1a edició: abril de 2018 La coŀlecció Primeres Rondalles d’Enric Valor compta amb l’assessorament literari de Vicent Brotons. © 2018, Enric Valor © 2018 Jordi Raül Verdú © 2018 Iŀlustracions Dani Cruz © 2018 Edicions del Bullent, SL c/ de la Taronja, 16 • 46210 Picanya 961 590 883 www.bullent.net • info@bullent.net Assessorament lingüístic: Vicent Cabanes, Joaquim Amorós, Maria Guasp ISBN: 978-84-9904-201-5 Dipòsit legal: V-560-2018
La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor, queden rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.
Esclafamuntanyes (Arreplegada a Benifallim)
Enric Valor Adaptació de Jordi Raül Verdú Iŀlustracions de Dani Cruz
Al maset de les Nou Soques de Penàguila van nàixer quatre germans. Al gran li deien Bartomeu, els dos mitjans eren Jaume i Pasqual, i el petit tenia per nom Joan, el més valent i de més noble cor. Els pares van morir quan ells encara eren xiquets. Així, tots solets els quatre se les van haver d’apanyar en aquelles terres tan aspres. Bé és cert que es van fer grandíssims i fortíssims, uns homenassos que feien goig de veure, i també por. Ja tots passats de la vintena, en una nit d’hivern llarg i nevador, al racó del foc, tingueren la conversa següent: –Açò s’ha acabat, xiquets –va anunciar Bartomeu–. Estem blaus de fam i morats de fred. De hui en avant, anirem pels pobles i masos i informarem la gent dels nous oficis que tindrem. Tu, Joan, que tens els braços tan forts i que ascles una penya d’una maçada, et dedicaràs a aplanar pujols i a reomplir barrancs. Et diràs, Esclafamuntanyes. –I jo què faré? –demanà Pasqual. –Tu, arrancaràs pins, carrasques, coscolles..., per fer bancals, i el teu nom serà Arrancapins. –I a mi què em feu? –va preguntar Jaume, que tot i estar ben tallat, al costat dels germans resultava escarransit. 4
–Tu no pots fer faenes de força –li respongué el germà gran, amb un cert menyspreu–. Per tant, et guanyaràs la vida amb un rasclet, arreplegant la llana que es deixen les ovelles enganxada pels arbustos i matolls. T’anomenaràs Plegallana. –I tu, Bartomeu, quina faena et reserves? –s’interessaren els altres germans. –Jo, com tinc el pèl de barba tan llarg i abundós, i les cames tan llargues i fortes, em dedicaré a passar la gent de part a part del riu, com si fóra un pont. I em diré Passaponts. 5
Com que el germà major tenia molta autoritat, així va ser acordat, i quan va vindre el bon temps, van eixir els quatre germans a guanyar-se la vida pel món, cadascú amb la seua professió. Ja portaven un any fent dinerets, i estaven contents amb la vida que duien. Havien recorregut serres i barrancs quan pegaren pels Polops cap al terme de Banyeres. Menjaven de la caça que agafaven diàriament, i cantaven mentre caminaven, fent tremolar els arbres i escarotant tothom que sentia les seues veuasses. Però una vesprada perderen la senda i es ficaren per un bosc que els va dur a l’abandonat castell de la Torre Vella, on la gent no s’hi acostava per les coses misterioses que hi passaven. Quan arribaren prop de la porta, els barrà el pas el vall ple d’aigua, però s’hi trobaren el pont llevadís mig alçat, que Passaponts creuà d’una gran passa, amb els seus tres germans penjats de la seua forta barba. Toc-toc! I, toc-toc! –començaren a tocar, primer uns i després altres, fins que Esclafamuntanyes, amb la seua massa, va aconseguir rebentar el pany, cosa que despertà l’enveja dels seus germans. –Cal que tanquem la porta –va suggerir Arrancapins–. Duem molts diners, no siga cosa que ens els roben mentre estem dormint. 6
7