Projecte de convivència

ESCOLA CARLES III Equip de Convivència St. C. de la Ràpita Setembre 2010

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

Coordinadora i membre de l’equip de treball: Elisa M. Carles Sérvulo.

Equip de treball: Dolors Comí Julià.

Ma. Jesús Garcia Nogueron.

Bàrbara Perolada Peña.

Cristina Pla Beltran.

Gertru Resurrección Pla

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

ÍNDEX

1. Presentació i justificació ........................................................................................ 1 2. Continguts ..........................................................................................................

3

2.1. Valors i actituds ............................................................................................

3

2.1.1. Acollida .......................................................................................................

3

2.1.2. Coeducació ..................................................................................................

4

2.1.3. Competència Social .................................................................................... .

6

2.1.4. Educació Emocional ................................................................................... .

7

2.1.5. Educació per la pau ......................................................................................

8

2.1.6. Mediació .....................................................................................................

9

2.2. Resolució de conflictes .................................................................................. .. 11 2.2.1. Conflictes lleus ............................................................................................ 11 2.2.2. Conflictes greus ..........................................................................................

13

3. Marc Normatiu .................................................................................................... 15 4. Bibliografia ......................................................................................................... 21 Annex I 

Protocol d’acollida ...............................................................................................

I

Annex II 

Treball d’aula ...................................................................................................... XIII



Bibliografia dels continguts ............................................................................... XVI

Annex III 

Protocol de Convivència ......................................................................................

-0-

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

1. PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ Diàriament a la nostra escola hi conviuen, aproximadament, 684 alumnes, 50 docents, monitors i monitores, personal PAS i de manteniment, a més de les famílies i del personal extern (psicòlogues, treballadores socials, professionals de suport, etc.) Tot plegat implica moltes interrelacions i la necessitat d’un Projecte de Convivència que basteixi la totalitat del nostre centre, que tingui en compte la pròpia realitat i que sigui, alhora, una eina educativa que proporcioni els recursos necessaris per fomentar la bona convivència.

Des de fa uns anys, al nostre centre, promovem actuacions proconvivència en les quals és protagonista el nostre alumnat. Ara, però, pensem de vital importància un Projecte de Convivència que unifiqui les nostres accions, que ens ajudi a esmenar i perfeccionar el que fem, que ens permeti incloure noves activitats per millorar la nostra tasca educativa, en el qual, tots els membres que formem la comunitat educativa ens sentim implicats i considerats.

Per tot l’exposat, tenint en compte la pròpia realitat, la nostra experiència, el document marc del Departament d’Educació i la normativa vigent, el nostre projecte de centre està composat pels següents continguts:  Valors

i actituds:

- Acollida.

- Coeducació.

- Competència Social.

- Educació emocional.

- Educació per la pau.

- Mediació.

 Resolució

de conflictes:

- Conflictes lleus.

- Conflictes greus.

I, contempla tots els sectors que configuren la comunitat educativa: alumnat, personal docent, personal no-docent, família i entorn.

Pel que fa a les activitats educatives directes amb l’alumnat, es té previst iniciar-les el curs 2010-2011 dins del Pla d’Acció Tutorial (PAT) i, majoritàriament, en les hores de tutoria durant les quals es treballaran els continguts previstos en aquest projecte, molts dels quals ja es treballen des de fa uns quants anys, quedant així inclosos dins del currículum de manera visible.

1

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

Per altra banda, el nostre protocol d’actuació davant dels conflictes (Protocol de Convivència) elaborat l’abril de 2008 s’integra a aquest projecte i a les Normes d’Organitzacio i Funcionament del centre, seguint les instruccions de la Llei 12/2009 de 10 de juliol, d’educació i el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. Tal i com es preveu en el Decret 102/2010, acabat d’esmentat, juntament amb la Carta de compromís educatiu es lliurarà a les famílies les Normes de Convivència establertes en el nostre Protocol de Convivència.

2

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

2. CONTINGUTS 2.1. VALORS I ACTITUDS S’entén com a valors i actituds totes aquelles accions proactives, afavoridores de la convivència què contribueixen a crear un bon clima escolar, ajuden a fer que l’alumnat sigui competent en la relació amb si mateix, amb els altres i amb el món, i propicien l’èxit acadèmic, personal, social i laboral.

2.1.1. ACOLLIDA L’acollida és el conjunt sistemàtic d’actituds i actuacions que el centre posa en funcionament per guiar la incorporació òptima dels nous membres de la comunitat educativa en la vida i la cultura quotidiana.

L’arribada constant de famílies nouvingudes, juntament amb la gran mobilitat de l’alumnat en els centres, palesa la importància dels processos d’acollida. Aquests processos els pensem adreçats, a més de l’alumnat, a les seues famílies, als i les docents i al personal no-docent.

Els processos d’acollida afavoreixen l’enriquiment de tots els membres del centre: es relacionen, es coneixen, creen vincles i progressen plegats.

Actuacions:  Aula  Establir mesures organitzatives i metodològiques per afavorir la integració de l’alumnat nou en el grup classe.  Preveure, en el Pla d’acció tutorial, actuacions per a l’acollida de l’alumnat nou en el centre i l’entorn.  Impulsar la participació de l’alumnat nou en el grup-classe.  Preveure activitats que ajudin al coneixement, el respecte i la valoració de la cultura de tot l’alumnat i, més explícitament, la dels que pertanyen a grups minoritaris.  Elaborar un repertori de recursos didàctics per atendre l’alumnat nouvingut.  Centre  Sensibilitzar el claustre de la necessitat d'establir una bona acollida.  Recollir el caràcter acollidor del centre en el Projecte educatiu i en la resta de documents del centre.  Incloure en el Pla d’acció tutorial la implicació i la corresponsabilització de tota la comunitat educativa en la acollida i integració dels nous membres.  Elaborar actuacions específiques pel procés d’acollida, tant en el moment inicial com al llarg del curs.

3

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència Concretar en el Pla anual de centre les actuacions d’acollida adreçades a tota la comunitat educativa.  Recollir i difondre les bones pràctiques d’acollida que el centre realitza.



 Entorn  Promoure la participació de les famílies en les activitats programades per afavorir l’acollida dels nous membres de la comunitat educativa.  Promoure que l’associació de mares i pares organitzi activitats que facilitin la integració i el coneixement mutu de totes les famílies.  Utilitzar els recursos de l’entorn per millorar el procés d’acollida (traductors, mediadors, promotors, entitats, associacions...).

2.1.2. COEDUCACIÓ La coeducació i el respecte per la diversitat de les diferents opcions sexuals de les persones són elements cabdals per treballar en el respecte i la igualtat. A través del reconeixement, el dret i el respecte a la primera diferència que existeix entre xiquets i xiquetes, i nois i noies, s’estableixen les relacions d’igualtat i llibertat entre les persones. La coeducació proporciona a l’alumnat i al professorat estratègies que poden modificar les relacions de poder, d’abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere i transformar-les en relacions més justes i plurals.

Com a docents entenem que la nostra manera de comunicar-nos i d’actuar forma part del currículum ocult, que el llenguatge és un instrument de gran importància per mantenir o eradicar tota mena de discriminació. Així tenim cura que tant el nostre llenguatge com la nostra actitud sigui coeducadora.

Amb aquest objectiu hem considerat una sèrie d’accions tenint en compte el Pla Integral de Polítiques de gènere i d’igualtat d’oportunitats 2008-2011 del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i el document marc del Projecte de Convivència i èxit educatiu del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Actuacions:  Aula General 



  

Introduir la coeducació i la prevenció de la violència masclista en el Pla d’acció tutorial.

Incorporar l’ús habitual d’un llenguatge inclusiu que doni el mateix protagonisme a tot l’alumnat.

Incloure la coeducació en totes les activitats.

Establir relacions educatives que respectin la diferència i promoguin la igualtat.

Potenciar espais de diàleg sobre la diferència i el respecte a la diversitat de gènere.

4

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III  



  



Projecte de Convivència Fer una distribució de responsabilitats, càrrecs, tasques i funcions equilibrada.

Motivar explícitament la intervenció i participació de les xiquetes en els diferents àmbits educatius i àrees de coneixement.

Incloure els treballs relacionats amb la cura d’un mateix i dels altres per proporcionar nous models femenins i masculins a través del currículum.

Preveure un registre de les incidències i conflictes de gènere.

Procurar que a totes les aules intervinguin homes i dones en l’exercici professional.

Reconèixer la problemàtica de la violència masclista com una realitat que actualment està patint l’alumnat (i no només com un problema del món dels adults).

Parlar obertament amb l’alumnat sobre els conflictes relacionats amb la violència masclista, tant dels casos directes que es viuen al centre com dels que passen fora d’ell.

Educació infantil Utilitzar un llenguatge visual i gràfic amb un tractament equitatiu per a ambdós sexes i lliure d’estereotips de gènere.  Promoure els jocs simbòlics, les activitats i els racons potenciadors de valors coeducatius sense fer distinció de rols tradicionals per gèneres.  Treballar contes amb protagonistes femenines i masculins no estereotipats, i que promoguin models d’igualtat entre gèneres.  Distribuir equitativament tasques i funcions entre l’alumnat. 

Educació primària Promoure un ús d’un llenguatge verbal i gràfic que tracti equitativament ambdós sexes.  Utilitzar llibres de text i materials didàctics, curriculars i informàtics que promoguin el tracte equitatiu entre homes i dones.  Incorporar als continguts curriculars les tasques de cura envers les persones i els espais i la seva valoració.  Promoure la participació de les professores i les xiquetes en tasques de responsabilitat i de representació. 

 Centre  Incorporar la coeducació al Pla d’Acció Tutorial i al Projecte de Convivència del centre fent front a les situacions de conflicte vinculades a comportaments i actituds de caràcter sexista i d’orientació afectivo-sexual.  Afavorir relacions positives entre xiquetes i xiquets, noies i nois, potenciant la convivència i prevenint violències de gènere entre l’alumnat.  Incorporar als continguts curriculars la perspectiva de gènere i els sabers de les dones al llarg de la història i les tasques de cura d’altri.  Promoure la participació de professores en tasques de responsabilitat i representació del centre per fer visibles models femenins d’autoritat i poder, i també la participació i l’assumpció de responsabilitats i lideratges femenins en l’alumnat.

5

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

una educació afectiva i sexual que afavoreixi la construcció d’una sexualitat positiva i saludable, lliure de prejudicis, i que incideixi en la informació, les actituds i les relacions positives en l’alumnat.  Considerar els diferents estils cognitius i ajustar la tasca docent en els diferents processos d’ensenyament i aprenentatge.  Potenciar en els plans educatius d’entorn la igualtat d’oportunitats entre xiquetes i xiquets, noies i nois, el dret a la diferència i la perspectiva de gènere.  Recollir i difondre les bones pràctiques realitzades.  Potenciar

 Entorn  Promoure la participació de les famílies en les activitats promotores de nous models de feminitats i masculinitats.  Promoure, amb els mitjans de comunicació locals (ràdio, premsa), campanyes sobre la coeducació i de prevenció de violència.  Convidar agents educatius de l’entorn a participar en les activitats formatives del centre.

2.1.3. COMPETÈNCIA SOCIAL La competència social es defineix com la capacitat de relacionar-se amb els altres. Es tracta d’un conjunt d’habilitats cognitives i emocionals que possibiliten el desenvolupament personal i la vida en societat. Fa possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir en la seua millora.

La competència social és una de les vuit competències bàsiques que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades. Pren com a referència un model de persona que pugui ser un element actiu en la construcció d’una societat democràtica, solidària i tolerant.

A la nostra escola treballem la competència social des del curs 2002-2003. A través d’aquest Projecte de Convivència l’integrem dins del Pla d’acció tutorial, en tant que la relació amb els companys ha estat sempre un dels objectius clau de l’acció tutorial, per tant és en aquest espai on cal treballar específicament aquestes habilitats englobades en el nom genèric de “competència social”.

Actuacions:  Aula  Incloure al Pla d’acció tutorial elements de la competència social.  Impartir continguts d’habilitats relacionals per a grups concrets o bé per a tot l’alumnat d’un nivell educatiu determinat.  Treballar el contingut dels programes de competència social.

6

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III 

Projecte de Convivència Introduir pràctiques que afavoreixin l’exercici de la competència social com ara la tutoria entre iguals o tasques de responsabilitat.

 Centre  Sensibilitzar el claustre en el treball de competència social.  Incorporar els valors de la competència social al Projecte educatiu i a la resta de documents del centre.  Recollir i divulgar les bones pràctiques realitzades.  Entorn  Promoure la participació de les famílies en les activitats a favor de les relacions socials  Promoure amb els mitjans de comunicació (ràdio, premsa) per tal d’impulsar un estil de relació assertiu i pacífic i fomentar campanyes d’acció cívica.  Promoure i valorar la participació i implicació de l’alumnat en les diferents entitats locals, culturals, esportives i cíviques.

2.1.4. EDUCACIÓ EMOCIONAL S’entén per educació emocional el procés educatiu continu i permanent, el qual pretén potenciar el desenvolupament emocional com un complement indispensable del desenvolupament cognitiu. Ambdós elements, emoció i cognició, són essencials per al desenvolupament integral de la personalitat humana. El desenvolupament de coneixements i habilitats sobre les emocions capaciten l’individu per afrontar d’una millor manera els reptes que es plantegen en la vida quotidiana 1.

En els nostres dies es posa de relleu, des de diferents àmbits, la necessitat d’una intervenció educativa que faciliti l’assoliment de competències personals relacionades amb l’equilibri i l’estabilitat emocional, en tant què necessàries per integrar-se en la societat actual, i imprescindibles per treballar en equip.

Els valors s’integren quan a més de ser raonats són sentits, la qual cosa suposa un procés educatiu que ha de durar tota la vida. Mitjançant el present projecte establirem i afermarem les bases i els recursos per iniciar aquest procés educatiu de llarga durada.

Actuacions:  Aula  Introduir l’educació emocional en el Pla d’acció tutorial.  Aplicar programes d’educació emocional.  Establir accions per desenvolupar l’autonomia i la seguretat emocional de l’alumnat.  Aplicar els programes que ajudin a la construcció sobre aprendre a pensar, raonar i prendre decisions.

1

Segons Goleman la intel·ligència emocional és una forma diferent de ser intel·ligent, inclou la capacitat de reconèixer què estic sentint, saber manegar les meues pròpies emocions, utilitzar el potencial, perseverar, saber posarse en el lloc de les altres persones, empatitzar i crear relacions socials.

7

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

 Planificar

i seqüenciar els continguts d’educació emocional a les diferents àrees curriculars.

 Centre  Incorporar l’educació emocional en el Projecte educatiu i la resta de documents del centre.  Introduir continguts d’educació emocional per a grups concrets o bé per a tot l’alumnat d’un nivell educatiu determinat.  Incloure en el Pla de formació de centre actuacions formatives per a l’educació emocional.  Recollir i difondre les bones pràctiques realitzades.  Entorn  Promoure la participació de les famílies en les activitats a favor de l’educació emocional.  Promoure i valorar la participació i implicació de l’alumnat en les diferents entitats locals, culturals, esportives i cíviques.

2.1.5. EDUCACIÓ PER LA PAU L’educació per la pau s’ajusta a tots els valors, comportaments, pràctiques, actituds, sentiments i creences que acaben construint-la. Té com a objectiu fomentar una cultura de pau i no violència, juntament amb els valors que fan possible preservar i enriquir la vida de totes les persones.

Des de fa uns pocs cursos hem anat introduint continguts i activitats relacionades amb la cultura de la pau. Tot i així pensem que, en els nostres dies, és fa imprescindible que la totalitat del currículum s’imparteixi d’acord amb els seus valors, a través de l’aplicació d’enfocaments socioafectius i problematitzadors perquè aquest procés educatiu sigui dinàmic, continu i permanent, fonamentat en els conceptes de pau positiva i en la perspectiva creativa del conflicte2.

Actuacions:  Aula  Incloure en el Pla d’acció tutorial els valors necessaris per al desenvolupament de la cultura de la pau.  Valorar i potenciar l’esforç i el compromís personal per a la construcció de la pau.  Tractar la pau com a necessitat personal i col·lectiva per concretar i poder incidir-hi en ella a través de totes les propostes curriculars.  Implementar metodologies actives i participatives que facilitin el desenvolupament de les capacitats personals i col·lectives.

2

Educació per a la pau (UAB)

8

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència i seqüenciar els continguts de l’educació per a la pau i els drets humans a les diferents àrees curriculars.  Generar pràctiques destinades a afavorir les relacions de cooperació i solidaritat entre iguals.  Planificar

 Centre  Incloure en el Pla d’acció tutorial els valors necessaris per al desenvolupament de la cultura de la pau.  Programar activitats sobre la vivència de la pau adreçades a tot el col·lectiu del centre.  Introduir pràctiques que afavoreixen l’exercici de la pau social a la tutoria entre iguals o en tasques de responsabilitat.  Recollir en el traspàs d’informació primària-secundària les pràctiques i els recursos treballats en la cultura de la pau.  Recollir i difondre les bones pràctiques realitzades.  Entorn  Promoure la participació de les famílies en activitats a favor de la cultura de la pau.  Convidar agents educatius de l’entorn a participar en les activitats formatives del centre.

2.1.6. MEDIACIÓ La mediació és un procés de gestió positiva de conflictes: quan es produeix un conflicte no es tracta de guanyar o perdre, sinó d’intentar arribar a un acord consensuat i cooperatiu entre les parts implicades.

Els conflictes formen part de la vida de totes les persones fruit de les relacions diàries.

A l’escola sorgeixen, sobretot, per la quotidianitat de les relacions, la gran diversitat de persones que concentra i perquè reprodueix la cultura i els esquemes socials en els que està immersa. El conflicte, lluny de les connotacions negatives que el terme sembla tenir inherents, ajuda a madurar i a créixer quan les persones tenen adquirides les habilitats necessàries per resoldre’l de manera adequada3.

En l’actualitat és primordial instaurar la cultura de la mediació als centres escolars perquè impulsa els canvis necessaris perquè cada persona afronti els conflictes convertint-se en part de la solució, així es promou l’enfortiment personal i la capacitat d’aprofitar el conflicte per transformar la realitat.

A la nostra escola emprem la mediació per resoldre els conflictes entre iguals des del curs 2005-2006. Amb el projecte de convivència pretenem continuar i ampliar la gestió positiva dels conflictes per mig de la mediació, amb la intenció de facilitar al nostre alumnat les eines necessàries per tal que pugui responsabilitzar-se dels conflictes en els quals participa.

3

Carles, E. Adolescents i violència: L’escola, escenari de la violència entre iguals.

9

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

Actuacions:  Aula  Incorporar al Pla d’acció tutorial formació bàsica adreçada a l’alumnat sobre conflictes i mediació.  Introduir, dins les matèries curriculars, eines de gestió positiva de conflictes.  Compartir i utilitzar, per part del professorat, models de gestió positiva de conflictes.  Dur un registre sistemàtic dels conflictes de l’aula: freqüència, tipologia, franja horària, matèria... i de les actuacions del professorat en cadascuna de les circumstàncies.  Animar l’alumnat a formar part de l’equip de mediació i a sol·licitar mediació quan sigui adient.  Incrementar, a la classe, el treball cooperatiu i el treball per projectes.  Centre  Sensibilitzar el claustre en la necessitat de potenciar una cultura de la mediació.  Incloure la cultura de la mediació en el Projecte educatiu i en la resta de documents del centre.  Concretar en el Pla anual de centre actuacions sobre la cultura de la mediació amb tota la comunitat educativa.  Clarificar i difondre els canals de gestió de conflictes del centre.  Conèixer els models predominats de conflictes i els seus models de gestió.  Especificar les funcions de cadascun dels membres del centre a l’hora de gestionar els conflictes.  Dotar la coordinació de mediació de disponibilitat horària per gestionar i dinamitzar el servei de mediació.  Fomentar la participació de l’equip de mediació en la sensibilització i difusió per aconseguir un bon clima de centre.  Recollir en el traspàs d’informació primària-secundària les pràctiques i els recursos treballats en la cultura de la mediació.  Recollir i difondre les bones pràctiques.  Entorn  Promoure la participació de les famílies en les activitats a favor de la gestió positiva de conflictes.  Promoure, amb els mitjans de comunicació, campanyes a favor del diàleg i la mediació com a estratègia de solució de conflictes.  Promoure i valorar la participació i implicació de l’alumnat en les diferents entitats locals, culturals, esportives i cíviques.

10

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

3. RESOLUCIÓ DE CONFLICTES Una de les missions de l’educació és facilitar a l’infant que descobreixi qui és, perquè només així podrà posar-se al lloc dels altres i comprendre’n les reaccions.

Desenvolupar a l’escola aquesta actitud d’empatia és productiu de cara a tots els comportaments socials al llarg de la vida4.

Els processos de mediació escolar permeten el nostre alumnat: aprendre a posar-se al lloc dels altres, a ser responsables de les pròpies actuacions i a gestionar de manera adequada els conflictes que sorgeixen entre iguals. Per altra banda, faciliten al centre que les petites actuacions negatives acaben convertint-se en veritables conflictes alhora que evita que aquestes actuacions es cronifiquen.

Les característiques de la mediació (voluntarietat, confidencialitat i compromís) permeten aclarir situacions complexes i trobar solucions.

3.1. CONFLICTES LLEUS Els conflictes lleus són el conjunt de conductes contràries a les normes de convivència del centre, font de malestar o que dificulten el dia a dia. Es tracta, majoritàriament, de situacions de conflicte interpersonal que, amb la formació i les eines adients, els xiquets i xiquetes poden solucionar per si mateixos.

Aquestes conductes disruptives requereixen dedicació de temps i esforç, a més dels efectes negatius que produeix sobre l’alumnat què provoca aquestes conductes, sobre l’alumnat que les pateix i sobre els mateixos docents.

Mitjançant la mediació escolar es poden abordar la gran majoria de conflictes que sorgeixen el dia a dia, especialment els que es produeixen entre iguals, evitant que aquestes petites actuacions negatives es cronifiquen i es converteixin en veritables conflictes.

Actuacions:  Aula  Elaborar instruments de detecció i registre de les situacions conflictives més habituals.  Elaborar una guia per a la gestió efectiva de conflictes a l’aula.  Afavorir que el docent i especialment el tutor o la tutora puguin disposar de temps i espais per tractar els petits conflictes al més aviat possible.  Gestionar la comunicació i col·laboració amb les famílies per afavorir-ne la implicació en la solució dels conflictes.

4

Informe Delors: Educació: Hi ha un tresor amagat a dins.

11

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència Crear un espai de reflexió compartida docent-alumne sobre les situacions conflictives a l’aula.  Organitzar, a les sessions de tutoria, assemblees de grup per tal que tot l’alumnat participi en la gestió dels conflictes.  Realitzar tallers o sessions de formació adreçades a alumnes a càrrec de professionals sobre: autoestima, maltractament, assatjament, consum i dependència de tòxics.  Treballar en el currículum el programa de competència social i esforçar-se per traslladar-lo al dia a dia de l’àmbit escolar.  Utilitzar la mediació sempre que sigui possible. 

 Centre  Sensibilitzar al claustre en la necessitat de tractar els conflictes com a font d’aprenentatge mutu.  Afavorir una cultura de centre acollidora i respectuosa amb la diversitat i explicitarho en el Projecte educatiu de centre.  Informatitzar i sistematitzar la informació relativa als conflictes i al seu seguiment, gestió i resolució.  Implicar totes les persones de la comunitat educativa en la gestió de conflictes a través de la comissió de convivència.  Incorporar a les Normes d’organització i funcionament la tipificació i les propostes d’actuació del centre en cas de petits conflictes, a més de la seva diferenciació amb els conflictes greus.  Informar el Claustre i el Consell escolar periòdicament de l’evolució quantitativa i qualitativa dels petits conflictes.  Incorporar en el Pla d'acció tutorial el treball per al desenvolupament de competències pròpies de l’àmbit de la convivència: competència social, dinàmica de grup, educació emocional, coeducació, educació sexual...  Potenciar l’actuació de l’equip de mediació (fer difusió, habilitar un espai de mediació i nomenar coordinador o coordinadora de l’equip de mediació, reconèixer la tasca dels mediadors).  Entorn  Oferir mediació a les persones que plantegin conflictes amb els alumnes del centre.  Utilitzar els serveis de mediació ciutadana en aquells conflictes en què el centre es vegi implicat (particularment en el cas que hi hagi ex-alumnes implicats).  Col·laborar estretament amb les administracions locals per promoure actuacions preventives en relació als conflictes que es produeixen fora de l’espai del centre.  Mantenir relacions de col·laboració amb els mitjans de comunicació locals per tal de difondre la cultura de prevenció de tot tipus de violència.

12

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

3.2. CONFLICTES GREUS Els conflictes greus són aquelles situacions de violència verbal o física que perjudiquen notablement la convivència en el centre, perquè generen sentiments d’indefensió, inseguretat i angoixa en els membres de la comunitat educativa. En cas de conflicte greu es requereix l’aplicació immediata del règim disciplinari previst al Decret de drets i deures de l’alumnat no universitari (DOGC 6 de juliol de 2006), i les concrecions que cada centre n’hagi fet al Reglament de règim intern.

Aquestes conductes poden tenir com a protagonista qualsevol membre de la comunitat educativa, afectar qualsevol membre o dependència del centre i es poden produir en el propi centre o en el seu entorn immediat.

Tanmateix, es consideren conflictes greus els casos protagonitzats per agents externs però relacionats d’alguna manera amb el centre (lesions i baralles amb armes blanques, les amenaces i agressions per part de grups juvenils violents, el tràfic de drogues, l’evidència de maltractaments físics i psicològics, l’abús sexual, el vandalisme i els robatoris importants). En aquests casos, sempre tenint en compte l’edat de l’alumnat, cal posar en marxa els protocols de seguretat, fins i tot actuar coordinadament amb altres professionals com els agents de seguretat pública i els serveis socials.

En tots els casos, a més de la sanció corresponent i de les intervencions pertinents es pot oferir la mediació escolar com estratègia de reparació o de reconciliació per restablir la confiança entre les persones.

Actuacions:  Aula  Incloure en el Pla d’acció tutorial el treball sobre les conseqüències de les conductes de risc associades al consum de alcohol i de substàncies tòxiques.  Preveure estratègies de detecció de conflictes greus.  Fer activitats, a les sessions de tutoria, en les que l’alumnat comparteixi i discerneixi clarament els límits entre conductes impròpies i conductes greument perjudicials per a la convivència.  Centre  Contribuir, amb diferents actuacions i actituds, a fer que l’alumnat i tota la comunitat educativa percebin el clima de seguretat i confiança necessaris per poder treballar i estiguin convençuts que el centre intervé amb rapidesa per protegir els qui pateixen alguna situació de violència o maltractament.  Donar a conèixer a tots els membres de la comunitat educativa el Decret de drets i deures de l’alumnat, al Decret 102/2010 d’autonomia dels centres educatius i a les Normes d’Organització i Funcionament del centre, com també el protocol marc d’actuació en casos de maltractements greus a menors.

13

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

Disposar de canals de comunicació clars i fiables per tal que l’alumnat i les seves famílies puguin contribuir en la detecció de situacions d’injustícia, violència o maltractament i col·laborin en la seva prevenció.  Oferir a l’alumnat, sempre que sigui possible, el programa de mediació com a alternativa a un procés sancionador i, en cas contrari, com a actuació educativa complementària.  Facilitar informació a tota la comunitat educativa sobre les competències i el funcionament de les forces de seguretat i dels serveis socials.  Elaborar i difondre els protocols d’actuació establerts per garantir la seguretat de tots els membres de la comunitat educativa.  Fer conèixer a tota la comunitat educativa l’existència i funcionament de la Unitat de Suport a la Convivència Escolar (USCE), una unitat d’assessorament telefònic i si cal també presencial, format per professionals docents, de la Inspecció educativa i de l’Assessoria jurídica del Departament d’Educació.  Instal·lar alarma de seguretat connectada amb la policia local. 

 Entorn  Mantenir contacte periòdic al llarg de tot el curs escolar amb els agents de seguretat pública i d’atenció social i sanitària del municipi.  Mantenir contacte periòdic amb els mitjans de comunicació locals per promoure un tractament no alarmista dels temes de violència.

14

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

MARC NORMATIU 1. GENERAL 

Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (DOGC 5422 de 16/7/2009)

http://www.gencat.cat/diari/5422/09190005.htm

Al capítol I, article 20, s’estableix la formulació de la Carta de compromís educatiu, amb el objectius per assolir un entorn pro convivencia i potenciar la participación de les famílies.

Al capítol V, article 30 fins el 38 es donen les instruccions, principis, procediments, mecanismes, competències i criteris sobre la convivència als centres educatius. 

Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius (DOGC 5686 de 5/8/2010)

http://www.gencat.cat/diari/5686/10209099.htm

Article 7, carta de compromís educatiu; article 15, acció tutorial; article 16, projectes d’innovació pedagògica i curricular; article 19, normes d’organització i funcionament del centre; article 23, mesures de la promoció de la convivència; article 24, mesures correctores i sancionadores; article 25, garanties i procediment en la correcció de faltes greument perjudicials per a la convivència.

2. ACOLLIDA • Llei Orgànica 2/2006 d’Educació, de 3 de maig (BOE n. 106 de 4/5/2006) http://gencat.cat/educacio/butlleti/professors/noticies/LOEcatala.pdf

Al Preàmbul i Títol II Equitat en l’educació, articles 78 i 79, s’estableix que les administracions públiques han de garantir l’escolarització de l’alumnat nouvingut i el desenvolupament de programes específics per atendre els possibles dèficits, tant des del punt de vista lingüístic com de les seves competències bàsiques.

• Decret 276/2006 de drets i deures de l’alumnat, de 4 de juliol http://www.gencat.net/diari/4670/06165026.htm

En l’article 8 s’estableix que tot l’alumnat té dret a rebre els ajuts necessaris per compensar les seves possibles mancances per afavorir una igualtat d’oportunitats real.

• Decret 142/2007, de 26 de juny https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm

S’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària (Currículum educació primària. Capítol IV, article 11.4) i dóna instruccions per a l’acollida personalitzada de l’alumnat.

3. COEDUCACIÓ • Llei Orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig (BOE n. 106 de 4/5/2006). http://www.boe.es/g/es/basesdatos/doc.php?colección=iberlex&id=2006/07899

15

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència L’article 126.2 estableix que en tots els Consells escolars es designi una persona que impulsi mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre els homes i les dones.

• Decret 142/2007, de 26 de juny https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm

S’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i fa esment de l’objectiu de desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en la manera de relacionar-se amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol mena i als estereotips sexistes.

• Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres per al curs 2009– 2010. http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs

Manifesta que el Departament d’Educació facilitarà formació a les persones responsables sobre aquest tema.

- LEGISLACIÓ ACTUAL SOBRE VIOLÈNCIA DE GÈNERE: • Ley Orgánica de medidas de protección integral contra la violencia de género. http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2004/21760

Llei estatal que desenvolupa un seguit de quatre mesures per protegir la dona contra la violència de gènere.

• Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. https://www.gencat.net/diari/5123/08115106.htm

Llei catalana que té la voluntat d'esdevenir un instrument actiu i efectiu per a garantir els drets de les dones i per a posar les eines jurídiques per a excloure de la nostra societat la violència masclista.

4. COMPETÈNCIA SOCIAL 

Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya. http://www.gencat.net/diari/4670/06165026.htm

Fa referència al dret a una formació que permeti el desenvolupament integral de la personalitat de l’alumnat (habilitats intel·lectuals, conviccions moral i hàbits socials) i al deure de respectar les normes de convivència per garantir l’exercici dels drets i llibertats de tots els membres de la comunitat educativa.  Decret

142/2007, de 26 de juny

https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm https://www.gencat.net/diari/4915/07176092.htm

S’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i defineix la competència d’autonomia i iniciativa personal com l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la 16

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, d’imaginar projectes i portar endavant les accions, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos.

5. EDUCACIÓ EMOCIONAL • Llei Orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig (BOE n. 106 de 4/5/2006) http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2006/07899

Al Preàmbul i Títol II Equitat en l’educació (pp. 1296,1298); Capítol I, Principis i fins de l’educació (pp. 1300, 1301), Títol I, capítol I, II i III(pp. 1303-1305). Al Preàmbul es fa èmfasi en l’educació de les capacitats afectives.

• Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya http://www.gencat.net/diari/4670/06165026.htm

Promou el dret al desenvolupament personal de l’alumnat en la seva dimensió emocional, perquè el capaciti per a les relacions harmòniques amb ell mateix i amb els altres.

• Decret 142/2007, de 26 de juny https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm

S’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària defineix la competència d’autonomia i iniciativa personal com l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, d’imaginar projectes i portar endavant les accions, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos.

6. EDUCACIÓ PER LA PAU  Estatut

d'Autonomia de Catalunya 2006

http://www.gencat.net/generalitat/cat/estatut

Consolida el compromís amb tots els pobles per construir un ordre mundial pacífic i just i ressalta la promoció dels valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia i la solidaritat.  Llei

Orgànica d'Educació 2/2006, de 3 de maig

http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2006/07899

El Preàmbul proposa l’exercici de l'educació per a la pau, el respecte als drets humans i la vida en comú.  Llei

27/2005, de 30 de novembre, de foment de l'educació i la cultura de la pau

http://www.derecho.com/legislacion/boe/113539

Emmarcada dins la Dècada Internacional per a la Cultura de la Pau (2001-2010), proclamada per les Nacions Unides, es reconeix el paper absolutament decisiu que juga l'educació com a motor d'evolució, en una societat que pretén ser punt de partida per

17

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència substituir la cultura de la violència per una cultura de pau que ha de caracteritzar el nou segle.  Llei

21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau

http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2003/15899

Amb aquesta Llei, Catalunya, se suma als països impulsors i capdavanters de noves polítiques que ajudin a construir una societat en pau i es compromet a col·laborar en el repte de substituir la cultura de la violència per la cultura de la pau, a través del foment de la pau i l’equitat en les relacions entre persones, pobles, cultures, nacions i estats des de l’educació.  Decret

279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat

http://www.gencat.net/diari/4670/06165026.ht

En l’àmbit educatiu és on es promou l’educació per a la pau i la solidaritat entre els pobles. 

Decret 142/2007, de 26 de juny

https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm

S’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i defineix que la competència social i ciutadana fa possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre's a contribuir en la seva millora.

7. MEDIACIÓ  Llei

Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (BOE n. 106 de 4/5/2006)

http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2006/07899

Ja en el Preàmbul, proposa l’exercici de la llibertat, dins dels principis democràtics de convivència i la prevenció de conflictes i la seva resolució pacífica. Al Capítol I, article 1 sobre principis i finalitats de l’educació, fa novament èmfasi en l’educació per a la prevenció de conflictes i la seva resolució pacífica. Aquestes prescripcions es fan extensives tant a l’educació infantil, com a la primària, secundària obligatòria,batxillerat i formació professional (Títol I, capítols I, II, III, IV i V).  Llei

15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat.

En tot el seu articulat desenvolupa: el concepte i l’objecte de la mediació. Els principis de la mediació. El desenvolupament de la mediació. L’organització i els registres.  Llei

14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.

Els poders públics, a fi de garantir els drets dels infants i els adolescents a relacionar-se amb les seues famílies, han de fixar procediments específics de mediació familiar. El sistema de mediació també ha d’incloure els conflictes que afecten els infants i els adolescents en l’àmbit familiar.  Decret

279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya.

http://www.gencat.cat/diari/4670/06165026.htm 18

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència Prescriu que els centres que decideixin utilitzar la mediació en el procés de gestió de la convivència han de concretar als seus reglaments de règim interior el procediment de mediació previst en aquest Decret (Títol I, Article 5). També atribueix a la comissió de convivència del centre la funció de col·laborar en la planificació de mesures preventives i en la mediació escolar.

Part d’aquest decret ha estat substituït pels articles 30 al 38 del Capítol V. La convivència de la Llei 12/2009 d’educació, referencia a l’apartat 1 d’aquest Marc Normatiu.

• Decret 142/2007, de 26 de juny. https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm

S’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, defineix la competència d’autonomia i iniciativa personal com l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, d’imaginar projectes i portar endavant les accions, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos.  Decret

102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius (DOGC 5686 de 5/8/2010)

http://www.gencat.cat/diari/5686/10209099.htm

En els articles 23, 24 i 25, s’estableixen les mesures de promoció de la convivència, les mesures correctores i sancionadores, i les garanties i procediment en la correcció de faltes greument perjudicials per a la convivència.

8. CONFLICTES LLEUS  Llei

Orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig (BOE n. 106 de 4/5/2006)

http://www.mepsyd.es/mecd/gabipren/documentos/A17158-17207.pdf

Als articles 1, 2, 127, 129 i 132 parla de “l’educació per a la prevenció de conflictes i la seva resolució pacífica que preparin per a l’exercici de la ciutadania i la participació activa en la vida econòmica, social i cultural” com un dels principis i fins de l’educació.

• Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya http://www.gencat.cat/diari/4670/06165026.htm

Vol estendre a l’àmbit escolar l’efectivitat de la mediació comprovada en altres aspectes del dret i de la convivència social, incorporant entre les funcions dels directors dels centres la de garantir la mediació en la resolució pacífica de conflictes.

9. CONFLICTE GREUS  Llei

orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (BOE de 13 de gener)

http://www.boe.es/boe/dias/2000/01/13/pdfs/A01422-01441.pdf

19

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència Aquesta llei fixa definitivament en 18 anys la majoria d’edat penal a l’Estat espanyol i insisteix en el caràcter primordialment educatiu i responsabilitzador de la jurisdicció de menors enfront del punitiu. Descriu un ampli catàleg de mesures per aplicar abans de decidir la privació de llibertat (internament). Una de les grans novetats es la incorporació del Programa de mediació penal juvenil (articles 19 i 51.2 «conciliació o reparació entre menor i víctima») com a oportunitat educativa que el Ministeri Fiscal promou en determinades condicions i que gaudeix a Catalunya d’una amplíssima i exitosa difusió.  Decret

279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC de 6 de juliol)

http://www.gencat.net/diari/4670/06165026.htm

Vol estendre a l’àmbit escolar l’efectivitat de la mediació comprovada en altres aspectes del dret i de la convivència social, incorporant entre les funcions dels directors dels centres la de garantir la mediació en la resolució pacífica de conflictes. Prescriu la concreció als Reglaments de règim interior dels centres del procediment de mediació previst en el Títol 3 (“De la mediació com a procés educatiu de gestió de conflictes”).

Part d’aquest decret ha estat substituït pels articles 30 al 38 del Capítol V. La convivència de la Llei 12/2009 d’educació, referencia a l’apartat 1 d’aquest Marc Normatiu.  Decret

102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius (DOGC 5686 de 5/8/2010)

http://www.gencat.cat/diari/5686/10209099.htm

Els articles 23, 24 i 25 es dediquen al règim disciplinari i a la seua aplicació.

20

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

BIBLIOGRAFIA DOCUMENTS Pla integral de polítiques de gènere i d’igualtat d’oportunitats. (2008) Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Projecte de Convivència i èxit educatiu. Document marc (2009) Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

LLIBRES Goleman D. Inteligencia emocional. (1996) Barcelona: Kairós Sàez, A. i altres Pedagogia dels sentiments. Àmbit Maria Corral d’Investigació i Difusió (2005). Barcelona: Edimurtra.

DOCUMENTS ON-LINE Carles, E.M. Adolescents i violència: l’escola, escenari de la violència entre iguals.

(2007) Universitat Oberta de Catalunya (UOC) http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/1129

Delors, J. Educació: Hi ha un tresor amagat a dins. (1996) Informe Unesco. http://www.unescocat.org/ca/recursos/publicacions/educacio-hi-ha-un-tresor-amagat-a-dins

Educació

per

a

la

Pau.

Universitat

Autònoma

de

Barcelona

(UAB).

http://escolapau.cat/programas/dinamicas.htm

21

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

ANNEX I

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

PROTOCOL D’ACOLLIDA 1. Protocol d’acollida per a l’alumnat.

D’acord amb el previst en aquest projecte i seguint la normativa vigent duiem a terme el Pla d’Acollida del centre, tenint en compte: l’acollida de l’alumnat que s’incorpora per primera vegada a la nostra escola (punt 1.1 d’aquest apartat) i de l’alumnat nouvingut (punt 1.2).

Aquests Plans d’Acollida seran revisats, així com avaluada la seua aplicació, al finalitzar cada curs escolar i actualitzat el material sempre que sigui necessari.

1.1. Protocol d’acollida de l’alumnat escolaritzat a principi de curs.

ALUMNAT DE P3 

Previ a l’inici de curs: -

-

-



Reunió amb les llars d’infants.

Convacatòria de les famílies, mitjançant nota escrita i durant el període d’estiu, a la reunió general que tindrà lloc abans de l’inici de curs, amb l’objectiu d’informar-les del funcionament i organització del curs i de l’escola, material necessari i presentació de les tutores/tutors dels seus fills i filles.

Reunió general famílies - mestres tutores/tutors: a les famílies se’ls ho entrega un díptic explicatiu del funcionament i organització del curs i del material que necessitaran els seus fills i filles.

També se’ls lliura documentació com autoritzacions, normes, etc que han de retornar signades a les tutores/tutors.

Inici de curs: -

Entrevista personal tutora/tutor – família.

ALUMNAT DE P4 FINS A 6è. 

Inici de curs: -

-

Tot l’alumnat es col·loca al lloc corresponent del nivell que vagin a cursar, on seran rebuts pels seus tutors/tutores.

Quan es canvia de cicle els tutors/tutores informaran als xiquets i xiquetes del lloc on han d’anar el curs següent. Les llistes del nous grups classe es penjaran al taulell d'anuncis de l'escola el dia abans de l'inici de curs.

I

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

ALUMNAT ESCOLARITZAT COMENÇAT EL CURS 

Matriculació -



Entrevista família (alumne/a) – equip directiu – tutor/a:

.

Lliurament a la família del díptic amb la informació del funcionament i organització de l’escola i del nivell, i del material que l’infant necessita.

.

Si es presenta algun tipus de nee es derivarà el xiquet/a a l’aula d’Educació Especial, a l’aula USEE o d’Acollida segons convingui.

Incorporació a l’escola L’alumnat nou serà acompanyat bé pel propi tutor o tutora, bé pel mestre o mestra disponible en aquell moment, a la seua aula.

1.2. Protocol d’acollida de l’alumnat nou vingut.

INTRODUCCIÓ Aquest pla neix com a resposta del centre al fenomen de la immigració, un fet cada cop més estès i amb expectatives d’augment, i com a fruit del desig d’acollir a aquestes alumnes de la millor manera possible i d’escolaritzar-los d’una forma digna, la qual cosa, al cap i a la fi, no fa més que potenciar la seva integració en el seu entorn físic i social. Aquest pla pretén planificar les actuacions que s’han de realitzar des de què el pare/mare, tutor/a de l’alumne/a ve a l’escola per matricular-lo fins que comença a treballar amb el material que se li ha preparat, amb un adequada utilització dels recursos, que permeti una escolarització que garanteixi el seguiment normal del currículum per part d’aquest alumnat i la seva progressiva autonomia dins de l’àmbit escolar i social.

Els eixos bàsics del Pla d’acollida i integració han de ser: -

Assumir com a centre la interacció cultural amb alumnat procedent d’altres països.

El consens d’estratègies que afavoreixin la plena integració de l’alumnat al centre i a l’aula.

A partir d’aquest Pla i de la detecció de les necessitats educatives específiques (nee) de l’alumnat nouvingut, tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua catalana, de la castellana i de les altres matèries del currículum, com a la seva integració social, al centre hem de preveure: - Una organització que tingui en compte els passos a seguir:

II

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

A. Matriculació.

B. Acollida Inicial.

C. Organització de l’escolarització.

D. Organització dels recursos del centre.

-

El foment entre tot l’alumnat del coneixement de les diferents cultures i del respecte a la diversitat.

La potenciació de la participació de l’alumnat nouvingut en les activitats del centre, ordinàries, extraescolars i complementàries.

A. MATRICULACIÓ ORIENTACIONS: -

-

-

L’acollida hem de procurar que sigui afable i càlida. Una bona acollida inicial facilita la confiança posterior.

La informació que es dóna ha de ser clara i concisa. És possible que la documentació que la família ens aporta sigui insuficient, o perquè no es té o perquè s’està tramitant. Valorar-los-hi aquella que ens portin, encara que alguna potser no sigui necessària.

Informar-los de la necessitat d’aconseguir i aportar la que falta, o aquella que es pugui substituir, així com orientar-los de com aconseguir-la, quan es tracti de documentació del nostre país (certificats mèdics, assegurances, convalidacions....).

Servei de traductor/intèrpret quan desconeguin les dues llengües oficials.

III

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència ACTUACIONS

ACCIÓ

QUAN ES FA

- Recepció de la família - A qualsevol que sol·licita l’escolarització d’algun familiar.

RESPONSABLE COM ES REALITZA - Director/a

moment del curs.

- Informar sobre el centre: funcionament, serveis, horaris... i sistema educatiu. (Annex 1: Full resum del PEC)

- Informar de la documentació que han d’aportar. (Annex 2: Documentació per a la matriculació)

- Formalitzar la matricula.

- Dins l’horari que - Director/a s’hagi acordat en el centre a partir de la recepció de la família

- Mostrar el centre a la família.

-Comunicar quan ha de venir l’alumne.

-Concertar visita tutor/a-família (traductor)

- Entrevista inicial

- Dins l’horari que - Mestre AA s’hagi acordat en el centre a partir de la - Tutors recepció de la família

- Recollir la informació proposada en el full de registre. (Annex 3: Full registre de l’entrevista inicial)

B. ACOLLIDA INICIAL ORIENTACIONS. -

-

Valorar la gran importància que tenen les diferents actuacions que es realitzen en aquesta acollida inicial, ja que han de determinar l’organització de la seva escolaritat. És necessari que aquest procés estigui molt definit i es porti a terme amb molta cura.

Evitar la improvisació. És preferible destinar un xic més de temps, per planificar l’acollida, enlloc de fer una acollida abans, però sense planificació.

IV

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència ACTUACIONS RESPONSABLE COM ES REALITZA.

ACCIÓ

QUAN ES FA

- Adscripció al curs

- Primera setmana - Director/a de la incorporació al centre.

- Després de l’entrevista inicial.

- Preparació de - Abans de la l’entrada a l’aula. incorporació

- El tutor/a

- Edat cronològica - Si arriba al 2n trimestre per al 2n nivell de cicle, valorar segons avaluació inicial.

- Historial acadèmic, quan es té.

- Nivell d’aprenentatge. (L’alumne anirà al grup de menor ràtio) - S’informa al grup classe de la nova incorporació.

- Es planifica el tipus de col·laboració que el grup classe pot oferir, tenint en compte les orientacions sobre l’acollida (Annex.4. Orientacions incorporació nouvinguts)

- Avaluació Inicial

- Traspàs d’informació als tutors i a l’equip docent.

- La primera - Mestre AA setmana d’incorporació al centre

- Recollir dades escolarització anterior.

- Passar proves: llengua, matemàtiques.

- Després de - Secretari/a. l’entrevista i de l’avaluació inicial. - Mestre AA

- Se li traspassa tota la informació recollida de l’alumne.

- El tutor/a traspassa la informació a la resta dels professors/es que intervenen en el grup classe.

- Se’ls convoca a una sessió de planificació del seu treball, PII. - Se’ls dóna el dossier sobre la cultura de l’alumne. (Annex 6. Recull de material

(Annex 5. Proves LIC)

- Observació directa.

cultura nouvingut)

- Si es creu convenient demanar informació i col·laboració a les famílies per conèixer millor la seua cultura.

- Coneixement - A partir de la dels companys/es primera setmana - Coneixement del professorat i espais del centre.

- El tutor/a.

- Els primers dies d’escolarització.

- Mestre AA

C. ORGANITZACIÓ DE L’ESCOLARITZACIÓ ORIENTACIONS. - Tenir clar que totes les actuacions que programem han de tenir com a primer objectiu a assolir, el seu procés d’integració al centre.

- Les nostres expectatives envers la seva escolarització han de ser sempre positives, i hem d’oposar-nos a aquelles que puguin parèixer que no ho siguin.

Amb aquesta actitud allò que fem és dignificar la nostra tasca d’ensenyants.

- Partint d’aquests dos supòsits, arribarem fàcilment a la conclusió que allò que NO podem fer és improvisar, i que cal planificar el procés d’escolarització d’aquest alumnat.

V

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

ACCIÓ

QUAN ES FA

Projecte de Convivència

ACTUACIONS RESPONSABLE

- Elaboració pla - En el termini màxim - Tutor/a. individual intensiu. PII. de les dues primeres - Mestre AA. setmanes d’incorporació de - Mestres que l’alumne. intervenen en el grup.

COM ES REALITZA - Tenint en compte l’avaluació inicial i el curs al qual s’assigna es decideix el seu horari, en el qual s’han d’especificar les hores d’atenció individual.

- En el termini màxim de les dues primeres setmanes: es fa la programació de les àrees instrumentals i es decideix els materials de treball.

- Es programa el treball que ha de realitzar a la resta d’àrees.

- S’acorden les responsabilitats de cada docent i les coordinacions que calguin.

- L’horari a l’aula d’acollida serà un màxim 2,5 / 3 hores al dia.

Han d’anar a ed. plàstica, música i educació física.

- Es redacta el PII (Annex 7. PII)

- Seguiment i avaluació - Trimestralment - Tutor/a -Valorant l’assoliment dels del PII de l’alumne. mentre tingui un pla - Mestre AA. objectius programats. individual intensiu. - Mestres que intervenen en el procés.

- Avaluació de l’alumne - En funció dels objectius del PII

- Tutors i mestres que - Valoració global i continua a intervenen en el procés. través dels fulls de seguiment establerts (Annex 8. Fulls de seguiment)

- Elaboració de l’informe per als pares (Annex 9. Informe per als pares)

- Incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària

- En funció dels objectius del PII.

- Tutor/a - Mestre AA

- En funció de la competència lingüística

- Valorant l’assoliment dels objectius programats.

- Fent una avaluació de la competència lingüística.

VI

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

D. ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS DEL CENTRE ORIENTACIONS És molt important que tot el centre accepti que la situació d’aquest alumnat requereix d’uns recursos específics, com: a) Persona (mestre-tutor/a) que actuï de referent en el seu procés d’escolarització. b) Professionals (mestres) que hauran de destinar-hi algunes hores per a la seva atenció més específica.

- És important que des dels diferents departaments, cicles, nivells es tingui en compte la possibilitat d’organitzar materials que tinguin en compte les necessitats d’aquest alumnat.

- Convé que des del centre planifiquem, a través del CAD, a través de materials adaptats, així com d’altres actuacions, el tractament de situacions de manca de convivència entre els alumnes i de rebuig envers altres companys, sovint pel simple fet de pertànyer a una altra cultura.

-

ACTUACIONS RESPONSABLE COM ES REALITZA

ACCIÓ

QUAN ES FA

- Organització dels reforços

- Quan es planifica el proper curs

- Equip Directiu - Mestre AA

- En cada nova matrícula

- CAD

- Creació d’un fons de - Al llarg de tot el curs. - Coordinador LIC materials

- Abans d’iniciar-se el curs s’acorden les hores que convé destinar a reforços.

- Es planifica i es distribueixen les hores de reforç.

- Es programa l’horari dels/les Professor/es referents.

- Es crea un fons de material específic per a l’atenció dels alumnes adaptat a les seves necessitats. (Annex 10. Inventari de material LIC)

- Normes de préstec. (Annex 11.

Normes i préstec)

- Materials per treballar l'Educació Intercultural.

- Al llarg de tot el curs. - Coordinador LIC -Equip de Convivència - Equip docent

- Seguiment de la programació.

- Dossiers i llibres.

VII

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

Annexos al “Pla d’acollida”

1. Full resum del PEC 2. Documentació per a la matriculació 3. Full registre de l’entrevista inicial 4. Orientacions incorporació nouvinguts 5. Proves LIC 6. Recull de material cultura nouvingut 7. Pla individual intensiu 8. Fulls de seguiment 9. Informe per als pares 10. Inventari de material LIC 11. Normes i préstec

VIII

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

2. Protocol d’acollida per a docents i altres professionals.

La nostra escola, per la seua disposició i pel nombre de professionals que hi treballem, comporta certes dificultats tant al personal docent com al no-docent que s’incorpora al nostre centre per primera vegada, raó per la qual tenim previst editar un tríptic que faciliti, a les persones recent arribades, la situació dins l’espai com l’organització del centre.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Escola Carles III Av Constitució, 64.

43540 Sant Carles de la Ràpita Tef. i fax: 977 740015 Correu: e3002892@xtec.cat Codi centre: 43002892 Centre de 3 línies a Infantil i Primària. Amb aula d’acollida i USEE. Horari: Infantil: De 9 a 12 i de 15.30 a 17.30 Primària: De 9 a 13 i de 15.30 a 17.30.

Localització:

¡Error!Marcador no definido.

IX

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

DEPENDÈNCIES

a. Entrada de mestres b. Entrada de primària c. Entrada d’infantil

1

2

Aules de Cicle Superior Menjador Biblioteca Aules específiques: anglès, informàtica, música/ciències, acollida Biblioteca Despatxos Saleta professors

Aules de Cicle Mitjà Gimnàs Aules específiques: anglès, música, e. especial Saleta professors

3

Aules de P3 Aules específiques: psicomotricitat Saleta professors

4

Aules de E. Infantil (P4 –P5) i Cicle Inicial Aules específiques: Informàtica, e. especial, usee Saleta professors

X

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

ÒRGANS PEDAGÒGICS I D’ADMINISTRACIÓ

XI

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

ANNEX II

XII

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

TREBALL D’AULA  EDUCACIÓ INFANTIL Nota prèvia: donat que a EI els valors i les actituds es treballen integrats a tot el currículum de l’etapa, les tasques a realitzar a l’aula no es diversifiquen en continguts com a la resta de nivells perquè queden inclosos de forma global a les activitats elegides per treballar.

- La Marta està contenta. Quadern de treball.

- La Màgia dels bons tractes. Quadern de fitxes - Contes (col·lecció per treballar les emocions): P3: Alegria P4: Estimació Tristesa Por Sorpresa Enuig

P5: Vergonya Preocupació Il·lusió

- Els hàbits a l’escola i a casa - Mediació *Veure el Protocol de Convivència a l’annex III  EDUCACIÓ PRIMÀRIA

 CICLE INICIAL 1.1.Coeducació - Ets nen, ets nena 2.4. Educació emocional - L’autoestima - Els hàbits a l’escola i a casa 2.5. Educació per la pau - En Kidane té un tresor - Els Drets dels Infants (En aquest cicle es farà la introducció als DI mitjançant el format còmic) - Activitats d’intercanvi amb l’escola Bogambero de Kenya (Àfrica) 2.6. Mediació *Veure el Protocol de Convivència a l’annex II 1.7. Conflictes - Tinc dues orelles per escoltar millor.

- Problemes que no són de mates (part corresponent al CI)

XIII

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

 CICLE MITJÀ 2.1. Coeducació - Sóc... i m’agrada - La discriminació i els estereotips - La història de So Aluma i Zara jo 2.2. Competència social - Programa Decideix I: Es treballen activitats perquè, les xiquetes i els xiquets, adquireixin diverses habilitats socials i capacitats que els ajudi a desenvolupar-se a nivell personal i a viure en societat. *A partir de la posada en marxa d’aquest projecte de convivència introduirem la metodologia de la competència social a la resta d’àrees i nivells.

2.3. Educació emocional - Els hàbits a l’escola i a casa - L’autoestima 2.4. Educació per la pau - L’Ale i la bola del món màgica - Els Drets dels Infants. (3r: Aprofundir el treball introduït al cicle inicial) - Els Drets Humans (En aquest cicle es farà la introducció als DH mitjançant el format còmic) - Activitats d’intercanvi amb l’escola Bogambero de Kenya (Àfrica) 2.5.Mediació - Límits a la llibertat d’expressió - El cercle dels desitjos *Veure el Protocol de Convivència a l’annex II 2.6.Conflictes - Donem la volta al conte - Problemes que no són de mates (sencer)

 CICLE SUPERIOR 3.1. Coeducació - Prou d’excuses - Visita d’agent extern: afectivitat 3.2. Competència Social - Programa Decideix II: Es treballen activitats perquè, les xiquetes i els xiquets, adquireixin diverses habilitats socials i capacitats que els ajudi a desenvolupar-se a nivell personal i a viure en societat. *A partir de la posada en marxa d’aquest projecte de convivència introduirem la metodologia de la competència social a la resta d’àrees i nivells.

XIV

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

3.3. Educació emocional - Jo i els altres (U.1 d’Un món ple de diferències de F. Carbonell) - Els hàbits a l’escola i a casa.

- Visita d’agent extern: addiccions.

Trastorns de l’alimentació.

3.4. Educació per la pau - La cursa de la teua vida - Semblances i diferències (U.6 d’Un món ple de diferències de F. Carbonell) - Activitats d’intercanvi amb l’escola Bogambero de Kenya (Àfrica) 3.5. Mediació - Tots tenim prejudicis (U.8 d’Un món ple de diferències de F. Carbonell) - Construïm Vilajusta (U.15 d’Un món ple de diferències de F. Carbonell) - Proverbis, dites i refranys (U.21 d’Un món ple de diferències de F. Carbonell) 3.6. Conflictes - Parlant la gent s’entén.

- L’altra cara de les pel·lícules bèl·liques.

XV

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

BIBLIOGRAFIA DELS CONTINGUTS Barbeto, C. L’altra cara de les pel·lícules bèl·liques. Barcelona: ecp Intermón Oxfam.

Carbonell, F. Un món ple de diferències.

Casals, E. Ets nen, ets nena. Barcelona: Intermón Oxfam.

Casals, E. En Kidane té un tresor. (2006) Barcelona: Intermón Oxfam.

Casals, E. La Marta està contenta. (2006) Barcelona: Intermón Oxfam.

Delgado, Y i Pérez, F. Problemes que no són de mates. Barcelona: Intermón Oxfam.

Gassó, A. Col·lecció de contes per treballar les emocions. Barcelona: Casals.

López, L i Garcia, E. Activitats de tutoria INNOV[IB] Recursos i recerca educativa de les Illes Balears.

Palos, J. Prou d’excuses. Barcelona: Intermón Oxfam.

Pérez, F. Parlant la gent s’ entén. Barcelona: Intermón Oxfam.

Ródenas, O. Sóc... i m’agrada. (2006) Barcelona: Intermón Oxfam.

Vidal, C. Donem la volta al conte. Barcelona: ecp Intermón Oxfam.

Vidal, C. Tinc dues orelles per escoltar. Barcelona: ecp Intermón Oxfam.

Vigna, S. L’Ale i la bola del món màgica. (2006) Barcelona: Intermón Oxfam.

Vigna, S. La cursa de la teva vida. (2006) Barcelona: Intermón Oxfam.

Bully dance http://www.youtube.com/watch?v=4K02OxmV3-0&feature=related Declaració Universal dels Drets Humans. Barcelona: Grup d’educació d’Amnistia Internacional.

Declaració Universal dels Drets dels Infants. Barcelona: Grup d’educació d’Amnistia Internacional.

El círculo de los deseos. Amnistia Internacional La Autoestima. Consejería de Servicios Sociales del Gobierno de la Rioja.

La Magia de los Buenos tratos. Consejería de Servicios Sociales del Gobierno de la Rioja.

La historia de So Aluma y Zara Yo. Amnistia Internacional.

Límites a la libertad de expresión. Amnistia Internacional.

A mi també em passa i a tu? Generalitat de Catalunya. Barcelona.

Drogas: +información –riesgos. Ministerio del interior. Madrid.

XVI

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

Hablar del Sida. Fundació “la Caixa”.

Les cares de l’Alcohol. Fundació Bosch i Gimpera. Universitat de Barcelona.

Programa madre-hija. Ausonia y Centro médico TEKNON. Barcelona.

Trastorns del comportament alimentari. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

XVII

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

ANNEX III

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Carles III

Projecte de Convivència

ESCOLA CARLES III St. C. de la

Ràpita

PROTOCOL DE CONVIVÈNCIA

Protocol de Convivència

Escola Carles III

Coordinadora i membre de l’equip de treball: Elisa M. Carles Sérvulo. Mestra. Religió. Programa de Competència Social. Mediadora. Tots els cicles.

Equip de treball: Montserrat Baudilio Vallverdú. Mestra. Cicle Superior.

Anna Calvet Cabanes. Mestra d’Educació Especial.

Educació Infantil i Cicle Inicial.

M. Jesús Garcia Nogueron. Mestra d’Educació Física.

Cicle Mitjà.

Patricia Plantado Navarro. Mestra. Educació Infantil.

Protocol de Convivència.

CEIP CARLES III. St. C. de la Ràpita Abril 2008

Protocol de Convivència

Escola Carles III

ÍNDEX Pàgina

1. Introducció ..........................................................................................

1

2. Definició de maltractament ....................................................................

2

3. Tipificació d’accions negatives ...............................................................

2

4. Indicadors ............................................................................................

3

5. Incidència a l’escola ..............................................................................

4

6. Conèixer el fenomen .............................................................................

6.1. Deu punts per coneixe’l ..............................................................

5 5

7. Nivells d’intervenció ...............................................................................

7.1. La mediació escolar .....................................................................

7.2. Aspectes a tenir en compte davant el maltractament ..................

10 10 11

8. Normes de Convivència del centre i infraccions ....................................... 12 9. Mesures correctores .............................................................................

15

10. Protocol d’intervenció ........................................................................... 18 10.1. Infraccions de les normes escolars ........................................... 18 10.2. Maltractament entre alumnes .................................................... 19 10.3. Casos d’assetjament ................................................................. 20 11. Recomanacions per treballar dins l’aula .................................................

12. Bibliografia ........................................................................................

21 22

13. Annex ................................................................................................. 23 Document 1: Full d’incidències ............................................................ 24 Document 2: Notificació d’incidència .................................................... 25 Document 3: Justificant de documentació rebuda .............................. 26

-0-

Protocol de Convivència

Escola Carles III

1. INTRODUCCIÓ.

Darrerament s’ha posat en evidència la importància que tenen les relacions entre els i les alumnes en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

Aquestes relacions faciliten l’aprenentatge d’un ampli ventall d’habilitats i actituds que contribueixen en gran mesura al seu desenvolupament emocional, cognitiu i social; però també poden tenir una influència negativa.

El maltractament entre alumnes sol ser mal conegut, fins i tot ignorat pels adults, especialment en les formes menys intenses (insults, malnoms, exclusió social...), que poden gaudir de cert grau de permissivitat i d’indiferència. Moltes de les situacions que es consideren indisciplina o disruptivitat són en realitat disfuncions de les relacions entre els/les alumnes.

Tot i que el maltractament entre infants és un fenomen complex, difícil d’identificar, diagnosticar i, per tant, no esdevé senzill intervenir-hi, si es compleixen determinades condicions, és més accessible del que es podria pensar: 

El maltractament entre alumnes ha de ser vist com un problema per a totes les persones: mestres, personal no docent, alumnes i pares.



L’escola ha de reconèixer que és possible que en el centre es doni alguna situació de maltractament entre alumnes i ha de prendre mesures.



La intervenció ha d’implicar tots els sectors: pares, mestres, alumnes i personal no docent. L’èxit de la intervenció està directament relacionat amb la definició concreta de cada situació.

A la nostra escola pensem que el maltractament entre els nostres alumnes és un problema que implica tota la comunitat educativa. El nostre desig és que la intervenció en els conflictes dels infants de la nostra escola sigui adequada i eficaç, i és amb aquesta intenció que s’ha elaborat aquest Protocol de Convivència.

-1-

Protocol de Convivència

Escola Carles III

2. DEFINICIÓ DE MALTRACTAMENT. Un/a alumne/a està essent maltractat/da quan està exposat/da, repetidament i al llarg del temps, a accions negatives per part d'un o més estudiants.

Aquesta acció, negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la qual difícilment pot sortir pels seus propis mitjans. La continuïtat d'aquestes relacions provoca en les víctimes efectes clarament negatius: descens de l'autoestima, estats d'ansietat i quadres depressius, cosa que dificulta la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges.

3. TIPIFICACIÓ D’ACCIONS NEGATIVES.

DIRECTA

INDIRECTA

FÍSICA

Donar empentes Pegar Amenaçar amb objectes

Robar objectes d'un company Trencar objectes d'un company Amagar objectes d'un company

VERBAL

Insultar Burlar-se Anomenar amb malnoms

Parlar malament d'un company Difondre falsos rumors

Excloure No deixar participar

Rebutjar un company Ignorar un company

EXCLUSIÓ

-2-

Protocol de Convivència

Escola Carles III

4. INDICADORS. Per conèixer els indicadors, és important l'observació al pati i durant l'estona en què la vigilància de l'adult és menor o més distesa, com al menjador, activitats extraescolars... Per tant, també és important la formació dels monitors d'aquestes activitats. El registre d'incidents per escrit és una eina que pot ser d'ajut.

Cal parar especial atenció a les conductes d'aïllament i d'exclusió, sobretot quan són estables en el temps i van associades a la inactivitat i a la passivitat. Sabem que hi ha casos greus de maltractament que poden passar inadvertits als adults. Per aquest motiu considerem fonamental: 1.- L'observació conductual sistemàtica en les hores d'esbarjo i en activitats en què la presència de l'adult és menor o més distesa.

2.- El registre escrit dels incidents i el seu seguiment per un adult designat per a aquesta funció.

3.- L'atribució d'especial importància a les conductes d'agressió indirecta i a les d'exclusió social.

Per si sols aquests indicadors no són suficients per a demostrar l'existència de maltractament, ja que poden ser deguts a d'altres factors o situacions, però s'han de considerar seriosament.

-3-

Protocol de Convivència

Escola Carles III

5. INCIDÈNCIA A L’ESCOLA. La forma més freqüent és el maltractament verbal, tant en formes directes (insultar) com en les indirectes (fer córrer rumors). Els nois s'impliquen més en agressions directes i les noies, en agressions indirectes.

Les conductes d'agressió directa ja es comencen a observar a educació infantil, mentre que les formes indirectes no s'acaben de desenvolupar fins al cicle mitjà, ja que requereixen el domini de certes habilitats socials. A partir d'aquestes edats, les conductes de maltractament entre iguals es comencen a fer més evidents i assoleixen un punt màxim entre l'últim nivell de primària i el primer cicle d'ESO, i a partir d'aquests cursos se n'observa un descens.

A l'escola cap alumne, ni ningú, no ha de patir cap mena de maltractament. Assolir aquest objectiu requereix un esforç permanent de tots els qui participen en el procés educatiu, especialment dels qui l'apliquen i dels qui el supervisen.

El maltractament entre alumnes es dóna en tots els contextos socioculturals i no únicament en sectors de població marginal.

-4-

Protocol de Convivència

Escola Carles III

6. CONÈIXER EL FENOMEN. 6.1. Deu punts per coneixe’l: 1. Maltractar no és “fer broma” La interacció entre companys contribueix en gran manera al desenvolupament sociocognitiu dels infants, però hi ha certs tipus de relacions que poden tenir conseqüències molt negatives en el desenvolupament. El maltractament entre alumnes n’és una.

Hi ha nois i noies que, quan agredeixen un altre noi o noia i algú els veu, diuen: Només estem jugant, és broma!, però maltractar no és fer broma; en una broma tothom riu i ningú no resulta perjudicat mentre que en el maltractament hi ha una víctima.

2. Qualsevol pot tenir conductes de maltractament Les conductes agressives s’esdevenen per causes diverses. Hi ha caràcters predisposats a comportaments agressius, però també hi ha factors ambientals que poden contribuir al seu desenvolupament: una disciplina molt rígida o inconsistent, normes poc clares, la poca supervisió de l’adult o la simple exposició a la violència.

En les conductes agressives s’ha de distingir entre: l’agressió instrumental (per aconseguir allò que vull), aquestes conductes s’aturen quan la persona s’adona que no li surt a compte (intervenció disciplinària, per exemple) i l’agressió reactiva (com a reacció a una provocació real o imaginària), aquesta està dominada per les emocions i sovint requereix un altre tipus d’intervenció.

També es pot agredir per contagi social (ho faig perquè ho fan tots), per no quedar malament davant el grup o per evitar de ser la pròxima víctima.

Les agressions que tenen lloc a través de les relacions socials mereixen una atenció especial. Aquest tipus d’agressor té força desenvolupades les habilitats socials; manipula els altres i agredeix de tal manera que, davant la resta, sembla que no tingui intenció de fer-ho.

3. Qualsevol pot ser objecte d’agressions El grup tolera malament la diferència i qualsevol persona que surti de la norma té més probabilitats de ser rebutjada. Els i les alumnes que són víctimes dels seus companys no tenen unes característiques homogènies, no obstant això hi ha certs trets que poden fer una persona més susceptible a les agressions: tenir les orelles grosses, portar ulleres, pensar o vestir diferent, ser d’una altra ètnia, etc. A vegades la gelosia o l’enveja poden ser el desencadenant d’una -5-

Protocol de Convivència

Escola Carles III

agressió, en aquests casos les víctimes són escolars ben integrats en el sistema educatiu, sensibles a les recompenses acadèmiques i amb una bona relació amb els adults del centre.

Un altre tipus de víctima són les víctimes agressores, les que estan implicades en els dos rols: pateixen les agressions d’altres companys i companyes al mateix temps que victimitzen a altres que perceben com a més dèbils.

L’ansietat, la feblesa, la baixa autoestima o la inseguretat que presenten alguns nois i noies víctimes d’agressions poden ser característiques que els/les fan més vulnerables a la victimització, en sentir-se mereixedors/mereixedores dels maltractaments dels que són objecte.

4. En les situacions de maltractament tothom hi juga un rol El maltractament entre alumnes és un problema seriós que afecta tothom. Es tracta d’una violència social per naturalesa, que té efectes molt negatius en el clima de l’aula i en els processos d’ensenyament i aprenentatge del grup classe on té lloc.

Davant d’una situació de maltractament s’hi poden adoptar diferents rols5. En una situació de maltractament per abús de poder, no hi ha posicions neutrals:      

Agressor: Comença el maltractament i hi pren part activa.

Seguidors: No comencen el maltractament, però hi prenen part activa.

Partidaris: No hi prenen part activa, però hi donen suport obertament.

Espectadors (i còmplices): No hi prenen posició directament, però estan indirectament implicats en veure’s sotmesos a la llei del silenci que altres els ho han imposat.

Possibles defensors: Pensen que caldria ajudar la víctima, però no ho fan.

Defensors: No els agrada el maltractament i ajuden la víctima o ho intenten.

DEFENSOR AGRESSOR SEGUIDORS VÍCTIMA PARTIDARIS

ESPECTADORS

-6-

POSSIBLE DEFENSOR

Protocol de Convivència

Escola Carles III

5. Nois i noies són diferents quan agredeixen La comunicació i l’amistat segueixen models diferents en el cas dels nois i en el cas de les noies, tanmateix passa amb l’agressió, és expressada de manera diferent depenent que la realitzen nois o noies.

Mentre els nois solen utilitzar formes directes, sobretot l’agressió física, que pot ser el recurs d’alguns d’aquests nois mancats d’altres habilitats per a establir una relació de domini; les noies, què estableixen entre elles relacions més intenses, empren l’agressió relacional com instrument per a guanyar poder o per a venjar-se.

Les relacions anomenades “atípiques de gènere”, és a dir, quan els nois agredeixen relacionalment i les noies físicament, comporten un risc més gran de desajustos psicosocials en estar malvista pels adults i pels mateixos companys, augmentant el risc d’exclusió.

6. L’assetjament entre alumnes és un problema de salut que afecta tothom S’ha demostrat que els nois i noies implicats, tant directament com indirectament, en situacions de maltractament continuat tenen més trastorns psicològics i problemes conductuals que els no implicats.

Així, els nois i les noies que agredeixen els altres reiteradament poden esdevenir maltractadors i delinqüents potencials en l’adolescència i en l’edat adulta, i els nois i les noies victimitzats poden desenvolupar aversió a l’escola, depressions i angoixes i una pèrdua d’autoconfiança i d’autoestima amb greus conseqüències per al seu desenvolupament. En casos molt greus pot haver-hi, fins i tot, intents de suïcidi.

La persona que se socialitza en un entorn d’abús pot acabar insensibilitzant-se i pensar que:   

les normes són per a saltar-se-les (conducta antisocial), no complir-les proporciona prestigi social (deteriorament moral), l’única forma de sobreviure és esdevenir violent (inevitabilitat de la violència).

Els conflictes entre els alumnes també repercuteixen en el professorat, va en contra de les finalitats educatives. El clima que es crea dins de l’aula i en el mateix centre escolar impedeix d’estar per la feina de classe i/o per les tasques pròpies del centre educatiu

5

El Cercle de l’assetjament escolar (Olweus, 2001)

-7-

Protocol de Convivència

Escola Carles III

7. El noi o la noia victimitzat necessiten ajuda S’ha de tenir present que la víctima està atrapada en una espiral de violència de la qual ni és responsable ni pot sortir-se’n tota sola, per fer-ho necessita la intervenció dels altres. Si els companys l’ajudessin, trencarien el cercle del maltractament, però això no sol passar. L’infant afectat poques vegades busca l’ajuda dels adults perquè sovint no entén què passa i està desorientat o creu que és culpa seva i sent vergonya; també se sent malament per no saber-se defensar i pot preferir amagar el problema.

Per això és important conèixer les situacions de maltractament que es puguin donar entre alumnes i posar-hi fi. La víctima ha de saber que està patint una situació injusta de la qual no és responsable i ha de poder confiar que els adults l’ajudaran. Aturar el maltractament és l’objectiu immediat i prioritari.

El noi o la noia victimitzat potser han caigut en aquesta situació perquè socialment són dèbils: infants sobreprotegits per la família, sense experiències prèvies de confrontació; d’altres educats en un ambient familiar tolerant i responsable els quals manifesten una gran dificultat per a fer front a reptes de prepotència o d’abús.

En qualsevol cas cal que recuperin la seva autoestima, l’autoconfiança i millorar la capacitat de gestió de les relacions socials, i això es pot fer amb activitats d’educació emocional i programes de competència social.

8. El noi o la noia que agredeixen també necessiten ajuda Hi ha infants que davant d’un conflicte no són capaços de generar solucions alternatives i responen agressivament. Veuen l’agressió com la millor manera d’aconseguir els seus objectius i no tenen en compte els interessos ni les emocions dels altres (Si em va bé a mi ja n’hi ha prou, els altres no m’interessen).

En d’altres casos, la resposta és emocional, agredeixen perquè tenen una percepció esbiaixada de les intencions de l’altre (Agredeixo abans que m’agredeixen).

Una tercera situació és la dels nois i noies que agredeixen a través de les relacions socials. Manipulen els altres per aconseguir que un altre o altra company-a sigui rebutjat-da, no li siguin amics o l’excloguin de les activitats. I ho aconsegueixen. Aquests infants mostren una acusada dificultat per empatitzar emocionalment amb l’altre.

En els dos primers casos són útils els programes de competència social i les tècniques de resolució de conflictes perquè els infants tenen dificultats per a processar la informació social i donar una resposta adequada; sovint tenen una mancança d’habilitats socials i dificultats d’autoconeixement i control emocional. En el tercer com els nois i noies no presenten mancances en les -8-

Protocol de Convivència

Escola Carles III

habilitats socials serien més eficaços programes d’educació emocional, els quals són també necessaris en les situacions anteriors.

9. Aturar la situació és una qüestió d’actitud Pocs episodis de maltractament arriben a coneixement de l’adult i això és més cert a mesura que els infants es fan més grans. Els motius d’aquesta reticència la trobem en la idea, a vegades confirmada per l’experiència, que els adults no li donaran importància, no en faran cas. Molts alumnes són objecte de maltractament durant llarg períodes de temps i els adults només se n’adonen quan el problema ha assolit nivells greus.

Per tant, al marge d’una política de convivència global d’escola, l’actitud dels adults és essencial. Actuar contra aquesta situació injusta, d’abús de poder, per insignificant que sembli, té molta importància, ja que modela les expectatives sobre l’ús de la violència per a resoldre conflictes i contribueix millorar el clima de convivència a l’escola, amb resultats positius per a tothom: alumnes, professionals i pares.

En tot cas, la víctima s’ha de sentir escoltada i protegida i l’agressor-a ha de saber que està actuant en contra del que s’espera d’ell-a i que no s’acceptarà que la situació continuï d’aquesta manera.

10. Es tracta de drets fonamentals i les escoles són responsables de la protecció dels seus alumnes.

Aquest fenomen està relacionat amb l’actitud general de la societat davant la violència i l’opressió. Afecta els principis democràtics i els drets fonamentals de les persones: “Tota persona té dret a veure’s lliure de l’opressió i la humiliació repetida i intencionada, tant a l’escola com en tot àmbit social”.

Quina opinió sobre els valors socials es formarà un alumne que és objecte d’agressions repetides sense que els adults hi intervinguin?, i un alumne que ha maltractat algun company durant llargs períodes de temps amb total impunitat?, i un noi que ha estat espectador d’aquestes situacions reiterades sense que ningú hi intervingués?

Els infants acudeixen a l’escola no solament a adquirir coneixements, sinó també, a formar-se en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dintre dels principis democràtics de convivència. És un dret de l’alumnat aprendre en un ambient segur i és un deure dels adults treballar per tal que tots els nois i noies se sentin segurs a la seua escola.

L’escola ha de proporcionar informació sobre les conductes de maltractament, ha de donar a conèixer els drets i els deures fonamentals de les persones i els mecanismes que té l’escola per a garantir-los i també a qui es pot adreçar una persona si li passa alguna cosa d’aquestes.

-9-

Protocol de Convivència

Escola Carles III

7. NIVELLS D’INTERVENCIÓ.

La intervenció en el maltractament entre alumnes es desenvolupa pensant en la prevenció i es realitza a tres nivells: 

Prevenció primària: Actuacions adreçades a millorar la convivència en el centre.

El maltractament entre alumnes és una de les manifestacions més greus del deteriorament de la convivència. Les actuacions adreçades a millorar aquesta convivència tindran un caràcter preventiu i beneficiós.

En un entorn de diàleg i cooperació serà més difícil que es produeixen situacions d’abús i que s’hi mantinguin.



Prevenció secundària: Actuacions adreçades a prevenir el maltractament entre alumnes.

L’escola posa en marxa una sèrie d’estratègies amb activitats específiques directament adreçades al maltractament.



Prevenció terciària: Actuacions adreçades a intervenir en situacions agudes amb l’objectiu d’aturar-les i resoldre-les de manera pedagògica i educativa a favor de tots els qui han intervingut. La mediació escolar és una eina força interessant per assolir l’objectiu d’aquest tercer nivell de prevenció.

Totes aquestes actuacions, les adreçades a millorar la convivència del centre, a prevenir el maltractament entre iguals i les intervencions en situacions d’assetjament, han de ser observades i planificades en un futur projecte de convivència del centre. Són esmentades en aquest protocol d’intervenció per la seua importància.

7.1. La mediació escolar.

La mediació escolar és una eina molt interessant perquè suposa una presa de consciència de la pròpia responsabilitat en el conflicte així com també de les capacitats per afrontar-lo.

Aquest mètode d’intervenció obté èxits importants quan en els centres escolars hi ha un projecte de convivència facilitador de: 

L’aplicació de la prevenció primària i secundària.



La creació d’un clima de sensibilització per a la millora de la convivència que permeti als espectadors decantar-se cap a la víctima en lloc de donar suport implícit als agressors no intervenint o mostrantse pretesament neutrals, per al qual cal la col·laboració de l’equip docent.

L’objectiu principal de la mediació és desorganitzar l’estructura instaurada entre víctimes i agressors. Es tracta de reindividualitzar els membres del grup i arribar a un compromís per a millorar la situació, sense culpabilitzar els - 10 -

Protocol de Convivència

Escola Carles III

agressors/agressores ni plànyer la víctima. No s’ha d’allargar més de quatre o sis setmanes.

Ha de ser aplicada per persones formades per dur-la a terme, perquè un missatge inadequat per part del mediador/mediadora pot suposar la victimització o el reforç de l’actitud de l’agressor/agressora. És important recollir en un full els detalls de l’incident de manera objectiva per tal de fer un seguiment de la situació fins que s’estigui segur que el conflicte o el maltractament ha desaparegut. Això també servirà per a detectar les reincidències i per a acarar els implicats amb l’evidència de manera pedagògica.

7.2. Aspectes a tenir en compte davant les sospites de maltractament.

1. NO ignorar mai una sospita de maltractament. Els alumnes han de comprendre que és una qüestió seriosa i que davant una agressió el adults no faran els ulls grossos.

2. NO fer assumpcions prematures. El prejudici és el principal aliat de la manipulació i de l’abús de poder.

3. ESCOLTAR acuradament totes les versions. Recordar especialment que molta gent dient el mateix no significa necessàriament que diguin la veritat. La superficialitat i el desig de posar ràpidament fi al problema sovint només fa que agreujar-lo.

4. Posar-se en contacte amb els pares dels presumptes agressors/agressores i víctimes. Fer-los conèixer la situació, dir-los que les estratègies d’intervenció donen molts bons resultats i demanar la seua col·laboració perquè ells són molt importants en el procés. Si es fa l’acostament des d’una perspectiva no culpabilitzadora és més possible la seua col·laboració.

5. Adoptar una estratègia de resolució de problemes en què els alumnes vagin més enllà de justificar-se ells mateixos i fer que aportin solucions.

No serveix intentar esbrinar detalls dels quals segurament no es traurà l’entrellat. Buscar culpables tampoc no porta enlloc. Cal intentar que cadascú prengui consciència de la seua responsabilitat en el conflicte i treballi per trobar una solució eficaç per a tots.

Millorar les relacions entre l’alumnat té efectes molt positius per a totes les persones que conviuen a l’escola.

- 11 -

Protocol de Convivència

Escola Carles III

8. NORMES DE CONVIVÈNCIA DEL CENTRE I INFRACCIONS 6.

 Per a tots els cicles.

NORMES

1) Respectar els altres

INFRACCIONS

TIPUS D’INFRACCIÓ

 Assetjament Molt greu  Burles i insults Greu  Baralles Greu  Tirar pedres Greu  Pegar Greu  Amenaçar Greu  Amenaça amb intimidació Molt greu  Ignorar, excloure Greu  Fer xantatge Greu  Contestar i/o comportar-se irrespectuosament Greu  Escopir  Agressions verbals i/o físiques a membres de Greu

l’equip docent o a altres professionals de la Molt greu comunitat educativa.

2) No portar instruments com  Portar-ne Greu navalles, tallaungles, obrecartes  Utilitzar aquests instruments per amenaçar, Molt Greu o similars intimidar o agredir Veure Normes d’Educació Infantil i C.I. 3) No cridar  Parlar cridant Lleu  Cridar dins l’aula i pels passadissos Lleu No es contempla a Educació Infantil i a C.I. 4) No sortir de classe sense  Sortir de classe sense demanar permís Greu permís Veure Normes d’Educació Infantil.

5) Mantenir l’aula neta i  Pintar, ratllar o donar cops a les taules ordenada i cuidar el mobiliari  Trencar el material i/o el mobiliari i/o el material.  Tirar papers o d’altres al terra 6) Respectar les pertinences dels companys i companyes, i dels/les mestres

 Amagar

i/o maltractar motxilles, material,

Greu

roba...  Trencar

intencionadament o prendre Molt greu motxilles, material, roba...

Veure Normes d’Educació Infantil.  Escopir Lleu  Actes vandàlics Molt greu

7) Respectar les instal·lacions escolars, mobiliari, decoració dels passadissos, etc.

8) Obeir les instruccions dels i  Desobeir les instruccions dels i les mestres les mestres 9) No portar joguines, MP3 o  Portar-ne MP4, maquines de jocs electrònics 7

6 7

Lleu Greu Lleu

Les Normes de Convivència han estat revisades i modificades el curs 2010-2011 Exceptuant aquells casos o moments concrets que els/les docents així ho demanen.

- 12 -

Molt greu Lleu

Protocol de Convivència

Escola Carles III



Educació Infantil.

NORMES

10) Respectar els altres

INFRACCIONS

Quan es practiqui reiteradament:  Contestar irrespectuosament  Burles i insults  Baralles  Tirar pedres  Excloure

11) No sortir de classe sense  Sortir de classe sense demanar permís permís.

TIPUS D’INFRACCIÓ

Lleu Lleu Lleu Lleu Lleu Greu

12) Estar a la fila quan toca la  No estar a la fila per entrar a classe en tocar Lleu sirena per entrar a classe. la sirena 13) Respectar les pertinences dels companys i companyes i dels /les mestres

 Amagar

14) Dur el material de l’assignatura

 No



i/o maltractar motxilles, material, Lleu roba...  Trencar intencionadament o prendre Greu motxilles, material, roba... portar el material necessari per a poder Lleu treballar

Cicle Inicial.

NORMES

15) Respectar els altres

INFRACCIONS  Assetjar  Amenaçar

Molt greu Molt greu

Quan es practiqui reiteradament:  Contestar i/o comportar-se irrespectuosament  Burles i insults  Baralles  Tirar pedres  Amenaçar  Excloure  Fer xantatge 16) Dur el material de l’assignatura 17) Estar a la fila quan toca la sirena per entrar a classe

TIPUS D’INFRACCIÓ

Greu

Greu Greu Greu Greu Greu Greu  No portar el material necessari per a poder Lleu treballar  No

estar a la fila per entrar a classe en tocar Lleu la sirena  Fer la fila de manera correcta Lleu

- 13 -

Protocol de Convivència

Escola Carles III

 Cicle Mitjà.

NORMES

INFRACCIONS

TIPUS D’INFRACCIÓ

18) Respectar el torn de  No deixar parlar els companys i companyes Lleu paraula. i/o els/les mestres que tenen el torn de paraula.

19) Respectar el temps de  No col·laborar i/o molestar els altres.

Greu treball 20) No aixecar-se a classe.  Aixecar-se Lleu 21) Dur el material de l’assignatura

 No

22) No menjar dins de l’aula.



23) Estar a la fila quan toca la sirena per entrar a classe



portar el material necessari per treballar.

Menjar dins de l’aula

poder Greu Greu

No estar a la fila per entrar a classe en tocar la Lleu sirena  Fer la fila de manera correcta Lleu

 Cicle Superior.

NORMES

INFRACCIONS

TIPUS D’INFRACCIÓ

24) Respectar el torn de paraula.  No deixar parlar els companys i companyes Lleu i/o els/les mestres que tenen el torn de paraula.

25) Respectar el temps de  No col·laborar i/o molestar els altres. treball 26) No aixecar-se a classe.

27) Dur el l’assignatura

material

28) No menjar dins de l’aula.

 Aixecar-se

Greu Lleu

de  No portar el material necessari per a poder Lleu treballar.  Menjar

dins de l’aula

Lleu

29) No portar mòbils o similars  Portar-ne o fer-ne ús (només si s’ha autoritzat) Molt greu (o no fer-ne ús quan per algun cas d’emergència s’ha autoritzat a dur-ne) 30) Estar a la fila quan toca la sirena per entrar a classe

No

estar a la fila per entrar a classe en tocar la Lleu sirena Fer la fila de manera correcta Lleu

- 14 -

Protocol de Convivència

Escola Carles III

9. MESURES CORRECTORES 8.

NORMES

E. INFANTIL i C. INICIAL

C. MITJÀ i SUPERIOR

 Respectar

els altres (1- 1. Amonestació oral 1. Amonestació oral 2. Temps de reflexió Reiteració: 2. Temps de reflexió i notificació Reiteració:  No portar instruments 3. Privació d’esbarjo d’incidència com navalles, 4. Notificació d’incidència 3. Privació d’esbarjo tallaungles, obrecartes 5. Convocar els pares/tutors 4. Convocar els pares/tutors o similars (2) 6. Tasques comunitàries durant 5. Tasques comunitàries en horari no l’esbarjo lectiu i/o en temps d’esbarjo 7. Suspensió de la participació en 6. Canvi de grup/classe durant un activitats extraescolars o període màxim de 15 dies complementàries.

7. Suspensió de la participació en 8. Derivació a la Comissió de activitats extraescolar o Convivència / Servei de Mediació. complementàries.

8. Derivació a la Comissió de Millora de l’actitud:  Es reflexarà al full d’incidències i se Convivència /Servei de Mediació li donarà una notificació positiva.

8.1. Incoar expedient sancionador  Si ho aconsegueix regularment Millora de l’actitud: durant el trimestre es reflexarà al  Es reflexarà al full d’incidències i se li butlletí de notes. donarà una notificació positiva.  Si ho aconsegueix regularment durant el trimestre es reflexarà al butlletí de notes.

10-14)

 No cridar 

(3)

1. Amonestació oral.

1. Amonestació oral 2. Temps de reflexió.

Reiteració:  No sortir de classe Reiteració: 2. Temps de reflexió i notificació sense permís (4-11) 3. Privació d’esbarjo d’incidència 4. Notificació d’incidència 3. Tasques comunitàries durant  Estar a la fila quan 5. Informació als pares/tutors l’esbarjo. toca la sirena per 6. Tasques comunitàries durant 4. Convocar els pares/tutors entrar a classe (12, 17) l’esbarjo.

5. No atendre l’alumne/alumna 7. No atendre l’alumne/alumna En diverses assignatures:  Respectar el torn de Millora de l’actitud: 6. Entrevista amb l’alumne-a paraula (18-24)  Es reflexarà al full d’incidències i se 7. Derivació a la Comissió de li donarà una notificació positiva.

Convivència.  No aixecar-se a classe  Si ho aconsegueix regularment Millora de l’actitud: (20-26) durant el trimestre es reflexarà a les  Es reflexarà al butlletí de notes si notes. aconsegueix estabilitzar aquest aspecte.  Dur

el material de l’assignatura (14-1621-27)

8

1. Amonestació oral Reiteració: 2. Temps de reflexió i notificació d’incidència.

3. Convocar els pares 4. Privació d’esbarjo.

Les mesures correctores han estat revisades i modificades el curs 2010-2011.

- 15 -

Protocol de Convivència

Escola Carles III

 No

menjar dins de l’aula (22-28)

 Mantenir

l’aula neta i ordenada i cuidar el mobiliari i/o el material (5)

1. Recordar la norma i indicar a l’alumne-a que ho guarde a la motxilla.

Incompliment o reiteració: 2. Privació d’esbarjo i notificació d’incidència.

1. Recordar les normes 2. Obligar l’alumne-a a netejar el que ha embrutat (durant l’esbarjo o en hores no lectives) 3. Col·laborar en la reparació Reiteració: 4. Notificació d’incidència

 Respectar

les 1. Tractar el tema en assemblea de 1.Tractar el tema en assemblea de pertinences dels classe (tutoria). classe (tutoria). companys i Robatoris o trencades Robatoris o trencades intencionades: companyes i/o dels/les intencionades: 2. Notificació d’incidència i reposició. mestres (6) 2. Notificació d’incidència i convocar 3. Convocar els pares/tutors els pares/tutors.

4. Tasques comunitàries durant 3. Reposició l’esbarjo o fora de l’horari lectiu 4. Tasques comunitàries durant 5. Derivació a la Comissió de l’esbarjo.

Convivència/Servei de Mediació.

5. Derivació a la Comissió de Convivència/Servei de Mediació.

 Respectar

les 1. Notificació d’incidència instal·lacions escolars, 2. Convocar els pares/tutors mobiliari, decoració 3. Privació del temps d’esbarjo dels passadissos, etc. 4. Suspensió de la participació en (7) activitats extraescolars o complementàries 5. Derivació a la Comissió de Convivència.

1. Notificació d’incidència 2. Convocar els pares/tutors 3. Privació del temps d’esbarjo 4. Tasques comunitàries 5. Suspensió de la participació en activitats extraescolars o complementàries Reiteració: 6. Incoar expedient sancionador

 No

1. Comissar el mòbil i notificació d’incidència.

2. Convocar els pares/tutors (seran els qui recolliran el mòbil) 3. Privació d’esbarjo 4. Tasques comunitàries durant l’esbarjo o fora d’hores lectives 5. Suspensió de la participació en activitats extraescolars o complementàries.

Incompliment o reiteració: 6. Derivació a la Comissió de Convivència.

6.1. Incoar expedient sancionador

portar mòbils (o no fer-ne ús quan per algún cas d’emergència s’ha autoritzat a dur-ne) (29)

- 16 -

Protocol de Convivència

Escola Carles III

 No

portar joguines, MP3 o MP4, maquines de jocs electrònics (9)

1. Recordar la norma i indicar a l’alumne-a que ho guardi a la motxilla.

Incompliment o reiteració: 2. Notificació d’incidència

NOTES: 1) Davant d’una conducta greu de manca de respecte a la dignitat de les persones (oral i/o física) què pogués requerir la sortida momentània de l’aula de l’alumne/alumna, el delegat/delegada de la classe (si no en hi ha un altre alumne/alumna) anirà a buscar un /una docent de guàrdia, el/la Cap d’estudis o el/la director-a perquè romangui amb ells mentre duri la classe (classes).

Es convocarà els pares. Es convocarà la Comissió de Convivència del Centre.

S’informarà el Consell Escolar (Convivència). S’incoarà expedient sancionador.

2) Tres faltes lleus equivalen a una falta greu. Dos faltes greus equivalen a una falta molt greu.

3) La mesura correctora “tasques comunitàries” serà aplicada segons el que s’hagi acordat a cada cicle.

- 17 -

Protocol de Convivència

Escola Carles III

10. PROTOCOL D’INTERVENCIÓ9.

10.1. Infraccions de les normes escolars.

1. INFRACCIÓ D’UNA NORMA

DOCENTS ASSIGNATURA /PATI/…

1r) Anotació al full d’incidències 2n) Aplicació de la mesura correctora 3r) Informar el tutor/tutora (quan no és qui intervè)

2. REITERACIÓ DE LA INFRACCIÓ

AMB EL MATEIX DOCENT O UN ALTRE

Continuar l’aplicació de les mesures correctores, seguint el protocol.

3. REQUERIMENT DE LA COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA

Ho poden sol·licitar

DOCENTS, EQUIP DIRECTIU, ALUMNAT i/o FAMÍLIES Causes 

Nombroses reincidències.



Implicació del mateix/a alumne/a o grup d’alumnes en diversos conflictos.



Necessitat de mediació.

L’equip de convivència nombrarà 1 mediador/a i 1 testimoni.

S’evitarà que els adults implicats en el conflicte o que ja hi han intervingut, prèviament a la mediació, actúen com a mediadors/mediadores o com a testimonis.

9

Aquest protocol no exclou les accions que corresponguin per l’aplicació del Decret de drets i deures de l’alumnat.

- 18 -

Protocol de Convivència

Escola Carles III

10.2. Maltractament entre alumnes.

Coneixement o sospita d’una situació de maltractament.

Mestres (tutors/especialistes) Equip directiu, adults...

1r. Tutoria entre iguals

2n. Registre d’incidències

3r. Equip d’intervenció

Valoració del cas

Mediació

Informe a les famílies

- 19 -

Protocol de Convivència

Escola Carles III

10.3. Casos d’assetjament.

Coneixement o sospita d’una situació d’assetjament

Mestres (tutors/especialistes) Equip directiu, adults...

Equip d’intervenció

1. Compilació d’informació 2. Consultes, observacions 3. Valoració del cas

Ajuda entre iguals Mediació

Mesures cautelars

Informe a les famílies

- 20 -

Mesures disciplinàries

Protocol de Convivència

Escola Carles III

11. RECOMANACIONS PER TREBALLAR A L’AULA. Un bon clima de convivència al centre facilita el desenvolupament de les tasques d’ensenyament i aprenentatge, mentre que un clima de convivència de signe negatiu obstrueix qualsevol activitat de l’escola. Des d’aquest punt de vista, es considera que unes relacions interpersonals harmòniques i el respecte a les normes que la vida en comú exigeix són fonamentals per al bon rendiment acadèmic de l’alumnat i per a l’eficàcia de la institució.

La formació integral no se centra només en el desplegament acadèmic del currículum, sinó que també s’orienta vers la formació de persones socialment desitjables, integrades en la pròpia comunitat i disposades a participar en el món.

El paper de l’escola en matèria de convivència consisteix a proporcionar multiplicitat d’experiències significatives que afavoreixen el desenvolupament personal, social i humà dels xiquets i xiquetes.

Des del curs 2002-2003 s’imparteix en el nostre centre el Programa de Competència Social amb la finalitat de facilitar als i les alumnes habilitats i estratègies per al seu desenvolupament personal, social i humà. El curs 20062007 s’introduïa la Mediació com a mètode per a solucionar els conflictes sorgits entre els i les alumnes.

Amb l’objectiu d’afermar l’educació envers la convivència, ja iniciada en el nostre centre, es proposa treballar a les tutories programes de convivència que ajudin a assolir aquests objectius: 1. Construir la pròpia identitat: l’educació com a projecte personal.

2. Saber relacionar-se: l’educació com a projecte comunitari.

3. Actuar solidàriament: l’educació com a projecte humà.

- 21 -

Protocol de Convivència

Escola Carles III

12. BIBLIOGRAFIA Boqué, M.C. (2002) Guia de la mediació escolar. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Departament d’Educació (2007) La Convivència en els centres d’educació infantil i primària. Barcelona: Generalitat de Catalunya http://www.bcn.es/boscmontjuic/document.pdf.: Normes de convivència http://www.uoc.edu: Carles, E. (2007). Adolescents i Violència: l’escola escenari de la violència entre iguals (TFC)

- 22 -

Protocol de Convivència

Escola Carles III

ANNEX

- 23 -

Protocol de Convivència

Escola Carles III Generalitat de Catalunya Departament d’Educació ESCOLA CARLES III

ALUMNAT Nom i cognom

INCIDÈNCIES Tipus*

Descripció

DOCENT

ASSIGN. PATI ENT/SORT**

DATA

HORA

MESURES CORRECTORES

*Falta lleu, greu o molt greu. Per a les conductes positives + / **Si la incidència ha estat a l’entrada o sortida del centre especificar al carrer (C) o al recinte escolar (R).

-24-

Protocol de Convivència

Escola Carles

NOTIFICACIÓ D’INCIDÈNCIA10

Alumne/a____________________________________________

Curs_____________

Docent_______________________________ Data_______________ Hora_________

INCIDÈNCIA: ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ TIPUS DE FALTA segons el Decret 279/2006 de 4 de juliol sobre drets i deures de l’alumnat, Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius i les Normes d’organització i funcionament del Centre:  lleu  greu  molt greu

EL MESTRE / LA MESTRA

Quedo assabentat/assabentada que el meu fill/la meua filla ha_____________________ ______________________________________________________________________ Comentari del pare, mare o tutor-a. ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ LA MARE, EL PARE o TUTOR-A

10

Revisat i modificat d’acord amb la nova normativa vigent el setembre de 2010.

-25-

Protocol de Convivència

Escola Carles

11

He rebut el document de les normes de convivència del CEIP CARLES III de St. C. de la Ràpita.

Nom i Cognoms de l’alumne/alumna _________________________________ Curs__________________

Nom i cognoms pare/mare/tutor-a ___________________________________

Signatura pare/mare/tutor-a

Signatura de l’alumne/alumna 

11 

Aquest imprés queda substituit per la Carta de Compromís educatiu a partir del curs 2010-2011.

Per l’alumnat de Cicle Superior (5è i 6è curs)

-26-

Escola Carles

Protocol de Convivència

ESCOLA CARLES III Equip de Convivència St. C. De la Ràpita Setembre 2010