SESSIÓ 2 Dimecres 8 d’agost, a les 22 h
RENT-A-CAT de Naoko Ogigami 2011 / 110 min / vídeo / Japó / VO japonès, Subt. anglès i català Sessió programada per Nuria Vidal, crítica de cinema a Fotogramas i Time Out Barcelona, així com professora de l’ESCAC i col·laboradora en diferents festivals nacionals i internacionals.
La felicitat que donen els gats Nuria Vidal El 7 de febrer de l’any 2008 vaig arribar al Festival de Berlín i una de les primeres coses que vaig fer va ser anar a les oficines de Panorama. Després de saludar a la gent, la Paz Lázaro, directora de programació de Panorama, em va dir: «Has de veure la pel·lícula que inaugura Panorama. T’encantarà. Es diu Megane, és de Naoko Ogigame, una directora japonesa». La Paz tenia raó. Em va encantar. Em va agradar la seva aparent ingenuïtat, el seu colorit, la seva llum, la falta de pretensions, les històries senzilles i, al mateix temps, insòlites. Megane passava en una petita illa amb un balneari on la Taeko i la Sakura, dues dones que arriben de la «civilització», troben l’equilibri que no tenen. Un any després vaig tenir la sort de veure que Megane -que més o menys traduït vol dir Ulleres- es presentava al BAFF de
Barcelona i provocava les mateixes reaccions que a Berlín: complicitat i riures, desconcert i perplexitat. Des d’aleshores cada any buscava en la programació de Berlín o de qualsevol altre festival si hi havia una nova pel·lícula de Naoko Ogigami. I, per fi, aquest any, vaig tenir l’alegria de veure que hi havia un nou film d’ella, Rentaneko. El títol no em deia res, així que vaig buscar al catàleg: Rentaneko/Rent-a-Cat, és a dir, Llogui un gat. El pòster era una preciositat i l’argument, un deliri. Rent-a-Cat és la història de la Sayoko, una jove solitària que durant un estiu especialment calorós viu rodejada de gats en una casa que sembla de joguina. La Sayoko té cura dels gats que ofereix per acompanyar a éssers tan solitaris com ella.
Gats de tots els colors i mides que passeja en un carretó; gats destinats a omplir els forats que la vida deixa amb el pas del temps. Cada dia la Sayoko passeja el seu carretó per la vora d’un riu oferint la seva mercaderia felina: “Gats per llogar. Estàs sol? Per què no em llogues un gat?”. Quan té algun client, la Sayoko tria el gat adequat per a cadascú, el porta a la casa per veure on viurà i fa passar una prova per veure si el futur propietari mereix el seu gat. Un cop acceptat, firmen un acord i la Sayoko cobra una mínima quantitat de diners. Tres persones trobaran companyia gràcies als gats de la Sayoko i, per a cadascun d’ells, s’inventarà una vida diferent: una anciana que sap que morirà aviat, un pare de família al que han abandonat les seves filles i dona, una jove empleada en una agència de lloguer de cotxes. Tots tenen un buit a la seva vida que els gats de la Sayoko omplen durant un temps. I, mentrestant, en aquest calorós estiu, la Sayoko viu entre els seus gats a la vella casa de la seva àvia amb l’única companyia d’un estrany veí/veïna que es dedica a insultar-la. Fins que reapareix a la seva vida un jove que, potser, aconsegueix omplir el buit i solitud de la pròpia Sayoko.
Tot això, explicat, sembla un disbarat, però en mans d’Ogigami es converteix en un conte preciós de llum, de color, de felicitat i de dolor. Ogigami té un univers de línia clara, amb personatges excèntrics i trames inversemblants que només es poden entendre en el context d’una cultura com la japonesa, regida per criteris que poc o res tenen a veure amb els occidentals. Recordo que quan vaig llegir Haruki Murakami per primera vegada, un parell d’anys després de veure Megane, vaig pensar que aquesta noia japonesa tenia molt a veure amb l’escriptor. Però aquesta semblança encara es va fer més patent a Rent-a-Cat/Llogui
un gat. Hi ha moments de la pel·lícula que semblen escrits pel propi Murakami. En certa manera, m’agrada imaginar que la Sayoko troba Kafka Tamura, l’adolescent solitari de Kafka a la platja, i li ofereix un gat per alleugerir el buit que té a la seva ànima; o que en realitat la Sayoko és néta de Satoru Nakata, l’altre personatge important de la novel·la, del que ha heretat el poder de parlar amb els gats.
Nota important. Aquesta pel·lícula farà les delícies dels que estimen i comprenen els gats. Però qualsevol que estimi els animals –gossos, canaris, iguanes, tortugues, cavalls, el que sigui- entendrà la Sayoko i el seu do per trobar l’animal adequat al buit de cadascú.