Una revolució educativa? Reptes i necessitats de l’educació actual SESSIÓ 21 MARÇ 2012 AULA 1 10-14H // TALLER Cap a una educació creativa. Sergi Jordà, Daniel Gallardo, Carles F. Julià, Giovanni Maria Troiano i Sebastián Mealla. 18.30-19h // Presentació de les conclusions del taller 19-21h // DEBAT Reptes i necessitats de l’educació actual. Sergi Jordà, Nik Gaffney i Lali Bosch.
Com podríem aprofitar les tecnologies digitals per educar en i per a la creativitat? Com ens podrien ajudar aquestes a desenvolupar una educació que potenciés l’exploració i la creació, i que posés la cerca i el descobriment de problemes i preguntes interessants per damunt de la formulació de respostes unívocament correctes? Estem davant d’una revolució necessària en l’educació o n’hi hauria prou, en canvi, amb què fóssim conscients que l’educació hauria d’estar sempre en evolució constant? Aquestes són algunes de les qüestions que planteja aquesta sessió, que té com a objectiu principal deixar entreveure algunes de les possibilitats que les actuals tecnologies digitals ens podrien oferir en l’àmbit de l’«educació creativa». “No hay iconos para clicar, es una pizarra”
PARTICIPA A: Blog http://www.cccb.org/icionline/revolucio-educativa/ Delicious http://delicious.com/icionline/Educació_expandida Issuu http://issuu.com/icicccb Twitter http://twitter.com/cccblab Hashtag Twitter #eduex
Els nens d’avui aviat estaran configurant el món, i és responsabilitat nostra donar-los una educació més rica i creativa –allunyada de les càrregues de l’educació del segle XIX que encara arrosseguem— i una alfabetització basada en la tecnologia que els permeti ser més lliures, compromesos, oberts de ment, creatius i els prepari millor pels inevitables reptes culturals, socioeconòmics i ecològics que ja estem experimentant. Educació, creativitat i alfabetització digital Tot i que no hi ha dubte que en la darrera dècada s’han produit importants avenços en la introducció i l’ús de les TIC a l’escola, i que aquestes han tingut un impacte molt positiu en l’aprenentatge dels nens, també és cert que el desenvolupament de l’ús de les TIC en les escoles tendeix a retrassar el desenvolupament en altres àrees de la vida (el lloc de treball, la llar) i, a dia d’avui, l’ús dels ordinadors a les escoles se centra àmpliament en l’ús de les eines d’escriptori (i, cada vegada més, del portàtil), mentre fora de l’escola l’ús de la tecnologia consisteix en dispositius que tenen poc a veure amb aquelles
LALI BOSCH Professora de filosofia, curadora d’exposicions i creadora de projectes que connecten les arts, l’educació i la vida urbana, posant especial èmfasi en noves formes de participació i cooperació, i incloenthi les possibilitats que avui ofereixen els mitjans de comunicació. Com a docent, Eulàlia Bosch és membre del grup fundacional de l’Institut de Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia (IREF) que va dirigir des de la seva obertura, el 1985, fins al 1995. El 1995 va crear el Departament d’Educació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) que va dirigir fins al 1999. L’any 2003 crea, juntament amb Ramon Espelt i Pep Subirós, Gao lletres, una agència dedicada a la concepció i desenvolupament de projectes culturals i educatius, entre ells el de CCCB educació. NIK GAFFINEY És membre fundador de FoAM, on treballa com a dissenyador, programador i segon d’a bord. Li agraden l’amplitud de mires i el disseny de baix a dalt; el que és aleatori com estratègia i la profunditat on és necessària; allò dinàmic a allò estàtic, el llenguatge Lisp al C, el temps real al temps enregistrat; i la complexitat per damunt del que és complicat. També forma part de “farmersmanual”, un incòmode conglomerat paneuropeu, basat en la xarxa i multisensorial (sorollós, que clica, desestructura i fa pampallugues estàticament). Parcialment lluminós. DANIEL GALLARDO GRASSOT És enginyer informàtic i Màster en sistemes cognitius i mitjans interactius. Actualment cursa els seus estudis de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra gràcies a una beca de recerca de Microsoft Research UK on també hi col•labora en el desenvolupament d’un projecte. La seva recerca està enfocada al camp de la interacció persona-màquina aprofundint sobretot en les interfícies tangibles multi-tàctils, camp on hi té
eines dels anys 80, i creixen diferents maneres d’apropar-se a la interactivitat. És més, no es tracta únicament de quins dispositius s’estan utilitzant. Fins i tot malgrat s’està incrementant l’ús de dispositius mòbils i pissarres interactives o “intel·ligents” a les escoles europees, l’organització de les pràctiques educatives i d’aprenentatge no han canviat des dels dies anteriors a les TIC. Tot i que hi ha molts exemples d’usos innovadors de la tecnologia, lamentablement la major part d’aquesta no s’ha emprat en provocar substancials i fonamentals canvis en l’educació. En el seu llibre Out of our minds, el reconegut escriptor i expert en educació, creativitat i innovació Sir Ken Robinson afirma que és crucial redefinir l’educació i la formació tal i com les coneixem, per permetre a la gent ser més flexible i adaptable i preparar-se per la revolució global en la qual estem atrapats com a resultat de les innovacions tecnològiques i el creixement de la població. I, certament, ell no és l’única veu crítica. Mitchel Resnick, director del grup Lifelong Kindergarten del MIT Media Lab i un dels líders mundials en investigació de les TICs i l’educació infantil, afirma que, malgrat les noves tecnologies permeten una revolució educativa, no la garanteixen. Malgrat els avenços científics i tecnològics estan transformant l’agricultura, la medicina i la indústria, les tecnologies en l’educació encara s’utilitzen, majoritàriament, per reforçar inalterables i antiquats apropaments a l’ensenyament i l’aprenentatge. Si usem els ordinadors només per transmetre informació als estudiants, ens estem perdent el potencial revolucionari de les noves tecnologies per transformar l’aprenentatge i l’educació. Per aprofitar les noves tecnologies, necessitem, sobretot, replantejar el nostre apropament a aquestes disciplines, i canviar les nostres idees sobre com les tecnologies poden donar-los suport. Tal i com es va postular en un recent document de l’OECD, “és la qualitat, més que la quantitat, de l’ús de les TIC el que determina la contribució d’aquestes tecnologies a l’actuació acadèmica dels estudiants”. No ens podem permetre seguir considerant l’educació com un procés linial de preparació per al futur, sinó que l’hauríem d’entendre com el cultiu de nous talents i sensibilitats a través dels quals podem viure millor la nostra vida en el present i crear un futur millor per a tots. En efecte, és necessari solucionar les necessitats més urgents; tanmateix, això no ens hauria d’impedir anar més enllà, intentar anticipar-nos a aquest creixent problema de l’educació, així com reconèixer la necessitat d’aplicar l’I+D des de diferents disciplines (computacionals, tecnològiques, pedagògiques, cognitives i psicològiques), amb l’objectiu d’augmentar el nostre coneixement sobre com les TIC poden millorar i jugar un paper transformador en l’educació i l’ensenyament. Els sistemes tradicionals educatius, que per a qualsevol problema, sovint assumeixen l’existència d’una sola resposta correcta o, al menys, d’una preferida, inhibeixen els processos innovadors i la generació de noves idees. Això significa que un alumne creatiu, o un amb un bagatge cultural diferent, sovint són considerats una font de distorsió i distracció en el procés d’aprenentatge en la manera en què el mestre desitja impartir la seva lliçó. Ensenyar creativitat implica fer preguntes amb finals oberts en les quals hi hagi múltiples solucions, treballar en grup projectes col·laboratius, utilitzar la imaginació per explorar diferents possibilitats, fer connexions entre diferents maneres de veure, i explorar les ambigüitats i tensions que hi ha entre elles. En aquest sentit, no s’hauria de reduir a les arts, doncs la creativitat juga un paper essencial en totes les àrees de coneixement i progrés. La programació informàtica podria ser perfectament una d’aquestes àrees creatives.
varies publicacions. També és professor dels estudis de grau d’enginyeria informàtica i del Màster de disseny d’instruments musicals interactius on imparteix entre d’altres, cursos de computació física. SERGI JORDÀ És llicenciat en Física Fonamental i doctor en Ciències de la Computació i Comunicació Digital. És investigador en el Grup de Tecnologia Musical de la Universitat UPF, i professor agregat al mateix centre, on dóna classes en diversos cursos de grau i postgrau relacionats amb l’àudio i la música digitals, la interacció persona-ordinador (HCI) i el “media art”. Ha escrit nombrosos articles i llibres i ha donat conferències i tallers a Europa, Àsia i Amèrica, intentant sempre unir HCI, música i arts digitals interactives. Ha rebut nombrosos premis internacionals, incloent el Ciutat de Barcelona (2007) i el prestigiós Ars Electronica Golden Nica (2008). Més conegut per ser un dels creadors de la Reactable, un nou instrument musical que va assolir una popularitat massiva després d’haver format part de la gira mundial de l’artista islandesa Björk; actualment està centrant la seva investigació en les aplicacions de les tecnologies digitals en l’educació infantil, especialment en els àmbits de la música i la programació. CARLES F. JULIÀ És enginyer informàtic i Màster en sistemes cognitius i medis interactius, i cursa estudis de doctorat a la UPF. Ha treballat en la creació i recerca de noves interfícies per la comunicació entre persona i ordinador (HCI), principament amb interfícies tangibles (TUI). Actualment treballa en estratègies per al reconeixement de gestos multiusuari per a interfícies no convencionals. És autor de diverses publicacions sobre l’ús d’interfícies tangibles i creador de diversos entorns de programació i projectes en el camp de les noves interfícies, l’educació i el coneixement. També és professor
Mitchel Resnick també ofereix alguns principis claus per al desenvolupament de les eines creatives per a nens: donar suport a l’autoria i als principiants, oferir àmplies categories d’activitats exploratòries, donar oportunitats per trobar idees potents, donar suport a diferents maneres de fer les coses, afavorir la simplicitat, crear mapes bàsics d’instruccions per als conceptes importants, permetre als nens introduir-se en la programació, inventar coses que ens agradaria utilitzar a nosaltres, fomentar el desenvolupament. Segons Resnick, el recent sorgiment de productes informàtics que, sota el nom d’“edutainment”, pretenen integrar el joc i l’aprenentatge, tendeixen a desvirtuar l’esperit de l’aprenentatge divertit, ja que consideren l’educació com una medicament amarg que necessita el “sucre” de l’entreteniment per ser més apetible. Conceben l’entreteniment com la recompensa a rebre a canvi de “patir una mica d’educació”, com si aprendre fos l’experiència menys plaent del món! Això prové d’una visió industrialitzada en la qual l’usuari és vist com un receptor passiu de serveis, i en el qual els estudis, els directors o els actors serien els proveïdors d’entreteniment, mentre que les escoles i els mestres ho seriem de l’educació. Alfabetització digital i resistència social Per concloure, aquests temes educatius poden tenir conseqüències polítiques i socials més profundes del què pensem. No es tracta d’educar treballadors eficients i productius, els esclaus submisos i obedients d’un futur proper. Es tracta justament del cas contrari. El creixement de les tecnologies digitals de les últimes dècades ha estat en efecte espectacular, impregnant gairebé totes les àrees del treball, l’oci i l’aprenentatge a través d’una ubiqua i diversa quantitat de dispositius, fonts de dades, serveis i infraestructures. Tanmateix, és essencial entendre que la relació de la majoria de ciutadans amb la tecnologia amb prou feines ha canviat en aquest mateix període de temps. Seguim sent consumidors passius d’informació digitals més que no pas creadors del nostre propi contingut. Per a Papert i Resnick, responsables dels entorns de programació per a nens de LOGO i Scratch, respectivament, tenir fluidesa en allò digital impica no només saber com utilitzar les eines tecnològiques, sinó també saber com crear amb aquestes eines quelcom que tingui un significat; cosa que, lamentablement, no és la manera com la gent utilitza els ordinadors avui. Aprofundint en la metàfora del llenguatge, Resnick argumenta que la fluidesa del llenguatge no només té un gran valor utilitari en el dia a dia, sinó que també té un efecte catalític en l’aprenentatge. Quan aprenem a llegir i a escriure, estem en millor disposició per entendre moltes altres coses, i això s’aplica a qualsevol moment de la vida. Wikileaks, Anonymous… són tant sols dos noms que evidencien el que molts ja sabem: que la resistència o la revolta tant sols poden tenir lloc avui, des del domini de la tecnologia i que, molt afortunadament, en aquest àmbit, les armes de les què disposen els governs més poderosos son les mateixes que les que té a mà el hacker independent; poques vegades haurà estat tant precisa com fins ara la filosofia del judo i d’altres arts marcials d’aplicar la força del contrincant contra ell mateix. “The Revolution will not be televised” cantava fa 42 anys, el recentment mort poeta i music afroamericà Gil Scott-Heron. Potser s’equivocava una mica, incapaç de preveure l’impacte de les xarxes socials i la web 2.0, però pot ser que, en realitat, no s’equivocava pas tant. Molt s’ha parlat del pes i la responsabilitat que xarxes com Twitter i Facebook o de repositoris com Youtube han tingut,
d’assignatures de grau i postgrau com “Taller de sistemes interactius” o “Real time interaction”. SEBASTIÁN MEALLA És llicenciat en Comunicació Audiovisual i Màster en sistemes cognitius i medis interactius. El 2008 va obtenir la beca MAEC.ACID per desenvolupar estudis en psicologia cognitiva i interacció persona-ordinador (HCI) a la UPF. Actualment realitza la seva tesi doctoral al Music Technlogy Group (MTG-UPF), centrant-se en HCI, computació fisològica i comunicació cervell-màquina. Ha publicat diversos articles sobre la matèria. També treballa com a comissari d’art i tecnologia i com a coordinador de la Diplomatura en Medios Interactivos de la Universitat Catòlica de Córdoba (Argentina). GIOVANNI MARIA TROIANO Es va graduar el 2010 en l’especialitat de Pintura i Noves Tecnologies d’Art a l’Accademia di Belle Arti di Napoli. Té un Màster en sistemes cognitius i medis interactius i en l’actualitat treballa en la seva tesi doctoral a la UPF, on se centra en la interacció persona-ordinador i en les seves aplicacions en l’educació musical infantil. També imparteix un curs d’interactivitat i art a l’Accademia di Belle Arti di Napoli.
per exemple, en les evolucions de la Primavera àrab, però potser no hauríem de ser massa ingenus al respecte. Creieu que Google o Facebook serien tant tolerants i condescendents si en lloc de Primaveres islàmiques estiguéssim parlant, per exemple, de la “Segona Revolució Nordamericana”? El que aquest planeta necessita no són pas més inconscients, il·lusos, ben alimentats i ben domesticats usuaris de Facebook, ni autocomplaents tuitaires, ni acrítics tecnòfils conversos als gadgets de la poma, sinó legions de competents literats digitals que puguin estar a l’alçada de les difícils circumstàncies que presumiblement se’ns vénen a sobre.
ENLLAÇOS I BIBLIOGRAFIA RELACIONADA Pots trobar tots els enllaços relacionats amb el tema EDUCACIÓ EXPANDIDA al compte de Delicious I+C+i http://delicious.com/icionline/Educaci%C3%B3_expandida Full de mà de la sessió I+C+i « Educació Expandida » (2010) http://issuu.com/icicccb/docs/full_de_ma_ici_eduex_cat Full de mà de la sessió I+C+i « Educació Expandida #2 » (2011) http://issuu.com/icicccb/docs/full_de_ma_ici_eduex2_cat Changing Education Paradigms [en línia]. RSA Animate. http://www.youtube.com/watch?v=zDZFcDGpL4U Introducing Programming to Preschoolers [en línia]. MindShift, KQED, 2012. http://mindshift.kqed.org/2012/02/introducing-programming-to-preschoolers/ Ken Robinson says schools kill creativity [en línia]. TED Talks, 2006. http://www.ted.com/talks/ken_robinson_says_schools_kill_creativity.html LifeLong Kindergarten [en línia]. MIT Media Lab. http://llk.media.mit.edu/index.php LIVINGSTONE, I. ‘Seismic shift’ in computer education [en línia]. BBC NewsTechnology, 2011. http://www.bbc.co.uk/news/technology-15926871 Logo (programming language) [en línia]. Wikipedia. http://en.wikipedia.org/wiki/Logo_%28programming_language%29 ROBINSON, K. Out of Our Minds: Learning to Be Creative. Capstone Publishing, 2011. http://bit.ly/ytL8Vb Scratch [en línia]. MIT Media Lab. Disponible a: http://scratch.mit.edu/