Memòria Català (usb)

2011 MeMÒria d’actiVitatS 2011

CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) Memòria d’activitats 2011 de l’associació empresarial innovadora sense ànim de lucre clúster d’eficiència energètica de catalunya (ceec)

clúster d’eficiència energètica de catalunya (ceec) Jardins de les dones de negre núm. 1 2n pis 08930 Sant adrià del Besòs tel. 933 560 980 fax 933 562 823 www.clustereficiencia.org @cluster ee

Índex

edició a càrrec del clúster d’eficiència energètica de catalunya (ceec) Jardins de les dones de negre núm. 1 2n pis 08930 Sant adrià del Besòs tel. 933 560 980 fax 933 562 823 www.clustereficiencia.org @clusteree edició 2011 Projecte i coordinació departament d’imatge i comunicació del col·legi oficial d’enginyers industrials de catalunya (coeic) clúster d’eficiència energètica de catalunya (ceec) fundació b_tec Revisió lingüística teresa Puig alexa ferroni Disseny i maquetació anna carrió

04// Introducció 08// L’Associació 22// Grups de treball 26// Màster en edificació 42// Màster en mobilitat 48// Màster en serveis públics 54// Màster en indústria 60// Màster en formació 64// Comunicació 74// Projectes europeus 78// Resum de comptes 84// Relació d’empreses del CEEC

01//Introducci贸

INTRODUCCIÓ

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, una aposta per al present amb una mirada cap al futur

tota aquesta feina duta a terme pel clúster potencia el nostre sector, l’eficiència energètica, un dels sectors clau, viables i creïbles per a una remuntada econòmica. aquesta és la nostra aposta que estem fent avui, i que ens permetrà, sens dubte, un futur econòmic més esperançador.

no hi ha cap dubte de la important tasca que s’ha fet durant aquests 3 anys d’existència del clúster. ni tampoc del fet que el clúster hagi ajudat a consolidar un sector que ha de ser la clau de volta d’un model econòmic sostenible. aquest temps ha fet madurar l’associació, que ha crescut en nombre d’associats en un moment difícil, i que es consolida com el referent de l’eficiència energètica a catalunya.

Justament per això s’ha definit un pla estratègic que permeti créixer l’entitat amb una visió clara de futur. Pla que defineix cinc objectius: promoure la innovació collaborativa, potenciar el negoci de les empreses associades, ser referent en eficiència energètica, donar serveis als associats i, evidentment, gestionar de manera eficient. en especial volem fer una atenció particular als dos primers objectius, promoure la innovació col·laborativa i potenciar el negoci de les empreses associades. en un moment en què l’economia està en hores baixes, el clúster aposta per projectes entre empreses complementàries, per treballar amb l’administració pel desenvolupament dels serveis energètics, sense deixar de banda altres qüestions que són importants, com ara les possibilitats d’internacionalització i la presència en projectes europeus per fomentar la innovació en matèria d’eficiència energètica.

Prova d’això són els diferents grups de treball que pretenen donar un impuls a les empreses de serveis energètics (eSe) en temes com ara l’enllumenat públic, els centres educatius, els consums elèctrics en edificis, la gestió energètica d’edificis, i la nova creació de serveis energètics en edificis de la Generalitat que té com objectiu definir el model dels concursos en concepte eSe que aviat es posaran en marxa.

CARLES XAVIER ALBÀ

JORDI ALEXANDRE SERRA

President del clúster d’eficiència energètica de catalunya

Vicepresident del clúster d’eficiència energètica de catalunya

d’altra banda, s’ha aconseguit participar en el projecte europeu Marie que facilita ja les relacions amb altres entitats afins de països europeus, i per tant, l’entrada en altres projectes futurs. de la mateixa manera s’han estret les relacions amb acc1ó de cara a facilitar la sortida a l’exterior de les empreses que ho desitgin.

Sense oblidar, evidentment, l’ampliació dels serveis que es donen als nostres associats. en un altre àmbit, com a referent del sector, cal destacar l’entrada, com associats, de diferents administracions públiques, amb la finalitat de plantejar problemàtiques concretes per aprofitar el coneixement de les empreses del clúster. a més, s’estan generant relacions amb altres associacions, com ANESE i enerTIC, fet que aporta la possibilitat de tenir una veu més forta en temes clau a l’estat com ara els ja esmentats serveis energètics, o bé una relació més estreta amb el potencial que representen les tecnologies de la informació.

6

7

02//L’Associació

L’ASSOCIACIÓ

el ceec és un ens que, a través de la col·laboració entre les empreses i les entitats associades procedents dels àmbits tecnològic, institucional, regulador, industrial, informatiu, de la recerca i del negoci, té per finalitat impulsar l’eficiència energètica.

ESTRUCTURA ORGANITZATIVA el ceec compta amb l’estructura organitzativa següent:

ELS OBJECTIUS DEL CEEC el ceec es constitueix com a agrupació empresarial innovadora (aei) sense afany de lucre que agrupa les empreses i entitats que dins de les seves activitats promocionen o desenvolupen productes o serveis relacionats amb l’eficiència energètica en els sectors següents: edificació, mobilitat, serveis públics, indústria i formació. concretament, els objectius del ceec són els següents: • Promoure la innovació col·laborativa entre els associats.

• Potenciar el negoci de les empreses associades.

• Convertir el CEEC en referent en l’àmbit de l’eficiència energètica i la sostenibilitat.

• Donar serveis als associats (espais 2.0, realització d’actes, sistema d’alertes normatives, internacionalització, visites...).

• Gestionar de manera eficient els recursos de l’associació.

ASSEMBLEA D’ASSOCIATS

JUNTA DIRECTIVA

PRESIDENT

COMITÈ EXECUTIU

GERENT SECRETARIA TÈCNICA

ACTUACIONS el ceec es basa en la col·laboració entre les empreses i entitats associades per obtenir els beneficis derivats de la sinergia d’aquesta relació. Per això, es defineixen diverses accions: • • • • • • • • • • • • •

Potenciar la qualitat dels grups de treball i identificar-hi les mancances. impulsar els emprenedors i la recerca en àmbits innovadors. dur a terme projectes pilot en els grups treball. establir aliances amb experts europeus per a la presentació dels projectes europeus. comercialitzar projectes pilot. impulsar espais 2.0 (twitter, Linkedin, etc...).

Potenciar els vincles amb entitats financeres i jurídiques per desenvolupar models eSe. combatre les barreres en l’àmbit de les eSe. Potenciar visites institucionals des de l’associació. desenvolupar un sistema d’alertes de normativa, convocatòries i concursos.

Promoure la internacionalització de l’associació i els seus associats. fer visites periòdiques i presencials als associats del ceec. augmentar el nombre de socis des de la perspectiva de la qualitat del ceec.

BALANÇ DE L’ANY 2011 el 2011 ha estat un any de creixement de les línies d’actuació del ceec i de focalització en els àmbits més rellevants de l’eficiència energètica a catalunya. destaca, per exemple, les gestions per tal de posar en marxa durant els propers anys projectes pilot on aplicar els dissenys i serveis projectats pels grups de treball. en aquest sentit, un dels objectius que el ceec s’ha marcat durant els exercicis 2011 i 2012 ha estat desenvolupar models provats i validats que aportin activitat i negoci en aquest mercat emergent que és l’eficiència energètica. durant el 2011, el nombre d’associats al ceec ha crescut fins els 108. Per tal que el major nombre possible d’associats pogués participar en els grups de treball, s’ha facilitat la creació de nous grups en diferents àmbits de l’eficiència energètica, les energies renovables i la sostenibilitat, tot fent ús de la xarxa de relacions que s’estableixen entre ells dins l’associació.

Un altre aspecte a destacar és que s’ha impulsat intensament el treball amb les administracions i s’ha potenciat la difusió de l’associació davant d’organitzacions i empreses per aconseguir que es reconegui el ceec com a referent en l’àmbit de l’eficiència energètica i la sostenibilitat a catalunya.

10

11

QUADRE DE COMANDAMENT Valor 2010

Objectiu. Indicadors

Objectiu 2011

Grau d’assoliment 2011

Seguiment 2011

Modificació marc o entorn

(1) Interlocució amb les administracions públiques. Nombre d’administracions amb qui es manté relació

8

15

86,67%

1- Presidència 2- Departament d’Economia i Coneixement 3- Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) 4- ICAEN 5- Diputació de Barcelona 6- Ajuntament de Barcelona 7- Comissió Central de Subministraments 8- Agència Local d’Energia de Lleida 9- Agència de l’Habitatge de Catalunya 10- Federació de Municipis de Catalunya 11- ACC1Ó 12- CDTI 13- ICO 1- ITC recàrrega vehicles elèctrics (MITyC) 2- Proposta al Pla de Millora de Qualitat Ambiental (DTES, DG Qualitat Ambiental) 3- Pla d’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 de la Generalitat de Catalunya (PECAC) 4- Proposta de modificació del Codi civil (concretament, de la Llei de Propietat Horitzontal)

(2) Participació en l’àmbit normatiu: proposta, redacció o esmena.

Nombre d’iniciatives en les quals es participa

2

4

100,00%

(3) Signatura de convenis amb organismes o institucions

3

4

0,00 %

31 (40)

20 (68)

200,00%

Pendent de signatura: DIBA, ANESE. S’ha col·laborat amb: INNOVAC, INDESCAT, RAILGRUP, COGEN, Oficina LIVE (Aj. BCN).

El clúster INNOVI deixa d’existir.

COMUNICACIÓ INTERNA I EXTERNA (4) Membres associats. Nous membres incorporats en l’exercici (membres a l’inici de l’exercici)

51 noves altes: 3 numeraris, 31 col·laboradors, 17 emprenedors 11 baixes 2011 108 socis a 31/12/2011 1- 20/01/2011 Jornada d’intercanvi clústers INNOVACC i CEEC (60 assistents) 2- 15/03/2011 Pla d’acció en R+D+i INNOVI (25 assistents) 3 - 7/04/2011 ESE per a la gestió i estalvi de l’enllumenat públic (ponència del GT guia licitacions ESE enllumenat públic) (80 assistents) 4- 12-14/04/2011 EVBattery Forum. Ponència GT VE (80 assistents) 5- 16-21/05/2011 Construmat. 3 taules rodones del CEEC (120 assistents) 6- 7/06/2011 Sessió informativa màster IL3 (20 assistents) 7- 16/06/2011 Perspectives e-learning sector eficiència energètica (15 assistents) 8- 29/06/2011 Jornada PTEE (27 assistents) 9- 1/07/2011 III CDTI Forum Smart Cities (50 assistents) 10- 7/07/2011 Jornada AENOR (ISO 50001 sobre sistemes de gestió energètica) (70 assistents) 11- 18/07/2011 Jornada CEEC - Indescat (Clúster Català de l’Esport) (30 assistents) 12- 27/07/2011 Jornada informativa ajuts ICAEN (120 assistents) 13- 14/09/2012 Fira Ecoviure de Manresa (120 assistents) 14- 24/10/2011 Presentació document ESE Enllumenat (200 assistents) 15 - 29/11/2011 International Conference: Green Energy Clusters (50 assistents) 16- 29/11/2011 Smart City Expo

(5.1) Jornades de difusió EXTERNA. Nombre de jornades i fires amb participació del CEEC.

10

12

133,33%

(5.2) Jornades de difusió EXTERNA. Nombre de persones a les quals s’arriba (aproximat)

1.000

1.000

100,00%

(5.3) Jornades de difusió INTERNA. Nombre de persones a les quals s’arriba (aproximat)

100

200

112,50%

1- 15/02/2011: Esmorzar de directius de les empreses associades (100 assistents) 2- 8/06/11 Presentació del Decàleg de Mesures d’Eficiència Energètica en el marc de l’Assemblea General Ordinària (Assistents: 50) 3-2/11/2011 Jornada interna grups de treball (75 assistents)

(6) Newsletter. Noves subscripcions en l’exercici

300

100

320,00%

320 altes en l’exercici 2011

60,00%

Mitjans generalistes: El Periódico de Catalunya, AVUI, la Vanguardia, L’Econòmic Mitjans especialitzats: Fulls dels Enginyers, revista Electra, web ICAEN, Butlletí de l’Energia de l’ICAEN, blog d’Energia del COEIC,cupatges.cat, IL3-UB, Energética, Equipos y Talento Mitjans locals: Penedès Digital, Canal Terrassa

(7) Presència en mitjans de comunicació. Nombre d’aparicions durant l’exercici

4

10

Objectiu. Indicadors

Valor 2010

Objectiu 2011

Grau d’assoliment 2011

llotja de negocis. innovació i accés al mercat

12Mobilitat eficient (SIEMENS) i subgrups EDIFICACIÓ: Seguiment 2011 13- Smart Grids (SIEMENS) 1- Integració de les energies renovables en edificació (COMSA-EMTE) SERVEIS PÚBLICS: 2- HVAC (SOLER&PALAU) 14- ESCO enllumenat exterior (GM) 3- Façanes intel·ligents (ALTEN OBRAS) 15- ESE en centres esportius municipals, GM Serveis Públics 4- ESCO per a centres educatius i de formació (ENERTIKA) 16- DHC (AGEFRED) 5- Supermercats sostenibles (ECLIMAN) 17- Eficiència energètica en túnels (GPO) 6- ESE en consums elèctrics d’edificis INDÚSTRIA: 7- ESE en la gestió energètica d’edificis (GASSÓ AUDITORIES) 18- Eficiència energètica en granges ramaderes (KROMSCHROEDER) 8- EE en el sector low-cost (IBINSER) 19- EE en processos industrials (KROMSCHROEDER) 9- EE i sostenibilitat en el sector hoteler 20- Microgeneració en el sector industrial (SALICRÚ) 10- EE en universitats i centres de recerca (ARMENGOL ENGINYERS) FORMACIÓ: MOBILITAT: 21- GT Formació (Schneider Electric) 11- Infraestructura per a la recàrrega del VE (GM)

(8) Nombre de grups de treball actius (tenint en compte la creació de nous grups i el tancament d’altres que hagin assolit els objectius)

17

20

-

(9) Documents CEEC. Nombre de documents elaborats i difosos

1

8

25,00%

1- Decàleg 2- Document ESE enllumenat

(10) Projectes de GT amb accés al mercat

2

10

50,00%

1- Auditoria energètica i estudi de la millora energètica d’un edifici singular via model ESE (GT HVAC) 2- ESE Indústria alimentària 3- GT Granges ramaderes 4- GT Microcogeneració 5- GT ESCO Centres educatius 6- GT ESCO enllumenat

(11) Nombre de contractacions al CEEC per elaboració de projectes i estudis

0)

6

33,00%

1- Projecte MARIE 2- Guia instal·lació de punts de recàrrega en aparcaments privats comunitaris

RECERCA I DESENVOLUPAMENT EN COL·LABORACIÓ (12) Nombre de projectes pilot fets pels GT

1

7

42,86%

1- Auditoria energètica edifici singular i anàlisi de la contractació de les millores, via model ESE (grup HVAC) 2- GT granges ramaderes (desenvolupament de producte i prova en una granja experimental)

(13.1) Nombre de projectes en R+D+i presentats

4

5

60,00%

1- MARIE 2- E3UP 3- KIT-e2B

(13.2) Nombre projectes adjudicats

1

2

50,00%

1 - MARIE

FORMACIÓ

1

2

100,00%

1- Màster en Gestió d’Eficiència Energètica de l’IL3 de la UB Sessions pràctiques, curs 2010 - 2011 14/04/2011 Signatura del conveni de col·laboració entre IL3 i CEEC. Participació a nivell acadèmic i de gestió, curs 2011-2012 Juliol 2011: participació com a membre del tribunal per a l’avaluació dels projectes de l’edició 2010-2011 del màster 2- Eficiència Energètica en el sector ferroviari (RAILGRUP)

0

100

136,00%

1- 60 alumnes (2 grups de 30 alumnes) en el màster en EE de l’IL3-UB 2- 16 alumnes 3- 60 assistents

0

30

100,00%

Curs sector ferroviari

(14.1) Nombre d’iniciatives de formació amb participació del CEEC

(14.2) Nombre total d’alumnes als quals s’arriba (14.3) Nombre d’hores impartides pel CEEC

L’ASSOCIACIÓ SOCIS FUNDADORS

SOCIS NUMERARIS

PRIORITATS DEL CEEC A PARTIR DE L’ANY 2012 a finals de l’any 2011 i principis del 2012 el clúster d’eficiència energètica de catalunya (ceec) va començar un procés de reflexió estratègica per tal de fer un Pla estratègic de l’associació per al període 2012-2014. en aquest sentit, el ceec ha definit els objectius i línies estratègiques següents que han de servir de marc de referència per desenvolupar i implementar el Pla estratègic 2012-2014: 1. Innovació col·laborativa a. desenvolupament de productes i serveis innovadors mitjançant els grups de treball. b. impuls de projectes pilot. c. Participació en projectes europeus.

2. Potenciar el negoci de les empreses associades a. donar confiança al mercat a través de projectes demostradors. b. creació d’espais de networking. c. assessorament a clients potencials de les entitats associades al ceec. d. desenvolupament dels serveis energètics.

3. Ser referent en eficiència energètica i sostenibilitat a. interlocució amb les administracions públiques. b. Participació en projectes europeus. c. comunicació externa. d. difusió i divulgació.

4. Serveis als associats a. Networking. b. Visibilitat. c. informació sobre novetats normatives i licitacions públiques. d. ajut a la internacionalització de les empreses. e. comunicació interna.

5. Gestió eficient a. nombre d’associats (procés qualitatiu). b. Principi d’equilibri pressupostari de resultat positiu. c. cerca de finançament.

MEMBRES ASSOCIATS el ceec ha tancat l’any 2011 amb un total de 108 associats, entre els quals hi ha 12 socis fundadors, 15 socis numeraris, 58 socis col·laboradors i 23 socis emprenedors. al final d’aquest document trobareu una relació dels associats del ceec durant el 2011.

16

17

SOCIS COL路LABORADORS

18

19

QUADRE DE COMANDAMENT

SOCIS EMPRENEDORS

ecoterm

daniel trisant

20

21

03//Grups de treball

GRUPS DE TREBALL

GRUPS DE TREBALL

els grups de treball actius durant l’any 2011 han estat els següents:

els grups de treball són la matèria primera del ceec. a banda de les jornades puntuals que es van organitzant durant l’any, és a través del treball col·laboratiu i continuat dels associats que formen els grups, el que crea les sinergies i les collaboracions estables entre tots els membres. aquestes noves relacions comercials generen oportunitats de negoci dins dels grups, però també a fora, com a conseqüència de les bones relacions establertes. el mapa dels grups de treball del ceec és un reflex de les àrees d’interès dels associats, àmbits sobre els quals les empreses creuen que el mercat de l’eficiència energètica té un potencial de desenvolupament més elevat. i aquests són els camps on les empreses necessiten augmentar el seu Know-how mitjançant anàlisis teòriques i experiències pràctiques, aportant-ne el coneixement i aprofitant alhora la perícia de la resta dels membres del grup. els grups de treball es creen a iniciativa d’un membre associat al ceec; habitualment és una empresa però també ho pot fer un centre de recerca o una entitat pública. el requisit bàsic per crear el grup és que la temàtica abordada sigui una línia estratègica de màxim interès de qui proposa la creació, ja que aquest actuarà com a coordinador i líder del grup i establirà, amb la col·laboració de la resta de membres del grup, les línies de treball.

EDIFICACIÓ

MOBILITAT

Integració de renovables en l’edificació (COMSA-EMTE)

Infraestructura per a la recàrrega del vehicle elèctric (CEEC)

ESEs en l’enllumenat públic (ICAEN / CEEC)

Mobilitat Eficient (SIEMENS)

ESEs en Poliesportius Municipals

Smart Grids (SIEMENS)

DHC (AGEFRED)

HVAC (SOLER&PALAU) Façanes intel·ligents (ALTEN) ESCO per a centres educatius i de formació (ENERTIKA) Supermercats sostenibles (ECLIMAN) ESE en consums elèctrics (ISTEM)

SERVEIS PÚBLICS

INDÚSTRIA EE en granges ramaderes (KROMSCHROEDER) EE en processos indutrials (KROMSCHROEDER) ESE en la Indústria alimentària (Pàmies)

Eficiència energètica en túnels (GPO)

ESE en la gestió energètica d’edificis (Gassó Auditores) EE en projectes del sector low-cost (Ibinser) EE i sostenibilitat al sector hoteler (Àbac / SaAs) EE en Universitats i Centres de Recerca (Armengol Enginyers)

el procés de creació d’un grup de treball és el següent:

ESE en residències (SOGESA) Museu de la Pesca (Àbac) idea

» detecció d’un àmbit o sector amb potencial d’estalvi energètic i d’interès estratègic per a l’empresa

desenvolupament i definició de la proposta

» estratègia » objectius » Línies de treball » Membres a integrar al grup

aprovació de la creació del Gt

» Presentació al comitè executiu ceec

creació del Gt

Recuperació d’energia de l’aire de renovació (IREC)

» inici de l’activitat al grup

Formació (SCHNEIDER ELECTRIC) FORMACIÓ

a continuació es presenta un resum de les activitats d’aquests grups de treball durant el 2011.

» iniciativa d’un membre associat del ceec noves oportunitats de negoci: » Posicionament del sector empresarial » difusió d’una tecnologia o servei innovador » desenvolupament de solucions globals » Projectes comercials » etc.

24

25

Edificació

GRUPS DE TREBALL

GT INTEGRACIÓ DE RENOVABLES EN L’EDIFICACIÓ (GT IRE) (Reenfocament del GT Fred activat tèrmicament, GT FAT) GRUP MÀSTER EDIFICIS DATA DE CREACIÓ DEL GT: 2008 (inici IRE: abril 2011) COORDINADOR DEL GT:

OBJECTIUS DEL GT • Estalvi d’energia convencional (de xarxa) en l’edificació mitjançant l’aprofitament d’energies renovables amb viabilitat econòmica en la implantació.

• Definició d’aplicacions per a la climatització i generació d’electricitat.

GRUP HVAC (HEATING, VENTILATION AND AIR CONDITIONING) GRUP MÀSTER EDIFICIS DATA DE CREACIÓ DEL GT: 2010

OBJECTIUS DEL GT Promoure solucions energèticament eficients en l’àmbit de la renovació d’aire i la climatització.

COORDINADOR DEL GT:

• Beneficis econòmics i mediambientals.

TREBALLS REALITZATS 2011

• Millora del balanç energètic dels edificis en línia amb les directius europees

A mitjans de l’any passat es va observar que el Grup HVAC com a tal, era molt nombrós i

relatives als Near Zero Energy Buildings (NZEB).

• Millora de la gestió de la corba de demanda elèctrica.

no era operatiu per fer treballs conjunts, per la qual cosa es va decidir que es treballaria en base a subgrups. Hi ha actius els subgrups següents:Incorporació DIBA com alternativa per a la posada en marxa del projecte (aturada i represa PEE Generalitat 2011)

METODOLOGIA: Línies de treball GT IRE: • Definició del valor afegit (productes, serveis o solucions) que pot aportar cada empresa del grup als projectes per desenvolupar.

• Identificació d’edificis tipus, tant d’obra nova com de rehabilitació, i presentació de solucions paquetitzades.

• Estudi econòmic comparatiu entre les diferents tecnologies existents en el mercat sobre edificis tipus.

• Anàlisi de l’amortització de la inversió marginal en base a l’estalvi generat.

• Elaboració d’una guia per conèixer la viabilitat tècnica i econòmica de la implementació de solucions basades en energies renovables en un edifici existent.

• Identificació d’edificis objecte d’estudi, valoració econòmica i possible finançament.

• Implantació de les tecnologies als edificis, manteniment i gestió.

• Participació a projectes de R+D+i en l’àmbit europeu.

• Anàlisi de la normativa de referència.

• Transferència de coneixement entre empreses del grup i divulgació (jornades, formació, web, publicacions...).

TREBALLS REALITZATS 2011

• Aportació d’aire nou (Museu de Palamós), liderat per Àbac.

• Identificació de barreres per a l’aplicació de les tecnologies FAT.

• Recuperadors, liderat per l’IREC.

• Identificació de possibles aplicacions FAT viables i recerca d’emplaça-

• Low Cost, liderat per Ibinser, que de fet s’ha constituït com un grup pròpiament dit.

Fortaleses: • Varietat d’empreses i entitats per oferir solucions integrals a clients finals.

• Empreses i entitats amb llarga experiència en les solucions que ofereixen.

• Grans empreses amb capacitat de finançament de grans projectes.

• Identificació i anàlisi de possibles solucions en el dèficit tarifari com a me-

Aspectes a millorar: • Incorporar arquitectes com a prescriptors de sistemes de generació d’energia renovable en l’edificació.

• Incorporar més fabricants d’equips i sistemes de control i gestió.

28

ments en el sector terciari i en el sector industrial i agrari.

• Seguiment d’emplaçaments amb instal·lació FAT existent.

TREBALLS PREVISTOS 2012

• Participació en la preparació del projecte en l’àmbit europeu EFFIBEST,

Veure fitxes corresponents als grups i subgrups esmentats.

amb sol·licitud de subvenció a la comissió europea, programa SAVE. Subvenció denegada.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

• Participació en la preparació del projecte europeu ICT4E+, sol·licitud de subvenció a la comissió europea, 7PM. Subvenció denegada.

• Reenfocament de l’objecte general del GT cap a la integració de les energies renovables en l’edificació en la línia amb les directius europees relatives als Near Zero Energy Buildings (NZEB).

• Anàlisi del marc legal d’aplicació.

• Recerca de finançament i subvencions TREBALLS PREVISTOS 2012 • Recerca d’edificis on implementar les solucions sostenibles estudiades.

• Participació en la «Plataforma para el impulso de la generación distribuida y el autoconsumo energético en España». sura protectora de les tecnologies d’energies renovables.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

ecoterm 29

GRUPS DE TREBALL

FAÇANES INTEL·LIGENTS GRUP MÀSTER EDIFICIS DATA DE CREACIÓ DEL GT: Juliol 2010 COORDINADOR DEL GT:

ESCO PER A CENTRES EDUCATIUS I DE FORMACIÓ

OBJECTIUS DEL GT

• • •

Promoure o participar en projectes de millora de l’eficiència energètica de l’envolupant tèrmica dels edificis.

En els casos necessaris cercar nous productes, equips o sistemes per l’eficiència

GRUP MÀSTER EDIFICIS DATA DE CREACIÓ DEL GT: Juliol 2010

TREBALLS REALITZATS 2011

Descobrir i potenciar les sinergies tècniques i comercials entre els diferents membres

Descripció, assignació i avaluació econòmica de les activitats que s’han de fer:

•

Difusió de les tasques que pot desenvolupar el grup (participació a Construmat 2011).

Visites comercials als diferents agents del sector per poder trobar projectes en què es pugui participar conjuntament (visites al Patronat Municipal de l’Habitatge, visita a l’Agència d’Energia de Barcelona).

TREBALLS PREVISTOS 2012

• •

Continuar potenciant les visites comercials i la difusió de les tasques del GT per detectar possibles projectes on es pugui col·laborar.

Participar en els diferents congressos, que es facin en el nostre país, del sector de l’eficiència energètica (s’ha enviat una comunicació nomenada: «La rehabilitación energética de la envolvente» al congrés EECN «Edificios Energía Casi Nula» que es fa

•

d’empreses de serveis energètics en centres educatius de diverses tipologies.

energètica de les façanes i la integració de diferents sistemes.

TREBALLS REALITZATS 2011 METODOLOGIA: Treball en grup i reunions bimensuals (segons necessitats) de posada en comú de l’avançament dels diferents projectes o treballs.

• Seguiment de visites comercials mitjançant llistat penjat al web. Les vistes es fan en grups de dues empreses.

Estudiar i desenvolupar solucions a mida per a la implementació del model de negoci

COORDINADOR DEL GT:

del grup de treball.

•

OBJECTIUS DEL GT

a Madrid el mes de maig de 2012.

Desenvolupar de manera detallada la metodologia de treball establerta per a la millora de l’envolupant tèrmica dels edificis.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

METODOLOGIA: • Definició clara de responsabilitats i aportacions individuals dels membres del GT en el projecte.

Avaluació econòmica de les aportacions.

• Reunions periòdiques entre els membres del grup de treball.

• Avaluació dels resultats.

• Comunicació contínua entre els membres sobre l’avanç del projecte.

• Interlocució i participació entre el Clúster, els ajuntaments i la DIBA.

• • • • • • •

Incorporació de la DIBA com a alternativa per a la posada en marxa del projecte (aturada i represa PEE Generalitat 2011).

Selecció dels centres a Cornellà i Sant Boi. Visita inicial a la direcció dels centres.

Edició Guia Control de Consums (definició paràmetres control per benchmarking).

Edició Guia Control Monitoratge (definició prèvia dels elements de camp).

Selecció equips monitoratge (col·laboració fabricant).

Definició paràmetres de control.

Visites tècniques i lay-out dels elements de camp.

TREBALLS PREVISTOS 2012 Desenvolupament de les operacions del projecte:

• • • • • • • • • • • • • •

Diagnosi de la contractació i perfil del consum.

Inventari d’instal·lacions.

Subministrament d’elements de camp de monitoratge.

Instal·lació de l’element de camp de monitoratge.

Implantació del sistema de gestió i control de registres.

Definició dels paràmetres de control de monitoratge (indicadors clau).

Control i seguiment dels indicadors clau.

Establiment del pla de conducció i explotació de les instal·lacions.

Establiment del programa d’actuacions (informació, formació, sensibilització i bones pràctiques).

Sessions de formació i planificació d’actuacions.

Selecció d’inversions (low cost – normal cost).

Avaluació de les inversions normal cost i la viabilitat ESCO. Implantació d’inversions low cost i normal cost viables.

Avaluació dels resultats.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

30

31

GRUPS DE TREBALL

SUPERMERCATS SOSTENIBLES GRUP MÀSTER EDIFICIS DATA DE CREACIÓ DEL GT: Abril 2011 COORDINADOR DEL GT:

OBJECTIUS DEL GT Millorar l’ús dels recursos dels supermercats, augmentant la seva competitivitat i el medi ambient, mitjançant la reducció de la demanda energètica global. Aquesta demanda es concentra especialment en la refrigeració, climatització i il·luminació.

ESE EN CONSUMS ELÈCTRICS GRUP MÀSTER EDIFICIS

OBJECTIUS DEL GT

DATA DE CREACIÓ DEL GT: Març 2011

Assaig del model ESE en consums elèctrics d’edificis. L’abast de l’ESE que es vol

COORDINADOR DEL GT:

temperatura exterior. Les millores es faran sobre la il·luminació, la ventilació, els motors,

definir pretén la millora de qualsevol tipus de consum elèctric que no depengui de la les bombes, la reactiva, els ascensors... i s’exclouran actuacions sobre la climatització excepte aquelles que tinguin relació amb optimitzar horaris d’encesa i apagada en

TREBALLS REALITZATS 2011

• • • tius generals i de l’objectiu de cada reunió del grup.

• Reunions periòdiques amb representació de les 6 empreses del grup.

• Redacció d’una llista de tasques clara i concreta com a resultat de cada reunió amb assignació del responsable de la seva execució i d’una data de finalització.

•

cions que aporta per als supermercats.

del 38%.

Desenvolupament d’un web de presentació del grup.

Dur a termes dues jornades per presentar el grup i les solucions que aquest pot aportar per reduir el consum energètic i l’impacte mediambiental dels supermercats

• •

TREBALLS REALITZATS 2011

Realització d’un cas pràctic (supermercat de 1.200 m2 en una nau aïllada) on s’apli-

TREBALLS PREVISTOS 2012

•

funció de l’ús de l’edifici.

Preparació d’un tríptic de presentació del grup (en català i en castellà) i de les solu-

quen tecnologies de les empreses del grup i s’aconsegueix una reducció de consum

METODOLOGIA:

• Definició clara dels objec-

Definició de la missió del grup i dels objectius.

i centres comercials.

Promoure supermercats pilot on s’apliquin tecnologies proposades pel grup en totes

METODOLOGIA: Reunions periòdiques per a l’establiment d’estratègies, l’anàlisi de possibles clients i el tancament de propostes tècniques.

Visites a instal·lacions i reunions amb clients segons requeriments dels projectes.

• • •

Anàlisi del mercat de tecnologies eficients en l’àmbit de la il·luminació interior.

Estudi del potencial de millora dels consums en dos edificis.

Realització de proposta tecnicoeconòmica amb format ESE de millora de l’eficiència de la il·luminació dels espais comuns de l’edifici Francesca Bonnemaison de Barcelona.

TREBALLS PREVISTOS 2012

• • •

Execució de la instal·lació proposada a l’edifici Francesca Bonnemaison i seguiment dels estalvis realment obtinguts.

Realització de propostes amb format ESE en 5 edificis.

Instal·lació i seguiment de consums en 3 dels edificis analitzats.

les àrees i es mesurin amb els protocols apropiats els estalvis energètics.

Ampliar els continguts del web del grup i convertir-lo en un portal de referència pel

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

que fa a l’estalvi energètic i la sostenibilitat dels supermercats i altres instal·lacions

• •

comercials.

Desenvolupar una guia – manual per a l’estalvi energètic i la millora de la sostenibilitat en supermercats i centres comercials que sigui una referència a Catalunya i a l’Estat.

Iniciar projectes de R+D per desenvolupar encara més les solucions tècniques més interessants i innovadores proposades pel grup.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

32

33

GRUPS DE TREBALL

CONTRACTACIÓ ESE PER A LA GESTIÓ ENERGÈTICA EN EDIFICIS DEL SECTOR TERCIARI GRUP MÀSTER EDIFICIS

OBJECTIUS DEL GT

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN PROJECTES DEL SECTOR LOW COST GRUP MÀSTER EDIFICIS

DATA DE CREACIÓ DEL GT: Novembre 2011

Impulsar un model nou d’externalització de serveis energètics basat en la gestió energètica, a partir de l’optimització de la regulació, el manteniment i les bones pràctiques d’ús

DATA DE CREACIÓ DEL GT: Setembre 2011

COORDINADOR DEL GT:

en edificis del sector terciari, on l’estalvi faci sostenible les despeses de funcionament i

COORDINADOR DEL GT:

d’explotació del model.

OBJECTIUS DEL GT

• • •

METODOLOGIA: Treball conjunt i reunions mensuals (segons necessitats) de posada en comú d’avança-

Presentació del grup de treball.

TREBALLS PREVISTOS 2012 FASE 1 : ANÀLISI DEL MERCAT I OPORTUNITATS I REPTES DE FUTUR

ment dels diferents projectes segons calendari de treball consensuat.

•

Definir els conceptes principals en els quals una instal·lació pot obtenir uns estalvis econòmics respecte a una instal·lació convencional.

Justificar canvis en la norma des de l’eficiència energètica sense reduir els valors de

Constitució del grup de treball.

TREBALLS REALITZATS 2011 METODOLOGIA:

•

termini, respectant les necessitats d’ajustar la despesa inicial.

confort.

TREBALLS REALITZATS 2011

• •

Potenciar solucions eficients energèticament, amb una visió d’estalvi a mitjà i llarg

Reunions mensuals per revisar les tasques desenvolupades.

• •

Estat de l’art

Situació en el mercat dels operadors anomenats low cost. Sectors: RETAIL – GIMNASOS – ALBERGS. Tendències rígides poc focalitzades a l’estalvi energètic.

Es proposa treballar les solucions de manera transversal però remarcant les aplicacions següents:

- Situació estatal-català.

- Retail: recuperadors d’aire no eficients, potenciar el free-cooling, control d’enllu-

- Anàlisi d’altres mercats més madurs.

menat i horari.

- Estàndards ja existents relacionats.

- Gimnasos: recuperació de calor en els sistemes de producció, alternatives efici-

- Identificació de segments potencials de mercat.

ents a les plaques solars, aprofitament de la llum natural.

Anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) sobre un model ESE per a la gestió energètica del mercat català-estatal segons els diferents segments.

•

- Albergs: sistemes centralitzats de volum variable, controls d’horaris.

Estudi de les opcions i la normativa aplicable.

- Oportunitats/Necessitats del mercat.

•

- Barreres per al desplegament del mercat (legals, culturals, tecnològiques…).

Possibles elements per impulsar la creació del mercat (normatius-estandardització, finançament, legals, tècniques,…)

FASE 2 : DEFINICIÓ DELS MODELS

•

• •

Continuar amb els projectes relacionats amb els criteris d’eficiència energètica en projectes amb una inversió ajustada.

Elaboració d’un estudi comparatiu entre totes les solucions proposades i una installació convencional.

Determinació dels criteris previs per a la viabilitat de l’ESE en la gestió energètica - Definició dels aspectes que s’han d’analitzar per a la realització del model de contracte.

•

TREBALLS PREVISTOS 2012

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

- Anàlisi de viabilitat del model d’externalització dels serveis energètics.

Determinació de les eines TIC i consultoria - Definició dels models de contracte.

- Elaboració del decàleg de presentació (document sintètic divulgatiu: presentació bàsi-

•

ca del concepte, abast, avantatges, fases...).

Plantejament de possibles projectes exemplificadors.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

34

35

GRUPS DE TREBALL

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I SOSTENIBILITAT EN EL SECTOR HOTELER GRUP MÀSTER EDIFICIS DATA DE CREACIÓ DEL GT: Novembre 2011

OBJECTIUS DEL GT

•

COORDINADOR DEL GT:

•

Elaboració d’un protocol de treball per a la millora de l’eficiència

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN CENTRES UNIVERSITARIS I DE RECERCA GRUP MÀSTER EDIFICIS

energètica i la sostenibilitat en el sector hoteler, que familiaritza el

DATA DE CREACIÓ DEL GT: Novembre 2011

sector amb els contractes de col·laboració i la possibilitat d’exter-

COORDINADOR DEL GT:

nalització dels serveis d’eficiència en els establiments (ESE).

OBJECTIUS DEL GT

• • • •

Implementació del protocol, a com a mínim 3 proves pilot, degu-

Plans estratègics i d’acció per a la sostenibilitat i l’EE. Impuls de les tecnologies per a l’EE (actives/ passives).

Models de negoci per a l’impuls de l’EE_ ESE. Projectes pilot/tipus per a l’estudi i validació de les necessitats plantejades en els centres universitaris i de recerca.

dament monitoritzades, per a la comprovació i l’ajust del protocol inicial.

METODOLOGIA:

• Aportació de l’experiència de cada empresa

en el protocol de treball per tal de definir un nou model de renovació energètica profunda i de sostenibilitat (SaAS – Arquitectura / ÀBAC – Enginyeria / COMSA EMTE – Finançament i Execució i FM / SIEMENS – Control i gestió) .

• Establiment de contactes amb el sector hoteler i oferta d’una actuació pilot segons el protocol de treball a empreses determinades.

Obtenció del finançament per a la implementació de la prova pilot / alternativament a través de l’accés a resultats de monitorització energètica de reformes existents.

• Avaluació del protocol segons resultats de la primera prova pilot i possible ajust per a la millora del protocol abans de la implementació en les altres proves pilots.

36

TREBALLS REALITZATS 2011

TREBALLS REALITZATS 2011 Reunions inicials, constitució i presentació del grup, primer esborrany de protocol de treball.

TREBALLS PREVISTOS 2012 Elaboració del protocol de treball i implementació de la primera prova pilot.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

METODOLOGIA: Reunions amb els principals agents institucionals de Catalunya en l’àmbit universitari i de la recerca per tal d’iniciar un primer estudi que validi les necessitats expressades, i per tant el sentit del nou GT.

• •

Definició de l’estratègia per presentar als centres universitaris i de recerca.

Concertades les primeres reunions amb principals agents institucionals de Catalunya en l’àmbit universitari i de la recerca per tal d’iniciar un primer estudi que validi les necessitats expressades, o la redefinició de l’estratègia plantejada.

TREBALLS PREVISTOS 2012

• • • •

Sumar centres universitaris i de recerca presents en el CEEC. Sumar centres universitaris i de recerca no presents en el CEEC. Iniciar un projecte pilot/significatiu com a base d’estudi i coneixement.

Límit d’èxit 1 any.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

37

GRUPS DE TREBALL

ESE EN RESIDÈNCIES PER A GENT GRAN I PERSONES DISMINUÏDES GRUP MÀSTER EDIFICIS DATA DE CREACIÓ DEL GT: Novembre 2011 COORDINADOR DEL GT:

OBJECTIUS DEL GT

•

GRUP MÀSTER EDIFICIS

Estudiar les instal·lacions d’aquests edificis i proposar millores en termes d’eficiència energètica i sostenibilitat, a més de gestionar les modificacions necessàries i facilitar

•

HVAC - MUSEU DE LA PESCA

el finançament de les obres en diferents modalitats.

DATA DE CREACIÓ DEL GT: Juliol 2011

OBJECTIUS DEL GT Creació d’un plec de contractació de la gestió energètica del Museu de la Pesca de Palamós en model d’empresa de serveis energètics (ESE).

COORDINADOR DEL GT:

En base als resultats obtinguts es traslladarà a l’Institut Català d’Assistència i Serveis

TREBALLS REALITZATS 2011

Socials la necessitat d’incloure condicions que afavoreixin la implantació de mesures

Redacció de la primera versió del plec a partir del qual es convoca a totes les ESE del

per a la millora de l’eficiència energètica i la gestió emprant el model ESE en els plecs

CEEC per a la reunió inicial. Aquesta es fa el 24 d’octubre a la seu d’Àbac enginyers,

de clàusules per a la licitació d’obres.

hi assisteixen les 4 empreses que formaran part del grup de treball (formen part les ESE que assisteixen a la reunió i que per tant tenen interès a treballar en el grup) i es presenta la primera versió del plec.

TREBALLS REALITZATS 2011 METODOLOGIA:

• Auditoria exhaustiva de l’edifici.

• Proposta d’implantació de millores.

• Estudi de viabilitat econòmica.

• Execució dels treballs proposats.

• Control d’estalvis i reducció de consums.

38

•

Recerca de l’edifici objectiu per a la implantació de millores d’eficiència energètica.

TREBALLS PREVISTOS 2012

•

Realització de la prova pilot per a la implantació de millores en un edifici existent.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

METODOLOGIA: Reunions mensuals des del maig fins al juliol per a l’aprovació del Plec.

TREBALLS PREVISTOS 2012 Redacció de la segona versió del plec de condicions i validació d’aquest per part de les ESE. EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

ecoterm

39

GRUPS DE TREBALL

HVAC - RECUPERACIÓ D’ENERGIA DE L’AIRE DE RENOVACIÓ (VENTILACIÓ) GRUP MÀSTER EDIFICIS DATA DE CREACIÓ DEL GT: Març 2011 COORDINADOR DEL GT:

OBJECTIUS DEL GT

• •

Avaluar les pèrdues d’energia tèrmica sensible i latent, tant en mode calor com fred, associades a la climatització de l’aire de ventilació.

Permetre una avaluació ràpida sobre l’impacte que pot tenir l’ús d’un sistema de recuperació d’energia.

TREBALLS REALITZATS 2011 Estudi de les pèrdues energètiques associades a la climatització de l’aire de renovació, el qual es va presentar a la jornada interna de grups de treball del CEEC l’11 de novembre de 2011. També s’ha acabat un primer esborrany de METODOLOGIA:

• L’estudi s’ha fet en base als ob-

jectius i la metodologia definits en la primera reunió del grup. A partir d’aquí, el treball ha estat individual (cerca d’informació, elaboració de fulls de càlcul...) i amb comunicació per correu electrònic, amb només dues reunions de treball addicionals.

• Pel que fa a la comunicació del mètode i dels resultats, el coordinador del GT ha preparat els primers esborranys, que els altres membres del grup han comentat i complementat (novament via correu electrònic).

• L’operativitat d’aquest grup de treball (resultats aconseguits / volum de reunions) rau en dos factors: - La claredat dels seus objectius i el curt abast del projecte.

- La reduïda mida del grup.

40

l’informe complet de l’estudi.

TREBALLS PREVISTOS 2012

• •

Revisió de l’informe i publicació per a la divulgació (publicació interna del CEEC, revistes especialitzades, etc.).

Si no es troben oportunitats de finançament, no es preveu que aquest grup de treball elabori nous estudis.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

41

Mobilitat

GRUPS DE TREBALL

INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA PER AL VEHICLE ELÈCTRIC GRUP MÀSTER MOBILITAT DATA DE CREACIÓ DEL GT: 2009 COORDINADOR DEL GT:

OBJECTIUS DEL GT

• •

Detectar les barreres no tecnològiques en la implantació del vehicle elèctric a Catalu-

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

nya relacionades amb la infraestructura de la recàrrega necessària.

Minimitzar aquestes barreres mitjançant la participació en les modificacions normatives, la difusió de coneixement sobre la infraestructura del vehicle elèctric (elaboració de guies, estudis...), etc.

TREBALLS REALITZATS 2011

•

Participació en processos de modificacions de normativa relacionada amb el vehicle elèctric: 1. Participació activa, en contacte directe amb el Ministeri d’Indústria i Comerç

METODOLOGIA: Treball en subgrups i reunions mensuals (segons necessitats) de posada en comú d’avançament dels diferents projectes.

(MITyC), en l’esborrany de la ITC- BT 52 relativa a la instal·lació de punts de recàrrega del vehicle elèctric. Actualment l’RD està en fase de revisió per part del MITyC. 2. Col·laboració amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida en la proposta de modificació del Codi civil per facilitar la instal·lació de punts de recàrrega en garatges privats. Actualment la proposta està en fase de revisió per

•

part de la Direcció de Dret i Entitats Jurídiques.

Desenvolupament de la Guia de legalització d’una instal·lació de recàrrega en aparcament privat comunitari, formada per dos documents diferenciats segons el públic objectiu: usuaris i instal·ladors. Detectar les possibles ubicacions on dur a terme els 3 projectes demostradors (legalització + implantació de punt de recàrrega en apar-

•

cament privat comunitari) per desenvolupar durant el 2012 i ser inclosos a la guia.

Finalització del projecte IVEA (Implantació de Vehicles Elèctrics i Avançats): estudi sobre mobilitat elèctrica que proposa solucions concretes i recomanacions d’adequació de la política de mobilitat amb els requeriments del vehicle elèctric. Difusió del projecte mitjançant un article als Fulls dels Enginyers i preparació d’altres propostes

•

de difusió.

Publicació de l’article sobre «Anàlisi de solucions de recàrrega del vehicle elèctric en aparcaments privats» a la revista especialitzada ELECTRA.

TREBALLS PREVISTOS 2012

•

Continuació dels treballs relatius al seguiment dels avenços de la ITC – BT 52 i de la proposta de modificació del Codi civil. Promoure i/o participar en altres modificacions

•

normatives que es considerin oportunes.

Publicació de la Guia de legalització d’una instal·lació de recàrrega en aparcament privat comunitari. Dur a terme els 3 projectes demostradors en aparcaments privats

• •

44

per ser inclosos a la guia. Difusió de la guia.

Accions de difusió dels resultats del projecte IVEA. Participació a jornades i altres accions de comunicació.

45

GRUPS DE TREBALL

MOBILITAT EFICIENT GRUP MÀSTER MOBILITAT DATA DE CREACIÓ DEL GT: 2010

SMART GRIDS OBJECTIUS DEL GT

• •

COORDINADOR DEL GT:

Detectar els problemes i conflictes derivats de la mobilitat.

GRUP MÀSTER MOBILITAT

Planificar possibles actuacions de millora a les ciutats, aportant una sèrie de direc-

DATA DE CREACIÓ DEL GT: Març 2011

trius per fer del transport un sector més eficient des del punt de vista energètic i del

COORDINADOR DEL GT:

medi ambient.

•

Treballar en la definició d’actuacions i repercussions en l’àmbit de les Smart Cities des del punt de vista energètic, amb una perspectiva global i integradora de les

• •

TREBALLS REALITZATS 2011

•

OBJECTIUS DEL GT

Redacció del document Llibre Blanc de la Mobilitat Eficient, format per diferents ca-

diferents solucions.

Definir quines necessitats i funcionalitats s’han de cobrir a curt, mitjà i llarg termini a Catalunya en l’àmbit de les Smart Grids.

Escriure un llibre blanc amb la relació dels projectes per considerar en l’àmbit de les Smart Cities i el seu efecte en l’eficiència energètica.

pítols on es presenten alternatives eficients i sostenibles per disminuir els impactes METODOLOGIA:

• Pel Llibre Blanc de la Mobi-

litat Eficient, fer una sèrie de xerrades / col·loquis / reunions amb agents claus de la mobilitat urbana en l’entorn metropolità de Barcelona per tal que expressin les seves opinions, els punts de vista i les idees sobre el concepte de mobilitat eficient. Posteriorment, fer un treball en subgrups i posada en comú en altres reunions periòdiques.

• Per al projecte FP7 Regions of Knowledge, treballar en subgrups i fer la proposta final a partir de les diferents informacions, via correu electrònic.

46

•

locals i globals del transport per superfície en entorns metropolitans.

TREBALLS REALITZATS 2011

Proposta de projecte de la temàtica FP7 Regions of Knowledge, amb què es pretén

METODOLOGIA:

• Reunions bimensuals de tot

fer una acció per tal de crear sinergies i polítiques d’integració i alineament amb l’estratègia d’Europa del 2020. EL CEEC participa en aquest projecte en l’àmbit de la mobilitat eficient.

TREBALLS PREVISTOS 2012

• •

Acabar i publicar el Llibre Blanc de la Mobilitat Eficient.

Realització del projecte sobre FP7 Regions of Knowledge.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

•

el grup.

• Reunions bimensuals dels grups de treball específics.

Reunions puntuals en petit comitè amb la resta d’actors a l’entorn de les Smart Grids – Smart Cities a Catalunya

•

• •

Interrelació amb l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de l’Smart City (Promoció econòmica, hàbitat urbà).

Participació en l’elaboració de la proposta E3UP de la convocatòria FP7. 8.8.1 sobre planificació de ciutats en el model Smart Cities .

Col·laboració en l’organització del Congres Smart City Barcelona del 2011.

TREBALLS PREVISTOS 2012

• • • •

Reunions amb ajuntaments de Catalunya actius en l’àmbit Smart City.

Seguir apostant per la participació en els projectes europeus en què Barcelona es presenti.

Col·laborar amb l’Ajuntament de Barcelona per tal de participar en la definició del City Protocol.

Identificar Projecte Smart Grids.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

47

Serveis PĂşblics

GRUPS DE TREBALL

ESE LICITACIONS DELS SERVEIS ENERGÈTICS EN L’ENLLUMENAT PÚBLIC GRUP MÀSTER SERVEIS PÚBLICS DATA DE CREACIÓ DEL GT: Novembre 2010 COORDINADOR DEL GT:

OBJECTIUS DEL GT

• • •

Establir un posicionament del sector empresarial respecte a les licitacions de serveis energètics en els enllumenats públics.

Escriure un document on quedi reflectit el posicionament de les ESE respecte aquest tipus de licitacions.

XARXES DE CALOR I FRED DE DISTRICTE (DHC) GRUP MÀSTER SERVEIS PÚBLICS DATA DE CREACIÓ DEL GT: Maig 2010

OBJECTIUS DEL GT

• •

Promoure el DHC en les administracions públiques (ajuntaments, consells comarcals, diputacions...).

Constituir en l’àmbit català un observatori de projectes DHC (dades, tendències, CO2 evitat,...)

COORDINADOR DEL GT:

Publicar i difondre el document redactat.

TREBALLS REALITZATS 2011

•

TREBALLS REALITZATS 2011

•

METODOLOGIA: Reunions (cada 3 o 4 setmanes) entre els membres del grup on cada ESE expressi el seu punt de vista sobre els diferents aspectes a considerar (tècnics, legals, contractuals) i per arribar a consensuar un posicionament comú.

• • •

Redactar i acabar el document de posicionament del sector empresarial respecte les

tització i la connexió a una xarxa de districte (DHC). Aquest estudi contempla aspectes

licitacions de serveis energètics en els enllumenats públics.

econòmics, tècnics, normatius i mediambientals.

•

Validació per part de la resta de membres associats del CEEC. Revisió i maquetació del document.

Publicació i difusió del document resultat del GT (a partir del novembre 2011).

TREBALLS PREVISTOS 2012

•

Elaboració d’un estudi comparatiu entre les solucions tradicionals de calefacció i clima-

Tornar a activar el grup per tractar aquells aspectes que s’han detectat i que cal apro-

METODOLOGIA: Treball en grup i reunions trimestrals (pot ser inferior segons necessitats) de posada en comú de l’avançament dels diferents projectes.

Preparació de les fórmules matemàtiques que permeten obtenir els costos d’inversió i explotació d’edificis (hotels, edificis residencials i oficines) per a la climatització i calefacció tant pels sistemes tradicionals (calderes de gas, plantes refredadores, bombes

• •

fundir:

de calor) com per la connexió a una xarxa de districte.

Preparació d’una guia per a la utilització del software postCALENER. Estudi d’un projecte per a la creació d’una xarxa de calor per alimentar edificis municipals d’una localitat de Lleida.

- Fórmula de revisió dels preus de l’energia.

- Diagnòstic energètic vinculant per a l’ajuntament.

- Implicacions dels diferents models de contractació.

- Diferents enfocaments del model ESE. - Altres aspectes que vagin sorgint a mesura que es tinguin més experiències

•

d’ESE en enllumenats públics.

Integrar nous membres al CEEC durant el 2012 que també tinguin un paper rellevant en aquest sector.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

TREBALLS PREVISTOS 2012

• • • • •

Elaboració d’un software per fer estudis comparatius entre les solucions tradicionals i les connexions a les xarxes de districte.

Elaboració d’una guia que acompanyi el software per tal d’explicar la metodologia, els avantatges mediambientals i els requisits per a la connexió a una xarxa de districte.

Difusió de la guia postCALENER. Possible jornada d’explicació d’utilització d’aquest software.

Difusió del software i la guia d’ús.

Creació d’un subgrup de treball per aprofundir en el concepte de les microxarxes.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

50

51

ENERGITUNEL GRUP MÀSTER SERVEIS PÚBLICS DATA DE CREACIÓ DEL GT: Juny 2010 COORDINADOR DEL GT:

OBJECTIUS DEL GT Introduir criteris de disseny i d’explotació a l’hora de projectar, construir i explotar túnels no urbans per a vehicles perquè siguin eficients energèticament.

TREBALLS REALITZATS 2011 Els quatre grups de treball han anat treballant en els temes que els corresponien:

•

Il·luminació artificial: SNELLOPTICS, EMTE. Estudi de l’efecte del color i tipus de llum de les parets i l’asfalt, per trobar el sistema més eficient energèticament. Hores d’ara

•

encara no és definitiu.

Ventilació: SIEMENS, CONAU. S’han fet proves en laboratori per a la comprovació de l’aprofitament energètic dels extractors treballant no com a elements impulsors,

METODOLOGIA: Treball en subgrups i reunions periòdiques (segons necessitats) de posada en comú de l’avançament dels diferents projectes.

sinó com a generadors elèctrics, aprofitant els corrents naturals d’aire dins els túnels.

CONAU va enviar la documentació principal. Manca valorar i calcular el període de

• •

retorn de la inversió. Hores d’ara encara no és definitiu.

Electricitat i potència: ISTEM, EMTE i SIEMENS. Hores d’ara encara no és definitiu.

Llum natural: ESPACIO SOLAR i GPO, s’han estudiat dues línies d’actuació. Estudiar els sistemes de canons de llum natural per il·luminar les entrades del túnel i la prolongació de les entrades del túnel il·luminades amb llum natural. El document lliurat ja és

•

definitiu.

Per part de l’ICAEN s’ha fet la maqueta del document final de manera que s’aniran adjuntant els documents que es vagin entregant per part dels subgrups de treball.

TREBALLS PREVISTOS 2012 Acabar abans de l’estiu el document, i per tant donar per acabat el projecte.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

52

IndĂşstria

GRUPS DE TREBALL

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN GRANGES RAMADERES

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN PROCESSOS INDUSTRIALS

GRUP MÀSTER INDÚSTRIA

OBJECTIUS DEL GT

GRUP MÀSTER INDÚSTRIA

OBJECTIUS DEL GT

DATA DE CREACIÓ DEL GT: 2008

Trobar les sinergies entre empreses amb productes i/o serveis per al sector, aprofun-

DATA DE CREACIÓ DEL GT: 2009

Detectar oportunitats per aplicar solucions d’eficiència energètica dins dels proces-

COORDINADOR DEL GT:

dint en el coneixement dels processos per oferir solucions adreçades a l’eficiència energètica.

sos productius del sector industrial del metall.

COORDINADOR DEL GT: TREBALLS REALITZATS 2011

TREBALLS REALITZATS 2011 Estudi de mercat de les necessitats de productes per a l’eficiència energètica en el sector ramader.

METODOLOGIA: Reunions trimestrals (segons necessitats) , visites a instal·lacions i/o visites clients potencials en funció de la informació que es necessiti.

TREBALLS PREVISTOS 2012 Desenvolupament d’un intercanviador de calor S&P / Kromschroeder per al mercat de l’avicultura, per dur a terme una prova pilot:

• • •

Proves comparatives d’intercanviadors de calor en una granja a Cervera (Lleida). Inici abril 2012 Anàlisi de l’estalvi energètic, càlcul de retorn de la inversió. Octubre 2012 Difusió i presentació dels resultats al mercat, desembre 2012

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

56

METODOLOGIA: • Estudi previ: presentem el GT i fem una primera valoració del potencial d’estalvi.

• Auditoria energètica: presa de dades dels processos en estudi.

• Informe: interpretació de dades i presentació de propostes concretes de millora.

• Execució: aplicar part o la totalitat de les millores proposades i assessorar en l’obtenció de subvencions.

• • • •

Reorientació del grup cap a la indústria metal·lúrgica.

Reorientació dels membres del grup, amb baixes i noves incorporacions.

Creació d’un cas teòric on els diferents membres apliquin les seves solucions i/o serveis en eficiència energètica.

Creació d’un tríptic de presentació del grup.

TREBALLS PREVISTOS 2012 Contactes amb una empresa del sector metal·lúrgic amb alts consums energètics, per presentar-los el grup de treball i fer-los un estudi a mesura d’eficiència energètica.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

57

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA GRUP MÀSTER INDÚSTRIA DATA DE CREACIÓ DEL GT: Juny 2010 COORDINADOR DEL GT:

OBJECTIUS DEL GT

•

Estudiar la viabilitat de la implantació d’una empresa de serveis energètics en el sector privat industrial (alimentari) i analitzar i donar a conèixer els nous serveis que se’n

•

deriven.

Donar a conèixer entre el teixit industrial català el model ESE de gestió energètica, mitjançant el contacte directe amb el sector industrial.

TREBALLS REALITZATS 2011

METODOLOGIA:

• Reunions de coordi-

nació dels membres del grup.

• Entrevistes amb altres agents implicats (bancs…).

• Identificació i visita als interlocutors adients del sector industrial.

• • • •

Reunions de coordinació.

Preparació de documents de presentació del grup.

Presentació del grup a les jornades INNOVAC. Visites per difondre el model a diverses indústries del sector.

TREBALLS PREVISTOS 2012

• •

Reposicionament i rellançament del grup orientant-lo cap a la prestació de nous serveis d’assessoria i enginyeria independents per a les PIMES i la gran empresa.

Projecte pilot d’implantació d’una empresa de serveis energètics - Es tractarà d’aconseguir un projecte pilot demostratiu que permeti simular i estudiar

•

tots els aspectes que influeixen en la viabilitat del model ESE en el món industrial.

Redacció de la guia d’implantació d’una empresa de serveis energètics en el sector privat industrial - A partir de l’experiència adquirida es redactarà una guia que sigui d’utilitat per a les indústries que demanin aquest tipus de servei i que alhora puguin utilitzar els oferents de serveis energètics, els fabricants d’equips i els consultors i gestors de projectes que intervinguin en aquest nou mercat.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

58

Formaci贸

GRUPS DE TREBALL

FORMACIÓ GRUP MÀSTER FORMACIÓ DATA DE CREACIÓ DEL GT: Març 2010 COORDINADOR DEL GT:

OBJECTIUS DEL GT

•

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

Garantir l’existència d’una oferta formativa enfocada a conèixer, comercialitzar i implementar tecnologies i sistemes d’eficiència energètica per a la indústria, el sector

•

terciari i el residencial.

Participar en la formació de professionals en l’eficiència energètica.

TREBALLS REALITZATS 2011

• •

METODOLOGIA:

• Reunions periòdiques

de seguiment segons les necessitats del grup: posada en comú i anàlisi de noves propostes formatives i informació sobre el grau d’avançament de la comissió de seguiment.

• Reunions de treball de la comissió de seguiment.

• Tasques individuals per a la preparació de sessions formatives.

•

Aproximació al màster en Gestió d’Eficiència Energètica de l’IL3-UB mitjançant la presentació de propostes de sessions pràctiques i la seva realització fora de conveni.

Interlocució amb la direcció del màster en Gestió d’Eficiència Energètica de l’IL3-UB, per a l’establiment d’un conveni de col·laboració.

Firma del conveni de col·laboració entre el CEEC i l’IL3-UB en l’àmbit del màster en Gestió d’Eficiència Energètica per tal de fomentar la formació de professionals en l’eficiència energètica i transmetre la visió empresarial de les necessitats formatives.

En aquest conveni de col·laboració es va establir, entre d’altres, la participació del CEEC amb professorat provinent de les empreses sòcies, la formació d’una comissió de seguiment formada pel CEEC i l’IL3-UB amb l’objectiu de gestionar acadèmicament, administrativament i estratègicament el màster, i obtenir avantatges econò-

• •

mics per als socis del CEEC. Primeres reunions de la comissió de seguiment CEEC – IL3.

Avaluació de propostes formatives rebudes per agents externs al CEEC, i difusió d’aquelles considerades d’interès per als socis.

TREBALLS PREVISTOS 2012

•

Treball periòdic de la comissió de seguiment amb entrega d’informes d’avaluació i propostes de millora del màster, i així contribuir a l’adequació dels perfils dels nous professionals en eficiència energètica a les necessitats del sector i garantir que hi hagi

• • •

una relació entre els conceptes teòrics apresos i l’aplicació pràctica.

Fer sessions, jornades i visites en l’àmbit del màster en Gestió d’Eficiència Energètica de l’IL3-UB. Establiment d’un protocol per a les diverses accions formatives en les quals participi el GT de Formació.

Identificació de les mancances formatives en el sector i la possibilitat de fer mòduls formatius especialitzats, jornades o taules rodones en què es tractin temes d’actualitat en eficiència energètica.

62

63

04//Comunicaci贸

COMUNICACIÓ

durant aquest any 2011, el ceec ha tornat a comptar amb la col·laboració del collegi d’enginyers industrials de catalunya (coeic) i amb la fundació b_tec –que també s’encarrega de la secretaria tècnica– per gestionar la comunicació interna i externa de l’associació. el Pla de comunicació que es va elaborar durant l’any 2010 per planificar els primers passos del ceec en la comunicació de les seves iniciatives pel que fa a l’eficiència energètica en els mitjans, a les empreses integrants i a la societat ha estat la base sobre la qual s’han encaminat totes les accions durant l’any 2011.

Comunicació interna al llarg del 2011, el ceec ha seguit fent ús de les eines de comunicació que es van iniciar al 2010 per tal de difondre les diverses accions que va fent l’associació. La fundació b_tec ha desenvolupat una tasca activa en aquest sentit.

WEB: el principal canal emprat ha estat la pàgina web del ceec (www.clustereficiencia.org), que va entrar en funcionament el setembre de 2010 i que està disponible en català, castellà i anglès.

NEWSLETTER: el ceec elabora un butlletí bimensual que arriba a un total de 683 persones que estan interessades a saber quins són els actes, esdeveniments, jornades i presentacions que el ceec va realitzant durant l’any en curs. també s’utilitza per explicar els projectes de les diferents empreses associades, que són interessants per a la resta d’associats del ceec.

TWITTER: a finals del 2011, el ceec va llançar el seu twitter (@clusteree). actualment compta amb un total de 104 seguidors. a través d’aquest canal de comunicació aconseguim arribar als nostres associats i tercers amb immediatesa, i informem diàriament sobre els actes en què participa el ceec.

VÍDEOS: com a novetat de l’any 2011, cal fer referència a aquest nou apartat. en aquest espai es poden trobar els vídeos d’alguns dels actes duts a terme pel ceec l’any 2011.

Comunicació externa el departament de comunicació del col·legi d’enginyers industrials de catalunya, en col·laboració estreta amb el ceec, ha organitzat accions per comunicar als mitjans i a la societat totes aquelles informacions susceptibles de fer-se públiques d’una manera més massiva i divulgativa. aparició en els mitjans: llistat d’aparicions en els mitjans dels portaveus del ceec o d’informació relacionada amb el clúster d’eficiència energètica de catalunya, i relació del material corresponent a cada aparició. darrera aquesta llista d’accions en els mitjans hi ha una intensa recerca de mitjans, empreses i institucions susceptibles de rebre informació del ceec i l’elaboració d’una base de dades, així com la recerca d’aquestes aparicions i la realització d’un recull de premsa, ràdio i televisió.

66

67

COMUNICACIÓ

30/04/2011 el paper del ceec i el canvi de cicle econòmic L’Economic

26/01/2011 com millorar l’eficiència energètica a la inústria càrnia? Enginyers Energia’s Blog

17/06/2011 Premien un sistema de gestió urbana a través de l’enllumenat públic Gencat

01/03/2011 entrevista carles albà, president del ceec a partir del mes d’octubre de 2011 Beenergy

20/06/2011 article d’opinió d’albert cot, president del ceec fins el mes de setembre de 2011 La Vanguardia

15/03/2011 Participació del ceec a la presentació del pla d’acció en projectes d’i+d d’innovi Cupatges.cat

01/07/2011 article del mes signat pel ceec i presentació del decàleg Fulls dels Enginyers 20/07/2011 taula rodona sobre l’eficiència energètica i l’e-learning Equipo y talento 18/10/2011 Guia eSe enllumenat públic El Periódico 19/10/2011 entrevista-tertúlia carles albà, president del ceec a partir del mes d’octubre de 2011 Catalunya Ràdio

entorn L'ECONÒMIC

DEL 24 AL 30 DE DESEMBRE DEL 2011

Carles Albà

PRESIDENT DEL CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

“Podem generar un sector d’eficiència líder al món” JORDI GARRIGA BARCELONA

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), entitat formada per un centenar d’empreses en què es donen la mà sector públic i privat, té l’objectiu de canviar el model energètic del país, que forçosament haurà de transitar pel sender de no malbaratar recursos.

Per què l’eficiència energètica és una oportunitat?

No és una cosa nova, l’eficiència energètica; fa 22 anys ja hi havia enginyeries que oferien reduir la reactiva de les fàbriques, amb unes bateries de condensadors que reduïen l’energia que no uses però que gastes. Aquestes enginyeries sufragaven la inversió en les bateries de condensadors i es quedaven la reducció de consums del primer i segon any. Ara que hi ha una crisi ha guanyat en protagonisme, hi ha menys diners per gastar i el preu de l’energia, sobretot del petroli, ha crescut exponencialment.

Cal que Catalunya tingui una clara estratègia d’estalvi i eficiència energètica?

Tenim la sort que al país hi ha moltes pimes especialitzades en enginyeria i productes relacionats amb l’eficiència energètica, com per exemple els que permeten fer monitorització, saber on es gasta energia; fabricants de lluminàries que donen la mateixa llum gastant molta menys energia; fabricants d’equips de climatització que fan el mateix fred o calor sense tanta despesa energètica; instal·ladors, mantenidors d’edificis, companyies elèctriques que produeixen electricitat i la venen. Un entorn

DINAMITZAR. L’entitat que presideix Albà té la missió de tirar endavant el sector econòmic de l’eficiència FOTO: J. Ramos

AVINENTESA

“Ara l’eficiència és protagonista per la crisi i la pujada del preu del petroli” ENTORN

“Catalunya té teixit industrial per afrontar aquest nou mercat” EQUIPS

“Animem el mercat fent innovació entre diverses empreses”

industrial preparat per afrontar un nou mercat com l’eficiència energètica, i no només a àmbit català, sinó també mundial, perquè hi ha moltes multinacionals que s’han instal·lat a Catalunya per desenvolupar la qüestió de l’eficiència energètica. No només podem reduir consum i costos a Catalunya, sinó que també podem generar una indústria que pot ser capaç de liderar aquest nou mercat a àmbit català, espanyol i mundial. Des del clúster intentem unir aquests esforços, per assolir innovació, i anar de la mà del govern, que és el que estem fent amb l’Icaen.

la inversió en lloc de fer-la el propietari del centre que fa la despesa d’energia, la fa una empresa externa que cobra el servei que presta a través dels estalvis d’energia que es generen. Jo crec que les empreses aniran més cap a la inversió directa si disposen de diners per invertir, i si no n’hi ha per fer la inversió prèvia, optaran per les ESE. Si jo sóc propietari d’un hotel, puc fer eficiència de dues maneres, però serà la mateixa: fer jo la inversió per fer eficiència i després demanar el servei d’una ESE o contractar els serveis de les ESE perquè facin la inversió.

Seran les empreses de serveis energètics (ESE) un sector econòmic clau?

Pots fer eficiència o bé per inversió de l’usuari final o bé a través d’ESE, en què

Quines serien les funcions del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC)?

El clúster és una agrupació que suma empreses i ad-

ministracions públiques, que té com a objectiu desenvolupar el mercat d’eficiència energètica a Catalunya, fent innovació que surt de la col·laboració entre empreses. Hem de donar confiança al mercat amb serveis madurs, provats, que donin garanties.

On es pot aplicar l’eficiència? En l’enllumenat públic, climatització d’edificis, enllumenat interior d’edificis, etc... i tot un seguit d’àmbits. És important donar garanties als clients potencials.

Si, és fonamental que hi hagi resultats visibles per assolir nous clients. En un dels grups de treball, que es dedica a la reducció de consums elèctrics en un edifici, hi participen una enginyeria, una instal·ladora i mantenidora, un fabricant de producte i una

administració pública, la Diputació de Barcelona. Es va fer un estudi teòric per veure què cal fer en un edifici tipus per reduir els consums, amb l’objectiu de pagar menys factura amb un estalvi important d’energia i tenir un període de retorn curt de temps. Quan hem tingut un model teòric fet, hem fet una prova pilot en un edifici de la Diputació, en què la reducció del consum serà del 80%. Després d’haver mesurat l’abans i el després, ja podem ensenyar els resultats als clients. Així dinamitzem i donem seguretat al mercat.

A banda del consum d’edificis, en quins altres sectors hi ha mercat per a l’eficiència i l’estalvi?

Hem dividit el clúster en quatre grans grups: edificació, que engloba tot el que té a veure amb consums elèctrics, consums de climatització, aigua calenta sanitària, protecció passiva, façanes; indústria, processos d’eficiència en rams com l’agropecuari, alimentari, químic, etc...; infraestructures, com enllumenats i tota la xarxa d’informació que hi ha a la ciutat per poder fer-la intel·ligent (smartcity), que consumeix la mateixa energia donant els mateixos serveis o més, i mobilitat, en què estem entrant en la recàrrega del vehicle elèctric, en què apostem clarament per una recàrrega de nit, i en el pàrquing de l’usuari.

Quins projectes importants heu tirat endavant?

Quan l’anterior govern va rebaixar de 120 a 110 km/h la velocitat a les carreteres i va fer un programa de canvi de pneumàtics, el clúster va fer un decàleg de mesures d’eficiència energètica i, per demostrar que eren viables, vam mostrar un seguit de projectes que s’havien desenvolupat al si del clúster: un estalvi de 3.826 euros mensuals en un magatzem de cebes i patates, amb la instal·lació de ventiladors eficients; un estalvi de 38.000 euros mensuals en cambres frigorífiques, amb la instal·lació de convertidors de freqüència; una cogeneració a les piscines Picornell; o un sistema de trigeneració en una instal·lació de climatització de l’Ajuntament de Barcelona o un sistema de gestió energètica al Teatre del Liceu.

17/03/2011 Participació del ceec a la presentació

24/12/2011 entrevista carles albà, president del ceec a partir del mes d’octubre de 2011 L’Econòmic

SERVICIOS PÚBLICOS

BREUS

dE

informe

TEXT: Meritxell Mir

FOTO: Arxiu

El CEEC, una oportunitat d’or per al país a través de l’eficiència energètica

A

ra fa dues dècades que es parla del canvi climàtic i de la importància de potenciar les energies renovables per aturar l’escalfament del planeta. Tot i així, en els últims anys ha guanyat força la idea que és més important ser eficients que utilitzar fonts sostenibles.

Amb aquesta filosofia va néixer el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), una plataforma pionera a Espanya que vol crear sinergies entre el sector públic i el privat per tal d’oferir al mercat solucions integrades mitjançant un sistema d’innovació col·laborativa.

“Som davant d’un repte mediambiental d’una magnitud mai vista fins ara”, explica Albert Cot, president del CEEC. “Si no fem res per evitar-ho, l’any 2050 s’haurà doblat la demanda de consum i alhora haurem de reduir a la meitat les emissions de CO2. Tots els estudis indiquen que l’eficiència energètica, per damunt de les renovables, serà el principal contribuïdor a la resolució d’aquest dilema”, afegeix.

Malgrat que la creació del CEEC és un clar pas endavant, Catalunya encara ha de donar alguns passos importants per millorar la seva eficiència energètica. Per Albert Cot, cal potenciar el

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

FULLS dels ENGINYERS

XarXa de clústers La creació i coordinació d’una xarxa de clústers i altres agents de l’àmbit de l’eficiència energètica de caràcter mediterrani haurà de promoure la creació de sinergies entre aquests agents com a mitjà de generació d’oportunitats per als seus membres associats i de posicionament en l’àmbit mediterrani, així com establir un posicionament del sector empresarial respecte a l’estratègia MEDBEES.

█ Se trata de uno de los mayores Cluster locales de España. ¿Qué características comunes tiene las empresas asociadas y en que áreas se puede decir que hay una mayor representación de asociados?

Més enllà de qüestions mediambientals, Cot també reivindica el paper de l’eficiència energètica “com una de les disciplines que poden contribuir a accelerar el canvi cap a un model econòmic més productiu i sostenible”.

De fet, segons l’opinió del president del CEEC, amb la generació d’un nou sector d’activitat es generen també llocs de feina, sobretot amb els projectes d’innovació que atrauen nous recursos econòmics.

69

2011

En la actualidad, tenemos 112 asociados, y algo muy importante, la cifra va aumentando poco a poco, y lo mejor es que vamos cubriendo nuevos sectores de

experiències de certificació Leed a cataLunya La certificació LEED, segell de referència mundial en qualitat energètica i ambiental, és també una eina de màrqueting, d’identificació i de valoració de promocions singulars.

Segons dades oficials, actualment hi ha, en més de quaranta països, més de 20.000 edificis certificats LEED i més de 90.000 en procés.

De les diferents modalitats de certificació, LEED Existing Buildings (EB) aborda edificis ja construïts. En concret,

figura 2. edifiiiiiciO, plaça d’europa, l’Hospitalet de Llobregat, qualificació Leed.

2011

Mesa redonda en IL3-UB

2

Mónica Gálvez

Conocimiento, negocio y experiencia: valores IL3-UB, en eficiencia energética El pasado día 16 de junio, el Instituto de Formación Continua IL3, de la Universitat de Barcelona, organizó una mesa de debate que, bajo el título “Perspectivas del elearning en el sector de la eficiencia energética” reunió a profesionales y expertos del área.

Presidida por el director general de IL3-UB, Pedro Vázquez, la mesa contó también con la participación de Albert Ginestà, miembro de la Junta directiva de Cluster de Eficiencia Energética de Cataluña (CEEC); Mariano de las Heras, director de Soluciones Corporativas de IL3-UB; y Anna Rubio, directora de Innovación de IL3-UB. Tras las presentaciones por parte de Pedro Vázquez, Albert Ginestà inició el turno de intervenciones

www.clustereficiencia.org www.marie-medstrategic.eu

equipos&talento

be21

FULLS dels ENGINYERS

con su presentación “Las necesidades formativas en el sector de la eficiencia”. El representante del Cluster explicó que lleva toda la vida formándose y que, en su opinión, “gracias a la tecnología, ésta se ha democratizado bastante”.

El sector de la eficiencia energética se encuentra, según Ginestà, ante un reto, tanto en las empresas como en las escuelas. “La eficiencia energética es un puzzle compuesto por varias disciplinas y no existe

una carrera que concentre todo este conocimiento”, expresó. La eficiencia energética ha creado la figura del gestor energético, un profesional multidisciplinar experto en reducir y ahorrar energía. Una figura crucial para muchas empresas, ya que en la coyuntura actual hoy es más fácil reducir costes que aumentar las ventas.

Por otro lado, han surgido también empresas de servicios energéticos (ESE), que proponen proyectos de mejora y eficiencia energética a clientes y a menudo los financian.Y necesitan profesionales que sean capaces de gestionar estos ahorros. El 1 de enero de 2010 se creó en Madrid la Asociación Nacional de Empresas de Servicios Energéticos compuesta por más de cien empresas.

El Cluster de Eficiencia Energética de Cataluña (CEEC) fue constituido hace tres años y es un com-

13

47

3

17 DE MAYO DEL 2011 17 DE MAYO DEL 2011

temA de portAdA

El desafío de crecer más con menos energía

nasa

después de las elecciones La importancia de la energía municipales del 98,6 22-M después de un Evolución de la intensidad Dependencia largo periodo de paenergética energética ralización. Solo Marto% 85,4 PROPORCIÓN CONSUMO ENERGÉTICO PARA relles (Vallès OccidenDE LAS IMPORTACIONES OBTENER CADA UNIDAD DEL PIB EN % SOBRE EL CONSUMO tal) y Alcorcón (Madrid) ESPAÑA UE ENERGÉTICO TOTAL 60,9 se han animado hasta 0,14 54,8 ahora a sacar a concur51,2 so un contrato de servicios 0,13 energéticos que proporcionará 34,6 0,13 un ahorro de la factura de alum26,1 brado de casi el 50%, en el marco 0,12 Mayor del Plan 2000 ESE del Ministerio eficiencia 0,12 de Industria. El alumbrado se come el 45% de la factura ener0,11 0 gética de los municipios, explica Núria Cardellach, gerente 0,11 del Clúster d’Eficiència Energè0,10 tica de Catalunya (CEEC). Tam-22,3* 97 99 01 03 05 07 09 bién en los domicilios particuFuente: Ministerio de Industria y Eurostat. * Es negativo porque las exportaciones superan a las importaciones EL PERIÓDICO lares la iluminación supone, al igual que el frigorífico, 18 de cada Agustí 100 euros de la factura. El CEEC, que SALA agrupa 88 empresas, ha elaborado una guía para la licitación de alumbrado público con el fin de acabar l kilovatio (KW) más con una de las trabas para este tipo eficiente y sobre todo La eficiencia energética se de concursos. También trabajan pael más limpio es aquel puede practicar en los hogares ra fomentar estos servicios en los que no se consume. Este con medidas muy simples que polideportivos municipales, otra principio guía el negovan desde los temporizadores o fuente de gasto. La ganancia de escio de la eficiencia energética, una sensores hasta los cerramientos. tas compañías procede de contrade las tres patas del plan 20/20/20 Según el índice anual de Gas tos a medio o largo plazo con parte en las que se sustenta la estrategia Natural, el potencial de ahorro de los ahorros obtenidos. energética de la Unión Europea (UE) de los hogares ronda el 8,5%, Catalunya tiene asignados unos para el 2020 y la que más inversiolo que equivale a más de 1.400 20 millones de euros para subvennes requerirá hasta el 2030 para cumillones de euros. En los últimos cionar proyectos de alumbrado efibrir una demanda creciente y a la años ha mejorado, como lo ha ciente y apenas se han usado, pese a vez reducir la contaminación, sehecho la intensidad energética, que está impulsado por el denomigún las estimaciones de la Agencia lo que supone que se produce nado Pacto de Alcaldes de la UE. La Internacional de la Energía (AIE). más con menos energía. En Generalitat tiene su propio prograDesde detalles como el cambio la industria también hay ma de eficiencia energética en edide las bombillas incandescentes muchos proyectos. Uno de ellos, ficios públicos para ahorrar hasta por otras de bajo consumo hasta los realizado por Siemens, permitirá el 11% de su consumo en el 2015, lo proyectos integrales de eficiencia a la fábrica de Arbora&Ausonia que reducirá su factura en unos 14 en edificios, existe un potencial de en Jijona (Alicante), fabricante millones de euros. Este plan, más negocio que la Asociación de Emde los pañales Dodot, reducir avanzado que el del Estado, ya se presas de Eficiencia Energética cisus emisiones de CO2 en 294 aplica en 341 edificios. Por ahora fra en un mínimo de 1.400 millotoneladas. La compañía puede se han invertido 11,5 millones de nes de euros al año en España. En realizar un control en cascada los 34 millones previstos hasta el el conjunto de Europa la facturadel aire acondicionado y la 2015. ción anual se sitúa entre 10.000 y ventilación y cuenta con un «Son medidas rentables por sí 15.000 millones de euros. El terciasubsistema de alarmas que mismas» y, además «por cada unirio–comercio o turismo– es tercer avisa de cualquier anomalía dad de energía que se ahorra se desector económico más consumidor que se produzca. Además jan de producir otras tres, que si de energía –sin contar los hogares– las bombas de circulación y no se perderían en los procesos de y el segundo con mayor potencial suministro de agua regulan la generación, transporte y distribude ahorro, con el 14%. Los dos pricapacidad en función de la carga ción», explica Roger Casellas, direcmeros son el transporte y la indusde la demanda. Todo ello se tor de Eficiencia Energética de Schtria. realiza sin tener que cambiar los neider Electric. Y es que por cada Parte del negocio puede exequipos de producción. tres unidades de energía primaria perimentar una gran explosión

Agustí SALA

L

81,4

AM

ITA LIA LUXE MB URGO

DIN

UN IDO LAND A HO

REINO

FRAN CIA ME DIA UE -27 ALEM AN IA ESPA ÑA

DEL HOGAR A LA FÁBRICA

oPINIÓN

Ahorrar en 25 capítulos

Pieza angular para la implantación del vehículo eléctrico

La infraestructura de recarga Desde el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) se han identificado posibles soluciones para facilitar la configuración de la infraestructura de recarga en el ámbito de los aparcamientos en edificios privados

La Agencia Internacional de la Energía estableció un marco básico de impulso de la eficiencia

La presión por abaratar costes y reducir la contaminación abre la puerta a un negocio de unos 1.400 millones de euros que puede despegar gracias al alumbrado público más eficiente tras las elecciones municipales del 22-M

E

68

Pel que fa al parc d’edificis existents, que representen un gran potencial d’estalvi a Catalunya, està prevista a curt termini la publicació del nou reial decret de certificació d’edificis existents.

Aquesta certificació serà d’obligat compliment en les operacions de transmissió d’edificis (compra o lloguer) i en els edificis que comptin amb instal·lacions centralitzades de generació de fred o calor de més de 400 kW.

d’implantació voluntària, en la qual trobem algunes metodologies internacionals en procés d’adaptació a les característiques pròpies de cada país juntament amb d’altres nascudes en l’àmbit nacional i que es troben en fases encara incipients.

La certificació obligatòria de caràcter nacional per a edificis de nova construcció utilitza des del 2007 els programes informàtics oficials Lider, CalenerVYP i Calener-GT per a la qualificació d’edificis en funció de la seva tipologia.

Pel que fa a les certificacions voluntàries, les més reconegudes internacionalment són l’americana LEED, la britànica BREEAM i l’alemanya DGNB, i en l’àmbit nacional han aparegut la Certificación Verde, el Cener i el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental.

Totes les certificacions estableixen una sistemàtica per valorar els diferents aspectes relacionats amb l’eficiència energètica als edificis: emplaçament, materials, solucions constructives, consum d’aigua i energia, energia recuperada o produïda, regulació i control, qualitat ambiental interior, etc. La seva quantificació determina la categoria de la certificació. A més, la certificació voluntària valora l’energia consumida abans (generació de materials) i després (enderroc, residus) de la vida útil de l’edifici.

JUNY/JULIOL/AGOST/SETEMBRE

Projecte Pilot El projecte pilot que es realitzarà a Catalunya en el marc del projecte MARIE consistirà a elaborar els plecs de condicions tècniques i econòmiques d’un concurs públic per a l’adjudicació d’un contracte de concessió d’obra pública i per a l’explotació d’un servei d’interès general, que consisteix en la construcció i explotació d’unes installacions centralitzades de producció de fred i calor per a dos edificis, un d’oficines i un altre d’habitatges.

Es tracta d’utilitzar aquest projecte per desenvolupar un model de contractació innovador, basat en un format d’empresa de serveis energètics (ESE) publicoprivat. Per això, una de les tasques principals del CEEC en aquest projecte serà no només desenvolupar aquest model de contractació, sinó validar-lo amb el sector empresarial implicat (les ESE) per tal d’assegurar que els diferents paràmetres inclosos als plecs s’ajusten a la realitat del sector.

Aquesta serà la primera experiència del CEEC en un projecte de caràcter europeu, però l’objectiu de l’associació és promoure altres projectes similars per tal de fomentar la innovació de les seves empreses i entitats associades en el sector de l’eficiència energètica.

ARCA

68

actividad. La distribución está bastante equilibrada, resumiendo hay un 35% de prescriptores -ingenierías, consultores y despachos de arquitectura-, 30% de fabricantes entre producto de monitorización y medi-

Esta cifra no es fácil de dar, ya que depende de las políticas de cada empresa, pero de las empresas que nos han facilitado estas cifras, la cifra de negocio anual es de 10.000 millones de euros y 280.000 trabajadores.

“Som davant d’un repte mediambiental d’una magnitud mai vista fins ara”

La certificació energètica d’edificis La certificació energètica dels edificis, és a dir, l’avaluació quantitativa del comportament energètic de l’edifici i la seva presentació simplificada a l’usuari, ha de ser una de les eines fonamentals per a la millora de la seva eficiència energètica, com així ho mostren les darreres directives europees relatives a l’eficiència i la certificació energètica dels edificis de nova construcció i de rehabilitacions.

El concepte de certificació energètica d’edificis es pot segregar en dos vessants clarament diferenciats: la certificació obligatòria regulada per la normativa espanyola RD 47/2007, i la certificació

50

JUNY/JULIOL/AGOST/SETEMBRE

Foment de la innovació Perseguint una de les línies estratègiques de l’associació, la innovació col·laborativa, el CEEC participarà durant els anys 2012-2014 en el projecte europeu MARIE, liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i enfocat a la rehabilitació energètica d’edificis a la Mediterrània. El projecte pretén establir una estratègia d’inversions publicoprivades per al foment d’aquesta àrea de negoci, que s’anomenarà estratègia MEDBEES i que haurà d’estar basada en una anàlisi profunda del mercat, en l’experiència demostrativa i en el consens dels agents.

La participació del CEEC s’emmarca dins del paquet de treball coordinat per ACC1Ó, també soci del projecte, en dos àmbits diferenciats: la coordinació d’una xarxa mediterrània d’agents del sector de l’eficiència energètica i la realització d’un projecte demostrador d’un nou model de negoci.

█ puede facilitarnos algunos datos en cuanto a volumen conjunto de facturación y empleo de los asociados si estos datos son correctos a 2012?

sector de les empreses de serveis energètics com una aposta de gestió eficient del consum d’energia; impulsar noves tecnologies en el sector del transport –referents al vehicle elèctric, la gestió intel·ligent de trànsit o el gas natural vehicular–, i, finalment, fer una aposta decidida per la formació i la innovació dins del sector.

Globalment afrontem un escenari en el qual els preus energètics s’encareixen dia rere dia, i la demanda d’energia no para de créixer. Avui dia, els sectors domèstic i de serveis són responsables del 25% del consum d’energia final a Catalunya, raó per la qual una de les principals línies d’activitat del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), associació que compta amb quasi cent empreses i institucions associades, se centra en l’eficiència energètica en l’àrea de l’edificació. A més de comptar amb vuit grups de treball en aquesta àrea, l’entitat participa en projectes d’innovació de caràcter europeu, com els projectes MARIE i IRH, per a la millora de l’eficiència energètica en els edificis de l’àrea de la Mediterrània i l’establiment de criteris comuns per a l’etiquetatge d’edificis.

El projecte Mediterranean Building Rethinking for Energy Efficiency Improvement, conegut pel seu acrònim MARIE, té com a objectiu principal coconstruir l’estratègia de millora de l’eficiència energètica dels edificis mediterranis (estratègia MEDBEES). El projecte constitueix la primera experiència europea del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC).

Existen diferentes grupos de trabajo dentro de cada uno de los cuatro ámbitos que diferenciamos en el Clúster, es decir, Edificación, Movilidad, Servicios Públicos e Industria.

Un conglomerat d’empreses privades, públiques i fundacions vinculades al sector de l’energia treballa de manera conjunta per tal de convertir Catalunya en un país més eficient i competitiu. La innovació col.laborativa és el secret del seu èxit.

La certificació energètica dels edificis s’imposa arreu del món com a mesura d’avaluació quantitativa del comportament energètic de l’edifici i com a garantia de la seva qualitat energètica i ambiental

Projecte europeu per fomentar la innovació en l’eficiència energètica dels edificis de la Mediterrània

Be energy entrevista a Carlos Albà Cortijo, presidente del Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), una de las mayores asociaciones locales en el ámbito de las eficiencia energética, que aglutina más de 100 asociados, como ingenierías, fabricantes, arquitectos, constructoras, empresas de servicios energéticos, entre otras. Su principal misión es velar por el desarrollo del mercado de los servicios energéticos a través de una veintena de grupos de trabajo en los principales áreas de interés de al eficiencia energética.

En estos momentos hay una veintena de grupos de trabajo activos o que ya han finalizado su cometido con éxito. Los grupos de trabajo son las herramientas clave para desarrollar la innovación colaborativa en proyectos concretos, mediante la aportación del saber hacer de cada empresa de cada subsector que se integra en dicho grupo de trabajo -ingenierías, instaladores, fabricantes de producto, fabricantes de elementos para la monitorización, empresas de control y programación de software, mantenedores de edificios o de servicios urbanos, la Administración Pública o empresas públicas, generadores/distribuidores energéticos, etc-.

equipaments públics tal com s’està fent en altres sectors, per tal que l’Administració esdevingui referent en eficiència energètica.

4. Impulsar les empreses de serveis energètics (ESE) com a mitjà per incentivar inversions a través de l’estalvi i l’eficiència energètica en època de crisi.

5. Impulsar la introducció del vehicle elèctric.

6. Implantar criteris de mobilitat intel·ligent.

Certificació energètica d’edificis

7. Fomentar la modernització, la regulació i el manteniment preventiu dels equips i sistemes productius existents a la indústria.

8. Simplificació regulatòria per la legalització d’instal·lacions de generació d’energia distribuïda.

9. Difusió de la problemàtica energètica i foment de l’especialització en l’àmbit de l’energia, com a via per garantir l’estalvi i l’eficiència energètica. Dins d’aquesta mesura s’inclou el foment del model de contracte d’empresa de serveis energètics (ESE), la figura del gestor energètic, mesures d’inspecció tècnica i verificació d’instal·lacions, i la realització de campanyes de difusió i conscienciació dels usuaris sobre l’eficiència energètica.

10. Impuls de la formació de professionals i d’accions de recerca i innovació en l’àmbit de l’eficiència energètica.

L’objectiu del CEEC és que el decàleg serveixi com a eina de consulta als governs, les administracions i la resta d’agents econòmics per a la definició i execució de les polítiques d’eficiència energètica del futur.

Mesa redonda_seg_report conciliacion.qxd 07/07/11 16:12 Página 13

REdacción BE EnERgy

█ El ámbito de actuación del Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya es amplio. ¿Puede citar las áreas de actividad más importantes?

a l’eficiència energètica i la qualificació energètica dels edificis de nova construcció i de rehabilitacions.

2. Tenir en compte tota la vida útil de l’edifici i fer un balanç energètic integral a l’hora de construir un nou edifici o fer una gran rehabilitació.

3. Millorar l’eficiència energètica dels

El document, presentat oficialment el 8 de juny a Barcelona, recull mesures orientades als sectors més decisius en el futur de l’eficiència energètica: l’edificació, els serveis públics, la mobilitat i la indústria.

El CEEC agrupa gairebé un centenar d’empreses i institucions catalanes i té com a objectiu fomentar sinergies entre elles per oferir al mercat solucions en eficiència energètica.

El passat dimecres 8 de juny, el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) va presentar a Barcelona el Decàleg de mesures d’eficiència energètica elaborat per l’entitat. Es tracta d’un document que recull les mesures que el CEEC considera prioritàries per aconseguir que en el futur l’eficiència energètica, és a dir, donar el mateix servei consumint menys energia, implementi tot el seu potencial en el país. Inclou mesures orientades als sectors que, segons el punt de vista de l’entitat, són decisius en el futur de l’eficiència energètica: l’edificació, els serveis públics, la mobilitat i la indústria. Les mesures incloses en el decàleg recullen accions encaminades a: 1. Accelerar la transposició de la Directiva europea 2010/31/CE i la implementació de la Directiva 2002/91/CE, relatives

Núria Cardellach / Gerent del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya

EntrEvista Carlos albà Cortijo, prEsidEntE dEl ClústEr d´EfiCiEnCia EnErgétiCa dE Catalunya (CEEC) Equipo

TEXT: Núria Cardellach Ramírez / Col·legiada núm. 14.793 i gerent del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) · David Pedrerol Lechuga / Col·legiat núm. 14.180 i director de Projectes d’Indus Ingeniería y Arquitectura, SA · Ivan Capdevila / Col·legiat núm. 10.523 i director tècnic de l’Estudi Ramon Folch (ERF)

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) elabora un decàleg de mesures d’eficiència energètica

54

23/06/2011 debat Montserrat Grima (aBB, vocal de la junta directiva del ceec) Canal Terrassa «Prismes»

article del mes

19

Eficiència energètica

PÀGINES ESPECIALS

Vista desde satélite de alumbrado, uno de los mayores costes municipales. (por ejemplo, carbón) se obtiene solo una de energía útil.

El potencial de ahorro es gigantesco, pero diferente por sectores.

Javier Guerra, responsable de Innovación y Desarrollo de Eficiencia Energética de Gas Natural, afirma que la industria ha avanzado mucho, en especial la de mayor tamaño. Es por ello que el margen medio de ahorro se estima en torno al 9%.

En los edificios terciarios, en cambio, es mucho mayor el margen y se podría situar entre el 20% y el 30%, dado el peso que tienen elementos con un consumo intensivo como la iluminación.

Con motivo de las medidas de ahorro anunciadas en marzo pasado en el marco del plan de eficiencia que dura hasta el 2012, el Ministerio de Industria aseguró que el aumento de precio experimentado por el petróleo y el gas natural durante la primera parte del año podía suponer unos sobrecostes de 6.000 y 3.600 millones de euros anuales, respectivamente.

El plan previsto, que afecta al transporte, la iluminación y la edificación y que supone una inversión de 1.151 millones de euros, permitirá, según los cálculos oficiales, ahorrar unos 2.300 millones de euros anuales y reducir en 12,5 millones de toneladas anuales las emisiones de dióxido de carbono. H

Planes para retirar del mercado las bombillas incandescentes.

Estímulos e incentivos por parte del sector público para aumentar la inversión del capital privado en eficiencia energética.

1

16

2 3

Estimular el uso de neumáticos eficientes que permiten un menor consumo de carburantes.

Estrategias y objetivos de eficiencia energética a escala nacional.

Medidas de seguimiento, evaluación y cumplimiento de los objetivos establecidos.

Consumo Consumode deenergía energía final finalpor porsectores sectores

Reparto Reparto del del consumo consumo eléctrico eléctrico doméstico doméstico

4

Crear una serie de indicadores a partir de una buena organización de la información para conocer los niveles de eficiencia energética de la economía.

Nevera Nevera

18%% 18

Transporte Transporte

40,2 40,2%%

Industria Industria

30,4 30,4%%

Hogares Hogares

16,7 16,7%%

Servicios Servicios

9,3%% 9,3

Agricultura Agricultura otros yyotros

3,4%% 3,4

En qué qué En gasta la la luz luz se gasta

Iluminación

18%

(media anual) anual) (media Potencia Consumo Potencia Consumo medio media medio contratada de un un hogar hogar contratada de

Otros

3,3 kw4,4 kw

8%

Aire acondicionado Lavavajillas Secadora Microondas Ordenador

Televisor Televisor

10% 10%

Agua caliente

3%

Horno eléctrico

4%

Pequeños Pequeños electrodomésticos electrodomésticos

7%

Lavadora Lavadora

8% 8%

9% 9%

14

Establecer protocolos y estándares para el funcionamiento de los dispositivos.

15

Crear programas que estimulen la retirada de la iluminación de baja eficiencia de los edificios de oficinas y terciarios.

17 18

Establecer estándares de eficiencia energética para los vehículos ligeros.

19

Establecer estándares de eficiencia energética para los vehículos pesados.

20 21

Códigos de la edificación que fijen estándares de eficiencia energética en inmuebles, ya que el ámbito residencial y no residencial supone en torno al 40% del consumo total a escala mundial.

Fomentar desde las administraciones la conducción ecológica, que no ahorra solo carburante sino que produce menos emisiones de dióxido de carbono.

Facilitar la recopilación de datos sobre alta eficiencia en los procesos productivos para crear una buena base de conocimiento.

22

7

Fijar unos estándares mínimos de funcionamiento de los motores y bombas eléctricas que se utilizan en las fábricas.

8

Estimular actividades que tengan que ver con la gestión eficiente de la energía.

Paquetes de leyes y normas que incluyan estímulos para la eficiencia energética en los edificios que ya están construidos.

9 Vitrocerámica Vitrocerámica yycocina cocinaeléctrica eléctrica

13

Fijar estándares de bajo consumo para los televisores y sus complementos.

6

Fomentar la edificación de inmuebles con cero emisiones o niveles muy reducidos de las mismas.

3.6003.6004000 kw kw 4000

12

Incluir la modalidad de bajo consumo o de stand-by en los aparatos electrónicos y los equipos conectados a una red.

5

Emplear los criterios establecidos por la Agencia Internacional de Energía (AIE) para determinar los avances que se produzcan.

Calefacción Calefacción

15% 15%

11

Etiquetados o certificados de eficiencia energética de los electrodomésticos y otros dispositivos eléctricos.

a Agencia Internacional de la Energía (AIE), que agrupa a los principales países consumidores del mundo, estableció 25 puntos básicos para estimular la eficiencia energética. Han avanzado a golpe de crisis del petróleo como la de este año y la del 2008. El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) ultima un decálogo propio en el que se incide en la edificación, el sector público y la movilidad (vehículos eléctricos) y que se su asamblea aprobará el próximo 8 de junio.

Los pasos genéricos que aconseja la AIE son los siguientes:

Establecer certificados energéticos para que los esfuerzos realizados en este campo sean más visibles y reconocidos.

10

Mejorar la eficiencia en las ventanas y, en general, en las zonas acristaladas de los inmuebles residenciales y de usos terciarios.

23 24

Los gobiernos deberían establecer políticas con incentivosy estímulos para que las medidas de eficiencia energética se generalicen entre las pymes.

25

Establecer programas y esquemas retributivos para incentivar las energías de alta eficiencia y el ahorro por parte de las compañías del sector energético.

L

a introducción de los vehículos eléctricos en sustitución de los de combustión interna es una de las principales medidas para avanzar hacia una nueva cultura energética en el sector del transporte. Así lo establecen tanto la Directiva europea 2009/28/CE, como los objetivos fijados en el ámbito estatal a instancia del Ministerio de Industria y en el ámbito catalán por el plan IVECAT. A raíz de ello, en la actualidad, diversos modelos de vehículos eléctricos están llegando al mercado.

S

in embargo, desde el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) queremos señalar que una de las piezas angulares de estos objetivos es, sin duda, una infraestructura de recarga eléctrica adaptada y acompasada con la realidad del uso de estos vehículos. El despliegue de esta infraestructura deberá prever toda la cadena de suministro eléctrico, desde la generación, con estrategias de integración de oferta y demanda, pasando por el transporte, la distribución y el último desarrollo de los puntos de recarga. En este último punto se deberían tener en cuenta de manera prioritaria los puntos que den servicio a los vehículos eléctricos privados, en los que aparecen una serie de dificultades normativas a superar que pueden imposibilitar su desarrollo.

D

esde el Clúster se han identificado posibles soluciones y la manera de adecuarlas al marco normativo actual para facilitar la configuración de la infraestructura de recarga en el ámbito de los aparcamientos en edificios privados, en función de si el aparcamiento es de titularidad única o de titularidad múltiple. En este segundo caso se encuentran una serie de condicionantes específicos debidos al uso de espacios e infraestructuras eléctricas comunes que serán utilizados por particulares, que pueden suponer una barrera importante a la implantación del vehículo eléctrico, por lo que es el caso que se está abordando desde el CEEC con más intensidad.

U

na vez analizados los diferentes escenarios y teniendo en cuenta el marco normativo actual, la interpretación del suministro único para el aparcamiento, basada en el artículo 10 del Reglamento electrotécnico de baja tensión, dejaría como única opción válida el suministro colectivo de los servicios de aparcamiento.

Albert Cot Presidente del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya

‘

En el CEEC consideramos que es necesaria una infraestructura de recarga eléctrica adaptada y acompasada con la realidad del uso de los vehículos eléctricos

‘

del pla d’acció en projectes d’i+d d’innovi Penedès Digital

01/01/2011 reportatge sobre el ceec Fulls dels Enginyers

Esta solución implica una restricción excesiva ya que se deberían establecer mecanismos de gestión para la repercusión de los consumos que debería trasladarse a los administradores de la comunidad o a terceras empresas con la nueva figura del gestor de recarga para vehículos eléctricos. Habría que establecer fórmulas de repercusión de costes que incluyeran el término de potencia, el término de energía y los ocasionados por modificaciones en las tarifas contratadas debidas a las ampliaciones de potencia. En este caso, habría que pedir el consentimiento a la comunidad para gestionar la ampliación de potencia y el uso de este suministro común. Estos procedimientos pueden dificultar esta opción en algunos casos y, por tanto, entendemos que se deben abrir los procedimientos de contratación de la recarga. En este punto, el CEEC pide que sea legalmente posible la segregación del aparcamiento en lugares individuales con abonados individuales en cada plaza y que se posibilitara los suministros múltiples en el aparcamiento.

P

or otra parte, y en paralelo, hay un impulso en la implantación de soluciones de telegestión en contadores individuales que evite la necesidad de reservar espacio para centralizar los contadores nuevos y solos. De esta manera sería posible implantar las diversas opciones que ofrecen múltiples ventajas tales como el uso de la potencia ociosa en la vivienda y la elección de tarifas eléctricas entre otros.

Creemos que estamos en un momento decisivo para abordar todos estos procedimientos y facilitar a los usuarios de los vehículos eléctricos la instalación de su punto de recarga vinculada que será indispensable en el nuevo día a día de la movilidad eléctrica.

69

COMUNICACIÓ

Projectes, jornades i documents PROJECTES

DINAMITZACIÓ DEL MERCAT

Guia de Recomanacions per a la Licitació de l’Enllumenat Públic amb Contracte d’Empresa de Serveis Energètics (ESE) • document dirigit a ajuntaments, consensuat pel sector empresarial (les eSe) i l’administració pública (local i Generalitat).

• recull de recomanacions sobre paràmetres per incloure als plecs de licitació per tal de minimitzar riscos i garantir l’èxit del concurs.

Acord de col·laboració amb l’IL3, l’institut de formació contínua de la Universitat de Barcelona.

• conveni referent al Màster en Gestió de l’eficiència energètica.

• Participació en la gestió acadèmica, administrativa i estratègica a través de la comissió de seguiment del Màster.

• contribució amb personal especialitzat en les sessions tant tècniques com pràctiques i en el jurat d’avaluació de projectes del màster.

Aprofitament del biogàs com a combustible en el sector industrial mitjançant microturbines de 100kW. adjudicació de la millora energètica de l’estació depuradora d’aigües residuals (edar) de Sitges - Sant Pere de ribes.

Projecte pilot d’implantació del model ESE en un edifici singular definició dels plecs de la contractació segons el model d’empresa de serveis energètics.

Document d’anàlisi de solucions per a la recàrrega del vehicle elèctric en aparcaments privats • identificació de solucions possibles per facilitar la installació d’infraestructura de recàrrega del Ve en l’àmbit dels aparcaments en edificis privats.

• identificació de barreres normatives.

• Presentació en el Ministeri d’indústria.

Esmena de la Llei de la propietat horitzontal «el establecimiento de instalaciones de puntos de recarga del vehículo eléctrico en comunidades de vecinos como elemento privativo de éstas con el voto de 1/3 partes de los propietarios».

Anàlisi de la viabilitat del model ESE en centres educatius implementació experimental i avaluació de resultats en 4 escoles de Primària.

Projecte pilot d’implantació del model ESE en l’enllumenat interior d’edificis disseny i execució del projecte i seguiment de resultats.

Llibre Blanc sobre mobilitat eficient en el marc de la ciutat de Barcelona.

Projecte d’Implantació de Vehicles Elèctrics i Avançats (IVEA) estudi sobre mobilitat elèctrica a càrrec de l’institut cerdà.

Proposa solucions concretes i recomanacions d’adequació de la política de mobilitat amb els requeriments del vehicle elèctric.

Guia d’instal·lació de punts de recàrrega en aparcaments privats comunitaris • document dirigit a usuaris de Ve i tècnics municipals.

• eliminació de barreres no tecnològiques a la implantació del Ve. • inclusió de 3 proves pilot.

Participació a l’elaboració de la ITC-BT-52 específica sobre la infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics interlocució amb el Mityc en representació del sector empresarial.

Guia d’eficiència energètica en túnels avaluació tècnica i econòmica de les mesures.

Participació en el procés d’elaboració del Pla de Qualitat Ambiental 2011-2014 de la Generalitat de Catalunya Proposta relativa al foment del Gas natural Vehicular.

Sessió formativa de 2 dies en col·laboració amb el clúster del sector ferroviari (Railgrup) sobre eficiència energètica en el sector ferroviari Més de 80 assistents procedents de l’àmbit públic i privat.

70

Anàlisi de la viabilitat d’instal·lacions de xarxes de calor i fred de districte • anàlisi amb dades d’explotació reals.

• difusió de la tecnologia: creació d’una eina d’accés públic per al càlcul preliminar de viabilitat d’una instal·lació de dHc.

Publicació del Decàleg de Mesures d’Eficiència Energètica • acompanyat de referències de projectes en eficiència energètica de les empreses del ceec.

• eina de consulta per als governs, les administracions i la resta d’agents econòmics, que els orienta en el que el ceec considera que haurien de ser les polítiques d’eficiència energètica del futur.

Participació en l’àmbit normatiu • infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric.

• Pla de Qualitat ambiental 2011-2015.

• Pla d’energia i canvi climàtic de catalunya 2012-2020.

Foment del networking entre agents del sector de l’eficiència energètica • organització de la primera jornada de networking a nivell directiu d’empreses del ceec.

• Participació en la primera jornada d’immersió estratègica de gerents de clústers.

Trobada dels membres del CEEC i una delegació de Colòmbia de l’empresa «Empresas Públicas de Medellín» a la seu de COGEN, per tal de veure i analitzar com s’està desenvolupant la cogeneració a nivell espanyol.

• explicar què s’està fent des d’aquí, com s’ha fet, quines barreres hi ha i com es pensen desenvolupar aquests tipus de projectes en el futur.

• el benefici per als membres del ceec és la possibilitat de poder col·laborar, en un futur, amb eMP en projectes de cogeneració a colòmbia (país en el qual hi ha molt gas però la cogeneració encara està completament per desenvolupar).

El CEEC va formar part del comitè organitzador de l’Smart City Expo World Congress que es va celebrar a Barcelona i es van tractar temes relacionats amb el coneixement i les solucions per a ciutats intel·ligents.

Organització de jornades d’intercanvi entre clústers • clúster de la indústria càrnia (innoVacc) • clúster Vitivinícola català (innoVi) • clúster català de l’esport (indeScat) • clúster del sector ferroviari (raiLGrUP) Publicació del document Licitació dels serveis energètics de l’enllumenat públic municipal elaborat pel CEEC. criteris per a la licitació de l’enllumenat públic en un model de contractació d’empresa de serveis energètics (eSe). objectiu: orientar els organismes licitadors dels serveis energètics de l’enllumenat públic per adequar els plecs de licitació a la realitat del mercat de les eSe, inclou els aspectes tècnics i de model de negoci més rellevants a tenir en compte en aquest tipus de contractació: • criteris previs per a la viabilitat del servei energètic • característiques del procés de licitació • documentació de licitació • Model i característiques del servei

71

Agenda 2011

Dimecres 2 - Jel ceec es reuneix amb el clúster vitivinícola català innoVi.

MARÇ 2011

Dimarts 15 - esmorzar de networking de les empreses del ceec.

Dijous 20 - Jornada d’intercanvi entre els clústers ceec i innnoVacc: com millorar l’eficiència energètica a la indústria càrnia?

Dimarts 22 - Ja està disponible el vídeo sobre la jornada de networking del ceec.

Divendres 21 - Ja estan disponibles les ponències de la jornada sobre eficiència energètica a la indústria càrnia.

Divendres 28 - Segona reunió sobre la licitació per al contracte de subministrament de l’energia elèctrica i el servei de manteniment de l’enllumenat públic i semàfors de l’ajuntament de Martorelles, el primer projecte a catalunya d’enllumenat públic dintre del pla 2000eSe.

Dimecres 9 - Jornada de presentació de l’energy intelligent europe ii.

Dijous 10 - Primera reunió del Grup Màster en edificació.

Dimarts 15 - Presentació del Pla d’acció en r+d+i d’innoVi amb la participació del ceec.

Dimarts 22 - reunió GM formació.

Dimecres 18 - taula rodona ceec - construmat 2011: envolvents transparents més sostenibles.

Dimecres 6 - Jornada international district Heating, Seasonal Storage, Solar thermal & Heat Pumps.

FEBRER 2011

GENER 2011

Dijous 19 - taula rodona ceec - construmat 2011: climatització i renovació sostenible de l’aire dels habitatges .

Dijous 7 - Jornada tècnica: Gestió i estalvi de l’enllumenat públic: empreses de serveis energètics.

Dimarts 12-el ceec i l’iL3 de la Universitat de Barcelona signen un conveni de col·laboració per fomentar la formació de professionals en eficiència energètica. dijous 14 - La tercera edició de l’eV Battery forum a Barcelona compta amb la participació del ceec

Divendres 20 - taula rodona ceec – construmat: empreses de serveis energètics com a variable d’èxit en l’optimització dels consums energètics dels edificis.

Dimarts 24 - Jornada tècnica icaen - idae: ajuts a projectes estratègics 2011.

Dimarts 24 - enginyers matí. Joaquim Boixareu. La indústria: clau pel futur de catalunya Dimecres 25 - el document sobre les eSe en enllumenat públic entra en fase de revisió final.

JULIOL 2011 Divendres 1 - el ceec participa al ii cdti forum. Smart cities and communities initiative.

Dijous 7 - curs d’eficiència energètica en ferrocarrils urbans i interurbans organitzat pel ceec i raiLGrUP.

JUNY 2011

Dijous 7 - Sistemes de gestió energètica. norma iSo 50001.

Dimarts 7 - Sessió informativa Màster en Gestió d’eficiència energètica iL3-UB.

Dimecres 13 - 7PM - Jornada informativa presentació con-

Dimecres 8 - assemblea General ordinària ceec 2011.

Dijous 14 - Jornada de treball: Preparació de propostes de projectes europeus en energia.

Dijous 16 - taula de debat: Perspectives de l’e-learning en el sector de l’eficiència energètica.

Divendres 17 - Sessió informativa sobre el Pla estratègic enginyers 2020 del coeic.

Dimarts 21 - enginyers Matí. carles Sumarroca. President de feMcat.

SETEMBRE 2011

Dijous 26 - Jornada Wind to Wheel (W2W) citcea

Dijous 20 - eXPo elèctric.

Dijous 15 - Sessió informativa del Màster en Gestió d’eficiència energètica iL3-UB. Divendres 16 - el ceec es reuneix amb el departament de territori i Sostenibilitat.

OCTUBRE 2011

Dilluns 19 - reunió de la Junta directiva del ceec.

vocatòries enerGia 2012.

Dimecres 15 - taula rodona Saló de l’emprenedor: noves tendències en el sector Cleantech.

Dimecres 29 - eficiència energètica en equipaments i il·luminació.

MAIG 2011

ABRIL 2011

Dilluns 18 - Jornada d’intercanvi entre el ceec i el clúster català de l’esport, indeScat.

Dimecres 27 - Jornada informativa subvencions icaen 2011 en eficiència energètica.

NOVEMBRE 2011 Divendres 11 - Jornada interna ceec de grups de treball.

Dimarts 15 - acc1ó: trobada de centres de promoció de negocis.

Dijous 17 - observatori de la competitivitat dels eic.

Dimarts 22 - reunió del comitè executiu del ceec.

Dimarts 22 - el ceec participarà com a ponent a la conferència «Plan de acción de ahorro y eficiencia energética: Sector transporte».

Dijous 24 - renovació de la Junta del coeic.

Dijous 24 - trobada amb delegació de colòmbia a la seu de coGen. Dimarts 29 - Smart city expo World congress 2011.

Dimarts 4 - eficiència energètica en ascensors. ascensors d’última generació que generen energia per a l’edifici

Dimecres 21 - Jornada connect-eU acc1ó. impulsa el teu projecte de r+d a europa.

Dimarts 11 - reunió del comitè executiu del ceec.

Dijous 22 - Mobilitat sostenible. acords voluntaris en el sector del transport .

Divendres 14 - el ceec participa a la fira ecoviure 2011 de Manresa.

Dilluns 26 - fons d’emprenedors de la fundació repsol: sessió informativa amb l’institut cerdà.

Dimecres 28 - reunió de la Junta directiva del ceec.

Dimecres 28 - formació coeic: Gestió del servei d’enllumenat públic.

Dimecres 28 - formació coeic: elaboració de projectes d’edificis energèticament eficients. Més enllà de les eines oficials obligatòries.

Dimarts 18 - el ceec es reuneix amb la comissió central de Subministraments de la Generalitat de catalunya.

Dimarts 18 - formació coeic: Microcogeneració: normativa, instal·lació i avaluació de la rendibilitat.

Dimarts 18 - trobada B2P amb empreses i compradors públics.

Dimarts 18 - Seminari: Pimes i compra pública innovadora - potencial win win.

Dimecres 19 - KiMconference: Boosting innovation through cooperation and internationalization in the Mediterranean.

DESEMBRE 2011 Dilluns 12 - reunió de la Junta directiva del ceec Dilluns 12 - formació coeic: installacions tèrmiques de biomassa.

Dilluns 12 - fukushima: conseqüències i perspectives.

Divendres 21 - L’edificació i el canvi climàtic. eines d’avaluació ambiental.

Dimarts 25 - Jornada de presentació del document Licitació dels Serveis energètics de l´enllumenat Públic Municipal.

Dimecres 26 - Global clean energy forum.Barcelona.

Dijous 27 - formació COEIC: Curs de certificació energètica residencial mètode abreviat (CERMA).

Dimarts 13 - Jornada financiación de empresas de Servicios energéticos. descompte per als socis del ceec.

Dimarts 29 - international conference Green 72

73

05//Projectes europeus

PROJECTES EUROPEUS

Projecte MARIE •

LÍDER: DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT (DTES)

el departament de territori i Sostenibilitat, de la Generalitat de catalunya, lidera el projecte europeu enfocat a la rehabilitació energètica d’edificis en l’àrea de la Mediterrània i que pretén establir una estratègia d’inversions publicoprivades per al foment d’aquesta àrea de negoci (anomenada estratègia MedBeeS). el projecte es diu Mediterranean Building: Rethinking for Energy Efficiency Improvement i es coneix amb el seu acrònim Marie. el ceec hi participa des del 2011, en dos àmbits diferenciats del paquet de treball coordinat per acc1ó.: 1. creació i coordinació d’una xarxa de clústers de l’àmbit de l’eficiència energètica a nivell europeu que permeti crear sinergies entre aquests agents i els seus membres associats, així com establir un posicionament del sector empresarial respecte a l’estratègia MedBeeS. 2. elaborar i validar els plecs de condicions tècniques i econòmiques, que han de regir la convocatòria d’un concurs públic per a l’adjudicació d’un contracte de concessió d’obra pública i per a l’explotació d’un servei d’interès general, que consisteix en la construcció i explotació d’unes instal·lacions centralitzades de producció de fred i calor per a, com a mínim, dos edificis: un, d’oficines i l’altre, d’habitatges. el model de contractació d’aquesta licitació ha de ser en format eSe publicoprivat. aquesta és la primera participació del ceec en un projecte europeu; de cara al 2012 tenim l’objectiu de poder seguir participant en altres projectes d’aquest estil que permetin fomentar la innovació de les nostres empreses i entitats associades en el sector de l’eficiència energètica.

76

Projecte Knowledge and Innovation Transfer in Energy Efficient Buildings in EU (KIT-E2B) •

LÍDER: KIM BCN

La finalitat d’aquest projecte és potenciar i facilitar la transferència de bones pràctiques i mètodes a través de l’elaboració i disseminació de línies mestres de transferència de coneixement, específicament adaptables al sector de l’edificació, amb especial èmfasi en la millora del rendiment energètic dels edificis. els objectius essencials del projecte són: (a) implementar l’adopció de les millors tecnologies i detectar-ne les més efectives mitjançant l‘elaboració d’un mapa de ruta amb les metodologies de vigilància tecnològica de referència; (b) establir una infraestructura de comunicació que tingui com a nucli principal el consorci d’empreses i entitats per impulsar el projecte i els diferents stakeholders als quals està dirigit; (c) desenvolupar noves eines eficaces i eficients, fàcils i ràpides d’utilitzar, amb la implementació d’un mercat obert inspirat en les plataformes existents d’innovació oberta, per tal de superar les barreres actuals; (d) fer activitats de coaching, amb especialistes en pràctiques de transferència de coneixement sectorials i no sectorials en entorns d’innovació oberta, i especialment adreçades als stakeholders de l’àmbit de l’edificació. encara està pendent l’adjudicació d’aquest projecte.

Projecte Embedding Energy Efficiency in Urban Planning (E3UP) •

LÍDER: AJUNTAMENT DE BARCELONA

aquest projecte es basa en una nova visió i modelització del planejament urbanístic en què l’eficiència energètica esdevé el motor del canvi com a resultat de la creixent preocupació de transformar les ciutats dels socis del projecte d’acord amb aquest model.

L’objectiu europeu de reduir els gasos d’efecte hivernacle en un 20% i de reduir també en un 20% el consum energètic l’any 2020 és un objectiu ambiciós, que es pretén implementar a través de plans d’acció recolzats per compromisos polítics. el projecte e3UP considera que l’acompliment del 80%-90% d’aquesta reducció l’any 2050 només es podrà aconseguir mitjançant l’adopció radical de noves perspectives en l’estructura i gestió de les ciutats. cal comptar amb una nova perspectiva en la construcció de les ciutats, incloent-hi la implementació de models innovadors, eficients energèticament, de planejament urbanístic.

La visió del projecte passa per un canvi radical en la proposta urbanística que considera que l’àrea de la Mediterrània és un laboratori apropiat per tal d’analitzar, replicar i testejar aquests objectius, també alhora que cal comptar amb una metodologia per arribar a un model de ciutat més autosuficient. encara està pendent l’adjudicació d’aquest projecte.

77

06//Resum de comptes

RESUM DE COMPTES

Pel caràcter d’una associació sense ànim de lucre com és el ceec, el seu balanç anual ha de ser aproximadament zero. a causa de les subvencions que inicialment va rebre l’entitat, principalment per impulsar-ne la creació, es va creure oportú fer una anàlisi del pressupost de l’entitat a tres anys, preveient en els dos primers anys un cert romanent per cobrir el tercer any. això també és degut al caràcter triennal que té algun tipus concret de subvencions (minimis).

Per això, l’any 2011, el tercer de l’existència del ceec, s’ha consumit el romanent dels primers dos anys.

PASSIU a) PatriMoni net a-1) fons propis V. resultats d’exercicis anteriors 120 reManent Vii. resultat de l’exercici

de cara al 2012, però, i en un context de crisi com l’actual, el ceec està duent a terme una política de reducció de costos, treballant sobre un pressupost 2012 proper a zero, mantenint-se l’entitat únicament amb les quotes dels associats i amb els encàrrecs per a projectes ja signats. en cas que finalment el ceec pogués accedir a subvencions també durant l’any 2012 o guanyés algun dels projectes europeus en els quals està treballant, s’invertirien aquests nous ingressos en més serveis per als associats.

c) PaSSiU corrent iV. creditors comercials i altres comptes a pagar 2. altres creditors 410 creditorS Per PreStacionS 475 HiSenda PÚBLica, creditora Po 47510000 HP, cred. reten. PracticadeS 476 orGani.de La SS.SS.

Període: de gener a desembre

a) actiU no corrent ii. immobilitzat material 217 eQUiPS Per a ProceSSoS d’inforMació 281 aMortitZació acUMULada de L’in Vi. actius per impost diferit 474 actiUS Per iMPoSt diferit B) actiU corrent ii. deutors comercials i altres comptes per cobrar 1. clients, vendes i prestació de serveis b) clients, vendes i prestació de serveis cP 430 cLientS 436 cLientS de coBraMent dUBtóS 490 deter. VaLor credi. oP. coMer. 3. altres deutors 440 deUtorS 470 HP, deUtora iV. inversions financeres a curt termini 566 diPÒSitS conStitUÏtS a cUrt terMini

2011 684,51 579,62 656,00 -76,38

Vi. Periodificacions a curt termini 485 inGreSSoS anticiPatS T O T A L PATRIMONI NET I PASSIU

18.951,04 19.851,04 19.851,04 15.393,97 16.644,77 3.244,30 1.212,77 -900,00 -900,00 43.118,40

42.433,89 21.646,85 4.433,33 4.433,33 4.433,33 7.791,67 -7.791,67 17.213,52 17.212,06 1,46 2.443,00 2.443,00 -6.000,00 -6.000,00

Vi. efectiu i altres actius líquids equivalents 572 BancS i inStitUcionS de crÈdit

24.344,04 24.344,04

80

43.767,10

104,89

V. Periodificacions a curt termini 480 deSPeSeS anticiPadeS

TOTAL ACTIU

24.167,36 24.167,36 67.934,46 67.934,46

B) PaSSiU no corrent ii. deutes a llarg termini 3. altres deutes a llarg termini

BALANÇ DE LA SITUACIÓ ACTIU

2011

43.118,40

81

RESUM DE COMPTES

COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS Període: de gener a desembre Comptes de pèrdues i guanys 1. import net de la xifra de negocis 705 PreStacionS de SerVeiS 5. altres ingressos d’explotació 747 aLtreS SUBVencionS, donacionS 6. despeses de personal 640 SoUS i SaLariS 642 SeGUretat SociaL a cÀrrec de L’aSSociació / eMPreSa 649 aLtreS deSPeSeS SociaLS 7. altres despeses d’explotació 621 LLoGUerS i cÀnonS 623 SerVeiS ProfeSSionaLS indeP. 626 SerVeiS BancariS i SiMiLarS 627 PUBLicitat, ProPaGanda Y reLa 629 aLtreS SerVeiS 634 aJUStoS neGatiUS en La iMPoSició.

650 PÈrd. crÈd. coMer. incoBraBLeS 694 PÈrd. deter. cred. oP. coMerciaLS 794 reVer. deter. cred. oP. coMerciaLS

132.319,99 132.319,99 6.125,96 6.125,96 -55.650,84 -37.509,84 -12.141,00 -6.000,00 -126.454,34 -2.465,23 -75.409,30 -996,23 -2.512,00 -28.397,17 -14.657,74 -1.750,00 -8.291,67 8.025,00

8. amortització d’immobilitzat 681 aMortitZació de L’iMMoBiLitZat

-176,17 -176,17

11. deteriorament i resultat per alineació d’immobilitzat 671 PÈrd. Proced. iMMoB. MateriaL

-642,53 -642,53

a) reSULtat d’eXPLotació 13. ingressos financers b) altres ingressos financers 769 aLtreS inGreSSoS financerS 14. despeses financeres 669 aLtreS deSPeSeS financereS B) reSULtat financer

-44.477,93 720,09 720,09 720,09 -104,40 -104,40 615,69

c) reSULtat aBanS d’iMPoStoS 19. impostos sobre beneficis 630 iMPoSt SoBre BeneficiS

-43.862,24 95,14 95,14

d) reSULtat de L’eXercici

-43.767,10

82

83

07//Relació d’empreses del CEEC

RELACIÓ D’EMPRESES DEL CEEC

EMPRESA

TIPUS DE SOCI

ÀREA D’ACTIVITAT

DADES DE CONTACTE

Àbac enginyers

emprenedor

Serveis enginyers

Unió, 46, 3r 1ª 08203 Sabadell

circutor

col·laborador

industrial equipaments i components elèctrics

Vial Sant Jordi, s/n 08232 Viladecavalls

abantia

col·laborador

industrial instal·lació construcció

astúries, 8-10 08830 Sant Boi de Llobregat

citcea-UPc

col·laborador

Serveis recerca

av. diagonal, 647, 2ª 08034 Barcelona

aBB

numerari

industrial elèctric

San romulado, 13 28037 Madrid

citelum ibérica, S.a.

col·laborador

Serveis Gestió integral enllumenat

ronda Universitat, núm. 16 08007 Barcelona

acieroid, S.a.

col·laborador

Serveis construcció

avda. Gran Via, 179 08908 L’Hospitalet de Llobregat

cofely

fundador

Serveis facilities Management

Plaça europa núm. 41-43, 12a 08908 l’Hospitalet de Llobregat

acm-tbk 2020, SL.

emprenedor

Serveis consultoria

cremat, 29, 2n 6a 08221 terrassa

col·legi oficial d’enginyers industrials de catalunya (coeic)

numerari

col·legi oficial

c/Via Laietana núm. 39 08003 Barcelona

agefred

numerari

industrial, Serveis instal·lació, facilities management

Bonsoms, 15-17 08028 Barcelona

comsa-emte

fundador

industrial, Serveis construcció i instal·lació, enginyeria

edifici numància, 1 c/Viritat, núm. 47, 10a 08014 Barcelona

alenta Medio ambiente, S.L.

emprenedor

Serveis consultoria

c/rosselló, 188, 4º d 08008 Barcelona

conau

col·laborador

alpiq energía españa, S.a.U.

col·laborador

Serveis energètic

c/ Balmes, núm. 89, 2n 2a 08008 Barcelona

industrial, Servei disseny, fabricació i comercialització de ventiladors

Polígon industrial Gelidense, nau 11a 08790 Gelida

col·laborador

Serveis energètic

c/ astúries, 8-10 08830 Barcelona

construcciones Solius, S.a.

col·laborador

Serveis construcció, edificació i obra civil

c/Sicília, núm. 93-97 08013 Barcelona

applus energy, S.L.

campus UaB apt. 156 ctra. facultat Medicina 08193 Bellaterra

cubic estudi d’enginyeria

emprenedor

Serveis enginyeria

numerari

indústria, serveis energètic, enginyeria

c/Portugal núm. 1, local 08027 Barcelona

daniel trisant Montal

emprenedor

col·laborador

c-155 Sabadell-Granollers, Km. 13,3 08185 Lliçà de Vall

c/Heura, núm. 27 17800 olot

arelsa

indústria equipaments elèctrics

Serveis Projectes geotèrmics

c/ Pau claris, núm. 97, 1r 2a 08009 Barcelona

col·laborador

col·laborador

Serveis enginyeria

delta dore

industrial control i automatismes

c/antoni Borja, 13, semi-soterrani, local 1 i 2 08191 rubí

asistencia técnica industrial S.a.e. (atiSae)

col·laborador

Serveis consultoria

ronda can fatjó, núm.13 (Parc tecnològic del Vallès) 08290 cerdanyola del Vallès

dexma Sensors, S.L.

emprenedor

industrial control i automatismes

technova Barcelona (planta 2), c/ Sant Joan de la Salle, 42 08022 Barcelona

auditorías e ingenierías, S.a.U (auding)

col·laborador

Serveis enginyeria i consultoria

av. Baix Llobregat, núm. 3-5 08970 Sant Joan despí

dset Solutions

emprenedor

aussie Ue, S.L.

emprenedor

Serveis enllumenat

Pl. d’espanya, núm. 14 08301 Mataró

Serveis Gestió energètica

Parc científic de la Universitat de Girona. ed. Jaume casademont. desp. 21 17003 Girona

Baxi calefacción

numerari

industrial equipaments HVac

c/ Salvador espriu, 9 08908 l’Hospitalet de Llobregat

e3ener enginyeria, S.L.

emprenedor

ronda de Sant Pere, s/n, Polígon industrial Les Verges 08215 Santpedor

Bosch termotecnia

col·laborador

industrial equipament, HVac, renovables

Serveis enginyeria i consultoria energètica

c/Hnos. García noblejas, núm. 19 28037 Madrid

e-controls

col·laborador

industrial control i automatismes

Murcia, 35-f 08830 Sant Boi de Llobregat

Bureau Veritas iberia, S.L.U.

col·laborador

Serveis certificació i auditories

Valportillo Primera núm. 22-24 (P.i.

La Granja) 28108 alcobendas

edenway, S.L.

emprenedor

Serveis consutloria en desenvolupament sostenible

c/ Sicília, núm. 212-214 entr. 3a 08013 Barcelona

c.M. Salvi, S.L.

col·laborador

Serveis enllumenat públic

ctra. Sabadell a Granollers Km. 12 Lliçà de Vall

efibau S.L.

col·laborador

Serveis consultoria

c/Balmes, núm. 191, 1r 3a 08006 Barcelona

cespa Gestión de residuos, S.a. (Grupo cespa)

col·laborador

Serveis Mediambientals i gestió i tractament de residus

av. catedral núm. 6-8, 1a 08002 Barcelona

efiener enginyeria, S.L.P.

empreneor

Serveis enginyeria

c/General Prim, núm. 3, 1r 4a 08940 cornellà de Llobregat

Gran Bretanya, 5 08700 igualada

efiner Servicios energeticos, S.L.

col·laborador

col·laborador

Serveis instal·ladora, mantenidora i enginyeria d’instal·lacions

Serveis Solucions energètiques

Paseo txingurri núm. 28-30 Lc 4 20017 donostia

endesa ingeniería, S.L.

fundador

industrial energètic

c/Llacuna núm. 166, 1r 1a 08018 Barcelona

alten obras

armengol enginyers, S.L.P.

cimelsa, S.L.

86

87

RELACIÓ D’EMPRESES DEL CEEC

enertika

col·laborador

Serveis consultoria, enginyeria

c/Llacuna núm. 162 08018 Barcelona

iberdrola

numerari

industrial energètic

c/cardenal Gardoqui, núm. 8 48008 Bilbao

icaen

fundador

administració pública foment energètic

av. diagonal, núm. 453 bis, àtic 08036 Barcelona

idoM

col·laborador

Serveis enginyeria, arquitectura i consultoria

c/Sabino de arana, núm. 34 bis 08028 Barcelona

idP ingeniería y arquitectura iberia, S.L.

col·laborador

Serveis enginyeria, medi ambient i arquitectura

av. francesc Macià, núm. 60, 3a 08208 Sabadell

enginyeria de Serveis, S.L. (ibinser)

col·laborador

Serveis enginyeria

Passeig de la Zona franca, núm.

83-95, 1r 08038 Barcelona

enginyeria i assessoria energètica, S.L.

col·laborador

Serveis enginyeria

c/ 11 de Setembre núm. 43 baixos 1a 08520 Les franqueses del Vallès

enginyeria i comercial termoenergètica, S.L.

emprenedor

Serveis consultoria

ramon turró, núm. 89 4t 4a 08005 Barcelona

indus

col·laborador

Via augusta, 4 08006 Barcelona

eoenergia, S.L.

emprenedor

Serveis consultoria estratègica sector energètic

c/comte Borrell, núm. 240, 2n 1a 08029 Barcelona

Serveis enginyeria, arquitectura i consultoria

initzia renovables, S.L.

col·laborador

industrial, serveis components, enginyeria

c/General Prim, núm. 3 1r 08940 Barcelona

equipos eficientes Gest. clima, S.L. (ecliman)

col·laborador

Serveis control del clima

can cabañes, 60-72 PLG Gran. Mon 08400 Granollers

innov. tecn. efc. S.L. (inteeSa)

col·laborador

industrial components d’i·luminació

c/Josep irla i Bosch, núm. 1 08029 Barcelona

espacio Solar

col·laborador

Serveis enginyeria i consultoria

inpal energía, S.L.U.

emprenedor

industrial tubs pre-aïllats i accessoris

c/París, núm. 71, 5è 1a 08029 Barcelona

c/Balmes, 18 1r 1a 08007 Barcelona

institut cerdà, fundació Privada

col·laborador

col·laborador

Serveis consultoria

Serveis consultoria

c/numància, núm. 185 4t 2a 08034 Barcelona

ferrovial Servicios, S.a.

numerari

Serveis edificis i instal·lacions

c/Príncipe de Vergara, núm. 135 28002 Madrid

institut de recerca en energia de catalunya (irec)

fundador

administració pública recerca

Jardins de les dones de negre, núm.

1 2a 08930 Sant adrià de Besòs

fundació b_tec

fundador

administració pública energia, aigua, Mobilitat

Jardins de les dones de negre núm.

1, 2a 08930 Sant adrià de Besòs

istem-copcisa industrial

fundador

indústria construcció

c/anglí, núm. 31 4t 2a 08017 Barceloa

av. Bases de Manresa, núm. 1 08242 Manresa

isuno energy S.L.n.e.

empreneor

numerari

Serveis recerca

Serveis consultoria, enginyeria

c/Pau claris, núm. 97 1r 2a 08009 Barcelona

Kromschroeder

fundador

col·laborador

Serveis centre tecnològic

Parc tecnològic del Vallès av. Universitat autònoma, 23 08290 cerdanyola del Vallès

industrial equipaments, components gas

c/Santa eulàlia, 213 08902 l’Hospitalet de Llobregat

fundació Privada i2cat

col·laborador

Serveis centre d’investigació i innovació

Gran capità, 2-4 08034 Barcelona

Lavola 1981, S.a.

col·laborador

Serveis consultoria, enginyeria, comunicació

avinguda de roma, 252-254 08560 Manlleu

Gas natural Soluciones

numerari

Serveis energia

Plaça del Gas, 1 08003 Barcelona

Leitat technological center

col·laborador

Serveis recerca

c/de la innovació, núm. 2 085225 terrassa

Gestión y optimización de Sistecol·laborador mas energéticos, S.L.

Serveis energia

av. diagonal núm. 586, 4t 1a 08021 Barcelona

MH industrias, S.L.U.

col·laborador

Serveis facilities management

av. roma, núm. 12 08290 cerdanyola del Vallès

GPo ingeniería, S.a.

col·laborador

Serveis consultoria, enginyeria, arquitectura

c/aragó núm. 390, 5a 08013 Barcelona

Mimaven eléctrica, S.a.

col·laborador

industria equipaments, components elèctrics

c/chopin, núm. 6-8 PLG can Jardí 08012 rubí

av. President companys, núm. 9 1a 08911 Badalona

Muntanya 96, S.L.

col·laborador

col·laborador

Gremi instal·lació

Serveis arquitectura i construcció

Muntanya, núm. 96, 2n 08026 Barcelona

c/casanova, núm. 150 08036 Barcelona

nissan ibérica, S.a.

numerari

col·laborador

industrial cablejat

industrial fabricant de cotxes

Juan Gris, núm. 2-8 08014 Barcelona

Grupotec Servicios de ingeniería, S.L.

col·laborador

Serveis arquitectura i enginyeria

c/Llull núm. 321 08019 Barcelona

normalización y Gestión técnica, S.L.

emprenedor

Serveis Serveis tècnics d’enginyeria oficina tècnica

cardenal reig, núm. 17 baixos 08028 Barcelona

Gt Sistemas de información, S.a.

col·laborador

Serveis enginyeria

Passeig de Garcia faria, 17 08005 Barcelona

emprenedor

Hitecsa aire acondicionado, S.L.U.

Masia torrents, 2 08800 Vilanova i la Geltrú

Serveis Manteniment, instal·lacions, eSe

treball, núm. 26 P i almeda 08940 cornellà de Llobregat

col·laborador

industrial equipament energètic

optima energy Management, S.L. Pamias

col·laborador

Serveis enginyeria

Montnegre, núm.14 - 16 baixos 08029 Barcelona

estudi ramon folch i associats, S.l.

fundació ctM centre tecnològic fundació Privada ascamm

Gremi d’instal·ladors Barcelonès i Maresme Grupo General cable Sistemas, S.a.

88

c/Violant d’Hongria reina d’aragó núm. 71 08028 Barcelona

89

RELACIÓ D’EMPRESES DEL CEEC

Petra inventum, S.L.

col·laborador

industrial equipaments renovables

c/amposta, núm. 14-18 2n 2a B 08174 Sant cugat del Vallès

PGi Grup

numerari

Serveis enginyeria

c/Galileu núm. 303 3a 08028 Barcelona

Productors forestals de la catalunya central, S.c.c.L.

emprenedor

Serveis Serveis energètics i producció d’estella forestal eficient

Passeig Gallifa, núm. 1 2a planta despatx 5 08250 Sant Joan de Vilatorrada

Proisotec enginyeria, S.L.P.

emprenedor

Serveis enginyeria

G (Pol. ind. Pont Xertmar) núm. 49 17844 cornellà del terri

reynaers alumiium, S.a.

col·laborador

Serveis distribució d’alumini i els seus derivats

c/Medes, núm. 1 (cantonada Menorca) 08192 Sant Quirze del Vallès

rSM Gassó

col·laborador

Serveis auditoria

c/teodor roviralta, núm. 9-11 08022 Barcelona

rubatec

col·laborador

Serveis instal·lació

doctor trueta, núm. 13 08005 Barcelona

S*concept, S.L.P.

numerari

Serveis consultoria, enginyeria, arquitectura

c/València nú. 207 3-2B 08007 Barcelona

Sabaté associats

col·laborador

Serveis arquitectura

Salicrú

fundador

Sauter ibérica

Schneider electric

Sece

Sedna enginyeering, S.L.P.

Sener, ingeniería y Sistemas, S.a.

Snelloptics

col·laborador

industrial components òptics

c/Prat de la riba, núm. 35 local 3 interior, 08222 terrassa

Sofos energia

col·laborador

Serveis instal·lacions elèctriques

Polígon ciM - els frares, Vial a, nau 5 25191 Lleida

Sogesa

col·laaborador

instal·lacions integrals

c/Potosí, núm. 20 08030 Barcelona

Soler energy Services, S.L.

col·laborador

Serveis empresa de serveis energètics

onze de Setembre núm. 10 a 08650 Sallent

Soler & Palau

fundador

industrial Maquinària

Llevant, núm. 4 Polígon industrial Llevant 08150 Parets del Vallès

Somfy españa, S.a.

col·laborador

equipaments (motors i automatismes)

P. dels ferrocarrils catalans, núm.

290 08940 cornellà de Llobregat

Stoeu

numerari

industrial façanes, interiors i formigó

c/Balmes, núm. 439 1r 1a 08022 Barcelona

Sud energies renovables, S.L.

col·laborador

industrial equipaments i components elèctrics

ramon Soler, núm. 2 entresòl B 08500 Vic

av. de la Serra, 100 08460 Palautordera

Serveis disseny, construcció i explotació de projectes er

Sun nest S.L.

col·laborador

industrial equipaments

c/Monistrolet, s/n 08241 Manresa

col·laborador

industrial, Serveis components HVac, facility management

Jacint Verdaguer, 34-38 08902 l’Hospitalet de Llobregat

telegestión integral de instalaciones técnicas, S.L. (WinteL)

emprenedor

Serveis enginyeria, regulació i control

c/Sierra de aloña, nº7 bajos 20014 San Sebastián

Bac de roda, 52, edifici a 08019 Barcelona

test tecnología de Sistemas, S.L.U.

col·laborador

fundador

industrial components elèctrics

Serveis enginyeria

c/Urgell núm. 240, 1a 08036 Barcelona

tondo energies, S.L.

emprenedor

Passeig Zona franca, núm. 142 08038 Barcelona

Serveis instal·lació sistemes energetics

Sot dels Pradals, núm. 30 08500 Vic

col·laborador

Serveis Manteniment i conservació d’enllumenat

Urbe Bcn

col·laborador

Serveis enginyeria

c/Bobinaora, núm. 1-5, 2n , local 22 08302 Mataró

c/diputació, núm. 251 5è 08007 Barcelona

emprenedor

Serveis enginyeria, instal·lacions

numerari

c/Provença núm. 392 08030 Barcelona

Urbis Ludex et causidicus, S.a.

(Urbicsa)

Serveis Manteniment i control d’installacions i consums

av. carrilet, núm. 3, 11a 08902 L’Hospitalet de Llobregat

col·laborador

Serveis enginyeria construcció i integració de sistemes

Xpresa Bioenergy, S.L.

col·laborador

Serveis consultoria i facilities management

c/ del Vall, núm. 67 1a 1a 08221 terrassa

Sensing&control Systems, S.L.

col·laborador

Serveis facilities management

c/d’aragó, núm. 208, 5è 1a 08011 Barcelona

Siemens

numerari

industrial elèctric

Luis Muntades núm. 5 08940 cornellà de Llobregat

Sige, Gestión informática, S.L.

col·laborador

Serveis enginyeria, consultoria de sistemes de monitorització i control

c/Llull, núm. 63-69 3r 5a 08005 Barcelona

Simon

fundador

industrial Material elèctric

c/diputación, núm. 390-392 08013 Barcelona

Sistemes avançats d’energia Solar tèrmica, S.c.c.L.

col·laborador

Serveis consultoria energètica

c/roger de Llúria, núm. 29 3r 3a 08009 Barcelona

Smart energy, S.L.

emprenedor

industrial disseny i producció de dispositius ee

c/Mallorca núm. 214, 6è 1a 08008 Barcelona

90

Pol. ind. Les Hortes del camí ral, Via Sergia, núm. 32, nau 1 08302 Mataró

91