1a edició: abril de 2016 La col·lecció Primeres Rondalles d’Enric Valor compta amb l’assessorament literari de Vicent Brotons. © 2016, Enric Valor © 2016, Jordi Raül Verdú © 2016, Iŀlustracions Antoni Laveda © 2016 Edicions del Bullent, SL C/ de la Taronja, 16 • 46210 Picanya 961 590 883 www.bullent.net • info@bullent.net Assessorament lingüístic: Vicent Cabanes, Joaquim Amorós, Maria Guasp Servei d’impressió: Vimar ISBN: 978-84-9904-181-0 Dipòsit legal: V-828-2016
La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor, queden rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.
La crida de la rabosa (Arreplegada a Penàguila)
Comencilda, Secundina i Acabilda (Arreplegada a Castalla)
Enric Valor
Adaptació de Jordi Raül Verdú Iŀlustracions d’Antoni Laveda
LA CRIDA DE LA RABOSA (Arreplegada a Penàguila)
Això va anar i era un gat, molt sabut, que cada nit passejava per la vora d’un mas. Una volta era nit fosca; el cel estava tapat de núvols i amenaçava. –Quina nit més bona! –es deia el gat, alhora que s’esmolava les ungles en una soca. És veritat, s’acostava el millor temps, negre i misteriós, per a les seues aventures secretes. Però, tot i així, no se’n refiava perquè a mitja nit era quan solia baixar la rabosa, la seua enemiga, la que menja tant de gat com ell menjava ratolins. Així que rondava per la vora del mas tot satisfet, però amb una orella tesa. 4
I... ja s’ho deia ell! De sobte, va sentir la fressa d’unes petjades cauteloses i ràpides. Entre la foscor, va veure relluir dos estels arran de terra que avançaven cap a ell. La rabosa se li’n venia al damunt! Calia córrer per buscar la salvació, que sabia que podia trobar-la si arribava a un gran ametler que hi havia a la punta de l’era. Començà a fugir cap a l’arbre salvador, quan va sentir que el cridava, massa prop i tot, la maleïda rabosa. –Espera’t, gat, espera’t! Però el gat, corrent a esclatacor, encara va gosar a exclamar: –Tinc pressa, rabosa! –Espera’t, no sigues poregós, que t’he de dir una gran cosa –va prosseguir ella, mentre l’acaçava. Quan el gat va arribar a la soca de l’ametler, cap amunt! Es va enfilar al cimal més alt de l’arbre. 5