NADAL AL CARLES III Este Nadal, com cada any, al Carles III ha participat tothom per celebrar estes dates tan especials. Els xiquets i xiquetes d’educació infantil han tingut molta faena perquè han escrit la carta als Reis i l’han portada a correus per tal que arribe urgent i certificada. Els patges dels Reis Mags van ser molt amables i van recollir les cartes dels desitjos una a una, prometent que arribarien al seu destí i els Reis Mags les llegirien molt atentament. Van aprofitar i van portar una capsa amb llibres als xiquets i xiquetes del cicle mitjà.
Els alumnes de 4t, 5t i 6t van fer uns nous amics al parvulari als qui van anar a llegir unes històries d’allò més emocionants i divertides.
Els xiquets i xiquetes de 2n, 4t i 6t no van dubtar en cap moment d’anar al casal dels jubilats per tal de cantar-los unes nadales molt boniques. I ells, com que estaven molt agraïts, també els van cantar nadales i els van donar caramels.
Com que ja havien demostrat l’amistat amb els més grans i més menuts, ara tocava el torn als de la seua classe, als que tenen més a prop i als que estimen d’allò més. Per tot això, els xiquets i xiquetes de Cicle Superior no van
tardar gaire a fer un regal a un company: l’embolcall d’un llibre que durant el segon trimestre els farà passar moments molt divertits i entretinguts, això sí, com que no esperaven res a canvi, el van signar com: El teu amic invisible, i així quedava clar que allò que és important és donar i no tan sols rebre.
Mentrestant, els menuts de l’escola, van fer cagar el tió, que els va dur bones galetes ja que el van alimentar durant molts dies amb pells de fruita.
Com a colofó del primer trimestre, del treball que hem anat fent i de l’alegria que ens aporten aquestes dates, vam anar tots junts al pavelló per tal de compartir un matí ple de música i cançons. Allí van anar passant tots els cursos (des d’infantil fins a sext) per desitjar Bon Nadal a tots els companys cantant-los la nadala que durant molts dies havien preparat. Va ser un matí molt alegre i tots vam gaudir pel treball fet i pels dies de vacances que ens esperen.
Bon Nadal i Feliç Any 2010! Escola Carles III
EL TIÓ DE NADAL La llegenda de fer cagar el tió "Era la vigília del dia de Nadal. En una masia al mig del bosc d’unes muntanyes molt altes i nevades hi vivia un matrimoni molt pobre. No podien sortir a treballar per culpa de la gran nevada que aquell any havia caigut i només els quedava un tronc per a tirarlo al foc i escalfar-se, i un plat de sopa per menjar. Així que s’acostava el vespre, es van posar a preparar el pessebre, com venien fent cada any, quan de cop i volta van trucar a la porta de la masia... Era un pobre vell, de barba blanca, que els demanava per entrar a escalfarse, perquè s’havia perdut enmig de la neu i la foscor. Mentre s’escalfava vora el caliu de la llar del foc, la mestressa li va preparar l’únic plat de sopa que tenien i el seu marit agafà la destral per estellar el tronc per a poder revifar el foc que poc a poc s’anava esmorteint. Quan el vell se n’adonà, li digué que no fes servir la destral, sinó que li donés uns cops amb una vareta d’avellaner que ell li lliurà. Tot i pensant que el vell no tocava vores, i per tal de no contradir-lo, va fer el que el pobre vell deia. Al primer cop de bastó que va donar, el tronc s’obrí i de dins van sortir tota mena de menjars i monedes d’or i argent. Què content es posà el matrimoni! Quan van anar per agrair-li el que havia fet, el pobre vell ja havia desaparegut. Havia marxat, caminant enmig de la neu, cercant altres persones amb el cor bo i generós. A partir d’aquell dia, i en totes les llars catalanes, la vigília del dia de Nadal, amb un tronc de fusta, es fa cagar el tió, tot donant cops de bastó i cantant la cantarella del tió i nadales davant del pessebre . Les llegendes no fa falta que siguen veritat. N'hi ha prou que siguen boniques."