PRIMERA PART
Les aigües de Caldea Abdallà Manona
N
otà clar el final dels seus dies i el consultà a les pedres deixades caure en un recipient d’argent, entre sang d’ocell i plomes de corb negre. Entengué que en unes quantes llunes la vida se li esllanguiria. Exactament quan Selene mudara en una tallada fina de meló d’Alger minvada de lluna. La nit que va veure el seu destí escrit entre apòzemes i ungüents, entre fermalls de coure i estris d’alquimista, Abdallà Manona entengué que havia de complir una promesa amb el dimoni. Per això, poques nits després caminà sense equipatge cap als recòndits llogarets, cap a les llomes solitàries del seu jurament, cap al desert de la seua promesa negra. S’acostà més i més, cansadament, cap al lloc on reposava des de feia tantes dècades el conjur que sembrà entre la terra i les herbes. Un secret guardat quan encara era jove i buscava una ciència oculta. –He vingut a complir el meu pacte! En deixar anar aquell crit de veu cansada un llamp es dibuixà al cel i la terra es mogué furiosa. Una pluja fina cobrí la silueta corbada, exhausta de nou dècades de vida farcida de maldat. De sobte vingué una brisa calenta i 11