A ciutat –La primera, com sempre! –Tània va fer una ullada impacient al seu voltant. Cafés, botigues de disseny, agències de viatge, sabateries i gent anònima. Ben mirat, en el fons, la presència d’alguna de les companyes tampoc no li haguera agradat. Havien quedat a l’hora en punt i ella, atesa la seua hiperpuntualitat, s’hi havia avançat un quart, i encara era poc! No podia ser d’altra manera. L’aparador de la botiga era ple de botes de muntanya i roba esportiva. També alguna cantimplora i ulleres de natació. Tània s’hi va distraure una estona, va tornar a consultar l’hora –deu minuts encara! Això són sis-cents segons...– i va contemplar el cap del carrer amb el campanar barroc. El cel projectava sobre la pedra una llum clara, hivernal. –Hola! –Erik va saludar-la. –Ei, d’on ixes tu? –No l’havia vist arribar. Una moto va forçar el motor amb un fum blanc que va embrutar l’aire i esclafits de llanderola. 9