Llibret DBC 2023

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023.

Volem mostrar un especial agraïment a,

Santiago Linares i Albert, funcionari de l’Arxiu Municipal d’Alacant per la seua desinteressada ajuda i l’interés mostrat.

Pascual Domínguez i Gonzálvez, Mestre Major del gremi, pel seu temps i els seus valuosos records comptats en el matí del 20 de gener.

Joaquín Rubio i Yáñez, Mestre Major del gremi, per la seua paciència i interés i, sobretot, per suportar contínues interrupcions en el seu treball per part nostra. També per la seua participació en la taula de Mestres Majors del 27 de març.

Pedro Soriano i Moll, Mestre Major del gremi per la seua participació en la taula de Mestres Majors del 27 de març.

Pedro Abad i Marco, Mestre Major del gremi per la seua participació en la taula de Mestres Majors del 27 de març.

Ángel Martí i Jover, Mestre Major del gremi per la seua participació en la taula de Mestres Majors del 27 de març.

Roberto Climent i Cremades, Mestre Artesà del gremi per la seua participació en la taula de Mestres Majors del 27 de març.

Paco Gisbert i Picó, Mestre Artesà del gremi per la seua atenció en la vesprada del 12 d’abril, en el seu taller de Torrellano, i per la documentació i informació que ens va aportar.

Art de Foc

L’art de foc, sí. Quan ho qualifquem així sembla que tot indica que ha de ser passatger, caduc, eventual, i no obstant això tots tenim en els nostres records aquelles obres de punts i tants mestres que van brillar als nostres carrers i que materialment es van esvair per a buscar un xicotet racó en la nostra memòria.

Els materials combustibles: la fusta, la goma, la pintura, el cartó... Van desaparéixer dels nostres barris per a deixar passe a una pasterada de records que cap màquina de neteja, després de la crema, va poder emportar-se.

Aquests arquitectes de l’element clau de la nostra festa de fogueres caminaven una mica desemparats, una mica desinformats i bastant desatesos, per la qual cosa van arribar a la conclusió que entre tots, amb l’ajuda del conjunt d’artistes i buscant assessorament legal i econòmic en qui sabera donar-li-ho podrien madurar, reforçar-se i arribar als nostres dies.

L’objectiu es va aconseguir amb la creació del Gremi d’Artistes de Fogueres i hui tots coneixem a molts dels seus integrants que ens fan reviure les nostres fantasies d’antany cada 18 de juny, quan comencen a alçar les seues obres en els nostres barris.

Forts i units han de continuar perquè a les seues mans estan els futurs records dels nostres flls i també dels nostres nets.

No podem consentir que Alacant perda l’essència del seu art de foc, els nostres creadors de fantasies han de perdurar sempre.

Bibliografa

Arxiu Municipal d’Alacant (AMA)

Hemeroteca de l’Arxiu Municipal Diari “La Verdad”

Diari “Información”

Diari “ABC”

Llibre “En un lugar en el fuego” de Alfredo Aracil Aldeguer

Articles

Revista Festa 1983.

Article: Ya funciona el gremio de artistas de fogueres por Emilia María Gómez.

Llibret Foguera Seneca-Autobusos 2001.

Article: Fabricants d’ilusions: El gremi d’artistes de fogueres Revista Fogueres 2003.

Article: Artistas: experiencias y esperanzas de J. Fernando Ortega

Llibret Foguera Doctor Bergez-Carolinas 2003. 20 anys de fogueres a Doctor Bergez Revista Festa 2008.

Article: Gremio de artistas, 25 años de historia por Pascual Dominguez Gonzálvez Llibret Foguera Doctor Bergez-Carolinas 2022. Els noranta

Anuari del gremi d’artistes de fogueres 2020-2021

Pàgines web

Elcheplaza.es Fogueres de Raval Santiagoalzamora.es Currículum de Santiago Alzamora.

40 anys del Gremi d’Alacant

Foguera Ofcial 1996 - “Metamorfosi” (Ramón Marco)

AQUELLS COMENÇAMENTS DEL GREMI ARTISTES DE FOGUERES DE LA CIUTAT D’ALACANT

“La unió fa la força” o “Junts fem més soroll”, el lema de la Foguera Doctor Bergez Carolines des de la seua fundació allà per l’any 1983, va ser la mateixa consigna que van enarborar aquell grup d’artistes de les Fogueres d’Alacant, al novembre de 1982, quan, després de molts intents de constituir el Gremi d’Artistes, per f, van redactar-ne l’Acta fundacional.

Pedro Valdés que va romandre a Tabarca un mes, documentant-se i convivint amb els seus habitants, per a realitzar aquella Foguera reivindicativa de l’abandó de l’illa.

Acta de Constitució del Gremi d’Artistes de Fogueres

LA DIFUMINADA FIGURA DE L’ARTISTA

Des dels inicis de la festa, el 1928, la responsabilitat de la construcció dels monuments va recaure, principalment, en els artistes plàstics de la ciutat, en la seua majoria pintors. Quasi tots ells alternaven el seu variat treball artístic amb la construcció de fogueres, tenint una formació autodidacta en la majoria de les ocasions o havent-se format en el taller d’un altre artista.

Així podríem esmentar un gran nombre de fgures del pinzell i del modelat com ara José Amat, Francisco Muñoz, Pedro Valdés i un llarg etcètera.

Amb posterioritat, ja en els anys 40, la participació dels pintors va anar decaent i es va anar gestant una generació d’artesans que van fer de la construcció de Fogueres la seua ocupació professional. Així, l’ofci de constructor es va anar consolidant i l’aprenentatge de l’ofci va anar prenent forma a través de l’ensenyament en els tallers.

Rambla de Méndez Núñez, 1935 “L’illa oblidada”

(Adrián Carrillo i Pedro Valdés)

ELS AVANTATGES DE CAMINAR EN COMPANYIA

Aqueixos artistes, en aquells dies del cartó i el pinzell, ja en els anys 50, senten la necessitat d’unir-se i formar un col·lectiu que defense la seguretat del seu treball.

Així, alguns dels artistes de Fogueres, com ara Juan Capella, Jaime Ginés, Ramón Marco, Julio Esplá i alguns altres, es van plantejar la necessitat d’agremiar-se.

Foguera Hernán Cortés, 1929 “

José Amat Martínez

No obstant això, mancant del suport ofcial i no existint bona connexió entre els mateixos artistes, va ser difícil donar forma i contingut a la corporació durant aquesta dècada.

Ja en la dècada dels anys 60, concretament a l’agost de 1968, professionals de la talla de Ramón Marco “el Mestre”, Remigio Soler, Pascual Domínguez, aprenent en aquells dies d’aquest últim, i uns altres, “van mantenir una reunió per a intentar organitzar el tema del Gremi”, tal com ens va contar el Mestre Pascual Domínguez en una entrevista que ens va concedir un fred matí de gener, en la qual la calor de la “cremà”, de tantes i tantes fogueres plantades, ens va entebeir la xarrada.

Ja a l’octubre de 1982 es redacta la primera Acta del Gremi d’Artistes de Fogueres en la qual es detallen els històrics intents de formació del Gremi d’Artistes i se’n determina el nomenament de la junta directiva, per votació celebrada en la Comissió Gestora i a la qual van assistir tots els artistes, i de l’advocat que a partir d’aqueix moment s’ocuparia dels temes legals del Gremi.

El mateix Pascual Domínguez ens va transmetre que un dels principals impulsors per a la creació del Gremi d’Artistes va ser Jacinto Masanet Gomis, president de la Gestora durant els exercicis 1980 a 1983, que sempre va actuar en benefci dels artistes de Fogueres, aconseguint fns i tot naus en el barri de Babel per a aquells artistes que no disposaven de taller. Artistes de la talla d’Arsenio Carrasco, Mauricio Gómez o Armando López Sarabia disposaven de taller en una nau situada en les antigues cotxeres de tramvies.

Però és, no obstant això, al començament de la dècada dels 80 quan el Gremi d’Artistes de Fogueres aconsegueix materialitzar-se amb la premissa fonamental de defensar els interessos dels seus membres, evitant, en la mesura que siga possible, l’intrusisme dels artistes d’altres zones, i, sobretot, fomentar la productivitat, la qualitat dels treballs i la regulació de l’ofci. Era clar que treballant “per lliure” l’artista estava a la mercè dels interessos, les necessitats o els contratemps de les diferents comissions de Fogueres.

Burocràticament, el Gremi d’Artistes es va constituir com a tal al novembre de 1982, quan es va fundar l’Acta constitucional i es nomena una directiva de professionals que pretenien aconseguir la unió i la força de tots els artistes i que en les persones de Juan Capella Guillén, com a president, Ángel Martín Jover, com a vicepresident, Julio Esplá Martínez, com a secretari i Francisco Granja Velázquez, com a tresorer, va descansar el pes de l’organització i la regulació d’aquells costosos començaments.

Ramón Marco en el seu taller Remigio Soler

Jacinto Masanet Gomis

Van mantenir una reunió per a intentar organitzar el tema del Gremi

Primera Acta del Gremi d’Artistes

El Gremi d’Artistes es va constituir al novembre de 1982

PER FI ES CONSTITUEIX EL GRUP OFICIAL DE PROFESSIONALS DE L’OFICI

Amb millor o pitjor sort, el Gremi d’Artistes de Fogueres va començar el seu camí ofcial el dia 15 de novembre de 1982, quan es decideix constituir la “Associació Gremi d’Artistes Constructors de Fogueres d’Alacant”, reunida la Junta Constituent a les 20.00 h, i regulada tal constitució a l’empara de la Llei 19/1977, d’1 d’abril, sobre regulació del Dret d’Associació Sindical.

El dia 30 de novembre de 1982 és signada l’Acta de Constitució pel president, Juan Capella Guillén i pel secretari, Julio Esplá Martínez, Acta que és presentada, juntament amb els Estatuts de l’organització, en la Direcció Provincial del Ministeri de Treball i Seguretat Social, el dia 6 de desembre de 1982.

És el dia 10 de gener de 1983 quan el Ministeri de Treball i Seguretat Social certifca l’adquisició de personalitat jurídica i la capacitat d’obrar de l’Organització Professional denominada Gremi d’Artistes Constructors de Fogueres d’Alacant.

Els primers Estatuts van ser aprovats amb un total de 47 articles i dues disposicions fnals. Es tractava d’un llibret, de només 12 pàgines, on es van enumerar les fnalitats de la corporació i els seus principals objectius: confrmar la producció, regular els preus i donar suport als seus integrants, bases fonamentals de qualsevol associació gremial.

1992 - Festa del 10é aniversari del Gremi

Certifcat d’adquisició de personalitat jurídica i plena capacitat d’obrar del Gremi

Els primers Estatuts es van aprovar amb 47 articles

Així, en l’article 1r del Títol I dels Estatuts, el Gremi d’Artistes queda defnit com “una corporació que integra totes aquelles persones, naturals o jurídiques, les quals, reunint les condicions legals exigides per a la seua consideració artesana, realitzen activitats relacionades amb la festa de Fogueres a Alacant, considerades des del punt de vista artístic i econòmic”.

Tot i així, i tal com ens va contar Pascual Domínguez, “seguia sense existir unió entre els integrants del Gremi, ja que continuava havent-hi molta competència entre els artistes per a optar a les millors Fogueres, tant de categoria Especial com de Primera categoria”.

Pascual ens va contar que el Gremi d’Artistes tampoc va tenir bona acceptació entre les Comissions de Fogueres, generant-se “mal rotllo” entre ambdós col·lectius, ja que un desconfava de les actuacions que l’altre poguera arribar a realitzar.

AQUELLS PRIMERS PASSOS

La màxima pretensió de la corporació va ser revaloritzar la fgura de l’Artista i per tant, el seu treball, evitant d’aquesta manera asprors entre els integrants i aconseguint un suport humà i jurídic, que sempre ve bé en qualsevol tipus de negoci. I les Fogueres, no oblidem que eren i continuen sent un negoci del qual vivien bastants famílies a Alacant. Eren un negoci d’artistes als quals els faltava assessorament legal i ull clínic, mà dreta que a vegades desconeixia el que feia l’esquerra i en defnitiva, una teulada on protegir-se de les inclemències del seu ofci.

Es va començar a “perseguir que aquesta professió fora una professió digna, que tinguera futur, que tinguera vitalitat i que tinguera respecte pels companys i pel treball dels altres, respecte sa, encara que fora competint entre ells”, tal com ens va contar Joaquín Rubio, el Mestre Major actual del Gremi.

Amb la fundació del Gremi els treballs dels artistes passen a ser coordinats i supervisats per ell, per a d’aquesta manera, entre moltes altres coses, evitar que cap actuació particular d’algun agremiat poguera interferir en el treball dels altres membres, regulant així les relacions entre comissions i artistes. D’aquesta manera, si algun artista “entrava en tractes” amb alguna Comissió de Fogueres, segons ens va contar Pascual Domínguez, havia de comunicar-ho al Gremi, evitant així que cap altra associació entrara en tractes amb el mateix artista.

Més tard, aquestes relacions entre els agremiats i els integrants de les comissions es van regular, més a consciència, en els esmentats Estatuts, concretament en l’article 30, on s’establia que “no podia succeir que algun constructor estiguera en relació amb més de cinc comissions alhora, sense haver formalitzat contracte”.

Quant a aquesta falta de cohesió i l’escassa confança entre els seus membres, cal esmentar, tal i com ens va transmetre el mestre Domínguez, que, des dels seus inicis, al tercer any des de la seua constitució, el Gremi d’Artistes va començar a concedir premis a les diferents Fogueres, als monuments que els mateixos artistes plantaven. No obstant això, la suspicàcia i la desconfança que es generava entre ells els va obligar a suspendre aqueixos premis, que estaven sent esguitats per l’’amiguisme’ i pel pagament de favors.

Per això, al tercer any de concedir-los es van suspendre i van començar a atorgar-se els de “Foguera Exemplar”.

Aquest premi era concedit a les Comissions, ja no al monument, per a aconseguir que hi haguera un acostament entre els artistes i les Fogueres. Així, amb aquest nou premi es pretenia recompensar aquelles Fogueres que complien amb els terminis, realitzaven els pagaments que s’havien concertat, ajudaven a l’hora de la “plantà” i del transport del monument i, en defnitiva, facilitaven la labor de l’artista. Aquest guardó també va durar poc temps i aquests premis també van haver de ser suprimits perquè, inevitablement, hi havia relació entre l’atorgament dels premis i els futurs contractes amb aqueixes comissions premiades i d’aquesta manera la resta d’integrants del Gremi van començar a desconfar.

En els principis del Gremi era tal la imparcialitat que s’exigia, ens conta Pascual Domínguez, que “els integrants del Gremi no podien ser de cap comissió i no obstant això ara quasi tots els artistes estan en una o en més d’una”.

Posteriorment, es va crear el premi del Gremi d’Artistes “a la Fidelitat”, el qual era concedit a aquelles Fogueres que havien plantat consecutivament amb el mateix artista més de 20 anys o amb artistes del Gremi de forma continuada durant 20 anys. Aquests premis hui dia es continuen atorgant i la nostra Foguera Doctor Bergez Carolines va tenir l’honor de rebre’l l’any 2012, premi al qual farem especial menció en un altre apartat.

Al Gremi hi havia molta competència entre els artistes per a optar a les millors Fogueres

En els principis del Gremi els integrants no podien ser de cap comissió

Document de signatura de contracte amb l’advocat

A partir de la creació del Gremi les incidències que inevitablement sorgien tots els anys, segons Pascual, van començar a resoldre’s entre els diferents advocats: els del Gremi, els de la Gestora de Fogueres i els de les diferents comissions.

Quant a això, cal esmentar el primer dels advocats, que va passar a defensar els interessos i els drets dels agremiats, el Sr. José María López Coig, lletrat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’Alacant.

Quant al tema econòmic, Pascual Domínguez ens va contar que “el fnançament del Gremi d’Artistes, en els seus començaments, es realitzava mitjançant les quotes dels membres integrants, mil pessetes mensuals per membre, independentment del grup al qual estingueren adscrits. Altres mitjans de fnançament eren les diferents loteries que es venien, les rifes, les aportacions econòmiques que la Corporació municipal realitzava, etc”.

ELS PRIMERS INTEGRANTS DEL GREMI

En un primer moment, tal com ens conta Pascual Domínguez, “ l’ordre de prelació per a passar a formar part del Gremi era, en principi els artistes que estaven en actiu que es dedicaven a construir fogueres, barraques, carrosses, etc., després els flls d’aquests i fnalment, els que s’anaven examinant, havent de ser la seua primera foguera avaluada pel Gremi i per descomptat, aprovar, per a poder ingressar com a membre de la corporació ”.

Document de signatura de contracte amb l’advocat

Així, l’ingrés en aquest col·lectiu s’havia de realitzar a través d’un examen, que avaluava els coneixements i les aptituds que tenia el candidat, examen que consistia en la construcció d’una foguera, la qual seria garantia del seu futur treball.

Els primers integrants en van ser 26, dels quals 18 tenien el Carnet de Grup A o de color crema, per als artistes veterans i 8 tenien el Carnet de Grup B o de color verd, joves que durant dos anys consecutius es veien en la necessitat de construir monuments infantils, barraques, o fogueres de poc pressupost.

Els de Grup A construïen, sobretot, Fogueres adultes i eren els que es relacionen a continuació:

• Juan Capella Guillén

• Ángel Martín Jover

Julio Esplá Martínez

Francisco Granja Velázquez

Ramón Marco Marco

Mauricio Gómez Martínez

• José Abad Martínez

• Pedro Soriano Moll

Pascual Domínguez Gonzálvez

Armando López Sarabia

José Muñoz Fructuoso

• Javier Mayor León

• Antonio Asensi Galiana

Tomás Gosálvez Giménez

Vicente Giménez Sánchez

Francisco García Parra

Arsenio Carrasco Jorge

• Francisco Granja Camarasa

José María López Coig (Pàg. 1)

José María López Coig (Pàg. 2)

Els del Grup B construïen fogueres infantils solament i eren els següents:

• Francisco Juan Navarro

Juan Carlos Asensi Carrasco

Francisco Javier Capella Pérez

Pedro Luis Sirvent Gil

Juan José Baldó Triguero

• José Abad Marco

• Javier Pastor Mollet

José María Blazco Sánchez

Per a passar del grup B a l’A, inevitablement, era necessari examinar-se, i per descomptat, aprovar, existint la possibilitat de poder examinar-se durant 3 anys consecutius i si fnalment no aprovaven no podien passar a formar part del Gremi d’Artistes de Fogueres.

ELS DIRECTORS D’AQUESTA ORQUESTRA

La directiva, que ha estat formada per homes que de manera altruista han dedicat part del seu temps al conjunt dels artistes alacantins, segons paraules del seu actual president, Joaquín Rubio, ha anat canviant al llarg de la història del Gremi.

Els mestres majors sempre han estat abrigallats per “equips directius que han emprat el seu temps a fer del Gremi d’Artistes una cosa més gran que la d’un mateix”, segons paraules de Joaquín.

Així, s’han anat succeint com a Mestres Majors del Gremi diferents artistes, podent establir-se huit períodes, en funció de l’equip de govern i sobretot del president nomenat i votat pels diferents membres del Gremi, per a representar-los i dirigir-los.

Així podem establir:

1r període.- Juan Capella Guillén, de novembre de 1982 a octubre de 1989.

2n període.- Pascual Domínguez Gonzálvez, d’octubre de 1989 a novembre 1991.

3r període.- Pedro Soriano Moll, del 21 de novembre de 1991 al 25 de novembre de 1991.

4t període.- Pascual Domínguez Gonzálvez, de desembre de 1991 a desembre de 1994.

5é període.- Ángel Martín Jover, de desembre de 1994 a desembre de 1996.

Grans autors van anar examinant-se i van passar a formar part del Gremi, entre ells, Javier Gómez Morollón, Juan Alberto Navarro, Mauricio Gómez Fonseca, José Manuel García Esquivá (Pachi), etc.

Sobre les arrels d’aquests professionals s’ha sustentat el Gremi durant aquests 40 anys i encara per elles se sosté hui dia.

D’aquests primers associats només continuen agremiats Pedro Soriano Moll, Ángel Martín Jover, Pascual Domínguez Gonzálvez, Francisco Granja Camarasa i Francisco Juan Navarro, continuant agremiat i a més en actiu, Juan Carlos Asensi Carrasco.

6é període.- Pascual Domínguez González, de desembre de 1996 a setembre de 2011.

7é període.- Pedro Abad Marco, del 19 de setembre de 2011 a octubre de 2015.

8é període.- Joaquín Rubio Yañez, des d’octubre de 2015 fns a l’actualitat.

Pascual Domínguez Gonzálvez va ostentar el càrrec de Mestre Major del Gremi durant més de 20 anys de manera discontínua.

Per la seua part, Pedro Abad Marco, amb el vot dels joves, va desbancar Pascual Domínguez al setembre de l’any 2011.

Gràcies a grans artistes s’ha sustentat el Gremi durant 40 anys

En l’actualitat és Joaquín Rubio Yáñez qui ostenta el càrrec de Mestre Major del Gremi, amb la particularitat que és l’únic Mestre Major que no és d’Alacant, perquè el seu lloc de naixement va ser Elda. Porta agremiat des de l’any 2002 i porta 8 anys dirigint el Gremi, concretament des d’octubre de l’any 2015, i durant aquest temps la seua principal premissa ha sigut “revertir la idea que els artistes alacantins tinguen cada any menys fogueres per a construir”, segons paraules del mateix Joaquín.

Sempre es va pretendre que la professió estiguera homologada a nivell nacional, ens va contar Pascual, perseguint l’objectiu que es poguera obtenir el Títol de FP a “nivell nacional”, per a la qual cosa, amb Sergio Gómez, es van desplaçar a Madrid per a intentar aconseguir-ho.

En l’actualitat qualsevol que tinga un títol pot plantar, segons ens va contar Pascual Domínguez, encara que no és necessari estar agremiats per a plantar, això sí, als constructors que no estan agremiats se’ls denomina “pirates”. En un capítol posterior s’abordarà l’actualitat del Gremi i de la professió d’artista de Fogueres i Falles i els diferents cursos impartits per mestres artesans del Gremi

LES DIFERENTS SEUS DEL GREMI

A causa del fnançament limitat amb el qual ha comptat l’associació, una altra difcultat ha sigut, des dels inicis, l’establiment d’una seu on poder reunir-se i on establir el domicili fscal del Gremi. Així, Pascual Domínguez ens va contar els periples i el pelegrinatge als quals es va enfrontar el Gremi en la seua recerca de seu o lloc on emplaçar les reunions del Gremi i els escassos documents que podien atresorar.

Així, ens conta Pascual que en un primer moment van començar a reunir-se en la seu dels moros i cristians de Sant Blai, per mitjà de Julio Esplá, que en aquells dies era el secretari del Gremi i que coneixia algú, però per a poder realitzar allí les reunions, ens conta entre riures Pascual, era obligat consumir. També ens va recalcar que en aqueixes primeres reunions era molt complicat unifcar criteris, i per tant, arribar a acords era pràcticament impossible.

Quan Julio Esplá va deixar de ser secretari del Gremi, el 1984, van començar a reunir-se a la “Casa del Foguerer”, que es trobava al costat de Comissaria al carrer de Pascual Pérez. Va ser en aqueix moment i amb el cessament d’Esplá quan va tenir lloc el primer canvi en la directiva del Gremi, passant a ser secretari Pascual Domínguez.

Posteriorment, Juan Capella va aconseguir una aula prefabricada, en molt males condicions, darrere de l’estadi José Rico Pérez. Aquesta aula es va restaurar, es va arreglar el paviment, es va col·locar un cel ras, construint-se, en defnitiva, un bon despatx, amb l’ajuda de tots els integrants del Gremi. No obstant això, allí només es van arribar a realitzar sis o set reunions, ja que l’alcalde José Luis Lassaletta els va anunciar que aquella aula estava destinada a “Proyecto Hombre” i l’havien de retornar.

Més tard, en el mateix enclavament, però ara en el pavelló central de les edifcacions existents darrere de l’estadi, també van intentar fundar la seu del Gremi, però aquesta vegada els inconvenients van venir per part de la banda de música municipal, els assajos de la qual en el local del costat difcultaven les reunions del Gremi, ja que no podien sentir-se els uns als altres, segons ens va contar Pascual Dominguez.

Fins i tot les reunions del Gremi van tenir lloc damunt d’un cotxe al pati central de les edifcacions de darrere de l’estadi esmentades, la qual cosa va provocar que arribaren a eixir en la premsa les pèssimes condicions en què es trobava el Gremi i la falta de local per a les seues reunions.

Despatxe del Gremi d’Artistes a Casa de la Festa

Placa del Gremi d’Artistes a Casa de la Festa

Sempre es va pretendre que la professió estiguera homologada a nivell nacional

La seu del Gremi es va establir a la Casa de la Festa

Així, alguns bars van oferir les seues instal·lacions perquè tingueren lloc les assemblees, sent seu durant un escàs temps el famós i rememorat “Rincón Bohemio”, al Barri o l’enyorada “La Hamburguesa Dorada”.

Sent president Ángel Martín, del 1993 al 1995, es va instituir com a seu del Gremi un local al carrer d’Alcalá Galiano que va ser inaugurat per l’alcalde Ángel Luna.

Posteriorment, es va comprar un habitatge de planta baixa a la Colònia Requena, de tal manera que els que van pagar derrama per a la seua compra van estar exempts de pagar quota durant molts anys, segons Pascual. Aquesta planta baixa encara és hui dia propietat del Gremi d’Artistes, trobant-se llogada i per tant, el Gremi obté algun ingrés d’aquest lloguer.

És ja defnitivament a la Casa de la Festa situada a la Rambla, des de la seua inauguració, el 25 de febrer de 2003, on es va establir la seu del Gremi i és ací, en la segona planta, en un xicotet despatx, on realitzen les seues reunions, destacant, entre elles, la primera que es realitza després de les festes de Fogueres, on s’analitzen les incidències que han tingut lloc en el transcurs d’aquestes, se signen contractes o es comuniquen impagaments, en defnitiva es vetla per l’artista agremiat.

COM CONCEP EL GREMI EL MONUMENT

En els seus començaments alguns aspectes que passen a estar fxats pel Gremi són les dimensions de les Fogueres, el nombre de ninots i la qualitat dels treballs, establint-se categories en funció dels anys que portava construint un artista i els treballs que havia realitzat al llarg de la seua carrera. Així, els membres del Gremi podien posseir el Carnet del Grup A, per als artistes més veterans o bé el Carnet del Grup B, per als artistes més joves o menys experimentats.

múltiples materials, com el fang, el cartó, el suro i un llarg etcètera, tal com ens contava Joaquín Rubio.

El foguerer i l’espectador en general sempre han tingut la ment oberta a trobar-se amb qualsevol mena d’acabat, de monumentalitat, d’expressió artística. A Alacant s’ha tingut llibertat, s’ha intentat evitar l’encotillament de les Falles de València, que també han evolucionat, ens transmet emocionat Joaquín Rubio.

En l’actualitat, amb la construcció del monument, la Foguera, es busca que agrade, que acontente el públic, encara que siga a costa de copiar això que ens porten de fora i que ací, a Alacant, és un èxit, ens revela Joaquín.

A Alacant s’ha consagrat un estil, un art i una estètica que ja està en la història de les Fogueres i això gràcies als artistes alacantins, gràcies als artesans del Gremi de les Fogueres.

Al gener de 2005 l’Ajuntament d’Alacant, la Federació de Fogueres, llavors denominada Comissió Gestora i el mateix Gremi d’Artistes de Fogueres d’Alacant van articular les bases reguladores dels concursos de Fogueres.

No obstant això, la principal consigna, que els constructors de Fogueres han reivindicat sempre, és que els monuments són l’’Ànima absoluta’ de la festa, sent, no obstant això, en moltes ocasions, els grans oblidats.

En infnitat de cartel·les de les Fogueres s’ha denunciat, per part dels artistes, la falta d’interés que per a algunes comissions té la construcció i el pressupost destinat al monument, que en moltes ocasions ha sigut desbancat per altres capítols de la festa.

A Alacant, al llarg de la història del Gremi, s’ha provat, s’ha experimentat, s’han practicat diferents estils, s’han utilitzat diferents tècniques i empleat

Caràtula de les Bases reguladores del Concurs de Fogueres

A Alacant s’ha consagrat un estil, un art i una estètica que ja està en la història de les Fogueres

Els criteris valorats per a atorgar els diferents premis són els referits en la Base Novena del reglament de concursos de fogueres i són els detallats a continuació:

L’Estilització de la Foguera: trets que han conformat la denominada “estètica alacantina” com ara fgures estilitzades, motius geomètrics, simetria, etc.

• El Modelatge, considerant-se la qualitat i la quantitat dels motius o fgures modelats en el monument, així com la seua disposició en aquest, considerant-se com a aspecte negatiu la presència de ninots o fgures no originals.

• La Creativitat, destacant-se la innovació en el monument, dins del seguiment de l’estètica pròpia de les fogueres, i la utilització de noves tècniques i materials.

• L’Equilibri: valorant-se els jocs d’equilibri i la correcta aplicació dels espais buits, sense que existisquen riscos innecessaris.

• El Cromatisme: es valorarà la qualitat de la pintura, tant si s’opta per tècnica de pintura en mat, lluentor o la combinació de totes dues i la utilització de colors clars…

• Proporcionalitat: es valorarà la proporció entre el volum de la foguera i l’entorn en què es planta.

• Crítica i contingut: en les Fogueres adultes es qualifcarà el contingut crític del monument, destacant el seu sentit de l’humor, desenvolupament del tema i capacitat d’observació d’aquest. La temàtica pot ser local o general. Es valorarà com a positiu el contingut literari de les cartel·les i la bona redacció dels versos d’aquestes, així com el correcte ús del bilingüisme (castellà i valencià).

Si es valoraren tots aquests aspectes de manera rigorosa, s’estaria fent molt més per l’art de les Fogueres i pels artistes alacantins que amb totes les subvencions i tots els premis en metàl·lic que s’atorguen en el Concurs de Fogueres.

Però falta molt per a conscienciar-se d’aquest fet.

EL PRESENT

En el Gremi, hui dia, hi ha diferències generacionals que confronten tècniques i idees però que al mateix temps enriqueixen el resultat fnal.

Hi ha molta gent jove que entra al Gremi i que conviu i aprén dels que encara, després de molts anys de creacions, continuen plantant cada any les seues obres a Alacant, a València, a Borriana, i un llarg etc.

Joaquín ens conta que “tot ha canviat, tot s’ha revolucionat, perquè fer fogueres és una evolució i una revolució… ja que l’artista es reinventa, empra nous materials i tècniques. De les tècniques del cartó antigues, ja no s’utilitza res”.

Hui dia podria dir-se que l’associació és provincial, perquè hi ha molts artistes d’altres poblacions d’Alacant.

El Gremi d’Artistes actualment es caracteritza per l’exercici de construir fogueres, falles, decorats, Nadal… el que faça falta, segons ens conta Joaquín. El Gremi és actualment alguna cosa més perquè realitza decorats, construeix grans fgures de Nadal, fa tematitzacions, contribueix en la recreació de parcs temàtics, etc…

Afortunadament, en la Pandèmia de 2020 i els anys següents, les ajudes que van rebre els artistes agremiats van ser proporcionades per l’Ajuntament d’Alacant i la Diputació Provincial mitjançant l’oferta de treball, perquè d’aquesta manera els artistes pogueren subsistir i no desaparéixer amb les adversitats.

En l’actualitat l’ajuda de les corporacions locals la major part de les vegades, si no totes, es materialitza a costejar diferents cursos que contribueixen a la formació de professionals o d’aspirants que treballaran en el món de les Fogueres. Així, la Diputació, per part seua, ha subvencionat l’organització de diferents cursos, com per exemple el “Curs intensiu de Modelat 3D i disseny 2D” per un import per a aquest últim exercici de 27.000 euros.

Diari “Información”, 20 de juny de 1991

Foguera Benalúa 1981 - “Amanecer” (Pedro Soriano)

Per la seua part, l’Ajuntament d’Alacant, al seu torn, subvenciona un curs, a través de l’Agència Local de Desenvolupament, que és gratuït i que té 300 hores de duració, la fnalitat del qual és que els alumnes que reben aquestes classes, teòriques i pràctiques, puguen inscriure’s en el Gremi d’Artistes, gràcies a l’estimulació de les seues capacitats creatives. Les classes impartides donen a conèixer tot el procés que comporta la construcció d’una foguera: el disseny, el modelat, la presa de mesuraments, la pintura, etc. En el curs s’imparteixen matèries com tècniques de representació gràfca, d’emotlament, de construcció d’estructures, d’assemblat i acabat de fgures, muntatge de grans estructures que es realitza en tallers d’artistes alacantins, etc.

En l’actualitat, el Gremi construeix més falles que en tots els 40 anys que té de vida, per a València i per a les poblacions on se celebren falles, estant els artistes alacantins en l’agenda de totes elles, segons ens va comentar Joaquín Rubio en la taula redona….

També es té l’oportunitat, amb La Ciutat de la Llum, de proporcionar bons professionals de les arts plàstiques i bons tallers, per a la qual cosa continuen demanant l’ajuda de les institucions per a d’aquesta manera tenir una “Ciutat de la Fogueres” i un edifci que puga albergar el Gremi que es mostre com un atractiu de la ciutat a tants i tants turistes que ens visiten, atrets pel nostre bon clima i que poden descobrir que l’art i el color de les Fogueres que ací es construeixen és també un altre atractiu per a ser visitada.

A poc a poc la formació dels interessats a aprendre l’ofci s’ha anat regularitzant, gràcies als cursos d’artista constructor de fogueres impartits per membres del Gremi i organitzats i fnançats per l’Ajuntament d’Alacant i recentment amb la creació del Grau Superior d’Artista Foguerer i Construcció d’Escenografes, que equipararà els constructors de fogueres amb altres professionals i projectarà l’ofci cap al futur.

Recentment i, sobretot, des que es va obtenir el Document de Qualifcació Artesana, la Generalitat Valenciana ha començat a subvencionar materials, mitjans de transport, eines, etc.

Actualment, segons ens conta Joaquín Rubio i Paco Gisbert, el Gremi d’Artistes està integrat per 54 artistes, no tots en actiu, ja que hi ha artesans que s’estan dedicant actualment a altres menesters però no per això han deixat de ser membres del Gremi.

Existeixen dos maneres d’accedir a l’associació:

La primera, es podria denominar la “Manera Tradicional”, consistent en l’adquisició, per part de l’aspirant, d’una experiència d’un mínim de 2 anys en el taller d’un artista.

Es realitza un examen que consta de dos parts:

La part teòrica es realitza en el taller d’un artista del Gremi, en el qual l’aprenent, durant els cinc dies de la setmana elabora els diferents exercicis que li manen fer, fns a conéixer tots els processos que intervenen en la construcció de Fogueres.

Les diferents proves a realitzar, que seran puntuables, són:

• Realització d’una xicoteta maqueta de plastilina, per a veure la destresa que es té en el seu modelat, que substitueix l’antic modelat de fang. Creació d’un ninot complet en suro, amb el seu procés complet d’acabat, on només es pinta el cap i així es comprova la seua destresa amb la pintura.

• Construcció d’una estructura de fusta.

• Dibuix d’un esbós a color.

Realització de l’esbós en fusteria. Test referent a preguntes sobre la professió des del punt de vista administratiu, on s’estudia l’IVA, els diferents formularis que han de completar els autònoms, etc… i tota la part empresarial de l’artista de Fogueres.

Foguera Carolines Altes 1996 - “Cinefília” (Paco Juan)

La Generalitat Valenciana ha començat a subvencionar materials, mitjans de transport, eines, etc.

També forma part de l’examen una “prova sorpresa”, que per exemple pot consistir en el fet que per a un temps establit s’haja de realitzar alguna peça en concret…, com per exemple, pot ser una pedra totalment acabada… la prova consisteix a solucionar ràpidament algun contratemps que se’ls puga donar, alguna peça que hagen de construir de manera inesperada en poc temps i veure els recursos amb els quals compta el que s’examina.

Quan se superen totes les proves referides, es passa a ser artista en examen, examinant-se’l amb una foguera adulta.

Pot haver-hi agremiats que no s’han examinat amb una foguera adulta, sinó que sempre construeixen fogueres infantils i no per això deixen de formar part del Gremi d’Artistes.

L’altra manera d’accés al Gremi d’Artistes és a través del cicle formatiu de grau superior, que s’imparteix en l’Institut d’Educació Secundària “Les Llomes”, en Joan XXIII, denominat Grau Superior Artista Faller i Construcció d’Escenografes. En ell, els alumnes reben classes durant dos anys, amb un total de 2.000 hores en les quals assisteixen a classe, més les pràctiques que rebran posteriorment.

Aquests alumnes poden sol·licitar l’accés al Gremi, convalidant-se’ls la part teòrica del mètode tradicional amb els dos anys de formació de FP, però la part pràctica serà controlada rigorosament, ja que no han tingut la preparació d’un taller i per tant, necessiten major seguiment i comprovar la seua evolució, per la qual cosa la convocatòria es desenvoluparà durant 5 anys, a examinar-ne 3, tenint durant el primer any tots els treballs aprovats per a poder continuar.

En l’actualitat els 54 integrants del Gremi d’Artistes són els que es relacionen a continuació, indicant en el llistat la data d’ingrés d’aquests:

Es passa a ser artista en examen quan se superen totes les proves referides

Foguera Ofcial 2003 - “El miracle de la festa” (Pedro Abad)

Foguera Plaza de Santa María 1999 - “Adeu” (Paco Gisbert)

Foguera Ofcial 2008 - “Alacant és mar” (Fran Esplá)

Nom de l’artista Data d’ingrés en el Gremi

Pascual Domínguez Gonzálvez octubre 1983

Francisco Granja Camarasa març 1984

Francisco Juan Navarro juliol 1984

Juan Carlos Asensi Carrasco juliol 1985

Pedro Espadero Colmenar novembre 1986

Francisco Gisbert Picó gener 1991

Andrés Europa Díaz gener 1991

Javier Gómez Morollón gener 1991

Juan Alberto Navarro Guijarro gener 1991

Mauricio Gómez Fonseca gener 1991

José María García Esquivá (Pachi) gener 1991

Jesús Grao Garrido setembre 1993

Pedro Abad Marco juliol 1995

José Francisco Gómez Fonseca gener 1997

Francisco Esplá Tárrega gener 1999

Carlos Simón Rondón Espinosa gener 1999

Rafael Francisco Gómez Fonseca juliol 2002

Juan Miguel Gómez Fonseca juliol 2002

Vicente Amoedo Alberó juliol 2002

Sergio Gómez Ferrer juliol 2002

Francisco José Santonja Peni juliol 2002

Federico Molinero Sandoval juliol 2002

Domingo Valero Clemente juliol 2002

Carlos Sampedro Moreno juliol 2002

Juan Carlos Benítez Orts juliol 2002

Joaquín Rubio Yáñez juliol 2002

David Sánchez Igualada setembre 2003

Pablo González Devesa setembre 2003

Alejandro Cano Hernández setembre 2006

Raúl García Pertusa setembre 2006

Magdalena Tarí Soler octubre 1982

Antonio Cascales Vallejo setembre 2008

Sergio Guijarro Pastor setembre 2008

José Lorenzo Santana Riquelme setembre 2008

José Manuel Feliú Samper setembre 2008

Alejandro Hurtado García novembre 2011

Cristián Sánchez Sánchez novembre 2011

Eliot García Martín novembre 2011

Roberto Chorro Torregrosa desembre 2014

Jesús Baños Martín desembre 2014

Francisco José Conejero desembre 2014

Francisco Javier Sierra Alarcón desembre 2014

Mari Carmen Baeza Brotons gener 2017

José Manuel Varó Corbí gener 2017

Juan José Sevilla Ortega gener 2017

José Luis Prieto Olivares gener 2017

Nom de l’artista Data d’ingrés en el Gremi

Javier Granja Camarasa abril 2018

Roberto Climent Cremades novembre 2019

Alejandro López Sánchez novembre 2019

Adrián Alcaraz Grau novembre 2019

Juan Ramón Núñez González setembre 2021

Mario Nicolás Núñez Hernández juliol 2022

Pablo Morales García desembre 2022

Rocío Torreblanca Cegarra desembre 2022

I ARA QUÈ?...

Després de dos anys de pandèmia on l’activitat normal dels tallers d’artistes ha estat absent i s’ha hagut de recórrer a les poques ajudes percebudes, a ampliar l’activitat amb noves iniciatives i a reinventar la professió, ha arribat un increment de preus provocat per la infació derivada de la guerra a Ucraïna, que ha provocat que els escassos marges de benefci es veren reduït més encara. Tot això està produint que alguns artistes estiguen plantejant-se o s’estiguen veient obligats a abandonar l’activitat de creació d’art efímer.

D’altra banda, les comissions de fogueres viuen una situació similar on els ingressos es redueixen per aquests anys de parada, la qual cosa ha obligat a reduir les quotes per a mantindre el nombre de comissionats o, si fora possible, incrementar-los. D’altra banda , la pujada de preus s’ha manifestat en tots els sectors i això ha suposat que els pressupostos de les comissions hagen hagut d’ajustar-se més, provocant que el fnançament dels nous projectes no sols no ha crescut el desitjable, sinó que en algun cas també ha baixat.

Tot això va en detriment de l’activitat festiva on els artistes i les comissions són els elements centrals. Sense els artistes no podrien existir les Fogueres i sense les comissions tampoc podria existir la festa i els monuments. Aquesta premissa hauria de ser sufcient per a la bona entesa entre aquests dos col·lectius. Som dos col·lectius que ens necessitem mútuament.

Dins del col·lectiu de les comissions s’ha produït fenomen curiós en el pressupost dels monuments, en aquests últims 20 anys, que ha concentrat un xicotet percentatge de comissions entorn de les categories més rellevants, especial i primera, aproximadament el 19% en 2022, enfront del 16% de 2003, la qual cosa refecteix una gran estabilitat, amb les entrades i eixides puntuals d’alguna comissió.

Existeix un clar distanciament de la ciutat amb la festa

També s’ha produït aquest fenomen en les categories inferiors, cinquena i sisena, on s’ha passat d’un 37% en 2003, poc més d’un terç de les Comissions, a un 46% en 2022 quasi la meitat de tots els projectes de la ciutat. Reduint-se també en la resta de les categories.

Les raons que han pogut provocar aquesta situació, sens dubte, són tema per a un profund debat que la festa encara ha d’abordar. El que és clar és que el motiu no deriva, només, de la falta d’interés, pel monument, per part de les noves generacions de comissionats i comissionades de districte en favor d’altres activitats com el concurs artístic o els Racons en els dies de festa. Existeix un distanciament de la ciutat amb la festa que provoca que la població implicada en el seu desenvolupament siga infnitament inferior a la que la gaudeix. A penes el 3,5% de la població de la ciutat està implicada.

Els contractes subscrits amb les fogueres és la font principal d’ingressos per als creadors d’art efímer que, lògicament, pateixen aquest “viatge a cap part” de les comissions. Si comparem els projectes concedits per les comissions de districte als artistes del gremi d’Alacant observarem que el comportament és molt similar quant a la distribució de treballs. Un 19% del total dels treballs en 2003 van ser en categories superiors en concordança amb els entregats per les comissions de fogueres. No obstant això, en 2022 de tots els treballs efectuats pel gremi només el 14% pertanyien a aquestes categories. Segó únicament pels projectes d’especial on un treball més o menys eleva substancialment el percentatge. Quant a les categories més baixes en 2003 suposaven un 34% de tots els treballs efectuats pel gremi enfront del 63,41% efectuats en 2022, és a dir quasi dos terços dels treballs efectuats pel gremi d’Alacant són d’aquestes categories.

Aquesta situació s’aguditza més si comparem els treballs efectuats a Alacant pels diferents gremis de la Comunitat. En 2003 el 65% dels projectes que efectuaven les comissions alacantines anava a parar a les mans d’artistes pertanyents al gremi d’Alacant mentre la resta els elaboraven artistes del gremi valencià sent testimonial la presència d’artistes de Borriana. L’aparició d’artistes d’altres gremis ha sigut cada vegada més freqüent fns al punt que en 2022 el gremi d’artistes de València ja assumia el 50% de tots els treballs contractats, el gremi de Borriana ja tenia assignats el 5% de tots els treballs i només el 45% eren elaborats pels artistes del gremi alacantí.

Percentatge de fogueres plantades per districtes idistribuïdes per categories

El treball artesà està sent erradicat a poc a poc

Foguera Hernán Cortés 1989 - “Un somni” (Pedro Soriano)

Percentatge de fogueres per categoria plantades pel Gremi d’Alacant

Però a mesura que aprofundim en cadascuna de les categories observem que a més el major nombre de projectes eren de categories xicotetes. Tal que:

• Especial: 4 de 9

• Primera: 2 de 8

• Segona: 3 de 7

• Tercera: 4 d’11

• Quarta: 2 de 14

• Cinquena: 6 de 12

• Sisena: 20 de 28

Cosa que signifca que no sols el nombre de projectes contractats ha disminuït, sinó que a més els que es concerten són els de menor import, excepte alguna excepció.

És cert que aquest minvament en el nombre de treballs efectuats a Alacant es contraresta amb els celebrats també en altres festes i especialment en Falles, on la presència d’artistes del gremi alacantí ha anat creixent substancialment en aquests vint anys. No obstant això, aquest fet no justifca la baixa presència en les categories intermèdies de la nostra festa.

Aquestes dades posen de manifest que el treball artesà, tal com ho hem conegut fns ara, està sent erradicat a poc a poc i es necessitaran un altre tipus d’estratègies per a mantindre als artistes del Gremi dins d’una activitat productiva que requerirà suport de les institucions públiques.

Potser una ubicació pròxima dels tallers per a facilitar la creació de sinergies a manera de viver d’empreses o copiant la fórmula del Districte Digital, on els artistes puguen desenvolupar la seua labor i en la mesura que siga possible reduir uns costos ja bastant alts. Potser, plantejaments fscals que permeten el manteniment d’una activitat exclusiva de la nostra comunitat i que tants benefcis econòmics proporciona a la resta de la societat, l’estudi de nous materials davant el repte que suposa el plantejament d’una societat lliure d’emissions contaminants i qualsevol altre que permeta l’ajuda als professionals que serà, sens dubte, benefciós per a tota la festa.

Però no tot el relatiu a la situació actual és negatiu, en la part positiva cal destacar l’aparició d’una nova generació d’artistes de gran qualitat, com ens va comentar un dels professors del curs superior d’artistes, Paco Giner. I l’aparició de noves oportunitats de negoci per a demostrar la vàlua dels integrants del gremi d’artistes d’Alacant.

Foguera Ofcial 1984 - “Monument al clima” (Pedro Soriano)

Percentatge de fogueres plantades a Alacant per gremis

Foguera Hernán Cortés 1992 - “Gents de foc” (Pedro Soriano) Foguera Carolines Baixes 2004 - “Espectres” (Joaquín Rubio)

Percentatge de fogueres d’especial plantades a Alacant per gremis

Foguera Calvo Sotelo 2010 - “La crua realitat” (Fran Santonja) Foguera Alacant Golf 2015 - “Salvar el món” (Joaquín Rubio)

Percentatge de fogueres de primera plantades a Alacant per gremis

Percentatge de fogueres de segona plantades a Alacant per gremis

Percentatge de fogueres de tercera plantades a Alacant per gremis

Percentatge de fogueres de quarta plantades a Alacant per gremis

Percentatge de fogueres de cinquena plantades a Alacant per gremis

Percentatge de fogueres de sisena plantades a Alacant per gremis

Doctor Bergez i el Gremi

Foguera Infantil Doctor Bergez Carolines 2003 - “La granja” (Andrés Europa)

La relació de la nostra Foguera amb el Gremi d’Artistes

Quan va nàixer la nostra foguera, el Gremi d’Artistes portava constituït a penes un any.

En aqueix any de 1983 es va omplir d’art i color el barri del Plá, quan es van plantar dues fogueres de categoria especial en els districtes de Pio XII amb la foguera “D’esquena a la llum” de Pedro Soriano i en el districte de Pla-Metall “La caiguda dels imperis” de Javier León Mayor. Ja fora de les nostres davanteres foguerils, en el barri de Benalúa, va plantar Pascual Domínguez la Foguera “Evolució”, tots ells creadors pertanyents al Gremi d’artistes de les Fogueres d’Alacant.

A diferència de hui dia, en aquell any de 1983, existien tres categories a més de la Categoria Especial esmentada, Primera categoria, Segona categoria i Tercera categoria, les quals al seu torn se subdividien en tres seccions cadascuna d’elles , seccions A, B i C, per la qual cosa a efectes reals podia dir-se que existien deu categories.

En aquests primers anys, de la dècada dels 80, es trobava en ple fragor el debat sobre l’anomenat “estil alacantí” defensat per part dels artistes pertanyents al gremi. El principal objectiu era aconseguir una autèntica diferenciació amb l’anomenat estil valencià la qual cosa va suscitar nombrosos debats, com per exemple el celebrat, per iniciativa del Diari Informació, passades les festes de fogueres en els últims dies de juny de 1983.

Aquest any es van produir cròniques festeres que van omplir les pàgines dels diaris locals, entre elles la Cremà de la foguera de Carolines Altes a la 6.30 del matí a causa dels incidents que es van produir en la Cremà de la foguera de Plá-Hospital, la designació de dos primers premis de la categoria de 3a B per cometre’s l’error en la transcripció a l’acta de les comissions guanyadores, fet que va provocar que el jurat li comunicara a la premsa una foguera com a guanyadora i l’ajuntament li notifcara el premi a una altra foguera, amb la consegüent presentació de totes dues comissions al lliurament de premis. A més es va ajuntar amb el retard que es va produir en coincidir dos actes simultàniament en els quals participava la Bellesa del Foc va provocar que el lliurament de premis, que en aquells anys se celebrava a l’Esplanada d’Espanya, començara amb la presidència d’una Dama del Foc i amb el disgust de l’alcalde.

No obstant això, la major fta aconseguida en aquest exercici va anar a obtindre la declaració de Festes d’Interés Turístic Internacional, quan en un telegrama datat el 28 d’octubre de 1983 la secretària d’Estat per al Turisme va concedir a les Fogueres el Títol de Festes d’Interés Internacional, anunciant-se ofcialment en el BOE el 10 de novembre de 1983.

En aquest context va nàixer Doctor Bergez-Carolines, ja amb una clara vocació de foguera de barri i amb una flosofa que pretenia fomentar i donar difusió d’aquells costums alacantins d’un tros del barri de Carolines. Per tot això, era fàcil suposar que des dels inicis s’anava a donar suport al treball dels artistes alacantins i, a més, atés que comencem la nostra vivència festera quasi a l’una del naixement del gremi la nostra relació estava predestinada.

Viatjant fins hui amb els membres del Gremi

Pedro Luis Sirvent i Gil

Pertany a la categoria B del gremi

Pedro Luis formava part del grup B del gremi en el moment de la constitució d’aquest . Pel fet que només realitzava Fogueres infantils és vió obligat a efectuar fogueres d’examen durant tres exercicis, perquè se li concedira la distinció de mestre artesà i poder aspirar a executar obres de majors dimensions.

En 1983 tenia projectat els treballs dels monuments de Princesa Mercedes i de Joan XXIII primer sector. La fatalitat va voler que un incendi, en la nau que tenia en el terme municipal de Mutxamel, pocs dies abans de la planta, concretament el dia 4 de juny, va suposar la pèrdua de gran part de les bases de la foguera de Joan XXIII i alguna de les de Princesa Mercedes. En aquest moment, el gremi va acudir en la seua ajuda perquè es pogueren plantar els monuments afectats.

En 1984 la nostra foguera va contactar amb Pedro Luis perquè confeccionarà els nostres dos primers monuments. Sabíem que anaven a ser obres modestes, ja que suposava la nostra arrancada dins de la festa i ja se sap que tots els principis són costosos, i potser per això ens va semblar bona idea unir el nostre començament al d’un artista que també estava començant la seua marxa.

Des de l’inici, la nostra comissió va començar apostant per la seua foguera infantil, encara que es tractava d’un període on no era usual l’existència de comissions infantils. El monument infantil, que va participar en 5a categoria, es va denominar “Món Feliç” i pretenia transmetre el divertit que podia ser pertànyer a una comissió infantil, tot això a través d’unes fgures molt de moda en aquella època, els barrufets.

Per a la foguera adulta, “A passar per la pedra”, es va buscar un missatge que hui diríem “pacifsta”, ja que criticava l’ús de la violència en qualsevol àmbit de la vida. A través de quatre bases s’escenifcaven situacions on s’emprava la violència com a mètode per a aconseguir objectius. Tot això coronat per un soldat com a referent bèl·lic que obligava a tothom a fer el que ell manava. Així va nàixer una de les imatges més icòniques de nostra foguera, aquell “romà”.

Amb el transcurs dels anys Pedro Luis va abandonar la construcció de fogueres i es va dedicar a la pirotècnia, que tantes alegries li ha donat, però...

Foguera Infantil 1984 “Món Feliç”

Foguera 1984 “A passar per la pedra”

Per a la Foguera Doctor Bergez Carolines sempre serà el nostre primer artista

Juan Capella i Guillén

Mestre artesà (Mestre Major 1983-1985)

Una vegada superat el sempre difícil primer exercici de la nostra foguera, necessitàvem consolidar el nostre projecte i recorrem al que potser acumulava la major experiència dels artistes alacantins en aquells anys; no obstant això, era el mestre major del gremi en aquell moment.

Juan Capella ens aportava alguna cosa que ens resultava transcendent per a nosaltres en aquell moment: monuments al més pur estil tradicional. Per a una comissió com la nostra, on la majoria de comissionats no havíem pertangut mai a la festa de fogueres, resultava alliçonador conéixer les tècniques tradicionals de construcció i això Capella ens ho garantia.

Acostar-se al taller i veure com muntava el bastidor sobre el qual modelava en fang i com cobria amb escaiola la fgura modelada per a realitzar el motle, sobre el qual després naixeria el ninot, era tota una revelació per als quals no coneixíem el procés i, a més, veure’l de la mà d’un mestre que portava tota la vida executant aquell procés i que, sobretot, portava més de 200 monuments construïts ens proporcionava la seguretat que necessitàvem en aquell moment.

Foguera 1985 “La nostra terra”

Juan Capella ens va obsequiar amb set monuments, quatre adults i tres infantils.

En les fogueres adultes sempre es van tractar temes relacionats amb Alacant. Així, en “La nostra terra” es mostraven tots els avanços que s’havien aconseguit en la terreta malgrat els obstacles, però també es criticava que en el procés havíem sigut molt poc acurats amb part de la nostra herència perquè havíem deixat que es perdera.

En la seua segona obra, “L’era espacial”, es destacava el potencial turístic de la ciutat i de la festa de fogueres. Els avanços científcs, que s’havien produït fns al moment, ens havien portat fns i tot a conéixer l’espai. Aquest fet realment només serviria perquè fns i tot els habitants d’altres planetes volgueren vindre a conéixer Alacant.

La tercera i la quarta foguera que ens va plantar analitzaven més les principals preocupacions d’aquella societat de fnals dels 80: l’augment de la delinqüència, les drogues, l’increment de preus, el terrorisme, etc. D’aquesta manera, en “Amores de hui”, plantada en 1987, s’ironitzava sobre

Foguera 1986 “L’era espacial”

l’atracció que oferien determinades idees o productes i les problemàtiques conseqüències que ells produïen. En la foguera “Enganys” la seua quarta obra, s’emfatitzava l’atractiu d’aquestes mateixes situacions i com totes elles amagaven una cara oculta, perversa, que suposava enfrontar-se a una realitat no desitjada.

Quant als monuments infantils, es van construir amb l’afany de promocionar la pertinença a les comissions infantils de fogueres, en una època on no totes les fogueres comptaven amb la participació de xiquets i xiquetes entre els seus integrants

Així, en “Florint les il·lusions” es mostrava la il·lusió com el major bé que tenien els xiquets a través dels seus somnis. L’ofci dels xiquets és fonamental-

ment somiar i il·lusionar-se, oferint-se la Comissió Infantil de la foguera Doctor Bergez com un d’aquests llocs on es podien aconseguir molts somnis.

En la foguera plantada en 1986 “Avorriment”, s’insistia en la mateixa idea anterior però aquesta vegada des d’un altre prisma, perquè si no es pertany a una comissió infantil segurament s’avorriran encara més, tant durant els dies de Fogueres com la resta de l’any.

L’última foguera infantil, plantada per Juan Capella, “Ser Feliç” defensava que els xiquets havien de ser feliços, aquesta era la seua obligació i per a això es van utilitzar personatges, que tots coneixien, en actituds realment divertides, com el gat Jinks, els ratolins Pixie i Dixie i el conill Bugs Bunny

Foguera 1987 “Amores de hui”

Foguera 1988 “Enganys”

Foguera Infantil 1985 “Florint les il·lusions”

Foguera Infantil 1987 “Ser feliç”

Juan Carlos Asensi i Carrasco

Mestre artesà

Al començament dels anys 90 la nostra foguera va començar apostant per joves artistes que o bé acabaven de ser acceptats pel gremi o bé necessitaven una foguera que els oferira l’oportunitat d’elaborar el seu projecte de consolidació com a mestre artesà, la qual cosa es coneixia com a Foguera d’examen.

El primer d’aquests artistes va ser Juan Carlos Asensi que a penes havia obtingut aquest esment en 1.985 gràcies a un treball que va realitzar per al districte de Sant Antón d’alt, que portava com a lema “Alacant és un encant”.

Juan Carlos va fer dos treballs per a la nostra foguera, la primera d’elles, “A la llum de les fogueres” va suposar una exaltació de la festa de fogueres, fent un recorregut per tots els elements que la componen: artistes, fogueres, xiquets, música, premis, pólvora i visitants i la percepció que cadascun d’ells tenia de la festa, sempre sota un prisma satíric i divertit.

Per a la segona, “Passat, present i futur” es va tornar a recórrer a la crítica social, posant de manifest els problemes principals de la societat, com ara l’atur i l’aparició d’altres temes, que en aquells dies començaven ja a debatre’s, com era el tema de la igualtat.

Encara que ja no va efectuar cap treball més per a la nostra foguera, la seua carrera ha continuat fns a l’actualitat, executant obres de primera categoria, a partir de l’exercici següent, i debutant en categoria especial, en 2006 per al districte de Mercat Central, amb la foguera titulada “Terra de foc”, repetint en aquesta categoria, de nou, a l’any següent.

Foguera 1991 “Passat, present i futur”

Foguera 1990 “A la llum de les fogueres”

Als 90, la nostra Foguera va començar a apostar per joves artistes

Javier Gómez i Morollón

Mestre artesà

a més d’un gran acabat tenia un estil amb tints de còmic de superherois, tan de moda hui dia.

Prova de la seua qualitat va ser que va debutar en categoria Especial només tres anys després, en el districte d’Hernán Cortés amb l’obra “Brots d’incultura”. Qui no recorda aquell centre coronat per aquella fgura de dona?

Javier portava ja cinc exercicis efectuant fogueres infantils, de categoria Especial, per als districtes de Foguerer-Carolines en l’exercici 1986, amb la qual va véncer, i en els anys següents per al districte de Carolines Altes.

S’havia format en els tallers dels artistes de referència de l’època, com Pedro Soriano, Santiago Leal o Paco Juan.

En l’exercici de 1992 va sorgir la possibilitat d’efectuar la Foguera adulta amb la intenció d’optar a mestre artesà del gremi d’artistes d’Alacant. Per això va realitzar la Foguera d’examen, per al nostre districte, en la categoria tercera.

Javier, amb la Foguera “Creativitat” ens va oferir una de les millors obres que s’han plantat en el nostre districte dedicat al procés creatiu. D’una banda, el creador, la persona que amb el seu talent, sensibilitat i receptivitat identifca el tema sobre el qual tractarà l’obra i que se sent en l’obligació de dur-la a terme, com a pare de la idea. Aquesta idea una vegada que ha nascut ja té personalitat pròpia i, encara que xicoteta en un primer moment, continua creixent fns que foreix i adquireix la seua màxima dimensió.

El centre en el “pensador” representant a l’artista i la rematada amb la idea ja totalment desenvolupada sobre la base d’un tauler d’escacs, van ser els elements que va emprar Javier per a explicar-nos el que ell entenia per creativitat. Va ser una gran foguera i amb ella aconseguim el primer premi de tercera categoria de foguera adulta per primera vegada en la nostra història. Encara continuem recordant aquell ninot, declarat com a millor de la categoria, que

Després d’haver deixat l’activitat de fogueril, durant quasi dues dècades, en 2019 va tornar a plantar en el districte d’Hernán Cortés i en la categoria Especial. Esperem que el seu retorn siga per molts anys més.

S’havia format en els tallers dels artistes de referència de l’època

Francisco Javier Capella i Pérez

Mestre artesà

Decidir qui seria l’artista per a l’exercici 1.993 era complicat, tenint en quanta el viscut l’exercici anterior amb Javier Gómez. Finalment, es va decidir apostar per un artista jove que ja havia demostrat la seua gran qualitat.

Si bé ja havia debutat en categoria especial en l’exercici 1.991, amb el districte de Carolines Altes i ja havien transcorregut nou anys des que va efectuar el seu primer treball, en categoria adulta, per al districte de Joan XIII-Primer Sector, Javier encara era un vintenari quan va concebre aquest treball.

Aquest any 1993 va construir totes les fogueres de Carolines, el seu barri, plantant les fogueres de Carolines Altes, Carolines Baixes, Foguerer-Carolines i Bola d’Or, a més de la nostra.

Aquest arquitecte de la creació va dissenyar, amb la foguera “Ser o no ser” per a nosaltres una foguera amb l’estructura disposada a l’inrevés, és a dir, en la rematada estaven les arrels de la planta de la societat, arrels que es trobaven totalment sorpreses del que ocorria en les seues copes. En la tija de la planta es trobava el poder que estava simbolitzat per la part forta de qualsevol vegetal. Les copes, que eren les bases, eren el refex de la nostra societat, on resultava complicat saber qui era el bo i qui el dolent. Qui era i qui no era fent referència a múltiples professions.

Aquesta foguera va obtindre també el primer premi de Tercera categoria.

Foguera 1993 “Ser o no ser”

Jesús Grao i Garrido

Mestre artesà

En l’exercici de 1994 vam tornar a tindre l’oportunitat d’oferir el nostre districte a un jove artista, de només 23 anys, però que tenia ja una àmplia experiència dins del món del modelatge en el taller que Pepe Gutiérrez tenia al carrer Garbinet i en el món de les Fogueres en el taller de Pedro Espadero. No obstant això, ja en l’exercici anterior havia efectuat el monument que es plantaria en la Foguera de José María Py, si bé encara portava la signatura de Pedro Espadero.

En la seua estrena, amb “Espècies”, Jesús Grao ens va oferir una obra amb un modelatge de gran qualitat i uns difuminats molt atrevits, a la nostra manera de veure, obtenint-se un resultat espectacular que va encaixar amb la nostra manera d’entendre la foguera. Ens va obsequiar amb un altre de les icones de la nostra associació, el “ninot de Terminator” a lloms de la seua moto, que va ser salvat del foc per la nostra comissió i que durant molts anys va presidir les reunions del nostre racó.

En aquest primer monument s’oferia una visió crítica de les dues cares que tots els individus tenim. La rematada recollia la traïció, representant-se per mitjà d’un escorpí que clavava el seu agulló cada vegada que abandonava la lleialtat que s’exigeix a qualsevol individu. En el centre hi havia una cara de la boca de la qual sorgien unes escales i al peu d’elles un home que no s’atrevia a pujar-les per la desconfança que generen moltes vegades les paraules emprades, en moltes ocasions sense cap sinceritat. Mentrestant, l’ull de la cara estava observant per a efectuar la més dura de les crítiques.

Destaca

Foguera 1994 “Espècies”

Foguera 1995 “El costat fosc”

la bona relació amb aquest artista i l’admiració entre els membres de la comissió

En les bases se situaven diferents escenes que en conjunt simbolitzaven el grau d’ironia aconseguit per la nostra societat, que a vegades converteixen a les persones en les espècies més aterridores.

En la seua segona obra, “El costat fosc” es va efectuar una dura crítica al racisme i a altres tipus de marginalitat social. Servisca d’exemple la fgura central d’un negre escanyolit amb la soga de la mort a un costat i les cadenes obertes, de la llibertat no obtinguda, a l’altre.

Van ser dos molt interessants projectes amb gran qualitat artística.

Prova del seu “bon fer” va ser el seu debut en categoria especial, l’any 2000, en el districte de Pla-Metall amb la seua obra “Dissenyant el 2000”. Categoria en la qual s’ha sol·licitat la seua participació en quasi una desena d’ocasions per als districtes de Polígon de Sant Blai i Hernán Cortés. En el 2013 va ser l’autor de la foguera ofcial situada en la plaça de l’Ajuntament i que portava per lema “Bufe de Brisa Marina”.

En una segona etapa, en 2002 es va plantar una foguera que hui dia es diria que parlava de l’apoderament de la dona. Amb “Dones al poder” s’elogiaven els assoliments aconseguits per les dones en els terrenys social , laboral, empresarial i en general en tots els àmbits. En la rematada s’alçava una dona

desafadora (empoderada) amb el contracte de la vida a la mà, indicant a tothom que li mostraren la clàusula on s’especifcava que la dona és inferior a l’home. En la segona foguera d’aquesta etapa, “Que bonic és ser mare” s’homenatjava a totes les mares pel seu sacrifci i dedicació. Amb una cigonya en la rematada, que simbolitzava la felicitat de la notícia de l’embaràs, la foguera recorria els durs moments del procés de gestació i naixement.

En la seua última etapa la Foguera “La revolució sexual” va ser la primera de les seues obres on s’homenatjaven totes les eleccions personals, que suposen actes de valentia i de coratge, que serveixen per a trencar amb el que s’estableix i que, sobretot, són necessaris per a no enganyar-se a un mateix. Els ocells representaven la llibertat d’elecció encara que no tothom estiga preparat per a acceptar-ho. Ja en 2016, l’últim dels anys que va plantar amb la Foguera Doctor Bergez, en la foguera “Descobriments” es comptaven els xicotets i reveladores troballes que fem en el dia a dia, que ens fan créixer i elevar-nos a nivells superiors com el constructor de fogueres quan descobreix el seu estil i es converteix en artista. Tot guiat amb el gran descobriment d’Espanya, el d’Amèrica.

Cal destacar la nostra relació amb aquest artista i l’admiració que sempre ha despertat entre els membres de la comissió.

Foguera 2002 “Dones en poder”

Foguera 2003 “Que bonic és ser mare”

Pedro Espadero i Colmenar

Mestre artesà

Pedro Espadero és difícil de catalogar perquè és foguerer o és artista?

És evident que la seua trajectòria més coneguda és l’artística, com a constructor de Fogueres i Falles, però també té un indubtable recorregut com foguerer en els districtes de la Plaça de Pio XII i com a fundador i primer president de la foguera de La Goteta, continuant amb aqueixa participació en l’actualitat.

Com a artista els seus començaments van ser amb la Foguera de la Plaça de Pio XII, arribant els seus primers èxits per al districte de Plaça de Ruperto Chapí. En 1987 va efectuar la foguera-projecte, amb la qual seria admés com a mestre artesà, per al districte de Sant Blai de Baix amb el lema “Llibertat d’expressió”.

A partir d’aqueix moment la seua carrera va experimentar un notable creixement i només tres anys després va obtindre el màxim premi de la festa amb la seua obra “Ens han fet un ciri”, de primera categoria, per al districte de Ciutat d’Assís, tenint en quanta que es van declarar deserts, aqueix any, els premis de categoria especial.

A l’any següent ja estava repetint amb la comissió de Ciutat d’Assís, però aquesta vegada en categoria especial, amb la qual va obtindre el primer premi, “A guanyar diners”. Es va mantindre molts més anys plantant en la màxima categoria, executant obres per als districtes d’Hernán Cortés, Sant Ferran i Mercat Central. Sens dubte, cal esmentar que és l’artista que més vegades ha efectuat la foguera ofcial d’Alacant, plantada en la plaça de l’Ajuntament, havent-la realitzat, comptant amb aquest pròxim exercici, en un total de 16 ocasions.

En la seua primera obra per a la nostra foguera, “Primavera”; es presentava aquesta estació com a al·legoria de canvi, de metamorfosi. Es podia apreciar mig globus terraqüi d’una banda sense embolcalls i l’altre mitjà embolicat en una crisalida, simbolitzant així un canvi en el qual desapareixerà tot el dolent i apareixerà la papallona del bo. En la seua segona obra, “Florir” de 1998 es criticaven les modes i els personatges que estaven de moda, que forint en un sol dia ràpidament queien en l’oblit. També ja s’anava forjant la idea d’alguns projectes que en aquells dies ja s’esperava que no foren passatgers i que pogueren materialitzar-se, com podien ser els projectes de “La Ciutat de la Llum” o el Palau de Congressos.

Foguera 1996 “

”

Foguera 2004 “Està de moda”

En la base de la foguera destacava la frase “no sols foreixen les fors”.

Pedro també va confeccionar la foguera infantil que amb el lema “El nostre món” exaltant els valors de la festa de fogueres i de manera alliçonadora li comptava, a uns possibles visitants extraterrestres, els elements més representatius de les fogueres.

En “Està de Moda” Pedro ens va obsequiar amb una personalíssima mostra del seu art a través de fgures que estaven en voga per aquells dies com Raúl Álvarez, Eloy Arenas, José María Py, Andrés Llorens i Juan Carlos Gumiel, suggerint que la nostra foguera també estava de moda. En el 2007, en “Fent el polit” es va efectuar una crítica a diverses situacions, sempre amb la falca de què polits!. Temes com la venda del camp de l’Hèrcules, la igualtat entre rics i pobres o la facilitat amb la qual es traslladaven els cavalls de la plaça dels estels i el que costava canviar l’emplaçament d’una foguera.

En 2013, “Pirates” va ser el refex d’una situació econòmica que venia provocada per l’excés d’ambició i les males arts de moltes persones, aquells que anomenem pirates, i que eren criticats amb sarcasme i amb una certa duresa en les escenes d’aquella foguera. Finalment, ja en 2014 amb la Foguera “Proverbis àrabs”, l’artista va recollir una petició expressa de la bellesa per a confeccionar una foguera amb l’ambient de les mil i una nits i tot per la fascinació que la bellesa tenia per aqueixa pel·lícula. En aquesta, la seua última foguera amb Doctor Bergez fns al moment, va aproftar alguns proverbis àrabs per a repassar i, sarcàsticament, criticar l’actualitat local.

Foguera 2007 “Fent el polit”

Foguera 2014 “Proverbis àrabs”

Francisco Juan i Navarro (Paco Juan)

Mestre artesà

La relació amb Paco Juan es va establir quan ja s’havia consolidat com a artista de primera fla. Quan va dissenyar el seu primer monument per a nosaltres ja feia diversos anys que plantava en categoria especial amb el districte de Carolines Altes i gràcies al primer premi, aconseguit amb la seua “Apocalipsi”, ja havia demostrat el seu art en la plaça de l’Ajuntament en plantar “V Centenari” com a foguera ofcial de la ciutat en 1990. Va repetir amb la Foguera Ofcial de l’Ajuntament en 1994 amb “Alacant de dia, Alacant de nit”.

Ja quedava lluny aquell any 1984 en el qual Paco Juan havia realitzat el seu monument d’accés al Gremi per a la foguera de Benito Pérez Galdós, en segona categoria, que li va suposar la consideració de Mestre Artesa (categoria A, en aquesta època).

En 1997 ens va construir una foguera on es notava encara una certa infuència dels seus anys d’aprenentatge en el taller de Pedro Soriano. Amb “Societat consumida” es criticava la manera de vida de la societat de fnal de segle passat on els desequilibris socials, l’excés de consum, l’acte-suïcidi que provocaven els accidents de trànsit i altres mals, estaven condemnant a la nostra societat a la degradació i fns i tot a la desaparició. En 1999 amb “L’art de...” es pretenia homenatjar les arts en general, però ressaltant especialment la pintura, el relleu i la música, amb una rematada en forma de fama que refectia la importància d’aquestes per a la festa de fogueres.

No obstant això, en les bases de totes dues fogueres es criticaven les “males arts” emprades per alguns elements de

la societat per a obtindre benefci econòmic per la seua activitat o per la seua habilitat per a enganyar als altres.

L’any 2000 la Foguera “Si jo fora alcalde” recorria els problemes de la ciutat i pretenia deixar al criteri de l’observador la decisió que aquest prendria en el cas que l’alcalde fora ell. En aquesta ocasió la foguera va tornar a un estil molt més clàssic amb una rematada molt més tancada i amb colors més clàssics.

L’última vegada que Paco Juan va plantar en el nostre districte va ser l’any 2008. Amb la foguera “El retaule de la història” es volia mostrar, a través d’alguns fets històrics la dualitat inherent a l’ésser humà, la bondat i la maldat.

Es refexionava sobre com l’home a través dels segles havia sigut capaç de realitzar accions realment encomiables com la ciència, l’art i la solidaritat i que aquest mateix home era capaç de generar i suportar accions realment malvades com els xiquets de la guerra, l’esclavitud i el terrorisme. La rematada de la Foguera, refectit per una egípcia, tornava a produir il·lusió, representant que la màgia del foc de la crema era capaç d’erradicar la maldat i que prevalguera la bondat.

L’any 1991 es va plantar la foguera infantil “Bambolines” que va eixir del taller de Paco Juan. Aquesta foguera retratava les bambolines del circ, del cinema, del teatre i de la revista analitzant la situació de cadascun d’aquests espectacles amb personatges familiars per als xiquets (La Grossa i el Flac, pallassos, ballarines, etc.) tot això rematat per la música que produïa un saxofon i que és l’element comú en tots ells.

Aquesta foguera infantil, si bé va eixir del taller de Paco Juan va tindre una gran aportació d’un artista que seria tremendament important per a la nostra foguera: Andrés Europa.

Foguera 2000 “Si jo fora alcalde”

Foguera 2008 “El retaule de la història” Foguera

José Manuel Gómez i Zaragoza

La Foguera Doctor Bergez va continuar apostant per artistes de nova generació, buscant sempre la qualitat del treball d’aquests, que era garantida amb la seua pertinença al Gremi, i també buscant l’estètica que predominava a principis de segle.

El primer any del segle XXI va ser un exercici de transició per a la nostra foguera. S’estava produint un canvi generacional en els càrrecs de responsabilitat coincidint amb l’últim any de la directiva anterior.

Quan es va contactar amb José Manuel Gómez ja havien passat quatre anys des que plantarà la seua foguera d’accés a mestre artesà per al districte de La Florida i que portava com a lema “Lluitant per la festa” en 1998. Una vegada acceptat en el Gremi en els següents anys ja havia realitzat les fogueres dels districtes de Bola d’Or i Monges Santa Faç.

En l’exercici 2001 li havien sigut contractades quatre fogueres de tercera categoria per als districtes de Pla-Hospital, Bola d’Or i Carrer de Sant Vicent, a més de la nostra i una més en cinquena per al districte de Plaça del Mediterrani. Tot això suposava un repte per a l’artista i un risc per a la nostra comissió.

La Foguera portava per lema “Florir” i aspirava a ser molt crítica. En les bases de la Foguera es localitzaven quatre escenes amb fets controvertits que s’havien produït en aquest any a la nostra ciutat: la inexistència de zones verdes, l’existència de massa televisions locals, l’estació d’autobusos que es trobava apuntalada mentre es continuava amb el servei i l’enèsima promesa del regidor de festes de l’ajuntament garantit al gremi d’artistes l’espai per a desenvolupar la ciutat del cartó.

Però no tot era negatiu. El centre recollia escenes representatives d’Alacant com L’Esplanada, la cara del moro, etc. El centre donava pas a la rematada en el qual dues fgures femenines subjectaven un forer en el qual creixien les noves esperances de la ciutat. S’intentava expressar que des de les nostres tradicions i amb els valors dels “foguerers” es podia aconseguir qualsevol meta.

A principis de segle es va produir un canvi generacional en els càrrecs de responsabilitat

Santiago Alzamora i López

Mestre artesà

Format a l’escola d’arts aplicades i ofcis artístics d’Alacant, va efectuar el seu treball de f de projecte per al districte de Sèneca-Autobusos, l’any 1996, amb una obra molt personal anomenada “En blanc i negre”.

Quan va contactar amb el nostre districte ja havia participat en categoria especial, l’any 2001, per al districte del Port d’Alacant i havia realitzat tres Fogueres, de primera categoria, per al districte de Foguerer-Carolines.

Santi en la seua primera obra aprofundia en la dualitat del caràcter humà, sempre en lluita entre el bé i el mal i com els altres percebem aquesta dualitat. Posem cara d’àngel, però tenim intencions de dimoni. La foguera estava dominada per un gran àngel que tenia als seus peus la faceta negativa de l’ésser humà. L’any 2006, en la Foguera “En els núvols” es

parlava d’una altra característica molt humana com és la facultat de somiar. Sense tindre somnis que vulguem aconseguir no podem millorar.

La possibilitat d’obtindre les nostres il·lusions fa que puguem estar en un núvol, sobretot en el cas d’aconseguir-los. En la rematada d’aquella foguera es feia al·lusió a aquesta sensació de viure en un núvol. En les bases es mostraven situacions més reals, el somni que et puga tocar la loteria, el somni que pot tindre una xica de convertir-se en model, el somni d’un xiquet de volar com Superman, etc. En suma, que somiar és l’avantsala de la felicitat.

Santiago Alzamora no ha fet cap projecte des de l’any 2017 i actualment es dedica a aplicar tota l’experiència acumulada durant aquests anys al món de l’interiorisme, del disseny gràfc i de la decoració.

Foguera 2005 “Àngeles i dimonis”

Foguera 2006 “En els núvols”

Carlos Simón Rondón i Espinosa

Mestre artesà

Estava fnalitzant el segon lustre del segle XXI quan la nostra comissió va contactar amb Carlos. Feia ja deu anys que s’havia convertit en mestre artesà gràcies al monument plantat en el districte de Sant Ferran i que portava per lema “La dona, la reina de...”

Ja havia realitzat obres de primera categoria per al districte de Sagrada Família i va coincidir la nostra contractació amb el seu debut en la màxima categoria de la mà de Polígon de Sant Blai al qual a més va confeccionar la seua foguera infantil, també en la categoria d’or, fet que es va repetir a l’any següent.

Carlos en 2009, amb la seua Foguera “Bella Natura” plantejava una refexió sobre el medi ambient i la cura de la naturalesa. Representava a aquesta última com una bella dona que, adornada de fors i animals, observava com es comportaven amb ella i com actuaven per a conservar-la. En les diferents escenes es plantejaven diverses situacions que afectaven el medi ambient, unes escenes transmetien accions per a defensar-la i altres accions, que servien a interessos econòmics, sense importar-li la transcendència que pogueren tindre sobre els animals o les plantes.

En l’exercici 2010, amb “La bellesa” s’exaltava la importància d’aquesta, però sobretot destacant com podia ser percebuda, depenent del cànon de bellesa existent en el moment, que donava seguretat a l’emissor.

En 2011 Carlos ens va deixar l’obra més atrevida que va plantar en el nostre districte, segons el mateix va confessar, ja que va ser una foguera en la qual va experimentar amb grans volums però sempre mantenint l’essència de la seua línia de treball, en la qual la nostra comissió va posar tantes esperances.

Quant a la temàtica “d’Aquells temps” es parlava de tindre treball i de no tindre-ho. De com si es tenia ocupació es considerava que la vida et somreia i com, en cas de no tindre-ho, la vida podia arribar a ser una travessia molt complicada. Una dona que descansava sobre un polígon industrial, somiant amb un treball, era la rematada que refectia aqueixa refexió.

Foguera 2009 “Bella Natura”

Foguera 2010 “La Bellesa”

Sergi Guijarro i Pastor

Mestre artesà

Ens fxem en la trajectòria que havia portat Sergi en els monuments plantats en els diferents districtes de San Antón Alto, Benito Pérez Galdós, La Marina, Sant Blai i Sant Nicolas de Bari-Benisaudet, entre altres. A més, ja havia efectuat el salt a mestre artesà amb la seua foguera “Modes i Tendències” que havia lluït en el districte de San Antón Alto l’any 2012.

Li expliquem l’important que era per a la nostra comissió l’apartat infantil i de com tractàvem de cuidar aquest monument, sent transcendental per a nosaltres formar aquesta pedrera i fer-la gaudir tot l’any de la construcció d’aquesta. I Sergi va assimilar aquest sentiment com a propi.

Des que efectuem la presentació d’esbossos fns al mateix dia de la cremà la delicadesa amb la qual va tractar a la nostra comissió infantil va ser admirable i això la nostra comissió no ho ha oblidat mai.

El seu monument va ser una lliçó d’astronomia, fent també al·lusions a l’astrologia com a creença basada en el posicionament dels planetes i de com ens han atret o afectat des de l’antiguitat. També parlava sobre les eines que es manejaven en aquesta “ciència” com eren les cartes astrals i el Zodíac.

Quant a l’astronomia, com a tal, va esmentar l’associació que es va fer de les estreles en l’Antiguitat, amb la fnalitat de poder observar-les amb major facilitat, sorgint així les Constel·lacions. Pegàs, el Cinturó d’Orió, Fènix, l’Ossa Major i l’Ossa Menor són algunes de les constel·lacions que mostrava i ensenyava als nostres xiquets. No es va oblidar tampoc dels planetes del sistema solar, enumerant-los i mostrant la seua ordre i posicionament entorn del Sol. Sens dubte, tota una classe d’Astronomia, en ple carrer, ens impartia Sergi Guijarro amb la seua Foguera “Una mirada al frmament”, sens dubte una forma fàcil, acolorida i visual d’aprendre fàcilment.

El centre d’aquella foguera era un astrònom afcionat que es passava les nits en vela veient tot el que ocorria en el cel i sobre ell estava posada la deessa Hera, entenent-la com la progenitora de la naturalesa i, per tant, com l’origen de la vida. La foguera va ser concebuda perquè poguera veure’s de la mateixa forma que mirem a les estreles, d’una ullada veiem qualsevol punt de la foguera, però necessitàvem observar-la de prop per a veure tots els detalls. Amb línies suaus i modernes i sustentada sobre uns pocs punts en el sòl, com si surara en l’univers, i utilitzant una varietat cromàtica àmplia va aconseguir el que pretenia: una Foguera que brillara amb llum pròpia.”

Foguera Infantil 2015 “Una mirada al frmament”

Andrés Europa i Díaz

Mestre artesà

Parlar d’Andrés Europa en la nostra Foguera és parlar de la història de la nostra foguera infantil. Amb Andrés ho hem fet tot des de plantar en les categories més baixes fns a arribar a plantar en categoria Especial. Han sigut 20 monuments amb la seua signatura i un addicional, en 1991, que portava la signatura de Paco Juan però que va tindre una gran participació d’Andrés, ja que la seua formació com a artista es va realitzar en el taller del mateix Paco.

De 1992 a 2014 Andrés ens va obsequiar amb el seu art en el nostre districte i el va fer de manera ininterrompuda entre 2001 i 2014.

Es va estrenar, en 1992, amb el monument anomenat “Quina Tela”, en el qual s’efectuava una crítica a les modes i es cridava l’atenció als joves sobre l’excés de despesa que suposava la roba de marca que compraven. Amb “Les quatre estacions”; va dibuixar el més representatiu de cadascuna d’elles.

En 1995, amb “Les Arts” ens va oferir un recorregut per tota mena d’arts: la pintura, l’escultura, el cinema, etc.

En 1997 ens va mostrar una lliçó amb “La història” que abastava des de la prehistòria fns al

descobriment d’Amèrica. Un recorregut per les pors infantils va ser el tema de la foguera infantil de 1999, titulada “La Por”.

Ja en el segle XXI, les seues Fogueres van abordar diverses temàtiques:

En el terreny dels costums i les tradicions, en 2001 es van plasmar les tradicions més alacantines amb la Foguera “Rebel·lió de les fames” en les quals es tractaven temes com la Setmana Santa, la mona, la Santa Faç, les Fogueres i els patrons de la ciutat i en 2005, amb “Un dia a Venècia ens transportava a la ciutat de les góndoles, als seus costums i monuments i al seu carnestoltes. En 2013 s’homenatjava en aquest cas a Alacant amb el seu “¿Quedamos en Luceros?” es parlava de les Fogueres, en les seues diferents facetes, de les seues “mascletaes”, de la seua música, de les seues cercaviles i de com ens uneix tot això als alacantins que sentim la festa, representat tot això amb una frase-pregunta que tots hem realitzat alguna vegada.

La història de la nostra Foguera Infantil està marcada per

Foguera Infantil 1994 “Un futur incert”

Foguera Infantil 1997 “La història”

De temàtica històrica, en 2006, “Egipte, terra de faraons” ens transmetia la cultura egípcia, la construcció de les piràmides i a diferents faraons com Akenaton, Nefertiti o Cleopatra, que van marcar la història d’aquella civilització. En 2007, amb “Una vegada hi havia... Cavallers” va ser l’edat mitjana el període de la història abordat per Andrés, aquesta vegada des de la rondalla i la il·lusió. Els seus boscos encantats amb nimfes i follets, les princeses encantades i rescatades d’altes torrasses per apues-

tos prínceps, sense oblidar les bruixes amb els seus beuratges i ungüents van ser tots ells dissenyats per Andrés per a acostar-nos a les llegendes medievals.

L’any 2009, un altre període històric de la civilització, en aquest cas l’antiga Grècia ens va ser acostada a través del disseny i la temàtica de la Foguera “Mitologia” ens transmetia la cultura clàssica escrita amb personatges com Ulisses, heroi de l’Odissea i la seua lluita amb les serps marines, els déus de la

Foguera Infantil 2006 “Egipte, terra de faraons”

Foguera Infantil 2009 “Mitologia”

Foguera Infantil 2001 “Alacant”

Foguera Infantil 2003 “La granja”

Mitologia, que els governaven des de l’Olimp, com Zeus, guarda de la cúpula celestial, Àrtemis, deessa dels boscos i de les muses que inspiren als artistes o Dionís, déu de les festes de la verema.

La Xina va ser el tema de la foguera de l’any 2010, “L’Imperi” Andrés amb aquesta creació ens va acostar a la cultura mil·lenària que ens va aportar la pólvora, a la flosofa transmesa pels seus monjos tibetans i a una de les premisses fonamentals de la

cultura oriental, la cura dels animals i de la naturalesa representada aquest aspecte per un os panda. En “520 anys després”, l’any 2012, la foguera es dedicava al descobriment d’Amèrica per Cristòfor Colom i es teoritzava del que no existiria en l’actualitat si no s’haguera descobert el continent americà. Així es tractaven fets com la conquesta de la lluna o ens preguntàvem si les mateixes hamburgueses o la Coca-Cua les hauríem conegudes.

Foguera Infantil 2011 “La pintura, que bella creació”

Quant a temàtica d’índole social podem parlar de les següents fogueres:

L’any 2002 “La mar” i la necessitat de la seua cura va ser el seu principal lema i l’any 2003 amb “La Granja” sota l’ombra d’un espantaocells, va mostrar els diferents animals de granja i les cures que aquests necessiten.

“La diversitat cultural” va ser la Foguera de l’any 2004, i en ella es pretenia transmetre que uns costums diferents no signifcaven persones diferents. En 2008, amb “El Cicle de la Vida” s’ensenyava a cuidar les diferents formes de vida que poblen el planeta Terra.

Amb una temàtica més diversa es va construir la foguera de l’any 2011, “La pintura, que bella creació” on es rendia un homenatge al món de la pintura, especialment espanyola, amb fgures com Velázquez, Dalí, Picasso o Goya. Va ser un recorregut des de l’època pictòrica més antiga, que venia refectida pel bisó de les coves d’Altamira, a les més actuals, representades pel pintor alacantí Gastón Castelló.

L’any 2014, amb la Foguera “El somni de dos germans” s’enviava un missatge a tots els xiquets perquè no s’oblidaren de perseguir els seus somnis i que lluitaren per la seua vocació fora la que fora, ser escriptor de contes, ser pastisser o fabricant de gelats, es marine i solcar les mars, ser cantant musical, etc… El missatge era que no importava el que volgueren ser, que l’important era que aquests somnis existiren i es mantingueren fns i tot en l’edat adulta.

Cal fer una referència especial amb la foguera de 1994, l’any que la nostra foguera infantil va participar en Categoria Especial. En Aquell “Un futur incert” on es plantejava el futur dubtós del nostre planeta si no es modifcaven les conductes de la societat. El magnífc cérvol central refectia la sorpresa de la naturalesa davant tants abusos que s’estaven cometent, sense saber per què la humanitat es maltractava a si mateixa. En les banyes d’aquest cérvol tractaven d’amagar-se dels homes totes les espècies que estaven en perill d’extinció.

En les escenes, boscos talats salvatgement, incendis per imprudències huma-

nes, mars plenes de desaproftaments i plàstics, etc. Amb aquella Foguera ens preguntàvem si alguna vegada posaríem remei per a cuidar la nostra casa.

I trenta anys després...

Com es pot apreciar la relació amb Andrés Europa ha sigut extensa i ell té un lloc molt especial en la nostra comissió.

Recordem que en innombrables ocasions se li va oferir la possibilitat de realitzar el nostre monument adult, oferta que el va rebutjar sempre dient que perdria el tacte i la màgia que podia aportar a les fogueres infantils.

Ens agrada veure que per f va fer aquest pas en la foguera adulta que va plantar en el barri del Raval d’Elx, el juny passat. Esperem que vinguen moltes més.

Foguera Infantil 2012 “520 anys després”

Agraïment

La relació de la nostra comissió amb els artistes alacantins, que pertanyen al Gremi d’Artistes de Fogueres, ha sigut extensa al llarg de la nostra història com hem detallat en aquestes pàgines, fns al punt que l’any 2012 vam tindre un esment especial, del mateix Gremi, per la fdelitat mantinguda amb els artistes alacantins.

Així la notícia del diari Informació del dia 2811-2012 referia l’esdeveniment en el qual s’havia decidit premiar a la Foguera Doctor Bergez Carolines amb el “Premi a la Fidelitat” per portar contractant més de 20 anys ininterromputs amb artistes alacantins.

Uns dies més tard, el dia 02-12-2012, es ressenyava en el mateix diari, que “El Gremi d’artistes” havia distingit especialment el compromís de les fogueres Doctor Bergez Carolines i Sant Blai, en haver plantat sempre obres realitzades per artistes d’Alacant”.

Aquest premi a la foguera Doctor Bergez Carolines havia coincidit amb el 30 Aniversari de la fundació del Gremi, la qual cosa ens situa com un dels protagonistes esmentats del seu últim aniversari.

Les falles d’Elda “El Trinquet” i “San Francisco de Sales” també van resultar premiades per plantar 20 anys seguits amb els germans Gómez Fonseca i 16 amb Fran Santonja respectivament.

Una altra falla, en aquest cas valenciana, Alberic-Heroi Romeu, va rebre el premi a la Fidelitat per acollir durant 17 anys les obres de Pedro Espadero.

Com a última refexió hem de reconéixer que sempre l’acostament als artistes alacantins ha format part de la nostra “Filosofa de Foguera”.

Amb la promesa que en un futur la nostra Foguera Doctor Bergez Carolines continuarà buscant l’essència dels monuments a través d’un bon modelatge, d’un disseny estètic modern i d’uns colors que facen vistosa la foguera sense renunciar a arriscats i innovadors difuminats, tot això amb un acabat de qualitat.

Així seguirà la Foguera Doctor Bergez apostant per la combinació de la festa i de l’art, de les idees i del color, de les formes i de l’esperit fester, en defnitiva, per l’essència de les Fogueres, per l’aroma a Alacant del qual gaudim tots quan plantem els nostres monuments.

Artistes a examen

Foguera San Antón Bajo 1998 - “A for de pell” (Fran Santonja)

Exàmens per a mestre artesà:

Des de la fundació del Gremi d’Artistes de Fogueres han existit diversos procediments per a poder aconseguir la categoria de mestre artesà. Molts dels artistes que han obtingut aquesta distinció ho han obtingut construint un monument que seria utilitzat com a projecte d’avaluació i que seria valorat i puntuat per la resta de membres del Gremi.

Alguns d’aquests treballs van ser...

Francis co Juan i Nav a r r o “Psic osi nuclear”

1984

FOGUERA BENITO PÉREZ GALDÓS

FOGUERA SAN FERNANDO

1986

1987

Pe d ro Espad e ro i C o lmenar

“Llib e rta t d’expr e s s ió”

FOGUERA SANT BLAI DE BAIX

José Manuel Garcí a (Pachi) “Danseu, danseu”

19 9 2

FOGUERA CAROLINES BAIXES

Alejandro O r en e s i Cruzad o “El gran c an vi”

José Ib o r r a (W a ld o ) “Terreta de llum i ombra”

FOGUERA SÈNECA AUTOBUSOS

Santi a go Alzamor a i Ló p ez

“En bla n c i negr e ”

19

2

FOGUERA CALDERÓN DE LA BARCA 19 9 3

Francis co Vázque z i S i rvent “Festa d e Harte”

FOGUERA CARRER SANT VICENT

Amay a B a rquín

“No pr o tegisque s e l t e u mitjà”

19 9 6

FOGUERA LA GOTETA

19 9 8

José Manuel Mora i Ló p ez

“Alac a nt, la mi l lor te r r et a d e l món”

FOGUERA CARRER SANT VICENT

19 9 8

José Francis co Gómez i Fonse c a

“Ja n’hi h a prou!”

FOGUERA SANTO DOMINGO-PLAZA DE TOMAS VALCÁRCEL

Jorge Garcí a i N a var r o

“Ar r els”

19 9 8

FOGUERA CAMPOAMOR NORTE - PLAZA AMÉRICA

19 9 9

Francis co José Santo n ja i Pen i “Quina tel a ”

Francis co José E s plá i Tá r r ag a “Somnis d e d emà” FOGUERA SANTA ISABEL

Francis co José Santo n ja i Pen i “Abans d e res, E s pany a va b é ”

Carlos Simón R on dón

“La d o n a , el r e gnat d e . . .”

FOGUERA SAN FERNANDO

20 0 3

Fe de ric o Molinero i Sand o v a l

“Aires d e festa”

FOGUERA FLORIDA PLAZA DE LA VIÑA

20 0 3

Juan Miguel Gómez i Fonse c a

“Els cin c se n ti t s”

FOGUERA SANTO DOMINGO-PLAZA TOMÁS VALCÁRCEL

20 0 3

Raf a el Gómez i Fonse c a

“Ens miren i riuen”

FOGUERA NOU ALACANT

Juan C a rlos Benít e z

“Les c os es d e l d estí”

20 0 4

FOGUERA PARQUE DE LAS AVENIDAS

Juan Alb e rto Nav a r r o i Gu ij ar r o “Ul l s que no veu e n”

Carlos Samp e dro i M o reno “Ànima d e foguera”

Pablo G o nzále z i Dev e sa “El b o n me n jar”

Carlos A l bal a d e jo i R od ríguez “Visc en l l ib e rta t ” FOGUERA MONJAS SANTA FAZ

2014

Francis co Sier r a i Alarc ó n “Amb la música a un a ltre l lo c ”

FALLA FRATERNIDAD (ELDA)

2017

Mari C ar men Ba e z a i Brot o ns

“Resur rec ció”

FOGUERA CAROLINES BAIXES

2015 Eliot Garcí a i M a rtín “Renàix e r”

FOGUERA MAISONNAVE

2016

Juan M an uel Varó i C o rbí

“El pas s eg e t d e l c ol est e rol”

FOGUERA BULEVAR DEL PLA - GARBINET

Hola!

Benvolguts amics i veïns de la nostra foguera, porte des que vaig nàixer en aquesta comissió i és plaer per al meu representar als infantils de la meua foguera aquest exercici.

Volia agrair-li a Carlota Camps i Artiaga per tindre l’honor d’acompanyar-la en tots els actes en els quals ha lluït la banda de bellesa que portes escrita a foc i al costat d’ella les seues dues dames Rocío i Sara representant amb encant als infantils la comissió.

convide a tots els xiquets i xiquetes del nostre barri al fet que us animeu a formar part de la noscomissió.

Espere que aquestes fogueres siguen inoblidables, moltes gràcies i felices fogueres.

Presidenta

Un any més és ací el nostre benvolgut juny, mes d’il·lusió, pólvora, monument, color i ganes de baixar al nostre barri i veure com quedaren de boniques els nostres carrers il·luminats i adornats.

És un mes en el qual treballem durant tot l’any per a donar el millor de nosaltres als nostres veïns i comerciants del barri que ens ajuden i abrigallen durant tot l’any, que estan al peu del canó quan els demanem col·laboració. Des d’ací GRÀCIES per aportar el vostre granet d’arena perquè la nostra Foguera siga encara més gran.

Irene Artiaga i Inocencio

Un any especial sens dubte, el meu primer any com a presidenta d’aquesta gran foguera a la qual només puc donar-li les gràcies a tots els meus comissionats des del més xicotet al més major per estar sempre disposats, per voler fer festa i engrandir la nostra foguera. Tinc clar que junts aconseguirem el que ens proposem. La festa aquesta assegurada amb tots vosaltres.

Us assegure que tots els comissionats de Doctor Bergez Carolines us contagiaren la il·lusió per les nostres festes, per això us convide a gaudir dels nostres dies grans, de viure amb nosaltres la planta dels nostres monuments de mà de dos grans artistes com Sergio Gómez i Joaquín Rubio, de gaudir les cercaviles, l’ofrena de fors a la nostra patrona de les nits de racó i per a culminar la crema el 24 juny.

Les fogueres 2023 estan ja molt a la vora i són elles les vertaderes protagonistes, les que més il·lusió i ganes tenen de gaudir tots els actes que estan per arribar. Unes grans Belleses i dames d’honor que donen tot per la seua foguera, gràcies a les 6 per la vostra dedicació i per no perdre mai aquest somriure. La vostra foguera està molt orgullosa de totes vosaltres.

Us desitge a tots vosaltres unes bones festes de fogueres 2023. Viviu-les amb la major de les intensitats, gaudir dels dies grans que són pròxims, eixir als carrers del nostre barri i viure-les al costat de nosaltres.

Us esperem a tots.

La nostra

comissió 2023

Presidenta

Irene Artiaga i Inocencio

Vicepresident i Delegat Artístic

Daniel Pérez i Brotons

Vicepresident i

Delegat d’Organització

Francisco García i Mora

Vicepresidenta i

Delegada de Protocol i Imatge

Marina Bañón i González

Vicepresidenta i Tresorera

Sandra Pérez i Domínguez

Secretaria

Natividad Server i Romero

Delegat de Federació

Cesar Fuster i Barceló

Delegat de Monument

Delegació Artística

Alba Medina i Guzmán

Alicia Domínguez i Céspedes

Claudia Moreno i Martínez

Delegació d’Infantils

Lucía Peláez i Huesca

Patricia Montiel i Higuero

Paula Carbonell i Sevila

Pilar Mora i Mateo

Delegació de Comunicació

Aida Borge i Domínguez

Bárbara Rodríguez i Mora

Sara Pérez i Ramón

Delegada de Loteries

Maria José Sala i Ramón

Comptadora

Pilar Molina i Diaz

Delegada de Llistes

María Martínez i Gallardo

Delegat de Recompenses

José Antonio Iborra i Esperanza

Delegat de Racó

José Antonio Monserrat i Gallardo

Delegat de Llibret

José Miguel García i Berná

Delegada de Flors

Maria Aliaga i López

Delegat de Patrocinis

Mateo Camps

Foguerers i Foguereres

Adoración Valverde i Diaz

Ariadna Nadal i Martínez

Carlos Mas i Cerdán

Elena Campillo i Pérez

Hector Sapena i Sirvent

Javier Gisbert i Mendiola

Jorge Pérez i Dominguez

José Valeriano Amat i Ramón

President

Sergio Peláez i Huesca

Vicepresidenta

Aranzazu Sánchez i Montoyo

Banderoles

Hugo Sánchez i Carrasco

Sergio Gómez i Artiaga

Bellesa Infantil

Carlota Camps i Artiaga

Dames Infantils

Rocío Pérez i Martínez

Sara Pastor i Server

Secretaria

Elena Bogas i Huesca

Delegada d’Actes

Ainara Muñoz i Meneses

Tresorera

Jimena Blanco i Linares

Delegat de Monument

Luis Martí i Martinez

Delegada de Belleses

Sofía Gómez i Artiaga

Delegada de Federació

Lucía Fernández i Montiel

Delegació Artística

Claudia Sanjuán i Granados

Michelle Bronner i Sánchez

Delegació d’Infantils

Abril del Carmen Sanz i Blasco

Delegat de Protocol

Diego Salvá i Repetto

Relacions Públiques

Adriana Sánchez i Carrasco

Relacions Externes

Adriana Vargas i Tomás

Delegat de Recompenses

Iker Fernández i Montiel

Delegat de Focs

Antonio Cáceres i Moreno

Delegada de Jocs

Alisa Martínez i Tskonyan

Delegada de desflades

Valentina Camps i Artiaga

Delegat de Ninot

José Monserrat i Nadal

Delegada d’Indumentària

Lucía Eugenio i Bertomeu

Delegada de Flors

Sabina Martínez i Tskonyan

Dama d’Honor Infantil 2023

Sara Pastor i Server

Dama d’Honor Infantil 2023

Rocío Pérez i Martínez Xiqueta

Bellesa Infantil 2023

Xiqueta

Carlota Camps i Artiaga

Sergio Gómez i Ferrer

Keko serà el responsable de donar forma i color al nostre monument infantil d’enguany. Aquest serà el cinquè any que gaudirem del seu disseny. Keko va començar com a aprenent en el taller de Pedro Soriano per pur atzar després d’un mal exercici escolar. Durant l’estiu de 1995, el seu pare el va requerir per col·laborar, al negoci familiar, situat molt prop del taller de Pedro, on prenia diàriament el cafè del matí. Aquell estiu ja alternava entre l’obligació del negoci i la passió per l’art efímer, i fnalment va decidir abandonar la seua vocació de biòleg marí per

La seua família havia pertangut a la foguera de “San Fernando” des de sempre, i per tant, Sergio va ser comissionat d’aquesta foguera en els anys 1995 i 1996, participant en la categoria especial amb obres de Pedro Espadero. Aquesta situació va crear recels en Pedro Soriano (ja que els artistes sempre han sigut molt recelosos que el seu treball es coneguera abans d’hora). Siga quina siga la raó, aquesta situació va acabar amb la petició de Pedro Soriano a Sergio de deixar el seu taller.

El 1997, i amb la condició de tenir-lo acabat per a desembre, Sergio va utilitzar el taller de Jesús per a fer la seua primera obra: la portada de la barraca “Festa i Bon Repós”, amb la qual va aconseguir el tercer premi de tercera categoria. En aquell mateix any, va començar a idear la seua primera foguera infantil, encara sense tindre cap petició.

L’any 1998 aquesta foguera creada en estones lliures, va ser contractada per la seua foguera, “San Fernando”, i va suposar el seu debut com a artista de monuments infantils amb un tercer premi de tercera categoria. Després del seu debut, Sergio considerava la possibilitat de dedicar-se a aquest art només com un hobbie, però va continuar treballant en la construcció de fogueres per a diferents comissions a més de “San Fernando”. Va col·laborar amb els districtes de “Puente Villavieja”, “Obra Social del Hogar” i “San Antón Alto” en la creació dels seus monuments.

No obstant això, va passar uns anys allunyat de l’elaboració de monuments fns a l’any 2001, quan el districte de Santa Isabel li va oferir l’oportunitat d’elaborar una foguera infantil de categoria especial. Encara que en aquell moment no es veia preparat i va rebutjar el treball, aquesta experiència va marcar un punt d’infexió en la seua carrera. Va començar a plantejar-se la possibilitat de dedicar-se professionalment a l’art efímer i va sol·licitar l’entrada al gremi de constructors. Va realitzar l’examen en el taller de Pedro Soriano amb José Fonseca com a padrí i va aconseguir l’aprovat.

Desprès d’adquirir un local que serviria com a taller, durant l’any 2003 va realitzar la foguera especial de “Port d’Alacant” i la foguera de “San Fernando”. Ambdós monuments van obtenir el primer premi en les seues categories, marcant l’inici d’una exitosa carrera per a Sergio Gómez.

A partir d’aquell moment, Sergio ha mostrat el seu art en moltes poblacions de la Comunitat Valenciana, com Elda, Gandia, Dénia, Sant Vicent del Raspeig i Sagunt, obtenint en moltes ocasions el màxim guardó. Va debutar a València l’any 2005 amb la falla de “l’Avinguda de Giorgetta” i el 2009 va aconseguir la secció especial amb la falla “Malvarrosa-Ponz Cavite”. Ha participat de manera assídua en la categoria especial en falles com “Sueca Literato Azorín”.

Les escenes de Sergio també han sigut premiades en nombroses ocasions amb ninots indultats en poblacions com Elda per a la “Falla Huerto del Cura,” Sant Vicent del Raspeig per a la foguera “Ancha de Castelar”, Dénia, Gandia i Sagunt per a la falla “Plaça Rodrigo” i per a la falla “El Palleter”. A Alacant, els anys 2014 i 2015 van ser indultats els ninots realitzats per a la foguera “Foguerer Carolinas” i per a la foguera “La Ceràmica” el 2017.

En el bressol de la festa, València, dos de les seues escenes descansen en el museu faller per haver sigut indultades del foc pel públic els anys 2016 i 2017.

Arriba el 2023 i, a més de plantar la nostra foguera, Sergio serà aquest exercici l’artista responsable de materialitzar la foguera ofcial infantil de la ciutat d’ Alacant per desena vegada, realitzant les dels anys 2007 i 2008 i les del període ininterromput des de l’any 2014 fns avui.

Foguera Infantil 2023

Lluitarem perquè aquesta nostra foguera, es trobe entre les més boniques de quantes infantils es planten a Alacant la nit del 19 de juny. Però allò que ningú ens podrà negar, és que serà la més saborosa de totes elles. Podríem fns i tot dir, sense por d’equivocar-nos, que estarà “de dolç”. És més, i ara que no ens llig ningú, haurem de posar una vigilància especial, ja que el museu de sabors dolços que formarà part del seu conjunt, estem segur que cridarà l’atenció dels xiquets que la visiten. Que no és comestible! Que està feta amb materials combustibles i s’ha de cremar!

I què tenim com a cos central d’aquesta creació? Ni més ni menys que la reina de les llepolies -’The Chuches Queen’- I ací la tenim, riallera, colorista i orgullosa, presidint la tramoia. S’ha posat en acció, ja que s’està celebrant l’aniversari d’una xiqueta molt riallera anomenada Carlota -per cert, molt coneguda en aquesta comissió-.

Carlota sap com convéncer a la maga de les llepolies, amb una clucada d’ull i una mirada de complicitat. Tal dit, tal fet! La factoria de la monarca de la golafreria es posa en acció. De gom a gom. Tots els esforços posats a punt per a complaure a aquesta xiqueta il·lusionada, que ens ha guanyat a tots des del primer moment.

Doncs res, posem fl a l’agulla. Per això veiem que el conjunt de la foguera és tot un aparador de colors desmesurats, embolicant les formes d’un autèntic conglomerat de tonalitats i sabors. De dolça mescladissa en un univers reservat als xiquets, i que ací exposem de forma tant harmoniosa com barroca. Alguna cosa que correspon a una festa i una estètica com la de les fogueres.

Però deixem als operaris amb la seua tasca! Deixem que experimenten amb fórmules i amb sabors. Fins i tot amb colors i modalitats, per a temptar als més xicotets i, sobretot, oferir-los un pessic xicotet de felicitat en el seu paladar. Això sí, compte amb les càries!

És el moment de recordar, els que ja pentinem canes, aquells gelats que ens van refrescar en la nostra infància i joventut. D’aquests llunyans i artesanals ‘chambis’, a gelats i pols com els ‘Flahs’, els ‘Drácula’, els ‘Coyotes’, els ‘Frigopies’. Què bons estaven! Tantes i tantes varietats, anaren de ‘Camy’, ‘Avidesa’ o els nostres ‘Gelats Alacant’, que buscàvem en totes les gelateries de la ciutat, entre les quals recordem al ‘Xixonenc’, la ‘Blava’, el ‘Bon Gust’, o el ‘Peret’, entre altres. Llocs que apareixen inesborrables al record de la vida en el nostre Alacant.

Els temps canvien i es perfeccionen en la seua mostra d’aliments. En el món de la reina de les gominoles es troben conscienciosos departaments que elaboren noves modalitats de llepolies perquè siguen accessibles a tots els públics. Fruit d’aquest desvetlament s’ofereixen ja a la venda gominoles per a diabètics, i també productes llépols destinats als vegans. Que ningú es quede amb les ganes de paladejar els dolços! Visca la golafreria inclusiva!

Però el laboratori de la reina de les gominoles no es rendeix davant res. I és que han arribat a crear llepolies destinades a animals i mascotes. Diem ‘guau’ o diem ‘miau’? No contents amb això, i ja per a fnalitzar, la nostra foguera mostra com es treballa amb afany i sense descans, en aquest laboratori ofcial de la llepolia mundial, amb l’objectiu últim d’aconseguir la llepolia perfecta. L’objecte del dolç i permanent plaer per als xiquets... i els no tant xiquets Porten així més anys que Cascorro, però deixem-los, que al fnal ho aconseguiran!

De moment, gaudim amb la mescladissa de colors i formes que ens brinda aquesta foguera tan apetitosa i, sobretot, gaudim d’aquests dies tan especials per al nostre Alacant.

Siga ‘xuxe’ o ‘geladet’ és un plaer insinuant. Gaudir d’un sabor potent en la festa d’Alacant.

Primera Categoria

“The chuches queen”

Sergio Gómez i Ferrer

Dama d’Honor 2023

Dama d’Honor 2023

Elena Campillo i Pérez

Lucía Peláez i Huesca Srta.

Srta.

Bellesa 2023

Srta.

Sandra Pérez i Domínguez

Joaquín Rubio i Yáñez

L’actual Mestre Major del Gremi d’’Artistes de Fogueres, de la província d’Alacant, serà l’encarregat de fer que les nostres quatre cantonades lluïsquen com mai. Natural d’Elda, des de molt jove es va sentir inclinat pel món de les fogueres i sobretot, pel monument. Sempre que podia, es desplaçava des del seu poble natal fns a la ciutat d’Alacant per a acostar-se als tallers dels artistes i observar el procés d’elaboració. Aquesta insistència li va oferir l’oportunitat de començar com a aprenent en el taller de Pedro Soriano i, com tot novençà, va començar efectuant les tasques més senzilles, període en el qual va entrar en contacte amb un taller de primer nivell, consolidant així la seua formació autodidacta.

L’any 1995, es va decidir a actuar pel seu compte. Va construir el monument infantil del districte de Florida Plaça de la Vinya i aquest mateix estiu es va estrenar a Elda amb la falla infantil de barri de José Antonio-Los Trescientos, amb la qual va obtindre el seu primer guardó, un segon premi. També enguany, va debutar en l’apartat de Fogueres majors elaborant el monument de la falla de l’Associació de Veïns San Francisco de Sales.

En els anys següents va continuar oferint les seues propostes tant en monuments infantils en el districte de Florida Plaça de la Vinya, aconseguint el millor ninot de la categoria en 1996 i el primer premi en 1998 en Sant Blai de Baix.

Va construir monuments per a les comissions de Princesa Mercedes, Francisco Albert, Pla del Bon Repòs, Florida Sud i José Ángel Guirao, obtenint nombrosos premis per aquests treballs.

Quant a les fogueres adultes, va fer el seu debut a Alacant l’any 1999 amb l’obra de Princesa Mercedes, amb la qual va aconseguir el quart premi i, al ,mateix temps, en el districte de Sant Blai de Baix on ja elaborava la foguera infantil. En els anys successius també va plantar en les comissions Francisco Albert i Pla del Bon Repòs.

Mentrestant continuava desenvolupant la seua labor a Elda, sempre en el districte Barri José Antonio-Els Tres-cents, aconseguint l’any 2001 el ninot indultat infantil d’Elda.

També va continuar creant falles majors per a les falles Geriàtric i per a la mateixa falla del barri de José Antonio-Los Trescientos, amb les quals va obtindre destacats premis. A més, en 2001 va guanyar el ninot indultat adult, aconseguint un doblet històric en la ciutat veïna.

L’any 2002 va ser un any important per ell. A més de ser acceptat per formar part del gremi d’artistes, va tenir el seu debut a València en la falla Ángel Alcázar. També va començar a plantar en diferents poblacions com Benidorm i Sant Vicent del Raspeig, on ja havia elaborat la foguera ofcial adulta l’any 2001.

En els anys següents, la demanda dels seus treballs es va incrementar, i les poblacions com Gandia, Be netússer, Alzira i Oliva van tenir l’oportunitat de veure plantar els dissenys de Joaquín Rubio als seus carrers, tant en modalitat adulta com en la infantil, on sem pre han sigut mereixedors dels millors guardons.

El seu debut en categoria especial es va produir a les Fogueres de 2005 amb la seua obra “Hipnòtica” per al districte d’Altozano, i amb aquest mateix districte va plantar els tres anys següents, completant quatre obres de gran qualitat.

A València, continua sent l’únic artista alacantí que ha plantat en la categoria especial, a excepció de Ramón Marco, i ho va fer per a la falla de la plaça de la Mercé l’any 2008 amb l’obra “Eclipsi”, la qual va obtindre un més que meritori onzè lloc.

A més, també ha elaborat fogueres ofcials. Va elaborar la foguera ofcial de Sant Vicent del Raspeig l’any 2001, les fogueres ofcials d’Elda del 2004 al 2008, i a Alacant va ser l’encarregat de crear la foguera ofcial infantil de l’any 2009, anomenada “Aniversari”.

En l’actualitat, Joaquín centra la seua labor en la pintura, una de les seues majors habilitats, així com en el disseny i el modelatge. És sol·licitat per nombrosos tallers, com ara els de Pere Baenas, Alex Oliver, Ferni Llopis, Borja Llorente, Josue Beitia, Carlos Carsi, Pedro Espadero, Paco Juan, Lorenzo Santana, Pachi, Sergio Gómez, Fran Sierra, Palacio i Serra, Germans Martínez Velló o Sergio Lis.

Enguany podem sentir-nos orgullosos d’haver pogut convèncer a Joaquín perquè celebre el 40 aniversari amb nosaltres i siga l’encarregat de donar forma i color al nostre monument adult. La Foguera promet ser, tant per la seua temàtica com pel seu disseny i colorit, una Gran Proposta.

És tota una estrela.

Foguera 2023

És bastant atípic titular una foguera amb una data, i també ho és dedicar una creació al conjunt d’artistes de fogueres d’Alacant, més concretament al Gremi d’Artistes. Doncs bé la nostra foguera és un homenatge a totes i tots ells, als artífexs de l’art efímer del qual fan gala els carrers d’Alacant cada mes de juny.

15 de novembre de 1982 va ser la data en la qual va començar ofcialment el Gremi d’Artistes la seua marxa com a tal, i d’aqueixa manera complementar aquell moment que va fer canviar la vida professional a tots aquells que el van fer possible.

Quaranta són els anys que compleix aquesta associació i amb la consegüent evolució d’una labor artesanal com és la construcció de fogueres, trobem com a peça central el bell rostre de la creació artística, perfecció que l’artista cerca amb cada pinzellada, amb cada procés que duu a terme dels tocs magistrals del qual s’eleva la memòria del creador, amb ales en simbologia i homenatge a aquells que no estan i van ser testimonis de la nostra història.

Les muses de la creació revolen per la nostra foguera; la pintura amb els seus pinzells de colors en comptes de fetxes, l’escultura que descansa pacient, s’afanya per a modelar la seua creació més preuada. I com a colofó de nostra Foguera, la musa del disseny, de la rematada que es posa sobre el bell rostre convidant-nos a descobrir les formes i detalls que els artistes realitzen amb el seu treball, lloant així la labor al llarg de tots aquests anys.

En la part posterior de la foguera farem una al·legoria a una de les fogueres més icòniques dels últims anys, la *Foguera ofcial 1993 de Pedro Soriano, Cresol. D’aquesta manera mostrarem l’estructura amb la qual se sosté una foguera i, per què no, la mateixa festa.

Escenes al·legòriques a cada element creador de les nostres estimables muses donaran el toc d’humor, ironia i crítica que tan necessària és i el sentit de la qual és tan necessari per a comprendre el que ens envolta.

TERCERA Categoria

“15 de novembre de 1982”

Joaquín rubio i yáñez

Anuari 2022-2023

Un exercici per a recordar

Agost de 2022. Sopar d’estiu.

Agost de 2022. Càrrecs infantils.

Octubre de 2022. Presentació 2023.

Octubre de 2022. Presentació 2023.

Octubre de 2022. Presentació 2023.

Octubre de 2022. Presentació 2023.

Octubre de 2022. Halloween.

Novembre de 2022. Gala del Port.

Novembre de 2022. Gala del Port.

Novembre de 2022. Elecció de la Bellesa del Foc Infantil.

Novembre de 2022. Dia de la Creu Roja.

Novembre de 2022. Elecció de la Bellesa del Foc.

Desembre de 2022. Certamen de Nadales.

Desembre de 2022. Processó de Sant Nicolás.

Desembre de 2022. Sopar Infantil de Fogueres en Nadal.

Desembre de 2022. Sopar de Fogueres en Nadal.

Desembre de 2022. Sant Silvestre.

Gener de 2023. Reis Mags.

Gener de 2023. Cercaviles pel barri.

Febrer de 2023. Esmorzar del barri.

Febrer de 2023. Certamen Artístic Adult.

Febrer de 2023. Certamen Artístic Infantil.

Març de 2023. Esmorzar Les Carolines.

Març de 2023. Desfles Falles de València.

Abril de 2023. Processó Verge de l’Alegria.

Abril de 2023. Processó Mater Desolata.

Abril de 2023. Taula Redona Mestres del Gremi.

Maig de 2023. Presentació d’esbossos.

Maig de 2023. Presentació d’esbossos.

Maig de 2023. Lliurament de Recompenses Federació de Fogueres.

Maig de 2023. Presentació d’esbossos.

Barraca Alacant Jove

Presidenta

Loles Muñoz i Moya

Vicepresident

Pedro Javier Nicolás i Amorós

Secretari

José Angel Cabanes i Azorín

Tresorer

José Muñoz i Moya

Delegada de Federació

Estela Bardisa i García

Delegat de Barraca

Sergio Bautista i Villodre

Delegat de Llibret

Gerardo Hernández i Torres

Barraquers i Barraqueres

Adrian Santana i García

Ainhoa Chocero i Muñoz

Alberto Más i Soler

Ángela Hernández i Soler

Ángeles Soler i Pujante

Candela Hernández i Soler

Carla Nicolás i Soler

Carmelo Santana i García

Carmen Bautista i Pérez

Cristina Badillo i Gil

Dolores Sempere i Puebla

Eduardo Torres i Sempere

Eva Díaz i Asensi

Eva Pérez i Estela

Gabriel Torres i Martínez

Gabriel Torres i Sempere

Hernán Cortes i Gosalbes

Hugo Nicolás i Soler

Irene Cabanes i Iglesias

Isabel Beas i Flores

Javier Lahosa i Díaz

Jorge Bogdanich i Mateaccio

José Muñoz i Soler

Julio Chocero i Arcos

Mª Ángeles Soler i Berenguer

Mª Carmen García i Senia

Maider Peciña i Unanua

Manuel Santana i Bernabéu

María Mas i Badillo

Marisa Unanua i Pascual

Nadia Martínez i Bonmati

Pablo Cabanes i Iglesias

Remedios Soler Berenguer

Samuel Cortes i Sempere

Samuel Muñoz i Soler

Sonia Iglesias i Jordá

Susana Sempere i Puebla

Ulises García i Senia

Vicente Pascual i Monserrat

Programa de Festes 2023

Dilluns, 19 de juny

A partir de les 12:00 i fns a altes hores de la matinada: Plantà del nostre monument infantil “The Chuches Queen”. Una altra joia més dissenyada i realitzada pel nostre artista Sergio Gómez.

I a la vesprada:

Plantà del ninot de Carrer Infantil.

Plantà del Racó de Festes.

Dimarts, 20 de juny

En qualsevol moment del dia o de la nit (o de la matinada): Plantà de la nostra foguera adulta “15 de novembre”, un homenatge al gremi d’artistes d’Alacant en el seu 40 aniversari que naix de la mà del mestre major del gremi Joaquin Rubio per a embellir el nostre cantó.

En la nit, entre grava i arena, les bacores i la coca amb tonyina com demana la tradició.

Dimecres, 21 de juny

A les 10:00 hores: Tradicional esmorzar alacantí, per a adquirir reserves energètiques que ens facen suportar els dies esdevenidors.

A les 20:00 hores: Estrena ofcial de cercaviles festeres acompanyades de la nostra banda, Los Feos de Callosa del Segura, tota una garantia de diversió (sense policia que talle cap cançó).

A partir de les 23.00 hores: Revetla en el nostre racó.

Divendres, 23 de juny

A les 08:00 hores: Despertà i punt.

A les 10:00 hores: Cercavila de visita a les nostres fogueres veïnes i als nostres comerços que tant ens ajuden perquè puguem tindre el nostre monument plantat un any més.

A les 12:00 hores: Jocs per als més xicotets.

A les 18:00 hores: Desflada de disfresses per a tots els xiquets.

A les 19:00 hores: Cercaviles pel barri.

A les 23:00 hores: A donar-ho tot. La gran revetla.

Dijous, 22 de juny

A les 08:00 hores: Començarem amb les eixordadores despertes. Música i trons per a començar el dia.

A les 10:30 hores: Desflada de Lliurament de Premis.

A les 19:00 hores: Desflada d’Ofrena de fors a la nostra patrona la Verge del Remei.

A les 23:00 hores: Revetla en el racó.

Dissabte, 24 de juny

A les 08:00 hores: Ultima i grandiosa despertà.

A les 11:00 hores: Cercaviles de visita a les nostres benvolgudes fogueres de Carolines i a la nostra barraca “Alacant Jove”;

A les 20:00 hores: Cercaviles de foc, recollim a les nostres representants i ens preparem per a la cremà dels nostres monuments.

A les 23:00 hores: Revetla fnal, com sempre en el nostre racó.

A les 24:00 hores: Tradicional llançament de la palmera des del castell de Santa Bárbara.

A partir de les 24:00 hores: Cremà de les nostres fogueres, quan l’autoritat ens ho indique.

La comissió de la Foguera Doctor Bergez Carolines es reserva el dret de modifcar i alterar aquells actes que considere oportuns, per a sortejar qualsevol circumstància aliena a aquesta comissió.

I a partir del 26 de juny, ja podeu vindre a apuntar-vos a la foguera. Si no ho proveu mai sabreu que signifca estar de fogueres tot l’any.

Col·laboradors

Volem mostrar el nostre agraïment a totes aquelles persones que de manera desinteressada col·laboren perquè cada any puguem tindre millors fogueres:

Antonio Huesca Climent

Ricarda Mateo Antonio

Antonio José Cáceres Landete

Yolanda Zaragoza Martínez

Cristina López Giner

José García Cartagena

Fernando Soler Gomis

Vicente Navarro Aracil

Julia García Jimenez

Victoria Zaragoza Araez

Vicentina Buigues Fernández

Rafael Mora Gisbert

Maite Lloret Sanz

José Vazquez Tudela

Piti Herrero Cremades

Rafaela Bru Esclapez

José Lozano Segura

Manuel Torregrosa Clement

José Ramón Torres

Aurora Bailen Sanz

Loli Dominguez Vilches

Vera Muñoz López

Loreto Sirvent Giner

Pablo Sapena Sirvent

Mariola Mena Antón

Sergio Conca Navarro

Panadería Fini

Mercería Piscis (Lola)

Ana Moya Fernández

Fernando Soto

Antonia García

Mari Carmen Huesca Climent

David Bogas Poza

Manuel Sabater

Mamen Huesca Aliaga

Sergio Peláez Fuentes

Eva Huesca Aliaga

Guzzardo Peluquero (Baldo Guzzardo)

Antonio Sánchez López

Asunción Gómez Gaitán

Josefa Verdú Díaz

José Carlos Verdú Díaz

Antonio Sánchez Rech

Fernando Granados Palomo

Felicidad Inocencio Martins

Juani Carratalá Ramos

Moltes gràcies per voler formar part de la família

Patrocinadors

Vols comprovar quant saps del nostre ibret?

Publicitat