ART CATALA

ESCOLA CARLES III Àrea: Religió Cicle Superior.

6è.

Treball per Projectes.

1r. T.

6è A

QUÈ HEM FET 1. El Pantocràtor.

2. Església de Sant Vicenç de Cardona.

Q

3. Retaule de la Mare de Déu dels Consellers.

U

4. Basílica de Santa Maria del Mar.

I

5. Palau de la Generalitat.

S O

6. Retaule del Miracle.

6è B

7. Gravat del Carro d’Apol·lo.

8. Palau de la Llotja.

M

9. Pedrera (Casa Milà).

10. Dona i ocell.

11. El Somni.

6è C

12. La persistència de la memòria.

DEFINICIÓ D’ART

L’art és l’activitat creativa de l’ésser humà que consisteix en transformar i combinar materials, imatges, sons, etc. Té com a objectiu l’expressió de la bellesa per mig del color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment: pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa.

L’art és un dels principals mitjans d’expressió de les persones. La seua funció pot variar de la més pràctica a la més ornamental; pot tenir un contingut religiós o simplement estètic; pot ser durador o passatger.

A Catalunya, l’art, és fruit de la mescla sociocultural aportada pels diversos pobles que han habitat el territori. L’art romànic és el primer plenament català, es desenvolupà entre els segles XI i XIII.

RELACIÓ ART - RELIGIÓ

Des de temps ben antics, l’ésser humà, ha explicat els fenòmens naturals a través de l’existència de divinitats, representades en elements artístics propis de cada època.

A l’Edat Mitjana, quan el poder civil i el poder religiós eren interdependents, l’església, va projectar la imatge d’aquest poder a través de l’art, però també li va donar una funció didàctica, com l’analfabetisme era predominant entre la població d’aquella època, els missatges i els coneixements religiosos eren transmesos de manera gràfica, escultòrica, musical, etc.

En conclusió, la relació entre l’art i la religió va lligada amb la capacitat de l’ésser humà per expressar-se. El tòtem (representació de la divinitat lligada a la natura) o dels missatges transmesos a través de símbols i codis com els que ens trobem als capitells romànics són un clar exemple.

C R O N O L O G I A

ROMÀNIC

Segles X - XIII

GÒTIC

Segles XII - XIV

RENAIXEMENT

Segles XV - XVI

A R T A C A T A L U N Y A

BARROC

NEOCLASSICISME

MODERNISME

Segles XVII - XVIII

Segles XVIII - XIX

Segles XIX - XX

AUTORS / AUTORES: Ian Camacho Mònica Forcadell Jordi Plazas Nerea Roca

ESTIL I TÈCNICA

El Pantocràtor és un fresc sec d’estil romànic. Es va realitzar sobre l’absis central de l’església romànica de Sant Climent de Taüll, situada a la Vall de Boí (Lleida).

AUTOR I CRONOLOGIA L’autor del segle X.

Pantocràtor es anònim. Es va pintar el

TEMA I FUNCIÓ El tema del Pantocràtor es religiós i la funció és didàctica, és a dir, servia per ensenyar els fidels la majestuositat i autoritat de Déu.

LOCALITZACIÓ ACTUAL L’obra es troba, en l’actualitat, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Barcelona.

BREU ANÀLISI El Pantocràtor és una pintura plana, bidimensional, sense perspectiva. Les seves figures són allargades i estilitzades, frontals i envoltades en túniques de teles rígides i plenes de color. Els seus ulls i mans són enormes, desproporcionades que, desperten de forma màgica la espiritualitat.

AUTORS / AUTORES: Ferran Climent Laura Mendoza Eric Navarro Natalia Velez Miriam Vila

L’ARQUITECTE L’ arquitecte de l’església de Sant Vicenç de Cardona és desconegut. Sabem, però, que l’església va ser objecte d’estudi de

Lluís Domènech i Muntaner

l’arquitecte català Lluís Domènech i Muntaner, a principis del segle XX, qui va realitzar una valoració de l’estil romànic a Catalunya i la va classificar com a exemple de l’art romànic català per la senzillesa de les seves línies i arcs , la falta de decoració interior i per la simetria de la distribució interior.

CRONOLOGIA Les primeres notícies documentals daten del 980. L'any 1019, el vescomte Bermon, aconsellat per l'Abat Oliba, va reconstruir l’església. Les obres van durar fins l’any 1040.

FUNCIÓ

Originàriament l’església de Sant Vicenc era la capella del Castell de Cardona, amb una finalitat religiosa, destinada al culte. A finals del segle XVIII, tant l’església com el castell es van transformar en una caserna militar. Des de l’any 1976 és un Parador Nacional de Turisme.

ESTIL

L’ església Sant Vicenç de Cardona és un dels millors exemples de l’art romànic català.

L’edificació està feta amb una pedra prou petita, té una cripta, grans espais coberts amb volta, amb lesenes i arcuacions cegues per decoració i amb arcs torals i formers per reforçar voltes i murs.

El gran cimbori octogonal domina com una torre d'homenatge el cos central de l'església. És un edifici molt pobre amb gaire bé cap decoració escultòrica, però equilibrat i d'una gran perfecció.

VOCABULARI Cripta: lloc destinat a les sepultures, normalment són subterranis.

Lesenes: element decoratiu, format per una faixa estreta i de poc espessor que recorre un mur o una pilastra.

Arcuacions: conjunt d’arcs iguals, un al costat de l’altre, disposats en un mateix pla d’una construcció.

Toral: arcs que serveixen de recolzament a altres elements d’una construcció. Normalment sostenen el cimbori o el transsepte a les esglésies romàniques.

Cimbori: petit baldaquí que cobreix l’altar o una sepultura generalment sobre quatre columnes

SISTEMA CONSTRUCTIU I MATERIALS UTILITZATS Analitzant l'organització de l'espai, l'església, disposa dels elements característics del romànic català. L'espai interior està dividit en tres naus: una nau central amb una mida força considerable i dues naus laterals més estretes.

El material utilitzat per a la construcció de l'obra és la pedra i el sistema constructiu és l'arquitravat amb volta .

INTERPRETACIÓ I ANÀLISI La importància de la ciutat de Cardona a la Catalunya feudal requerí una construcció prou gran per acollir els fidels en els actes litúrgics. Aquest conjunt arquitectònic va ser construït per servir d'edifici de culte. La comunitat canònica s'hi havia establert l'any 1029; però el monestir i l'església van ser convertits en caserna militar el 1794.

Davant del palau hi ha una esplanada en la qual, actualment, està el baluard del Sant Crist i que anteriorment havia estat la plaça de les armes.

A la plaça s’alça la famosa Torre de la Minyona, derruïda el segle XVIII amb la finalitat d’emplaçar un canó. Posteriorment ha estat convertida en depòsit de agua.

Al voltant del claustre s’agrupaven las dependències del convent i el palau de l’abat. El claustre també servia per a establir la comunicació amb la residència dels ducs, que tenien accés directe a l’església.

La planta baixa del tram més occidental de les naus quedava ocupada per un atri, que servia de base per a una espaiosa tribuna, segurament d’ús privat dels habitants del palau, separant-los de la resta de congregats.

La modulació de l'espai interior ajuda a donar claredat estructural a l'edifici.

AUTORS / AUTORES: Lidia Alarc贸n Velo Eric Gomez Arbo Meritxell Mas Fernandez David Reverte Morales Ferran Valls Valls Nivell: 6猫 C

AUTOR I CRONOLOGIA

Aquesta obra va ser encarregada pel Consell de Cent a Lluís Dalmau (Valencia ? – Barcelona 1460?

Lluís Dalmau, pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català va treballar al servei de la corona durant el regnat d’Alfons el Magnànim.

Dalmau va realitzar aquesta retaule durant els anys 1443 i 1445.

ESTIL I TÈCNICA L’obra és d’estil gòtic internacional. La tècnica utilitzada és oli i tremp sobre fusta.

El gòtic es va desenvolupar des dels segles XII al XIV.

TEMA I FUNCIÓ

De temàtica religiosa el Retaule de la Mare de Déu dels Consellers, va ser encomanada per adornar la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona

PROCEDÈNCIA I LOCALITZACIÓ El Retaule procedeix de la capella de la casa de ACTUAL

la ciutat de Barcelona. En l’actualitat es pot veure al Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC) de Barcelona.

Ajuntament de Barcelona

AUTORES: Natàlia Cabanes Mireia Forné Sarai Marull Andrea Reverté Mª Carme Reverté

ARQUITECTE:

Berenguer Montagut, Ramon Despuig i Guillem Metge

CRONOLOGIA

Va començar a construir-se a l’any 1328 i va acabar a l’any 1383, excepte l’acabament de la torre meridional realitzat el 1909.

ESTIL i MATERIALS UTILITZATS

És d’estil gòtic. Els materials utilitzats van ser: fang, pedra, fusta, ferro, vidre i cement

FUNCIÓ

La basílica de Sta. Maria del Mar té una funció religiosa.

LOCALITZACIÓ

Està situada al Barri de Ribera de Barcelona

INTERPRETACIÓ I ANÀLISI La basílica de Sta. Maria del Mar és molt curiosa pel canvi de tonalitats que té, perquè en una part és com de pedra molt fosca i en un altra és més bé d’un gris marró clar. També té molts detalls com, per exemple, en una de les portes hi ha esculpida la Verge Santa Maria i té una llampera damunt d’ella per a il·luminar a la nit. La fatxada principal es un tant curiosa per les seves dues torres, perquè no son les típiques que acaben en punta sinó què acaben en una petita terrassa menuda.

Vist des de l’exterior l’edifici presenta un aspecte massís i robust. Globalment l’edifici forma un bloc compacte, sense panys de paret a diferents profunditats (només les corresponents a les naus) típics del gòtic europeu.

A banda i banda de la Porta de la Passioneria o de les Moreres de Santa Maria del Mar, hi ha l’inscripció commemorativa del començament de les obres.

AUTORS / AUTORES: Joana Carrillo CassiĂ Fibla Sergi Mariano Mayra Moya

INTRODUCCIÓ En aquest treball us explicarem, una mica, el Palau de la Generalitat.

Hem buscat molta informació i aquesta l’hem resumida en el power-point.

Hem après moltes coses i us les volem explicar.

Esperem que us agradi molt.

LA HISTÒRIA L'any 1400, la Diputació General, l'òrgan de govern del país del segle XIV al XVII, va adquirir un immoble al carrer Major de Barcelona per instal·lar-hi la seu definitiva. La casa havia estat propietat, successivament, d'un poeta, un cirurgià, un tresorer i un canvista i dels seus respectius hereus. Pràcticament no quedà res de les edificacions originals, sobre les quals es va anar aixecant un edifici de nova planta d'estil gòtic, sota la direcció de l'arquitecte Marc Safont, un dels més reconeguts, en aquell moment, a Catalunya.

La imposició del Decret de Nova Planta el 1716 va provocar l'abolició de la Diputació General i la seva seu va ser ocupada per l'Audiència, que en va alterar la distribució d'alguns espais. Dues campanyes d'obres, el 1734 i el 1768, van servir per ampliar la capella i l'edifici gòtic i per coronar el campanar, entre altres reformes.

El 1822 s'hi va allotjar la Diputació Provincial, que va compartir l'espai, amb l'Audiència, fins al 1908, i després, amb la Mancomunitat de Catalunya, del 1914 al 1925.

Això va obligar a ampliar i modificar la distribució d'algunes estances amb la construcció d'envans. D'aquesta època daten : l'escala d'honor, de l'arquitecte Romà Prats i Montlló, i l'estàtua eqüestre de Sant Jordi afegida a la façana de Pere Blai, obra del tarragoní Andreu Aleu i Teixidor.

En èpoques més recents, el Palau de la Generalitat va restar sense canvis significatius, donada la complexa situació històrica, que va endarrerir la incorporació de l'art modern i d'avantguarda. Durant els anys 70, es va adquirir més d'un centenar d'obres, sobretot d'estil figuratiu. Més endavant, peces d'artistes contemporanis, com ara Antoni Clavé, Joan Hernández Pijuán o Antoni Tàpies han contribuït a embellir les sales de la seu del Govern

L’ARQUITECTE Els arquitectes van ser: Marc Safont Pere Joan Mateu Capdevila Pere Blai

CRONOLOGIA El Palau de la Generalitat es va construir entre els anys 1410 i el 1619.

ESTIL I MATERIALS UTILITZATS Al Palau de la Generalitat es barregen l’estil gòtic i del renaixement.

El material utilitzat és la pedra.

ENCÀRREC DE L’OBRA, FUNCIÓ I LOCALITZACIÓ L`obra la van encarregar els administradors de les Corts Catalanes.

El Palau de la Generalitat és la seu de la Presidència i del Govern de Catalunya i es troba situat a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Si voleu visitar-lo feu clic sobre el plànol:

QUĂˆ VEIEM Un edifici molt antic construĂŻt de pedra amb moltes balconeres i pilastres i amb banderes catalanes.

A dalt hi veiem una cĂşpula en la qual hi ha les banderes catalana i espanyola.

AUTORS / AUTORES: Andrea Acin Mariona Calvet Andreu Ruiz Marc Vizcarro

INTRODUCCIÓ Aquesta escultura esta batejada amb el nom: El Retaule del Miracle.

Es una obra d’art religiosa i catalana.

FITXA TÈCNICA AUTOR

Carles Morató

CRONOLOGIA

1730-1770

DIMENSIONS

23.m d’ alçada / 12.m d’ amplada

MATERIAL

Fusta d’àlber i de pi

DURADA DE L’OBRA

40 anys

LOCALITZACIÓ ACTUAL El Retaule del Miracle, esta situat al Santuari del Miracle, a Riner, el Solsonès.

FUNCIÓ La seva funció és la de culte religiós i decorativa

ESTIL És d’estil Barroc. Aquest període o moviment cultural i artístic, es va desenvolupar a Europa durant els segles XVII i XVIII.

AUTORS: Joel Ferragut Jordi Gil Marcel Lara Sergi L贸pez Aitor Nuez Nivell: 6猫 C

EXPLICACIÓ • L’obra estudiada és un gravat realitzat amb aiguafort i burí sobre paper.

• L’autor és Francesc Tramulles en col·laboració amb A.J. Defehrt.

• És va realitzar l’any 1764.

• El gravat té unes dimensions de 45,2 x 56,7.

• Forma part de la Col·lecció La màscara reial, on es recullen alguns dels millors quadres del món.

• Actualment està situat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona.

Aquests són alguns dels gravats que juntament amb el del nostre estudi componen la Col·lecció La màscara reial.

El carro d’Apol·lo té al peu de la pintura unes escriptures en llatí.

Plànol de Barcelona amb els recorreguts de la Màscara que es celebrà en honor de la visita de Carles IV el 1802. És l'únic exemplar conegut.

AUTORES: Cristina Biosca NĂşria Garcia Estefania M. Popa Andrea Sancho

ARQUITECTE: Joan Soler Faneca, Tomàs Soler Ferrer i Joan Fàbregas.

CRONOLOGIA: 1774 - 1802. És d’estil Neoclàssic, encara que en el seu interior conserva bona part del conjunt gòtic de la primitiva llotja amb dues plantes.

ESTIL:

LOCALITZACIÓ: Està situada al Passeig Isabel II, 1 (Pla de Palau). Barcelona.

FUNCIÓ: Pública i de serveis.

BREU ANÀLISI: El Palau de la Llotja ha tingut al llarg del temps múltiples funcions.

La part neoclàssica està construïda sobre el recinte medieval i preserva bona part del conjunt gòtic de la primitiva llotja.

AUTORS / AUTORES: Meritxell Belvis Marc Bort Laura Curto Nivell: 6è A

ARQUITECTE Antoni Gaudi Va néixer a Reus el 25 de juny de 1852. El dilluns 7 de juny de 1926 el va atropellar un tramvia i va morir al cap de tres dies.

CRONOLOGIA Antoni Gaudi va construir la Pedrera de 1906 al 1910.

LOCALITZACIÓ Està a Barcelona al passeig de Gràcia, 92 amb carrer Provença, 261-265.

ESTIL Modernisme català

SISTEMA CONSTRUCTIU I MATERIALS

FUNCIÓ Antiguament va ser la casa de la família Milà.

Ara és la seu de Caixa Catalunya, un museu, i també hi ha botigues.

Té grans obertures a la façana que faciliten l’entrada de llum als habitatges, i de l’altra, l’estructuració dels diferents nivells en planta lliure, de manera que totes les parets són ondulades.

Els materials utilitzats són: pedra, maó, ceràmica i ferro.

LA DISTRIBUCIÓ DE LA PEDRERA: PLANTA VIVENDA:

Hi ha una cuina gegant, una sala principal amb la recepció, moltes habitacions.

PLANTA EXPOSICIONS:

Hi ha quadres i també escultures.

AUTORS / AUTORES: Imma Chust Elma Duran Guillem Homedes

OBRA

Dona i Ocell http://www.youtube.com/watch?v=g3xO5EdLRME

AUTOR

Joan Miró

CRONOLOGIA

1983

ESTIL

Surrealista

TÈCNICA

Buidatge , trencadís i construcció

DIMENSIONS

22 metres

MATERIALS

Formigó i ceràmica

LOCALITZACIÓ ACTUAL

Parc de Joan Miró(antic escorxador) Barcelona

FUNCIÓ

Ornamental i decorativa

EL PARC DE JOAN MIRÓ El Parc Joan Miró, molt conegut encara pel seu antic nom, Parc de l'Escorxador, és un parc situat al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona. En ell hi ha l'escultura Dona i Ocell de l'artista barceloní Joan Miró. La plaça de toros de les Arenes separa aquest parc de la plaça d’Espanya. Des del parc es veu tant aquesta plaça com Montjuic.

De l'altre costat, i força més lluny, també és possible divisar el Tibidabo pel damunt dels edificis de la ciutat. Hi ha també un parc de bombers.

ANÀLISI

El títol original de l'obra és Dona-bolet amb barret de lluna.

Va ser inaugurada l'any 1983, pocs mesos abans de la mort de Miró. Feta amb formigó i ceràmica, consta d'un gran cos de forma fàl·lica que, paradoxalment, representa la dona, el sexe de la qual ve definit per una incisió rodona i negra. El contrapunt d'aquesta forma enorme el trobem al capdamunt, on hi ha el barret o ocell, un element poètic que li aporta lleugeresa i dinamisme, ja que està situat fora de l'eix de simetria, com si estigués a punt de caure. L'obra es complementa amb l'estany que hi ha als seus peus, en el qual troba un mirall on reflectir-se. El parc Joan Miró està ubicat al solar on hi hagué l'antic Escorxador.

BIBLIOGRAFIA JOAN MIRÓ Joan Miró i Ferrà Barcelona, 20 d'abril de 1893; Palma, 25 de desembre de 1983 fou un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient, per l'esperit «infantil» i pel seu país. Al principi va mostrar fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura plana, amb un cert aire naïf, com ho és el seu conegut quadre La masia, de l'any 1920. A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme i incorporant-se a aquest moviment. En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que en les seves pròpies paraules es concreta en «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les exigències i a l'estètica d'aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes. Un dels seus grans projectes va ser la creació de la Fundació Joan Miró, fundada el 1975 i ubicada a Barcelona, centre cultural i artístic per difondre les noves tendències de l'art contemporani, constituint-se amb un gran fons d'obres donades per l'autor; d'altres llocs amb importants fons de les seves obres són la Fundació Pilar i Joan Miró, el MNAM de París i el MOMA de Nova York.

ALTRES OBRES DE JOAN MIRÓ

AUTORS: Eduardo Chaparro Kevin Costes Josep M. Jimenez José Luís Leon Andreas Ordean NIVELL: 6è A

AUTOR: Pablo Picasso CRONOLOGIA: 1932 ESTIL: Surrealista TÈCNICA: Oli sobre llenç LOCALITZACIÓ ACTUAL: Col·lecció privada del milionari nord-americà Steve Wynn.

INTERPRETACIÓ: Hi podem veure una dona dormint en un silló vermell.

La dona té les parts del cos distorsionades, porta un collar groc i vermell, amb el pit destapat.

El pintor ha fet servir uns colors molt destacats. És una al·legoria a la dona.

BREU BIOGRAFIA DE L’AUTOR Pablo Picasso, va ser un pintor i escultor espanyol, creador, juntament amb Georges Braque i Juan Gris, del moviment cubista.

Considerat un dels majors artistes del segle XX, va participar des de la gènesi de molts moviments artístics que es van propagar pel món i van exercir una gran influència en altres grans artistes del seu temps.

Incansable i prolífic, va pintar més de dos mil obres exposades en museus de tota Europa i el món.

AUTORS AUTORES: Joan Masià Aleix Samper Júlia Tomàs Gemma Vernet Arantxa Vizcarro

/

OBRA

La persistència de la memòria

AUTOR

Salvador Dalí

CRONOLOGIA

1931

ESTIL

Surrealisme

TÈCNICA

Oli sobre tela

DIMENSIONS

24 cm x 33 cm

LOCALITZACIÓ ACTUAL

Museu d’art Modern de Nova York (MOMA)

QUÈ VEUS

Veig un quadre de rellotges desfets

INTERPRETACIÓ

Hi ha quatre rellotges, una platja i un turó. L’autor vol representar que el temps passa molt ràpid.

SALVADOR DALÍ

El 1928,el català Salvador Dalí (1904-1989) entra en contacte a París amb els exponents del surrealisme i des d’aleshores en dóna la seva pròpia versió, personalíssima i molt discutida per la crítica. En Dalí tot és obsessiu, amb imatges d’un realisme acusat que representa les al·lucinacions fins i tot macabres. Amb tot, Dalí té un paper important pel fet que també participa en experiències d’altres formes artístiques, com el cinema; en aquest sentit hem de recordar que el moviment surrealista troba un dels seus representants més importants en un col·laborador de Dalí, el gran director de cinema aragonès Luis Buñuel.

També hi ha escultors que abracen la poètica surrealista, com Hans Arp, que pretén reproduir en les seves escultures el mateix procés creatiu de la matèria, com podem veure en les formes que s’emboliquen i s’allarguen, per exemple en Creixement (Museu Guggenheim,Nova York).

ALGUNES OBRES DE SALVADOR DALÍ

BIBLIOGRAFIA SANT VICENÇ DE CARDONA www.xtec.cat/jarrimad/medieval/romanico/romanic.htm www.romanicocatalan.com/02b-Barcelona/Bages/Cardona/Cardona.htm www.wikipedia.org/wiki/Sant_Vicen%C3%A7dEcardonaRománicocatalán

PALAU DE LA GENERALITAT Carbonell, E.cirici, A.Gumí, J, grans monuments romànics i gòtics (1997) ed. 62 Barcelona http://www.barcelonaturisme.com http://gencat.cat/generalitat/cas/guia/palau/virtual.htm http://wikipedia.org/wiki/Palau_de_la_Generalitat_de_Catalunya http://commondatastorage.googleapis.com/static.panoramio.com/photos/original/8602689 http://www.gomedi.net/distritos/bisbe1.jpg http://www.gencat.cat/generalitat/cat/guia/palau/historia.htm

RETAULE DEL MIRACLE http://www.google.es/imagenes http://ca.wikipedia.org/wiki/Retaule_barroc_del_miracle http://www.terra.es/personal2/elmiracle/retaule.htm EL CARRO D’APOL·LO http://oliba.uoc.edu/aureum/ca/s03/t1/036.html http://ca.wikipedia.org http://art.mnac.cat/fitxatecnica.htm http://www.lluisvives.com/FichaObra.html?Ref=3563&portal=1 EL SOMNI Espuny, E. PICASSO I MORTA. (1999). Generalitat de Catalunya. Dpt. d’Educació.Barcelona http://ca.wikilingüe.com/es/El_somni_(Picasso) http://ca.wikipedia.org/wiki/Pablo_Picasso#.C3.88poca_surrealista

ESCOLA CARLES III Àrees Humanes i Socials: RELIGIÓ Alumnat de 6è.

1r. Trimestre. Curs 2010-2011.