EL FUTUR DELS ARXIUS SESSIÓ ICI 1 JULIOL 2010 Sala Mirador 11:00-18:00 h Taller Visualització de dades en arxius, amb Jaume Nualart i Mar Canet. 19:00 h Taula rodona Els arxius del futur, amb Dolors Reig, Laurence Rassel, Jaume Nualart i Mario Pérez-Montoro. PARTICIPA A: Blog www.cccb.org/icionline Delicious: http://delicious.com/icionline/ futuro_de_los_archivos
Hashtag Twitter #cult20 Internet Sala Mirador Mirador_CCCB
MAR CANET Graduat en disseny digital i llicenciat en enginyeria de videojocs. Actualment resideix a Linz (Àustria). Fundador del col·lectiu artístic Derivart (des del 2004), fa projectes en la intersecció entre l’art, la tecnologia i les finances. Treballa des del 2008 al laboratori de nous mitjans interactius Futurelab Ars Electronica (Àustria) com a enginyer creatiu. El 2009 ha estat col·laborant amb l'Institut Ludwig Boltzmann (Linz, Àustria) creant eines de visualització de dades per a l’arxiu d'Ars Electronica. Cofundador de Lummo, que crea projectes interactius transformant espais públics i interiors. Com a artista de nous mitjans ha exposat al Brasil, Eslovènia, Anglaterra, Alemanya, Àustria, Indonèsia, Colòmbia i els Estats units. http://mcanet.info/ http://derivart.info/
Mal d’arxiu : així és com s’ha descrit el símptoma de la societat moderna occidental d'enregistrar, documentar, classificar i arxivar en la seva pretensió de salvaguardar la memòria contra l’oblit. Les noves tecnologies han permès un salt sense precedents en aquesta tendència, ja que el volum d’informació que es pot emmagatzemar i difondre creix diàriament. Les institucions culturals no han quedat al marge d’aquest procés i, des de fa uns anys, la possibilitat d’obrir al públic els seus arxius ha estat un tema clau de debat. El CCCB ha treballat en la digitalització del seu fons documental durant més de tres anys. Ara ja és consultable en la seva totalitat a l’Arxiu CCCB, que posa a l’abast de tothom els materials de les activitats organitzades des de la fundació del Centre. Amb motiu de la finalització d’aquest procés, en aquesta sessió es proposa un debat sobre el futur dels arxius que inclourà des dels horitzons que obre la web 3.0, o les qüestions clau d’arquitectura de la informació i visualització de dades, fins al significat mateix de conservar i difondre en arxius el coneixement que generen les institucions culturals.
ALGUNES DEFINICIONS DE CONTEXT GESTIÓ DEL CONEIXEMENT Conjunt de mètodes, pràctiques i tecnologies orientats a dissenyar i posar a la pràctica sistemes d’identificació, captura i compartició del coneixement involucrat en una organització o col·lectiu, de forma que pugui ser convertit en valor i contribueixi a la consecució dels objectius de la mateixa comunitat. La gestió del coneixement és una resposta recent a la necessitat de transferència de coneixements característica de totes les comunitats humanes, que en el context actual s’enriqueix amb les aportacions de diferents àmbits, destacant les ciències cognitives, l’enginyeria de les organitzacions, l’economia del coneixement, la gestió documental i les tecnologies de la informació i la comunicació. Entre les seves aportacions hi ha el sorgiment i la consolidació de nous models i eines de treball, nous serveis, noves maneres de relacionar-se o noves maneres de tractar, transmetre i emmagatzemar la
informació que suposen un canvi important en les organitzacions i, per extensió, en el conjunt de la societat. INFOXICACIÓ Excés d'informació que provoca en el receptor una incapacitat per comprendrela i assimilar-la, per prendre una decisió o per tenir un criteri format sobre un tema concret. La infoxicació aboca les persones a un estat de desconcert i inoperància en l'àmbit laboral, formatiu o cultural. L’extensió de les tecnologies digitals ha provocat el flux de grans quantitats d’informació acumulada, una alta taxa de nova informació, contradicció entre les informacions disponibles, una dificultat per identificar la informació rellevant i l’absència de mètode per comparar i processar diferents tipus d’informació. El terme equivalent sobrecàrrega informativa (de l'anglès information overload) va ser encunyat el 1970 per Alvin Toffler en el seu llibre Future Shock.
JAUME NUALART Llicenciat en ciències (químiques) i programador de programari lliure. Membre actiu en els moviments socials a Barcelona des del 2000 (fundador d'indymedia barcelona, riereta.net, giss.tv). Durant el període 1999-2004 va treballar com a professor de secundària a l'escola pública, ensenyant química, física i introduint eines lliures de col·laboració en els departaments on ha treballat. Entre els anys 2008-1909 ha treballat com a investigador a l'Institut Ludwig Boltzmann (Linz, Àustria) desenvolupant eines de visualització per a l'arxiu d'Ars Electronica. Ha treballat com a desenvolupador de programari lliure en alguns projectes europeus (Transcultural Mapping, Dash...) i residències artístiques (LabFactory Viena 2007) en diversos països: Letònia, Finlàndia, Alemanya, Eslovènia, Àustria, Kenya... Li agraden les tecnologies, especialment l'ús públic a les xarxes d'informació. Actualment és estudiant de doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. http://nualart.cat LAURENCE RASSEL Directora de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, Laurence Rassel ha desenvolupat, al llarg de la seva trajectòria professional, un treball d’investigació entorn del pensament i les pràctiques artístiques feministes, així com també una labor d’anàlisi crítica sobre la propietat intel·lectual en l’àmbit de les noves tecnologies. Aquesta línia de treball s’ha reflectit en el programa artístic de Constant, l’organització cultural que Rassel va dirigir del 1998 al 2008, any en què assumí la direcció d’exposicions i activitats a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona. Entre el 2001 i el 2006 Rassel ha estat coordinadora de projectes d’ADA, una xarxa de centres belgues de formació per a dones que promou el coneixement de les noves tecnologies com a eina d’integració. Com a comissària, conferenciant i gestora cultural ha col·laborat amb diferents festivals, museus i centres cultu-
Les solucions a la sobrecàrrega informativa passen per generar mecanismes de contenció i ordenació de la informació, ja siguin solucions tècniques (bloquejadors de finestres emergents, spam o rastrejadors de la informació no trivial –data mining–...) o actituds personals (organització i gestió del temps, selecció d’unes fonts d’informació determinades, bloqueig d’avisos de correu electrònic...). També les institucions educatives, culturals i polítiques poden fer una aportació que és alhora una oportunitat d’adequació al context: mitjançar entre les fonts d’informació i els usuaris, ordenar els seus fons i continguts per tal de fer-los accessibles i valorables i crear processos, dispositius i mecanismes que facilitin la comprensió i l’assimilació de la informació.
les faci interoperables, de forma que una aplicació pugui fer servir bases de dades (informació), motors i/o algoritmes provinents d’altres. Els entorns derivats d’aquesta pràctica es coneixen com a mashups. La web de dades obertes i enllaçades té com a requisit tècnic important l’acompliment de certs estàndards (semàntics i actualment definits per l’organisme internacional W3C) per tal d’aconseguir aquesta interoperabilitat. Conceptualment, aquesta pràctica està estretament relacionada amb l’extensió del programari lliure, el codi obert, l’accés lliure i el ventall d’alternatives al copyright. Per tant, com en totes aquestes iniciatives d’alliberament de dades per a l’ús públic, la discussió en l’àmbit legislatiu és un dels temes clau.
VISUALITZACIÓ DE DADES La visualització de dades (de l’anglès data visualization) és el conjunt de tècniques i estudis de representació visual de les dades de manera que la informació que contenen es comuniqui de forma clara i efectiva. És una disciplina transversal, que se serveix d’elements propis del disseny gràfic, l’estadística i la representació de la informació, entre altres àmbits. Nascuda de la necessitat de representar dades científiques complexes de forma comprensible per a una audiència no especialitzada, la visualització de dades transforma les masses abstractes d’informació en formats visuals, gràfics o interactius que poden ser compresos de manera intuïtiva sense intermediaris. Tot i que des de la irrupció de les tecnologies digitals s’ha desenvolupat extraordinàriament, aquesta no és una disciplina nova: entre els molt esmentats clàssics de la visualització de dades hi ha la magnífica Carte figurative del francès Charles Joseph Minard (1869), que explica la vinculació entre l’arrribada de l’hivern i la derrota sagnant de l’exèrcit napoleònic a Rússia el 1812.
COPYRIGHT, DOMINI PÚBLIC...? Els copyright (literalment drets de còpia) són una forma de protecció legal sorgida al segle XVIII. Actualment les lleis de copyright vigents en la majoria de països emparen els autors d'obres originals, publicades o inèdites. A grans trets, el propietari del copyright posseeix el dret exclusiu per reproduir, distribuir, prestar, vendre/ llogar, mostrar/interpretar públicament o preparar obres derivades d’una obra original. El propietari també té el dret exclusiu per autoritzar altres persones a realitzar qualsevol d’aquests usos de l’obra. La legislació espanyola estableix que poden ser protegides amb copyright aquelles obres que hagin estat fixades en una forma d'expressió tangible: obres literàries, dramàtiques, musicals, coreografies, obres audiovisuals, gravacions sonores, obres arquitectòniques, obres artístiques. Per exemple: una obra musical es podria registrar mitjançant la seva gravació i/o la partitura corresponent, un edifici, mitjançant els seus plànols arquitectònics i el programari informàtic es registraria mitjançant la notació escrita del codi que el defineix. Domini públic és un terme legal emprat en l’àmbit dels drets d’autor per referir-se a la situació en què es troba una obra artística, literària o científica (incloent-hi el programari informàtic) quan no existei-
OPEN-LINKED DATA WEB (Web de dades obertes i enllaçades) Es tracta d’una pràctica recomanada en el disseny de webs que consisteix a aportar una capa de metadades a les pàgines que
rals internacionals, entre els quals cal destacar l’UNIA arteypensamiento de Sevilla, el centre Arteleku de Sant Sebastià, el Museum van Hedendaagse Kunst Antwerpen (MuHKA) d’Anvers o el Département de Nouveaux Médias del Centre Pompidou de París. www.constantvzw.org www.fundaciotapies.org DOLORS REIG Dolors Reig és autora principal de l’espai sobre TIC i educació “El caparazón”. Treballa actualment com a freelance, consultora i professora per a diferents empreses, institucions, universitats, etc. (UOC, Elisava, Localret, Programa Compartim -Dep. de Justícia-, Fundación Telefónica, Servei de Formació de la Diputació de València, entre d’altres, actualment). Llicenciada en psicologia, màster en criminologia, inserció laboral, multimèdia, ha participat en diferents publicacions i esdeveniments en temes de dinamització de comunitats, xarxes socials, web social, tendències a Internet, empresa 2.0, social media, aprenentatge informal, entorns personals d’aprenentatge, e-learning, cibercultures, etc. http://www.dreig.eu/caparazon/ MARIO PÉREZ-MONTORO Doctor en filosofia i ciències de l'educació per la Universitat de Barcelona i màster en organització de sistemes de documentació a l’empresa per la Universitat Politècnica de Catalunya. Dins de la seva formació acadèmica es pot destacar que ha estat investigador i assistent de docència al Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència de la Universitat de Barcelona, ha realitzat estudis de postgrau a l´Istituto di Discipline della Comunicazione de la Università di Bologna (Itàlia) i ha estat professor visitant (Visiting Scholar) al CSLI (Center for the Study of Language and Information) de la Stanford University (Califòrnia, EUA). També ha estat professor del Departament de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat Complutense de Madrid, pro-
xen drets d’explotació sobre ella, bé perquè ha expirat el termini legal per a la patrimonialització dels drets per un propietari determinat o bé per decisió expressa de l’autor de l’obra, que els cedeix a la comunitat. Una obra en domini públic pot ser explotada per qualsevol persona física o jurídica sempre que respecti els drets
morals de l’autor sobre aquesta: dret de reconeixement de l’autoria i respecte de la integritat moral de l’obra (no utilització d’aquesta per a fins contraris a la reputació o l’honor de l’autor). Una obra en domini públic passa a formar part del que s’anomena procomú, el conjunt de béns i recursos que pertanyen a tothom.
ENLLAÇOS I BIBLIOGRAFIA D’INTERÈS Tots els enllaços de la sessió I+C+i El futur dels arxius actualitzats al nostre compte de Delicious: http://delicious.com/icionline/futuro_de_los_archivos Amateur Archivist http://www.amateurarchivist.net Archives 2.0. The Archives Hub and AIM25 http://www.slideshare.net/JaneStevenson/archives-20-the-archives-hub-and-aim25 Archives Hub _ - MIMAS http://archiveshub.ac.uk/presentations/ Archivesnext http://www.archivesnext.com/ Area. Visualization Tool. http://nualart.com/area/d/ Area per a Drupal: http://drupal.org/project/area Berkman Centerfor Internet & Society http://cyber.law.harvard.edu/ Blog Procesos de Archivo /Intermediae http://www.intermediae.es/project/procesos_de_archivo/page/procesos_de_archivo_2 Breakell, Sue. Perspectives: Negotiating the Archive. Tate Papers, spring 2008. ISSN: 1753-9854 http://www.tate.org.uk/research/tateresearch/tatepapers/08spring/breakell.shtm Casas Tristes. Org. Herramientas para la visualización de una vivienda digna. http://casastristes.org/ Creating Digital Collections: A practical guide. Zhang, Allison B., and Don Gourley. Oxford, UK: Chandos Publishing, 2009. ISBN-13: 978 1 84334 396 7 Cultura lliure i institucions culturals. Entrada al Bloc CCCB Lab sobre l’SLIC. http://www.cccb.org/lab/escenaris-virtuals/cultura-lliure-i-institucions-culturals/ Culturas de archivo= Archives cultures. Salamanca: Fundació Antoni Tàpies, Universitat de València, Ediciones Universidad de Salamanca, 2002. (Colección Focus, 7). ISBN-13: 9788478007363 . >> Web projecte: http://www.culturasdearchivo.org/ Derrida, Jacques. Mal de archivo. Una impresión freudiana. Trad. Paco Vidarte. http://xoomer.virgilio.it/martinm/PUG/Maldearchivo.pdf (Consultat: 23-06-2010)
fessor dels estudis de ciències de la informació i de la comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, professor de la llicenciatura de documentació de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre investigador del Centre Especial de Recerca OCC (Observatori de la Comunicació Científica) adscrit als estudis de periodisme i comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. La seva trajectòria científica se centra en alguns dels diversos aspectes (conceptuals, semàntics, epistemològics i pragmàtics) relacionats amb el tema de la teoria de la informació i la gestió del coneixement. Actualment és professor agregat (Programa Serra Húnter) de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. http://www.directorioexit.info/ consulta.php? directorio=exit&campo=ID&texto=38
DOCAM. Documentation et conservation du Patrimoine des Arts Médiathiques. http://www.docam.ca/fr.html E-Lis. E-prints in Library and Information Science. Un dels més grans repositoris Open Access de biblioteconomia, impulsat pel Ministeri de Cultura i muntat samb el software lliure EPrints. http://eprints.rclis.org/ http://www.eprints.org/ Edward Tufte http://en.wikipedia.org/wiki/Edward_Tufte FEW, S. Now You See It: Simple Visualization Techniques for Quantitative Analysis. Analytics Press, 2009. http://supportanalytics.com/blog/2009/05/stephen-few-on-new-data-visualization-bookinterview/ Fondation Daniel Langois. Theme: Conservation/ Archivage http://www.fondation-langlois.org/html/f/ FRY, B. Visualizing Data: Exploring and Explaining Data with the Processing Environment . O’Reilly ,2008. http://oreilly.com/catalog/9780596514556 Future archives blog http://futurearchives.blogspot.com/ Information Aesthetics – Information Visualization & Visual Comunication http://infosthetics.com INTERARCHIVE, Archivarishe Praktiken und Handlungsräume im zeitgenössischen Kunstfeld / Archival Practices and Sites in Contemporary Art. Edited by Beatrice von Bismarck, Hans-Peter Feldmann, Hans-Ulrich Obrist, Dietherlm Stoller, Ulf Wuggenig. Lüneburg-Köln: Verlag der Buchhandlung Walther König, 2002. ISBN: 3-88375-540-0. Linked Data Horizon Scan http://linkeddata.jiscpress.org/ MacManus, R. Linked Data is Blooming: Why You Should Care. Dins el blog Read, Write, Web, 2009. http://www.readwriteweb.com/archives/ linked_data_is_blooming_why_you_should_care.php Mal de archivo. Zehar: revista de Arteleku-ko aldizkaria, num. 56 ISSN: 1133844X McKnight, Susan (2007). «A Futuristic View of Knowledge and Information Management». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, desembre, núm. 19. http://www.ub.edu/bid/19mcknig.htm> [Consulta: 21-06-2010]. Netpioneers in a Synchronoptic Timeline. The Thing Vienna documents in a synchronoptic timeline. Sistema multi timeline per visualitzar informació temporal: http://vis.mediaartresearch.at/webarchive/public/view/mid:47 Open DOAr. The Directory of Open Access Repositories. http://www.opendoar.org/ The Open Knowledge Foundation. Promoting Open Knowledge in a Digital Age. http://www.okfn.org/ http://www.opendefinition.org/okd/espanol/
Pérez-Montoro Gutiérrez, Mario (2005). «Sistemas de gestión de contenidos en la gestión del conocimiento». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, juny, núm. 14. <http://www.ub.edu/bid/14monto2.htm> [Consulta: 21-06-2010]. Pérez-Montoro Gutiérrez, Mario (ed.) y Golkhosravi, Mehrad (2010). “Gestión del conocimiento”. Díaz Nafría, José María; Pérez-Montoro, Mario y Salto Alemany, Francisco (eds.) (2010). Glosario de conceptos, metaforas, teorías y problemas en torno a la información. Leon: Universidad de León. http://sites.google.com/site/glosariobitrum/Home/gestion-del-conocimiento-knowledgemanagement Periodic Table of Visualization Methods http://www.visual-literacy.org/periodic_table/periodic_table.html Proxemantics. Meaning is the air http://vis.mediaartresearch.at/webarchive/public/view/mid:34 Registros imposibles: el mal de archivo. [XII Jornadas de Estudio de la Imagen: Madrid: 7-9 abril 2005]. Madrid: la Comunidad, 2006. ISBN: 84-451-2835-3. Reig, D. Entrevista web semántica – 3.0 para la revista Computing. Dins el blog “El Caparazón”. Setembre 2009. http://www.dreig.eu/caparazon/2009/09/22/entrevista-web-semantica-3-0-para-la-revistacomputing/ Reig, D. Dades obertes i enllaçades. Recull de posts del blog EL CAZARAZÓN corresponents al tag “Dades obertes i enllaçades” (web semàntica) http://www.dreig.eu/caparazon/?s=linked+data+web SEGARAN, T. ; HAMMERBACHER, J. Beautiful Data: The Stories Behind Elegant Data Solutions. O’Reilly ,2009. http://oreilly.com/catalog/9780596157128 Sous la poussière: archives et tecnologie de la information http://www.souslapoussiere.org/index.php/ TEXTY – texts at a glance http://vis.mediaartresearch.at/webarchive/public/view/mid:7 Tramullas, J. Drupal para bibliotecas y archivos. http://issuu.com/tramullas/docs/drupalbibliotecas Visual Complexity http://www.visualcomplexity.com Visualizing Information for Advocacy http://backspace.com/infodesign.pdf Visualization Showcase. Information Visualization of Media Art Archives. http://vis.mediaartresearch.at/webarchive/public/view/mid:1 V2- Institute for the Unstable Media : About the archive http://www.v2.nl/archive/articles/about-the-archive