El Mondúver a un tir de pedra Tast

El Tossal de la Caldereta, a l’esquerra, i el tossal del Tramús, a la dreta, des del mirador de la Caldereta.

26 La Caldereta

Petjades paleolítiques al món ancestral La inclement i eixuta solana del Mondúver, arrupida per l’exemple més genuí d’un esponerós bosquetó Temps: 2h 20’ mediterrani, d’esclarissades pinedes centenàries, gegantins margallons i grates motades de carrasca, es Desnivell: 498 m troba solcada per un descansat camí per a assaborir, de Tipus: Circular molt bon visitar, de profitoses retrobades i d’aplecs pensats i fets, regal per a tota la família, per a l’agosarat SL-79 diumenger i per a l’aguerrit muntanyenc, escola de debutants en l’apassionant plaer de trescar sense reptes, primordial accés per a l’encuriosit caminant i per a l’amant de l’arbratge i de les raconades dignes d’elogi; a les envistes del soberg i tibat cimall s’alça la catedral del solutrià, la cova del Parpalló, un temple de pelegrinatge tribal únic al món, santuari prehistòric dels primers homes i bressol del major conjunt, si fa no fa 20.000 anys, d’art moble paleolític d’Europa.

Distància: 7.470 m

316

La feréstega solana del Mondúver.

25

Al capdamunt de la carretera de Barx, remuntada la capçalera llevantina de la fossa de la Caldereta, a dessota de la fulgurant solana del Mondúver i fregant els purs faldars del punxegut Tramús, tot just en assolir la cota més elevada, delineada pel Collado dels Mollons (384 m), s’obri per tramuntana una tova i assolellada esplanada de didàctics jardins autòctons i d’impagables balconades, d’irreals trencs d’alba i d’insòlits crepuscles, ben senyorejada per l’edifici del centre d’interpretació del Paratge Natural Municipal Parpalló-Borrell; una raconada protegida que ben es mereix la fama com l’afluència. Ponent amunt, giragonsa una groguenca pista forestal que profana el bell paratge de la Caldereta, resta dels camins d’una de les cancel·lades urbanitzacions de les èpoques de l’opulència i el disbarat que pretenien formigonar el que els veïns anomenaven burlescament Drova York i Barxidorm. Margallons singulars, una majestàtica caiguda vertical a plom on s’arrimen els falcons, copats garrofers, roures i carrasques, i un esbalaïdor mirador d’enamoradissos esguards al Montgó condueixen, no sense abans tombar per una fugissera senda, fins a la domesticada i closa fonteta del Parpalló, la primera canalització d’aigua potable de quan la Drova no era més que un caseriu esguitat pel casalot, l’ermiteta i els corrals, l’almàssera, les basses, els riuraus escampats i una vella i inconnexa sendiua que hi pujava pel recolze següent, cisellada per on hui s’enlaira el carrer Parpalló, i per on un bon dia a les primeries de

317

Centre ParpallóBorrell

1.000

2

25’ 2.000

1.640 m

Coll de la Rafaela

0

15’

1.210 m

Cova del Parpalló

0

1

3 3.000

1.980 m

40’ 4.000

Font del Garrofer

4 5.000

60’

4.560 m

6.000

Centre ParpallóBorrell

5

7.000

200 400 600 800

Plaqueta amb arboriforme pintat, Magdalenià superior. Foto: SIP.

Lluís Pericot a la boca de la cova del Parpalló, anys trenPlaqueta amb gravat de cérvola, Solu- ta. Foto: SIP (servei d’investigació prehistòrica), Museu de trià mitjà. Foto: SIP. Prehistòria de València.

l’estiu del 1930, amb pas assossegat, trescaven Salvadoret, Juanito i Llàzer,145 una colla de drovers, una altra d’experimentats atzenetins i un panxut homenot amb un capell al cap, dit Lluís Pericot, camí d’un aïllat penyot on l’intendent Mompó estendria els estris per a preparar l’arròs del migdia. Al pur cor d’aquell aspre turonet, solcat de dalt a baix per una estreta esquerda que Estellés qualificaria encertadament d’esgarrany sexual, i embellida al capdamunt per nius d’oronetes de ribera o parpallons (Riparia riparia), el més primerenc pardalet de la primavera, s’obria una estreta cova, parcialment closa per un mur i utilitzada durant dècades com a corral de ramats de cabres blanques. Els pastors, que hi arreplegaven sílex o pedres de foc per a l’encenedor, recollien amb cabassos el fem del folc, preuat fertilitzant per als horts, i arrossegaven sense miraments terra i ossos que romanen a dia de hui soterrats als bancals, però també les pedres, on hom no veuria més que ratlles i esquinços, d’on sorgirien, després d’un instruït colp d’ull 145

Mora, I. (1988).

319

La cova del ParpallĂł. Al fons, la solana del MondĂşver.

He caminat dies i nits clarianes, cavernes, clavegueres, prats i runars, barrancs, riberes, argelagues.

Només per un instant de llum suspès a dos mil metres d’altitud. Per veure’m cara a cara amb els ossos d’aquells pins –el costellam d’argent de la muntanya– i ser en el seu no-res.

Genciana que s’alimenta d’intempèrie.

Per alenar la certesa que som allò que fou, allò que torna a ser mentre s’ho va engolint, en silenci incessant, la terra.

Maria Josep Escrivà

A la dreta, la cova del Parpalló. Al fons, l’Aldaia.

27

de l’arqueòleg i prehistoriador Pericot, gravats de plantes, cérvols i cavalls. Aquell dia, que qualificaria de «capital a la història dels descobriments prehistòrics d’Espanya», assoliria, després de dues campanyes i a uns quatre metres de profunditat, les primerenques capes del solutrià; encara restava molt per rascar a la cova del Parpalló (455 m) fins a extraure el conjunt d’art paleolític mobiliari, ordenat geològicament, més important del món. Més de 6.000 plaquetes gravades amb signes, cérvols, cavalls o cabres, els traços incipients de 600 generacions d’un reduït grup humà present al massís des de feia uns 25.000 anys,146 esdevindrien clau per a definir l’evolució de l’home, de les idees i de l’art al Paleolític Superior, entre el gravetià (23.000 anys) i el magdalenià (10.500 anys). 147 Parpalló, catedral paleolítica, santuari ancestral i temple solar il·luminat als equinoccis pel fecundador sol;148 Parpalló de cérvols, urs i cavalls, de llops i linxs; Parpalló, de remors d’escenes de caça i de recol·lecció; Parpalló, de neu i de fred, d’aixarals impenetrables, de sabines i pins negres.

146

A la propera cova de les Malladetes es trobaria el fòssil més antic d’Homo sapiens de la península.

147

Miret, C. (2015).

Segons investigadors com l’arqueoastrònom César Esteban, el catedràtic d’arqueologia Joan Emili Aura o l’egiptòleg José Lull al treball «The equinoctial solar alignment at Cova del Parpalló», Parpalló esdevindria el temple solar més antic de la humanitat.

148

322