ISBN 978-84-9904-163-6
9
788499 041636
El El jugador jugador de de Petrer Petrer
El jugador de Petrer. En el carrer Major de Petrer vivia, en una casa gran, un home fadrí, que li deien don Pere Mestre. Tenia el vici de jugar-se els diners i, com sol passar-los a tots els jugadors del món, a la llarga acabava perdent. –Si em fera ric altra volta, donaria la meua ànima al dimoni! – digué en aquells temps on hi havia dimonis que visitaven a tot aquell que s’encomanava a ells...
llista i novel·lista, especialment reconegut per les Rondalles Valencianes, una part essencial de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria coŀlectiva. Enric Valor les va posar per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables. És investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, de Castelló i d'Alacant.
Jordi Raül Verdú (Alcoi, 1960) és mestre, contacontes i animador lector. Compilador de rondalles, n’ha publicat vora d’un centenar i és autor d’una quarantena de llibres de literatura infantil. L’any 2010 el periòdic Ciudad li otorgà el premi CAM Medi Ambient.
El jugador de Petrer
Enric Valor, (Castalla, 1911 - València, 2000) gramàtic, lexicòleg, ronda-
Priscila Arándiga És mestra i animadora sociocultural, sempre envoltada d’imaginació infantil. Junt a la seva necessitat de dibuixar, ha nascut la seva passió pels llibres per a menuts i s´ha especialitzat en estudis d'il·lustració. Títols publicats: 1. L’albarder de Cocentaina 2. I queixalets, també! / El dimoni fumador 3. El príncep desmemoriat 4. Història d’un mig pollastre
5. El Gegant del Romaní 6. La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda 7. El rei Astoret 8. El jugador de Petrer
Adaptació de Jordi Raül Verdú Iŀlustracions de Priscila Arándiga
1a edició: abril de 2016 La col·lecció Primeres Rondalles d’Enric Valor compta amb l’assessorament literari de Vicent Brotons. © 2016, Enric Valor © 2016, Jordi Raül Verdú © 2016, Iŀlustracions Priscila Arándiga © 2016 Edicions del Bullent, SL c/ de la Taronja, 16 • 46210 Picanya 961 590 883 www.bullent.net • info@bullent.net Assessorament lingüístic: Vicent Cabanes, Joaquim Amorós, Maria Guasp Servei d’impressió: Vimar ISBN: 978-84-9904-183-4 Dipòsit legal: V-830-2016
La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor, queden rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.
El jugador de Petrer (Arreplegada a Castalla)
Enric Valor Adaptació de Jordi Raül Verdú Iŀlustracions de Priscila Arándiga
Açò va passar en el pintoresc poble de Petrer, que es troba als peus de les muntanyes del Cavall i de la Cilla, en aquells temps on hi havia dimonis que visitaven a tot aquell que s’encomanava a ells. En el carrer Major de Petrer vivia, en una casa gran, un home fadrí, d’una quarantena d’anys, que li deien don Pere Mestre. Aquest senyor tenia una bona colla d’amics, molt donats a divertir-se. Feien serenates a les xiques fadrines més belles, i organitzaven soparots en el luxós menjador de sa casa, i es retiraven a altes hores de la nit. 4
Don Pere també tenia un altre vici: el de jugar-se els diners i, com sol passar-los a tots els jugadors del món, a la llarga acabava perdent, perquè la bossa del jugador no té lligador. Des que va fer els quaranta anys, el vici del joc anava en augment. Ja no feia tanta serenata ni soparots, tot era joc, joc! Tant va ser així, que va perdre tot el que tenia, i només li va quedar la casa del carrer Major com a única propietat. 5
Una nit plujosa del mes d’octubre, en què don Pere estava en sa casa amanint-se una miserable menjuga, impacient i ple de desfici, es va dir: “Ah, si jo poguera jugar..., ara que he pensat i repensat tant i tant en una magnífica combinació de cartes...! Estic ben cert que recuperaria tot el que he perdut”. –Però no tinc un clau! –va bramar en veu alta–. Maledicció! En acabant de sopar, es va quedar molt de temps pensarós. Fora, l’oratge tronava, plovia, granissava i feia un vent espantós. 6
Per fi, es va dir: “Anem a gitar-nos”. I anant cap a la seua cambra a dormir, li va pegar per mirar-se en un espill polsós que tenia penjat en un corredor. S’adonà del seu aspecte horrorós, i es quedà tot tremolós de veure la seua lletja figura. –Com m’he vist i com em veig! –digué molt amargat–. Cal que em faça ric, com siga! De sobte, una idea esgarrifosa va creuar el seu cervell. –Si em fera ric una altra volta, donaria la meua ànima al dimoni! 7