WWW. CCCB.ORG /LAB
Centre de Cultura ContemporĂ nia de Barcelona Montalegre, 5 | 08001 Barcelona | Tel. 93 306 41 00 | www.cccb.org/lab
01 INTRODUCCIÓ
02 DEFINICIÓ I OBJETIUS
03 DESENVOLUPAMENT I IMPLEMENTACIÓ
03
04
05
03:1 EVOLUCIÓ DELS FORMATS
03:2 DESENVOLUPAMENT I CONSOLIDACIÓ DE PROJECTES PROPIS
03:3 CREACIÓ DE XARXES
03:4 DISCURSOS ARTICULADORS DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT
06
09
12
13
03:5 NOVES METODOLOGIES DE TREBALL
03:6 RECEPCIÓ I CANALITZACIÓ DE PROJECTES EXTERNS
03:7 AVALUACIÓ DE TENDÈNCIES
03:8 UNA NOVA PRESENCIALITAT
14
15
16
17
05 LA DIRECCIÓ DEL CCCB LAB
20
2
01
www.cccb.org/lab
CCCB_LAB: INTRODUCCIÓ Els processos d’R+D+i tenen la seva tradició en el món científic i empresarial, però només en els últims anys es comencen a plantejar com una necessitat que també afecta el món de la cultura. Existeixen diferents concepcions sobre el que significa o pot significar la investigació i la innovació culturals, ja que és un terreny disputat en diferents fronts que van de les ciutats creatives 1 als media labs 2 i els living labs 3, de la fascinació per les noves tecnologies digitals a l’experimentació radical amb els gèneres i formats. El fet cert és que l’adaptació a un escenari cultural mestís, complex i canviant està obligant a concentrar esforços en la creació de departaments o àrees I+C+i, tal com es pot observar en els grans mitjans, en els intents d’alguns museus i en la proliferació de conferències, congressos i seminaris sobre el tema 4. Les urgències per posicionar-se en aquest camp revelen l’existència d’accions puntuals o estratègiques i d’accions de fons. Les primeres són importants per activar amb celeritat la imatge de les institucions culturals considerades com a líders en programacions de prestigi i que han aconseguit convertir-se en un referent en contextos nacionals i internacionals. Però no hi ha dubte que és la implantació rigorosa de processos d’I+C+i allò que permetrà assumir l’impacte d’una transformació en què l’única constant sembla ser la velocitat del canvi. Si bé ja existeixen alguns mapes per als nous territoris, també és cert que encara no hi ha mapes per a molts altres. I és la capacitat per intentar cartografiar allò impredictible el que està arribant, el món que ve, allò que pot establir una diferència significativa.
En aquest sentit, l’aposta per una investigació i inno· vació en cultura rigorosa i oberta pot ser un instrument de primer ordre per a l’evolució sostenible del CCCB en el segle XXI. Com que es tracta d’una institució jove i consolidada, amb un prestigi nacional i internacional indubtable, un “saber fer” reconegut i una tradició de porositat, obertura i cosmopolitisme, es troba en bones condicions per assumir el repte que plantegen tant les aliances estratègiques com les accions de fons. En aquest primer document de treball es desenvolupa una visió general sobre els seus objectius, la seva metodologia i la seva implantació,. És un instrument per al diàleg i el consens. Una matriu que contempla les aliances necessàries, el treball de fons i les fases en què es pot desplegar.
1
2
3 4
Ciutats creatives: http://portal.unesco.org/culture/es files/23947/11097017581Ciudades_Creativas_Espagnol.doc/ Ciudades%2BCreativas%2BEspagnol.doc Media lab (de l’anglès Media Laboratory): Centre enfocat a la investigació, l’estudi i l’ús creatiu de la tecnologia digital per a la creació de formes innovadores de pensament, comunicació i exploració d’idees i relacionat amb les noves fronteres entre la ciència i l’art.. Open living labs: http://www.openlivinglabs.eu/concept.html Posicionament en investigació i innovació en l’àmbit cultural: - Departament d’R+D del New York Times, Open vídeo conference (http://openvideoconference.org/speakers/) - Golden Nica Awards (http://www.aec.at/prix_about_en.php) - Institute of Networked Cultures: http://networkcultures.org/ wpmu/portal/) - Lab for Culture (http://www.labforculture.org/) - Virtueel Platform (http://www.virtueelplatform.nl/en/) - Museum Lab (http://www.museumlab.org/)
3
02
www.cccb.org/lab
DEFINICIÓ I OBJECTIUS El CCCB LAB és un departament nou del CCCB dedicat a la investigació i la innovació en l’àmbit cultural que presta una atenció especial a l’evolució dels formats i que treballa en col·laboració amb la resta dels departaments de la casa.
• Desenvolupar una línia d’experimentació sobre els formats virtuals i presencials que faciliti l’evolució de les activitats del CCCB. • Crear i consolidar projectes de producció pròpia que incorporin les innovacions desenvolupades pel departament per fer-les extensibles a altres departaments del CCCB. • Potenciar la creació de xarxes i aliances amb grups, institucions i empreses que afavoreixin la investigació i la innovació en l’àmbit cultural. • Activar l’estudi dels temes clau de l’actual fase de la societat del coneixement i la informació. • Implantar metodologies internes de treball noves que dinamitzin els processos i incorporin criteris de funcionament provinents de les xarxes socials i de les tecnologies digitals col·laboratives. • Proposar instruments nous per a la recepció de projectes i convertir el CCCB en un catalitzador d’iniciatives en xarxa. • Elaborar i rendibilitzar informes d’avaluació crítica de les tendències de l’escenari cultural globalitzat. • Multiplicar públics i accedir a les noves audiències presencials remotes.
4
03
www.cccb.org/lab
DESENVOLUPAMENT I IMPLEMENTACIÓ La implementació dels objectius s’organitza en un esquema basat en la retroalimentació dels procediments d’investigació i experimentació i la metodologia de treball possibilita un procés dinàmic en avaluació contínua:
INVESTIGACIÓ
EXPERIMENTACIÓ
• Discursos articuladors de la societat del coneixement i la informació. • Estudi de tendències i projectes culturals. • Cerca d’aliances i assessories. • Altres línies generades per l’experimentació.
• Formats presencials. • Formats virtuals. • Altres línies generades per l’experimentació.
METODOLOGIA • Autoorganització, serendípia, processos oberts. • Dinàmiques col·laboratives. • Avaluació contínua i autocorrecció. • Perfils polivalents. • Permeabilitat i aprenentatge.
IMPLEMENTACIÓ • Projectes IRI. • Projectes de producció pròpia. • Instrument de recepció i canalització de projectes externs (MAP). • Col·laboració en la programació general del CCCB (Antic Teatre). • Cursos i activitats de formació interna.
5
03 : 1
www.cccb.org/lab
EVOLUCIÓ DELS FORMATS La cura de les formes i l’experimentació amb els diferents formats és marca de la casa des dels seus inicis. Tant en el terreny expositiu com en la creació de festivals, cicles de conferències, arxius experimentals, publicacions o projectes especials, el Centre posseeix uns antecedents d’innovació formal excel·lents. El CCCB presencial i el CCCB virtual conformen una unitat dinàmica, i de la seva harmonia operativa depèn una part apreciable del seu futur immediat. Per tot això, és important reactivar aquesta tradició interna basada en una preocupació constant per la transformació i l’evolució de gèneres i formats. No és una tasca senzilla. El panorama actual revela una erosió en els límits que delimitaven cada gènere i cada format. La hibridació, la barreja i la convergència dels mitjans i de les arts estan provocant una sèrie de canvis importants. Tot i que es pugui pensar que es tracta d’una tendència que es podria atenuar, també és cert que l’efecte crossover sumat a l’impacte de les noves tecnologies obliga a reflexionar en profunditat sobre l’estètica presencial i virtual del CCCB.
6
03 : 1
www.cccb.org/lab
INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ EN GÈNERES I FORMATS PRESENCIALS
INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ EN FORMATS I GÈNERES VIRTUALS
El CCCB presencial alimenta el CCCB virtual. Les activitats presencials són insubstituïbles, però els mitjans digitals enriqueixen la interacció amb els diferents públics.
El CCCB virtual potència el CCCB presencial i, alhora, adquireix una importància singular en el posicionament del Centre a Internet, així com en els projectes de l’Àrea Multimèdia, com el Canal CCCB o el Portal CCCB.
Cada gènere i/o format té la seva genealogia, les seves referències, els seus punts d’inflexió i la seva avaluació crítica. La nomenclatura convencional segueix essent útil, però existeix un nombre creixent de variacions i innovacions que estan modificant la taxonomia habitual. Exposicions / Conferències, seminaris, congressos, simposis / Festivals / Arxius / Concerts / Instal·lacions / Performances / Itineraris / Tallers La tendència a processos integradors en què investiga· ció, disseny, producció, representació i arxiu constitueixen un continu obliga a treballar amb altres categories emergents: formats híbrids, plataformes de treball i noves modalitats de presentació, intercanvi i debat 5 (book camps, unconferences, etc.). El CCCB LAB pot constituir un nucli activador d’aquesta transformació mitjançant la incubació de projectes que incorporin els processos emergents i revalorant les arts i els oficis de la cultura material i la seva interacció amb les eines digitals que repliquen o amplifiquen els gène· res i els formats 6.
La comunicació virtual del Centre requereix una estratègia que contempli el tractament diferenciat de blocs, la presència en dispositius que activen les xarxes socials (Facebook, Del.icio.us, You Tube, Flickr, etc.) i la investigació i innovació en formats de convergència multimèdia que permetin visionar exposicions, conferències, festivals, concerts, performances, etc. tant en directe (streaming) com en postproduccions pensades per a Internet (inclosa la Internet de segona generació que permet la Anella). En aquest entorn, l’emergència de la Internet dels objec· tes, la universalització dels serveis i la invisibilització de dispositius que caracteritzen l’actual fase del desenvolupament de la virtualitat suposen un espai d’exploració i experimentació que tampoc es pot desatendre. El CCCB LAB i l’Àrea Multimèdia poden aportar referèn· cies i models, i alhora crear prototips, que contemplin les necessitats del web CCCB i la seva evolució cap a un portal de convergència multimèdia, sense oblidar que les activitats presencials poden ser concebudes inte· grant des de la seva concepció i guionització les eines del web 2.0 i 3.0.
Vegeu Nuevas dinámicas presenciales de intercambio de conocimiento: cuando lo online se apropia del espacio físico, Enric Senabre Hidalgo: http://www.cibersociedad.net/recursos/art_div.php?id=300 6 Vegeu The Craftman de Richard Sennett: http://www.richardsennett.com/site/SENN/Templates/General.aspx?pageid=40 5
7
03 : 2
www.cccb.org/lab
DESENVOLUPAMENT I CONSOLIDACIÓ DE
PROJECTES PROPIS Els projectes que s’esmenten a continuació constitueixen el banc de proves més immediat (2009-2010). En tots ells ja s’han incorporat criteris d’I+C+i des dels seus inicis. La focalització en aquests projectes no impedeix treballar, a més amés, les sinergies existents amb altres projectes rellevants del CCCB en què també existeix des de fa temps una vocació innovadora.
I+C+i
NOW
KOSMOPOLIS
NANO
ARXIU CCCB
ARXIU XCÈNTRIC
PUBLIC SPACE
MAP
8
03 : 2
www.cccb.org/lab
I+C+i www.cccb.org/icionline
KOSMOPOLIS www.cccb.org/kosmopolis
El cicle iniciat fa tres anys es convertirà en una finestra pública privilegiada del CCCB LAB. La programació 2010 intentarà centrar-se en temes decisius i posar l’accent en la praxi evolutiva mitjançant tallers i la utilització de dispositius digitals. També es realitzarà un processament de les sessions que han tingut lloc des de 2007 amb l’objectiu de difondre les conclusions provisionals del cicle.
Es pot considerar com un dels festivals pioners en l’amplificació del concepte de literatura que té lloc a principis del segle XXI. El seu model conceptual i formal s’ha avançat a una nova generació de festivals en què la literatura interactua amb les arts i les ciències en un horitzó cosmopolita.
Per desenvolupar en la programació 2010: sessions, tallers i trobades nous que serveixin per seguir articulant el discurs i la implantació del CCCB LAB. NOW www.cccb.org/now/ca Aquest projecte s’ha consolidat com a plataforma de treball que es pot manifestar en diferents gèneres i formats. Igual que Kosmotica o l’Arxiu CCCB, ha desenvolupat la creació d’espais híbrids de coneixement (aula-laboratori-biblioteca) i matrius obertes on es poden conjugar microfestivals, instal·lacions performatives, conferències i esdeveniments en xarxa. NOW és també una síntesi generalista de les solucions existents a les crisis globals interconnectades. Està orientat a la difusió sostinguda dels canvis de paradigmes als quals estem assistint i és un projecte vinculat a una extensa xarxa d’organitzacions, grups i col·lectius que treballen amb el mateix esperit. Per desenvolupar en la programació 2010/2011: instal· lació expositiva NOW, projecte MASA CRÍTICA.
La pròxima edició de la Festa Internacional de la Literatu· ra Amplificada aprofundirà en les xarxes de la literatura, la mutació dels gèneres, la crisi i la evolució del suport llibre, els drets d’autor, el trànsit de l’hipertext a l’hipermedi, etc. L’evolució de Kosmopolis també implica desenvolupar les plataformes K, proposades en el projecte original i orien· tades a consolidar un sistema de xarxes distribuïdes que contribueixin al procés d’amplificació esmentat. NANO www.cccb.org/nano És un projecte emergent dedicat a crear una programació familiar pròpia del CCCB. La matriu que s’ha presentat l’octubre 2009 és només un primer pas. Nano es pot manifestar en una versió condensada (Món Nano), constituir la base per a un programa esponjat durant el 2010 i fins i tot convertir-se en una etiqueta susceptible de ser incorporada en altres projectes de la casa com Kosmopolis o Canal CCCB. Per la seva gènesi i desenvolupament, és un projecte de CCCB LAB. Inclou creació col·lectiva i col·laborativa, es vincula amb NOW i Kosmopolis, incorpora la investigació dels nous públics i la dinàmica de les xarxes socials i permet crear vincles amb nous grups i institucions barce· lonesos, així com la recerca de patrocinadors especials.
9
03 : 2
www.cccb.org/lab
ARXIU CCCB www.cccb.org/es/centre_de_documentacio
PUBLIC SPACE www.publicspace.org
El gener del 2008, el Centre va iniciar el projecte Arxiu CCCB amb el qual, de manera progressiva, posava a consulta pública tot el fons generat al llarg dels seus 15 anys d’activitat cultural. Aquests materials es posaven a disposició del públic en format digital, consultable des de l’espai Arxiu CCCB. L’Arxiu inclou informació multimèdia sobre exposicions, debats, conferències, projeccions, festivals i tota mena d’activitat cultural.
public space és el portal sobre ciutat i espai públic del CCCB. Articulat al voltant del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, ofereix informació sobre els projectes que s’hi han presentat, textos d’autors de referència i totes les notícies sobre debats, exposicions i festivals de temàtica urbana vinculats al CCCB.
Avui, prop del 80% del fons del CCCB és de consulta pública (7.000 referències multimèdia) i es preveu que el 2010 siguin consultables el 100% dels materials generats pel centre. El 2011, està previst que l’ARXIU doni el salt al web i tots els materials estiguin disponibles en línia.
ARXIU XCÈNTRIC www.cccb.org/es/arxiu_xcentric És el primer arxiu digital de cinema experimental i d’assaig, amb pel·lícules que tenen en comú la seva difícil visibilitat o nul·la circulació pels circuits de distribució comercial. Un arxiu viu gràcies a les constants adquisicions, més de 700 títols digitalitzats. Actualment, l’ARXIU XCÈNTRIC es pot consultar en dues sales de l’edifici del CCCB, arxiu digital que permet la consulta especialitzada frame a frame.
Creat l’any 2000 arran de l’exposició “La reconquesta d’Europa”, el premi inaugura nou web i nova imatge gràfica per obrir la seva sisena convocatòria i celebrar el seu desè aniversari. Al llarg de l’última dècada, el premi s’ha expandit per tot el continent i ha anat guanyant adhesions institucionals fins a convertir-se en un termòmetre de les principals inquietuds i pulsions de l’urbanisme europeu. Coincidint amb la sisena convocatòria del premi, public space es converteix en una plataforma privilegiada de 390 projectes de transformació de 239 ciutats europees, a més a més d’una bona dosi de reflexió teòrica dels millors experts sobre espai públic. MAP La Marató de Projectes (MAP) té els objectius següents: - Convertir el CCCB en un node catalitzador de projectes i trencar les inèrcies amb què els grups i col·lectius solen presentar les seves propostes. - Potenciar les dinàmiques creatives noves i els projectes emergents que afavoreixin el desenvolupament d’una cultura nova. - Reactivar la tradició de “porositat” pròpia del CCCB. - Establir models nous per a grups residents. - Convertir el CCCB en una “planter de nous talents” que beneficiïn tant al Centre mateix com a altres xarxes culturals de Barcelona, Catalunya i Espanya.
10
03 : 3
www.cccb.org/lab
CREACIÓ DE XARXES Al llarg de la seva trajectòria, el CCCB ha creat xarxes nacionals i internacionals en diferents àmbits. En els anys 2010-2011 es vol seguir activant aquestes xarxes i potenciar aquelles que funcionin de manera distribuïda. En el cas del CCCB LAB, en una primera fase és important consolidar, mitjançant acords específics, una relació evolutiva amb aquells centres, institucions i grups que afavoreixin l’I+C+i.
INSTITUT DE RECHERCHE ET D’INNOVATION
CITILAB
UNIVERSITAT POMPEU FABRA
ZZZINC
PLATONIQ
SOCIEDAD DE LAS INDIAS ELECTRÓNICAS
GRUPS I COL·LECTIUS
ASSESSORS
11
03 : 3
www.cccb.org/lab
INSTITUT DE RECHERCHE ET D’INNOVATION (IRI) www.iri.centrepompidou.fr
ZZZINC www.zzzinc.net
Com a soci fundador de l’IRI, juntament amb el Centre Pompidou i Microsoft França, el CCCB té un paper destacat en aquesta aliança. La creació del CCCB LAB permetrà consolidar el compromís adquirit mitjançant un treball que contempla els temes del conveni (o partenariat):
Massa Crítica és un projecte d’investigació col·lectiva que té com a principal objecte d’estudi les diferents genealogies i anàlisis que deriven de la massa. El projecte té com a objectiu intentar comprendre millor aquest fenomen a través d’un procés obert d’investigació que estarà coordinat per ZZZINC, plataforma d’investigació i innovació cultural formada per diferents agents culturals.
- Participació en els seminaris d’investigació de l’IRI/ CCCB LAB. - Programa de residències vinculades als projectes en comú. - Participació en esdeveniments innovadors que afavoreixin la interacció amb els públics de l’IRI, el Centre Pompidou i el CCCB.
PLATONIQ www.platoniq.net
Aquesta aliança permet potenciar les xarxes internacionals de investigació i innovació en l’àmbit internacional (França, Regne Unit, Japó, etc.) i establir una relació intensa amb els seus tres nivells de treball: atelier, debats i àmbit universitari.
Des del 2003, el col·lectiu és grup col·laborador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i, en els darrers anys, ha obtingut diversos premis internacionals pel seu projecte Burn Station, l’estació copiadora de música copyleft (2004). Platoniq ha destacat des dels seus inicis per ser pioner en el disseny d’eines d’emancipació ciutadana i innovació social, amb projectes com Banc Comú de Coneixements, Burn Station, Openserver o SOS.
CITILAB www.citilab.eu
SOCIEDAD DE LAS INDIAS ELECTRÓNICAS www.lasindias.com
Es pot constituir en un excel·lent aliat local, amb les seves xarxes internacionals pròpies. L’acord es pot basar en una sèrie delimitada de projectes compartits que van des de l’assessorament en els nous formats digitals, passant per la producció televisiva, fins a l’organització d’esdeveniments en xarxa o l’optimització de l’Anella Cultural 9.
En ciutats com Sao Paolo, Lima, Santiago de Xile o Buenos Aires s’ha generat en els últims anys una intensa conversa social sobre la relació entre els llenguatges que requereixen els nous mitjans i la transformació de l’estructura de les xarxes socials que Internet ha impulsat. Participar en una xarxa transatlàntica que permeti compartir, teoritzar i experimentar en espais i contextos culturals diferenciats suposa alguna cosa més que una promesa natural de prescripció. La Sociedad de las Índias Electrónicas pot constituir un activador privilegiat en la progressiva articulació d’aquesta xarxa.
UNIVERSITAT POMPEU FABRA Un acord sobre el qual s’està treballant amb l’objectiu de col·laborar amb el Grup d’Investigació DigiDoc, que permetria desenvolupar activitats conjuntes en l’àmbit digital entorn de la investigació, documentació, visualització de dades i innovació tecnocultural.
12
03 : 3
www.cccb.org/lab
GRUPS I COL·LECTIUS Anella Cultural: http://www.anellacultural.cat Medialab Prado: http://medialab-prado.es 9 Hangar: http://www.hangar.org/drupal 10 Laboral Centro de Arte y Creación Industrial: http://www.laboralcentrodearte.org 11 Platoniq: http://www.platoniq.net 12 Disonancias: http://www.disonancias.com/es 7
Existeix un bon nombre de centres, grups i col·lectius que treballen en la innovació cultural. Medialab-Prado8, Hangar9, LABoral Centro de Arte y Creación Industrial10, Platoniq11, Disonancias12, Zemos9813, Bestiario14, Trànsit15, AreaTangent16, etc. són alguns referents amb els quals ja s’han establert col·laboracions en projectes específics com ICi, NOW i Kosmopolis.
8
Zemos 98: http://www.zemos98.org Bestiario: http://www.bestiario.org 15 Trànsit: http://www.transit.es/index.html 16 Àrea Tangent: http://www.areatangent.com 13 14
ASSESSORS També és important consolidar un grup d’assessors d’acord amb cadascuna de les àrees en procés. Per ferho es realitzarà un informe específic d’aquells especialistes i acadèmics que estan treballant en investigació i innovació en cultura.
13
03 : 4
www.cccb.org/lab
DISCURSOS ARTICULADORS DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT I LA INFORMACIÓ Existeix una bibliografia creixent sobre la necessitat d’un R+D+i cultural (vegeu ICI www.cccb.org/icionline) i també una sèrie de temes que convé considerar especialment. La ciència de les xarxes (Albert-László Barabási17), ), els sistemes emergents (Steven Johnson18), la convergència dels mitjans de comunicació (Henry Jenkins19), la influència de les xarxes socials (Clay Shirky20), la negociació entre taxonomies i folksonomies (Thomas Vanderwal21), l’economia de la contribució/distribució (Bernard Stiegler21, David de Ugarte23), el debat sobre els drets d’autor i el domini públic (Lawrence Lessig24 / Richard Stallman25), la cultura P2P (Michel Bauwens26), etc. són alguns dels temes interrelacionats dels paradigmes emergents en què els processos d’investigació i innovació cobren una importància decisiva, sense oblidar que la resposta a “Què és innovació?” no és unívoca ni es troba exempta de resistències i controvèrsies.
Albert-László Barabási: http://www.nd.edu/~alb/ Steven Johnson: http://www.oreillynet.com/pub/a/ network/2002/02/22/johnson.html 19 Henry Jenkins: http://www.henryjenkins.org/ 20 Clay Shirky: http://www.shirky.com/ 21 Thomas Vanderwal: http://vanderwal.net/index.html 22 Bernard Stiegler: http://es.wikipedia.org/wiki/Bernard_Stiegler 23 David de Ugarte: http://www.deugarte.com/ 24 Lawrence Lessig: http://www.lessig.org/ 25 Richard Stallman: http://stallman.org/ 26 Michel Bauwens: http://blog.p2pfoundation.net/ 17 18
Una de les funcions d’un departament d’investigació i innovació és precisament facilitar discursos articuladors que permetin un relat sistèmic i la possibilitat d’oferir visions noves del món. La innovació cultural necessi· ta formació, estudi i aprenentatge permanents, sense oblidar les connexions de fons amb els grans relats de la modernitat, les seves crisis i transformacions. Per ser agents actius dins la societat, la cultura i l’eco· nomia del coneixement és decisiu conèixer un corpus teòric complex i, alhora, ser capaços de traduir-lo en diferents nivells per a una comprensió més clara, àmplia i democràtica. El nou departament pot col·laborar en aquesta tasca de tots i realitzar, a més a més, investigacions especi· fiques sobre dinàmiques de la innovació i nous públics i estudiar els casos més rellevants en R+D cultural i de l’evolució dels diferents gèneres i formats.
14
03 : 5
www.cccb.org/lab
NOVES METODOLOGIES DE TREBALL El canvi de paradigma que suposa la societat del coneixement implica inevitablement la implantació de metodologies de treball noves. Per tal que la investigació i la innovació es converteixin en un fet estructural no només es requereix formació, recursos, compromís, etc., sinó també un canvi de mentalitat operativa que permeti introduir progressivament sistemes de treball que incorporin dinàmiques col·laboratives, una major circulació de la informació, una major fluïdesa en els processos creatius i productius i l’ús d’eines orientades a establir el nombre més gran possible de sinergies internes. Bona part de la bibliografia existent sobre el tema coincideix en una sèrie de constants que ja han estat esmentades en el punt 4. Les metodologies de treball noves es basen en processos oberts en què els perfils polivalents, les dinàmiques col·laboratives, la permeabilitat i l’aprenentatge són essencials, perquè afavoreixen entorns creatius i autoorganitzats que inclouen la serendípia, l’avaluació contínua i l’autocorrecció. El CCCB LAB pot col·laborar en aquest canvi aportant exemples i l’estudi de casos específics (des dels mètodes utilitzats per Google fins a la revaloració de les pràctiques de la tradició cooperativa).
15
03 : 6
www.cccb.org/lab
RECEPCIÓ I CANALITZACIÓ DE PROJECTES El CCCB rep un flux important d’iniciatives, accions i projectes en els diferents departaments als quals cal donar una resposta. En els últims anys s’ha creat un protocol de recepció de projectes que ha facilitat un ordre, una estructura i la possibilitat de visualitzar els canvis que es perceben en el tipus de projectes que es presenten, quines són les dinàmiques que proposen i quin és el sentit i l’horitzó de cada proposta. El que exigeix la nova situació és una resposta més compromesa amb el que una part del bottom up cultural està reclamant: una major democratització dels procediments, una major afinació en els criteris i un diàleg natural nascut d’una interacció més intensa amb grups, col·lectius, artistes i activistes que treballen en el canvi de paradigma en el qual estem immersos.
MAP és un primer exemple concret de com estructurar una convocatòria que sigui en si mateixa innovadora i contempli els formats de presentació nous, les dinàmiques deliberatives noves, els criteris de selecció, la fase en què es troba cada projecte, el seu potencial i les ajudes concretes que requereix. Una de les funcions del CCCB LAB és reflexionar, avaluar i proposar formats i dinàmiques que afavorei· xin la investigació i la innovació dels grups i col·lectius emergents. I per això cal una seqüència que vagi des de propostes com MAP fins a opcions de residència al CCCB i en altres institucions, assessories gratuïtes, cre· ació de sinergies amb projectes similars, accés a espais de treball, recerca de recursos, etc.
En aquest sentit, potser és important redefinir la funció del CCCB com a node catalitzador d’iniciatives i projectes nous. No tots els projectes poden tenir cabuda en el CCCB, però s’hauria de fer un esforç perquè els més solvents i promissoris poguessin desenvolupar-se mitjançant diferents ajudes que no passessin exclusivament —com fins ara— per un espai, un lloc en el calendari i una ajuda econòmica.
16
03 : 7
www.cccb.org/lab
AVALUACIÓ I RENDIBILITZACIÓ DE TENDÈNCIES El creixent flux d’informació té preocupats un bon nombre d’experts; està resultant molt difícil establir una visió global fins i tot dins de disciplines específiques. La visualització de dades és només una de les tendències que intenten donar resposta a aquesta situació. Existeixen macrotendències, tendències i microtendències. Per exemple, els canvis que estan patint el cinema, la ràdio, la premsa i la televisió com a mitjans hegemònics del segle XX tenen les seves modulacions pròpies. Cada mitjà intenta competir integrant la resta dels mitjans en diferents modalitats -o microtendències-, però la macrotendència s’ha de buscar en la cultura de la convergència dels mitjans de comunicació, on els vells mitjans topen amb els nous mitjans, on els mitjans populars i els mitjans corporatius s’entrecreuen, on el poder del productor mediàtic i el poder del consumidor (o contribuïdor) mediàtic interaccionen de maneres impredictibles (Jenkins). Poder gestionar la informació necessària per conèixer els canvis, anticipar-s’hi o generar-los requereix una alerta especial que passa per l’avaluació contínua de macrotendències i macrotendències culturals La creació de blocs interns dedicats a reunir informació classificada d’acord amb les temàtiques de cada projecte és un pri· mer pas, però és important sistematitzar aquesta tasca amb informes periòdics que sintetitzin els nous inputs en les principals àrees temàtiques del CCCB.
17
03 : 8
www.cccb.org/lab
UNA NOVA PRESENCIALITAT Multiplicar públics i accedir a les audiències presencials remotes —com les persones que participen en directe en les conferències a través de la xarxa— és una altra via d’amplificació del treball del CCCB en un futur pròxim. L’experiència d’organitzacions com TED mostra la manera en què el percentatge d’audiència que segueix les activitats, tant en temps real com en interacció diferida, creix de manera contínua. Això permet incorporar una nova perspectiva: la del cicle de cada activitat que es programi incloent-hi una fase prèvia de contextualització que es complementa amb una fase posterior de difusió i penetració en les xarxes socials. Aquesta pràctica implica desenvolupar sistemes de mesurament precís que permetin distingir audiències i localitzacions que alimentin la reflexió estratègica en el disseny i la difusió d’activitats pròpies.
18
04
www.cccb.org/lab
LA DIRECCIÓ DEL CCCB_LAB Juan Insua és el director de CCCB_LAB i està vinculat des de 1993 al CCCB, on treballa dirigint diferents projectes. Concep i comissaria el cicle d’exposicions “Les ciutats i els escriptors”: “El Dublín de James Joyce” (1995, Premi FAD en la categoria “Espais efímers”), “Les Lisboes de Pessoa” (1997, Premi Laus’98 a la millor comunicació tridimensional), “La ciutat de K. Franz Kafka i Praga” (1999) i “Borges i Buenos Aires” (2002, Premi Ciutat de Barcelona, 2003). També crea i dirigeix el cicle d’instal·lacions “Fars del segle XX”. Des de l’any 2002 dirigeix “Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura” (www.cccb.org/kosmopolis). El 2005 és nomenat Cap del Servei d’Activitats Culturals del CCCB, etapa en la qual crea projectes de reflexió i debat sobre temes d’actualitat que experimenten amb els formats: BCNmp7 (http://www.myspace.com/bcnmp7), NOW: Trobades en el present continu (www.cccb.org/now), I+C+i. Inves· tigació i innovació en l’Àmbit Cultural (www.cccb.org/ icionline/) i NANO: la programació familiar del CCCB (www.cccb.org/nano). El 2008 rep la Medalla Fad que atorga cada any el Foment de les Arts i el Disseny (FAD) a persones o institucions que han fet aportacions a la vida social i cultural del país.
19
WWW. CCCB.ORG /LAB Centre de Cultura ContemporĂ nia de Barcelona (CCCB) Montalegre, 5 08001 Barcelona T. 93 306 41 00 Blog: www.cccb.org/lab Mail: lab@cccb.org Twitter: @ICI_CCCB @cececebe