELEGIDA (Autor: Juan Carlos Coronado) Ninot Indultat Infantil

BARRAQUES CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. “EL CABASSET” (Autor: José Aznar) [Fog. Maisonnave] 2n Premi. “LOS GORILAS” (Autor: Francisco Roca) [Fog. Plaza de Ruperto Chapí] 3r Premi. “ELS CHUANOS” (Autor: Ramón Marco) [Fog. Alfonso el Sabio] PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. “GENT JOVE D’AIGUA AL TOLDO” (Autors: La comissió) [Fog. San Antón Bajo] 2n Premi. “UNS TREBALLEN, ALTRES XUPLEN” (Autors: la comissió) [Fog. Ciudad de Asís] 3r Premi. “ÑAS COCA” (Autor: Francisco Roca) [Fog. Plaza de Ruperto Chapí] SEGONA CATEGORIA 1r Premi. “PER LA FESTA I MOSATROS” (Autors: la comissió) [Fog. Ciudad de Asís] 2n Premi. “TOT BACORES” (Autors: la comissió) [Fog. Sagrada Familia] 3r Premi. “LO MILLOR DE LA TERRETA” (Autors: la comissió) [Fog. Mercado Central] TERCERA CATEGORIA 1r Premi. “BACORES, TRONS I VÍ” (Autors: la comissió) [Fog. Obra Social del Hogar] 2n Premi. “PERÒ SOM FOGUERERS” (Autors: la comissió) [Fog. San Antón Bajo] 3r Premi. “AMICS DE L’HÉRCULES” (Autors: la comissió) [Fog. Tómbola]

Barraca ‘El cabasset’

SEGONA CATEGORIA 1r Premi. ALTOZANO (Autor: Juan Capella) 2n Premi. LA MARINA v (Autor: Germans Sánchez Igualada) 3r Premi. MAISONNAVE (Autor: Alejandro Orenes) 4t Premi. AVDA. COSTABLANCA-ENTREPLAYAS (Autor: Pedro Vte. Baenas) 5é Premi. POLÍGONO DE SAN BLAS (Autor: J. Muñoz Fructuoso)

151

Protagonistes

Luis Díaz Alperi L’alcalde que va apostar per la infraestructura

Per Juan Carlos Vizcaíno

Amb la perspectiva que ens brinda el pas dels anys, cal reconéixer en Luis Díaz Alperi l’expressió d’un dels alcaldes que va manifestar un suport més decidit per l’esdevenir de les Fogueres. I ho va fer distanciant-se en la temptació de controlar de manera directa el seu desenvolupament, ja que en tot moment va manifestar el seu desig que aquesta es canalitzara pel mateix col·lectiu en ella immers. Aqueixa aparent desafecció, que va tenir en alguns poc encertats episodis de desacord en aspectes de protocol caldo de cultiu per als seus detractors, no pot entelar aqueixa aposta directa que sobre la nostra Festa va exercir el que continua mantenint la distinció com l’alcalde més longeu amb què ha contat la història de la ciutat.

Però anem a pams. Nascut a Oviedo el 1945, encara que als pocs mesos traslladat a l’Alacant en el qual va desenvolupar tota la seua vida, la singladura política de Díaz Alperi s’inicia quan forma part de l’entramat de la Unión de Centro Democrático en els primers passos de la nostra democràcia. Fruit d’aquesta aposta política sorgirà ser triat, una vegada celebrades les primeres eleccions municipals de la democràcia del 3 d’abril de 1979, president de la Diputació Provincial d’Alacant, en la legislatura marcada entre 1979 i 1983. Un àmbit temporal i polític en el qual dins dels seus èxits es va establir la creació de la Llar Provincial. Després d’aquest període es produiria una retirada de la primera fila de la política, fins que anys després és elegit president de la Cambra de Comerç d’Alacant, càrrec al qual renunciarà per a presentar-se com a cap de llista en la candidatura del Partit Popular, en les eleccions del 28 de maig de 1995, on obtindrà la primera de les seues quatre majories absolutes -1995, 1999, 2003 i 2007-, la qual cosa li permetrà desenvolupar un extens camí com a primera autoritat local, entre el 17 de juny de 1995 i el 17 de setembre de 2008, on dimitirà de manera voluntària del càrrec després de més de 13 anys.

152

Home discutit, encara que dotat d’una gran humanitat, capaç d’inusuals negociacions i especialment dotat en el tracte pròxim, des dels seus primers passos com a alcalde va deixar proves del seu carisma quan, en l’incident de la frustrada cremà de la foguera oficial de 1995, no va dubtar a baixar fins a la plaça i aconseguir dissuadir l’enfervorida joventut que allí s’arremolinava, perquè abandonaren l’emplaçament a la recerca d’altres cremaes.

Molt prompte, es va demostrar la importància del nou equip de govern en actualitzar i millorar els pressupostos de parcel·les d’especial significació dins de les nostres festes, com va ser l’enorme i sostingut creixement dels pressupostos per a les fogueres oficials, en la dotació per a concursos pirotècnics, o l’augment dels pressupostos municipals de fogueres.

Díaz Alperi i el seu primer regidor de festes, José Luís Pamblanco, van encertar en trobar en les festes, i especialment les de juny, un element de promoció i difusió de la ciutat, la qual cosa els va fer recolzar la promoció activa de les Fogueres en totes aquelles fires on va estar present la ciutat, i en aquelles ocasions en què aquestes van començar, a partir de 1997, a plantar fogueres i realit-

1996. Luís Díaz Alperi, al centre, amb la seua filla Elisa i l’actor José Luís López Vázquez, esperant la mascletá [EG]

zar demostracions festives en altres capitals espanyoles.

Fruit de tot això seria comprovar com en aqueixos anys, l’ocupació hotelera d’Alacant en les dates de juny es va situar entre les més elevades de l’any.

Al costat d’això, Díaz Alperi va manifestar des del primer moment la seua voluntat de no utilitzar la facultat que li conferia el Reglament de Fogueres, per a poder nomenar per designació directa quatre components de la llavors denominada Comissió Gestora, fins al punt que poc temps després va forçar que aquesta possibilitat fora eliminada de manera definitiva en el nostre text legal. En qualsevol cas, si per alguna cosa haurà de quedar en el record la seua aportació en el món de les fogueres, que caldria estendre al conjunt de celebracions de la ciutat, seria en l’obstinació personal brindada, a partir de 1996, a decidir formalitzar la compra de l’antic edifici del Banco Hispano Americano, situat a la Rambla de Méndez Núñez, per a situar a les seues dependències el Museu de Fogueres i la Casa de la Festa. Quan, en plenes fogueres d’aquell any, es va anunciar la decisió, els grups de l’oposició no van desistir de les seues crítiques en anunciar la suposada escassa viabilitat d’aquesta compra. L’allargament del procés legal a formalitzar-la o els anys que es van succeir a l’hora del desallotjament de la desena d’inquilins que encara albergava l’edifici, van ser elements que van truncar les ingènues pretensions municipals de realitzar totes dues instal·lacions en un termini curt de temps. En tot cas, i encara que van passar més anys del que s’havia estipulat, la veritat és que una mica menys de set anys després de l’anunci d’aquesta controvertida compra, al febrer de 2003, s’inaugurava la Casa de la Festa, i poc més d’un mes després, el Museu de Fogueres -el qual vaig tenir l’honor de coordinar- sens dub-

1998. Amb les bellees i dames d’honor, i el pregoner Lucio Blázquez [EG]

te, les apostes més transcendentals que dins de l’àmbit festiu s’han realitzat a Alacant en tota la seua història. I no és sols que el conjunt de les nostres celebracions, pogueren desenvolupar de manera conjunta i amb la suficient infraestructura les seues tasques habituals, o que la història de les nostres festes del foc poguera albergar una mostra històrica visitada anualment per desenes de milers de turistes de tot el món. L’interès suplementari de totes dues instal·lacions, va venir donat per realitzar una aposta d’activació i serveis en ple centre tradicional de la nostra ciutat, una cosa que es reitera dia a dia en el seu entorn.

Al marge d’aquesta importantíssima aposta personal, Díaz Alperi va cuidar de manera molt especial el nomenament dels pregoners de fogueres, almenys en la seua primera dècada de mandat, desfilant per aquesta tribuna figures de gran relleu i abast nacional. D’altra banda, a partir de l’obert mecenatge que va formular quan li va ser presentada la iniciativa, es pot dir que el llibre Un lugar en el fuego va poder ser realitat, al gener de 1997, gràcies al seu suport directe. Finalment, una altra de les obstinacions de Díaz Alperi va ser propugnar que les Fogueres foren nomenades Festes Oficials de la Ciutat d’Alacant, una cosa que es concretaria al gener de 1999, i que es reflectiria anualment des de llavors en els cartells anunciadors triats cada any, unint-la a la declaració prèvia de Festas d’Interés Turístic Internacional. Al marge d’aquestes i altres apostes personals, no hi ha dubte que Luis Díaz Alperi va gaudir en tot moment de l’estima generalitzada del món foguerer, àmbit en el qual sempre es va trobar especialment còmode, i on la seua facilitat en el tracte curt i la proximitat personal li va guanyar nombroses amistats personals.

153

La

Festa de

1999

Relleu forçós en el cim Crònica de Juan Carlos Vizcaíno

1.

154

2.

De la mateixa manera que el 1997, les notables festes de 1999 no van resistir la comparació amb l’edició precedent. Va ser un lògic vaivé després de la commemoració col·lectiva del seu 70 aniversari, però potser hi influïa el relleu forçós en la presidència de la Comissió Gestora, que a la fi d’abril passaria del reelegit Andrés Lloréns al seu successor, Francisco Navarro Asensi, en formar el primer part destacada en les llistes del Partit Popular per a les eleccions municipals del 13 de juny.

crepàncies entre alguns components de la comissió de Villafranqueza, i Josep Amand Tomàs retornava -després de quasi 15 anys- a la presidència de Sèneca-Autobusos, afavorint un pla per a plantar en categoria especial el 2000. La comissió d’Alfonso el Sabio agruparia 70 foguerers, i les nostres festes participarien en la I Trobada de Festes Internacionals, que se celebraria a la localitat gaditana de Sanlúcar de Barrameda entre el 24 i el 26 de setembre.

BALANÇOS, NOUS PRESIDENTS I REINCORPORACIONS

A mitjan mes es produïa una agra polèmica entre Pedro Soriano i el reelegit president de Mercado Central, Pepe Ivorra, per causa del premi rebut el 1997 per l’obra plantada pel primer, concedit per la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana. El 13 d’agost s’inaugurava en el Centre 14 una mostra amb 60 fotografies participants en el certamen fotogràfic de fogueres, que seria la meua última responsabilitat com a delegat de cultura de l’entitat. El 22 s’anunciava que retornava després de dos anys d’absència, l’entranyable foguera de Puente-Villavieja que em vaig decidir a encapçalar, a la fi, l’única incorporació del nou exercici. Diputació-Renfe va anunciar un superàvit de mig milió i el d’Avenida de Loring-Estación ascendiria a 445.000. El 27 d’agost es resolien les fogueres oficials 1999. Sis projectes es presentaven per a l’oficial adulta -tres d’ells auspiciats per artistes locals- eixint

L’últim exercici de la dècada s’iniciava el 31 de juliol; la comissió de la barraca “Els Chuanos” presentava la seua directiva al vaixell ‘Kontiki III’. A inicis d’agost s’imposava a Toni Segarra la insígnia d’or de la seua foguera Polígono de San Blas en acomiadar-se de la comissió que va presidir durant tretze exercicis no consecutius. El balanç del seu últim any com a president va ser rotund; més d’onze milions de pressupost culminats amb 250.000 pessetes de superàvit. El grup municipal d’Esquerra Unida acusava la Gestora de manipular els actes del 70 aniversari en no haver-los convidat a la gala celebrada setmanes arrere. Els components ixents de l’entitat rectora homenatjaven Andrés Lloréns en un sopar en el qual l’emoció i fins i tot les llàgrimes van estar presents. Dins del relleu de presidències, aquell estiu s’incorporava Carlos Gosálbez al capdavant de Sagrada Familia. Hui és el quart president més longeu de les nostres fogueres -després dels d’Hernán Cortés, Carolinas Bajas i Maisonnave- desplegant una trajectòria admirable. Es coneixien certes dis-

Pàg. ant. 1.- Octubre de 1998. Reelecció d’Andrés Lloréns com a president de la Comissió Gestora [EG] 2.- Desembre de 1998. Dinar de ‘Fogueres en Nadal’ [EG]

155

3.

Molt prop dels comicis municipals, el 10 de maig, es convocava amb urgència -i una mica d’oportunisme- el projecte i les obres a l’edifici. En plenes fogueres, Esquerra Unida recorria el concurs, i el 18 de juliol sol·licitava que es resolguera amb la major celeritat possible. I encara quedarien quatre anys, fins que la idea de Díaz Alperi es fera realitat… També al setembre la Junta Central Fallera de València assumia el nostre model d’elecció de la bellea del foc per a implantar-lo a València en la selecció de les seues corts d’honor. Estàvem en un apagat estiu-tardor electoral, ja que malgrat alguns titubejos tot indicava que Andrés Lloréns seria reelegit sense oposició al capdavant de la Comissió Gestora. El dia 4 anunciava les seues intencions en roda de premsa, anunciant que modificaria part del seu equip. Per part seua, la foguera de Sèneca-Autobusos anunciava l’any dedicat a Ramón Marco, en el qual, d’altra banda, es registraven quinze presidentes de foguera -anava ascendint la xifra- i quatre de barraca. La comissió de San Nicolás de Bari-Benisaudet aplicava un impuls cultural a la seua singladura en una comissió amb 70 joves i 50 xiquets. La trobada de festes internacionals desenvolupada a Sanlúcar de Barrameda constatava que aquesta distinció només servia com a element publicitari. La nova agrupació confirmava la presència d’un estand propi en Fitur 99, i Alacant es postulava com a seu de la seua segona trobada el 1999.

triat un dels dos de Pedro Espadero; el titulat “Momentos de Fiesta” de 20 metres d’alçària i amb 75 ninots, dotat amb dotze milions. Per part seua, Jesús Grao aconseguiria un encàrrec pressupostat en dos milions i mig per a realitzar l’oficial infantil titulada “En busca del caramelo perdido”. En tots dos casos s’haurien d’utilitzar materials tradicionals que impedisquen en la cremà aqueix fum negre que ja es qüestionava.

ANDRÉS LLORÉNS, REELEGIT Al setembre renaixia la controvèrsia sobre la seu de la Casa de la Festa, generant constants comentaris i crítiques de l’oposició municipal, donada la proximitat de les eleccions municipals. A principis de mes es coneixia que dos dels deu inquilins que hi quedaven, demanaven 38 milions de pessetes per acceptar el seu desallotjament. Pocs dies després, la Generalitat desconeixia quan desallotjaria les oficines que albergava a l’edifici. El 21 d’aquest mes començava la demolició interior del soterrani, planta baixa i primera per a deixar-ne diàfanes les superfícies. En els primers dies de març eixia a concurs el projecte per 298 milions. En plena campanya electoral, el diari Información assenyalava, el 25 d’abril, que aquest es trobava paralitzat, i cinc dies després recordava que la iniciativa ja havia costat 800 milions a les arques municipals, entre la compra i l’import sumat per les obres.

3.- Març de 1999. Inauguració del carrer de José Ángel Guirao [EG] 4.- Abril de 1999. I Aplec de Nanos organitzat per la foguera Puente-Villavieja [AJCV] Pàg. seg. 5.- Abril de 1999. Gala de bellees en el seu nou emplaçament al Port [EG] Pàg. seg. 6.- Maig de 1999. La festa de Fogueres viatja fins a la ciutat d’Oviedo [EG] Pàg. seg. 7.- Maig de 1999. Festival d’elecció de la bellea del foc [EG]

156

Arribava octubre, i l’Ajuntament -tres anys després- no sancionaria Pedro Espadero per la fallida cremà de la foguera oficial de 1995. Al racó de la barraca “Los Gorilas” es presentava la nova Federació de Barraques, i es coneixia que la foguera Plaza del Mediterráneo havia manejat un pressupost de sis milions i mig amb un superàvit final de més de mig milió. En aquestes dates era festejada la inauguració del pàrquing d’Alfons el Savi i apareixia la llista d’Andrés Lloréns per a la nova legislatura de la Comissió Gestora, destacant com a número dos Ginés Pérez Beltrán, qui fora el seu rival en els comicis de 1995, mantenint deu dels seus col·laboradors de l’anterior legislatura, i la incorporació a última hora de Manuel Jiménez, qui a partir d’aquest moment iniciaria la seua presència -interrompuda- en l’òrgan rector. “Mirando hacia el 2000” seria el lema d’aquesta quasi inexistent campanya electoral. La comissió de Maisonnave complia el seu desé aniversari el 1999 amb 45 foguerers en les seues files, i pressupostant la seua pròxima foguera en dos milions, obra de Pedro Soriano, i 450.000 per a la infantil que realitzaria Pedro Abad. El dia 15 es realitzava un descafeïnat debat en el Club Información amb l’únic candidat i la nit del 16 se celebrava una concorreguda festa al restaurant Juan XXIII. Per fi, la vesprada del 20, als baixos de l’edifici consistorial s’efectuaven les preceptives eleccions. Se especulava amb una presència de certa rellevància de vots en blanc.

No va ser així. Podien votar 87 fogueres i 51 barraques constituïdes fins a aqueix moment. És a dir, 225 vots possibles.

D’ells, se’n van registrar final4.

5.

ment 203 -161 de fogueres i 42 de barraques- i Lloréns seria ratificat de manera molt àmplia en obtenir 176 vots i registrar-se’n únicament 27 en blanc.

UN BON MARC PER AL SOPAR DE ‘FOGUERES EN NADAL’ En aqueixes dates era presentada la comissió de Puente-Villavieja, que aspirava a un pressupost de sis milions -després superats amb folgança- situant les seues dues fogueres en tercera categoria. L’adulta, per 1.700.000 pessetes, a càrrec de Jorge García, i la infantil, de 325.000, obra d’un joveníssim Sergio Gómez. El veterà Pepe Gutiérrez realitzava la mascota de la comissió de Campoamor-Norte, que comptaria amb 32 foguerers i un pressupost de quasi cinc milions. El 7 de novembre s’efectuava l’esmorzar anual del Gremi d’Artistes on es premiarien 8 fogueres i una falla. Eren convocades eleccions municipals i autonòmiques per al 13 de juny, obligant a ajustar els actes previs a les jornades centrals. La nova gestora obria un compte per a ajudar els damnificats per l’huracà “Mitch”, davall la denominació “Les Fogueres con Centroamérica”. A mitjan mes es comptabilitzaven 204 actuacions en l’XI Concurs Artístic de Fogueres -65 en la modalitat infantil, 73 en juvenil i 66 en l’adulta-, i Foguerer-Carolinas invertiria milió i mig en la seua foguera infantil de categoria especial, que realitzaria Santiago Alzamora per a commemorar les noces de plata d’aquesta comissió infantil. A la fi de mes s’anunciava la constitució d’una foguera en Sant Agustí que finalment no arribaria a bon port. Un any més, Benalúa obria el cicle de presentacions de bellea la vesprada del 21 de novembre. El matí del 22 es realitzava a l’estadi José Rico Pérez, el multitudinari acte de coronació canònica de Ntra. Sra. del Remei, que va comptar amb uns 30.000 assistents. Va ser una cita a la qual van assistir autoritats com el president

6.

del Congrés, Federico Trillo o el president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, i va comptar com a mantenidor amb José Ángel Guirao, en la que seria la seua última intervenció en públic. El dia 28 moria, als 85 anys, el veterà cartellista i ocasional artista de fogueres, José Alavés Lledó, mentre que la comissió de Mercado Central contractava el veterà artista valencià Miguel Santaeulalia per a la seua foguera 1999, amb un cost de huit milions.

I el diumenge 29, s’inaugurava la seu social de la barraca “Ans d’Entrar Aspolsat”, situada al carrer de Proción, 28.

El 4 de desembre eren elegits els cartells de festes 1999, presentant-se 204 obres -84 en la modalitat de fogueres- delimitant-se les dates del 20 al 24 de juny, i recuperant la denominació ‘Fogueres de Sant Joan’. Triomfava el valencià Iván Arguedas Pérez amb el disseny titulat “Dia 11”. En el pont de la Constitució es reiterava l’estand representatiu de les nostres festes en Expofiesta 98. En aqueixes dates les representants del Sector Nord -12 bellees i 24 dames- viatjarien en convivència a Aguadulce (Almeria). I el dissabte 18, el Sopar de Germanor trobava un marc atrevit, i al meu parer, el més encertat; un dels pavellons d’IFA. La possibilitat d’un recinte diàfan i perfectament delimitat va permetre que quasi 900 comensals es reuniren la primera ocasió en què s’abandonaven els trages de la Festa, la qual cosa va motivar una major presència d’assistents. L’endemà passat, la plaça de l’Ajuntament celebrava el Certamen de Nadales, amb la participació d’onze comissions, triomfant de nou les 52 veus del cor d’Alipark. La vesprada del 22 es realitzava, a la cocatedral de Sant Nicolau, el Concert de Nadal a càrrec de la Banda Filarmónica Alteanense. Els dies 26 i 27 de desembre s’efectuaven, al pavelló de Florida-Babel, les finals de les tres modalitats del Concurs Artístic.

Florida-Portazgo triomfava en les d’adult i infantil, mentre que en la juvenil guanyava la comissió de Pla-Metal.

El dia dels innocents moria, als 80 anys, el gran pintor José Perezgil, implicat en les fogueres per la seua faceta cartellística i haver realitzat alguna obra efímera en els primers anys 40 i el 1952.

MOR JOSÉ ÁNGEL GUIRAO. LES FOGUERES, FESTES OFICIALS 1999 no va poder començar de pitjor forma. El 2 de gener moria, als 53 anys i després d’una penosa malaltia, el delegat artístic de la Comissió Gestora, José Ángel Guirao Sánchez. La notícia va sacsejar, literalment, les nostres festes i també bona part de la nostra ciutat. L’endemà, el funeral que es va celebrar en Sant Nicolau va ser el més multitudinari que mai he vist, acompanyant el cotxe fúnebre, dos més desbordats de corones i motius florals, en homenatge a algú molt estimat i, m’atreviria a assenyalar, adorat per molts. El matí del 4 7.

157

9.

les cendres de Guirao es van escampar a les aigües del Mediterrani, partint des de l’Albufereta. Pocs dies després, la Comissió Gestora li concediria l’Emblema Extraordinari de Fogueres a títol pòstum, i el seu càrrec romandria vacant en l’entitat, fent-se càrrec la seua eterna col·laboradora, Vilma Ñeco, dels festivals d’elecció de 1999. Però la Festa havia de seguir, i la vesprada del 5 de gener discorria de nou la cavalcada de reis, aquest any, encarnats pel torero José María Manzanares, Armando Sala i Pepe Espadero, dins d’un festeig en el qual desfilaven fins i tot elefants. Passat el nadal, el 17 de gener, es realitzava a la plaça de Navarro Rodrigo la presentació de les representants de les 19 fogueres del Sector 1, el més nombrós. I el 21, les fogueres eren declarades ‘Festes Oficials de la Ciutat d’Alacant’. A les 12.20, en el ple municipal preceptiu s’efectuava el nomenament i irrompia la banda ‘Los Gavilanes’ al saló, on hi havia una important presència de festers. Es va disparar una xicoteta mascletà a la plaça de l’Ajuntament, amb tan mala sort que el seu baluern va trencar tres cristalls de les instal·lacions del registre municipal. A la vesprada, es realitzaria un brindis a les dependències de la Comissió Gestora. De poc valdria un reconeixement que tampoc perjudicava.

Mai vaig entendre la seua presumpta importància ni el regust expressat per veus que provenien des de l’esquerra Per què ells no ho van fer abans? La vesprada del 22 es realitzava un recital poètic de l’escriptor Lluís Alpera, al racó de la foguera San Nicolás de Bari-Benisaudet, i el 25, apareixia per primera vegada en premsa la possibilitat que Andrés Lloréns fóra fitxat pel Partit Popular en les seues llistes municipals. A la fi de gener s’anunciava que Oviedo seria la capital triada per a celebrar les jornades de convivència i plantar una foguera entre el 7 i el 9 de

maig, ja que el dirigent fester va visitar la ciutat per a perfilar-ne els detalls. En aqueixes dates es coneixia que l’obligatorietat de formar una societat impediria els agremiats alacantins poder participar en les realitzacions de Terra Mítica. El dia 28, als 80 anys, moria el veterà artista de fogueres, Agustín Pantoja Mingot, un dels més significatius sorgits a Alacant .

EL ‘MESTRE’, HOMENATJAT. ‘NINO’ LLORÉNS, A L’AJUNTAMENT A primers de febrer es plantejava la possibilitat -per fortuna descartada- de fondre l’Entrada de Bandes i l’Ofrena de Flors en una sola desfilada, i Vicente Buades presidiria la Germandat de Ntra. Sra. de l’Alegria, per a cobrir l’absència de José Ángel Guirao. El veterà Pepe Ivorra era triat coordinador del Sector Centre-Benacantil, que aglutinaria 16 comissions. La nit del 20 se celebrava un multitudinari sopar homenatge, al restaurant Juan XXIII, al mestre d’artistes alacantins Ramón Marco Marco. En l’acte, el músic Antonio Férriz estrenava un pasdoble dedicat al homenatjat, i l’alcalde Díaz Alperi anunciava la concessió d’un carrer amb el seu nom. A la fi de mes, Cayetano Alarcón, de la barraca “Festa i Vi”, era elegit president de la Federació de Barraques. Al març, Conrado Albaladejo anunciava que deixaria la política després de les eleccions municipals. El 10 moria, als 82 anys, Miguel Castelló Villena, nebot de Gastón Castelló, molts anys alcaid del castell de Santa Bàrbara, molt vinculat a la Comissió Gestora en els anys 40 i 50 en qualitat d’oficial de Secretaria i ja amb Gastón com a president, secretari de l’entitat. Tres mesos després, el 7 de juny, les seues cendres serien depositades al castell que tant va contribuir a enaltir. El 12 de març el president Eduardo Zaplana rebia a València els components de la Comissió Gestora i es coneixia que Parque de las Avenidas es convertiria en la quarta foguera de categoria especial, amb una comissió de 35 foguerers. Només dues falles de València estarien realitzades per autors alacantins -Pedro Espadero i Mauricio Gómez Fonseca- i s’invertien vint milions per als concursos pirotècnics de fogueres. El dia 17 es descobria el carrer dedicat a Pepín García Sellés, qui amb 92 anys contemplava orgullós l’homenatge a la seua llarga vinculació municipal i festera. La barraca “Festa i Vi” patia dos robatoris a la seua seu durant els primers mesos de 1999, i el 26 de març, s’inaugurava el carrer dedicat a José Ángel Guirao, prop del Centre Gran Vía, en un acte on va actuar la Banda Municipal d’Alacant i es va disparar una mascletà.

A l’abril es convocava -amb certa desgana- el XV Certamen de Fogueres Experimentals, amb idèntica dotació d’anys precedents, i 1.150.000 pessetes premiarien les millors portades de barraques, després d’un acord de l’Ajuntament i la cervesera Cruzcampo. El 18 d’abril, el diari El Mundo confirmava la presència d’Andrés Lloréns en

158

8.

11.

les llistes municipals del Partit Popular i el III Certamen de Ninots de Carrer oferiria 670.000 pessetes en premis.

El matí del 25, vam realitzar en Puente-Villavieja un aplec amb més de 40 nanos i diverses colles de dolçainers, que van recórrer els carrers del barri antic, fins a desembocar a l’Esplanada. S’acostaven les eleccions municipals, i la vesprada del 28 d’abril, Andrés Lloréns dimitia com a president de la Comissió Gestora, càrrec que havia exercici durant tres anys i mig, en un ple que confirmava que a partir d’aquest any la bellea del foc comptaria amb sis dames d’honor. Se celebrava a final d’abril la passarel·la en el nou marc de l’esplanada del port, situant l’escenari cap al fons de la dàrsena, amb major possibilitat d’aforament, però menor esplendor. Se celebrava al Casino la presentació del Sector Centre que agruparia deu comissions. La vesprada del 5 de maig s’anunciava l’inesperat nomenament de Francisco Navarro Asensi, de 67 anys, com a nou president de la Comissió Gestora, fins a les eleccions d’octubre. Navarro, home fonamental en la generació de recursos econòmics per a l’entitat, incansable, sorneguer i alacantí, va escometre la responsabilitat amb dedicació i modèstia. Ens trobàvem en les jornades de convivència, i el nou president va optar per incorporar-se a la de les dames d’honor, de nou realitzant-se en Marina d’Or, activitat de la qual sempre s’encarregava.

Les bellees i dames infantils es van traslladar a Santa Pola, i les bellees 1999 viatjaven amb avió fins a Oviedo, capital en la qual es desenvoluparien aquestes jornades, i plantant-se una foguera de Javier Capella enfront de la catedral d’Oviedo, celebrant-se en aquest entorn el ‘Dia d’Alacant a Oviedo’, la vesprada del dissabte 8. L’acte no va revestir l’entusiasme del viscut el 1998 a Salamanca, però centenars de persones es van congregar davant

aquesta atractiva activitat festera.

ACTES, CONCURSOS EXPOSICIONS

I

La Comissió Gestora convocava el seu III Concurs de Fotografia, i el 16 de maig se celebrava de nou a la plaça de bous el festival d’elecció de la bellea del foc, sota el títol de “Luceros” i dominat pel record al desaparegut José Ángel Guirao. L’acte, presentat per la bellea del foc 1997, M. del Mar Martínez Sánchez, permetria l’elecció de Natalia Candela Castillo, de 21 anys, esteticista, maquilladora i empleada en un establiment de roba jove, com a bellea del foc 1999, representant la foguera La Goteta. La vesprada del 16, la sort permetia que la xiqueta Raquel Sánchez Lacal, de 10 anys, estudiant de 5é de EGB al col·legi Calasancio, i representant la comissió de Carolinas Altas, s’estrenara com una recordada bellea del foc infantil.

Prompte coneixíem que el regidor José Ramón García assumiria la presidència de la Germandat de Ntra. Sra. de l’Alegria. A final de maig se celebrava el III Concurs de Composició de Pasdobles, auspiciat per la foguera Virgen del Remedio-La Paz. L’auditori de l’Esplanada servia el 24 de maig per a presentar el nou Sector Centre-Benacantil, i Ramón Marco ultimava la portada de la barraca “Els Chuanos”, reproduint l’antic balneari ‘Alhambra’.

Seria la seua última obra. Dotze obres concorrien en l’XI Concurs de Maquetes de Fogueres Infantils reeditat per la comissió de Polígono de San Blas. El 29 de maig el Teatre Principal vivia la proclamació de la bellea del foc, actuant com a mantenidor el periodista Alfredo Aracil, i a continuació, se celebraria la festa en parc ‘El Palmerar’.

La vesprada següent es realitzaria l’acte infantil, comptant amb l’escriptor José Luis Ferris com a mantenidor, i assistint a totes dues celebracions el president Zaplana; les eleccions autonòmiques també estaven a prop.

Arribat el juny, els artistes demanaven de nou la creació de la Ciutat del Cartó, i s’anunciaven les actuacions de les barraques populars. La de Cadena 100, a l’aparcament de la platja del Postiguet, comptaria amb la presència de Chaval de la Peca, Danza Invisible i Loquillo. La Barraca Popular de la SER confirmava Rosario, Azúcar Moreno, Marta Sánchez o Coque Malla, entre altres. S’inaugurava l’Exposició del Ninot, de nou, comptant amb premis en metàl·lic, en una mostra que exposaria 75 grups adults, 73 infantils i 8 ninots de barraca, la figura premiada de la Pàg. ant. 8.- Maig de 1999. Prolegomens de la proclamació de la bellea del foc [EG] Pàg. ant. 9.- ‘Ninots de Carrer’ de Puente-Villavieja, guanyadors en el seu III Certamen [JCV] 10.- Foguera Hernán Cortés (Autor: José Muñoz Fructuoso) 2n premi 1a categoria [JCV] 11.- Foguera Mercado Central (Autor: Miguel Santaeulalia) 3r premi categoria especial [EG]

10.

159

12.

ELECCIONS MUNICIPALS ABANS DE FESTES

qual també rebria premi econòmic. Set barraques participarien en categoria especial, i la distribució per categories de les fogueres 1999 seria la següent; quatre, en categoria especial; set, en primera; nou, en segona; tretze, en tercera; vint, en quarta; vint-i-una, en cinquena; i tretze, en sisena. La barraca “Ñas Coca” convocava un concurs per a premiar amb 250.000 pessetes un assaig literari sobre les festes del foc. En els primers dies de juny, la comissió de Puente-Villavieja obria als Pous de Garrigós una exposició sobre el seus 70 anys d’història. El 6 de juny se celebrava el XIV Festival de Paelles, amb la participació de 152 comissions, en el qual tots els partits polítics aprofitaven per a efectuar la seua campanya, i on va registrar la nota simpàtica el nomenament de la veterana festera Virginia Pérez Ortiz com a ‘Reina de les Paelles’. 48 obres concursaven en el III Concurs de Fotografia, en el qual triomfaven Juan Enrique Martínez i Juan Ignacio Ortolá. El 10 de juny es clausurava l’Exposició del Ninot, comptabilitzant-se 3.700 vots i proclamant la figura realitzada per Francisco Gisbert Picó per a la foguera Plaza de Santa María com a Ninot Indultat 1999, amb 468 vots. El seu equivalent infantil l’aconseguia aquell arbre humanitzat realitzat per Juan Alberto Navarro per a Florida-Portazgo, que obtenia 565 vots.

160

13.

El dia 11 s’iniciaven les festes amb l’habitual homenatge als festers morts, l’Entrada del Pregó i el pregó que va pronunciar Fele Martínez -el més jove, amb sols 24 anysiniciat amb mitja hora de retard i sense la presència de Díaz Alperi, present en un míting de fi de campanya i qui no s’hi incorporaria fins a les 22.40. Recorde la frase rotunda que va pronunciar en la seua proclama i ens va sorprendre a tots; “¡Cuándo coño vamos a tener en Alicante la Ciudad del Cartón!” L’endemà discorria la Cavalcada del Ninot amb la participació de 83 comissions i triomfant de nou la comissió d’Avenida Costablanca-Entreplayas. El 13 de juny arribaven les eleccions municipals i autonòmiques. En el segon vessant es confirmava la majoria absoluta d’Eduardo Zaplana en la Generalitat Valenciana. A nivell municipal i d’un cens de 230.000 electors, en votaven 132.000. Aquesta baixa participació va permetre que amb nou mil vots menys que el 1995, el PP obtinguera 64.479 vots, una mica més del 50% dels emesos, proporcionant-los 15 edils, un més dels que tenien. El PSOE rebia 48.425 vots, quasi el 38%, traduint-se en 11 regidors, i completant els 27 edils de la capital l’obtingut per Esquerra Unida, en obtenir 8.162 vots, un 6,36% dels emesos. La nova corporació es formalitzaria el 3 de juliol. El dia de les eleccions es realitzava el ja acostumat esmorzar de germanor amb les barraques al restaurant ‘S’Cote’. També s’inaugurava el racó de la foguera Altozano al passatge de l’Escultor Bañuls. Un baix de 45 metres quadrats que la comissió havia comprat per 2.500.000 pessetes, gastant-se un altre milió i mig en el seu arranjament. S’acostava una edició en la qual dues de les quatre obres de categoria especial es realitzaven en tallers valencians, i 22 de les fogueres grans de l’edició s’ultimaven al marge dels tallers alacantins, una tendència ampliada en anys posteriors. El 17 de juny, a més de veure’s als carrers els primers fragments de

14.

fogueres, se celebrava al Teatre Principal el IV Concert de Música de Festes amb l’actuació de l’Orquesta Sinfónica de Alicante i l’Orfeón Cantábile. Port d’Alacant triomfava, de nou, en el concurs de llibrets i Javier Ramírez Company, de 28 anys, rebia les 500.000 pessetes del primer premi del concurs de Fogueres Experimentals de l’IVAJ, amb la proposta titulada “Consecuencias de la modernidad”. El segon premi el reiterarà el torrentí David Moreno Terrón, amb la seua maqueta “Caja de música”, exposant-se totes les obres a la sala Juana Francés. Pedro Soriano era l’encarregat de realitzar a gran volum la proposta premiada el 1998, que es plantaria al Postiguet, passant tan desapercebuda com el revival de 1931 ubicat enfront de la Diputació Provincial. El 19 de juny, Puente-Villavieja inaugurava una placa commemorativa del seu 70 aniversari. I els hotelers esperaven una ocupació en festes que assoliria el 95%. Aqueixa vesprada, Pepín Liria obria la porta gran en obtenir tres orelles en la correguda de bous. Els bombers reforçarien les mascletaes a concurs, i la foguera Sèneca-Autobusos rebia el mig milió del màxim guardó de la Generalitat a l’ús del valencià en el llibret. La barraca “Els Chuanos” oferia la seua ‘Bacora d’or i brillants’ a la Santa Faç. Aqueix mateix matí, l’aplicació de les mesures de trànsit en festes provocaven un col·lapse al barri de Carolines. El dia 20, les pàgines d’Información publicaven una entrevista a Tomás Valcárcel sota el titular “Llevo grabado en el alma lo más íntimo de las Hogueras”, i en una de les seues respostes assenyalava, ja molt debilitat; “Aquí estoy, esperando que me llame el Padre”. Seria la seua última entrevista, ja que dos mesos després moria a la nostra ciutat. Aqueix mateix dia, el protagonisme el proporcionaven els 37 Ninots de Carrer participants en el seu tercer concurs, 17 en la modalitat de grup, 15 individuals i 5 infantils. Després de la valoració del jurat, les dues-centes mil pessetes del triomf en grup les obtenia Puente-Villavieja, Maisonnave era premiada amb cent mil en la seua obra individual, i la comissió infantil de Carolinas Altas aconseguia les 25.000 de la seua modalitat. El modista Hanibal Laguna rebia el títol de ‘Gorila del año’, de la barraca “Los Gorilas”, que premiaria també els equips juvenils i promeses de l’Hèrcules.

UNA BONA EDICIÓ ARTÍSTICA El matí del 21 de juny ens permetia valorar el panorama artístic plantat als carrers. El de 1999 va ser bastant estimulant. Deixem de costat l’oblidable foguera oficial, i centrem-nos en magnífiques propostes en primera categoria, com la transgressora de Francisco Vázquez per a

15.

Carolinas Bajas -al meu entendre una de les seues millors obres- davall el premonitori lema de “Vosotros sois los culpables de mi muerte”, tota una mostra de composició i creativitat. O la cura i la delicadesa de Pepe Muñoz Fructuoso en Hernán Cortés, la molt agradable composició i el cromatisme dels germans Gómez Fonseca en Polígono de San Blas. Fins i tot l’audaç proposta de Pedro Soriano en Foguerer-Carolinas. La nova generació d’artistes es consolidava amb pas ferm. Jesús Grao en Florida-Sur, Pla-Metal i Pla-Hospital, Pedro Abad en Altozano Sur-Las Plazas, Santi Alzamora en Calderón i Pío XII. De nou, Francisco Vázquez en Benalúa i San Antón Alto. Jorge García en Puente-Villavieja o Fran Santonja en Benito Pérez Galdós. Pedro Soriano demostrava estar en bona forma també en Maisonnave, i Barrio José Antonio, Muñoz Fructuoso en Passeig de Gómiz, Paco Juan en Dr. Bergez-Carolinas, els germans Gómez Fonseca en Obra Social del Hogar i La Marina, Pascual Domínguez en Gran Via-La Cerámica i Juan XXIII, o fins i tot Javier Capella amb les seues recognoscibles i arquitectòniques fogueres per a San Blas, Virgen del Remedio-La Paz i Avenida de Loring-Estació.

Brillava l’elegant barroquisme de Fco. Gisbert Picó en la seua foguera de Plaza de Santa María, dedicada a la figura del seu fundador, José Ángel Guirao. Unim a això l’aportació d’artistes valencians ja experimentats en la nostra terra, com Vicente Almela en la joiosa Diputació-Renfe, dedicada monogràficament a Eduardo Zaplana, la moderna aposta d’Emilio Miralles en Sèneca-Autobusos, la seguretat de Manuel Algarra en Parque-Plaza de Galicia i Plaza de Argel, o la professionalitat de Paco Mesado en San Blas Alto, van arredonir una brillant edició artística. A les 5 de la vesprada, s’anunciaven els guardons de les diferents categories -en les quals tres primers premis anaven a parar a artistes valencians- saltant la sorpresa especialment, encara que aquesta en realitat no era tal. Malgrat la seua inferioritat de pressupost Port d’Alacant mereixia el triomf a la seua cinquena aposta en la màxima secció i segona obra dels germans Gómez Fonseca en aquesta, fins al punt que l’alegria dels foguerers del singular districte s’exterioritzava amb el llançament de molts d’ells a les aigües del port. La minuciositat i, sobretot, la qualitat en la Pàg. ant. 12.- Foguera Polígono de San Blas (Autors: germans Gómez Fonseca) [AJCV] Pàg. ant. 13.- Foguera Carolinas Bajas (Autor: Francisco Vázquez) 3r premi 1a categoria [JCV] 14.- Prolegomens de mascletá en la plaça dels Estels [EG] 15- La comissió de Port d’Alacant, triomfadora de 1999, en la desfilada de lliurament de premis [EG]

161

16.

pintura i composició els va permetre el màxim guardó, per damunt del major volum, però poc aconseguida composició de Paco Juan en Carolinas Altas, la qual van assumir amb pesar el seu segon premi. Molt per davall d’ambdues se situaria Mercado Central, que demostraria una cosa que obres successives de la saga Santaeulalia ratificarien a Alacant; el seu escàs ancoratge -sobretot a nivell pictòric- amb la nostra plàstica. La limitació pressupostària impediria una major repercussió del debut de Parque de las Avenidas, encara que al meu parer, Juan Miguel Delegido brindara un conjunt més atractiu que el de Mercat. En unes festes en les quals es comptava amb una delegació de la ciutat cubana de Matanzas, encapçalada pel seu alcalde, Víctor Ramírez, a la vesprada ‘El Juli’ eixia per la porta gran en obtenir tres orelles en una correguda de bous on s’esbroncava el seu president per no retornar un bou sense condicions.

A la vesprada i nit, l’Entrada de Bandes discorreria per l’itinerari de desfilades, vencent la comissió de Benalúa. Una mica més amunt, en Carolinas Bajas s’iniciava una polèmica amb la foguera de Paco Vázquez, la rematada de la qual sostenia unes gàbies on diversos coloms vius es demandava que foren alliberats.

Arribem al 23. Juan Carlos Tur Ayela exercia de mantenidor en l’anual homenatge a Gabriel Miró. La barraca “Los Gorilas” lliurava els premis ja anunciats a Hanibal Laguna i els joves equips de l’Hércules, i en la Desfilada Folklòrica Internacional desfilaven de nou les ballarines brasileres després d’alguns anys absents, mariachis i cavallistes de Mèxic, un ballet marroquí, i la presència de tambors de Terol i el Carnestoltes d’Águilas (Múrcia). També s’observava en alguns carrers del centre notable brutícia i olors a orins. La jornada de Sant Joan, la premsa anunciava que per a la cremà s’havien disposat 500 efectius de seguretat, units a 25 policies de la unitat d’intervenció de València, i la distribució de 26 grups de cremaes, totalitzant 113 bombers, 130 policies locals, 140 membres de protecció civil, més de 50 agents de circulació i dues llanxes i 20 socorristes de Creu Roja que estarien disposats al port. A la vesprada, ‘Espartaco’ era tret a coll, al costat de l’elder Eugenio Pérez ‘El Renco’ que prenia l’alternativa en aquesta correguda, obtenint cadascun dues orelles. Eduardo Zaplana visitava Alacant i era convidat a l’esmorzar oficial al castell, on Díaz Alperi li cedia l’ús de la paraula. L’activíssima barraca “Pica i Vola” homenatjava a títol pòstum el pintor José Perezgil en la persona de la seua vídua, Josefina Carbonell. La cremà es desenvoluparia amb relativa normalitat, encara que els bombers es queixaren de la falta de col·laboració d’algunes comissions, que va forçar que cinc fogueres es cremaren després de les quatre de la matinada. Entre elles la de San Blas Alto, que no va cremar fins a passades les cinc, i després de fins a quatre cridades del seu president als bombers. Un xiquet perdria tres dits en esclatar-li un petard poc abans de la cremà en la plaça d’Amèrica. També es registraven més d’una vintena d’intoxicacions etíliques i unes setanta denúncies per robatori la nit de Sant Joan.

UNA CREMÀ DINS DEL SOLC El 22 de juny, la Comissió Gestora repartia 296 banderoles en el Lliurament de Premis i 14 d’elles les arreplegaria la comissió triomfadora de Port d’Alacant. Angelita Ramírez, bellea del foc de 1935, viatjava des de Mèxic fins a Alacant, convidada al dinar de les bellees del foc al qual n’acudirien més d’una vintena, i en el qual també estaria present l’actor José Luis López Vázquez. Els hotels alacantins marcaven la millor ocupació de l’any, i en Carolinas Bajas se soltaven al matí les gàbies que mantenien ben alimentats els 25 coloms que voletejaven en la rematada de la seua foguera, i que estava previst alliberar abans de la cremà.

Es parlava de “El mosqueig del segle” en Carolinas Altas per no rebre el triomf d’especial amb una foguera de dotze milions i mig i relegar la seua magnífica foguera infantil a un cinqué lloc, i el vent derrocaria al matí una figura de tres metres de la foguera Ciudad de Asís. A la vesprada, dues orelles i porta gran per al ja prestigiós José Tomás, i se celebrava una Ofrena de Flors en la qual triomfaria la comissió de Parque-Plaza de Galicia.

16.- Foguera Pla-Metal (Autor: Jesús Grao) [JCV] 17.- Foguera Carolinas Altas (Autor:Paco Juan) 2n premi categoria especial [EG] Pàg. seg. 18.- Ofrena de Flors a la Mare de Dèu del Remei [EG] Pàg. seg. 19.- Cremà de la foguera oficial [EG] Pàg. seg. 20.- Exposició en Vitoria: ‘Ninots; el arte efímero de las hogueras de Alicante’ [JCV]

162

17.

18.

Per part seua, quatre mil ancians havien visitat la barraca de la tercera edat instal·lada a la Diputació, i era anunciat pregoner de les Fogueres 2000 l’escriptor Fernando Sánchez Dragó, que compliria l’encàrrec, de manera magistral, l’any següent.

EL NOSTRE ART VIATJA A VITÒRIA Paco Navarro, president de la Gestora afirmava que no es presentaria al càrrec en les eleccions de tardor, encara que no descartava continuar en l’entitat des d’un càrrec inferior, i en una arrancada de triomfalisme afirmava: “Hem tingut les millors fogueres del segle”. Del 25 al 27 es desenvolupava el ja acostumat mercat medieval, i es criticava en premsa que les actuacions de les barraques populars oblidaren el públic jove. Pepe Pamblanco afirmava que el

19.

20.

23 de juny van visitar Alacant mig milió de persones, en unes festes en les quals l’Ajuntament havia invertit doscents cinquanta milions de pessetes. El 28 de juny tres grans tràilers que albergaven 23 ninots indultats viatjaven camí a Vitòria, per a ser exposats a la sala de la Fundación Caja Vital d’aquesta capital basca, a fi d’oferir l’exposició “Ninots; l’art efímer de les Fogueres d’Alacant”, que va romandre oberta entre l’1 de juliol i el 10 d’agost amb gran èxit de públic, en l’única ocasió on aquestes figures es van exposar fora d’Alacant. Aqueixa mateixa vesprada s’inaugurava el racó de Puente-Villavieja, i el dia anterior se celebrava el ‘Dia de la Província’, amb 600 comensals en el sopar del castell de Santa Bàrbara representant 80 municipis, i l’absència de polítics socialistes.

L’1 de juliol l’escriptor Andrés Amorós Guardiola rebia les 250.000 pessetes del guardó instaurat per la barraca “Ñas Coca” amb l’assaig titulat “Fuego y agua”. Entre els 18 originals presentats es trobaven textos de l’exalcalde Lassaletta i el també exedil Martínez Bernicola, tots dos finalistes. Amb el relleu de l’equip de govern municipal, Andrés Lloréns assumia, com estava previst, la regidoria de Festes, al costat de la de Participació Ciutadana. En els certàmens pirotècnics, Zamorano Caballer triomfava amb la seua mascletà del 22 de juny, i la firma Caballer guanyava en castells amb el disparat el 28. Diverses desqualificacions es van succeir en tots dos certàmens, atés que alguns dispars no van aconseguir el mínim de temps exigit. El 13 de juliol moria Rosita Asensi Devesa, bellea del foc de 1942, i a la fi de mes es coneixia que el ja exedil de Turisme, Pepe Pamblanco, s’havia gastat en festes el pressupost anual d’aquesta regidoria, per la qual cosa la seua successora -Sonia Castedo- demanaria fons suplementaris per a assumir l’àrea. El dia 29 es realitzava ple de tancament, primer al qual assistiria Andrés Lloréns com a edil de Festes, i en el qual la comissió de Puente-Villavieja era triada foguera exemplar 1999.

L’endemà, va haver d’esperar a segona convocatòria per a desenvolupar el ple de barraques, on per 57 vots era triada “Pica i Vola” com a barraca exemplar de l’edició.

Acabava un exercici i una dècada d’extraordinària importància per a les nostres fogueres. Se n’iniciava un altre que es comptaria amb la pèrdua de dues grans figures; Tomás Valcárcel i Conrado Alabaladejo. També, l’arribada a la presidència de la Comissió Gestora de José Manuel Lledó. Però tot això, queda pendent per a un capítol futur en el recorregut de les nostres Fogueres d’Alacant.

163

DADES DE

LA FESTA

1999

87 Fogueres (més tres fora de concurs) 87 Fogueres Infantils (més una fora de concurs) 78 Barraques Bellea del Foc: Srta. Natalia Candela Castillo (Foguera La Goteta) Bellea del Foc Infantil: Xiqueta Raquel Sánchez Lacal (Foguera Inf. Carolinas Altas) Cartell premiat: “Día H” (Autor: Iván Arguedas Pérez) Premi de 500.000 ptes.

Pregonero de Fogueres: Fele Martínez (Actor alacantí) Ninot Indultat: “Alegoria” (Foguera Plaza de Santa María) (Autor:Francisco Gisbert) Ninot Indultat Infantil: “Arbre fester” (Foguera Inf. Florida-Portazgo) (Autor: Juan Alberto Navarro) Cense ciutat: 282.015 habitants Cartell de Fogueres

PREMIS FOGUERES CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. PORT D’ALACANT (Autors. Germans Gómez Fonseca) 2n Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Paco Juan) 3r Premi. MERCADO CENTRAL (Autor: Miguel Santeulalia) 4t Premi. PARQUE DE LAS AVENIDAS (Autor: Juan Miguel Delegido)

PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Pascual Domínguez) 2n Premi. HERNÁN CORTÉS (Autor: J. Muñoz Fructuoso) 3r Premi. CAROLINAS BAJAS (Autor: Francisco Vázquez) 4t Premi. FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Pedro Soriano) 5t Premi. CIUDAD DE ASÍS (Autor: Luís Pastor) SEGONA CATEGORIA 1r Premi. ALTOZANO SUR-LAS PLAZAS (Autor: Pedro Abad) 2n Premi. BENALÚA (Autor: Francisco Vázquez) 3r Premi. FLORIDA-SUR (Autor: Jesús Grao) 4t Premi. POLÍGONO DE BABEL-B. PÉREZ SALES (Autor: José Manuel García.)

5é Premi. BOLA DE ORO (Autor: J. M. Gómez Zaragoza) TERCERA CATEGORIA 1r Premi. PUENTE-VILLAVIEJA (Autor: Jorge García) 2n Premi. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autor: Francisco Gisbert) 3r Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: Emilio Miralles) 4t Premi. OBRA SOCIAL DEL HOGAR (Autor: Hnos. Gómez Fonseca) 5é Premi. DOCTOR BERGEZ-CAROLINAS (Autor: Paco Juan) QUARTA CATEGORIA 1r Premi. PLAZA DE RUPERTO CHAPÍ (Autor: Francisco Roca) 2n Premi. LA GOTETA (Autor: Juanjo García) 3r Premi. ALIPARK (Autor: Lázaro Chuecos)

164

Foguera Port d’Alacant

4t Premi. TÓMBOLA (Autor: Enrique Burriel) 5é Premi. PARQUE-PLAZA DE GALICIA (Autor: Manuel Algarra) CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. RAMBLA DE MÉNDEZ NÚÑEZ (Autor: Enrique Burriel) 2n Premi. CIUDAD ELEGIDA (Autor: Juan Carlos Coronado) 3r Premi. FLORIDA-PLAZA DE LA VIÑA (Autor: José Ramón Espuig) 4t Premi. GRAN VÍA-LA CERÁMICA (Autor: Pascual Domínguez) 5é Premi. SAN FERNANDO (Autor: Carlos Rondón) SISENA CATEGORIA 1r Premi. SAN ANTÓN BAJO (Autor: Francisco Dauder) 2n Premi. JOSÉ MARÍA PY (Autor: Pedro Espadero) 3r Premi. VILLAFRANQUEZA (Autor: Fco. Javier Capella) 4t Premi. PRINCESA MERCEDES (Autor: Joaquín Rubio) 5é Premi. MERCADO BABEL (Autor: Juan Carlos Asensi) Premis Consellería de Turisme

No hem pogut trobar les dotacions en metàl·lic d’aquests premis.

Cat. Esp. CAROLINAS ALTAS (Autor: Paco Juan) 1a Cat. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Pascual Domínguez) 2a Cat. ALTOZANO SUR-LAS PLAZAS (Autor: Pedro Abad) 3a Cat. PLAZA DE SANTA MARÍA (Autor: Francisco Gisbert) 4a Cat. SANTA ISABEL (Autor: J. M. Gómez Zaragoza) 5a Cat. SAN FERNANDO (Autor: Carlos Rondón)

CINQUENA CATEGORIA 1r Premi. CALDERÓN DE LA BARCA-PL. ESPAÑA (Autors: la comissió) [Feta realment per Carlos Sampedro] 2n Premi. FLORIDA-PLAZA DE LA VIÑA (Autor: Bernat Román) 3r Premi. PLA DEL BON REPÓS (Autor: José Manuel García) 4t Premi. PARQUE-PLAZA DE GALICIA (Autor: Manuel Algarra) 5é Premi. SAN NICOLÁS DE BARI-BENISAUDET (Autor: José Mª Gago)

Ninot Indultat

Foguera Infantil Florida-Portazgo

6ª Cat. JOSÉ MARÍA PY (Autor: Pedro Espadero)

3r Premi. SANTO DOMINGO-PL. TOMÁS VALCÁRCEL (Autors: la comissió) [Feta realment per Toni Sansano] 4t Premi. JUAN XXIII (Autor: José Ant. Plaza) 5é Premi. DOCTOR BERGEZ-CAROLINAS (Autor: Andrés Europa)

Millor Critica de Fogueres Cat. Esp. CAROLINAS ALTAS (Autor: Paco Juan) 1a Cat. CAROLINAS BAJAS (Autor: Francisco Vázquez) 2a Cat. ALFONSO EL SABIO (Autor: Pedro Espadero) 3a Cat. PUENTE-VILLAVIEJA (Autor: Jorge García) 4a Cat. DIPUTACIÓ-RENFE (Autor: Vicente Almela) 5a Cat. PLAZA DE ARGEL (Autor: Manuel Algarra) 6ª Cat. OSCAR ESPLÁ (Autors: Germans Gómez Fonseca)

FOGUERES INFANTILS CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. FLORIDA-PORTAZGO (Autor: Juan Alberto Navarro) 2n Premi. LA GOTETA (Autor: Armando Serra) 3r Premi. HERNÁN CORTÉS (Autor: Jorge García) 4t Premi. FOGUERER-CAROLINAS (Autor: Santiago Alzamora) 5é Premi. CAROLINAS ALTAS (Autor: Fco. López Albert) 6é Premi. CIUDAD DE ASÍS (Autor: Alejandro Orenes)

TERCERA CATEGORIA 1r Premi. CARRER DE SANT VICENT (Autors: la comissió) 2n Premi. SAN FERNANDO (Autor: Sergio Gómez) 3r Premi. CALVO SOTELO (Autor: Enrique Burriel) 4t Premi. POLÍGONO DE BABEL-B. PÉREZ SALES (Autors: la comissió) 5é Premi. SAGRADA FAMILIA (Autor: Carlos Rondón) QUARTA CATEGORIA 1r Premi. AVDA. DE LORING-ESTACIÓN (Autora: Concha García) 2n Premi. SAN ANTÓN ALTO (Autors: la comissió) 3r Premi. VIRGEN DEL REMEDIO-OESTE (Autor: Alejandro Cano) 4t Premi. PLA-HOSPITAL (Autor: Antonio Maestre) 5é Premi. Ex Aequo ALIPARK (Autor. Oscar Tornador) AVDA. COSTABLANCA-ENTREPLAYAS (Autor: Pedro Vte. Baenas)

PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. SÈNECA-AUTOBUSOS (Autor: Emilio Miralles) 2n Premi. CAROLINAS BAJAS (Autor: Alejandro Orenes) 3r Premi. PORT D’ALACANT (Autors: Germans Gómez Fonseca) 4t Premi. ÁNGELES-FELIPE BERGÉ (Autor: Carlos Villanueva) 5é Premi. POLÍGONO DE SAN BLAS (Autor: Andrés Europa)

SISENA CATEGORIA 1r Premi. MERCADO BABEL (Autors: la comissió) 2n Premi. VIRGEN DEL REMEDIO-LA PAZ (Autor: Fco. Javier Capella) 3r Premi. JOSÉ MARÍA PY (Autor: Pedro Espadero 4t Premi. SAN ANTÓN BAJO (Autor: Mauricio Vázquez) 5é Premi. RABASA-POLÍGONO INDUSTRIAL (Autors: la comissió)

BARRAQUES CATEGORIA ESPECIAL 1r Premi. “LO MILLOR DE LA TERRETA” (Autors: la comissió) [Fog.Mercado Central] 2n Premi. “ALACANT JOVE” (Autor: Santiago Alzamora) [Fog. San Antón Alto] 3r Premi. “EL CABASSET” (Autor: José Aznar) [Fog. Maisonnave] PRIMERA CATEGORIA 1r Premi. “GENT JOVE D’AIGUA AL TOLDO” (Autors: La comissió) [Fog. San Antón Bajo] 2n Premi. “PICA I VOLA” (Autor: Francisco Roca) [Fog. Sèneca-Autobusos] 3r Premi. “ÑAS COCA” (Autor: Francisco Roca) [Fog. Plaza de Ruperto Chapí] SEGONA CATEGORIA 1r Premi. “BACORES, TRONS I VÍ” (Autors: la comissió) [Fog. Obra Social del Hogar] 2n Premi. “ COMENÇEM DE NOU” (Autors: la comissió) [Fog. Plaza de Pío XII] 3r Premi. “ OCTANOS Y GOLES” (Autors: Arsenio i Gila) [Fog. Alfonso el Sabio] TERCERA CATEGORIA 1r Premi. “FESTA I VÍ” (Autors: la comissió) [Fog. La Florida] 2n Premi. “TRES DÍES DE GLORIA” (Autors: germans Martínez) [Fog. Rambla de Méndez Núñez] 3r Premi. “LO QUE COSTA FER” (Autors: la comissió) [Fog. Explanada-Puerto-Postiguet] Barraca ‘Lo millor de la terreta’

SEGONA CATEGORIA 1r Premi. BOLA DE ORO (Autor: J. M. Gómez Zaragoza) 2n Premi. PARQUE DE LAS AVENIDAS (Autors: la comissió) [Feta realment per Juan Miguel Gabaldón] Ninot Indultat Infantil

165

Protagonistes

José Luis Pamblanco Ayela L’edil alacantinista que va conjuminar Festes i Turisme

Per Juan Carlos Vizcaíno

En un Alacant com el dels nostres dies, caracteritzat pel seu liberalisme i afortunat mestissatge, s’oculta a vegades el fet que la nostra ciutat sempre va mantenir aqueix caràcter en generacions precedents. Va ser una personalitat forjada per generacions precedents, que van modular la personalitat del nostre poble. Un alacantinisme que es banyava al Mediterrani, amb arrel valenciana, ressons andalusos i ascendència festiva. I una de les figures que més es van caracteritzar en aqueix vessant des dels anys seixanta, va ser José Luis Pamblanco Ayela, de sempre lligat a l’entorn de la nostra Rambla, als voltants de la qual regentava per ascendència familiar un establiment de tintoreria. Nascut el 1934, seria a inicis dels vuitanta quan s’incorpora al Banco Alicantino de Comercio on romandria fins a la seua jubilació. En aqueix interval, pot dir-se que s’incorpora a totes les manifestacions esportives i festives de la ciutat; entrenador de l’equip d’Obras del Puerto, president de la Copa San Pedro, foguerer i barraquer, membre de la filà ‘Sauditas’ dels moros i cristians de Sant Blai i, sobretot, president de la Junta Major de Germandats i Confraries de la Setmana Santa d’Alacant, entre 1989 i 1995. En la seua figura s’arremolinaria tota una visió hedonista i festiva, en la qual sempre es va trobar lligada una considerable capacitat de treball, la qual cosa va suposar que en totes les seues responsabilitats s’obtingueren atractius resultats, i de la qual, la seua experiència al capdavant de la setmana de passió alacantina, seria, potser el seu exponent més valuós.

nic -recordem la seua reacció quan la foguera oficial de 1995 no es va cremar, buscant les responsabilitats en el seu artista, Pedro Espadero-, la veritat és que la inversió municipal en festes va créixer de manera considerable en l’àmbit de les nostres celebracions del foc. La dotació de les fogueres oficials va arribar a duplicar-se en només quatre anys, buscant dignificar l’epicentre festiu de la principal plaça de la ciutat. Aquesta mateixa aportació econòmica es va palesar en l’enorme augment per a la dotació econòmica dels concurses pirotècnics, i ampliant en una mascletà més -el 20 de juny- les disparades a la plaça dels Cavalls. Aquesta aportació s’expressaria igualment en la il·luminació de l’itinerari oficial -la de 1996 va ser d’una brillantor inusitada-.

El destí va permetre a José Luís Pamblanco tenir al seu costat Andrés Lloréns com a nou president de la Comissió Gestora. És probable que en un primer terme no li agradara massa aquesta elecció -hi ha detalls que avalen aquesta tesi- però no és menys cert que prompte es va produir una notable química entre tots dos, en benefici de les nostres principals festes. Sempre receptiu a les novetats emanades per Lloréns i el seu equip -augment de categories i premis, reformes en l’Exposició del Ninot-, aquesta simbiosi prompte va tenir el seu ressò als carrers de la ciutat amb la celebració de les extraordinàries Fogueres de 1996.

Conscient d’aquest bagatge, de la seua espenta a la ciutat, i de l’amistat que els unia des de llarg temps arrere, José Luis Pamblanco acceptarà la crida de Luis Díaz Alperi per a incorporar-se en la llista municipal de la candidatura del Partit Popular en les eleccions municipals del 28 de maig de 1995, en qualitat d’independent. Figurarà en el número cinc d’aquesta, i quan després d’aquells comicis assumisquen el govern municipal, el nostre protagonista es responsabilitzarà de les regidories de Festes i Turisme. Seria l’inici d’una legislatura en la qual sota la seua competència es coneixerà un considerable impuls en l’aportació municipal a les Fogueres, encoratjat pel mateix i nou alcalde Díaz Alperi. De caràcter sempre afable i irresistiblement divertit, però a vegades tendent al volcà-

166

Gener de 1998. Acte de la Casa de València en Barcelona al Palau de Montjuic (Barcelona) [EG]

Mentrestant, Pamblanco aprofitava la seua dualitat en Festes i Turisme per a insuflar a les celebracions alacantines d’una considerable promoció exterior en les fires nacionals i internacionals de la matèria. Va realitzar cuidats fullets i fins i tot vídeos sobre aquestes i tota classe de material publicitari, la qual cosa va redundar en un ràpid creixement de visitants en les festes de juny, que a partir de 1996 van albergar un considerable atractiu turístic, fins al punt que els responsables hotelers normalitzaran des de llavors la celebració de les Fogueres com les millors dates d’ocupació turística fins als dies més cobejats de la temporada estival.

Una altra de les decisions de Pamblanco com a edil de Festes, prolongada fins a l’actualitat, va ser la creació d’un jurat d’elit en la categoria especial -valoraven de manera conjunta tant fogueres grans com infantils situades en ella- que trencaria amb la votació general que aportaven els jurats de les diferents categories i el plantejament d’un debat obert entre tots ells. És cert que, el 1996, quan s’instaura la seua primera composició -irreprotxablement cuidada- va provocar cert recel per part de la resta de jurats. No obstant això, molt prompte aquesta novetat va ser acceptada, la qual cosa avala la seua perdurabilitat.

Persona oberta, festiva i allunyada de protocols, Pamblanco es va veure embolicat en les protestes de certs components de les Fogueres, que el van acusar, al costat de l’alcalde Díaz Alperi, de no observar el corresponent

1998. Disfrutant de la mascletá a la plaça dels Estels [EG]

protocol davant la figura de la bellea del foc, o entendre que la corporació municipal no mostrava interés a acudir als actes de presentacions de bellees. Serien, no obstant això, qüestions menors, davant el revulsiu que va suscitar la seua legislatura 1995-1999 al capdavant de la regidoria de Festes, la dualitat de la qual amb la de Turisme va proporcionar a les celebracions de juny un important al·licient. És convenient recordar com en aquest període s’instauren premis en metàl·lic a les obres efímeres triomfadores de cada categoria adulta, així com en portades de barraca, i fins i tot es va elevar la subvenció municipal a les fogueres de 125.000 a 150.000. Facetes importants totes elles, en una legislatura municipal que en matèria de Fogueres tindria el seu últim element amb la declaració de les nostres festes com a oficials de la ciutat d’Alacant.

José Luis Pamblanco cediria la regidoria de Festes després de les eleccions del 13 de juny de 1999, a les quals concorreria com a número 10 de la llista municipal del Partit Popular -la qual cosa el mantindria en l’equip de govern una legislatura més- al mateix Andrés Lloréns que l’havia acompanyat com a president de la Gestora en el seu propi quadrienni. Pepe va preferir durant molts anys encapçalar l’equip de jurats més festiu i divertit de tots, visitant i valorant any rere any les barraques de la categoria especial, i prolongant aqueixa personalitat oberta, lúdica i irresistiblement alacantina que el segueix caracteritzant hui dia.

167

168

TORNAR A GAUDIR

ARA, SÍ!

Benvolguts amics, veïns i comisionats de la foguera Doctor Bergez Carolinas, em dirigisc a vosaltres com la presidenta infantil de la nostra foguera.

Quan vam presentar l’insòlit llibret del setembre passat, ho vam intuir. Quan al desembre vam fer una cercavila pels nostres carrers, ens va fer gust de glòria. Quan nombroses festes germanes ens han obert el camí, només esperàvem somiar. Però tot arriba, encara que el més desitjat es faça esperar. Després de tres anys de parada festiva -que no emocional- la cita de juny ja la podem fregar amb les mans, amb la nostra ànima. Amb aqueix somriure mal dissimulat que cada vegada més ens naix als foguerers. L’autèntic. El que quasi es veu, és que les Fogueres 2022 són quasi realitat. Un fet del qual aquesta mateixa publicació és prova palpable.

Hem passat dos anys molt durs, dos anys de pandèmia que ningú esperàvem, en la qual, per desgràcia, han mort moltes persones i moltes altres ho han passat molt malament.

En el món de fogueres ha sigut una època dura per a tots els gremis que viuen d’elles (artistes foguerers, indumentaristes, pirotècnics, etc…), ja que alguns han hagut de tancar i uns altres, reinventar-se per a poder sobreviure, però gràcies a les vacunes a poc a poc anem tornant a la normalitat, i enguany per fi podrem celebrar la festa gran de la nostra ciutat LES FOGUERES DE SANT JOAN. Adriana,Valentina i Lucía, com a bellea i dames d’honor de la nostra foguera infantil, sou les màximes representants, només vull dir-vos que gaudiu al màxim aquestes fogueres, que encara que amb una mica de retard és el vostre any, i serà un any històric que mai oblidàreu, jo estaré amb vosaltres per a fer-vos sentir el que sou, unes autèntiques princeses.

I en aquest preàmbul, només em ve al cor una paraula; gratitud. Gratitud a tota la gran família d’aquesta foguera, per haver aguantat en una nau d’incertesa i fins i tot de tristesa, superant amb valentia les envestides d’aquest llarg període sense defallir. Tot això, en una mostra de solidesa, confiança, amor a la nostra Festa i, sobretot, aposta sincera per aquesta foguera que ho és de tots els que en formen part. És una cosa que agraïsc com a presidenta, de tot cor.

M’agradaria dir a tots els xiquets del barri que s’animen a formar part de la nostra comissió, descobrireu com són de divertides les fogueres durant tot l’any.

Gratitud als nostres veïns, que ens continuen veient com a amics i han prolongat amb entusiasme la seua col·laboració. A les nostres precioses dones i xiquetes.

Agrair-vos la vostra dedicació i il·lusió en aquesta llarga espera, bellees i dames d’honor 2020, per fi estan ací les vostres anhelades fogueres. Als comerços i col·laboradors.

A les empreses patrocinadores que continuen oferint-nos el seu suport. A tots aquells als quals esmentar-los el nom d’aquesta comissió els diu alguna cosa. I és a qui l’arribada de les entranyables dates de juny els proporcionarà una satisfacció especial, veure que Doctor Bergez-Carolinas suposa el salconduit amb la nostra entranyable festa.

Aqueixa manera en la qual es conjumina l’esforç, un sentiment de barri, unes activitats de qualitat, unes fogueres cuidades i unes nits envejables, i que ens defineix amb aqueix tracte familiar, pròxim i fester.

Ja solament em queda desitjar-vos a tots unes bones fogueres.

Benvolguts amics i amigues d’aquest districte. Benvolguts companys de les Fogueres.

Ainara Muñoz Meneses

Ja se sent el nostre clima, ja s’allarguen els dies. Ja està en l’ambient. En el desig. En la nostra pròpia personalitat com a alacantins.

Presidenta Infantil

Ara, sí!

Vull també donar les gràcies a les nostres delegades d’infantils, per tot el que feu per la nostra comissió durant tot l’any. Aprofite per a dir als nous comissionats infantils que gaudiu molt de les vostres primeres fogueres amb nosaltres.

No puc oblidar-me de desitjar a la comissió adulta, començant per la seua presidenta, M. José, la vostra bellea i les dames d’honor, Bárbara, María i Alicia, així com a cadascun dels membres que la formeu, que gaudiu d’aquests dies.

Visca la Foguera Doctor Bergez-Carolinas!

Visquen les Fogueres, que ja les tenim ací!

María José Sala Ramón Presidenta 169

Commissió Infantil 2022

Presidenta Ainara Muñoz i Meneses Foguerers infantils Abel Balboa i Lledó Abril Sanz i Blasco Adriana Sánchez i Carrasco África Arenas i Orozco Alba Balboa i Lledó Aránzazu Sánchez i Montoyo Ares Balboa i Lledó Carlota Elia Camps i Artiaga Elena Bogas i Huesca Hugo Sánchez i Carrasco Iker Fernández i Montiel Jimena Blanco i Linares José Montserrat i Nadal Lucia Eugenio i Bertomeu Lucia Fernández i Montiel Michelle Bronner i Sánchez Rafael Giménez i Zaragoza Rocío Pérez i Martínez Sara Pastor i Server Sergio Gómez i Artiaga Sergio Peláez Sofía Gómez i Artiaga Valentina Camps i Artiaga

170

Commissió 2022 Presidenta María José Sala i Ramón Vicepresident primer i tresorer José Miguel García i Berna Vicepresidenta segona Irene Artiaga i Inocencio Vicepresident tercer Carlos Más i Cerdán Secretari Francisco García i Mora Sotssecretària Marina Bañón i González Delegat de Federació Enrique Gómez i Giménez Delegats d’Infantils Pilar Mora i Mateo Sofia Artiaga i Inocencio Raúl García i Apellaniz

Delegades de cobraments Pilar Molina i Díaz Sandra Pérez i Domínguez Delegats artístics Alba Medina i Guzmán Daniel Pérez i Brotons Delegat de llibret Juan Carlos Vizcaíno i Martínez Delegat de recompenses José Antonio Iborra i Esperanza Delegat de fogueres Pablo Fernández i Goig Delegada de flors Maria Aliaga i López Delegada d’anuncis Sara Pérez i Ramón Foguerers Adoración Valverde i Díaz Ainara Amat i Amorós Alejandro Llorens i Escoda Alicia Domínguez i Céspedes Bárbara Rodríguez i Mora César Fuster i Barceló Claudia Moreno i Martínez Elena Campillo i Pérez Héctor Sapena i Sirvent Javier Gisbert i Mendiola José Valeriano Amat i Ramón Juan Antonio García i Valverde Lucía Cáceres i Moreno Lucía Peláez i Huesca María García i Picazo María Martínez i Gallardo Matthieu Camps Natividad Server i Romero Patricia Montiel i Higuero Paula Carbonell i Sevila Pedro Manuel Espadero i Colmenar Pedro Sánchez i Padilla Penélope Meseguer i Algarra Sandra Rodríguez i Maturana Sergio Gómez i Ferrer

171

La Lanostra nostra

commissió

Crònica d’un exercici...

Que només va durar nou mesos Dins de les inesperades i extraordinàries circumstàncies viscudes per les nostres Fogueres -i el conjunt de les manifestacions festives en general- des de mitjan març de 2020, bona part d’elles se cenyeixen al fet fonamental de l’absència de la Festa el 2020 i 2021, que per fortuna deixarà arrere el ja imminent juny amb la recuperació foguerera de 2022. No obstant això, una inusual convocatòria el passat estiu per la part de la Generalitat Valenciana va possibilitar que un gran nombre de comissions apostara per la realització de llibrets per a participar en aquest concurs. De manera indirecta, pot dir-se que aquesta aposta editorial va permetre una estranya i generalitzada obertura d’exercici.

La nostra foguera s’hi va sumar, i fins i tot va realitzar un concorregut acte de presentació de la seua publicació que va concloure en un entranyable sopar de germanor.

Presentació del llibret 2021 (18.9.2021)

Presentació del llibret 2021 (18.9.2021)

Barbacoa nocturna en Florida-Sur (23.10.21)

Cuestació de Cruz Roja (13.11.21)

174

Així doncs, de manera insòlita, l’exercici 2021/2022 es va iniciar en aquells moments. Des de llavors, pot dir-se que la gran família de Doctor Bergez-Carolinas ha sabut prolongar i reactivar l’activitat festera i el contacte entre els seus components, i fins i tot amb els seus veïns i col·laboradors.

Aquesta crònica gràfica evoca alguns d’aqueixos moments.

Instants, on al llarg d’aquest estrany exercici, el foc de la nostra foguera ha romàs inalterablement encès.

Cuestació de Cruz Roja (13.11.21)

Elaboració de felicitacions nadalenques (19.11.21)

Lliurament de recompenses (28.11.21)

Lliurament de recompenses (28.11.21)

Cercavila nadalenca (11.12.21)

Cercavila nadalenca (11.12.21)

Cercavila nadalenca (11.12.21)

Cercavila nadalenca (11.12.21)

175

Participació en el Certamen de Nadales (12.12.22)

Participació en el Certamen de Nadales (12.12.22)

Participació en el Certamen de Nadales (12.12.22)

Sopar de Fogueres Infantil (18.2.22)

Sopar de Fogueres Infantil (18.2.22)

Sopar de Fogueres (19.2.22)

Sopar de Fogueres (19.2.22)

Bitles infantils (27.2.22)

176

Jornada festera en IFA (5.3.22)

Jornada festera en IFA (5.3.22)

Presentació Festes de Carolines (12.3.22)

Festes de Carolines (19.3.22)

Festes de Carolines (19.3.22)

Festes de Carolines (19.3.22)

La nostra bellea, de convivència a Saragossa (Marc 2022)

Diumenge de Rams (10.4.22)

177

Divendres Sant (15.4.22)

Presentació d’esbossos 2022 (29.4.22)

Presentació d’esbossos 2022 (29.4.22)

Presentació d’esbossos 2022 (29.4.22)

Festa del Foc (7.5.22)

Cercavila fogueres del barri de Carolines (15.5.22)

Cercavila fogueres del barri de Carolines (15.5.22)

Cercavila fogueres del barri de Carolines (15.5.22)

178

Barraca Alacant Jove Presidenta Loles Muñoz i Moya Vicepresident Ramón Gil i Rodríguez Tresorer José Muñoz i Moya Secretari José Ángel Cabanes i Azorín Delegada de Federació María Ángeles Soler i Berenguer Delegat d’esports Pedro Javier Nicolás i Amorós Delegats de racó i barraca Sergio Bautista i Villodre Manuel Santana i Bernabeu Vicente Pascual i Monserrat Delegat de barra Pedro Javier Nicolás i Amorós Delegat de llibret Gerardo Hernández i Torres Delegades artístiques Geli Soler i Pujante Marisa Unanua i Pascual

Delegades d’infantils i juvenils Jessica Cano i Roma Reme Soler i Berenguer Delegada de desfilades Eva Pérez i Estela Barraquers Concepción Aracil i Bertomeu Dolores Sempere i Puebla Eva Díaz i Asensi Juanjo de la Cruz Ulises García i Senia Adrián Santana i García Ainhoa Chocero i Muñoz Alejandra Velasco i Seoane Ángela Hernández i Soler Antonio Palacios i Crespo Candela Hernández i Soler Carla Nicolás i Soler Carmelo Santana i García Carmen Bautista i Pérez Eddie Torres i Sempere Estela Bardisa i García Fina Morcillo Gabriel Torres Gabriel Torres i Sempere Hernán Cortés i Gosalbes

Hugo Nicolás i Soler Irene Cabanes i Iglesias Isabel Beas i Flores Izan Sánchez Javier Lahosa i Díaz Joel Sánchez Jorge Bogdanich i Mateaccio José Muñoz i Soler José Vicente i Cano Juan Castillo i Gómez Julio Chocero i Arcos Lara Castillo i Aracil Mª Carmen García i Senia Maider Peciña i Unanua Mar Tendero i Seoane Marcos Palacios i Castillo María del Mar Seoane i Herreros Mireia Castillo i Aracil Nadia Martínez Pablo Cabanes i Iglesias Samuel Cortés i Sempere Samuel Muñoz i Soler Sofía Palacios i Castillo Sonia María Iglesias i Jordá Susana Sempere i Puebla

179

Bellea 2022

Srta. Bárbara Rodríguez i Mora 180

181

Dama d’Honor 2022 Srta. Alicia Domínguez i Céspedes

Dama d’Honor 2022 Srta. María García i Picazo

182

183

Explicació i relació, de tot el que conté,

la Foguera que porta per lema:

“Tots som marionetes?”

EL FOC ENS TORNA A ALACANT ERA JA DE MORTAL NECESSITAT Per fi retorna la Festa i ens provoca l’emoció.

En Alacant aquesta gesta va tenyida de decepció.

En contemplar amb sana enveja als nostres germans de foc.

Compareu la visió tan estreta de les nostres institucions.

Després d’una esquesta amagats o fent crides misteriores.

El nostre foc han interromput amb conseqüències desastroses Això sí, tot son bellees com si fora l’únic al.licient.

Però sentir nostre foc de ‘veres’ ès una cosa que seguiex pendent.

Enhorabona als regidors municipals i federatius.

Malgrat les vostres elucibracions l’esperit de la Festa continua viu. … fins quand?

EL CAPITAL ÉS OMBRA FOSCA PERO ENS SEMBLA SEMPRE MOLT TOSCA Tenim el conte present Acompanyant l’existència.

Sentint una opresiò present que suportem amb paciència

184

El marc del capitalisme ens brinda molta polèmica.

Envolicat en el marasme de veus amb molta estètica.

I patint d’aquest origen tot esclata en greu espressió.

Tots els ciutadans transigueixen en prova de submissió.

Ofereixen un progres col.lectiu o es sinònim de repressió?

Un enigma molt atractiu que demana sempre atenció.

I en aquest moment de la vida que tenim amb molta incertesa.

Tinguem la questió sempre viva però visquem en pau nostra festa.

MES QUE MAI LA ‘CANALLESCA’ APAREIX AMB GANES DE GRESCA Quin calvari que tenim amb els mitjans de comunicaciò.

No fan mes que ìmpedir una bona informació.

Si ens atenim a la pantalla la mirada es lamentable.

Tot és una pura morralla i a penes hi ha res salvable Cal furgar molt Per a trovar informació.

Que les trinxeres no facen por i ofereisquen reflexió.

Però tenim a Juanma Lamet a Alsina, Bustos, Camacho, Latorre, la Méndez, ‘pardiez’!

Amón… periodistas amb ‘gancho’.

Ells i altres moltes potents professionals de gran vocació.

Treballen amb fonament i li posen distinció.

EL TEMPS DELS NOSTRES POLÍTICS CALDRIA VEURE’L AMB ULLS CRÍTICS Tots els dies generen tensió sense pensar en el sentir del poble.

Es clar que hi hauria excepcions però cuesta trovar un polític noble.

Si alguna cosa mereix reduir-se és la nostra administració.

En el seu afany d’ampliar-se amb gent de falsa distinció.

En un context perillós per a la nostra vida normal.

Se’en demana posar la raó al nostre temps ben real.

Això és bastant contundent i de profunda decepció. És una separació prominent quasi amb desesperació.

Paraules gruixudes en el congrés gobernant nomes per als seus votants.

Diputats que no tenen present Lluitar sense descans per la globalitat

ELS EMBOLICS DE LEGISLATURA EM SEMBLEN DROGA DURA La Batet està al servei De l’estimada ‘Sanchidad’.

I es mostra un territori de pròxima indignitat

I en un context polaritzat on ‘rojo’ i ‘facha’ és lo triomfant.

Busquem implantar la serenitat com a norma sempre a dalt.

Apel.lem sempre al respecte del nostre lliure pensament.

Sense que la política coarte el mes noble sentiment.

EN POLITICA ÈS NECESARI APINYAR EL SEU INVENTARI En moment de crisi potent hi ha polítics de sobres. És una cosa tan evident que se a’llunya de les normes.

De Moncloa el seu entorn manté una gran densitat.

Bé trufada d’assessors. És una barbaritat!

El poble pregunta indignat si és necessari aquest dispendi.

Sembla un afronta legal a costa del nostre erari.

Dominat per extremismes actualment prostituits.

Això és el que no te remei i els seus lleons sembles ferits. … de Rufians varis.

El que hauria de ser un centre de tolerancia.

Està mes prop de formar un niu d’extravagància I així dia després de dia sense ánim de solució. És con si Espanya estiguera a la vora de l’extinció.

AIXÒ SI QUE ÉS GRAN SER CARN D’INSTAGRAM! Si vols veure gent ‘guapa’ Ves-te a ‘dotorejar’ a les xarxes.

I així ningú s’escapa De l’aparador amb traques.

185

Tot son prou musculossos.

Tots tenen la seua mascota.

Tots viatgen a llocs vistosos.

Tors transmeten una vida llustrosa

La pandemia farà estralls En aquesta professió.

Funs al punt de fer-la xixines davant una próxima extinció.

Falsedats acolorides com a nova alienació.

Joves amb tautatges i vitamines provocant l’admiració.

Els impostos asfixiants, pressupostos estancats.

Sembla que estiguen imitant Als malalts terminals

I així és l’estafa que provoca la nova cultura banal.

On l’imatge sembla fermosa i no és més que superficial.

I que em diuem del materials a uns preus estratosfèrics?

Estan realment inflamats i a uns costos meteòrics

Compre cremes i moltes ‘xorrades’ que un ‘couch’ envaisca la seua vida.

El cas es sentir-se ‘beldades’ encara que en el fons siga una mentida.

LA PLAGA DEL CONSUMISME EM SEMBLA UN NOU CLASISME La plaga del consumisme es converteix en obsessió.

Estilema del capitalisme envolicada en ambició.

El domini del seu imperi marca l’existéncia diària.

La publicitat ès magisteri de magnitut imaginària.

Per tant els humans engolin tot el que s’envene d’impressió.

Com un veri que tenim en una auténtica invasió.

Amic, li demane atenció no es deix entabanar.

No vaja a caure en la temptació dels seus diners malbanatar Atinga’s a la necessitat fins i tot a vegades done’s un gust.

Més no en la banalitat a veure si s’emporta un disgust.

ELS NOSTRES ARTISTES DE FOGUERES VIURAN UNA AUTÈNTICA DESTROSSA L’artista de Fogueres i de falles, tant dona, fará equilibri de ‘veres’ i el seu esperit s’acordona

186

Les comisión ja tenen el seu potent problemàtica.

I només alguns entenen aquesta deriva sistemàtica.

Senyors amants de la Festa estem en caotica situació.

O ens posem armant la gresca i a l’art le parem atenció Bon Sant Joan ‘22 a tots!

Juan Carlos Vizcaíno

Foguera 2022

Lema: “Però som marionetes?”

Artista: Paco Torres i Josa Tercera Categoria 187

Bellea Infantil 2022 Xiqueta Adriana Sánchez i Carrasco 188

189

Dama d’Honor Infantil 2022 Xiqueta Lucía Eugenio i Bertomeu

Dama d’Honor Infantil 2022 Xiqueta Valentina Camps i Artiaga

190

191

Explicació i relació, de tot el que conté, la Foguera Infantil que porta per lema:

“Escola de màgia ‘Don Fallini’” PER FÍ ES PLANTA LA FOGUERA DESPRÉS D’UNA LLARGA ESPERA Amagada en el taller estava la nostra foguera.

Amb tristesa i sense cumplir el destí que sap li espera.

UN OU INOPORTÚ QUE NO AGRADA A NINGÚ L’hecatombe del gran artista tindrà una greu expressió.

Amb un truc que ens espanta i provoca repulsió.

De sobte veurà la llum i el somriure de Sergiete.

El xiquet dirà ”buuuummmm” A un monument que promet.

El conill no apareixerà al desig del protagonista.

I un ou es berenarà la paciència de l’artista.

Pare i fill són feliços per a oferir a la seua comissió.

Art, llum, colors i matisos, en la potent competició.

UNA CONVERSIÓ MIRACULOSA QUE TAMBÉ VA SER DESASTROSA Menut ‘Fallini’ el decadent el gran rei de les torpesses.

La paloma molt prominent a un elefant dona moltes certeses.

L’ESCOLA DE ‘FALLINI’ EL VELL NO VA TINDRE FONAMENT Desastrosa és l’experiència de ‘Fallini’ el nostre señor.

En instar amb indolència una escola sense atracció.

Mes ‘Fallini’ és molt constant en la seua obstinació, i no li importa el fracàs d’aquesta sublim invenció.

EL BARRET DEL NOSTRE CONILL. QUIN DESASTRE PORTA ENMIG! I l’última i potent invenció d’aquest entranyable personatge, suposarà la plena eclosió d’un considerable desastre.

El conill no sap que fer en aquesta incòmoda situació I el barret va al femer perquè això no té solució

El fracàs del professor alçarà molt els comentaris.

Va demanar la atenció establint un inventari …de catástrofes MAI VA HAVER-HI UN ESCAPISTA COM HOUDINI EN LA GRAN PISTA A l’inici del segle passat una figura esclatarà.

El gran Houdini triomfarà i la seua fama serà mundial.

S’escapoleix de la presó amb una tremenda destresa.

Sempre crida l’atenció molt prop de la proesa SIERRA AMB TORERÍA; SEMBLA UNA CARNISSERIA Serrar els cossos humans és cosa de molta destreza.

I si no s’executa racional es converteix en pura destrossa.

El que hauria d’oferir un moment de diversió, de moment va obrir una expressió greu d’horror.

LA LLISTA DE MAGS FAMOSOS ELS FA SENTIR-SE ORGULLOSOS Des del Copperfield triomfant fins al nostre Juan Tamariz.

El seu art sempre es va renovant bolcant al públic el seu destí.

El Gran Randi recordat, Fu-Manchu provocant terror.

El mag Merlín és referent i als xiquets causa sensació.

I AQUEST GRUP TAN ACOLORIT Al CIRC ESTÀ BENVINGUT I amb tota la nostra il·lusió arriba una explosió de color.

I amb tota nostra il·lusió Llega una explosió de color.

Del circ la màgia és funció i s’exposa amb molta intenció.

De la pista l’alegria ens crida molt l’atenció.

Per a gaudir la fantasia i viure la plena emoció.

I TAMBÉ TÉ LA MÀGIA UNA DEESSA QUE NO ÉS “POTAGIA” Fascinació a la seua constància i al magisteri dels seus sortilegis.

I a més si els posen excel·lència li posen a tot un toc de misteri.

Com si fora una sensació demanada pels xiquets, la dona representa l’actuació de molts trucs sorprenents.

Juan Carlos Vizcaíno

192

Foguera Infantil 2022

Lema: “Escola de màgia ‘Don Fallini’” Artista: Sergio Gómez i Ferrer Primera Categoria 193

Programa de Festes 2022 Diumenge, 19 de juny.

Dijous, 23 de juny.

A partir de les 18:00 i fins a altes hores de la matinada; plantà del nostre monument infantil “Escola de màgia del senyor Fallini”. Una nova joia dissenyada i realitzada per l’artista alacantí Sergio Gómez.

Plantà del nostre Ninot de Carrer Infantil.

Plantà del Racó de Festes.

A les 08:00 hores. Despertà.

A les 10:00 hores. Cercaviles de visita als nostres comerços per a agrair la seua col.laboració en aquesta època tan complicada.

A les 12:00 hores. Passatemps y jocs infantils en el racó.

A les 18:00 hores. Desfilada de disfresses infantils.

A les 19:00 hores. Cercaviles pel barri.

A les 23:00 hores. Revetla en el racó. La gran nit.

Dilluns, 20 de juny.

A les 18:00 hores. Plantà de la nostra foguera adulta “¿Som titelles?”. Tota una obra d’art que l’artista de la Pobla de Vallbona, Paco Torres, ha confeccionat perquè lluïsca en la nostra cantó.

Per la nit, com demana la tradició, ‘Bacores i Coca amb Tonyina’.

Dimarts, 21 de juny.

A les 10:00 hores. Solemne esmorzar fester. La tradició es construix amb dieta d’ou fregit i nyora.

A les 20:00 hores. Desfilada d’Ofrena de Flors.

A les 23:00 hores. Revetla de retrobament.

Divendres, 24 de juny.

A les 08:00 hores. Despertà.

A les 11:00 hores. Cercaviles i visita a la nostra barraca “Alacant Jove”.

A les 20:00 hores. Cercaviles de foc, ens preparem per a la crema de les nostres fogueres.

A les 23:00 hores. Revetla en el racó.

A les 24:00 hores. Palmera des del Castell de Santa Bárbara.

A partir de les 24:00 hores. Cremà dels nostres monuments.

Dimecres, 22 de juny.

A les 08:00 hores. Que es prepare tothom... Despertà!!!

A les 10:30 hores. Desfilada de Lliurament de Premis.

A les 18:00 hores. Cercaviles pels carrers del nostre districte, acompanyat per la xaranga “Los Feos”.

A les 23:00 hores. Revetla en el racó.

194

La comissió de la Foguera Doctor Bergez Carolinas es reserva el dret de modificar i alterar aquells actes que considere oportuns, en base a qualsevol circumstància inesperada.

Publicitat

195

Clinica dental y Médico-estética - Patrocinador de las sonrisas de nuestra Foguera -

Calle San Mateo, 6 Bj 03013 Alicante 966 35 07 13

info@cuerpodent.es www.cuerpodent.com

Juani os desea unas felices fiestas

NUÑEZ GLOBAL S.L. JARDINES - PISCINAS

MONTAJE MANTENIMIENTO RIEGOS SIEMBRA DE CESPED PODA DE ARBOLES TRATAMIENTOS EN GENERAL

TELF: 617 127 666 966081026

asesores | abogados

Jaime

Cabrera

Calle Perú, 3 LOCAL 9 03008 - ALICANTE

965 11 66 14 608 07 37 68 jaimecabrerafotografo@hotmail.com

SANTI

Pescados y Mariscos Os desea unas felices fiestas de Hogueras

Mercado Carolinas Puestos 1 y 2 Mercado Central Puesto 192

Bones Fogueres!

Junts fem més soroll!