/ 'lUJ-
BONET,1938-1948
Fernando Álvarez, Jordi Roig
L'edifici cantonada Paraguay i Suipacha el context urbá no interessa. Només els Iimits de la propietat
i la sevadefinició
rnorfológica formen una realitat
que satisfará amb les seves própies lleis compositives. El programa,
aparentment
frágil en la seva composició,
altra vida, a un altre habitant,
a l'artista
modern
ret culte a una
amb el seu petit taller-
habitatge'. El carácter experimental
i de manifest es palesa a rota l'obra. El grup
Austral', del qual Bonet era cofundador,
havia elogiat el funcionalisme
com
l' «única conquesta d'ordre general a la qual ha arribat l'arquitectura postacademica», pero, d'altra banda, advertia contra «el nou academicisme» i atacava l' «arquitectura
fl-
cil i epidermicas', L'afecció per algunes imatges apreheses en la seva formació moderna i que sembla que vinculi l'obra amb els models celebres de Le Corbusier, obres del GATCPAC,
la Casa de Vidre de Chareau o les
no amaga la materia amb la qual Bonet intenta treballar." Aquesta
visió mecánica, de components
estandarditzats,
de ritrnes industrials,
contrasta amb l'apari-
ció d' «altres» imatges. L'edifici es desenvolupa en estrats horitzontals. rie d'aparadors
L'estrat inferior és recorregut per una se-
ondulats, máquines toves de mostrar que surten al pas i que transcendeixen
el mecanisme estructural. L'estrat intermedi, suspés sobre el terra, se situa rítmicament les dues faixes de formigó, que es transformen
entre
en un acordió de lamines de suro quan arriben
a la cantonada. El tema rnés apassionant és l'estudi del mateix arquitecte. La secció ens revela la significació que vol tenir el coronament.
El cobriment
clares amb el taller-estudi de Le Corbusier
en forma de volta té unes connexions
a Porte Molitor.
una actitud essencial: una expressió espacial voluntariosa
Totes dues pretenen
dels fets constructius
desxifrar
i clara.
El concepte compositiu inexistent, el desprejudici clar per I'ortodóxia ple harmonització
molt
i el joc irónic d'oposicions
racionalista, la sim-
la relacionen amb la pro-
posta feta per a la Casa Jaoul elaborada a l'estudi del mestre francés a mitjans de 19375•
nONET, 1938-48
In the case of the Paraguay y Suipacha corner building the urban context is of no intercst. Only the limits of the property and its morphological definition constitute a rcality thar satisfies with its own laws of composition. The programme, apparently fragile in conception, pays homage to anorher life, to another occupant, ro the modcrn artist in his small studio-horne '. An air of experimentation and manífesto characterises thc building. The Austral group, 2 of which Bonet was a cofounder, had extolled [unctionalism as rhc "only conquest of general order tb«: postacademical arclntecture has acbieoed", warning, however, againsr Hnew academiasm" and launching attacks against "easy, epidermic architfctllre".J. His fondness for certain irnages conceivcd during his modcrn training, and which seem to link his work ro the wellknown models of Le Corbusier, Tbe Glass House by Chareau or the works by the GATCPAC, nevertheless do nor disguise the rnaterials with which Bonet atternpred to work'. This rnechanical visión of standardised components and of industria! rhythms contrasts with the appearance of "other" images. . The building is arranged in horizontal layers. The bottom one seerns ro contain a series of waving shop windows, soft dispbying rnachines that waylay the passer-by, transcending the structural mechanism. The middle layer, suspended above the ground, is arranged rhythrnically berween the rwo concrete bands, becoming a folding hood of cork panels at the corner. The most fascinating aspect of the building is the artist's own studio, The section reveals to us how significant the top is meant to be. The vaulred roof is clearly reminiscent of Le Corbusier's studyworkshop in Porte Molitor. Borh architccts strove to define a wilful and clear spatial concepto The non-cxistcnt compositional concept, the clcar unconcern for rationalisr orthodoxy, the simple harrnonisation of constructive elcments and the ironical intcrplay of opposircs relate this builidng to the project for the Jaou! House prepared in the French maestro's studio in the middle of 19375•
Edifici
His experienee of the climate generatcd around Le Corbusicr and the París avant-garde was a vital eonditioning factor in Boncr's newly undcrtakcn crcative activity. The Jaoul Housc project was thc rcsult of an cffeetive rclationship with Roberto Matra, a painter, architcct and rcscarchcr into thc lirnits of thc surrcalist vocabulary, The waving roof rcvcals a free, audacious Bonet subrly linked to thc Freneh maestro. Le Corbusicr's Carnets about his trip to Barcelona clearly reIlect thc adrniration he fclt for Gaudi's solutions for thc Sagrada Familia schools, similar to those suggcsted in Bonet' s skctchcs for thc jaoul Mouse. The frecly arrangcd staircasc envcloped in petrified fabric, thc multiple tcxturcd waving partitions and collagc provide thc setting for a [antastic universo whose irrationaliry has a scductive eHect on uso Bonet bcgan here his own particular vision of the innato possibilitics in thc codcs and thc poctics of Le Corbusicr, His first project built in Buenos Aires in 1938, thc Terrazas del Sel, rcvcals this surrcalist climate6• The sculpturc-likc imagcry, reminiscent of Arp, providcs a series of contrasts and surpriscs, The architccturc neithcr describes nor manifests; it is an attempt at pure crcation, The luminous clustcrs, thc eurved, wooden hangings and thc insccurc strctchcd can vas banistcr on the stairs are all destincd to perish. They will survivc only in a fcw
Molitor,
Le Corbusier,
París,
1933_ Estudi, Molitor
Building,
le Corbusier,
Poris,
1933. Study.
Cases de cap de setmana al Garraf, Borcelonc , Week-end houses ot Gorrof, Borcelona. Arquitectes! Architects: J.Ll. Sert, J. Torres Clavé, 1935.
photographs, As in thc altcrations to thc Bcistegui Apartmcnt, by Le Corbusicr, the decoration is bascd on common clcmcnts takcn out of their natural eontext and involved in an interplay of counterindieations and surpriscs. Thc objetivo is tú cxalt this intcrplay, thc architcctonic refleetion of surrcalist free verse'. The dcsign of thc BFK armchair, . whieh he carricd out togcthcr with Fcrrari Hardoy and Kurehan in 1938, is an cxcmplary synthesis of thc scarchings deseribed above, but also antici pares thc Bonct of thc ha uses in Martinez or of thc Punta Ballena works. A precise, cxquisite industrial objcct, that docs not flirt with thc past, which dcstroys thc classical objcct but at the sarne time rcflccts and attempts to find a comprornise with a prcscnt of common rnaterials, it proposes a Iuturc of rnass production already presagcd by the utilitarian and social proposals of thc machina habiter. Le Corbusicr's rclationship with tcchnics had already been announccd in Vers une Arcbitccture". However, this rclationshi~ continucd until thc early
Terrasses Terrozas
del Sel, 1938_ del Sel, 1938.
Facana S_E_ de la Casa C S.{ Elevotion of the C House
a
Secció transversal de la Casa Cross section of the house.
B_
thirtics . The Uropian idea of construeting a standardiscd ha use was rcflcctcd in a series of projccts during thc twcntics: thc Maison Curaban, thc lmmeuble Villa and thc Paoillon de l'Esprit Nouucau werc conccivcd to be construetcd ami asscmblcd like a car or a ship's cabin, Thc Maison de Wcek-Elld built in 1935, an carly work of an c~nbrionic brutalism, qucstions thc
Apartamant Beistegui, Le Corbusier París, 1930-31, terrassa-jardí. Beistegui Aportment, le Corbusier Poris, 1930-31, terroce-gorden.
77
relationship berween advanced techniques and craftsmanlike rncthods of construction. Other contemporary works such as thc Maison Mandrot, the Maison Errázuriz and the Maison aux Mathes already laid claim, with rheir constructional components, to thcir own expressivity and their corrcct position in rhc "natural ordcr" of things, at thc sarne time rccovcring the landscapc for modern architccture, This approach
Cases a Marfinez. Vista des del correr, 1942-44. Houses in Mortínez. View from Ihe slreet, 1942-44.
Planta del grup de cases a Martinez, provincia de Buenos Aires, 1940. Group of houses al Martínez, Buenos . Aires, 1940.
[O
rhc vcrnacular
constitutes
a
chapter in rhc cornplex relarionship between the Modern Movement and History". In the case of the Marrínez houses or in the Casa Berlingieri there is no parade of Medircrrancan reminiseenees of kalci- . doscopie eombinations of historical or vernacular elerncnts wirh contcmporary ones. Bonet was moving towards the ver- . nacular along the parhs of Le Corbusier, the GA TCPAC and Picasso. The impossibility of provoking such a radical formal "destruction" as thc Terrazas del Sel in a housing programme with the constructive discipline that vaults impose became the new departure point, The solutions do not contain easy rhymes. Free verse allows and demands a new synrhesis. A sonnet can be written with every line: Marríncz, Berlingieri, La Ricarda or Cruylles. In Punta Ballena, Bonet carried out his first urban project between 1945 and 1948. His projecr is based on an apparently innocent inrerpretation of the Letter [rom Atbens. His urban planning, however, is built around architectural elcmcnts: bridges, expcriences with local materials, spaces which are strctched or constricted. As in the case of the BKF arrnchair, the classical object is also destroyed here'2: thcre is no avenuc or treelined walk, no palms in a row. The man who wants [O stroll among trees must strengthen his legs and walk.
Casa La Ricardo, El Prat de Llobregat, Barcelona, 1963.
.lo Ricardo» House, El Pral de Llobregat, Barcelona, 1963.
1. Ernesto
KA TZENSTElN
and Pancho LIER·
NUR, "Nuevo y Bueno Vale También", "Arte-
La convivencia amb el clima generat al voltant de Le Corbusier i l'avantguarda és una condició vital en aquesta activitat creativa acabada d'estrenar.
informa",
parisenca
El projecte de la Casa
Jaoul és el resultat d'una relació eficac amb Roberto Matta, pintor i arquitecte, investigador dels Iímits delllenguatge vinculat subtilment
surrealista. La coberta ondulant ens revela un Bonet lliure, atrevit,
al mestre francés. Els Camets del viatge a Barcelona reflecteixen l'admi-
ració de Le Corbusier
No. 35-36, Buenos
Aires,
1982.
2. Thc Austral Group was forrned in Buenos
per les solucions de Gaudí a les escoles de la Sagrada Família, sem-
blants a les que suggereixen els croquis de Bonet de la Casa [aoul, L' escala disposada lliure-
Aires and its mernbers wcrc Boner, Ferrari Hardoy, Kurchan, Le Pera, López, Oleaza, Sénchez de Bus(amante, Ven. Barros, Villa and Zalba. Lner to join were Peluffo, Vivanco and Ungar. The bn.inchild of the first three, conceived in Le Ccrbusier's studio, Between 1938 and 1939 four issues of the journal "Austral" were published. 3. "Voluntad y Acción" (Will aed Action) was [he firsr declaration by the Austral Group and was published in "Nuestra Arquitectura", June, 1938. -4. Bonet became a member of [he GATCPAC in 1933. The ye" befcre he had joined Sert and Torres Clavé's studic where he participared in several projects in Barcelona and codirected [he Jqyería Roca (1934) and weekend hou ses in Garra{ projeos, (1935) 5. Bonet met Le Corbusier personally on board [he Parris sailing from Marseilles to Athens and back, during [he rvth ClAMo On finishinc his studies he went ro Paria, where he collabcrared in rbe Jaolll HOII~ and the Water Pavilion for {he Liege Exhibition projects. 6. In "Voluntad y Ácción" the following declararion was rnade: "Surrealism al/ows us to ruch tbe depths 01 individllallile. Benejiuing from its leswns
n,
ment, embolcallada
amb robes petrificades,
les particions
ondulants
de múltiples textures,
el collage, escenifiquen un univers fantástic que ens sedueix a causa de la seva irracionalitat. Bonet cornenca aquí la seva visió particular de les possibilitats innates dels codis i la poética de Le Corbusier.
.
1« shall no long~ scom tbe ''prolagonisl 01 tbe hou~ ••and produce sbegrnuine machíne babittT. "Tbere
a
are cvident Parisian ecbocs bere, but also the respon.sc re thc cultural environment that joincd rogcrbcr Gómez de la Sorna, Maccdonio Fcrnándcz and Olivcrio Girondc, óllllong orhcrs. 7. ''Appartemc"tl1ciJ/cgui'', París /9J()'JI. in LE CORllUSIER, Ocuvrc Complete, Volume 2, 1929· 19J4. Published by Willy Bolsiger, Les Editions d'Architecturc (Artemis). Zurich, 19M. Tcnth cdition, 1984. 8. This was one of the few books that Bonct guardcd jcalously in his library. 9. Kenneth Frampton, in Modern Ardntecturc, a Critical Hislory, Thames and Hudson Ltd., London, 1980, chapter 25, "Le Corbusíer and tbe MOIJu, mentalisation o/lhe Vcmacular, 19JO.196O", says that
"be tricd lo verify ÚIe discnchantmcnt o[ ÚIe most avanad techniques in ú>eface of syuenu that were more primitive and rootcd in wrnacular cultura." 10. Thcrc is an scvte anide by Pcre-joan Ravct][at on the undeniable modernity of the work: "La M.iJon tÚ W«k·End, una ÁctiuuJ Esencial", "A·3Q", No.4, Barcelona, 11. "But w<,
Junc.
1986.
who úllenscly live tbe present pericd
o[modero limes, have brokcn tbe frame o/ úJÍJlímiId and inJigcnl curiosily. We have extended our sympaú,yowr tbe whok ""rÚ' end úJrougb all time. W. /,a"" once agin [oumi lifo .mi úJC axis 0[.11 bu· I1J4nedmiretion and anguish; toC are far [rom ÚJal thcatrical Slag<ÚJatwishts to plAce everus o[ qua· lity.bovt.mi beyomi hUfll4n efforu". LE CORBUSIER, Quami ks CatbéJraks Élaicnt lJIAncbcs. Vo)'2gc au Pays des Timides, Plon, París,
Ú,.
1937.
12. In Trois RAppds ;. Mcssicun ks Á rc¡'itcctcs,(TowardJ a NC'UIArebilcclur't, the Architectural Prcss, London, 1948) LE CORBUSIER says, "Nos ycux sonl foits pour voir la fomJcs JOUS lumicre: La forma primaircs sont le be/les fonncs paree que e/les se liscnt clairemcnt: ., Bonct wrcte in the margin, ••... allá CAmlOl A complica/M fonn, úJOugb ít llJAy be more difflCU/I/O undcnlalld. prouiJc UJ wiÚJa superior cmolion. .. r'
El primer projecte construir a Buenos Aires e! 1938, les Terrasses del Sel, ja té aquest clima surrealista". La imatgeria escultórica propera a Arp, proposa contrastos .
L'arquitectura
i sorpreses alhora.
no descriu, no manifesta, només s'intenta la creació pura. Els penjolls llurni-
nosos, els paraments corbs de fusta, la barana insegura de lona tesada a l'escala estan destinats a morir. Només unes quantes fotografies sobreviuran. Com a la reforma de l'Apartament
Beistegui de Le Corbusier,
on e! decorat es forma a
base d' elements comuns fora de! seu context natural, en un joc de contraindicacions seso La finalitat sera. exaltar aquest joc, reflex arquitectónic El disseny de la Cadira amb bracos BKF, juntament 1938, sintetitza exemplarment a Mardnez
i sorpre-
de! vers lliure surrealista'.
amb Ferrari Hardoy i Kurchan, el
aquestes recerques, pero també anticipa e! Bonet de les cases
o les obres a Punta Ballena. Un objecte industrial precís i preciós, que no reco-
neix amors amb el passat, que destrueix l'objecte clássic pero que alhora que intenta un compromÍs amb un present de materials comuns, proposa un futur de reconstrucció les propostes
utilitáries i socialitzants
La relació de Le Corbusier
de la machine
a habiter
en serie que
ja havien augurat.
amb la técnica ja és anunciada a Vers une architecture',
La utopia de construir una casa estandarditzada
es veu reflectida en les diverses propostes
dels anys vint: la Casa Citrohan, Immobles Villa i el Pavelló de L'Esprit Nouveau són concebudes per a ser construídes i emmetxades com un cotxe o com una cabina de vaixell. La Maison de Week-endlo, construida el 1935, una obra primerenca
d'un brutalisme
embrionari,
planteja i posa en qüestió la relació entre les tecniques avancades i els sistemes artesanals de I
construcció.
Altres obres conternporánies
Mathes ja reivindicaven
corn la Casa Mandrot, la Casa Errázuriz i la Casa
amb els seus components
constructius
la seva propia expressivitat
i la seva disposició correcta en l'«ordre natural» de les coses, i, alhora, recuperaven el paisatge per a l'arquitectura
moderna. Aquest apropament
ció complexa del Moviment
a la cosa vernacla és un capitel de la rela-
Modern i la Historia".
A les cases a MartÍnez o a la Casa Berlingieri no hi ha desfilada de records mediterranis, ni combinacions
calidoscópiques
d'elements
histories o vernacles amb elements contempo-
ranis. Bonet s'apropa a la cosa vernacla pel camÍ de.Le Corbusier, del GATCPAC, La impossibilitat
de provocar una «destrucció)~ formal tan radical com la de les Terrasses
del Sel en un programa imposa es transforma
de Picasso.
d'habitatges
i amb una disciplina constructiva
com la que la volta
en el nou punt de partenca, Les solucions no contenen rimes fkils.
El vers lliure permet i exigeix una sÍntesi nova. Amb cada rengle es pot escriure un sonet: Martínez,
Berlingieri,
La Ricarda o Cruylles.
A Punta Ballena, Bonet duu a terme el seu primer projecte urbanÍstic entre 1945 i 1948. Projecta basant-se en una interpretació
aparentment
innocent de la Carta d'Atenes. Tanma-
79
teix, el seu urbanisme es construeix basant-se en elements arquitectónics,
Els ponts, les expe-
riéncies amb els materials del lloc, els espais que s' estiren o es comprimeixen.
Igual com a
la cadira amb bracos BKF, també es destrueix l'objecte clássic": no hi ha rambla, no hi ha pollancreda, no hi ha palmeres arrenglerades. bres ha d'enrobustir
L'home que desitja ~'flar
entre els seus ar-
e¡,;-ea•.r>
les seves carnes i caminar.
1. Ernesto KA TZENSTEIN i Pancho LIERNUR, "Nuevo y bueno vale también", .Arte-Info~m.a. '1úm: 35-36, Buenos Aires, 1982. 2_ El grup Austral es va formar a Buenos Aires i els seus inregrants eren Bonct, Ferrari Hardoy;')(urch:úi, Le Pera, López, Olczza, Sánchez de Bustarnante, Vera Barros, Villa i Zalba, Posteriorrncnt s'hi van incorporar Pcluffo, Vivanco i Ungar. Va ser idear pels tres primers a l'estudi de Le Corbusier i van editar quatre números de la revista «Austral» entre 1938 i 1939. 3_ "Voluntad i Acción" és la primera dcclaració del Grup Austral, publicada a «Nuesrra Arquitectura», juny de 1938_ 4. Bonet va ser rnernbre del GATCPAC des de 1933. Un anys abans havia ingressat al'estudi de Sert i Torres i Clavé, on va participar en diversos projectes a Barcelona i va codirigir les obres de la [oieria Roca (1934) i també les cases de cap de setrnana al Garraf (1935)_ 5. Bonet va conéixer personalment Le Corbusier en la travessa que va fer el Patris II de Marsella a Atcnes i a l'inrevés, on es va descnvolupar el IV ClAM_ Quan va acabar els estudis es va traslladar a París on va col.laborar en els projectes de la CAsa Jaoul i el Pave/ló de l'Aigua de l'Exposició de Lieja. 6. A ••Voluntad y acción" es declara: «El surrealismo nos hace /legar al fondo de la vida individual. Aprovechando su lección, dejaremos de despreciar al "protagonista de la casa para realizar la verdadera machine babiter ••.• Aixo són ressons parisencs, pero tarnbé una resposra a l'entorn cultural que cnvoltava Gómez de la Serna, Macedonio Pernández, Oliverio Gironde, etc, 7. "Appartement Beistegui", París 1930-1931, dins LE CORBUSIER Oeuvre Complete, Vol.lJ, 1929-1934. Publicar per Willy Bolsinger, Les Editions d'Archirccture (Artemis), Zuric, 1964, desena edició, 1984_ 8. Hem de destacar que és un dels pocs lIibres que Bonet conserva zelosament a la seva biblioteca. 9_ Kenneth FRAMPTON, Modern Arcbitecture, a Critical History, Londres, Thames and Hudson Ltd., 1980. Al capírol XXV. "Le Corbusier and tbe Monumenlalization of the Vernacular, 1930-1960", es pretén verificar el desencantarnent de les tecniques més avancades davant de sistemes més prirnitius i arrclats a les cultures vernacles. 10. Hi ha un assaig encerrar de la modernirat innegable de l'obres a cárrec de Pere-joan RA VETLLA T, "La Maison de Week-end. una actitud esencial", .A-30-, núm. 4, Barcelona, juny de 1986. 11. ffPera nosaltres, que oioim intensament l'epoc« present dels tcmps modems, "cm trenca! el maTe d'aquesta curiositat limitada i indigent. Hem eSleSper lata la terra i a tots els temps la nostra simpatia. Hem trobat nouament la vida, i l'eix de tales les admiracions i de totes les angoixes bumanes; som /luny d'aquest empostissat teatral que vol posar els esdcveniments de la qualitat per sobre i per fora deis esforio: bumans." LE CORBUSIER, "Quand les catbédrales étaient blancbes. VoyaRe au pay« des timidez", París, Plon, 1937_ 12. A "Trois Rappcls Messicurs les Architectes", I (Ver> une Archuccture, Ed. Arthaud, París 1977) Volum, Le Corbusicr Jiu: "Nous )'<'/lX son! foiu pour wir les [armes sous lumiere. Ln [onnes primaires SOlJt les belles [orme« paree que el/es se lisent dniremmt'; 1 Bonet cscriu una anoració al marge: f:.. i una de complicada, encara que costi més d'cntendre-la, por proporcionar-nos una emocio superiori
a
á