1a edició: abril de 2015 © 2015, Enric Valor © 2015, Jordi Raül Verdú © 2015, Iŀlustracions Esperança Martínez © 2015 Edicions del Bullent, SL C/ de la Taronja, 16 • 46210 Picanya 961 590 883 www.bullent.net • info@bullent.net Assessorament lingüístic: Vicent Cabanes, Joaquim Amorós, Maria Guasp Servei d’impressió: Romeu Imprenta ISBN: 978-84-9904-162-9 Dipòsit legal: V-842-2015
La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor, queden rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.
I queixalets, també! El dimoni fumador (Arreplegades a Penàguila)
Enric Valor Adaptació de Jordi Raül Verdú Iŀlustracions d’Esperança Martínez
I QUEIXALETS TAMBÉ!
Això va anar i era un cas gros i espantós que va passar a Penàguila, un bell racó del món envoltat de majestuoses muntanyes on a l’hivern hi sol nevar. Un poble ben bonic, vorejat d’oms gegantins i frondosos, als peus dels quals hi ha una font abundantíssima, amb més de vint canonets de bronze per on raja l’aigua i a tocar, un llavador on les dones van a rentar la roba. 4
De dia, hi ha rastres de dones llavant, però a les nits, especialment quan s’acosta la tardor, la soledat i el misteri s’apoderen del llavador. La remor de l’aigua i el brogit del vent en els oms contribueixen a recrear una atmosfera misteriosa. –No aneu de nit a llavar a la font! Oblideu-vos de fer la bugada quan és ja fosc –aconsellen les mares a les filles. 5
EL DIMONI FUMADOR
A Penàguila hi ha un vell camí romà envoltat de grans pins que puja des del poble fins a la part de dalt. És conegut com la Travessa, un lloc trist i solitari des d’on es divisa la vila i els seus voltants. Una vesprada de tardor, pujava per aquell camí de ferradura l’oncle Porra, un home d’una quarantena d’anys, animós i de bon humor. El seu malnom el devia al nas prominent que tenia i que li donava molta personalitat. Bon home també ho era però tenia molt arrelats dos vicis: la passió per la cacera i que bevia vi sense control, sobretot els dissabtes. Açò últim va ser la causa del disgust que va tenir aquella vesprada vora la crestallera del Castell. 16
17