La Ràpita en el temps

“La

història no es llegeix en els llibres solament; es llegeix també en les pedres, i com no! Es llegeix en els carrers. No en tots, però sí en molts d’ells.

Hi ha carrers que per si sols són el compendi de la història d’un poble”.

Amb aquestes paraules tan encertades del Dr. Joan Torné i Balagué comencem el nostre treball. Esperem que us agradi.

Carrer i Carreró del Convent Si passem pel carrer del Convent, recentment obert al trànsit peatonal, venin del Carreró i creuan el carrer Arsenal fins a la plaça del Mercat, trobarem unes parets recuperades, un reclau, una raconada acollidora amb seients i vegetació, una font i l’antiga espadanya que ocupaba una campaneta de l’església del Convent o Monestir de Santa Maria.

A la paret descoberta hi ha estat col· locada una làpida: ” l’edifici que amb la Torre o Castell constituí el nucli de la Ràpita mora, benedictina, santjoanista” És una via carregada d’història. Sense dubte la més trepitjada per les generacions del poble. Al costat del Monestir estaba la fortalesa de la Ràpita i també el fortí o bateria per a la defensa de l’entrada del port i Canal de Navegació. Ara només queda la paret que es veu amb l’espadanya després del segles d’abandó, ocupacions i necessitats dels primers habitants de la Ràpita.

La plaça del Cóc es diu així perquè, tal i com ens contava Baptista Castellà, un dia què anava de festa amb els seus amics un d’ells va dir: ”això sembla un coc!”.

Des de llavors s’anomena així, plaça del Cóc. I es què l’Ajuntament, per millorar la Plaça Major, va disposar de la col·locació del “bordillo” per tot el seu perímetre.

El senyor Manuel Castellà sempre deia(1960) que ell sempre l’havia conegut amb el nom de Plaça Major, on es celebrava el mercat diari i setmanal dels dimecres. Per festes majors es convertia en “la plaça dels bous”.

CARRER D’EN GORRIA Carrer dedicat a Ermenegild Gorria i Royan. En un començament es deia de Cadis.

Ermenegild Gorria i Royan va ser un dels homes que més va treballar per fer gran la ciutat. Home estudiós havia obtingut diferents titulacions: ingenier de camins, agrònom, industrial doctor en ciències, farmacèutic que el van portar a ser professor de la facultat de ciències de Barcelona, director de l’escola agrícola de Barcelona i de la de Madrid, membre de la real acadèmia de ciències i arts de Barcelona, autor de nombroses publicacions científiques, i memòries tècniques, etc .etc.

Va ser l’autor, i accionista, del projecte del ferrocarril de Val de Zafán a Sant Carles de la Ràpita.

Com a anècdota es conta que era amic de don Antonio Castro, també farmacèutic, de Saragossa. Castro va dir-li un dia, quan els dos eren joves, que li havien ofert una farmàcia a la Ràpita, però que dubtava en acceptar perquè estava molt lluny de Saragossa. Gorria el va convèncer que vingués perquè el ferrocarril que ell proyectava estaria llest aviat i podria fer viatges a veure la seva família amb facilitat.

CARRER DEL COMPTE DE FLORIDABLANCA Pocs homes han fet tant per la Ràpita com va fer el ministre don José Moñino y Redondo, Comte de Floridablanca, en l’època de la fundació de la “Nueva y Real Población de San Carlos”.

Ell va impulsar les obres del Canal de Navegació per comunicar el riu Ebre amb el mar; també va impulsar les obres i planificació de la ciutat que hauria de portar el nom de “San Carlos”.

Per a la defensa de la ciutat i de l’entrada al Canal es va construir una bateria (lloc actualment ocupat pel Mercat).

CARRER DE JAUME I, EL C ONQUERIDOR

La personalitat de Jaume i és tan destacada que la podem considerar com de les que més en la nostra història.

Segons la tradició, la Confraria de Pescadors “Sant Pere”, que al llarg dels segles fou grmi i societa, deu l’origen de la concessió de pesca a les basses del Delta de l’Ebre a una gràcia de Jaume I, amb motiu dels seu agraïment als pescadors per l’ajuts prestat en produir-se uns naugragis a les costes del Dalta de vaixells que formaven part dels estols expedicionaris en la conquesta de Mallorca..

Abans de la Guerra es deia Segona Paral·lela, després es va dir General Mola, per tornar als seus orígens.

Al carrer hi ha una capelleta amb la imatge del Sant i que les dones guarneixen el dia 25 de juliol.

LA PLAÇA VELLA La Plaça Vella és un dels llocs més antics del poble, al costat del Monestir de Santa Maria de la Ràpita (l’antic convent del qual ara només queda un tros de reixat i empedrat).

Es creu que hi va estar ubicada la primera duana del poble.

En un principi era el lloc on es feia el mercat on els pagesos anaven a vendre, juntament amb els carnissers, pescadors i altres botiguers. Enfront hi havia un hostal.

Com era una plaça descoberta, els venedors i compradors patien el fred i el calor en la mateixa mesura, van decidir fer-hi un sostre i unes vidrieres.

Quan l’any 1971 es va innagurar el Mercat actual, es va desmontar l’estructura construïda i es va urbanitzar tot i s’hi va prohibir el pas de vehicles.

Per les seves condicions acústiques i de recolliment, la Plaça Vella és un lloc idoni per a fer manifestacions artístiques, concerts, teatre,...

Ara actualment, s’ha tornat a remodelar i s’ha actualitzat amb una nova i moderna estètica.

CARRER DE CONSTÀNCIA El nom d’aquest carrer inicialment devia ser de Santa Constància.

Abans aquest carrer es va dir carrer dels Cementeris. El camí més directe des de l’esglèsia fins el cementeri era el carrer que comentem. Recordem que aleshores el cementiri era on ara hi ha l’edifici històric de les escoles (escola Carles III) En els anys trenta la darrera casa construïda era la que fa cantonada amb el carrer Marquès de Valterra. D’allí, carrer amunt, era un camí de carro entre els garrofers de la Devesa (prat natural no la pastisseria).

On començava la Devesa s’acabava el poble. I al final del carrer es construí el grup escolar.

Durant anys va ser el carrer d’accés a les escoles.

Una vella plantació de moreres feia el camí més agradable on els nens i nenes -que ara són els nostres pares i mares- que anavan a escola agafaven les fulles de moreres per alimentar els cucs de seda.

Carrer del Pou de les Figueretes És una de les primitives vies del poble. A Garbí tenia la murada de la bateria construïda per a la defensa de l'entrada al Alfacs amb motiu del projecte del Canal de Navegació i començava per l'entorn de la Torre de la Ràpita, l'anomenat castell,que amb les torres de Codonyol i Sant Joan d'Alfacs protegien el Port.

El pou tenia una aigua molt bona i fresca i la gent de tot el poble acudia a buscar-ne. I quan al poble es va posar l'aigua corrent (1935) el pou va ser tapat amb formigó.

El carrer del Pou de les Figueretes és avui un carrer comercial i de gran moviment.

L’ESGLESIA NOVA És un antic edifici que data de l’època en què la Ràpita havia de ser una gran ciutat i que mai va arribar a acabar-se.

La seva construcció recorda les esglésies Renacentistes italianes.

No hi ha cap constància del seu projecte de construcció ni tampoc del seu arquitecte.

Avui dia està dintre del nucli urbà