Tast formiga

Títol Quin enrenou al formiguer!

Mercé Autor Viana Il·lustracions Il·lustracionsdedeNoèlia Il·lustrador Conca

Aquest naixement és un esdeveniment

Q

uin enrenou s’havia muntat al formiguer! Els crits se sentien d’ací i d’allà de les galeries.

–Com és possible? –deia Qüestionissa, una de les formigues nodrissa.

–En el temps que tinc aquesta responsabilitat, ni mai, ni jamai, no havia passat una cosa tan terrible a la colònia! –afirmava una altra formiga amb altivesa.

–I dius bé, Remotíssima, i dius molt bé, que jo fa gairebé tant de temps que hi sóc

5

com tu i en ma vida he tingut una visió tan lamentable –assegurava la nodrissa Corissa.

–I desconcertant! –afegia la formiga Fatiga, una altra nodrissa molt velleta.

–I espaterrant! –deia una altra.

–Jo encara no m’ho crec... però si les hem cuidades a totes per igual! –exclamava Cristall amb els ulls brillants.

–Doncs alguna cosa ha passat i no ens n’hem adonat –afirmava Placidina, una mica alterada.

–Ai! Senyor de les formigues bones, açò és un horror! –exclamava Espantadissa mirant una formigueta acabada de nàixer.

–O dos! –va dir Augmentina.

–O més! –va afegir Tremebunda, que no volia ser menys.

Remotíssima, que era una formiga a qui no agradava perdre el temps, digué amb autoritat: –Companyes, ja hi ha prou d’aquest color, que només amb lamentacions no arribem a

6

cap lloc. Ara ens toca decidir què hem de fer.

–I què podem fer, Remotíssima? Perquè comunicar-ho a la reina Posamés, ni pensarho! Recordeu que ha sigut la seua primera posta i un succés com aquest podria tenir greus conseqüències –contestà la nodrissa Corissa carregada de raó.

–Creieu que l’obligarien a deixar el tron?

–va preguntar Mirina, una nodrissa molt grassoneta.

La resta de formigues feren cara de preocupació i li contestaren amb dubitació: –Tant com això...

–Pensant-ho bé, no ho crec ni possible –afegí Cristall amb els ulls menys brillants–.

En aquesta posta, no han eixit formigues alades, per tant no tenim princeses que la puguen reemplaçar en el cas de...

I les formigues nodrisses continuaren dient la seua: –Estic segura que això no seria cap impediment. L’AFI (Associació de Formigues

8

Importants) demanaria immediatament a la reina mare que la substituís fins que nasqués una altra princesa.

–Bah! No crec que la reina mare hi acceptés. Al cap i a la fi va abdicar a favor de la seua filla per dedicar-se només a l’estudi...

–Sí, sí, però si l’AFI s’encabota... Totes sabem com són d’intransigents...

–Deixem-nos de suposicions i complim amb la nostra obligació.

–Sí, tens raó.

–És veritat.

–Anem a veure la reina.

–Anem-hi aviat.

–Un moment! –exclamà Remotíssima amb força–. És que us heu tornat boges? No podem anar totes i deixar a soles les nadonetes ni tampoc les nimfes que falten per despertar!

I la nodrissa Remotíssima, que semblava tenir autoritat sobre les altres, va ordenar que es quedessen a la gran sala de naixements les nodrisses més joves. Aquestes van abaixar el cap, resignades.

9