SESSIÓ 9 Dijous 23 d’agost, a les 22 h
AVÉ de Konstantin Bojanov 2011 / 86 min / 35 mm / Bulgària / VO búlgar, anglès i alemany, Subt. anglès i català Sessió programada per Alejandro Díaz Castaño, qui va formar part de l’equip de programació del FICXixón fins el 2011. Actualment és programador del Festival de Cinema Europeu de Sevilla i col·labora a Rockdelux i Caimán Cuadernos de Cine.
Alejandro Díaz Castaño Durant les jornades del Marché du Film del Festival de Canes del 2010 va tenir lloc la projecció de la pel·lícula Avé. El material presentat deixava entreveure l’existència d’una personalitat singular rere la càmera, tot i tractar-se d’una versió inconclusa. La postproducció va seguir el seu curs i, un any després, el llargmetratge definitiu va ser presentat a la Setmana de la Crítica dins del mateix festival, la qual cosa va constituir el punt de partida per a un fructífer periple per altres certàmens, amb premis a Hamburg, Sarajevo, Varsòvia o a l’edició del Fantasporto celebrada aquest mateix any. Estem davant d’una genuïna pel·lícula de carretera, cimentada en la relació que s’estableix entre dos joves que es coneixen fortuïtament
mentre fan autoestop. Kamen, un noi introvertit, es disposa a travessar mitja Bulgària per anar a un funeral quan, en el seu camí, l’interromp l’Avé, qui demostra una inclinació natural per generar situacions compromeses. Això, unit a la seva tendència irrefrenable a inventar diferents personalitats per a ella i el seu acompanyant accidental, xocarà amb la personalitat de Kamen i provocarà que el jove perdi els nervis en més d’una ocasió, si bé la convivència forçosa durant el periple que comparteixen acabarà per forjar una complicitat entre els dos. Avé constitueix el primer treball de ficció de llarga duració de Konstantin Bojanov, artista multidisciplinari búlgar establert a Nova York i gran coneixedor del cinema espanyol, amb Buñuel,
Erice i el Saura dels inicis com a cineastes de capçalera. Tot i que la pel·lícula parteixi d’una experiència personal de la joventut de Bojanov, una de les seves influències més directes, entre les reconegudes pel cineasta, és la tan oblidada com reivindicable Scarecrow (1973, Jerry Schatzberg), road movie de personatges marginals protagonitzada per Gene Hackman i Al Pacino. D’ella n’hereda un posicionament serè davant de les tribulacions dels seus protagonistes, la dignitat dels quals sempre és salvaguardada. Com al film del novaiorquès Schatzberg, ens trobem amb una parella que flirteja sempre amb el desastre, tot i que sense deixar de demostrar una gran vitalitat i enteresa per afrontar la incertesa davant l’avenir.
Un altre component fonamental d’Avé té a veure amb la guerra de sexes, perfectament escenificada pels joves intèrprets del film, uns molt convincents Ovanes Torosian i Angela Nedialkova, els dos ja vistos anteriorment a Eastern Plays (Iztochni piesi, 2009, Kamen Kalev), una altra pel·lícula destacable dins de la producció cinematogràfica búlgara recent. Resulta difícil de creure que la química entre els dos fos nul·la durant el rodatge, quelcom confirmat pel director, ja que la seva interacció interpretativa a la pantalla funciona a la perfecció i sustenta la pel·lícula de principi a fi. La batalla dialèctica i sentimental que s’entaula entre els dos emparenta la proposta de Bojanov amb alguns films rodats durant la Gran Depressió, particularment amb Sucedió una noche (It Happened One Night, 1934, Frank Capra), amb què comparteix la presència d’elements d’humor, a més de les evidents confluències argumentals. De fet, un personatge tan fascinant i contradictori
com l’Avé, extravertida, loquaç i imprevisible, també es nodreix dels arquetips femenins, forts i impetuosos, característics de la screwball comedy. Com en aquells films, la noia és capaç de posar en diversos embolics el seu partenaire masculí, fins al punt d’arribar a comprometre la integritat física dels dos. A través de cada situació que travessen, el film va completant un subtil retrat de l’estat general de les coses en un país incorporat a la Unió Europea just en el moment en què els pilars sobre els quals va ser constituïda començaven a trontollar. I és que no sembla casual que, des del cor d’un continent sumit en una profunda crisi econòmica i identitària, sorgeixi una pel·lícula que absorbeix i actualitza elements d’aquell cinema nord-americà engendrat en temps igualment ardus i plens d’incertesa.