Memòria Activitats CEEC 2010 CAT by CEEC

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2010 Memòria d’Activitats 2010 de l’associació empresarial innovadora sense ànim de lucre Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC)

Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) Josep Pla, 2, Planta Baixa, Torre B3 08019 Barcelona T. 933.560.980 F. 933.562.823 www.clustereficiencia.org

Edició a càrrec del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) Josep Pla, 2, Planta Baixa, Torre B3 - 08019 Barcelona Tel. 933 560 980 - Fax: 933 562 823 www.clustereficiencia.org Edició 2010 Projecte i coordinació Departament d’Imatge i Comunicació del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya Fundació b_TEC Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC). Revisió lingüística Teresa Puig Disseny i maquetació Anna Carrió Impressió GAM Impremta Digital

Índex 1. Introducció

2. Resum executiu

3. Règim intern

Estructura organitzativa

Objectius

Membres associats

4. Grups de treball

Màster en Edificació

GM en Edificació

GT en Fred Activat Tèrmicament (GT en FAT)

GT en Sistemes de Gestió Energètica (GT en SGE)

GT en HVAC

GT en Façanes Intel·ligents

GT en ESCO per a Centres Educatius i de Formació

Màster en Mobilitat

GM en Infraestructura de la recàrrega del Vehicle Elèctric (GM en VE)

GT en Mobilitat Eficient

Màster en Serveis Públics

GM en Licitacions d’ESE en l’Enllumenat Públic

GT en ESE en Enllumenat Exterior

GT en District Heating and Cooling (GT en DHC)

GT en Eficiència Energètica en Túnels (GT Energitúnels)

GT en Impuls de la Cogeneració en el Sector Hospitalari

Màster en Indústria

GT en Microcogeneració en el Sector Industrial

GT en Eficiència Energètica en Granges Ramaderes

GT en Eficiència Energètica en Processos Industrials

GT en Empreses de Serveis Energètics en Indústria Alimentària

Màster en Formació

5. Accions de comunicació amb l’exterior

105

6. Projectes europeus

115

7. Resum de comptes

121

8. Relació d’empreses del CEEC

125

01Introducci贸

RÈGIM INTERN

El paper del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya davant del canvi de cicle econòmic En un moment de dificultat econòmica com l’actual és urgent trobar noves vies de creixement econòmic i de creació de nous llocs de treball. Tot sovint es parla d’innovació, de valor afegit i de formació, com a clau d’un nou model econòmic més productiu i sostenible. Des del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), associació que compta amb més de 80 empreses que representen un volum de facturació de més 10.000 milions d’euros en l’àmbit estatal, volem reivindicar l’eficiència energètica com una de les disciplines que poden contribuir a accelerar aquest desitjat canvi de model donant resposta, alhora, a importants reptes de futur. El consumidor veu com cada dia s’encareix el cost de l’energia. Davant d’aquest repte, el CEEC ja fa 3 anys que està treballant per impulsar la implantació de tecnologies disponibles mitjançant el model de les empreses de serveis energètics (ESE). Aquest model ha de permetre el finançament d’aquells projectes que per magnitud o complexitat es poden abordar des de la inversió privada amb un retorn parcial o total amb els estalvis obtinguts. Des del CEEC estem impulsant les ESE en diverses aplicacions, entre altres l’enllumenat públic. A banda d’això, hi ha grups de treball orientats al model ESE en multitud de sectors i aplicacions, tant en l’àmbit públic (escoles, centres d’atenció primària, túnels, etc.) com en el sector privat (supermercats, edificis corporatius, indústria càrnica, sector vitivinícola, etc.). El potencial de l’eficiència energètica és gran. El CEEC és també bressol de noves solucions i desenvolupaments tecnològics cap als edificis de baix consum o en el camp de la mobilitat elèctrica, sigui amb vehicles híbrids endollables o elèctrics purs. La utilització de tecnologies de la informació i la comunicació en els vehicles i les infraestructures permetrà sens dubte una millor eficiència en l’ús de la mobilitat i en la intermodalitat dels diferents medis de transport, amb especial èmfasi en el sector del transport ferroviari, molt eficient des d’un punt de vista energètic.

RÈGIM INTERN

Estem en un moment important en el sector de l’eficiència energètica com queda palès en l’activitat del CEEC. En aquest sentit, els integrants del CEEC som un col·lectiu privilegiat per donar resposta als problemes energètics i de competitivitat que tenim davant. A més a més, ho podem fer de manera innovadora, generant valor afegit i ajudant a crear nous llocs de treball i de més qualificació. En definitiva, us presentem el que hem fet treballant conjuntament aquest 2010 com a prova del que podem fer junts en el futur. Albert Cot i Roger Casellas President i Vicepresident del CEEC

RESUM DE COMPTES

Resum executiu

QUADRE DE COMANDAMENT

PRIORITATS DEL CEEC 2011 El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya ha definit una sèrie de prioritats per a l’any 2011, entre les quals, figura:

• • • • •

Accés al mercat dels grups de treball i l’execució de projectes Captació de socis d’acord amb la previsió del pressupost 2011 Celebració d’unes jornades de difusió interna per fer arribar a tots els associats el que està fent i pot fer el CEEC Rebre els inputs dels associats pel que fa a possibles actuacions del CEEC. Difusió i el posicionament del CEEC davant la nova administració catalana.

Per tal de fer un seguiment de totes les accions del CEEC, s’ha elaborat el quadre de comandament que es descriu a continuació.

QUADRE DE COMANDAMENT El CEEC ha creat una nova eina de seguiment de l’avançament de les activitats de l’associació, el quadre de comandament del CEEC, que posa a disposició dels seus membres associats a través del web de l’entitat. És objectiu del CEEC que tots els seus socis coneguin, a través d’aquesta eina, els objectius marcats per al 2011 i el grau d’assoliment d’aquests, així com que puguin realitzar un seguiment detallat dels diferents projectes i activitats en què treballa l’associació. El quadre de comandament del CEEC s’estructura en els 5 grans àmbits d’actuació de l’entitat: • Modificació marc o entorn. Participació en fòrums de debat per l’elaboració i al·legacions a propostes normatives, reglaments i ordenances. Es defineixen els següents indicadors: (1) Nombre d’administracions públiques amb qui es manté relació. (2) Nombre d’iniciatives en àmbit normatiu (proposta, redacció o esmena) en les quals es participa. (3) Signatura de convenis amb organismes o institucions. • Comunicació – projecció comercial. Divulgació en eficiència energètica i actua-

QUADRE DE COMANDAMENT

cions CEEC. Es defineixen els següents objectius i els corresponents indicadors: (4) Nous membres associats incorporats en l’exercici. (5) Jornades de difusió. (5.1) Jornades de difusió EXTERNA. Nombre de jornades i fires amb participació del CEEC. (5.2) Jornades de difusió EXTERNA. Nombre de persones a les quals s’arriba. (5.3) Jornades de difusió INTERNA. Nombre de persones a les quals s’arriba. (6) Newsletter. Noves subscripcions a la Newsletter del CEEC en l’exercici. (7) Nombre d’aparicions en mitjans de comunicació durant l’exercici. • Llotja de negocis. Innovació i accés al mercat. Identificació i desenvolupament de noves línies de negoci. Introducció en el mercat de productes i serveis. Es defineixen els següents indicadors: (8) Nombre de grups de treball actius. (9) Nombre de documents CEEC elaborats i difosos. (10) Projectes de GT amb accés a mercat. (11)Nombre de contractacions al CEEC per elaboració de projectes i estudis.

• Recerca i desenvolupament en col·laboració. Detecció d’oportunitats R+D+i i

•

desenvolupament col·laboratiu. Es defineixen els següents indicadors: (12) Nombre de projectes pilot realitzats pels GT. (13) Projectes en R+D+i. (13.1) Nombre de projectes en R+D+i presentats. (13.2) Nombre projectes adjudicats. Formació. Sessions de formació i capacitació per a professionals d’eficiència energètica. Es defineixen els següents indicadors: (14) Iniciatives de formació realitzades pel CEEC. (14.1) Nombre d’iniciatives de formació amb participació del CEEC. (14.2) Nombre total d’alumnes als quals s’arriba. (14.3) Nombre d’hores impartides pel CEEC.

A continuació es mostra el quadre de comandament del CEEC, on s’indiquen els valors assolits per a cada indicador durant l’any 2010 i els objectius que s’ha marcat l’associació per a l’any 2011.

VALOR OBJECTIU GRAU 2010 2011 D’ASSOLIMENT 2011

(2) Participació en àmbit normatiu: proposta, redacció o esmena. Nombre d’iniciatives en les quals es participa.

(3) Signatura de convenis amb organismes o institucions privades

32 (21)

1.000

(4) Membres associats. Nous membres incorporats en l’exercici. (Membres a l’inici de l’exercici)

(5.1) Jornades de difusió EXTERNA. Nombre de jornades i fires amb participació del CEEC.

(5.2) Jornades de difusió EXTERNA. Nombre de persones a les quals s’arriba (aproximat)

1.000

COMUNICACIÓ INTERNA I EXTERNA

(1) Interlocució amb les AAPP. Nombre d’AAPP amb qui es manté relació.

MODIFICACIÓ MARC O ENTORN

OBJECTIU. INDICADORS

Març 2010: 1- 9/03/2010: Business in Cleantech & Environment Summit (BiCE), ESADE 2- 10/03/2010: Seminari Oportunitats i tendències en els sectors d’infraestructures i renovables als Estats Units Maig 2010 3- 11/05/2010 Jornada d’Intercanvi entre Clústers Catalans organitzat per ACC1Ó, nombre d’assistents: 50 persones aprox. Juny 2010: 4- 09/06/2010: Jornada informativa sobre les subvencions de l’ICAEN per projectes d’energies renovables i eficiència energètica del 2010

32 altes i 2 baixes

1- COEIC 2- CETIB 3- Institut Cerdà

1- Document anàlisi solucions de recàrrega de VE en aparcaments privats. 2- Esmena Llei propietat horitzontal.

1- ICAEN 2- Diputació de Lleida 3- Agència de l’Energia de Lleida 4- Diputació de Barcelona 5- DMAH 6- IDAE 7- ACC1Ó 8- ACA

DETALL INFORMACIÓ 2010

5- 14 i 15/06/2010: Barcelona Tech Summer Sessions, Fundació b_TEC 6- 16/06/2010: Hit Barcelona World Innovation Summit 7- 18/06/2010: Jornada tècnica “Empreses de serveis energètics”, ICAEN Octubre 2010: 8- 14/10/2010: Jornada Focus Espais ACC1Ó nombre d’assistents (sessió dividida en 4 temàtiques), assistents: 25 persones aprox. 9- 25/10/2010: Jornada DHC ICAEN, nombre d’assistents: 120 persones Novembre 2010: 10- 15/11/2010: Jornada Fórmula-e CETIB, nombre d’assistents:199

11- Agència de l’Habitatge de Catalunya (antiga ADIGSA + secretaria d’Habitatge) 12- ACC1Ó 13- ACA - altres (IDAE, CDTI...)

Gener 2011: 1- 20/01/2011 Jornada d’intercanvi clústers INNOVACC i CEEC Març 2011: 2- Estalvi i Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives Microcogeneració + FAT (ICAEN) Abril 2011: 3- 14/04/2011- EV Battery Forum- Congrés Internacional Maig 2011: 4- 3/05/2011: Eficiència Energètica a Catalunya (Unidad Editorial) 5- 16 a 21/05/2011: Construmat

1- RAILGROUP (Clúster ferroviari CAT) 2- Oficina LIVE 3- UPC, altres

1- Esborrany ITC recàrrega vehicles elèctrics. 2- Anàlisi de la normativa de salubritat definida pel RITE (possible projecte IREC, grup de treball en HVAC)

1- ICAEN 2 a 5- Diputacions: Lleida, Girona, Tarragona, Barcelona 6 a 9- Agències locals de l’Energia: Lleida, Girona, Tarragona, Barcelona 10- Nova ubicació Departament Habitatge (desaparició DMAH)

PREVISIONS 2011

300

(6) Newsletter. Noves subscripcions en l’exercici

(7) Presència en mitjans de comunicació. Nombre d’aparicions durant l’exercici.

100

200

1- Document anàlisi solucions de recàrrega del VE en aparcaments privats 2- Jornada presentació GT 3- Assemblea General Ordinària CEEC 4- Entrevista RAC1 programa Energia

(any de llançament de la newsletter)

Maig 2010: 3- 5/05/2010: Jornada CEEC presentació GT, nombre d’assistents: 100 persones aprox.

(8) Nombre de grups de treball actius (tenint en compte la creació de nous grups i la finalització d’altres que hagin assolit objectius)

EDIFICACIÓ: 1- Fred Activat Tèrmicament (COMSA-EMTE) 2- Sistemes de Gestió Energètica (CIRCUTOR) 3- HVAC (SOLER&PALAU) 4- Façanes Intel·ligents (ABANTIA) 5- ESCO per a Centres Educatius i de Formació (ENERTIKA) MOBILITAT: 6- Infraestructura per a la Recàrrega del VE (GM) 7- Mobilitat Eficient (SIEMENS) SERVEIS PÚBLICS: 8- ESE Enllumenat Exterior (GM) 9- ESE en Enllumenat (COMSA-EMTE) 10- Projecte 22@ (ENDESA) 11- DHC (AGEFRED) 12- Eficiència Energètica en Túnels (GPO) INDÚSTRIA: 13- Eficiència Energètica en Granges Ramaderes (KROMSCHROEDER) 14- EE en Processos Industrials (KROMSCHROEDER) 15- ESE en Indústria Alimentària (PAMIAS) 16- Microgeneració en el Sector Industrial (SALICRÚ) FORMACIÓ: 17- GT Formació (Schneider Electric)

LLOTJA DE NEGOCIS. INNOVACIÓ I ACCÉS AL MERCAT

100

(5.3) Jornades de difusió INTERNA. Nombre de persones a les quals s’arriba (aproximat)

11- DHC (AGEFRED) 12- Eficiència Energètica en Túnels (GPO) 13- Cogeneració en el Sector Hospitalari (COFELY) INDÚSTRIA: 14- Eficiència Energètica en Granges Ramaderes (KROMSCHROEDER) 15- EE en Processos Industrials (KROMSCHROEDER) 16- ESE en Indústria Alimentària (PAMIAS) 17- Microgeneració en el Sector Industrial (SALICRÚ) FORMACIÓ: 18- GT Formació (Schneider Electric) Altres: previsió de tancament i creació de nous grups durant la jornada de difusió interna sobre GT’s.

1- Guia instal·lació punts de recàrrega del Vehicle Elèctric 2- Posicionament sector empresarial de les ESCO en enllumenat públic - signatura conveni amb la DIBA 3- Assemblea General Ordinària CEEC 4- Presentació resultats projecte IVEA Altres: posicionament sobre l’actualitat en matèria d’eficiència energètica a ràdio, TV, premsa.

Febrer 2011: 1- 15/02/2011: Esmorzar de directius de les empreses associades Data pendent de definir: 2- Jornada CEEC presentació GT

VALOR OBJECTIU GRAU 2010 2011 D’ASSOLIMENT 2011

DETALL INFORMACIÓ 2010

(10) Projectes de GT amb accés a mercat

(11) Nombre de contractacions al CEEC per a elaboració de projectes i estudis.

(12) Nombre de projectes pilot realitzats pels GT

(1) Tramitació per a la legalització de la instal·lació d’un punt de recàrrega de VE en un aparcament privat a BCN.

1- Tramitació per a la legalització de la instal·lació d’altres punts de recàrrega de VE en un aparcament privat per ser inclosos a la Guia. 2- Estudi de viabilitat d’una instal·lació de FAT + manteniment d’una instal·lació per a anàlisi de resultats 3- Monitorització i anàlisi de consums d’un edifici pel grup de treball en Sistemes de Gestió Energètica. 4- Projectes pilot en escoles (GT ESCO per a Centres Educatius) 5- Energitúnels, proves en algun túnel auxiliar 6- Mobilitat Eficient 7- Projecte pilot de sistema HVAC eficient

Possibilitat que alguns documents de l’indicador (8) que siguin contractats.

1- Microcogeneració 2- Les ESCO Centres Educatius 3- Façanes Intel·ligents 4- Mobilitat Eficient 5- Gas Vehicular 6- ESCO Enllumenat 7- Processos Industrials 8- Indústria Alimentària 9- Formació - altres

1- UTE formada per les empreses del GT en Microcogeneració en el sector industrial adjudicataris de la licitació d’una EDAR. 2- GT ESCO en enllumenat exterior: anàlisi de viabilitat de l’externalització dels Serveis Energètics de l’enllumenat de Vidreres en col·laboració amb el municipi.

RECERCA I DESENVOLUPAMENT EN COL·LABORACIÓ

9) Documents CEEC. Nombre de documents elaborats i difosos

1- Posicionament de les ESE en l’Enllumenat Públic 2- Guia instal·lació punts de recàrrega del Vehicle Elèctric 3- Projecte IVEA 4- Llibre Blanc sobre Mobilitat Eficient 5- Document difusió DHC 6- Propostes de millora de l’Eficiència Energetica en Túnels 7- Cogeneració en el sector hospitalari amb model ESCO - altres (estudi costos instal·lació punts de recàrrega del VE, etc.)

PREVISIONS 2011

1- Document d’anàlisi de solucions per a la recàrrega del VE en aparcaments privats.

LLOTJA DE NEGOCIS. INNOVACIÓ I ACCÉS AL MERCAT

OBJECTIU. INDICADORS

(13.2) Nombre de projectes adjudicats

(14.1) Nombre d’iniciatives de formació amb participació del CEEC

(14.2) Nombre total d’alumnes als quals s’arriba

(14.3) Nombre d’hores impartides pel CEEC

FORMACIÓ

(13.1) Nombre de projectes en R+D+i presentats

Gestió conveni amb el màster IL3-UB

Projecte (líder en cas de consorci) - data adjudicació - adjudicació? 1- AEI’s - FAT, Granges Ramaderes, IVEA - juliol 2010 - 45.266€ 2- SAVE - EFFIBEST (CEEC) - desembre 2010 - no adjudicat 3- MARIE (ACC1Ó) - gener 2011 - encara sense resolució 4- ICT4E+ (CEEC) - febrer 2011 - encara sense resolució

Màster IL3-UB

Màster IL3-UB: sessions pràctiques (curs 2010-2011) Màster IL3: codirecció/coorganització + sessions pràctiques i teòriques (curs 2011-2012) Altres? (oferta de cursos amb el COEIC…)

1- Projecte sobre mobilitat (TRAFICCAR o similar) 2- Projecte temàtica ferroviari 3- Projecte temàtica edificació - altres

03 RĂ¨gim intern

RÈGIM INTERN

ESTRUCTURA ORGANITZATIVA El Reglament de Règim Intern de l’associació Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) regula l’organització i el funcionament d’acord amb la legislació vigent que li és aplicable i amb els seus Estatuts. Els òrgans de govern de l’associació estan formats per l’Assemblea General i per la Junta Directiva, que defineix les línies estratègiques del CEEC. Tanmateix, el CEEC també compta amb un Comitè Executiu que desenvolupa les funcions executives per delegació de la Junta Directiva, i amb una Secretaria Tècnica que duu a terme la gestió administrativa, comptable i fiscal de l’entitat, així com les accions d’imatge i comunicació necessàries. Durant l’any 2010 s’ha creat dins l’estructura organitzativa del CEEC la figura de la gerència, que té com a funcions principals la gestió dels grups de treball i actuar com a representant del CEEC en accions de comunicació i relacions amb altres institucions. El dia 21 de setembre de 2010, durant la celebració de l’Assemblea General Ordinària del CEEC es van dur a terme les eleccions de la nova Junta Directiva. Aquesta ha quedat formada per Circutor, Cofely, Comsa-Emte, Istem Copcisa Industrial, Fundació b_TEC, ICAEN, IREC, Gas Natural, Kromschroeder, PGI Engineering, Salicrú, Schneider Electric, Siemens i Soler&Palau.

PRESIDENT

GERÈNCIA SECRETARIA TÈCNICA

COMITÈ EXECUTIU

JUNTA DIRECTIVA

ASSEMBLEA D’ASSOCIATS

RÈGIM INTERN

OBJECTIUS El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) es constitueix com a Agrupació Empresarial Innovadora (AEI) sense afany de lucre que agrupa les empreses que dins de les seves activitats ofereixin, promocionin o desenvolupin productes o serveis relacionats amb l’eficiència energètica. Una de les línies mestres del CEEC és dur a terme projectes conjunts de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació.

ELS OBJECTIUS DEL CEEC • • • • • •

• •

Reforçar el sector de l’eficiència energètica a Catalunya i aconseguir-ne la projecció exterior. Incrementar la competitivitat i les oportunitats de negoci de les empreses associades entorn del mercat de l’eficiència energètica. Aconseguir una major participació de les empreses associades en projectes d’eficiència energètica. Obtenir sinergies fruit de la col·laboració. Afavorir la innovació i la seva aplicació al mercat. Ser referent i representar els interessos del sector de l’eficiència energètica així com els interessos dels associats davant de les administracions públiques, organismes o altres corporacions. Unificar la posició del sector per potenciar-ne el paper en el conjunt de la societat. Afavorir la formació de professionals en el sector de l’eficiència energètica.

RÈGIM INTERN

MEMBRES ASSOCIATS El CEEC tanca l’any amb 70 membres associats, entre els socis fundadors, numeraris, col·laboradors i emprenedors; això suposa la incorporació de 33 nous socis respecte de l’any 2009.

SOCIS FUNDADORS

SOCIS NUMERARIS

SOCIOS COL路LABORADORS

SOCIOS EMPRENEDORS

ecoterm 23

RÈGIM INTERN

Tal com mostra la llista de socis, el CEEC està format per empreses representants de tots els àmbits que afecten l’eficiència energètica de productes, serveis i instal·lacions:

CONSTRUCCIÓ INSTAL·LACIÓ

SERVEIS ENERGÈTICS

ENGINYERIA ELECTRICITAT

CONSULTORIA ENERGIA

MANTENIMENT EqUIPAMENTS

CONTROL I AUTOMATISMES

MOBILITAT

ARqUITECTURA

AUDITORIA

MAqUINÀRIA

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA RECERCA

GRUPS DE TREBALL

04 Grups de treball

GRUPS DE TREBALL

Inicialment, les 12 empreses impulsores del CEEC van formar 7 grups de treball. A mesura que l’associació ha anat creixent s’han anat creant altres grups amb l’objectiu d’impulsar la innovació col·laborativa entre empreses, de manera que el desembre del 2010 el CEEC compta amb 17 grups de treball (GT) actius. En tots aquests grups, creats a iniciativa de les empreses, hi participa activament l’ICAEN. Durant l’any 2010, s’han tancat alguns grups de treball perquè ja n’han assolit els objectius: el Projecte b_EFIEN (GM Edificació), el projecte LIMA (GM Edificació), i el Projecte 22@ (GM Serveis Públics). Tot i això, no es descarta la possibilitat de poder tornar a obrir-los en cas que hi sorgeixin noves motivacions i/o projectes relacionats. Durant el 2011, es preveu la posada en funcionament de nous grups de treball que vagin sorgint a iniciativa de les empreses del CEEC. Així mateix, els grups que vagin assolint els objectius marcats s’aniran tancant successivament per donar lloc a nous grups. A continuació segueix una descripció de les tasques dutes a terme pels diferents grups durant l’any 2010.

Màster en Edificació

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EDIFICACIÓ

MÀSTER MOBILITAT

Fred Activat Tèrmicament (COMSA-EMTE)

Infraestructura per a la Recàrrega del Vehicle Elèctric

Sistemes de Gestió Energètica (CIRCUTOR)

Mobilitat Eficient (SIEMENS)

MÀSTER S.PÚBLICS

MÀSTER INDÚSTRIA

Licitacions d’ESE en l’Enllumenat Públic

Microcogeneració en el Sector Industrial (SALICRÚ)

ESE en Enlllumenat Exterior (COMSAEMTE) DHC (AGEFRED)

HVAC (SOLER&PALAU)

Eficiència Energètica en Túnels (GPO)

Façanes Intel·ligents (ABANTIA)

Impuls de la Cogeneració en el Sector Hospitalari (COFELY)

ESCO per a Centres Educatius i de Formació (ENERTIKA)

MÀSTER FORMACIÓ

EE en Granges Ramaderes

(KROMSCHROEDER)

EE en Processos Industrials (KROMSCHROEDER)

ESE en Indústria Alimentària (PAMIAS)

Formació (SCHNEIDER ELECTRIC)

Màster EN EDificació GM en Edificació (IREC) Fred Activat Tèrmicament (COMSA-EMTE) Sistemes de Gestió Energètica (CIRCUTOR) HVAC (SOLER&PALAU) Façanes Intel·ligents (ABANTIA) ESCO per a Centres Educatius i de Formació (ENERTIKA)

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN EDIFICACIÓ - Grup Màster en Edificació L’àmbit de treball del CEEC referent a l’edificació no ha hi ha hagut accions en l’entorn del grup màster durant el 2010. De cara a l’any 2011, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i específicament el seu grup d’investigació en Energia Tèrmica i Edificació pren el lideratge del Grup Màster (GM) en Edificació. Aquest grup de treball començarà, el primer trimestre del 2011, amb una reunió global dels grups de treball que actuen dins el Màster d’Edificació amb l’objectiu d’identificar sinergies i possibles punts d’interès entre les diferents empreses que hi participin. PROPOSTES PER ENGEGAR ELS GRUPS Per conduir el debat i com a eix integrador es proposa una reflexió al voltant dels edificis d’Energia Zero, un dels focus de treball actual de l’IREC perquè pot ser un bon fil conductor. En línia amb la Directiva europea 2002/91/EC del Consell i Parlament Europeu sobre l’eficiència energètica en edificis (modificada per la Directiva 2010/31/UE), l’objectiu és treballar per aconseguir per a l’any 2020 els reptes 20/20/20 marcats per la Unió Europea:

• • • •

Reducció de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle en un 20% respecte els nivells del 1990. Incrementar en un 20% l’eficiència energètica. Assolir una contribució d’un 20% de les energies renovables en el mix de generació elèctrica Identificar informació sobre projectes exemplars i bones pràctiques a Catalunya i posar en funcionament un sistema de recull d’aquesta documentació que possiblement podria ser en forma de contenidor d’informació al web a l’apartat del Grup Màster.

GRUP MÀSTER EN EDIFICACIÓ

• Nom del GM: Edficació • Grup Màster: Edificació • Data de creació del GT: març 2011

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT • Explorar la possibilitat de presentar diversos projectes de recerca tant nacionals com europeus amb la integració d’un o més GT del Grup d’Edificació del CEEC. • Identificar informació sobre projectes exemplars i bones pràctiques a Catalunya i posar un sistema de recull d’aquesta documentació que possiblement podria ser en forma de contenidor d’informació al web a l’apartat del Grup Màster.

TREBALLS PREVISTOS 2011 • Identificació de sinergies i possibles connexions i projectes de R+D+i conjunts entre alguns dels membres dels grups de treball del GM.

• Reﬂexió al voltant dels edificis d’Energia Zero. • Anàlisi de convocatòries en àmbit nacional i europeu, detecció de les línies concordants amb els temes d’interès del GM, presentació i preparació de projectes en col·laboració entre diferents empreses del GM.

METODOLOGIA • Reunió inicial global dels grups de treball que actuen dins el Màster d’Edificació per a una posada en comú dels objectius del grup i la metodologia de treball específica acordada. • Reunions de subgrups en funció dels projectes d’interès que s’engeguin.

EMPRESES QUE FORMEN EL GT Empreses dels grups de treball del màster d’Edificació interessades a participar-hi.

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN EDIFICACIÓ - GT en Fred Activat Tèrmicament (GT en FAT) Antecedents i objectius El Grup de Treball en Fred Activat Tèrmicament (GT FAT) liderat per Comsa Emte va iniciar l’activitat l’any 2009. Les reﬂexions i motivacions que el van propiciar busquen aprofundir en el coneixement i a promoure la tecnologia del fred activat tèrmicament, atesos els avantatges que presenta respecte de les tecnologies tradicionals. El confort tèrmic comporta puntes de demanda elèctrica a les estacions més caloroses (màxima insolació) i les instal·lacions de Fred Solar poden afavorir la gestió d’aquesta demanda elèctrica. La substitució del sistema de compressió mecànica pel sistema de compressió termoquímica, amb un nivell de soroll i de vibració molt baix, comporta que el mateniment sigui molt baix (poques parts mòbils) i un estalvi energètic (aprofitament calor residual/renovable). Estalviar en la factura elèctrica és un dels objectius, ja que a hores punta (el preu és més alt) hi ha més producció i la potència contractada és menor. Per evitar els problemes d’evacuació tèrmica a l’estiu, existeixen les instal·lacions solars per ACS/calefacció, a l’hivern, i ACS/refrigeració, a l’estiu, allargant la disponibilitat de la instal·lació solar. Els sistemes lliures de CFC i HCFC’s també són tractats per aquest grup de treball. Actuacions realitzades Aquest grup de treball ha dut a terme diferents accions en l’àmbit del fred activat tèrmicament, tals com la identificació de barreres per a l’aplicació de les tecnologies de fred activat tèrmicament (Pay-backs de retorn de la inversió massa elevats i la necessitat d’explotació i manteniment especialitzat); i la identificació de tecnologies existents (absorció, adsorció, dessecants sòlids, dessecants líquids). L’estudi d’alternatives tecnològiques per als equips auxiliars (com ara la substitució de la torre de refrigeració per aerotermos, geotèrmia, consum de la calor residual per a procés industrial, etc.); la captació solar tèrmica (captadors d’aigua plans/buit/concentració, captadors d’aire, etc.) i la calor procedent de circuits de refrigeració de grups electrògens/calor residual industrial/etc., també són objecte d’anàlisi. L’anàlisi tecnicoeconòmica de les tecnologies és útil per conèixer la implantació i fer-hi una comparació (CREVER, COMSA EMTE, COFELY, IREC, AIGUASOL, KROMSCHROEDER, SALICRU...). Aquest grup de treball té present la transferència de coneixement en tecnologies de fred activat tèrmicament per conèixer els resultats i les conclusions de projectes de recerca europeus (AIGUASOL): Projecte ROCOCO, Projecte SOLAIR, i Instal·lació de la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. A més a més, també centren l’atenció a la recerca de proveïdors d’equips i presentació dels seus

GRUPS DE TREBALL

productes i know-how relatiu al Fred Activat Tèrmicament: Ecovat, Ecoterm, Sedical, Petra Inventum (Solar Item). L’anàlisi de les possibles aplicacions viables, tant tècnica com econòmicament, fixa l’objectiu en el sector terciari: centres sanitaris, comercials, poliesportius, hotels, presons, grans edificis amb un consum energètic elevat, etc., i en el sector industrial i agrari: climatització (calor i fred) i refrigeració industrial. Per tal de fer una recollida i una anàlisi completa de dades s’han programat diverses visites a possibles emplaçaments amb un elevat consum energètic. En concret, les zones visitades han estat les següents: DMAH, Poliesportiu Alella, Poliesportiu Masnou, Club Natació Granollers, Club Natació Calella, Hotel Àrea de Servei Bellaterra, Consorci Sociosanitari Viladecans, Centre Assistencial Sant Joan de Déu Almacelles, Hotel Salou, Codorniu, Residència d’estudiants Àgora. Dins les actuacions dutes a terme el 2010, aquest grup de treball ha realitzat un estudi tecnicoeconòmic per a la aplicació a nivell d’ESCO d’emplaçaments concrets (COMSAEMTE i COFELY): en un edifici d’oficines (DMAH), en una residència d’estudiants (ÀGORA) i en un complex esportiu (Alella). Les visites a emplaçaments amb instal·lació de Fred Activat Tèrmicament existents han tingut un cert pes en les actuacions del GT. En concret han visitat Ges Siemsa Tarragona i la Biblioteca Pompeu Fabra Mataró. Els dos emplaçaments tenen la instal·lació fora de servei, i diferents empreses i organismes del Grup treballen per posar-les en marxa de nou, per fer conèixer i demostrar-ne la viabilitat. La participació en el projecte del CEEC com a AEI (Agrupació Empresarial Innovadora), els hi ha valgut una subvenció del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITyC). També han participat en la preparació del projecte europeu EFFIBEST (Best Available Technologies for the Energy Efficiency in Non-Residential Buildings: Energy Management Systems, HVAC and Smart Lighting) per tal de sol·licitar una subvenció a la Comissió Europea, programa SAVE. La definició dels elements necessaris per a la monitorització d’instal·lacions de Fred Activat Tèrmicament (KROMSCHROEDER), l’anàlisi del marc legal d’aplicació i la recerca de subvencions i finançament són també actuacions realitzades durant el 2010. Futures actuacions Actualment, el grup treballa per a la posada en marxa d’instal·lacions de Fred Activat Tèrmicament, que actualment no estan en servei. El GT té com a objectiu fer el manteniment, la gestió i l’explotació segons el model ESCO (o similar) de les instal·lacions, i dur a terme la monitorització amb obtenció de dades en remot per tal d’analitzar-les i conèixer en profunditat la tecnologia i l’aplicació real d’aquesta. Les instal·lacions en concret són: tecnologia amb màquina d’Absorció (Ges Siemsa Tarragona, 34kWf)

GRUPS DE TREBALL

i tecnologia amb Dessecants sòlids (Biblioteca Pompeu Fabra Mataró). En qüestions de recerca, el grup de treball se centrarà en centres esportius, tot i que també s’estudiaran altres possibles emplaçaments amb gran consum energètic per estudiar la viabilitat en la implantació de la tecnologia de Fred Activat Tèrmicament. Les futures actuacions del grup també contemplen la recerca i l’anàlisi de dades del funcionament d’instal·lacions de Fred Activat Tèrmicament existents (Afrisol, Pere Camps, etc.); la monitorització i l’anàlisi del consum energètic d’edificis, desglossat, per conèixer-ne les necessitats (demanda); la monitorització i l’anàlisis d’instal·lacions de fred existents per conèixer-ne les possibilitats (oferta); fer una presentació a nivell de Grup de Fred Activat Tèrmicament amb les solucions tecnològiques que ofereix el Grup, i les possibles aplicacions, tant en format ESCO com en inversió per part del client; i la participació a la Jornada de l’ICAEN relativa a eficiència energètica en instal·lacions esportives, prevista per al maig de 2011. Pel que fa a les actuacions específiques, cal destacar la monitorització, ja sigui en l’avualuació tecnicoeconòmica d’implantació d’un sistema de monitorització a instal·lacions amb fred activat tèrmicament o a punt d’instal·lar aquesta tecnologia (KROMSCHROEDER i IREC), com en el tractament de les dades de monitorització (IREC); i la instal·lació de la tecnologia Fred Activat Tèrmicament, a través de la visita a possibles emplaçaments i recollida de dades generals de consums energètics; l’avaluació tecnicoeconòmica d’instal·lació de tecnologia de fred activat tèrmicament (ISUNO, COMSA EMTE, COFELY, ECOTERM i SALICRU); i l’estudi Pla de negoci 2 opcions: ESCO / inversió client (EMTE i COFELY).

GT EN FRED ACTIVAT TÈRMICAMENT (GT EN FAT)

• Nom del GT: Fred Activat Tèrmicament • Grup Màster: Edificació • Data de creació del GT: gener 2009

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT

Aprofundir en el coneixement i promoure la tecnologia de fred activat tèrmicament atesos els avantatges que presenta respecte de les tecnologies tradicionals (compressió mecànica): • Gestió de demanda elèctrica. • Estalvi energètic (i consegüent estalvi en la facturació elèctrica). • Reducció dels nivells de soroll. • Aprofitament de la calor residual de sistemes solars tèrmics. • Sistemes lliures de CFC i HCFC’s.

TREBALLS REALITZATS 2010

• Identificació de barreres per a l’aplicació de les tecnologies de fred activat tèrmicament. • Identificació de tecnologies existents. • Estudi d’alternatives tecnològiques per als equips auxiliars. • Anàlisi tecnicoeconòmica de les tecnologies. • Transferència de coneixement en tecnologies de fred activat tèrmicament i resultats i conclusions de projectes de recerca europeus. • Recerca de proveïdors d’equips i presentació dels seus productes i know-how relatiu al fred activat tèrmicament. • Anàlisi de les possibles aplicacions viables tècnica i econòmicament. • Visites a possibles emplaçaments amb elevat consum energètic: recollida i anàlisi de dades. • Estudi tecnicoeconòmic per a la aplicació a nivell d’ESCO d’emplaçaments concrets. • Participació en el projecte del CEEC com a AEI (Agrupació Empresarial Innovadora), amb sol·licitud de subvenció al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITyC). Subvenció atorgada. • Participació en la preparació del projecte del CEEC en àmbit europeu EFFIBEST (Best Available Technologies for the Energy Efficiency in Non-residential Buildings), amb sol·licitud de subvenció a la comissió europea, programa SAVE. Subvenció denegada. • Participació en la preparació del projecte del CEEC a nivell europeu ICT4E+ (Bringing Together Energy-Efficiency Stakeholders to Foster the Role of ICT in Low or Zero Energy Neighborhoods), amb sol·licitud de subvenció a la Comissió Europea, 7PM. Pendent de resolució. • Definició dels elements necessaris per a la monitorització d’instal·lacions de Fred Activat Tèrmicament. • Anàlisi del marc legal d’aplicació. • Recerca de subvencions i finançament.

TREBALLS PREVISTOS 2011

• Posada en marxa d’instal·lacions de FAT que actualment no es troben en servei i dur a terme la monitorització amb obtenció de dades en remot per tal d’analitzar-les i conèixer en profunditat la tecnologia i l’aplicació real. • Recerca d’emplaçaments amb possible viabilitat en la implantació de la tecnologia de fred activat tèrmicament. • Recerca i anàlisi de dades de funcionament d’instal·lacions de FAT. • Monitorització i anàlisi del consum energètic d’edificis, desglossat, per conèixer-ne les necessitats (demanda). • Monitorització i anàlisi d’instal·lacions de fred existents per conèixer-ne les possibilitats (oferta). • Realització d’una presentació a nivell de Grup de FAT. • Participació a la Jornada de l’ICAEN relativa a eficiència energètica en instal·lacions esportives. METODOLOGIA

• Visites tècniques a instal·lacions, anàlisi de posada en funcionament d’aquestes en format ESCO. • Estudis de viabilitat d’instal·lacions noves. • Realització dels projectes aplicatius per subgrups.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

ecoterm

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN EDIFICACIÓ - GT en Sistemes de Gestió Energètica (SGE)

De forma general, el grup de SGE, liderat per Circutor, i format per empreses que abasten els serveis energètics, la instal·lació i el manteniment d’instal·lacions, fabricació d’equips i proveïdors de software, va engegar l’any 2010 el grup de treball en Sistemes de Gestió Energètica. Els objectius que persegueix aquest grup són la definició d’un paquet d’equips de mesura que permeti la telegestió de consums energètics en edificis i instal·lacions públics o privats amb la finalitat d’establir ràtios de consum energètic; i col·laborar en la definició del tipus de servei a oferir a les AAPP. Atesa l’evolució que s’està observant en el sector en la línia del serveis energètics i els plans existents per desenvolupar projectes en l’àmbit de l’Administració en general, el grup ha reorientat els objectius per al 2011 de la manera següent: 1. Recerca i realització dels projectes de gestió d’energia en edificis de diferents tipus d’usos, entenent com a tal tot el conjunt de serveis i equipaments necessaris. A més, es pretén la realització d’un estudi que relacioni el consum energètic amb la sensació de confort. 2. Definició de l’abast i confecció de la guia tècnica de gestió d’edificis, on figurin els punts següents:

• • •

Serveis necessaris. Aportació tecnològica. Ràtios clau de consum sectorial.

Actualment s’està veient que a causa del nombre de membres del grup de treball caldrà reorganitzar-ne el funcionament per agilitzar els projectes. D’aquesta manera, és possible que es passi a treballar en subgrups i així evitar els problemes que puguin sorgir entre empreses amb funcions similars en el mercat.

GRUPS DE TREBALL

GT EN SISTEMES DE GESTIÓ ENERGÈTICA (SGE)

• Nom del GT: Sistemes de Gestió Energètica • Grup Màster: Edificació • Data de creació del GT: juliol 2010

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT

• Realització de projectes d’implantació de gestió d’energia i estudi de la relació confort/consum energètic en diferents tipus d’edificis. • Confecció d’una guia tècnica d’aplicació pràctica on es relacionin els diferents sector, ràtios clau de consum i tecnologia per a la seva obtenció. TREBALLS REALITZATS 2010 • Configuració del grup de treball. • Definició de les tasques del grup. • Contacte amb l’Administració per a la realització de projecte pilot. TREBALLS PREVISTOS 2011 1. Plantejament doble del grup: • Treball conjunt per a la realizatció de la guia. • Creació de subgrups per a projectes. 2. Definició de l’abast i confecció de la guia tècnica de gestió d’edificis, on figurin els següents punts: • Serveis necessaris. • Aportació tecnològica. • Ràtios clau de consum sectorial. 3. Recerca i realització dels projectes de gestió energètica de diferents tipus de serveis: • Fer una nota d’explicació dels projectes. • Comparativa entre diferents tipus d’aplicacions realitzades. METODOLOGIA • Reunions amb els usuaris per definir les necessitats concretes. • Reunions mensuals de coordinació dels diferents punts. • Realització dels projectes aplicatius per subgrups.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN EDIFICACIÓ - GT en HVAC Aquest grup de treball està liderat per Soler&Palau i entre els seus objectius i línies de treball principals hi ha promoure projectes d’eficiència energètica en la renovació i climatització de l’aire dels locals, tant dels residencials com dels comercials i industrials. La renovació d’aire i la climatització estan en forta evolució i convergència. Els projectes que el grup promourà incorporaran totes les últimes tecnologies disponibles en l’estalvi d’energia: regulació del cabal de renovació en funció de les necessitats, recuperació de la calor de l’aire d’extracció, incorporació de la climatització a l’aire d’entrada, sensors de paràmetres com ara humitat, temperatura, CO2, aparells de regulació, funció de cabal constant de renovació, utilització de motors d’alt rendiment en especial els brushless, etc. La constitució d’una oferta conjunta eficient energèticament entre els membres del grup HVAC és un dels objectius. S’intenta constituir una oferta global d’HVAC, de manera que es pugui parlar d’un Passive Building, que implica poder oferir per part de les empreses del grup tots els equips i components implicats, així com la seva instal·lació, control i manteniment. Tot i que el concepte “passive house” o “passive building” també inclou la (micro) generació d’energia (bé sigui solar tèrmica o fotovoltaica o minieòlica), en els objectius del Grup de Treball en HVAC no es contempla aquest aspecte. Cal descobrir i potenciar les sinergies tècniques i comercials entres els membres del grup de treball. La confecció d’ofertes globals permetrà eixamplar el catàleg de productes dels membres del grup. També des del punt de vista de costos hi pot haver sinergies en poder compartir determinades despeses, con poden ser la confecció de webs específiques, edició de catàlegs conjunts, assistència compartida a fires, etc. Cal parar atenció a la difusió i la incorporació de les últimes tecnologies i novetats en eficiència energètica als projectes HVAC que es realitzin. Aquesta incorporació a l’oferta de les empreses de les últimes i més noves tecnologies d’eficiència energètica anirà acompanyada de la corresponent difusió, que podrà ser en xarxa, sobre paper, en forma de xerrades, conferències, jornades, etc. dirigides a diferents col·lectius, com ara instal·ladors, clients, distribuïdors, congressos, fires, associacions professionals, escoles i universitats tècniques.

GRUPS DE TREBALL

Entre les línies de treball establertes, s’ha de destacar que el grup de treball esdevingui un referent en la HVAC eficient, amb capacitat d’inﬂuència en els àmbits normatiu i de l’Administració. Aquest grup de treball ha d’acabar sent dipositari de molts coneixements sobre l’estalvi energètic en l’HVAC, de manera que caldrà posar aquest coneixement a disposició de l’Administració, en particular dels ens redactors de normes i reglaments. Especialment, s’haurà d’incidir en el Codi Tècnic de l’Edificació i en el RITE. A més de l’aspecte normatiu el grup podrà contribuir notablement en la redacció d’un compendi de bones pràctiques en l’eficiència energètica.

qualitat de l’aire SOLER & PALAU

Reducció de demanda

Producció d’energia BAXI ROCA HITECSA

SAAS

Control i gestió en ús DELTA DORE E-CONTROLS SCHNEIDER ELECTRIC

Disseny i simulació ABAC IBINSER

Instal·lació i explotació COMSA EMTE ISTEM

Tipus d’edificis

Producte innovador amb valor afegit respecte solucions individuals

Edificis nous Rehabilitació

Oficines Hospitals Habitatges i hotels

AUGMENT DE PROJECTES REALITZATS

Centres comercials

MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

GT EN HVAC

• Nom del GT: HVAC • Grup Màster: Edificació • Data de creació del GT: juny 2010

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT • Realització de projectes d’implantació de gestió d’energia i estudi de la relació confort/consum. Promoure projectes d’eficiència energètica en la renovació i climatització de l’aire dels locals, tant dels residencials com dels comercials i industrials. • Constitució d’una oferta conjunta eficient energèticament entre els membres del grup HVAC. • Descobrir i potenciar les sinergies tècniques i comercials entres els membres del grup de treball. • Difusió i incorporació de les últimes tecnologies i novetats en eficiència energètica als projectes HVAC que es realitzin. • Esdevenir referent en l’HVAC eficient, amb capacitat d’inﬂuència en els àmbits normatiu i de l’Administració. TREBALLS REALITZATS 2010 • Constitució del grup i ampliació d’aquest fins a la consolidació. • Elaboració d’un document de presentació del grup, els objectius i les empreses. • Preparació de la participació del grup al saló internacional de la construcció Construmat a través de l’organització d’una taula rodona i d’una ponència. TREBALLS PREVISTOS 2011 • Participació al saló Construmat (maig 2011). • Realització d’un projecte pilot de demostració de tecnologies eficients en HVAC en un edifici emblemàtic (gener a juny 2011). • Anàlisi de febleses i proposta de millores al RITE (gener a juny 2011). • Exploració de possibles sinergies comercials entre els membres del grup (any 2011). • Participació a fires, fòrums i jornades que permetin la difusió de les tecnologies i novetats en HVAC eficient (any 2011). METODOLOGIA • Reunions mensuals de tot el grup. • Treball en subgrups segons els diferents treballs i posada en comú a les reunions mensuals.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN EDIFICACIÓ - GT en Façanes Intel·ligents

Objectius Aquest grup de treball liderat per Abantia, que dins el grup té el paper d’empresa especialista en el manteniment d’edificis, ha iniciat la seva activitat el 2010 amb l’objectiu de desenvolupar productes, equips o sistemes per la millora de l’eficiència energètica de les façanes dels edificis, integrar-hi funcions i automatitzar-hi el funcionament per adaptar-lo a les condicions exteriors i interiors; incorporar altres millores (aïllament acústic, qualitat ambiental interior, etc.); enfocar les seves actuacions a l’envolupant tèrmica, la ventilació i el control climàtic, la il·luminació natural interior i l’energia, i desenvolupar sistemes fàcilment integrables per la rehabilitació de façanes. Actuacions realitzades Durant el 2010 el GT ha dut a terme les tasques següents: 1. Configuració del grup, amb la incorporació immediata de Delta Dore com a empresa especialista en software de control i integració de sistemes i la posterior integració de PGI Engineering com a empresa d’enginyeria i consultoria especialitzada en eficiència energètica en l’edificació. Per considerar que el grup necessita consultors especialistes en façanes, s’han fet gestions en aquest sentit i s’espera que l’interès que han mostrat algunes empreses d’aquest tipus acabi en la incorporació d’aquestes al grup. 2. Definició de prioritats. El GT s’ha centrat en la rehabilitació de façanes. Tenint en compte la conjuntura econòmica actual, sembla el més correcte estratègicament. Específicament, el grup ha començat analitzant les possibilitats dels edificis amb façana de vidre per ser energèticament molt ineficients. El GT analitza també altres tipologies de façanes en el cas d’edificis amb grans consums energètics o un elevat grau de disconfort interior. 3. Accions comercials. El GT s’ha recolzat en el grup Abantia per sondejar possibles futurs clients pels quals ja duu a terme el manteniment dels seus edificis. Actuacions previstes De cara al 2011, els objectius fixats pel grup de treball són els següents: 1. Validació final del protocol d’amidaments i presa de dades en el mateix edifici del client amb qui es manté relació en l’actualitat (actualment en elaboració), per tal de poder proposar un estudi de millores per l’eficiència energètica, enfocant-lo cap als objectius del grup que és la integració de funcions i automatitzant el funcionament per adaptar-lo a les condicions exteriors i interiors de l’edifici. 2. Acabar de consolidar dins del grup els equips necessaris per tal d’avançar en

GRUPS DE TREBALL

les dues línies de treball que poden donar més resultats ateses les circumstàncies actuals: les façanes de vidre o amb un component més industrialitzat i les façanes més convencionals amb paraments d’obra i obertures amb finestres i balconeres. 3. Creació dels procediments adequats per tal d’avançar de manera més eficaç a l’hora de buscar possibles clients o empreses interessades, es consideren també com a possibles clients les empreses tipus ESCO. L’objectiu és, en cada cas, fer un estudi i una proposta de millores per tal d’ajudar els clients a decidir-se fer inversions en l’eficiència energètica de les façanes (i altres actuacions si es requerissin), per la qual cosa cal una anàlisi de la tecnologia a l’abast de les empreses del grup i fer valer la creativitat per incorporar i proposar aspectes innovadors. 4. No es descarta la possibilitat de desenvolupar nous productes, equips o sistemes per l’eficiència energètica de les façanes i la integració de funcions com ara la millora de l’envolupant tèrmica, la ventilació i la il·luminació natural. 5. Reﬂectir els procediments seguits i l’adquisició de nou coneixement dins del grup de treball en una guia que contempli diferents tipologies d’edificis i que pugui servir en el futur de referència per a la implementació de millores en l’eficiència energètica de façanes. 6. Restar oberts a propostes dels membres del GT pel que fa a noves línies de treball, reorientacions del grup en funció de circumstàncies específiques, etc.

GT EN FAÇANES INTEL·LIGENTS

• Nom del GT: Façanes Intel·ligents • Grup Màster: Edificació • Data de creació del GT: juliol 2010

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT Desenvolupar productes, equips o sistemes per la millora de l’eficiència energètica de les façanes dels edificis: 1. Integrar funcions i automatitzar el funcionament adaptant-lo a les condicions exteriors i interiors. 2. Incorporar altres millores (aïllament acústic, qualitat ambiental interior, etc.). 3. Enfocar les actuacions a l’envolupant tèrmica, la ventilació i el control climàtic, la il·luminació natural interior i l’energia. 4. Buscar desenvolupar sistemes fàcilment integrables per a la rehabilitació de façanes.

TREBALLS REALITZATS 2010

• Configuració del grup de treball. • Definició de prioritats: rehabilitació de façanes. • Accions comercials amb clients potencials. TREBALLS PREVISTOS 2011 • Validació del protocol d’amidaments i recollida de dades en el mateix edifici del client amb qui es manté relació en l’actualitat. • Acabar de consolidar les dues línies de treball del grup: façanes de vidre o amb un component més industrialitzat i façanes més convencionals. • Creació dels procediments adequats a l’hora de buscar possibles clients, considerant també com a tals les empreses tipus ESCO. • Desenvolupar nous productes, equips o sistemes per l’eficiència energètica de les façanes i la integració de funcions. • Reﬂectir l’adquisició de nou coneixement dins del grup de treball en una guia que contempli diferents tipologies d’edificis. METODOLOGIA • Reunions mensuals del grup. • Treball individualment o en subgrups segons les tasques acordades a les reunions.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN EDIFICACIÓ - GT en ESCO per a Centres Educatius i de Formació Objectius Aquest grup de treball coordinat per Enertika i creat l’any 2010 té per objectiu estudiar i desenvolupar solucions a mida per a la implementació del model de negoci d’Empreses de Serveis Energètics (ESE o ESCO) a escoles i altres centres educatius. Activitats realitzades Durant l’any 2010, a través de reunions periòdiques s’han dut a terme les activitats següents: formació sobre el model de negoci ESCO, els principis i funcionament general. Identificació de les competències dels diferents participants al grup de treball i de les seves potencials aportacions en les diferents tasques d’un projecte ESCO. Identificació d’una xarxa de potencials contactes i de generació de potencials d’oportunitats de negoci. Així doncs, les anàlisis i reﬂexions efectuades durant l’últim trimestre del 2010 han evidenciat la necessitat de segmentar els potencials clients i/o actuacions amb la finalitat de poder estudiar i avaluar correctament les solucions més eficaces i a mida. En particular, el grup diferencia dues categories principals: 1. Superfícies de dimensions petites o mitjanes: generalment escoles primàries i secundàries (CEIP, IES). Aquests centres compten amb una superfície d’uns 3.0004.000 m2 i es caracteritzen per una intensitat energètica mitjana o baixa i unes instal·lacions senzilles; normalment no tenen sistema de refrigeració a excepció de possibles equips autònoms per als espais d’administració i professorat. 2. Superfícies de dimensions grans o molt grans: escoles de negocis i universitats. Aquests centres compten amb superfícies més gran de 5.000 m2 i es caracteritzen per una intensitat energètica mitjana-alta, disposant en aquest cas de sistemes de climatització. Segons aquests dos àmbits, s’han identificat dos potencials subgrups per a la generació de projectes: 1. Instituts d’Ensenyament Secundari (IES) Les escoles primàries i secundàries representen un repte per al model ESCO, que normalment s’implementa en projectes de gran escala i amb consums importants. El dubte principal relatiu a aquesta aplicació del model ESCO és si, atès un consum inicial (habitualment entre els 15.000 i els 30.000 € anuals) és possible generar els estalvis energètics suficients per amortitzar les inversions inicials en millores i justificar un interès de les ESE. Davant d’aquest repte, els IES semblen a priori més

GRUPS DE TREBALL

interessants que els CEIP, ja que els rebuts corresponents a despeses energètiques estan directament a càrrec del Departament d’Educació de la Generalitat i no de l’Ajuntament. Aquesta característica permet pensar en un futur possible “pooling” dels actius (agrupació de més actius en un sol projecte per així millorar la mitjana del rendiment dels projectes en el seu conjunt) per tal que es puguin generar sinergies i economies d’escala per a les ESE. Les empreses que formen el grup de treball, Istem, Dexma i Enertika, han ofert la seva disponibilitat per participar en un projecte pilot de monitorització bàsica d’un o dos centres IES. Els centres seran seleccionats amb la col·laboració i l’acompanyament de l’ICAEN; que estudiarà les possibilitats de suport i ajuda econòmica per ser un projecte del seu interès específic. És oportú subratllar els avantatges paral·lels que suposaria una gestió energètica dels actius de l’Administració pública en general: 1. La formació i sensibilització en temes energètics d’usuaris en escoles permet la creació i desenvolupament d’una generació d’estudiants conscienciant-los en el respecte cap al medi ambient i l’entorn social. Aquests valors relacionats directament amb la sostenibilitat podrien ser part del mateix programa de formació dels estudiants. 2. La possibilitat de creació d’una base de dades centralitzada de les despeses dels actius de Catalunya: un instrument informatiu i de gestió que serviria d’exemple i guia per a altres CCAA. En conclusió, es considera beneficiós i desitjable l’estudi i implementació de projectes ESCO en CEIPS i IES. 2. Universitats Aquest àmbit de treball enfocat a centres de grans dimensions està basat en l’experiència de la UPC, en el seu projecte UPCO2 enfocat a la monitorització de consums energètics amb la posterior gestió de les ineficiències detectades i en el qual s’han aconseguit estalvis d’aproximadament un 30% en el consum de calefacció. Efectivament, les universitats són centres grans consumidores d’energia i tenen un ampli marge de millora energètica. Així, es presenten com una bona oportunitat per aplicar el model de contracte d’externalització de serveis energètics. L’objectiu que es planteja el grup de treball és extrapolar la solució i l’experiència de la UPC, i analitzar-ne l’adequació cap a una externalització dels serveis energètics dels centres en format de contracte ESCO. Actualment s’està treballant en aquest sentit, s’avalua quina hauria de ser la col·laboració de la UPC i es busquen centres dotats de menys recursos econòmics o capacitat tècnica per dur a terme un projecte d’aquestes característiques sense la necessitat d’una ESCO. En aquest subgrup, Enertika aportarà els seus coneixements i experiència en escoles, Dexma aportarà la tecnologia (software) i Istem serà l’empresa de serveis energètics responsable del seguiment i manteniment de les instal·lacions.

GT EN ESCO PER A CENTRES EDUCATIUS I DE FORMACIÓ

• Nom del GT: ESCO per a Centres Educatius i de Formació • Grup Màster: Edificació • Data de creació del GT: juliol 2010

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT Estudiar i desenvolupar solucions a mida per a la implementació del model de negoci d’Empreses de Serveis Energètics en centres educatius de diverses tipologies. TREBALLS REALITZATS 2010 • Formació sobre el model de negoci ESCO, els principis i funcionament general. • Identificació de les competències dels diferents participants del grup de treball i de les seves potencials aportacions dins les diferents tasques d’un projecte ESCO. • Identificació d’una xarxa de potencials contactes i de generació de potencials oportunitats de negoci. • Identificació de dues línies de treball diferenciades: 1. Centres educatius mitjans o petits: CEIP, IES. 2. Centres educatius grans: universitats. TREBALLS PREVISTOS 2011 Desenvolupament de treballs en les dues línies de treball identificades: • CEIP, IES: 1. Realització d’un o dos projectes pilot de monitorització bàsica d’un o dos centres IES. 2. Avaluació del potencial d’estalvi energètic. • Universitats: 1. Definició la col·laboració amb la UPC. 2. Definició de l’adequació òptima dels resultats del projecte de la UPC cap a un model de contracte ESE. 3. Realització d’un projecte d’externalització dels serveis energètics en una universitat.

METODOLOGIA • Reunions periòdiques entre els membres dels dos subgrups. • Visites a instal·lacions, realització d’ofertes, implementació de mesures. • Reunions del grup complet per a la posada en comú d’experiències i resultats dels subgrups.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

MàSTER EN MOBILITAT Infraestructura per a la Recàrrega del Vehicle Elèctric Mobilitat Eficient (SIEMENS)

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN MOBILITAT - GM en Infraestructura de la Recàrrega del Vehicle Elèctric Aquest grup de treball, creat l’any 2009, té com a objectiu principal identificar les barreres no tecnològiques associades a la infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric que poden impedir la correcta implantació d’aquest tipus de vehicle. Per això, s’analitzen barreres de tipus normatiu, de desconeixement del sector per part de col·lectius no especialistes, etc., i es duen a terme iniciatives treballades a nivell de subgrups amb la finalitat de minimitzar l’impacte d’aquestes barreres. El gran nombre d’especialistes que formen el grup de treball, que provenen dels diferents àmbits que afecten la implantació del vehicle elèctric (fabricants, proveïdors d’equips, energia, usuaris, etc.), assegura el rigor en l’elecció dels projectes, la realització d’aquests, la interpretació de dades i la difusió de resultats. Activitats realitzades Els treballs duts a terme pel grup durant l’any 2010 s’han concentrat en la revisió de la normativa que afecta el vehicle elèctric; la preparació d’una versió en format article del document sobre “Anàlisi de solucions de recàrrega del vehicle elèctric en aparcaments privats” (document públic disponible al web del CEEC, publicat pel grup de treball l’any 2009) per publicar-lo en una revista especialitzada del sector; i el projecte pilot de legalització d’un punt de recàrrega situat en un aparcament privat multiusuari a Barcelona. El Grup també s’ha concentrat a iniciar la redacció d’una guia de legalització d’una instal·lació de recàrrega en aparcament privat comunitari dirigida a usuaris de vehicle elèctric, promotors i administradors de finques; en l’impuls del projecte IVEA (estudi sobre mobilitat elèctrica amb l’objectiu de proposar solucions concretes i recomanacions d’adequació de la política de mobilitat amb els requeriments del vehicle elèctric). Actuacions previstes De cara al 2011, es preveu la publicació de l’article sobre Anàlisi de solucions de recàrrega del vehicle elèctric en aparcaments privats a la revista especialitzada ELECTRA; la preparació i publicació de l’article en una revista del sector de la construcció (dirigit a promotors i constructors); la revisió de la ITC del REBT específica pel vehicle elèctric i enviament de la proposta final al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, i el seguiment dels avenços en aquesta qüestió. També està prevista la publicació de la Guia de legalització d’una instal·lació de recàrrega en aparcament privat comunitari, i la seva difusió mitjançant jornades; la realització d’almenys de dos projectes pilot de legalització d’un punt de recàrrega en aparcament privat multiusuari per ser inclosos a la guia com a exemples pràc-

GRUPS DE TREBALL

tics. Es cobriran els casos d’instal·lació d’aparcament nova i ja existent. Realització d’un estudi de costos d’instal·lació d’un punt de recàrrega en aparcament privat en funció de diferents fases d’implantació del vehicle elèctric. Finalització del projecte IVEA, publicació i difusió dels resultats. Difusió dels coneixements generats dins el marc del grup de treball a sectors implicats en el correcte desenvolupament del vehicle elèctric (Administració pública, especialistes, administradors de finques, promotors, etc.).

GT EN INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA DEL VEHICLE ELÈCTRIC

• Nom del GT: Infraestructura per a la Recàrrega del Vehicle Elèctric • Grup Màster: Mobilitat • Data de creació del GT: 2009

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT • Detecció de barreres no tecnològiques a la implantació del vehicle elèctric a Catalunya relacionades amb la infraestructura de recàrrega necessària. • Minimització d’aquestes barreres mitjançant modificacions normatives, difusió de coneixement sobre la infraestructura del vehicle elèctric (elaboració de guies, estudis, ...).

TREBALLS REALITZATS 2010 • Revisió de normativa relacionada amb el vehicle elèctric. • Preparació d’una versió en format article del document sobre “Anàlisi de solucions de recàrrega del vehicle elèctric en aparcaments privats” per publicar-lo en una revista especialitzada del sector. • Projecte pilot de legalització d’un punt de recàrrega en aparcament privat multiusuari a Barcelona. • Inici de redacció d’una guia de legalització d’una instal·lació de recàrrega en aparcament privat comunitari dirigida a usuaris de vehicle elèctric, promotors i administradors de finques. • Impuls del projecte IVEA: estudi sobre mobilitat elèctrica amb l’objectiu de proposar solucions concretes i recomanacions d’adequació de la política de mobilitat amb els requeriments del vehicle elèctric.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

Treballs previstos 2011 • Publicació de l’article sobre “Anàlisi de solucions de recàrrega del vehicle elèctric en aparcaments privats” a la revista especialitzada ELECTRA. • Preparació de l’article per publicar-lo en una revista del sector de la construcció (dirigit a promotors i constructors). • Revisió de la ITC del REBT específica per al vehicle elèctric i enviament de la proposta final al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. Seguiment dels avenços en aquesta qüestió. • Publicació de la guia de legalització d’una instal·lació de recàrrega en aparcament privat comunitari. Difusió de la guia mitjançant jornades. • Realització d’almenys dos projectes pilot de legalització d’un punt de recàrrega en aparcament privat multiusuari per ser inclosos a la guia com a exemples pràctics. Es cobriran els casos d’instal·lació d’aparcament nova i ja existent. • Realització d’un estudi de costos d’instal·lació d’un punt de recàrrega en aparcament privat en funció de diferents fases d’implantació del vehicle elèctric. • Finalització del projecte IVEA, publicació i difusió dels resultats. • Difusió dels coneixements generats dins el marc del grup de treball a sectors implicats en el correcte desenvolupament del vehicle elèctric (Administració pública, especialistes, administradors de finques, promotors, etc.). • Participació a jornades. Metodologia • Treball en subgrups i reunions mensuals de posada en comú de l’avançament dels diferents projectes.

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN MOBILITAT - GT en Mobilitat Eficient

Aquest grup de treball, creat l’any 2010 i liderat per Siemens, té com a línia de treball principal la realització de projectes per a la millora del trànsit per superfície, analitzant la mobilitat tant des del punt de vista del vehicle (tramvia, autobús, cotxe, moto) com de la gestió eficient de les infraestructures per les quals aquests vehicles transiten. Activitats realitzades Durant l’any 2010 s’ha treballat en les línies següents: 1. Recerca de projectes en les convocatòries del 7è programa marc de la UE. Després d’una prospecció de les convocatòries obertes, es van plantejar els següents projectes:

•

Energy Consumption Reduction in Urban Rail Systems, (SST.2011.1.1-4). Projecte pilot en una estació que inclou una subestació reversible i acumulació. Després d’una sèrie de reunions amb un consorci català d’empreses es va pensar en una proposta a la Comissió Europea liderada per UITP i UNIFE. ICT for Clean and Efficient Multi-modal Mobility (ICT 2011-6.6, b). Després d’analitzar una proposta existent per part del Centre d’Innovació en el Transport de la UPC (CENIT) i d’identificar els àmbits d’interès dels membres del grup de treball, es va crear un subgrup de treball liderat per CENIT i amb participació de COMSA EMTE i SENER per al desenvolupament d’una proposta conjunta. El projecte no es va arribar a presentar a la convocatòria per falta de temps; el grup resta a l’espera de poder presentar la proposta a futures convocatòries.

2. Llibre Blanc sobre Mobilitat Eficient. A finals de l’any 2010 es va decidir enfocar els esforços del grup de treball en l’elaboració d’un Llibre Blanc on es pretén reﬂexionar sobre solucions que permetin una millora del trànsit per superfície a la ciutat de Barcelona. Pretén detectar necessitats específiques de les administracions, de les quals potencialment puguin sorgir oportunitats de projectes.

GRUPS DE TREBALL

Activitats previstes De cara al 2011, es pretén treballar en les direccions següents: 1. Llibre Blanc sobre Mobilitat Eficient. Durant l’any 2011 es vol elaborar i publicar el Llibre Blanc sobre Mobilitat Eficient. Està previst fer una ronda d’entrevistes amb agents del sector de la mobilitat perquè n’identifiquin les necessitats específiques. 2. Projecte Eficiència Energètica Tramvia. El grup de treball s’ha posat en contacte amb TRAMVIA METROPOLITÀ per reprendre un projecte iniciat conjuntament per SIEMENS i TRAMVIA METROPOLITÀ en el marc de l’eficiència energètica. En aquest sentit, s’està rebent suport de l’ICAEN per a la cerca de línies de subvenció i/o finançament del projecte. 3. Altres projectes El grup de treball espera que arran de la redacció del Llibre Blanc, de l’anàlisi de noves convocatòries de projectes d’eficiència energètica en el transport, o dels propis socis del grup, es generin propostes de nous projectes en l’àmbit de la mobilitat eficient.

GT EN MOBILITAT EFICIENT

• Nom del GT: Mobilitat Eficient • Grup Màster: Mobilitat • Data de creació del GT: juny 2010

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT Millora del trànsit per superfície, analitzant la mobilitat tant des del punt de vista del vehicle (tramvia, autobús, cotxe, moto) com de la gestió eficient de les infraestructures per les quals aquests vehicles transiten.

TREBALLS REALITZATS 2010 • Recerca de projectes en les convocatòries del 7è programa marc de la UE. Treball en les propostes: 1. Energy Consumption Reduction in Urban Rail Systems. 2. ICT for Clean and Efficient Multi-modal Mobility. • Definició d’una nova línia de treball del grup: Llibre Blanc sobre Mobilitat Eficient per a l’anàlisi d’actuacions de millora del trànsit per superfície a la ciutat de Barcelona.

TREBALLS PREVISTOS 2011 • Elaboració del Llibre Blanc sobre Mobilitat Eficient. • Projecte Eficiència Energètica Tramvia. • Anàlisi d’altres possibles projectes dins del grup. METODOLOGIA • Treball en subgrups i reunions mensuals de posada en comú d’avançament dels diferents projectes. • Reunions periòdiques amb agents claus del sector.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

Màster en SERVEIS Públics Licitacions d’ESE en l’Enllumenat Públic ESE en Enlllumenat Exterior (COMSA-EMTE) DHC (AGEFRED) Eficiència Energètica en Túnels (GPO) Impuls de la Cogeneració en el Sector Hospitalari (COFELY)

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN SERVEIS PÚBLICS - GM en Licitacions ESE en l’Enllumenat Públic Aquest grup de treball s’ha creat a finals de l’any 2010 com a conseqüència de la necessitat mostrada per certs organismes licitadors de conèixer el posicionament del sector empresarial respecte les licitacions dels serveis energètics dels enllumenats públics dels municipis per tal d’adequar els seus futurs plecs a aquest posicionament. Efectivament, es donen una sèrie de condicionants que desperten l’interès dels diferents agents del mercat per conèixer el punt de vista de les ESE:

•

• • • •

Introducció al mercat ESE de l’enllumenat públic, en gran part a causa de l’impuls que es rep en aquest sentit des de l’Administració Pública (plans Genercat, 2000ESE, etc.). Previsió de gran creixement en aquest sector un cop l’experiència en projectes mostri els beneficis del model. Necessitat d’establir un posicionament de les ESE en enllumenat públic que orienti els òrgans licitadors i augmenti les possibilitats d’èxit del procés licitador. Valoració de l’alt impacte econòmic que pot suposar que els licitadors hagin de refer l’auditoria prèvia. Necessitat d’optimitzar i fer més eficient el procés de licitació amb una visió transversal dels recursos destinats tant per l’ajuntament com pels licitadors a les preauditories.

Aquest grup format per empreses de serveis energètics (ESE) té com a objectius: 1. Establir un posicionament del sector empresarial respecte les licitacions de serveis energètics en els enllumenats públics. 2. Elaborar un document on quedi reﬂectit el posicionament de les ESE respecte dels diferents aspectes a considerar (tècnics, legals, contractuals) en aquest tipus de licitacions i consensuar un posicionament comú. 3. Publicació i difusió del document redactat. A partir d’aquest consens, s’elaborarà un document on quedi reﬂectit el posicionament de les ESE respecte d’aquest tipus de licitacions, que podrà ser revisat per les empreses del CEEC per tal que puguin suggerir i fer comentaris i/o modificacions abans de ser difós públicament.

GT EN LICITACIONS D’ESE EN L’ENLLUMENAT PÚBLIC

• Nom del GT: Licitacions d’ESE en l’Enllumenat Públic • Grup Màster: Serveis Públics • Data de creació del GT: novembre 2010

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT • Establir un posicionament del sector empresarial respecte de les licitacions de serveis energètics en els enllumenats públics. • Elaboració d’un document on quedi reﬂectit el posicionament de les ESE respecte d’aquest tipus de licitacions. • Publicació i difusió del document. TREBALLS REALITZATS 2010 Constitució del grup. Definició d’objectius primeres reunions. TREBALLS PREVISTOS 2011 • Redacció del document de posicionament del sector empresarial respecte de les licitacions de serveis energètics en els enllumenats públics (gener-febrer 2011).

• Posar el document a disposició de la resta de membres associats del CEEC amb l’objectiu de rebre propostes de revisions i/o modificacions (març 2011). • Publicació i difusió del document resultat del GT (abril-maig 2011). METODOLOGIA • Reunions quinzenals. • Assoliment de consens sobre l’aspecte lligat a una externalització dels serveis energètics de l’enllumenat públic d’un municipi objecte de cada reunió. Definició a cada reunió de l’aspecte a discutir a la següent reunió. • Reunions entre els membres del grup on cada ESE expressi el seu punt de vista sobre els diferents aspectes a considerar (tècnics, legals, contractuals) i arribar a consensuar un posicionament comú.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN SERVEIS PÚBLICS - GT en ESE en Enllumenat Exterior Antecedents i objectius El Grup de Treball en Enllumenat Exterior del CEEC (en endavant, GT Enllumenat), liderat per Comsa Emte, va iniciar la seva activitat a finals de 2008. A dia d’avui continua la seva vigència i activitat, potenciades per la promoció des de l’Administració dels mercats dels models de contracte d’Empreses de Serveis Energètics (ESE). Des dels seus inicis, aquest GT va treballar en un model de contracte d’externalització dels serveis energètics de les instal·lacions d’enllumenat exterior orientat principalment cap a ajuntaments com a potencials clients, establint com a proposta fer contractes i projectes ESE. A l’hora de decidir-se per aquest model de contracte, es va estudiar i analitzar la situació actual, fixant com a vèrtexs més importants:

• • • •

Conjuntura econòmica actual. RD 1890/2008 Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat. Antiguitat / Ineficiència energètica de les instal·lacions municipals. Noves tecnologies i desenvolupament d’equips i sistemes eficients energèticament (làmpades, reactàncies, sistemes de gestió,...).

A partir d’aquesta anàlisi, el GT Enllumenat proposa un model amb un únic objectiu final: realitzar una ESE per tal de procedir a la renovació i/o adequació de les instal·lacions d’enllumenat públic exterior del municipi, de cara a assolir l’eficiència energètica de la instal·lació. En aquest model de contracte, serà la ESE qui assumeixi la inversió, recuperant-la mitjançant l’estalvi energètic aconseguit amb la implantació de les propostes. Amb l’objecte de poder establir un ambient de confiança i transparència amb el possible client, el model proposat pel GT d’Enllumenat contempla una primera fase on es realitzarien els treballs següents:

• •

Auditoria energètica de les instal·lacions d’enllumenat. Estudi de viabilitat i elaboració de documentació tècnica i legal per a l’externalització de la gestió d’instal·lacions energètiques cap a ESE.

Aquestes dues actuacions es consideren com a fonamentals de cara a realitzar una ESE amb total garanties de funcionament, viabilitat econòmica i eficiència energètica. És a dir, que han de permetre al GT Enllumenat tenir un coneixement real de l’estat de les instal·lacions, les característiques i el funcionament per establir la viabilitat de

GRUPS DE TREBALL

la ESE, així com definir les actuacions que s’hi englobaran, l’abast i els resultats a obtenir. La segona fase que defineix el GT Enllumenat correspon a l’execució de l’ESE segons les condicions descrites al projecte de viabilitat de gestió d’instal·lacions energètiques cap a Empreses de Serveis Energètics (ESE). Treballs realitzats pel grup durant l’any 2010 A finals de 2009, i després d’una recerca de possibles clients del model de negoci, el GT d’Enllumenat va donar suport i orientar a dos ajuntaments de Catalunya, per tramitar els ajuts publicats per l’ICAEN corresponents a subvencions d’estalvi i eficiència energètica en règim reglat en el marc del Pla d’acció de l’estratègia d’estalvi i eficiència energètica (DOGC 28/09/2009), per tal d’obtenir subvencions per fer estudis que permetessin posar en marxa el Model del GT d’Enllumenat. Es van demanar dues línies de subvencions independents: Auditoria energètica d’enllumenats exteriors i Estudi de viabilitat d’un projecte ESE per a l’externalització de les instal·lacions d’enllumenat exterior cap a empreses de serveis energètics. Aquest estudis havien de permetre al grup de treball tenir un coneixement real de l’estat de les instal·lacions, les característiques i el funcionament, per poder establir la viabilitat de l’ESE i definir les actuacions que s’hi englobarien, l’abast i els resultats a obtenir. Els Ajuntaments interessats van ser:

• •

Ajuntament de Vidreres (Girona): Punts de llum: ± 2.000 / habitants: ± 5.500 Ajuntament de Cardedeu (Barcelona): Punts de llum: ± 4.500 / habitants: ± 17.000

Finalment l’ICAEN va concedir la subvenció per a l’Estudi de viabilitat d’un projecte ESE per a l’externalització de les instal·lacions cap a empreses de serveis energètics a tots dos ajuntaments, que alhora havien de seleccionar l’empresa encarregada de fer l’estudi. El GT d’Enllumenat va nomenar l’empresa EMTE Service, S.A.U., com l’empresa que realitzaria els estudis en la seva representació. L’Ajuntament de Vidreres va adjudicar la realització de l’estudi a EMTE Service, S.A.U. D’altra banda, el GT es va assabentar que l’estudi energètic de Cardedeu s’havia adjudicat a SECE, que en aquell moment ja feia el manteniment del sistema d’enllumenat exterior del municipi. Una vegada es va disposar de la confirmació oficial de l’Ajuntament de Vidreres per portar a terme l’Estudi de Viabilitat d’un Projecte ESE per a l’externalització de les instal·lacions d’enllumenat exterior cap a empreses de serveis energètics, l’empresa EMTE Service, S.A.U. va assumir l’execució dels treballs. La data de presentació de

GRUPS DE TREBALL

l’Estudi final va ser el dia 31 de gener de 2011. El cas de l’Ajuntament de Cardedeu va suposar pel GT Enllumenat un desencís. El grup havia fet el contacte amb el municipi a través de diverses visites amb el tècnic municipal i responsables polítics de l’Ajuntament, explicant la creació i l’objectiu del GT del CEEC així com els beneficis d’iniciar un estudi per tal de poder finalment implantar un projecte ESE al municipi, també va facilitar tota la documentació necessària per tramitar i aconseguir la subvenció de l’ICAEN. Tot i això, el municipi va seleccionar una altra empresa per dur a terme l’estudi de viabilitat. Arran d’aquesta experiència, en el GT d’Enllumenat es va debatre sobre la conveniència del model de captació de clients establert. El model base que s’havia definit des del GT d’Enllumenat presentava com a millor “client”, per entendre que eren els que tindrien més potencial de negoci, els ajuntaments petits que disposessin de brigada municipal i no d’una empresa de manteniment, per diferents motius. Entre aquests, podem destacar:

• •

•

Considerar que és més fàcil d’aconseguir-hi contractes, ja que no disposen d’una empresa especialitzada amb capacitat d’oferir aquests serveis. Les instal·lacions d’aquests ajuntaments normalment tenen més potencial de millora en l’eficiència energètica, atès que el seu estat de conservació i manteniment és inferior, com a norma general, a aquelles instal·lacions on es disposa d’una empresa de manteniment especialitzada. La inversió de recursos (tant en fase d’estudi com la inversió per portar a terme les actuacions del projecte ESE) normalment són inferiors, i permet portar a terme diferents projectes de manera simultània.

Finalment s’ha decidit incloure dins el GT d’Enllumenat de cara al proper any 2011 una de les empreses amb més implantació en el sector específic de manteniment d’instal·lacions d’enllumenat exterior a Catalunya, l’empresa SECE, que és membre associat del CEEC i que ha mostrat diverses vegades interès a entrar al GT. El GT Enllumenat considera que comptar amb SECE pot obrir portes en la recerca de nous ajuntaments com a potencials clients d’un model ESE per a les seves instal·lacions d’enllumenat, i que facilitarà la tasca d’aconseguir generar un volum de treball important mitjançant la implantació del model definit pel GT. Igualment, a finals de 2010, des del CEEC es va decidir la creació d’un nou GT sobre Licitacions dels Serveis Energètics en l’Enllumenat Públic, els objectius del qual han estat prèviament descrits en aquest document i que treballarà en paral·lel amb el GT en Enllumenat Exterior. Tant EMTE Service, S.A.U., com l’empresa ISTEM, ambdues integrants del GT en Enllumenat Exterior, participen en el GT sobre Licitacions dels Serveis Energètics en Enllumenat Públic, i actuaran com a interlocutors entre tots dos GT.

GRUPS DE TREBALL

Objectius del GT per a l’any 2011 OBJECTIU núm.1 Un cop presentat l’estudi de viabilitat d’un projecte ESE per a l’externalització de les instal·lacions d’enllumenat exterior cap a empreses de serveis energètics de l’Ajuntament de Vidreres, el GT d’Enllumenat posarà els mitjans necessaris perquè l’Ajuntament finalment es decideixi per l’execució del projecte ESE. Per aquesta raó, i atès que l’adjudicació de l’execució del projecte haurà de sortir a concurs públic, des del GT d’Enllumenat es farà l’assessorament necessari als responsables de l’Ajuntament perquè puguin treure el concurs amb les màximes garanties d’èxit, amb el suport si fos el cas del GT de Serveis Energètics d’Enllumenat. OBJECTIU núm. 2 Paral·lelament, i amb la inclusió de SECE al GT d’Enllumenat, s’abordarà novament el model base establert per captar potencials clients. En una primera aproximació, des del GT d’Enllumenat és manté la premissa basada en:

• •

El model actual de petits ajuntaments continua vigent. Per tant, pensem que el “modus operandi” utilitzat és correcte. Es creu que augmentant la capacitat comercial poden sorgir nous ajuntaments interessats. Definir un nou model per a ajuntaments que ja disposen d’empresa externa de manteniment de les instal·lacions d’enllumenat exterior.

EXPECTATIVES Tenint en compte que des del GT d’Enllumenat s’estima que el model definit per petits ajuntaments és vàlid i que, a més, es definirà un altre model per a la resta d’ajuntaments, s’espera que durant el proper any 2011 es puguin dur a terme una àmplia bateria d’estudis de viabilitat d’un projecte ESE. Aquestes expectatives es basen, principalment en tres condicionants:

• • •

El CEEC vol tancar un acord amb la Diputació de Barcelona (DIBA) per realitzar estudis en una sèrie d’ajuntaments que han mostrat interès a participar en projectes ESE. La inclusió de SECE dins del GT ens ha d’aportar contactes en molts ajuntaments. L’experiència en l’estudi de viabilitat fet per l’Ajuntament de Vidreres, i la possible execució d’aquest, pensem que ens ha d’obrir portes, si més no, en ajuntaments de característiques similars.

GT EN ESE EN ENLLUMENAT EXTERIOR

• Nom del GT: ESE en Enllumenat Exterior • Grup Màster: Serveis Públics • Data de creació del GT: novembre 2008

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT Definir un model de contracte d’externalització dels serveis energètics (renovació, adequació, manteniment) de les instal·lacions d’enllumenat exterior orientat principalment cap a ajuntaments. Fases d’implantació del model: (1) Auditoria energètica de les instal·lacions d’enllumenat. (2) Estudi de viabilitat i elaboració de documentació tècnica i legal per a l’externalització de la gestió d’instal·lacions energètiques cap a ESE. (3) Execució del projecte segons les condicions descrites a l’estudi de viabilitat de gestió d’instal·lacions energètiques cap a ESE.

TREBALLS REALITZATS 2010 • Recerca de possibles clients del model de negoci. • Suport i orientació a dos ajuntaments de Catalunya per tramitar els ajuts publicats per l’ICAEN corresponents a subvencions d’estalvi i eficiència energètica per tal d’obtenir subvencions per fer estudis que permetin posar en marxa el model del GT d’Enllumenat. • Sol·licitud de dues línies de subvencions independents: Auditoria energètica d’enllumenats exteriors i Estudi de viabilitat d’un projecte ESE per a l’externalització de les instal·lacions d’enllumenat exterior. • Nomenament de l’empresa EMTE Service, S.A.U., com l’empresa que realitzaria els estudis en representació del GT d’Enllumenat. • L’Ajuntament de Vidreres adjudica la realització de l’estudi a EMTE Service, S.A.U., que executa els treballs i elabora l’estudi de viabilitat. • Definició d’un model ESE per l’enllumenat exterior de municipis petits.

TREBALLS PREVISTOS 2011 • Presentació de l’estudi final de viabilitat d’un projecte ESE per l’enllumenat del municipi de Vidreres (termini: 31/01/2011). Suport al municipi per a l’execució del projecte ESE mitjançant un procés de concurs públic. • Incorporació al GT d’una una de les empreses amb més implantació en el sector específic de manteniment d’instal·lacions d’enllumenat exterior a Catalunya: SECE. • Captació de nous clients. • Participació al GM de Licitacions dels Serveis Energètics en l’Enllumenat Públic que permeti la introducció del model ESE en l’enllumenat públic dels municipis i la detecció de nous possibles clients per al GT. • Definició d’un model ESE per municipis més grans.

METODOLOGIA • En grup o individualment per part de l’empresa nomenada com a responsable de l’elaboració de l’estudi, per conèixer les seves instal·lacions d’enllumenat i recopilar la informació necessària per a l’elaboració de l’estudi de viabilitat. • Reunions de tot el grup en funció de l’avançament de l’estudi de viabilitat.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN SERVEIS PÚBLICS - GT en District Heating and Cooling (GT en DHC)

Aquest grup de treball liderat per Ecoenergies (Agefred), ha iniciat la seva activitat el 2010 amb l’objectiu de promoure la creació de DHC entre les administracions públiques i de constituir a nivell català un observatori de projectes DHC (dades, tendències, emissions de CO2 estalviades,...). Per a l’any 2010 es van establir els dos projectes prioritaris següents:

•

Realització d’un estudi comparatiu entre una solució tradicional i la connexió a un DHC. Aquest projecte està en fase de finalització ja que s’estan validant els últims paràmetres que permetran la realització d’un full de càlcul que serveixi per obtenir l’estudi comparatiu, a partir d’una sèrie de dades, tant pel que fa a l’especte econòmic com al medi ambient. Aquest estudi inclou els paràmetres següents: 1. Econòmics i tècnics: costos d’inversió, explotació (manteniment, cost energètic,...). 2. Espai útil estalviat. • Espai estalviat en funció de la potència instal·lada (m2/kW). • Cost lloguer de l’espai (€/m2). 3. Normatius: una instal·lació d’DHC pot permetre evitar la instal·lació de plaques solars que demana el RITE. Aquest fet s’ha de tenir en compte en el cas d’habitatges i hotels, no en el d’oficines. 4. Mediambientals: emissions CO2. 5. Certificació energètica d’edificis: la connexió d’un edifici a una xarxa d’DHC pot fer pujar una lletra en la certificació energètica de l’edifici. En aquest sentit, es pot utilitzar l’eina post CALENER per a la realització d’alguns exemples i avaluar en quina proporció els edificis realment pugen de categoria. 6. Seguretat: s’elimina el perill d’incendis i/o explosions dins de l’edifici ja que és possible eliminar el gas.

•

Realització d’una guia per simular un DHC amb el software CALENER. Districlima i Ecoenergies (Agefred) han realitzat aquesta guia que ha estat validada per l’ICAEN i ha servit per al desenvolupament d’una ampliació del software CALENER (post CALENER) que ja permet la simulació de la connexió a les xarxes de districte en base a uns paràmetres de funcionament de les centrals.

GRUPS DE TREBALL

Objectius 2011 1. Finalitzar l’eina que permetrà la comparació entre un sistema de producció tradicional i la connexió a una xarxa de districte i realitzar-ne la divulgació. 2. Comunicar els avantatges de la utilització de les xarxes de districte a través de la participació en jornades tècniques que s’organitzen. 3. Col·laborar amb l’ICAEN en la promoció de les xarxes de districte proposant la participació del grup dins dels comitès tècnics.

GT EN DHC

• Nom del GT: DHC • Grup Màster: Serveis Públics

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT • Promoure el DHC entre les administracions públiques (ajuntaments, consells comarcals, diputacions,...) • Constituir a l’àmbit català un observatori de projectes DHC (dades, tendències, CO2 estalviat,...)

TREBALLS REALITZATS 2010 • Fer un estudi comparatiu entre la connexió a una xarxa DHC i una solució tradicional i creació d’una eina per permetre’n la difusió. • Fer una guia per a la simulació de la connexió a una xarxa de districte utilitzant el software CALENER.

TREBALLS PREVISTOS 2011 • Elaboració de l’eina per fer el comparatiu entre la solució tradicional i la connexió a una xarxa de districte. • Difusió d’aquesta eina. • Participació en jornades tècniques sobre els avantatges de les xarxes de districte. • Col·laborar amb l’ICAEN en la promoció de xarxes de districte i proposar la participació del grup dins dels comitès tècnics.

METODOLOGIA • Reunions periòdiques del grup. • Treball individualment o en subgrups segons les tasques acordades a les reunions.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN SERVEIS PÚBLICS - GT en Eficiència Energètica en Túnels (GT Energitúnels) Aquest grup de treball, format per les empreses GPO INGENIERÍA, ISTEM, EMTE, SNELLOPTICS, SIEMENS, ESPACIO SOLAR i CONAU VENTILACIÓN, tenia com objectiu inicial “descriure els criteris de disseny i d’explotació que s’han de tenir en compte a l’hora de projectar, construir i explotar un túnel perquè aquest sigui eficient energèticament.” A la primera reunió, i com que hi ha moltes tipologies de túnels, el grup es va decantar per estudiar concretament els túnels no urbans per a vehicles. El motiu és que aviat s’hauran d’anar adaptant les instal·lacions dels túnels ja existents a les noves normatives, i per tant els criteris que surtin de les conclusions del grup es podrien posar en pràctica. Accions durant el 2010 Durant l’any 2010 s’han fet cinc reunions globals de treball, una mitjana d’una cada mes, tenint en compte que es va començar a treballar el mes de juny. També s’han fet diverses reunions parcials de treball per tractar temes concrets. En aquestes reunions, apart dels membres de cadascuna de les empreses del grup, s’hi han afegit puntualment responsables d’empreses especialistes en temes d’enllumenat com són BJC i OSRAM. També són habituals els responsables de l’ICAEN, les aportacions dels quals ens ajuden a tenir una perspectiva més global. Darrerament s’han afegit en les reunions els responsables de TABASA, que ens donen una visió molt important des del punt de vista de l’operador i explotador d’un túnel. S’han creat 4 subgrups per tractar els temes següents:

•

• •

Il·luminació artificial: SNELLOPTICS, EMTE. Estudi de l’efecte del color i tipus de llum i del color de les parets i l’asfalt, per trobar el sistema més eficient energèticament. Ventilació: SIEMENS, CONAU. S’han realitzat proves en laboratori per a la comprovació de l’aprofitament energètic dels extractors treballant, no com a elements impulsors, sinó com a generadors elèctrics aprofitant els corrents naturals d’aire dins els túnels. Electricitat i potència: ISTEM, EMTE i SIEMENS Llum natural: ESPACIO SOLAR i GPO, s’han proposat tres línies d’actuació. Es-

GRUPS DE TREBALL

tudiar els sistemes de canons de llum natural per iluminar les entrades del túnel, l’enfosquiment a base de elements estructurals, i l’allargament de les entrades de túnel amb llum natural. Cadascun d’aquets subgrups ha treballat d’una manera independent i ha desenvolupat idees concretes que milloren l’eficiència d’un túnel. Aquestes idees i accions es comenten després a la reunió global. Accions durant el 2011 Es concretaran les idees de cadascun dels subgrups a base d’estudis i alguns a base d’experimentació sobre el terreny per plasmar-los en un document que donarà els criteris de disseny per projectar i explotar túnels de carreteres, tal com era l’objectiu inicial del grup.

GT EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN TÚNELS

• Nom del GT: Eficiència Energètica en Túnels • Grup Màster: Serveis Públics • Data de creació del GT: juliol 2010

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT Introduir criteris de disseny que tinguin en compte l’eficiència energètica tant a l’hora de projectar com de construir i explotar un túnel de carretera. TREBALLS REALITZATS 2010 • Configuració del grup de treball. • Configuració de subgrups de treball: 1. Il·luminació artificial: SNELLOPTICS, EMTE. Estudi de l’efecte del color i tipus de llum i del color de les parets i l’asfalt, per trobar el sistema més eficient energèticament. 2. Ventilació: SIEMENS, CONAU. S’han realitzat proves en laboratori per a la comprovació de l’aprofitament energètic dels extractors treballant, no com a elements impulsors, sinó com a generadors elèctrics aprofitant els corrents naturals d’aire dins els túnels. 3. Electricitat i potència: ISTEM, EMTE i SIEMENS 4. Llum natural: ESPACIO SOLAR i GPO, s’han proposat tres línies d’actuació. Estudiar els sistemas de canons de llum natural per il·luminar les entrades del túnel; l’enfosquiment a base de elements estructurals; i l’allargament de les entrades de túnel il·luminats amb llum natural.

TREBALLS PREVISTOS 2011 Concretar les idees de cadascun dels subgrups a base d’estudis i alguns a base de l’experimentació sobre el terreny per plasmar-los en un document que donarà els criteris de disseny per projectar i explotar túnels de carreteres, tal com era l’objectiu inicial del grup. METODOLOGIA • Reunions mensuals del grup.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN SERVEIS PÚBLICS - GT en Impuls de la Cogeneració en el Sector Hospitalari Aquest grup de treball, liderat per Cofely, ha iniciat la seva activitat el desembre del 2010, definint-se com a objectius principals del grup:

• •

Promocionar el contracte d’externalització de serveis energètics amb inversió com a instrument per desenvolupar la cogeneració en el sector hospitalari català. Crear mercat a Catalunya, on hi ha un potencial de més de 150 hospitals que podrien tenir cogeneració.

Per assolir aquests objectius es pretén treballar durant el 2011 en les línies següents:

•

Comunicació. Impulsar el desenvolupament de projectes de cogeneració en els hospitals de Catalunya. 1. Preparació d’una presentació sobre cogeneració hospitalària amb contractes ESE. 2. Definició d’accions de comunicació i promocionals. 3. Realització d’un inventari d’hospitals amb interlocutors, objectiu per a les accions de desenvolupament. 4. Planificació de presentacions a centres i estaments. 5. Preparació de “decàleg” de prejudicis (barreres) històrics en aquest tipus de contracte

•

Anàlisi d’experiències passades: 1. Inventari d’hospitals amb cogeneració. 2. Anàlisi de les causes de la no operativitat. 3. Estudi de viabilitat de cogeneració per a aquests casos. 4. Pla de reﬂotament en funció dels estudis (inversió i planificació).

•

Anàlisi de potencial: 1. Caracterització dels consums hospitalaris. • Classificació dels hospitals en funció de: - tipus de centre - nombre de llits - tipologia de consums • Dades mínimes necessàries per a la caracterització dels consums. • qüestionari.

GRUPS DE TREBALL

• • • • •

Pla de mesures en camp: auditories seleccionades. Establiment dels perfils tipus de consum per a cada vector energètic. Definició de ràtios específiques (nombre de llit, m2 construït,...). Inventari de centres amb els consums associats. Determinació dels centres objectiu per a fase implantació.

2. Característiques generals de les solucions tècniques.

• • • • •

Esquemes tipus amb TG per a cada tipologia de centre. Esquemes tipus amb MG per a cada tipologia de centre. Criteris de selecció de cada alternativa. Tipologies de connexió elèctrica i tèrmica. Estimació de la inversió.

3. Desenvolupar un mapa del potencial cogenerador en els hospitals de Catalunya.

• • • • • •

Estimació geogràfica i total de la potència elèctrica cogenerable. Estimació de la inversió associada. Estalvis d’energia primària. Estalvis en pèrdues de distribució. Estalvis en CO2.

Anàlisi dels models participatius en les societats cogeneradores. Cerca del model d’èxit. 1. Contracte base. 2. Casuístiques específiques que responen a inquietuds detectades a clients.

•

Aplicació dels models participatius i tècnics establerts en projectes pilot.

GT EN COGENERACIÓ EN EL SECTOR HOSPITALARI

• Nom del GT: Cogeneració al Sector Hospitalari • Grup Màster: Serveis Públics • Data de creació del GT: desembre 2010

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT • Promocionar el contracte d’externalització de serveis energètics amb inversió com a instrument per desenvolupar la cogeneració en el sector hospitalari català. • Crear mercat a Catalunya, on hi ha un potencial de més de 150 hospitals que podrien tenir cogeneració.

TREBALLS REALITZATS 2010 • Creació del grup i definició d’objectius. TREBALLS PREVISTOS 2011 • Comunicació. Impulsar el desenvolupament de projectes de cogeneració en els hospitals de Catalunya. • Anàlisi d’experiències passades. • Anàlisi de potencial. • Anàlisi dels models participatius en les societats cogeneradores. Cerca del model d’èxit. • Aplicació dels models participatius i tècnics establerts en projectes pilot. METODOLOGIA • Reunions mensuals del grup. • Interlocució amb els principals agents del sector.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

MàSTER EN INDúSTRIA Microcogeneració en el Sector Industrial (SALICRÚ) EE en Granges Ramaderes (KROMSCHROEDER) EE en Processos Industrials (KROMSCHROEDER) ESE en Indústria Alimentària (PAMIAS)

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN INDÚSTRIA - GT en Microcogeneració en el Sector Industrial

Aquest grup de treball liderat per Salicru té com a objectiu principal la introducció de la tecnologia de microcogeneració en aquells sectors i aplicacions on, per dimensions, característiques de la font energètica, etc., l’ús de la microturbina optimitzi l’aprofitament energètic global dels sistemes. D’aquesta manera, es pretén oferir al mercat solucions integrades i innovadores en eficiència energètica, incrementar la competitivitat de les empreses del grup i fomentar una economia sostenible mitjançant la reducció de consums energètics i d’emissions de CO2. Principalment, el grup de treball pretén ser referent en solucions de microcogeneració, impulsant la realització de projectes que demostrin la viabilitat tècnica i econòmica de les microturbines, avaluar aspectes com el retorn de la inversió i la facilitat de rèplica en el mercat. Durant el 2010 el GT ha dut a terme les tasques següents:

• • • • • • • • • •

• •

Anàlisi de possibles processos o d’indústries adequades per a l’aplicació de la tecnologia de microcogeneració. Valoració de les necessitats tèrmiques (potències màximes, estacionalitat,…). Estudi de viabilitat del projecte. Selecció de l’equipament i disseny de la instal·lació. Proposta de diferents fonts de finançament: propi, entitats financeres, ESCO, etc. Solució fiable, integrada i econòmicament sostenible. Definició de prioritats per sectors i alimentació primària: biogàs, gas natural, biomassa, etc. Presentació del grup de treball a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Creació de una taula de càlcul de viabilitat de projectes. Presentació d’un projecte d’aprofitament del biogàs a la licitació de la Mancomunitat Penedès Garraf per a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) de Sant Pere de Ribes – Sitges i la de Vilafranca. Adjudicació del projecte a l’EDAR de Sant Pere de Ribes – Sitges. De cara al 2011, les activitats a dur a terme són les següents: • Participació en jornades de difusió: a principis del 2011 estan previstes la jornada d’intercanvi entre clústers CEEC – INNOVACC (20/01/2011), la jornada sobre microcogeneració i cogeneració de Cogen España, i la jornada

GRUPS DE TREBALL

• • • • •

•

sobre eficiència energètica en poliesportius de l’ICAEN al mes de maig del 2011. Es preveu la possibili-tat de participar en altres iniciatives que vagin sorgint. Creació de l’UTE formada per Comsa-Emte i Salicru i execució del projecte de la Mancomunitat Penedès Garraf (EDAR de Sant Pere de Ribes – Sitges). Coordinar visites a les principals EDAR de Catalunya. Presentació en properes licitacions d’EDAR i/o similars. Analitzar les alternatives per al finançament de projectes: propis, entitats financeres, les ESCO, etc. Planificació d’un viatge per visitar les instal·lacions en EDAR i en plantes de trac-tament de residus que funcionen amb microturbines al nord d’Itàlia i així mostrar-ne el funcionament als principals agents dels sectors: ACA, CESPA, ICS. Altres que puguin anar sorgint durant l’any 2011.

GT EN MICROCOGENERACIÓ EN EL SECTOR INDUSTRIAL

• Nom del GT: Microcogeneració en el sector industrial • Grup Màster: Indústria • Data de creació del GT: maig 2010

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT • Introducció de la tecnologia de microcogeneració en aquells sectors i aplicacions on l’ús de la microturbina optimitzi l’aprofitament energètic global dels sistemes. • Ser referent en solucions de microcogeneració. • Realització de projectes que demostrin la viabilitat tècnica i econòmica de la microcogeneració. TREBALLS REALITZATS 2010 • Anàlisi de possibles processos o d’indústries adequades per a l’aplicació de la tecnologia de microcogeneració. Valoració de les necessitats tèrmiques. • Estudi de viabilitat de projectes. • Anàlisi de diferents fonts de finançament: propi, tercers, ESCO, etc. • Definició de prioritats per sectors i alimentació primària. • Presentació del grup de treball a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). • Creació de taula de càlcul de viabilitat de projectes. • Adjudicació del projecte a l’EDAR de Sant Pere de Ribes – Sitges. TREBALLS PREVISTOS 2011 • Participació en activitats de difusió de la tecnologia. • Creació de l’UTE formada per Comsa-Emte i Salicru i execució del projecte de la Mancomunitat Penedès Garraf (EDAR de Sant Pere de Ribes – Sitges). • Coordinar visites a les principals EDAR de Catalunya. • Presentació en properes licitacions d’EDAR i/o similars. • Analitzar les alternatives per al finançament de projectes: propis, entitats financeres, les ESCO, etc. • Planificació d’un viatge per visitar les instal·lacions en EDAR i en plantes de tractament de residus que funcionen amb microturbines al nord d’Itàlia per ensenyar-ne el funcionament als principals agents dels sectors: ACA, CESPA, ICS. METODOLOGIA • Interlocució amb els principals agents dels sectors prioritaris. • Treball individual/per subgrups i seguiment en les reunions mensuals del grup.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN INDÚSTRIA - GT en Eficiència Energètica en Granges Ramaderes Antecedents La sinergia entre diferents empreses del Clúster en Eficiència Energètica de Catalunya, coneixedores del mercat, dels seus processos i, sobretot, de les oportunitats reals de millorar la competitivitat d’aquest sector primari, tan sensible en les variacions de preu de l’energia, va dur al naixement d’aquest grup de treball. L’experiència dels participants comptant amb l’Administració i les empreses integradores avícoles, analitzaran les dificultats i els punts susceptibles de millora que permetin oferir un paquet de mesures que garanteixin un ús i una gestió de l’energia més òptim. Treballs realitzats Des de la creació del grup s’han dut a terme les activitats següents:

• • • • • • •

Creació del grup de traball. Estudi del procés i necessitats. Visita a una granja tipus. Reunió amb una de les principals empreses integradores del sector. Participació a la fira Municipàlia (Lleida). Reunions de seguiment del grup de treball. Estudi d’un ecopaquet de solucions per a l’eficiència energètica.

Planificació de les activitats

•

• •

Estudi i anàlisi de les instal·lacions tipus (dimensions de les granges, tecnologies utilitzades, etc…). Visita a les granges més representatives i principals empreses productores. Proposta de solucions. Integració de solucions en un paquet de mesures per a millorar l’eficiència en: a. Climatització (Calefacció/fred) b. Ventilació c. Monitorització de l’energia (aiagua, gas, electricitat i altres fonts) Realització d’una prova pilot comparativa. Anàlisi dels resultats.

Activitats previstes 2011

GRUPS DE TREBALL

•

• •

• • • • •

Participació en el curs CFEA-DAAM amb l’ICAEN sobre l’estalvi energètic en granges amb la ponència: 1. Tecnologia per a l’estalvi energètic. Costos d’inversió. 2. Càlcul cost/benefici de la inversió en estalvi energètic en granges. Visites a granges avícoles de Catalunya, amb l’objecte d’entendre millor el procés i les seves variables. Reunions amb Grup Agroalimentari Guissona i Coren, per obtenir informació del sector com ara la producció de carn en el de grup, els costos de l’energia, els sistemes que s’han fet servir per a la climatització, i els consums estimats de gas, aigua i electricitat. I com es telegestionen aquestes variables amb un sistema de supervisió de dades. Participació amb la Cooperativa Agroalimentària Guissona, per utilització del biogàs com a energia per a la producció d’electricitat i calefacció. Conferència amb CAG, SA per als seus associats sobre estalvis econòmics per diferents sistemes de calefacció. Reunions de grup de seguiment del projecte amb caràcter bimensual. Recerca d’empreses especialitzades en l’aïllament per integrar-les al grup. Inici d’una prova pilot en una granja de Cervera (Lleida) el setembre de 2011.

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN INDÚSTRIA - GT en Eficiència Energètica en Processos Industrials Aquest grup de treball, liderat per Kromschroeder, va iniciar l’activitat el 2010 amb l’objectiu d’oferir solucions eficients (ECOpaquets) en els processos productius del sector industrial. Es pretén una millora de l’eficiència energètica global de la indústria sense modificar-ne el procés productiu, amb tecnologia i serveis que els diferents membres del grup poden aportar. Els àmbits a treballar són tant la calor i el fred industrial com qualsevol altre que afecti el consum energètic de la indústria. Així, les línies de treball del grup són: 1. Contactar amb empreses del sector industrial susceptibles de millores en els aspectes de reduccions d’emissions, reduccions de consums i augment de la productivitat. 2. Fer una auditoria prèvia i recollir dades per validar el grau d’eficiència dels diferents processos productius. 3. Identificar aquells processos / serveis susceptibles de ser optimitzats. 4. Identificar tecnologies / serveis que es poden aportar. 5. Crear “ECOpaquet” a mida, concret per a cada cas. 6. Aplicació i control dels resultats posteriors a la millora. Durant el 2010 s’han fet les tasques següents: 1. Definició dels objectius concrets del grup de treball pel que fa a l’enfocament cap al procés productiu industrial, deixant de banda tot el que són serveis auxiliars, que són objectiu d’un altre GT. 2. Reducció del nombre de membres del GT, segons la idiosincràsia de cadascuna de les empreses que en formen part. 3. Definició dels Ecopaquets pel que fa a fases o passos. 4. Revisió de l’escenari actual en el mercat de les emissions, des del punt de vista industrial, agafant com a referència el PNA (Pla Nacional d’Assignació) de l’exercici actual i anterior. 5. Definició i situació de les subvencions de la Generalitat que són d’aplicació al sector industrial (Programa PAGE de l’ICAEN). 6. Participació en sessions amb altres clústers (INNOVAC), buscant-hi sinergies que puguin ser d’interès mutu. L’objectiu principal del grup de treball de cara al 2011 se centra en l’execució d’un projecte pilot en una indústria, consistent en un estudi de viabilitat de millora de l’eficiència energètica del procés productiu, dissenyar l’Ecopaquet corresponent i aplicar-lo, fer un seguiment exhaustiu dels resultats.

GT EN EE EN PROCESSOS INDUSTRIALS

• Nom del GT: EE en Processos Industrials • Grup Màster: Indústria • Data de creació del GT: juliol 2010

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT Aprofitant l’experiència de les empreses del grup, intervenir en el procés productiu de la indústria mitjançant: • Tecnologia innovadora i eficient. • Serveis de manteniment i auditories energètiques prèvies i posteriors. TREBALLS REALITZATS 2010 • Configuració del grup de treball. • Definició dels ECO-paquets a mida. • Prospecció de la indústria (estat del mercat d’emissions i subvencions). TREBALLS PREVISTOS 2011 • Definir “carta de presentació” del GT. • Localitzar prova pilot. • Disseny i execució d’un ECO-paquet real. METODOLOGIA Reunions presencials de forma esporàdica. Incentivar reunions amb conferència electrònica.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN INDÚSTRIA - GT en Empreses de Serveis Energètics en Indústria Alimentària Aquest grup de treball, liderat per l’enginyeria Pamias, ha iniciat l’activitat l’any 2010 amb l’objectiu d’estudiar la viabilitat de la implantació d’una Empresa de Serveis Energètics (ESE) en el sector privat industrial (sector indústria alimentària específicament), analitzar i donar a conèixer els nous productes i serveis que se’n deriven. Les principals línies de treball del grup són:

• • • •

Benchmarking d’aplicacions reals d’Empreses de Serveis Energètics. Estudi de model de contracte entre l’Empresa de Serveis Energètics i la indústria privada. Determinació de les tecnologies més adients per a la implantació de l’Empresa de Serveis Energètics. Estudi dels beneficis dels diferents agents que hi intervenen, així com la seva interrelació.

A partir d’aquestes tasques es persegueixen dos objectius principals: d’una banda, la realització d’un projecte d’implantació d’Empresa de Serveis Energètics en la indústria privada i de l’altra, la redacció d’una guia d’implantació d’Empresa de Serveis Energètics en el sector privat industrial. Durant el 2010 el GT ha dut a terme les activitats següents: 1. Creació i configuració del grup. Integrar empreses especialitzades en els diferents àmbits requerits per als objectius del grup: PAMIAS (enginyeria), COFELY (empresa de serveis energètics), ECLIMAN (control de clima), SIEMENS (energia), EOENERGIA (consultoria estratègica) i KROMSCHROEDER (serveis en els camps de seguretat, regulació, control i utilització de gas). 2. Estudi i discussió dels models de contracte i serveis aplicats en la indústria alimentària. 3. Elaboració de documentació informativa del grup. 4. Identificació d’indústries per donar a conèixer el model. 5. Participació en jornades d’intercanvi amb altres clústers.

GT ESE EN INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

• Nom del GT: ESE en Indústria Alimentària • Grup Màster: Indústria • Data de creació del GT: juliol 2010

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT • Realització d’un projecte d’implantació d’Empresa de Serveis Energètics en la indústria privada. • Redacció d’una guia d’implantació d’Empresa de Serveis Energètics en el sector privat industrial.

TREBALLS REALITZATS 2010 • Creació i configuració del grup. • Estudi i discussió dels models de contracte i serveis aplicats en la indústria alimentària. • Disseny d’una oferta conjunta dels membres del grup per presentar les empreses. • Elaboració de documentació informativa del grup. • Identificació d’indústries per donar a conèixer el model.

• Participació en jornades d’intercanvi amb altres clústers. TREBALLS PREVISTOS 2011 • Realització d’un projecte d’implantació. • Elaboració de la guia d’implantació d’ESE en el sector privat industrial. • Implantació de ESE al sector privat industrial. METODOLOGIA Reunions mensuals i treball individual en funció de les necessitats.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

MàSTER EN fORMACIó Formació (SCHNEIDER ELECTRIC)

GRUPS DE TREBALL

MÀSTER EN FORMACIÓ - GM en Formació Amb la intenció de participar en la formació de professionals en l’Eficiència Energètica, es va crear dins el CEEC el grup màster (GM) de Formació, liderat per l’empresa Schneider Electric. Amb aquest grup de treball es busca desenvolupar un itinerari formatiu enfocat a conèixer, comercialitzar i implementar sistemes d’eficiència energètica per a la indústria, el sector terciari i el residencial. S’ha buscat formació amb un marcat caràcter pràctic. Es dirigeix a professionals que vulguin introduir-se i/o aprofundir en el sector. Es defineixen diferents itineraris formatius segons el perfil dels professionals, a la figura següent:

Formació en EE ENFOCADA A: • Caps de venda, de projectes o serveis interessats en una visió global de les solucions en EE. • Tècnics de venta, de projectes o serveis enfocats a vendre o implementar solucions integrades en EE.

CONTINGUT: • Mòdul general + Mòdul optatiu (per segments) • Mòdul general + Mòdul per segments + Mòdul pràctic

Durant el darrer any 2010, el Grup Màster en Formació ha centrat l’activitat en posar en comú les necessitats, en matèria de formació dels professionals, detectades per les empreses que formen part del grup, amb l’objectiu de garantir l’existència d’una oferta formativa de qualitat en l’àmbit de l’Eficiència Energètica.

100

GRUPS DE TREBALL

Amb aquest objectiu, el GM en Formació ha realitzat una anàlisi dels diversos programes formatius existents al mercat relacionats amb l’eficiència energètica. A conseqüència d’aquesta anàlisi s’ha determinat que la formació que més concorda amb el punt de vista del grup, que dóna importància a l’enfocament pràctic de la formació, és el Màster en Eficiència Energètica de l’IL3 de la Universitat de Barcelona (UB). Iniciats els contactes amb els responsables del màster, les iniciatives per al present curs acadèmic 2010-11 són en el disseny i la formalització de sessions pràctiques per part de les empreses que integren el grup de formació. De cara al pròxim curs acadèmic, 2011-2012, i com a objectius per a aquest nou any, s’estableix la firma del conveni de col·laboració entre l’IL3-UB i el CEEC, i la negociació d’un acord per fer possible la participació del CEEC en el màster de l’IL3-UB en la codirecció d’aquest, fet que permetria incidir específicament en el programa de la formació.

101

GT EN FORMACIÓ

• Nom del GT: Formació • Grup Màster: Formació • Data de creació del GT: març 2010

• Coordinador del GT:

OBJECTIUS DEL GT Desenvolupar un itinerari formatiu enfocat a conèixer, comercialitzar i implementar sistemes d’eficiència energètica per a la indústria, el sector terciari i el residencial: 1. Formació amb important component pràctic. 2. Formació dirigida a professionals que vulguin introduir-se i/o aprofundir en el sector.

TREBALLS REALITZATS 2010

• Anàlisi dels diversos programes formatius existents en el mercat relacionats amb l’eficiència energètica. • Identificació del programa formatiu ja existent més d’acord amb el punt de vista del grup: el Màster en Eficiència Energètica de l’IL3 de la Universitat de Barcelona (UB).

• Reunions amb l’IL3-UB per tractar el tema de la possible col·laboració del GM dins del màster. • Elaboració i presentació a l’IL3-UB de propostes de sessions pràctiques a desenvolupar dins el màster, d’acord amb el programa formatiu actual.

EMPRESES qUE FORMEN EL GT

102

TREBALLS PREVISTOS 2011 • De cara al curs acadèmic 2010 – 2011: 1. Realització de sessions pràctiques dins el màster de l’IL3-UB. • De cara al curs acadèmic 2011 – 2012: 1. Signatura del conveni de col·laboració entre l’IL3-UB i el CEEC. 2. Negociació d’un acord per fer possible la participació del CEEC en el màster de l’IL3-UB en la codirecció d’aquest. METODOLOGIA • Reunions periòdiques de seguiment. • Desenvolupament de l’itinerari formatiu en l’entorn del CEEC.

ACCIONS DE COMUNICACIÓ

104

Accions de comunicació amb l’exterior

ACCIONS DE COMUNICACIÓ

El Clúster d’Eficiència Energètica, durant l’any 2010, ha fet els primers passos en el camp de la comunicació externa i interna per tal de difondre als mitjans, a les empreses integrants i a la societat les seves iniciatives pel que fa a l’eficiència energètica. Durant el 2010 s’han creat diferents grups de treball, que sumats als que es van crear el 2009, han generat tot un seguit de propostes i actuacions susceptibles de difondre.

106

ACCIONS DE COMUNICACIÓ

Aparicions als mitjans Per tal de fer un desplegament en l’àmbit de la Comunicació i afavorir la visibilitat del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, de cara al 2011, aprofitant les sinergies existents entre les dues entitats, el CEEC ha encarregat a l’equip de comunicació del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya l’elaboració d’un Pla Estratègic de Comunicació del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, que inclourà un pla de comunicació interna i externa, un manual d’acollida per a les empreses, la creació d’un segell i un manual d’estil, un dossier de premsa del CEEC per als mitjans i un fulletó explicatiu.

107

ACCIONS DE COMUNICACIÓ

AVUI 16/06/2010

EXPANSIÓN 16/06/2010

ABC 16/06/2010

108

LA VANGUARDIA 16/06/2010

ACCIONS DE COMUNICACIÓ

LA GACETA 16/06/2010

CINCO DÍAS 16/06/2010

EMPRESAS&BOLSA 16/06/2010

109

ACCIONS DE COMUNICACIÓ

COMUNICACIó ON-LINE WEB La pàgina web del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya va entrar en funcionament el setembre del 2010. L’espai web del CEEC ( www.clustereficiencia.org) està disponible en català, castellà i anglès, i s’estructura en 7 pestanyes, entre les quals s’inclou la home del site: • Home: notícies destacades i extracte de l’agenda actualitzat. • Grups Màster: informació sobre els diferents grups i dades d’inscripció. • Apunta’t: avantatges per als associats. • Newsletter: formulari d’inscripció al butlletí i accés als butlletins ja publicats. • Anuncis: pàgina de notícies que inclou documentació dels actes. • Contacte: dades de contacte i formulari per a preguntes.

• Agenda: actes, jornades, activitats del CEEC.

110

ACCIONS DE COMUNICACIÓ

NEWSLETTER El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya elabora una newsletter de caràcter bimensual. Se n’han fet 2 i arriba a un total de 400 persones. La primera es va fer el setembre-octubre de 2010, i la segona, novembredesembre de 2010. Es preveu que la newsletter tingui continuïtat durant l’any 2011. La newsletter l’elaborem en base a temes d’interès del CEEC (GT, entrevistes a persones del CEEC, editorials, agenda, jornades previstes, etc.).

Butlletí bimensual del CEEC. Setembre-Octubre 2010

Butlletí bimensual del CEEC. Novembre-Desembre 2010

111

ACCIONS DE COMUNICACIÓ

AGENDA Data

Acte, jornade, activitat

01/02/2010

Presentació del CEEC

05/05/2010

Presentació de la matriu dels Grups Màster i dels Grups de Treball

09/06/2010

Jornada Informativa Línies d’ajuts per a la promoció de l’eficiència i l’estalvi energètic

06/09/2010

Reunió del Comitè Executiu del CEEC al COEIC

01/10/2010

Reunió GM Formació

04/10/2010

ICAEN destina 30,7 milions d’euros per subvencionar actuacions d’estalvi i eficiència energètica

20/10/2010

Reunió de la Junta Directiva del CEEC

25/10/2010

Jornada Xarxes de calor i fred de districte a Catalunya

05/11/2010

Publicació al DOGC de l’ordre de subvencions en l’àmbit de formació, difusió, informació i assessorament.

13/11/2010

El CEEC patrocina la segona edició de Fórmula-e

112

Document

ACCIONS DE COMUNICACIÓ

Data

Acte, jornade, activitat

15/11/2010

Jornada Gestió energètica de motors. Estalvi i eficiència energètica

17/11/2010

Presentació de l’Observatori de la Competitivitat 2010

Document

113

GRUPS DE TREBALL

Projectes europeus

PROJECTES EUROPEUS

PROJECTES EUROPEUS 2010 Amb l’objectiu d’afavorir la innovació i la seva aplicació en el mercat, un dels àmbits de treball del CEEC se centra en la detecció d’oportunitats d’innovació i desenvolupament en col·laboració entre empreses. Així, durant l’any 2010 el CEEC ha treballat en la preparació dels següents projectes d’eficiència energètica, en aquest cas tots enfocats en el sector de l’edificació.

EFFIBEST – SAVE Grup de Treball: Gestió Energètica d’Edificis, RHC (HVAC + FAT), Smart Lighting i GM en Formació. Coordinador del projecte: CEEC Estat: Presentat el 2010 i no atorgat en base a la resolució del 2011. Partners: Centre of Applied Research – Sustainable Energy Technology (Alemanya) i l’Envoironment Park S.p.A. Parco Scientifico e Tecnologico per l’Ambiente (Itàlia). Projecte orientat a l’optimització energètica de l’operació i el manteniment d’edificis nous o ja existents. Les tasques a desenvolupar pel CEEC són la coordinació i la direcció del projecte, així com la realització de projectes pilot, la comunicació i la difusió de coneixements i la formació d’usuaris finals. ICT4E+ Coordinador del projecte: CEEC Estat: Presentant el 2010, i no atorgat en base a la resolució del 2011. El 2 de desembre de 2010, el CEEC i diverses empreses de l’associació van presentar el projecte Bringing Together Energy-Efficiency Stakeholders to Foster The Role of ICT in Low or Zero Energy Neighbourhoods (ICT4E+) al 7è Programa Marc de la Unió Europea (7PM) per a la recerca i el desenvolupament tecnològic. Les directrius d’aquest projecte se centren a impulsar l’ús de les TIC per assolir barris en energia positiva o zero. Les responsabilitats del CEEC són la coordinació i la direcció del projecte, la comunicació i la difusió de coneixements i l’identificació d’àrees per l’estandardització en matèria de les TIC. MARIE Coordinador del projecte: ACC1Ó Estat: Atorgat el 2011 i pendent del kick-off el proper mes d’abril-maig 2011. La Unió Europea va aprovar recentment el projecte MARIE (Mediterranean Building Rethinking for Energy Efficiency Improvement). El CEEC hi participa conjuntament amb l’Agència

116

PROJECTES EUROPEUS

de Suport a l’Empresa Catalana (ACC1Ó), el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Aquest projecte pretén establir les condicions socioeconòmiques per a la millora de l’eficència energètica en l’estoc d’edificis ja existents a l’àrea del Mediterrani. Les tasques del CEEC són la col. laboració en la redacció de les modificacions del Decret d’Ecoeficiència de Catalunya i el projecte pilot per un sistema d’ACS centralitzat en habitatges amb un model de contracte ESE.

PROJECTES 2010 Com a resultat de les diferents línies de treball dels grup de treball del CEEC, durant el 2010 s’han dut a terme els projectes següents:

•

Creació d’un document d’anàlisi de solucions per a la recàrrega del vehicle elèctric en aparcaments privats. Aquest document es va presentar a les AAPP, en concret a la Generalitat i al Ministeri d’Indústria i es va realitzar una roda de premsa als mitjans i se’n va fer ressò al diari AVUI, TV3, La Vanguardia, el Cinco Días, l’ABC, l’Expansión, etc...

•

Esmena de la Llei de propietat horitzontal. Duta a terme el 2010. “L’establiment d’instal·lacions de punts de recarga del vehicle elèctric en comunitats de veïns com a element privat d’aquestes, amb el vot d’1/3 dels propietaris”.

•

Projecte promogut pel CEEC sobre la Implantació de Vehicles Elèctrics i Avançats (IVEA). Aquest estudi sobre mobilitat elèctrica ha estat encarregat a l’Institut Cerdà pel CEEC, Gas Natural Fenosa, la Fundació Francisco Corell, l’ICAEN, l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT), la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de proposar solucions concretes i recomanacions d’adequació de la política de mobilitat amb els requeriments del vehicle elèctric. Finalitzarà entre el 1T i 2T 2011.

•

SALICRU i COMSA EMTE MEDIO AMBIENTE van obrir un nou grup de treball dins del CEEC per analitzar el mercat de la microcogeneració de 100kW i promoure l’aprofitament del biogàs com a combustible mitjançant microturbines de 100kW. Per tal de presentar una oferta sòlida i competitiva es va decidir presentar-se en UTE, que ha resultat adjudicatària del subministrament per a l’EDAR de Sitges – Sant Pere de Ribes.

117

OBJECTIUS PRINCIPALS

•

El grup de treball DHC del CEEC ha presentat casos d’estudi de connexió d’ediicis a xarxes de calor i fred de districte durant una jornada organitzada per l’ICAEN. Aquest estudi fa un anàlisi de viabilitat de dos casos d’edificis nous i un d’existent. Legalització d’un punt de recàrrega en un aparcament privat de Barcelona. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar les barreres tecnològiques en la implantació del vehicle elèctric.

•

Estudis de viabilitat del fred activat tèrmicament amb l’objectiu de realitzar una anàlisi de viabilitat segons el model de contracte ESE.

•

Elaboració d’un document de posicionament del sector empresarial (model de contracte ESE) en licitacions dels serveis energètics dels enllumenats públics.

•

Projecte de plataforma d’assajos per a la Introducció del Vehicle Elèctric a Catalunya (PIVEC).

•

Adjudicació de la subvenció per a Agrupacions Empresarials Innovadores (AEI). Els projectes presentats són Fred Activat Tèrmicament, Monitoratge i Climatització de Granges Avícoles i Projecte de Mobilitat Elèctrica IVEA.

118

Jornada tècnica Xarxes de calor i fred de districte a Catalunya. 25 d’octubre de 2010 Els sistemes basats en xarxes de districte produeixen energia tèrmica en unes instal·lacions centralitzades i la distribueixen fins als usuaris mitjançant un conjunt de canonades aïllades a través d’un fluid que pot ser vapor, aigua calenta i/o aigua freda.

Amb la col·laboració de:

Les xarxes de districte, per una banda milloren l’eficiència energètica del sector serveis i edificació ja que ofereixen sistemes de climatització amb un consum energètic menor. Per altra banda, permeten augmentar la utilització de les energies renovables i la generació energètica més eficient. Actualment, a Catalunya només hi ha set xarxes de districte, però es un sector amb grans oportunitats de creixement. És per això que l’ICAEN organitza aquesta jornada, amb la participació de l’Agència Danesa de l’Energia que compartirà la seva experiència en aquest camp a Dinamarca, on aquesta tecnologia està més consolidada.

www.gencat.cat/icaen

RESUM DE COMPTES

120

Resum de comptes

121

RESUM DE COMPTES

COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS Període: de gener a desembre COMPTES DE PÈRDUES I GUANYS 1. Import net de la xifra de negoci 705 PRESTACIONS DE SERVEIS 5. Altres ingressos d’explotació 747 ALTRES SUBVENCIONS, DONACIONS 6. Despeses de personal 640 SOUS I SALARIS 642 SEGURETAT SOCIAL A CÀRREC DE L’EMPRESA 7. Altres despeses d’explotació 621 ARRENDAMENTS I CÀNONS 622 REPARACIONS I CONSERVACIÓ 623 SERVEIS DE PROFESSIONALS IN 626 SERVEIS BANCARIS I SIMILAR 627 PUBLICITAT, PROPAGANDA I REL. 629 ALTRES SERVEIS 634 AJUST. NEGATIUS EN L’IMPOST 694 PÈRDUES PER DETERIO. DE CRÈ. 794 REVISIÓ DE DETERIO. DE CRÈ. 8. Amortització de l’immobilitzat 681 AMORTITZACIÓ DE L’IMMOBILITZAT 12. Altres resultats 778 INGRESSOS EXCEPCIONALS A) RESULTATS D’EXPLOTACIÓ 13. Ingressos financers b) Altres ingressos financers 769 ALTRES INGRESSOS FINANCERS 14. Despeses financeres 669 ALTRES DESPESES FINANCERES B) RESULTAT FINANCER

2010 98.337,50 98.337,50 113.065,05 113.065,05 -31.565,49 -24.508,99 -7.056,50 -159.925,97 -1.644,00 -69,00 -106.686,17 -480,51 -17.074,19 -11.342,73 -15.104,37 -10.225,00 2.700 -62,87 -62,87 203,31 203,31 20.051,53 342,60 342,60 342,60 104,40 -104,40 238,20

C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 19. Impostot sobre beneficis 630 IMPOST SOBRE BENEFICIS

20.289,73 9,75 9,75

D) RESULTAT DE L’EXERCICI

20.299,48

122

RESUM DE COMPTES

BALANÇ DE SITUACIÓ Període: de gener a desembre ACTIU

2010

A) ACTIU NO CORRENT II. Immobilitzat material VI. Actius per Impost diferit B) ACTIU CORRENT II. Deudors comercials y altres comptes a cob. 1. Clients vendes i prestació de serveis b) Clts. vendes i prestació serveis CP 3. Altres deudors V. Periodificacions a curt termini VI. Efectiu i altres actius líquids equival.

752,07 742,32 9,75 123.527,19 22.651,55 126.520,00 12.650,00 10.001,55 0 100.875,64

TOTAL ACTIU

124.279,26

COMPTES DE PÈRDUES I GUANYS Periodo: de gener a desembre ACTIU 1. Importe net de la xifra de negoci 5. Altres ingressos d’explotació 7. Altres despeses d’explotació 8. Amortització d’immobilització 12. Altres resultats A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ 13. Ingressos financers 14. Despeses financeres B) RESULTAT FINANCER C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 19. Impostos sobre beneficis D) RESULTAT SOBRE L’EXERCICI

2010 98.337,50 113.065,05 -31.565,49 -153.400,97 -62,87 203,31 26.576,53 342,60 -104,40 238,20 26.814,73 7,25 26.821,98

Comptes Anuals 2010 per l’Assemblea General Ordinària

123

124

Relació d’empreses del CEEC

RELACIÓ D’EMPRESES DEL CEEC

EMPRESA

TIPUS DE SOCI

Abac Enginyers, S.L.P.

Col·laborador

Abantia Empresarial, S.L.

Col.laborador

ACM Consultoría SIG 396, SL

Emprenedor

ÀREA D’ACTIVITAT DADES DE CONTACTE Enginyeria i confort. Energètica

Industrial. Instal·lació construcció

Serveis. Consultoria

Industrial, serveis. Agefred Servicio, S.A

Numerari

Instal·lació, facilities management

Alpiq Energía España, S.A.U APPLUS Servicios Tecnológicos S.L.

Col.laborador

Numerari

Arelsa

Col·laborador

Armengol Enginyers, SLP

Col.laborador

Industrial. Energètic

Numerari

BAXI Calefacción, SLU

Bellapart

126

Col·laborador

Numerari

Col·laborador

Cremat, 29 2-6 08221 Terrassa Tel. 931 171 233 Bonsoms, 15-17 08028 Barcelona Tel. 933 340 800 Balmes, 89 2º2ª 08008 Barcelona Tel. 934 522 474

Campus UAB Apto. 156 ctra. Facul. Medicina 08193 Bellaterra Energètic, enginyeria Tel. 667 167 827 Ctra. C-155 de Sabadell a Granollers, Indústria. km. 13,3 Equipaments elèctrics 08185 Lliçà de Vall Tel. 938 445 280 Pau Claris, 97 1º2ª Serveis. 08009 Barcelona Consultoria i enginyeria Tel. 934 871 348 Equipaments i components elèctrics

Asistencia Técnica Industrial - SAE

Asturias, 8-10 08830 Sant Boi de Llobregat Tel. 935 521 765

Indústria, serveis.

Industrial. ASEA Brown Boveri, S.A

Unió, 46, 3r 1a 08203 Sabadell

Serveis. Consultoria

Industrial. Equipament HVAC

San Romualdo, 13 28037 Madrid Tel. 937 288 703 Ronda Can Fatjó, 13 (Parc tecnològic del Vallès) 08290 Cerdanyola del Vallès Tel. 692 125 447 Salvador Espriu, 9 08908 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 936 741 693

Av. Venezuela, 8 17800 Olot Enginyeria, Consultoria Tel. 972 275 001 Serveis.

RELACIÓ D’EMPRESES DEL CEEC

Centre d'Innov.Tecn. Conv.Esta.Acc.(CITCEA) UPC CESPA Gestión de Residuos, SA

Serveis. Col.laborador Col.laborador

Consultoria

Serveis. Energètic

Industrial. Circutor, S.A.

Fundador

Equipaments i components elèctrics

Cofely España S.A.U. (antigua Elyo)

Fundador

Serveis. Facilities management

Industrial, Serveis. Comsa Emte, SLU

Fundador

Copcisa Industrial

Delta Dore, S.A.

Dexma Sensors, S.L.

DSET Solutions, S.L.

Col.laborador

Numerari

Col.laborador

Emprenedor

E-Controls / Electronic Intel. Controls, S.L.

Col.laborador

EFIBAU

Col·laborador

EFINER Servicios Energéticos, S.L.

Col.laborador

ENDESA Ingeniería, S.L.

Fundador

Av. Catedral, 6-8 1ª Planta 08002 Barcelona Tel. 932 479 100 Vial Sant Jordi, s/n. 08232 Viladecavalls Tel. 937 071 170 Paris, 143 bis 08029 Barcelona Tel. 933 638 686 Viriat, 47

Construcció i instal·lació, 8014 Barcelona Enginyeria

Conau Ventilación, S.L.

Avda. Diagonal, 647 Planta 2 08028 Barcelona Tel. 934 054 245

Tel. 936 026 670

Pol. Ind. Gelidense, Nau 11A 08790 Gelida (Barcelona) Equipament Tel. 636 475 239 Anglí, 31, 4º 2ª Industrial, Serveis. 08017 Barcelona Instal·lació, enginyeria Tel. 937 454 400 Antonio Borja, 13 Semi.1Y2 Industrial. 08191 Barcelona Control i automatismes Tel. 615 222 758 Industrial.

Sant Joan de la Salle, 42 08034 Barcelona Control i automatismes Tel. 931 810 195 Industrial.

Serveis. Gestió energètica

Edifici J. Casademont, Despatx 21 (UN.GI) 17003 Girona Tel. 676 464 717

C/ Murcia, 35F 08830 Sant Boi de Llobregat Control i automatismes Tel. 936 525 521 Industrial.

Serveis. Consultoria

Industrial. Energètic

Balmes, 191, 1º 3ª 08006 Barcelona Tel. 932 215 223 Paseo Txingurri, 28-30 LC 4 20017 Donostia Tel. 617 489 202 Llacuna, 166 1º1ª 08018 Barcelona Tel. 933 568 420

127

RELACIÓ D’EMPRESES DEL CEEC

ENERTIKA - Ingenieria y servicios de eficiencia energétika, s.l.

Col·laborador

Enginyeria i Comercial Termoenergetica, sl

Emprenedor

EOEnergía, S.L.

Emprenedor

Equipos Eficientes Gest. Clima (ECLIMAN)

Col.laborador

Espacio Solar

Col·laborador

Fundació CTM Centre tecnològic Fund. Priv. B_TEC BCN Innovació Tecnolog.

Numerari

Llacuna, 162 08018 Barcelona Consultoria, enginyeria Tel. 607 071 203 Serveis.

Serveis. Enginyeria

Serveis. Consultoria

Serveis. Enginyeria

Fundador

Gestión y Optimización de Sistemas Energéticos, S.L.

Col·laborador

Gas Natural Soluciones,S.L.

Recerca. Consultoria

Administració pública. Energètic, aigua,

Administració pública.

Serveis energètics Serveis. Gestió energètica

Serveis. GPO Ingeniería, S.A

Col.laborador

Consultoria, enginyeria, arquitectura

GTD Sistemas de Información,S.A.

Col.laborador

Hitecsa Aire Acondicionado, SLU

Col.laborador

128

Can Cabañes, 60-72 Pol. Gran. Mon 08400 Granollers Tel. 931 138 214

Violant d'Hongria, 71 3ª planta 08028 Barcelona Enginyeria i consultoria Tel. 934 090 359

Recerca

Numerari

Comte Borrell, 240 2º1ª 08029 Barcelona Tel. 934 880 323

Serveis.

mobilitat

Institut de Recerca en Energia Catalunya (IREC)

Ramon Turró, 89 4º 4ª 08005 Barcelona Tel. 616 458 225

Serveis. Enginyeria

Industrial. Equipaments

Av. Bases de Manresa, 1 08242 Manresa Tel. 938 777 373 Josep Pla, 2 B3 08019 Barcelona Tel. 933 560 980 Jardins de les Dones de Negre, 1 2ª 08930 St. Adrià del Besòs Tel. 933 562 615 Av. Diagonal, 586, 4t. 1a. 08021 Barcelona Tel. 902 900 385 Plaça del gas, 1 08003 Barcelona Aragó, 390 08013 Barcelona Tel. 932 470 069 Passeig de Gràcia Faria, 17 08005 Barcelona Tel. 934 939 300 Masia Torrents, 2 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 934 912

RELACIÓ D’EMPRESES DEL CEEC

Iberdrola IDOM

Col·laborador

Cardenal Gardoqui, 8 48008 Bilbao Energètic Tel. 932 218 390 Serveis. Sabino de Arana, 34, bis Enginyeria, arquitectura 08028 Barcelona Tel. 934 092 222 i consultoria Industrial.

INDUS Ingen.y Arquit, S.A (GRUPO INDUS)

Col.laborador

Via Augusta, 4 08006 Barcelona Enginyeria i Arquitectura Tel. 932 175 654

Initzia Renovables, S.L.

Col.laborador

General Prim, 3, 1º 08940 Barcelona Components, enginyeria Tel. 934 800 270

Innov. Tecn. Efc. (INTEESA, SL)

Col.laborador

Josep Irla i Bosch, 1 08034 Barcelona Components il·luminació Tel. 639 500 094

INPAL Energía, SLU

Institut Català d’Energia Institut Idelfons Cerdà (Fund. Privada) ISUNO Energy SLNE

Emprenedor

Fundador

Col.laborador

Emprenedor

Serveis.

Industrial, serveis.

Industrial.

Paris, 71 5º1ª 08029 Barcelona Components Tel. 934 950 200 Av. Diagonal, 453 bis, àtic Administració pública. 08036 Barcelona Foment energètic Tel. 936 220 500 Numància, 185 4-2 Serveis. 08034 Barcelona Consultoria Tel. 932 802 323 Industrial.

Serveis. Consultoria, enginyeria

Industrial. Kromschroeder, S.A.

Fundador

Equipaments, components gasístics

Lavola 1981,SA

Col.laborador

MH Industrias

Col·laborador

Mimaven Electrica, S.A

Col.laborador

Pau Claris, 97 1º2ª 08009 Barcelona Tel. 933 436 877 Sta. Eulàlia, 213 08902 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 934 329 616

Avda. Roma, 252-254 08560 Manlleu (Barcelona) Consultoria i enginyeria Tel. 938 515 055 Av. Roma, 10 Serveis. 08290 Cerdanyola del Vallès Facilities management Tel. 629 676 409 Chopin, 6-8 Industrial. EquipaPol. Can Jardí ments, components 08012 Rubí elèctrics Tel. 902 190 825 Serveis.

129

RELACIÓ D’EMPRESES DEL CEEC

Muntanya 96, SL

Nissan Iberia, S.A Normalización y Gestión Técn., S.L.

Col.laborador

Numerari

Emprenedor

Optima Facility, S.L.

Emprenedor

Pamias Servicios de Ingeniería, S.A.

Col·laborador

PeGI Engineering, S.L.P.

Numerari

Petra Inventum, S.L.

Col.laborador

Robert Bosch España S.L.U

Col·laborador

Muntanya, 96 08026 Barcelona Arquitectura i construcció Tel. 687 342 190 Serveis.

Industrial. Equipament

Serveis. Enginyeria

Serveis. Consultoria

Numerari

Sabaté&Associats, SLP

Col.laborador

Montnegre, 14-16 08029 Barcelona Tel. 933 667 508 Enginyeria Galileu, 303, 3a. Planta Serveis. 08028 Barcelona Enginyeria Tel. 933 633 009 Amposta, 14-18 2ª2ªB Industrial. 08174 Sant Cugat del Vallès Equipaments renovables Tel. 936 741 693 Equipaments

Serveis. Arquitectura

Fundador

Equipaments i

Industrial, Serveis. Col·laborador

Components HVAC, Facility management

SEDNA Engineering, SLP

130

Hnos. García Noblejas, 19 28037 Madrid

València, 207, 3-2B Consultoria, enginyeria, 08007 Barcelona Tel. 934 516 600 arquitectura

compnents elèctrics

Schneider electric España, S.A.

Treball, 26 Pol. Ind. Almeda 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 933 115 000

Servei.

Industrial.

Sauter Ibérica, S.A.

Cardenal Reig, 17 baixos 08028 Barcelona Tel. 934 487 200

Serveis.

S*Concept (Carles Puig i Associats)

Salicru, S.A.

Juan Gris, 2 -8 08014 Barcelona Tel. 609 394 020

Fundador

Emprenedor

Industrial. Components elèctrics

Serveis. Enginyeria

Balmes, 439 1º-1ª 08022 Barcelona Tel. 932 531 269 Av. de la Serra, 100 08460 Santa Maria de Palautordera Tel. 938 482 400 Jacint Verdaguer, 34-38 08902 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 934 329500 Bac de Roda, 52 08019 Barcelona Tel. 934 843 100 Bobinadora,1-5, 2º LC 22 08302 Mataró (Barcelona) Tel. 937 556 161

RELACIÓ D’EMPRESES DEL CEEC

SENER Ingeniería y sistemas, S.A

Col.laborador

Sensing&Control Systems, S.L.

Col·laborador

Siemens, S.A.

SIGE Gestión Informatica,SL Simon, S.A.

Numerari

Col.laborador

Fundador

Simulacions Òptiques, SL

Col.laborador

Soler & Palau Research S.L.U.

Fundador

Sociedad Espanyola de Construcciones Eléctricas (SECE)

Col·laborador

STO SDF Ibèrica, SL

Numerari

SUN NEST, SL

Col.laborador

Telegestión Integral Inst. Tècn..,S.L.

Emprenedor

TEST Tecnología de sistemas, S.L.U Tondo Energies, S.L.

Col.laborador

Emprenedor

Provença, 392 08025 Barcelona Enginyeria Tel. 932 283 367 Av. Segle XXI, 19 Serveis. 08840 Viladecans Facilities management Tel. 647 814 363 Lluis Muntadas, 5 Industrial. 08940 Cornellà de Llobregat Elèctric Tel. 934 759 405 Llull, 63-69 3º5ª Serveis. 08005 Barcelona Enginyeria i consultoria Tel. 934 449 303 Diputació, 390 Industrial. 08013 Barcelona Components elèctrics Tel. 933 618 674 Prat de la Riba, 35, LC3 interior 08222 Terrassa Tel. 607 463 565 Pol. Ind. Llevant Industrial. Llevant, 4 08150 Parets del Vallès Maquinària Tel. 935 719 300 Passeig Zona Franca, 142 Manteniment. 08038 Barcelona Gestió energètica Tel. 933 329 612 Serveis.

Industrial. Equipament

Industrial. Equipaments

Serveis. Enginyeria

Serveis. Instal·lació

Serveis. XPRESA Bioenery, S.L.

Col.laborador

Consultoria i facilities management

Via Sergia, 32 Nau 1 Pol. Cami Ral 08302 Mataró (Barcelona) Tel. 638 007 352 Monistrolet, s/n 08241 Manresa Tel. 938 729 733 Sierra de Aloña, 7 bajo 20014 San Sebastián Tel. 639 367 292 Comte d’Urgell, 240, 4ª Planta 08036 Barcelona Tel. 936 004 902 Sot dels Padrals, 30 08500 Vic Tel. 938 893 919 Del Vall, 67 1º1ª 08221 Terrassa Tel. 933 601 450

131