Agnès Vidal
Fem safareig Un passeig pels llavadors del País Valencià
Aquesta obra ha estat guanyadora del 17é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.
Formaven el jurat: Josep V. Aguilar, Pilar Payá, Jaume Buigues i Vila, Núria Sendra i Clara Pérez.
Responsable d’edició: Núria Sendra 1a edició: febrer de 2016 © 2016 Agnès Vidal i Vicedo © 2016 Edicions del Bullent, SL C/ de la Taronja, 16 • 46210 Picanya 961 590 883 www.bullent.net • info@bullent.net Disseny: Miquel Mollà Assessorament lingüístic: Àlvar Vanyó, Maria Guasp Servei d’impressió: Guada Impressors ISBN: 978-84-9904-174-2 Dipòsit legal: V-34-2016
La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor, queden rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.
Al meus fills Joel i Arnau, protagonistes del meu llibre particular. A totes les persones que m’han acompanyat en aquest llarg passeig pels llavadors del PaĂs ValenciĂ .
7
Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, camussa, sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra i sabó en pols, blauet, netol, galleda. Cossi, cubell, i picamatalassos, esponja, pala de plegar escombraries, gibrell i cendra, salfumant, capçanes. Surt el guerrer vers el camp de batalla. Maria-Mercè Marçal, Cau de llunes
16
ELS CAMINS DE L’AIGUA Aquesta és una invitació a fer un salt en el temps. Anys enrere no hi havia electricitat, ni clavegueram ni aigua corrent. Quan era nit fosca calia anar amb el cresol a la mà, les neveres s’alimentaven amb barres de gel per a funcionar, moltes cases encara no disposaven de latrines i les fonts municipals tampoc no tenien garanties sanitàries. Per tal d’assegurar un ús racional de l’aigua, hi havia establert un rigorós ordre de prioritats: primer havia de satisfer el consum humà i dels animals, després servia per a la neteja i, en darrer lloc, per al reg. Només si hi havia excedents s’aprofitava com a element impulsor de mecanismes industrials que ajudaren a moure les moles dels molins fariners d’aigua, per tal de moldre el gra, o les del batan de maces dels molins drapers. D’altra banda, i tant per a la higiene personal com per a donar a beure al bestiam, s’acostumava a fer servir la de pou, que recollia les aigües pluvials.
17
Llavador de Calp. Font: Fernando Sendra
Quan una família necessitava aigua, havia de carregar amb el cànter fins a la font, tot i que, si en volia a domicili, sempre podia recórrer a l’aiguader, que li’n portava a cavall d’animal. De fet, el seu ofici era anar cada dia a la font per omplir les gerres d’aigua i, a continuació, oferir-la pels pobles. En el cas concret de Calp, la figura de l’aiguader, capbussant-se en carro o a cavall pels carrers oferint aigua als veïns, va anar desapareixent de la memòria col·lectiva a partir de 1963, a mesura que les cases anaren disposant d’aigua corrent i va augmentar considerablement la població. Als afores d’aquest municipi hi ha la Font, un racó que encara avui en conserva el llavador i la caseta on vivien les persones que se n’encarregaven. Aquestes cobraven a les usuàries entre vint-i-cinc i cinquanta cèntims el
18
Font i llavador públic de Sagra.
rentat de la roba, així com cinc cèntims per cada dos cànters d’aigua. Una visita al petit poble de Sagra ens permet comprovar que el veïnat s’estima la plaça, on es troba la font i el llavador, precisament perquè és la zona humida del poble. Hi ha anys que la font xorra també en estiu, però enguany s’ha assecat amb la calor. Tornarà a brollar a la tardor, amb l’arribada de les pluges; però, perquè aquest espectacle siga possible, abans hauran de caure entre dos-cents i tres-cents litres. Assolit el cabal suficient, una gran explosió d’aigua esclatarà en la seua màxima potència i ressonarà amb un volum aproximat de cinquanta litres per minut.
19
El tio Pasqual era capaç de portar fins sis cànters de la font a casa: dos en cada braç i dos més que els portava penjant de cordes. És molt de pes, si tenim en compte que en cadascun cabien entre deu i dotze litres! Preferia anar carregat que haver de preparar la burra. Amb el temps que havia de dedicar a posar a punt l’animal, ja tenia els Llavador de Sogorb. Font: Fernando Sencànters plens a casa. dra. La vida d’abans era tan diferent! Ara ens tallen l’aigua durant una hora i ja no sabem què fer!… (Juan Femenia, Sagra)
El curs de l’aigua es dóna cita en els aqüífers, brolla per les fonts i els pous, continua pels rius, corre per les séquies i descansa en les basses de reg abans d’anar a parar als abeuradors i als llavadors. El llarg camí que segueix, reflecteix la importància del seu aprofitament en una cultura eminentment agrícola que abans li atorgava un valor superior al que se li dóna en el present. Al País Valencià, tenim un gran nombre de fonts que inunden els pobles de vida. Sense anar gaire lluny, si visitem la
20
font dels vint-i-cinc dolls de Xàtiva, la dels cinquanta de Sogorb o l’emblemàtica dels dos-cents vint-i-un dolls de Polop, comprovarem que l’aigua també esdevé reclam dels infants que hi van a berenar.
Dones pouant aigua de la font. Font: Grup d’Estudis Patrimoni de Costur.
L’aigua era un bé preuat i escàs. No n’hi havia molta. De vegades no corria i es feia un solatge en la bassa del llavador que fins i tot feia olor. (Senyora Glòria, Benimaurell)
Tampoc no teníem ni aigua. Teníem una font en la porta, baix del poble, i una altra a dalt, amb això ens abastíem. Aleshores plovia més, nevava més i hi havia més aigua. En qualsevol cas, misèries. Perquè et faces una idea, amb aquells cànters anaven les dones a les fonts a buscar aigua… mira quina abundància d’aigua! I, per a llavar, hi havia llavadors també per a les dones i allí anaven a llavar, però amb misèries d’aigua. (Extracte d’un testimoni de la Pobla de Sant Miquel. Museu de la paraula. Arxiu de la Memòria Oral Valenciana. Museu Valencià d’Etnologia. Diputació de València.)
157
ÍNDEX Pròleg..................................................................................................9 Fonts documentals .......................................................................... 12 Els camins de l’aigua ....................................................................... 16 Draps bruts ....................................................................................... 21 La roba dels malalts ........................................................................ 25 Els llavadors .................................................................................... 35 Manual d’instruccions.................................................................... 49 Productes de neteja ........................................................................ 61 Altres usos del llavador ................................................................. 75 En clau de dona ............................................................................... 79
158
Un guirigall d’històries ................................................................. 90 Agulles a les mans .......................................................................... 102 Llavar al riu.................................................................................... 112 Llavar a casa ................................................................................... 119 A mà o a màquina ............................................................................ 123 Present i futur dels llavadors ..................................................... 128 Els llavadors en la literatura...................................................... 137 Una de por ...................................................................................... 145 Dites populars i refranys .............................................................. 149 Bibliografia .................................................................................... 153