La mare dels peixos (Arreplegada a Bèlgida)
Enric Valor Adaptació de Jordi Raül Verdú Iŀlustracions de Priscila Arándiga
Fa moltíssims anys vivia prop de Dénia un matrimoni que es deien Jaume i Jordina. Habitaven en una caseta que tenia al davant la platja i al darrere un bon tros de terra amb arbres fruiters. Posseïen també una gossa, una egua i una barca. Encara que la vida no els anava malament, no estaven contents del tot, perquè feia deu anys que eren casats i no havien tingut xiquets. Jaume havia somiat moltes voltes un fill que l’acompanyara a pescar i en un altre que l’ajudara a treballar els bancals. –Per què calfar-se el cap i fer-se il·lusions debades? No tenim fills i, pels anys que han passat, difícilment en tindrem –es resignava la muller. 4
Un dia del mes de gener que Jaume volia alçar-se ben de matí per anar a pescar al llarg de la costa de Xàbia, li va demanar a la seua dona que el despertara a les cinc del matí. Però quan Jordina provà de fer-ho s’estranyà: «Quant que li costa hui obrir els ulls!». «Ell no té mai tanta son!». –Què et passava, Jaume? –li va preguntar quan el va veure ja despert. –Calla, dona –somrigué el pescador–, que he tingut un somni més bo...! –Què has somiat? 5
–Jo anava en la barca i se m’aparegué una senyora molt blanca amb un vestit blanc. En un instant, tragué la vareta de les virtuts, tocà en l’aigua i aquesta començà a rebullir de peixos. «Tira la xarxa, Jaume», m’ordenà. Li vaig fer cas, i quan la vaig traure estava plena de peixets que, al caure dins la barca, es tornaven xiquets, molt boniquets. Estant en això, m’has despertat tu, refosca! I ni tan sols he pogut donar-li les gràcies a la senyora. Després que Jordina li preparà l’esmorzar, a la mitja hora ja estava navegant mar endins. Jaume es passà el matí pescant pel cap de Sant Martí, prop de la illeta del Portitxol, i la barca anava omplint-se de peixos. Després de passar pel cap de la Nau, cap a migdia, estava ja cansat de tant pescar. 6