CÀMPING DIGITAL Associació de Càmpings de Girona B o n a s t r u c d e P o r t a , 1 5. 1 7 0 0 2 G i r o n a. Tel. 9 7 2. 2 1 5. 5 3 4
www.campingsingirona.com
Nº 43.
Març 2014
S U M A R I 2. Racó d’opinió 3. “Campings Experience” al SITC 4. Clients amb mal comportament 6. Consell de Montserrat Peñarroya 8. Dades de viatgers visitants. 10. Cercar-los o fidelitzar-los?
NOTÍCIES DEL SECTOR
10. Notícies del sector 12. Properes fires
Racó d’opinió Tornem a l’ inici d’una nova temporada. Tornem a la incertesa dels darrers anys. Temporades on les reserves cada vegada tarden més en arribar i amb durades més reduïdes. El comportament de les reserves del client nacional s’ha instaurat en el client europeu. Tot i que disposem de sistemes de control, anàlisi i comparació de les reserves, estem immersos i depenem de les reserves d'última hora. Països immensament campistes que passen per “crisis” econòmiques. Països que descentralitzen les vacances. Turistes que es queden en el seu país. Mercats emergents que han entrat en conflictes interns. Països en guerra. La crisis interna del nostre entorn.
Tenim molts variables per analitzar i comparar amb el comportament dels nostres clients en els darrers anys. Ens podem fer preguntes de cóm ens hauria anat si Egipte no hagués entrat en conflicte o si ens haurien restat turistes països com Turquia, Israel, Síria, Mali... Quants? Cal pensar en positiu. Estem fent les coses ben fetes. Hem recuperat un mercat Alemany, hem incrementat turistes francesos. Hi ha diversos factors que fan pensar en una recuperació: els brots verds de l’economia espanyola; tres mesos sense cap festiu; que les vacances caiguin en el mes d’abril i, per tant, augmenti la probabilitat que faci més bon temps; les agressives ofertes dels establiments, i la incertesa política de les destinacions turístiques que competeixen amb Catalunya, com Turquia i Egipte. Una altra clau que indica aquesta recuperació són les dades d’ocupació hotelera registrades a Catalunya entre el gener i el febrer. En aquests dos mesos ha augmentat un 6,8% el nombre de viatgers: entre els espanyols l’increment ha estat del 5,9% i entre els estrangers d’un 7,8%. També han pujat les pernoctacions en un 7,3% (un 5,8% de turisme intern i un 8,2% de l’internacional). “Les dades de Setmana Santa són un bon senyal del que passarà durant la temporada d’estiu, per tant tot apunta que el 2014 serà bastant bo. No ens queda més remei que seguir sembrant, seguir promocionant el nostre impressionant territori, seguir oferint un bon servei als nostres clients. Al cap i a la fi, són ells els millors preceptors de la nostra terra, del que i del com ho fem. Aquesta és l’única d'assegurar-se una temporada darrera una altra.
“Campings Experince” al SITC En el decurs de l’acte d'inauguració del Saló Internacional de Turisme de Catalunya, l’ associació de càmpings de Girona va tenir l’oportunitat de presentar físicament el pack vacacional “Campings Experience” al Conseller d’ Ocupació i Empresa Sr Felip Puig. Tot i que la presentació d’aquest producte als mitjans i a la mateixa corporació catalana ja s’havia fer en el decurs de la fira Girocamping el darrer mes de març, el Conseller es va interessar personalment pel desenvolupament d’aquest “pack” La comitiva presidencial de la Fira es va aturar davant de l’estand de l’associació de Girona i durant uns quinze minuts, tant el president de l’associació, Sr Miquel Gotanegra com el Sr. Toni Castellar, van explicar al Conseller el sistema de comercialització, disseny, característiques del producte, tipus d’activitats... El Conseller Puig ens va demanar incloure el Campings Experience dins la botiga virtual de l’ Agencia Catalana de Turisme a fi de poder comercialitzar el producte i donar-li més visibilitat.
Clients amb mal comportament? Davant les consultes d’alguns associats originades per comportaments poc correctes d’alguns clients i després de fer la gestió amb el departament dels Mossos d’ Esquadra, cal tenir en compte la normativa vigent que ens empara davant de situacions compromeses. Tot i així, cal tenir en compte que amb la llei a la ma, cada situació es diferent i cal afrontar-la de la manera més respectuosa possible. La normativa que regula els establiments de càmping són, bàsicament, el Decret 55/1982 d'ordenació de la pràctica del càmping i l'Ordre de l'11 de juliol de 1986 que en regula la instal·lació i el funcionament.
A l'Ordre d'11 de juliol de 1986, als articles 34 i 35 es regulen els drets i deures dels clients dels càmpings. L'article 35 deixa ben clares les obligacions dels clients, que són aquestes: Article 35. Els clients dels càmpings públics tindran les obligacions següents: 35.1 Complir el Reglament de Règim Interior 35.2 Observar les normes lògiques de bona convivència 35.3 Donar coneixement a la direcció del càmping dels casos de malaltia febril o contagiosa 35.4 Pagar l'import de l'estada i dels diferents serveis utilitzats d'acord amb els preus vigents i el termini pactat. Per tant, es dóna per suposat que els càmpings tenen el seu respectiu reglament intern de funcionament d'obligat compliment per part dels clients. Aquest reglament cal que sigui entenedor (diversos idiomes...) i s'hauria de garantir que els clients l'han entès i acceptat al contractar els serveis. Per altra banda, pensem que sempre que el propietari, administrador o responsable del càmping "convidi" un client a marxar del càmping i aquest es negui, podria considerar-se que incorre en un "allanamiento de morada" si de forma clara i manifesta s'informa al client que se'l fa fora i aquest es resisteix...
Finalment pensem que la consulta s'ha d'emmarcar dins el concepte de DRET D'ADMISSIÓ. Adjuntem una breu descripció d'aquest dret i les limitacions legals que té.
“Podemos definir el derecho de admisión como la facultad que tienen los titulares de los establecimientos públicos y los organizadores de espectáculos y de actividades recreativas de determinar las condiciones de acceso al recinto dentro de unos límites legales. Condiciones: Según marca la Constitución española en su artículo 14, debe existir respeto a la dignidad de las personas y a sus derechos fundamentales. Todo el mundo es igual ante la ley, sin que pueda prevalecer ninguna discriminación. Evitar negar a nadie, de forma arbitraria o improcedente, la entrada a los locales públicos. Las condiciones tienen que ser objetivas, no arbitrarias o improcedentes. Las condiciones deben ser públicas y cumplir los siguientes requisitos: exhibir un rótulo en el que aparezcan las condiciones objetivas (accesos, visible desde el exterior y si hubiere en las taquillas), un rótulo en el que aparezca el aforo máximo permitido (entrada), y la aplicación de dichas condiciones debe hacerse en términos de igualdad. El establecimiento debe enviar copia del texto del rótulo al órgano competente antes de intentar ejercer el derecho de admisión. La copia sellada por el organismo responsable debe permanecer obligatoriamente en el establecimiento. Si se practicase alguna modificación en dicho texto, esta debe ser comunicada al órgano competente. Limitaciones de acceso: • Cuando se haya completado el número de plazas que establece la licencia del local. • A aquellas personas que manifiesten actitudes violentas o agresivas. • A las personas que porten armas u objetos que puedan ser usados como tales. • A las personas con ropas o símbolos que inciten a la violencia, al racismo o a la xenofobia. • A aquellas personas que muestren síntomas de haber consumido sustancias prohibidas. • Es posible expulsar a aquellas personas que dificulten el correcto desarrollo del espectáculo o actividad.
Com descobrir els segments del teu mercat Per Montserrat Peñarroya Aquí van alguns consells sobre com descobrir qui són els segments de mercat d'una empresa: 1 . Analitzar i segmentar els clients actuals . Sempre és millor començar analitzant el que està fent l'empresa en aquest mateix moment, així que excepte quan analitzem un negoci de nova creació, el primer que hauríem de fer és crear un llistat amb els clients actuals i anar buscant patrons demogràfics i de comportament. El meu consell és que creus un full Excel i que incloguis en ella els següents camps: nom de l'empresa, sector empresarial al qual pertany, serveis o productes que t'ha contractat alguna vegada, per què creus que contracta els serveis, ingressos que ha generat a la teva empresa durant l'últim any. Si és possible , indica també el nombre d'empleats que té i on està situada geogràficament, així com qualsevol altra informació que creguis que pot ser rellevant. Analitzant bé aquest full Excel descobrirem patrons que ens permetran agrupar els clients segons comportaments i segons certs atributs. Amb aquesta informació haurem descobert els segments de mercat amb els que actualment treballa la nostra empresa, i segurament ja descobrirem alguns microsegments, encara que l'interessant és descobrir nous microsegments als quals atacar a partir d'ara, vegem com fer-ho.
2 . Analitzar la competència. Una altra bona manera de descobrir qui poden ser els teus segments de mercat és analitzant la comunicació de la teva competència i la seva pàgina web. Si la pàgina web està ben feta, estarà orientada a client i no a producte i podràs veure a quins grups de clients es dirigeixen i quina és la seva proposta de valor per a cada grup. Per desgràcia, la majoria de pàgines web estan orientades a producte i no és fàcil veure qui dirigeixen la informació .
Si els fullets de comunicació han estat realitzats per algú especialista en Màrqueting també serà fàcil que et donin pistes sobre a quins segments de mercat es dirigeixen ... però de nou, en algunes ocasions les empreses realitzen accions de comunicació de Màrqueting sense comptar amb especialistes en Màrqueting, de manera que el producte resultant és inútil a nivell de segmentació i de propostes de valor per al mercat. Analitzar la competència també ens ajudarà a diferenciar d'ella ( si volem dur a terme una estratègia de diferenciació, òbviament ).
3 . Investigar patrons de comportament. Utilitzant certes eines podem conèixer quines pàgines web visita la gent que entra a la nostra pàgina web ( a través de Google Analytics, per exemple) i quines pàgines web visita la gent que entra a la web de la competència (a través de Alexa.com o través de Google Trends per Websites, per exemple ). Amb aquesta informació podrem descobrir webs que competeixen amb nosaltres i tipologies de client que ens ajudaran a segmentar millo .
Un cop realitzada la segmentació i descoberts els possibles nínxols de mercat, cal decidir quins d'ells anem a atacar ( segurament seran només alguns ... encara que si seguim una estratègia de " llarga cua", hauríem d'intentar arribar al major nombre possible de petits segments ). Un cop decidit això, podem començar les campanyes publicitàries que tinguem en ment, segmentant-les bé, i podem preparar la nostra pàgina web orientant a segments de mercat i no a producte, i preparant pàgines d'aterratge tant per SEO com per SEM. Espero que aquesta informació t'hagi estat d'utilitat i que a partir d'ara et sigui més fàcil descobrir segments de mercat i puguis realitzar les teves accions de màrqueting digital tenint en compte la microsegmentació .
Dades sobre visitants estrangers Les dades sobre visitants estrangers permeten conèixer principalment els fluxos d'entrada dels viatgers residents a l'estranger, que han escollit Catalunya com a destinació principal del seu viatge, i la despesa turística declarada. Els visitants que pernocten s'anomenen turistes i els que no pernocten excursionistes. Les fonts d'informació són dues enquestes de l'Institut d'Estudis Turístics (IET): l'Enquesta de moviments turístics en fronteres (Frontur) i l'Enquesta de despesa turística (Egatur). Dades estadístiques Indicadors bàsics de turisme estranger. 12 últims mesos (de març 2013 a febrer 2014) [PDF,61,36 KB.]
Documents d'anàlisi Nota de turisme estranger. Març 2014 [PDF,86,51 KB.] Veure notes anteriors
Nota de despesa del turisme estranger. Març de 2014 [PDF,73,10 KB.] Veure notes anteriors
Sèries estadístiques Evolució anual de l'afluència de visitants estrangers. 2005 - 12 últims mesos (abril 2013març 2014) [XLS,404,5 KB.] Evolució mensual de l'afluència de visitants estrangers. Gener 2005 - març 2014 [XLS,1,10 MB.] Evolució anual de la despesa dels visitants estrangers. 2005-12 últims mesos (març 2013 febrer 2014) [XLS,726,5 KB.]
Oferta i ocupació turística Les dades d'oferta turística quantifiquen els serveis d'allotjament de pagament disponibles segons les diferents modalitats d'establiments. Les dades d'ocupació dels establiments turístics permeten conèixer el comportament d'indicadors com els viatgers, les pernoctacions i el grau d'ocupació. Les fonts són, respectivament, el Registre de Turisme de Catalunya i les diverses enquestes d'ocupació d'allotjaments turístics de l'INE. Documents d'anàlisi Nota d'ocupació hotelera. Març 2014 [PDF,83,40 KB.] Veure notes anteriors
Nota d'ocupació extra hotelera: càmpings, turisme rural i apartaments. Març de 2014 [PDF,95,73 KB.] Veure notes anteriors
Sèries estadístiques Evolució anual de l'oferta i l'ocupació dels establiments hotelers (2004-2010) [PDF,569,03 KB.] Evolució anual de l'oferta i l'ocupació en els càmpings (2004-2010) [PDF,414,71 KB.] Evolució anual de l'oferta i l'ocupació dels establiments de turisme rural (20042010) [PDF,388,93 KB.] Evolució anual de l'oferta i l'ocupació dels apartaments turístics (2004-2010) [PDF,368,84 KB.] Evolució anual de l'oferta i l'ocupació dels establiments turístics a les marques catalanes (2004-2010) [PDF,825,28 KB.]
Consultes interactives Oferta municipal d'establiments turístics (OMET)
NOTÍCIES DEL SECTOR LÍNIA AJUTS: EMPRENEDORS, AUTÒNOMS I COMERÇOS 2014 S’ha publicat l’Ordre EMO/114/2014, per la qual s’aproven les bases reguladores de la línia d’ajuts en forma de garantia per al finançament empresarial de projectes d’autònoms, micro, petites i mitjanes empreses, i s’obre la convocatòria per a la Línia d’Emprenedors, Autònoms i Comerços per a l’any 2014. Una línia d’ajuts que pretén facilitar el finançament a les empreses i emprenedors del territori, basada en uns préstecs que atorguen Banc de Sabadell i CaixaBank mitjançant un conveni amb l’Institut Català de Finances (ICF), amb una garantia del 70% per part del Departament d’Empresa i Ocupació. En poden ser beneficiaris els autònoms, les microempreses, i les petites i mitjanes empreses del sector del comerç. Han de tenir la seu social o centre de treball a Catalunya, han d’estar donats d’alta al corresponent règim de la Seguretat Social o mutualitat en el cas dels autònoms o estar legalment constituïdes i inscrites als registres corresponents en el cas de les micro, petites i mitjanes empreses. L'ALTERNATIVA A L'SGAE/AGEDI/AIE Des de l’ associació de càmping s’està treballant amb l’empresa Music Gates, a fi de poder arribar a un acord per gestionar les llicències de música ambiental dels establiments. Aquest servei és alternatiu al que actualment alguns teniu amb Sgade, Agedi i Aie. Cal diferenciar entre el tipus de cànon de cada una d’aquestes empreses. Amb SGAE tenim cobert el cànon dels drets d’autor i amb les altres dues cobrim els drets de les lletres de les mateixes cançons. Music Gates ens dona l’opció de poder disposar de llicència per tota la música que es reprodueixi a través del seu fil musical, però no de la música que es pugui punxar de les diferents festes o discoteques mòbils. En el decurs de la propera setmana els farem arribar el contacte i les condicions d’aquest acord.
Saló del Caravaning 2014 Després dels molts rumors sobre la continuïtat del saló del Caravaning, l’organització del saló ha confirmat la seva celebració del 4 al 12 d’octubre d’aquest 2014, ocupant els pavellons 4 i 5 del complex firal de l’ Hospitalet de Llobregat. Un any després la fira torna al mes d’octubre amb la confirmació de professional de tots els sectors; càmping, caravanes, autocaravanes, accessoris, associacions, remolcs, avances, tendes... Així com un programa d’activitats per als més petits. Per a més informació. www.saloncaravaning.com
Calendari Fires 2014
www.campingsingirona.com
Aquest butlletí ha estat editat per l’Associació de Càmpings de Girona. Els contactes i les adreces de correu electrònic han estat obtingudes de fons públiques. Tot i així si algú no vol rebre cap més butlletí cal que enviï un mail a info@campingsingirona.com i procedirem a treure’l del llistat d’enviament. Associació de Càmpings de Girona. C/ Bonastruc de Porta, 15. 17002 Girona. Tel. 972215534