• Quin tipus d’energia és:
L’energia que ens a tocat és l’energia Hidràulica. L’energia hidràulica es una energia renovable, que s'obté a partir de la caiguda de l'aigua des de certa altura a un nivell inferior el que provoca el moviment de rodes hidràuliques o turbines.
• Origen:
La hidroelectricitat va tenir molta importància durant la Revolució Industrial. Els antics romans i grecs aprofitaven l’energia de l'aigua; utilitzaven rodes hidràuliques per moldre blat. No obstant això, la possibilitat d'emprar esclaus i animals de càrrega retardar la seva aplicació generalitzada fins al segle XII. Durant l'edat mitjana, les grans rodes hidràuliques de fusta desenvolupaven una potència màxima de cinquanta cavalls. L'energia hidroelèctrica deu el seu major desenvolupament a l'enginyer civil britànic John Smeaton, que va construir per primera vegada grans rodes hidràuliques de ferro colat. La primera central hidroelèctrica moderna es va construir el 1880 en Northumberland, Gran Bretanya. El renaixement de l'energia hidràulica es va produir pel desenvolupament del generador elèctric, seguit del perfeccionament de la turbina hidràulica hi ha causa de l'augment de la demanda d'electricitat a principis del segle XX. En 1920 les centrals hidroelèctriques generaven ja una part important de la producció total d'electricitat. Antiga roda Hidràulica
• Com s’obte, quina és la Font És aquella energia que s'obté a partir de la caiguda de l'aiguades de certa alçada fins a un nivell inferior el que provoca el moviment d'unes rodes hidràuliques o turbines. L'energia hidràulica és un recurs natural disponible a les zones que presenten importants quantitats d'aigua. El seu desenvolupament requereix construir una central hidroelèctrica en pantans, preses, canals i la instal · lació de grans turbines i equipament per generar electricitat.
• Com és el procés d’obtenció:
La finalitat de les centrals hidroelèctriques és aprofitar, mitjançant un salt existent en un curs d’aigua, l’energia potencial continguda en la massa d’aigua per convertir-la en energia elèctrica, emprant turbines acoblades a alternadors. L’aprofitament de l’energia hidràulica es realitza mitjançant la captació (amb embassament o sense) del cabal del riu que és conduït cap a la central (canonada forçada) on, utilitzant el desnivell d’alçada per adquirir energia cinètica, és turbinat i retornat, finalment, al riu mitjançant el canal d’aforament. El salt d’aigua es fa per dins d’una canonada i, quan arriba a baix, fa moure una turbina hidràulica, que fa girar un alternador, per a generar el corrent elèctric. Hi ha dues maneres de produir un salt d'’aigua: construint un embassament o fent caure l’aigua aprofitant el desnivell que hi ha entre els llacs d’alta muntanya i el fons de les valls.
• Tecnologia:
També hi ha centrals hidroelèctriques petites, anomenades minicentrals, que produeixen electricitat per a petits consums locals amb l’aigua de petits rius de muntanya.
Presa És una barrera interposada a la llera d'un riu per retenir i emmagatzemar la seva aigua, elevant el nivell considerablement i regulant el cabal de sortida. Atenent a la forma de resistir l'empenta del corrent ha dos tipus de presa: preses de gravetat, en les quals l'empenta de l'aigua es contraresta amb el pes del mur que forma la presa, i preses de volta, en forma d'arc, amb el que s'aconsegueix suportar millor la pressió de l'aigua.
Desguassos Són obertures disposades a la paret principal de la presa a través de les quals es controla la sortida de l'aigua. Existeixen tres tipus de desguassos: de superfície, de mig fons i de fons.
Turbines d'acció Per fer girar les aspes s'aprofita només la velocitat de l'aigua. Aquestes turbines poden
ser de flux creuat, de tipus Pelton i altres. La més usada és la turbina Pelton, en la que l'aigua que empeny els àleps és impulsada per injectors que regulen el cabal, i s'empra per a centrals de petit cabal i amb un gran salt d’aigua. Té la característica que admet una àmplia variació de cabal, i, en cas de parada, compta amb un deflector de raig, mecanisme que dirigeix l'aigua directament al desguàs evitant una sobrepressió en la canonada.
Turbines de reacció En aquestes turbines el moviment dels àleps és provocat tant per la velocitat com per la pressió de l'aigua. Hi ha diversos tipus de turbina de reacció: Turbina Francis d'hèlix, Kaplan, etc.
• Localització a Espanya i Catalunya de les regions productores: La central de producció hidràulica amb major potència instal · lada és la d'Aldeadávila en el Riu Duero (Salamanca) amb 1140 MW, seguit per l'embassament José María d'Oriol en el Riu Tajo (província de Càceres) amb un 915 MW. Altres embassaments de capacitat per sobre dels 500 MW són el de Cortés-La Muela en el Xúquer (València), Villarino al Tormes (Salamanca) o Saucelle al Duero (Salamanca).
• Reserves: El mer coneixement i quantificació de l'existència de matèries primeres energètiques no significa necessàriament que aquestes es puguin emprar per a l'obtenció d'energia útil. Per això, a més ha de ser tècnicament possible la seva explotació i econòmicament rendible la mateixa, és a dir, que els costos d'extracció siguin inferiors als preus del mercat. Així mateix, cal que l'energia útil que s'obtingui del recurs sigui molt superior a la consumida en la seva extracció i transformació. Les quantitats de matèria primera energètica que compleixin tots aquests requisits es denominen reserves, que poden aprofitar-se per la seva transformació en energia útil en condicions econòmiques rendibles. A la resta de les quantificades se les denominen recursos. La proporció de recursos que passen a ser reserves, sense descobrir-se nous jaciments, augmenta a mesura que s'abarateixen tècnicament els costos d'explotació, o bé perquè al mercat aconsegueixen un major preu. Així, la forta elevació dels preus del petroli el 1973 va provocar que el cru del mar del Nord deixés de considerar únicament recurs per considerar reserva. La diferenciació entre recursos i reserves és fonamental
en l'anàlisi econòmica de l'energia i decisiva per a una planificació racional, ja que, mentre que els recursos energètics són molt abundants, les reserves energètiques són més escasses, encara que bastant variables.
• Quin percentatge d’energia es consuméis a l’estat espanyol i a catalunya: Catalunya: El 2006, aproximadament el 18% del consum mundial d'energia havia estat generat per fonts renovables. Actualment a Catalunya les energies renovables representen el 2'8% de l'energia primària i el Pla d'Energia de Catalunya 2006 -2005 preveu que en 2015 aquest consum d'energies renovables es multipliqui per quatre. A Catalunya es consumeix el 36,3% de l'energia en el transport, el 35,4% en la indústria i el 28,3% en el sector terciari (fig. 6.2). El consum per càpita d'energia no és tan elevat com el d'altres països del nostre entorn (taula 6.2).
Espanya: Espanya es troba en la línia d'altres països de l'OCDE respecte a la producció d'energia elèctrica, i el 18,5% d'aquesta energia d'origen hidràulic.
L'evolució de l'energia hidroelèctrica a Espanya en les últimes dècades ha estat sempre creixent encara que la participació d'aquesta en el total d'elèctrica produïda ha anat disminuint (92% el 1940 vs 18% en 2001) Això es deu a l'increment de la producció de energia termal i nuclear dels últims 50 i 30 anys respectivament. La potència instal · lada a Espanya en 2008 va ser de 18.451 MW.
• Aplicacions i usos:
Usos:
Les finalitats de les preses d'embassament són: la provisió d'aigua i per a usos d'energia hidràulica domèstics i sanitaris. Altres dels usos de l'energia hidràulica molt important per a la vida en una comunitat és el reg, la navegació, l'ús industrial, òbviament l'ús de l'energia elèctrica, la recreació, l'atenuació de crescudes. Una de les coses de molta importància quant a l'ús de l'energia hidràulica, és indubtablement que per adequar l'escorriment d'aigua modificat pel funcionament d'una central situada aigües amunt, es construeix una presa anomenada represa de compensació. La represa d'anivellament, no permet l'anivellament del cabal del riu perquè no forma un embassament, sinó que assegura un nivell
d'aigua tal que permet la seva descàrrega des de la represa per un canal o per un conducte, tancat cap al lloc de la utilització.
Aplicacions: Aprofitar l'energia hidràulica natural, hi ha usos de l'energia hidràulica, en aplicacions especials, en la qual la indústria també utilitza artificialment. La més comuna, es relaciona amb l'ús de l'energia hidràulica, la utilització dels raigs d'aigua a alta pressió per a l'aplicació d'una gran concentració d'energia cinètica, en una àrea molt reduïda, per exemple en la indústria siderúrgia que eliminen de aquesta manera les làmines d'acer.
• Avantatges i inconvenients del seu ús:
Avantatges:
1.Com no es fan embassaments no modifiquen el paisatge, ni els Tenen escàs impacte ambiental.
ecosistemes fluvials.
2.La construcció és poc costosa i la tecnologia senzilla. 3.No és necessiten grans instal·lacions per dur l’electricitat, perquè els llocs de consum estan propers.
Inconvenients: 1. El rendiment energètic és petit comparat amb les centrals d’embassament. 2. No aprofiten tota l’energia del cabal. 3. Depenen que el cabal del riu sigui relativament constant al llarg de l’any, per la qual cosa no es poden instal·lar en llocs on hi ha sequeres durant l’època d’estiu. 4. Produeixen menys electricitat
• Bon ús de l’energia: