Alguna cosa més de la Ràìta

índex • • • • • •

Els jocs que jugaven abans La pesca La Història La Cova del Tendo La Festa de l’arbre La Torre

Els jocs que jugaven abans Juagaven al piso, tambĂŠ a la doble corda, feien pilotes de gomes elĂ stiques.

La pesca • La pesca és una de les principals fonts de treball •

a La Rápita.

Per una banda els rastells pròpiament dits que es basaven en unes cadenes que s’arrosseguen pel fons amb una bossa darrera per la de cargols i altres espècies superficials, i les gàbies que són fetes amb una pinta metàl·lica i una caixa també metàl·lica al seu darrera i que es xorren mecànicament s’utilitzen per la captura dels mariscs que estan més submergits, ja que degut a les cues del ferro penetren més en el terreny.

La Història

•

La història ha anat creant aquest clima espiritual que en diem la Ràpita Vuit-cents anys de treballar junts, de pescar en el mar i de plorar junts de tant en tant els mariners que s’hi ofegaven; desgarrepar la terra, més aviat avara de la falda del Montsià per fer-li produir unes quantes garrofes, olives, i ametlles; de remenar el fang del Delta per a convertir ullals i salts en camps d’arròs i en hortes; de veure com aquell miler mal comptat de rapitencs de Carles III passaven als deu milers d’avui, més sans i més forts; d’anar fent cases cada vegada mès grans i més boniques, arrenglerades en nous carrers i noves places: de veure com Mossèn Ramon ens construïa una nova església i d’ajudar-lo en aquesta obra de tots; de sofrir en la carn els dolors de les guerres i de fer després d’elles el que podíem per a que les ferides es tanquessin.

Tot això que ens han constat tan bé Joan Torné, el cronista oficial de la ciutat, i el su germà el nostre estimat Don Pepe, que després d’haver passat una vida cuidant de la nostra salut, amb l’afecte que sabem per experiència, ara dedica uns anys que desitgem que siguen molts, a explicarnos les històries de les velles famílies rapitenques.

LA COVA DEL TENDO La presència humana al territori de la Ràpita està testimoniada des del paleolític. A la Moleta Cartagena, turó al costaner del Montsià, l’home prehistòric va deixar la seva emprenta en unes colades estalamítiques de la Cova del Tendo, pintat un bou en posició vertical de color negre.

Aquesta pintura rupestre, avui desapareguda, ha estat catalogada pels especialistes com d’un tipus de <paeolític antíc i constitueix una de les mostres pictòriques més antigues de Catalunya>.

La festa de l’arbre En aquesta festa es plantava l’arbre al mig de la plaça del poble. Els dies abans de la celebració, els joves anaven al bosc a buscar l’arbre més alt. Un cop el tenien, en tallaven les branques menys les del capdamunt. Després el portaven al poble en comitiva, amb gran ceremònia i el guarnien amb flors, cintes, taronges, rosquilles, pollastres, conills… A continuació, amb l’ajuda de cordes, escales i la participació de tothom, l’alçaven. Al voltant de l’arbre hi feien cançons, jocs, rontaven, deien poesies…En acabar la festa, segons l’indret, l’arbre es guardava per cremar-lo a la foguera de Sant Joan o bé es deixava plantat fins l’any seqüent.

La torre Al mercat on ara està la llibreria hi havia una torre, i és deia “La Torre De La Ràpita.

I la Escut de torre, és la torre de la Ràpita.

Treball fet per:

Alejandra & Cristiana