I+C+i // Ciutats LAB

Page 1

La ciutat com a laboratori La metàfora de la ciutat com a laboratori està fent fortuna pel component d’experimentació urbana i cultural que incorpora, estratègia que sembla que es planteja també Barcelona. SESSIÓ 27 JUNY 2012 MIRADOR 10-14h / 16-18h // TALLER: Ciutats Lab. CoCreating Cultures - La Mandarina de Newton i Laura Forlano.

Quina forma adopten aquestes noves ciutats laboratori? Quina relació tenen amb la cultura digital? Són creixements orgànics i planificat? Com pot una ciutat orquestrar de manera inclusiva per als seus ciutadans, la seva transformació cap a una ciutat laboratori? Barcelona serà una ciutat laboratori? Serà una xarxa de laboratoris o s’apostarà de nou per una gran instal•lació laboratori?

19-21h // DEBAT: Ciutadania i acció a la ciutat laboratori. Laura Forlano (Professora de disseny al l’Illinois Institute of Technology de Chicago), Inés Garriga (Direcció de Creativitat i Innovació de l’ICUB) i Antoni Nicolau (Director del IAAC). Modera: Ramon Sangüesa (UPC i CoCreating Cultures). PARTICIPA A: Blog http://www.cccb.org/icionline/ barcelona-lab/ Delicious http://delicious.com/icionline/ ciudades%20lab Issuu http://issuu.com/icicccb Twitter http://twitter.com/cccblab Hashtag Twitter #ciutatslab

La quarta sessió I+C+i sorgeix de l’expansió del concepte de ciutat com a laboratori (veure per exemple la publicació d’Anthony Townsend). Ramon Sangüesa ha publicat el text La tecnocultura i la seva democratització: soroll, límits i oportunitats dels labs, una extensió d’un article original per a la Revista d’Etnologia de Catalunya (número especial dedicat a la Tecnoantropologia) que intenta centrar els diversos camps de l’espai “laboratori”. L’esquema del contingut és el següent: 1. El laboratori ha estat lloc de treball sistemàtic de creació de nou coneixement. Les seves diverses evolucions han pres el laboratori científic com a referència organitzativa inicial (estructura, governança, processos). També són rellevants altres formes d’organització, com els laboratoris industrials, tecnològics i de disseny. Aquestes formes clàssiques corresponen a organitzacions tancades, és a dir, allunyades de l’escrutini i participació del públic. La governança d’aquests laboratoris està sotmesa a la comunitat centífica, el mercat o, com a molt, respon a l’interès públic general de manera indirecta. 2. Ara bé, l’espai “laboratori” ha canviat substancialment amb l’arribada de les TIC i ha adoptat noves formes col·laboratives de creació de coneixement acords amb la tecnocultura. a. La genealogia d’aquestes noves formes podria sorgir del laboratori


IRENE LAPUENTE http://www.lamandarinadenewton.com http://co-creating-cultures.com/es/ Fundadora de la companyia de divulgació La Mandarina de Newton. Coordinadora del projecte Expolab al Citilab i en col•laboració amb el Tech Museum of Innovation de San José, California. Llicenciada en Física i postgraduada en Comunicació de la ciència i la tecnologia. Ha treballat en centres de divulgació científica i tecnològica com CosmoCaixa Barcelona, Citilab Cornellà o Invenio. Ha estat responsable de Comunicació i difusió de la ciència a l’Institut Català de Paleontologia (ICP) i al Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha publicat articles de divulgació de la ciència i la tecnologia a +LSI, Informacions i Dossier Tecnològic i ha participat en iniciatves de web 2.0 com els podcasts Mossega La Poma, el blog d l’ICP o el seu propi blog La Mandarina de Newton. LAURA FORLANO http://lauraforlano.org/ És professora adjunta de disseny al Design Institute adscrit a l’Illinois Institute of Technology de Chicago, membre de la junta de NYCWireless i de la Computer Human Interaction Association de Nova York. Té un màster en Afers internacionals, política científica i tecnològica, i un altre en Filosofia de la comunicació, ambdós per la Universitat de Columbia de Nova York. Actualment, està involucrada en el projecte finançat pel programa Fulbright NEXUS “Networking Social Innovation in Urban Areas”: un estudi sobre el paper de les comunitats coworking, els medialabs, les incubadores d’empresa i els hacklabs, i en el projecte “Design Collaborations as Sociotechnical Systems”, un estudi internacional comparatiu centrat en el paper que té la tecnologia com a plataforma per la generació de xarxes de treball per a dissenyadors de Nova York, Barcelona i Brisbane, finançat per la National Science Foundation. És coeditora, juntament amb Marcus Forth, Christine Satchell i Martin Gibbs, de From Social Butterfly to Engaged Citizen: Urban Informatics, Social Media, Ubiquitous Computing, and Mobile Technology to Support Citizen Engagement publicat per MIT Press el 2011. Ha escrit un bon número d’articles on es centra en els aspectes de col•laboració, comunicació i innovació de la tecnologia

d’investigació en tecnologia digital que apareix en llocs com el MIT, Xerox Parc i Standford Research International, i que reflecteix una manera de construir coneixement en profunda remescla del laboratori científic, industrial i de disseny. Llocs on, en paraules de Douglas Engelbart, “aprenem el que volem fer construint i explorant què podem fer amb les eines que construim”. b. Des de la barreja de mecanismes procedents de la democratització de la innovació i el disseny centrat en els usuaris, ha aparegut la forma living lab com un entorn actualment de baixa participació i en tensió entre el resultat públic i el de mercat. c. Des de la perspectiva de l’acció ciutadana, les xarxes comunitàries i els medialabs hem pogut definir un cert tipus de laboratori ciutadà que viu sota la tensió entre la replicació del “model de dèficit” i altres formes més participatives. d. En l’evolució dels hacklabs hem trobat llocs on els processos similars als de l’OpenSource donen lloc a espais autogestionats amb alta participació en el seu funcionament i amb clares finalitats d’activisme. Tanmateix, el “nom” hacklab està sent transformat en un procés ràpid de “gentrificació” del concepte cap a formes d’explotació del coneixement allunyades de l’activisme o la creació del procomú. Potser els biohacklabs siguin la variant més recent, amb una clara recuperació de l’activisme i que exploten la visió de la matèria viva com (a) programable o (b) substrat de programació. e. Els medialabs, originàriament en l’encreuament entre el new media art i l’experimentació artística, han girat cap a formes de participació ciutadana i aprenentatge. f. El world wide lab es correspon amb la virtualització de la forma laboratori, amb la interconnexió d’espais físics de laboratori i a la participació massiva de no experts en les tasques del laboratori científic. Mostra tant aviat els processos d’explotació massiva del treball dels “no experts” via crowdsourcing i gamification com els mecanismes de fixació de l’agenda d’investigació per part dels ciutadans. Com va dir en el seu moment Bruno Latour, “ja no cal tenir un doctorat per a ser investigador”. Aquests canvis s’expandeixen més enllà dels laboratoris científics cap a altres formes de laboratori. g. Els makerlabs, fablabs i altres entorns centrats en la fabricació a partir de la digitalització de la matèria mostren una àmplia diversitat d’objectius i respostes, però es poden veure com centrats en models oberts de creació de coneixement basats en l’aprenentatge per la construcció d’objectes físics i híbrids. h. Sobre aquestes formes cal afegir les variants temporals i itinerants, sempre connectades en xarxa.


i ha rebut nombrosos reconeixements per la seva tasca investigadora a Amèrica, Àsia I Europa. INÉS GARRIGA http://barcelonacultura.bcn.cat/es/institutode-cultura Directora de creativitat i innovació a l’ICUB. ANTONI NICOLAU MARTÍ http://www.iaac.net/ Director de l’Institut d‘Arquitectura Avançada de Catalunya (IACC). Postgraduat en Gestió d’institucions artístiques i culturals per ESADE. Impulsor de l’empresa Kultura. Director de projectes de la Spain-USA Foundation. Professor del Màster en gestió cultural de la Universitat de Barcelona i consultor cultural. Va ser responsable de la coordinació dels programes de joventut i cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Director del Museu d’Història de la Ciutat i Director de Relacions culturals i científiques de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). Ha estat encarregat de la política de cooperació cultural i científica espanyola i de programes de promoció de la cultura espanyola a l’estranger. RAMÓN SANGÜESA http://fluxchange.typepad.com/ http://co-creating-cultures.com/es/ Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Senior Fellow del Strategic Innovation Lab de l’Ontario College of Art and Design, Toronto. Investigador visitant del Center on Organizational Innovation del Departament de Sociologia de la Universitat de Columbia. Els seus interessos actuals són l’evolucio de la col•laboració en xarxa, la cultura, l’organització i el desenvolupament de nous espais per la innovació. S’ha involucrat en diversos projectes finançats per la UE en tecnologia, innovació i cultura. Va ser un dels cofundadors del Citilab, un espai per a la innovació ciutadana a Barcelona, on va ocupar el càrrec de Director d’innovació. El 2010, va crear una plataforma al voltant de la idea de cocreació en la ciència, la tecnologia, el disseny, l’art i la cultura: CoCreating Cultures.

i. La creació i gestió d’aquests espais i de les seves versions interconnectades requereixen considerar de nou un seguit d’actors i rols que durant un temps tenien un pes marginal dins l’organització “laboratori”. Així, els “usuaris” en escasses ocasions han estat importants en el desencolupament del laboratori científic, però han tingut molt més pes en el laboratori de disseny. En qualsevol cas, no tenien un pes important en la governança d’aquestes organitzacions. En canvi, les formes obertes de la mateixa organització no fan més que reclamar una consideració diferent de l’”usuari” en les seves diverses encarnacions de més o menys agència crítica. Les diverses variants i les seves versions virtuals i interconnectades permeten preguntar-se sobre com pensar quina pot ser la projecció del concepte “lab” al conjunt de la ciutat. Es pot repensar críticament el concepte de “ciutat laboratori” sobre aquestes variants que corresponen a l’evolució del mateix concepte de laboratori? A aquest respecte, hi ha moltes preguntes al voltant d’aquesta “ciutat laboratori”: sobre què s’investiga? A què es dedica el coneixement generat? Qui l’aprofita? Qui decideix què i com s’investiga, es desenvolupa i s’innova? Quin és el paper dels ciutadans en tot això?

ENLLAÇOS I BIBLIOGRAFIA RELACIONADA Pots trobar tots els enllaços relacionats amb el tema LA CIUTAT COM A LABORATORI al compte de Delicious I+C+i http://delicious.com/icionline/ciudades%20lab 6ª Sesió I+C+i dedicada al MODEL CITILAB http://www.cccb.org/icionline/ramon-sanguesa-%c2%bfmodelo-citilab/ ALMIRALL, E. & WAREHAM, J. Contributions of Living Labs in reducing Market Based Risk, 15th International Conference on Concurrent Enterprising. 2009. CATHERINE, L. Media Labs in Europe, 2011 http://bit.ly/fCYZHP Citilab Cornellà http://citilab.eu/es COLOBRANS I DELGADO, J. El experimento citilab y la innovación social. El caso del citilab de Cornellá. Crisis analógica, futuro digital: actas del IV Congreso Online del Observatorio para la Cibersociedad, 2009 http://bit.ly/LlzMOM Documental sobre les trobades Lab to Lab. http://vimeo.com/31969005


DUTILLEUL, B. BIRRER A. J. F & WOUTER MENSINK. Unpacking European Living Labs: Analysing Innovation’s Social Dimensions. Central European Journal of Public Policy.Vol. 4 – No 1 – June 2010 – pp 60–85 FORLANO, L. When Code Meets Place: Collaboration and Innovation at WiFi Hotspots. University of Columbia. 2008. http://gradworks.umi.com/3333485.pdf GERSHENFELD, Neil A. (2005). Fab: the coming revolution on your desktop—from personal computers to personal fabrication. New York: Basic Books, http://books.google.es/books/about/Fab.html?id=Oil3bH6fKBkC&redir_esc=y KELLY, K. What Technology Wants.Viking Adult 2010. http://es.scribd.com/doc/50929163/What-Technology-Wants LATOUR, B. & WOOLGAR, S. Laboratory Life:The Construction of Scientific Facts. Princeton University Press, 2005. http://en.wikipedia.org/wiki/Laboratory_Life LATOUR, B. Dadme un laboratorio y levantaré el mundo, en: K. Knorr-Cetina y M. Mulkay (eds.), Science Observed: Perspectives on the Social Study of Science, Londres: Sage, 1983, pp. 141-170. http://gidid.unizar.es/chen/chaime/asigna/metodos/materiales/CSIC95-Latour. doc LATOUR, B. The World Wide Lab. 2003 http://www.wired.com/wired/archive/11.06/research_spc.html Llista dels Hacklabs http://www.hacklabs.org/?q=es M. Foth, Laura Forlano, Christien Satchell y Martin Gibbs (Eds.). From Social But¬terfly to Engaged Citizen: Urban Informatics, Social Media, Ubiquitous Computing, and Mobile Technology to Support Citizen Engagement. Massachusetts Institute of Technology,2011 http://mitpress.mit.edu/catalog/item/default.asp?ttype=2&tid=12663 Mapa dels Fablabs http://wiki.fablab.is/wiki/Portal:Labs Mapa dels Medialabs http://mappa.fictionlab.hu/ MARCUS, F. Urban Informatics:The Practice and Promise of the Real-Time. Information Science Reference. 2008. http://www.casa.ucl.ac.uk/neogeography/neogeography-virtual-cities.pdf Medialab Prado http://www.medialabmadrid.org/medialab MENSINK, W. H. & BIRRER, F. A. J. Democratising technology and innovation: the role of the“participant” in Living Labs. A International Conference of the European Association for the Study of Science and Technology. 2010 MIT Media lab


MIT Media lab http://www.media.mit.edu/ MOILANEN, J. Sociological view of hackers and hackerspaces. 2009 http://bit.ly/NxJfrj SANGÜESA, R. Cambio de rumbo: La vida después de Citilab. http://fluxchange.typepad.com/files/postcomiatcitilab.pdf SANGÜESA, R. El modelo Citilab. (Presentación en el CCCB) http://www.slideshare.net/ramonsang/modelo-citilab SANGÜESA, R. La tecnocultura i la seva democratització: soroll, límits i oportunitats dels labs / Technoculture and its democratization: noise, limits and opportunities of the “labs”. Revista d’Etnologia de Catalunya, número 38, 2012. bit.ly/KmxnqZ [Català] http://bit.ly/KEjgIx [Anglès] SCHOLZ, T., LIU, L.Y. From Mobile Playgrounds to Sweatshop City. Situated Technologies Pamphlet 7: Fall 2010. http://www.situatedtechnologies.net/files/ST7-MobilePlaygrounds_SweatshopCity.pdf SENDRA, P. Metodologías de investigación y acción en el espacio público obsoleto. 4IAU 4ª Jornadas Internacionales sobre Investigación en Arquitectura y Urbanismo, 2011. http://bit.ly/K1kf61 Senseable city lab http://senseable.mit.edu/ SERRA, A.. Citilabs: ¿Qué pueden ser los laboratorios ciudadanos?. La Factoria. Enero-Febero. No. 45-46. 2010. http://www.revistalafactoria.eu/restrict.php?tipo=articulo&id=523 TOWNSEND, A. A Planet of Civic Laboratories:The Future of Cities, Information and Inclusion. Institute for the Future-Rockefeller Foundation. http://iftf.me/public/SR-1352_Rockefeller_Map_reader.pdf VV.AA. The future of the LAB. Baltan Laboratories, 2010. http://www.baltanlaboratories.org/?p=2194 What is a Fablab in three words. http://vimeo.com/7819076


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.