Joan-Ratot La rabosa i el corb (Arreplegades a Castalla)
Enric Valor Adaptació de Jordi Raül Verdú Iŀlustracions de Priscila Arándiga
JOAN-RATOT (Arreplegada a Castalla)
Allà en la més remota antiguitat, quan encara parlaven els animals, les plantes i les aigües, hi havia un ratolí a qui li deien Joan-Ratot. Aquest ratolí i la seua dona, la rateta Torna-per-més, vivien en una caseta molt bonica i alegre del cabeç de Penadesa, a la serra de Castalla. Per davant passava el camí que pujava a l’alta serra, i a cent braces hi havia la Font amb l’aigua més bona de tota la foia. A la vora de la font, tenien la figuera més grossa i preciosa de tot el terme. És a dir, que sols amb el lloc que havien triat per a viure, el matrimoni tenia un fort motiu de felicitat. 4
Un matí van oir que havia arribat al mercat el millor saladurer de la Vila. La Rateta va dir de seguida: –Me’n vaig, Joan-Ratot. No tenim ni bacallà ni bonítol, i ja saps que ens agraden molt. Vés alerta amb l’olla, que està al foc. –Sí, però, abans d’anar-te’n, digues-me si hi has ficat els trossos d’orella de porc i les penques que vaig dur ahir. –Clar que els hi he ficat! La Rateta ja estava anant-se’n. 5