Pensant en els altres
FEM
PINYA
Il·lustració alumnes de 3r
Dediquem aquest llibre a la Júlia Carbonell. Mestra i companya que va ser una de les impulsores de la biblioteca escolar. Treballadora incansable pel foment de la lectura i tot el que tingués relació amb la llengua i la cultura. Promotora i col·laboradora fidel de la celebració de la festa de Sant Jordi tal com la coneixem avui a l’escola.
Sant Jordi 2019 Pensant en els altres FEM PINYA Un llibre de reptes
Escola Germanes Bertomeu MATARÓ
PRESENTACIÓ
Enguany, dins del projecte d’escola, la comissió de la biblioteca escolar també s’ha plantejat, com cada any, elaborar un llibre entre tots. Elaborar un llibre entre tots perquè si fem pinya podem aconseguir moltes més coses, en referència al món casteller. Si el curs passat , dins el PROJECTE ERASMUS, van ser les emocions i pensar en els altres l'eix central de totes les activitats que es van realitzar, enguany han estat els valors. Aquest segon any de PROJECTE ERASMUS, els castells, els castellers i les colles castelleres han estat els protagonistes de les activitats. Amb això hem volgut transmetre molts dels valors que implica coronar un castell; la solidaritat, l’esforç, la valentia, la força, la confiança, la perseverança, l'amistat, la companyonia, la cooperació, la superació, l’acceptació i … segur que vosaltres ja n’heu trobats molts més. El llibre és un “llibre de reptes” com no podia ser d’una altra manera, ja que aquesta estratègia s’està implementant a la nostra escola i suposa un esforç, un dels valors més importants per superar qualsevol repte. Abans però, de començar a elaborar el llibre, s`han llegit o explicat contes i faules amb els que els alumnes han pogut descobrir o identificar molts d’aquests valors. Aquí en teniu el resultat
Moltes gràcies Esperem que us agradi!
Els llibres que ens han ajudat a descobrir diferents valors
“Jo crec que les rondalles, les velles i les noves, poden contribuir a educar la ment. La rondalla és el lloc de totes les hipòtesis: elles ens poden donar claus per entrar en la realitat per nous camins, poden ajudar l’infant a conèixer el món.” Gianni Rodari
P3 A
P3 B
P4
A
P4
B
P5
De què fa gust la lluna? Un llibre tan rodó i saborós com la lluna plena. Els animals de la selva ens mostraran com les coses compartides sempre tenen un gust millor.
SOLIDARITAT.
En Patufet En Patufet, petit com un gra d'arròs , vol ajudar la seva mare i va al camp a portar el dinar al pare. Però de sobte es posa a ploure i s’amaga sota una col... Amb aquest conte els infants s’adonaran que en Patufet, tot i ser petit, mostra valentia i vol ajudar els altres.
VALENTIA
El cargol i l'herbeta de poniol Una rondalla popular catalana recollida per Joan Amades, un conte que ens explica el valor de l’esforç i el treball cooperatiu, un cargol que tot sol no pot aconseguir la seva fita, i ho aconsegueix gràcies a l’esforç i al treball en equip.
COOPERACIÓ ESFORÇ
Els bons amics Quan l’hivern arriba al bosc, als animalons els costa molt trobar menjar. Seguint una pastanaga coneixerem un grup d’animalets amics que ens ensenyen que val la pena compartir allò que el món ens ofereix i que és una sort tenir bons amics! Es tracta d’un conte rítmic i encadenat, que vol transmetre als nens i nenes que allò que es dona desinteressadament sempre ens retorna d’una o altra manera.
AMISTAT
Em feu un lloc? Es tracta d'un conte acumulatiu, d'hivern, fred i solidaritats i superació de prejudicis. Un ratolí troba damunt la neu una manyopla que li farà de refugi pels animals
SOLIDARITAT COMPARTIR
Només un trosset Una història d'amistat entre diferents animals i la seva capacitat de compartir una cosa tan petitona però necessària com una bufanda. No sempre és fàcil compartir.
COMPARTIR
La poma vermellaUn dia, un conill famolenc va sortir a buscar menjar. Tot estava cobert de neu i no trobava res. Finalment va veure una preciosa poma vermella dalt d’un arbre. Però per més que va saltar, no hi va poder arribar. I va anar a buscar ajuda...
GENEROSITAT COMPARTIR
L’arbre vellQuè significa aquella gran X pintada a l'arbre vell? La Coloma Missatgera no n'està segura, però el Capità Corb sí que o sap. Talaran l'arbre! Aconseguiran els animals treballar junts per salvar casa seva?
SOLIDARITAT
Neda que neda La unió fa la força i el peix petit no sempre ha de témer el gros. Un clàssic recuperat ple de riquesa cromàtica per abordar també la superació de les pors i el valor de la diversitat.
COOPERACIÓ
Els músics de BremenEls músics de Bremen Contes per aprendre a ser millors .Les actituds d'alguns herois dels contes ens fan reflexionar sobre la solidaritat, l'amistat, la generositat i la sinceritat.
SOLIDARITAT
COOPERACIÓ
COMPARTIR
A P5
CONFIANÇA
B 1r
A 1r
COOPERACIÓ
B 2n A
2n
B
DIVERSITAT
AMISTAT GENEROSITAT SINCERITAT
3r
Biblioburro. Una història real de Colòmbia Aquesta és una història real que succeeix a Colòmbia. El mestre Luis, un dia decideix carregar els seus dos rucs, l'Alfa i en Beto, amb llibres per portar-los als nens que, per viure en allunyades zones rurals, no tenen accés a ells. Des de llavors, recorre el país amb la seva biblioteca ambulant.
SOLIDARITAT, COMPARTIR
En Jan i en Pep fan un forat En Jan i en Pep es proposen trobar alguna cosa espectacular. Caven i caven sense parar. L'atzar no els acompanya i passen molt a prop d'allò que cerquen però no ho troben mai. Un final sorprenent per aquesta història de recerca d'alguna cosa molt desitjada. A l'altra punta de món hi troben algú que viu com nosaltres.
COOPERACIÓ
Els veins del c/Quisap Història plena de personatges estrafolaris on cadascun té una problema horrible i esgarrifós, però per sort sempre hi ha algun altre veí disposat a ajudar-lo. Descobrirem la generositat, la convivència, la solidaritat i com tots tenim quelcom que pot ajudar als altres.
GENEROSITAT CONVIVÈNCIA SOLIDARITAT
SOLIDARITAT
B
La barca voladora La Isabel i en Nicolau es construeixen una barca voladora i es dediquen a viatjar pel món ajudant a tots els que tenen problemes, als que viuen situacions d'injustícia, de marginació, de maltractament, de violència...
5è
El príncep feliç La història del Príncep feliç està basada en un conte de l'escriptor Oscar Wilde. Una oreneta ajudarà al príncep a fer de la ciutat una vila més justa.
SOLIDARITAT ESFORÇ
La senyora dels llibres La història explicada per un nen que contempla la insistència quinzenal amb què la senyora dels llibres els hi porta llibres fins a casa, a la serralada dels Apalatxes, faci fred, plogui o nevi. Que tenen els llibres que mereixen tant esforç i constància?
SOLIDARITAT CONSTÀNCIA
Faules d’Isop
Transmeten valors humans que són molt fàcils d’identificar amb sentiments, emocions i vivències molt properes a les dels infants.
A
3r
B
4t
A 4t
A 5è
B
6è A Faules. Explicades als infants. Ed Edebé
Dossier de recursos. El gust per la lectura 6è B
Resolució conflictes a l’aula.
RECURSOS PER TREBALLAR VALORS: https://natibergada.cat/curts-per-treballar-valors
https://mansunides.org/ca/edu/recursos-didactics-educacio-en-valors
ESFORÇ
REPTE:
Objectiu difícil d’aconseguir, però que al mateix temps estimula a esforçar-se, i a treballar més i millor.
Il·lustració alumnes de 3r
P3 A
FEM UNA TORRE ENTRE TOTS
ACONSEGUIR FER UNA TORRE ENTRE TOTS ÉS UN REPTE DIFÍCIL. HO ACONSEGUIREM? EN DIFERENTS SESSIONS S’HAN PRESENTAT DIFERENTS MATERIALS.
QUÈ NECESSITEM? • FUSTES • LEGO • KAPLA
COM HO FEM?
CADA INFANT AGAFA UNA PEÇA DE FUSTA I LA COL·LOCA, UNA A SOBRE DE L’ALTRA.
Pensant en els altres, fem pinya
S’HAN DE CONCENTRAR MOLT PERQUÈ CADA PEÇA ÉS DIFERENT I DEPEN DE COM, LA TORRE ES MOU.
HAN CALGUT UNS QUANTS INTENTS PER ADONAR-NOS DE COM S’HAN DE COL·LOCAR LES PECES PERQUÈ LA TORRE NO CAIGUI. ENTRE TOTS FINALMENT HO HAN ACONSEGUIT!
AQUEST COP HO PROVEM AMB PECES DE LEGO.
AMB EL KAPLA TOT ES COMPLICA!
LA TORRE ERA TANT ALTA QUE HEM NECESSITAT CADIRES!
ALGUNS HAN MOSTRAT INTERÉS I TAMBÉ HO HAN ACONSEGUIT!!
P3 A
HO HEM ACONSEGUIT?
DESPRÉS DE MOLTS INTENTS, NERVIS I EMOCIONS HO HAN ACONSEGUIT!
Pensant en els altres, fem pinya
QUÈ HEM APRÈS?
ESPERAR FINS QUE ENS TOQUI
OBSERVAR COM HO FAN ALS NOSTRES COMPANYS/ES
ENS ESFORCEM I NO PERDEM LA IL·LUSIÓ! QUAN CAU HO TORNEM A INTENTAR!
P3 A
Il·lustració alumnes 3r
P3 B
LA COLLA DE LA GEGANTA SEMPRE FA CASES PELS ANIMALS AMB ELS DIFERENTS MATERIALS QUE ES TROBEN AL MICROESPAI DE CONSTRUCCIÓ.
AQUESTA VEGADA EL REPTE HA ESTAT FER UNA CASA ENTRE TOTS EN LA QUE HI POGUÉS ENTRAR TOTHOM.
QUÈ NECESSITEM? • Maons de suro • Caixes de fruita
COM HO FEM?
Sempre que tenen oportunitat, els infants construeixen cases pels animals ja sigui amb troncs, suros, peces del Kapla...Qualsevol material és vàlid per fer la construcció que tenen en ment!
Pensant en els altres, fem pinya
Quan el repte va ser construir una casa per tots/es, ràpidament van pensar amb els maons de suro, però van veure que no teníem suficients maons i que “no podien tancar la casa”.
La segona opció va ser anar al pati, ja que van arribar a la conclusió que necessitaven un espai més gran per construir la casa, i van provar amb les caixes de fruita.
P3 B
HO HEM ACONSEGUIT?
Finalment, van poder aconseguir el repte! Cada un dels infants va ajudar i d’aquesta manera van poder gaudir de la casa feta amb caixes de fruita.
Pensant en els altres, fem pinya
QUÈ HEM APRÈS?
A partir d’aquest repte, els infants han après que és molt important fer les coses entre tots/es. Cada un de nosaltres té coses bones per aportar al grup. També s’han adonat que sense esforç no es pot aconseguir allò que ens proposem. I per últim, han comprovat que a vegades és necessari equivocar-se per trobar la millor solució.
P3 B
Il·lustració alumnes 3r
P4 A
EL JOC DE LES CADIRES COOPERATIVES
CADA VEGADA AMB MENYS CADIRES, TOTS HAN DE PUJAR-HI AL DAMUNT, ÉS A DIR, CAP INFANT ES POT QUEDAR A TERRA. EN AQUEST JOC TOTS GUANYEN O TOTS PERDEN. FOMENTA LA COHESIÓ DE GRUP I LA CONSECUCIÓ D’UN REPTE COMÚ.
QUÈ NECESSITEM? • Espai lliure • Cadires • Campana
COM HO FEM?
Començarem amb una cadira per a cada infant.
Pensant en els altres, fem pinya
Anirem eliminant cadires fent que sigui necessari compartir espai.
Menys cadires, menys espais que cal que compartirm!!!
Cal que ens ajudem, per a enfilar-nos i mantenir l’equilibri.
P4 A
HO HEM ACONSEGUIT?
Pensant en els altres, fem pinya
QUĂˆ HEM APRĂˆS?
Estar tots junts i ajudar-nos per a poder aconseguir el repte ens ha fet sentir molt contents i feliços!!!
P4 A
Il·lustració alumnes 1r
P4 B
EL PASSAT MES DE GENER VAM ANAR A COSMOCAIXA. A LA COLLA DE LA TONETA ENS VA ENCANTAR VISITAR EL BOSC INUNDAT, ON VAM PASSAR UNA BONA ESTONA OBSERVANT ELS PEIXOS I ALTRES ANIMALS MARINS. UN COP A L’ESCOLA VAM DIBUIXAR-LOS... I D’AQUÍ VA SORGIR EL REPTE :
FEM ENTRE TOTS UN MINIMÓN MARÍ, EN VOLUM, COM SI FOSSIN PEIXOS DE VERITAT.
QUÈ NECESSITEM? • PLASTILINA DE MOLTS COLORS. • CORRONS. • LES DUES TAULES QUE TENIM A L’AULA PELS MINIMONS. • PAPER DE SEDA. • PLÀSTIC DE BOMBOLLES. • PEDRES, PETXINES I CARGOLS DE MAR.
COM HO FEM?
ENS TROBEM EN GRUP I DECIDIM QUINS ANIMALS MARINS VOLEM FER.
Pensant en els altres, fem pinya
ENS CONCENTREM I AMB MOLTA ATENCIÓ COMENCEM A MODELAR PROCURANT NO DEIXAR-NOS CAP DETALL: ALETES, CUA, ULLS...
ELS LLIBRES ENS AJUDEN A TRIAR L’ANIMAL QUE VOLEM FER I ENS DONEN MÉS DETALLS DE COM SÓN. ENS AGRADA COMENTAR I COMPARTIR ELS NOSTRES DESCOBRIMENTS .
ENS AJUDEM , COL·LABOREM , I APRENEM ELS UNS DELS ALTRES. TROBEM QUE ÉS MÉS DIVERTIT FER –HO EN COMPANYIA.
P4 B
HO HEM ACONSEGUIT? SÍ, HO HEM ACONSEGUIT!!
DE MOMENT JA TENIM TOT TIPUS DE PEIXOS, POPS, ESTRELLES DE MAR, ANÈMONES, ERIÇONS, UN CAVALLET DE MAR... ARA NOMÉS FALTA COL·LOCARHO A LES TAULES DEL NOSTRE MINIMÓN MARÍ. SOM-HI!!!
PRIMER POSEM PEDRES I PETXINES I MICA EN MICA ANEM COL·LOCANT AMB MOLTA CURA TOTS ELS ANIMALS MARINS.
Pensant en els altres, fem pinya
QUÈ HEM APRÈS?
A MÉS D’APRENDRE UN MUNT DE COSES DEL MAR I DELS ÉSSERS VIUS QUE HI HABITEN, ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ FENT AQUEST PROJECTE PLEGATS, JUNTS HO HEM ACONSEGUIT I ENS SENTIM CONTENTS I SATISFETS.
I ARA A GAUDIR I A JUGAR DEL NOSTRE MINIMÓN DEL MAR.
P4 B
Il·lustració alumnes 1r
P5 A
PODEM FER UNA CÚPULA AMB AQUESTES CONSTRUCCIONS ?
Straws & connectors
QUÈ NECESSITEM?
• MATERIAL DE CONSTRUCCIONS ( Straws & connectors)
• UN ESPAI AMPLE
COM HO FEM?
En un principi, el grup d’infants tenen clara la forma, un semicercle, però no la part de sota. En un primer moment necessiten 3 infants per poder aguantar l’estructura, ja que no s’aguanta sola.
Pensant en els altres, fem pinya
La dibuixen representant-la en figura plana sense volum i així ho representen amb les peces de construcció, però ells mateixos veuen que no s’aguanta sense ajuda.
Els infants es divideixen en dos grups, un intenta fer el semicercle amb base, com si fos un pont i fan una construcció llarga.
Però tampoc té prou base i se’ls desmunta amb molta facilitat.
Un altre grup, davant el fracàs del semicercle intenta fer una construcció amb base, com si fos un edifici amb cúpula.
Al construir fan una base rectangular i intenten enllaçar el sostre amb una forma arrodonida.
P5 A
HO HEM ACONSEGUIT? A l’assemblea comentem les construccions i veiem fotos de cúpules. Ho comparem amb l’iglú que un dia vam tenir a la classe i els fem la pregunta: “Com és la part de sota de cada construcció? - I, és clar! Per començar hem de fer una rodona, però més gran”
- Un iglú és una mitja rodona. - No, és mitja esfera.
Perfilen els mateixos infants.
Pensant en els altres, fem pinya
Ara ja saben com començar el proper dia. Recordem en una altra assemblea d’inici els acords presos.
QUÈ HEM APRÈS?
En una altra sessió, un grup d’infants es posen en marxa i comencen claríssimament construint un cercle. El pas següent és unir els extrems entre ells.
Els proposem que alcin l’estructura ja que diferencien molt bé una construcció plana, d’una amb volum i comencen a construir cap a munt. Però es troben amb moltes dificultats i acaben per desistir.
Però en aquesta unió la forma de cercle ja no és exacta i perden la noció de volum. Quan els preguntem quin problema s’estan trobant responen que ja no és un cercle.
El repte no s’ha aconseguit. Provarem de construir la cúpula amb un altre material més idoni la propera vegada.
P5 A
Il·lustració alumnes 1r
P5 B
COM PODEM TRANSFORMAR UNA BOSSA PERQUÈ CANVIÏ DE VOLUM?
COMENCEM AMB UNA BOSSA DE PLÀSTIC I ENS PREGUNTEM COM PODEM CANVIAR-LA PERQUÈ AQUESTA BOSSA PASSI DE PLA A VOLUM
QUÈ NECESSITEM? • Bossa de plàstic o de paper
COM HO FEM?
Cadascú té una bossa de plàstic buida i experimenta lliurement amb la bossa
Pensant en els altres, fem pinya
A través del moviment alguns comencen a atrapar l’aire amb la bossa, d’altres proven d’inflar-la.
Els infants comencen a verbalitzar les seves experiències “La bossa és plana però si l’inflo té volum”.
- Si faig una bola sembla una pilota - És una esfera - I té volum o és plana? - Volum perquè està inflada
S’observen i proven de fer les idees dels altres companys i companyes.
- La meva bossa té un nus, i amb el nus no puc fer la bossa plana - Per què no és plana? - Perquè el nus té volum!
P5 B
HO HEM ACONSEGUIT? Sí, ho hem aconseguit, hem trobat diferents maneres de transformar la bossa en volum, i també en pla.
- Mira! Si aixafo la bossa és plana! - La meva és més plana perquè està més llisa, m’hi he assegut a sobre
Pensant en els altres, fem pinya
QUÈ HEM APRÈS?
A partir de la transformació d’una bossa de plàstic hem jugat amb els conceptes geomètrics de pla i volum. Idees conceptuals que també hem intentat representar amb el cos.
Quina és la figura més plana que podem fer amb el cos?
Durant els Microespais, i lligat amb el repte de P5A, un grup d’alumnes fa una construcció. A l'assemblea la comentem i surt la idea de pla i volum.
Durant els Microespais, a l’espai d’art, representem amb fang a la Momerota. Mentre fem l’escultura ens fixem si l’estem fent amb volum o plana.
Quina figura podem fer amb el cos que tingui volum?
P5 B
Il·lustració alumnes 1r
1r A
SI TENIM MÉS PECES DEL JOC DEL NAN CASTELLER, PODREM FER UNA CONSTRUCCIÓ MÉS ALTA?
QUÈ NECESSITEM? • Joc del nan casteller de 40 peces • Joc del nan casteller de 120 peces
COM HO FEM?
Primer hem decidit que farem les construccions posant quatre peces per pis. Ho provem amb els dos jocs, amb el de 120 peces....
Pensant en els altres, fem pinya
...i amb el de 40 peces.
Comencem a aixecar castells buscant el més alt possible,
Ens hem adonat que per aconseguir castells més alts els hem de fer sense pinya,
però moltes vegades hem fet llenya i hem hagut de tornar a començar.
però era més difícil que s’aguantessin.
1r A
HO HEM ACONSEGUIT? Hem fet un 4 de 19 com a màxim utilitzant el joc de 120 peces, però no hem pogut posarles totes. Quan hem intentat fer-ho més alt, hem fet llenya, o sigui, ha caigut.
Amb el joc de 40 peces, el castell més alt que podem fer és el 4 d’11.
Pensant en els altres, fem pinya
Ens costava aixecar-lo tot i mirar de posar molt bé les peces.
QUÈ HEM APRÈS?
Com comptar els castells.
Si treballem en equip, podem aconseguir el què vulguem.
Posar-nos d’acord i resoldre entre nosaltres els conflictes.
Tenir paciència per fer les coses, perquè si anàvem despresa fèiem llenya.
1r A
Il·lustració alumnes 3r
1R B
PODEN QUEDAR TOTES LES PILOTES DINS L’EMBUT GEGANT EN MENYS D’1 MINUT?
S’HA D’INTETAR TROBAR LA MANERA PER NO TREPITJAR LA ZONA DELIMITADA PER LA CORDA!
QUÈ NECESSITEM? • EMBUT VERMELL GEGANT. • NEUMÀTIC. • CORDES. • PILOTES POLIVALENTS DE DIFERENTS MIDES; HI HA D’HAVER MÉS PILOTES QUE NENS/ES.
COM HO FEM?
SENSE ESTRATÈGIA PRÈVIA INTENTEN ACONSEGUIR-HO PERÒ EXCEDEIXEN DEL MINUT.
PARLEN I DECIDEIXEN QUE LES PILOTES SÓN DE TOTS I QUAN UN N’AGAFA UNA, LA POT LLENÇAR. RECORDEN QUE SÍ ALGUN NEN/A TREPITJA LA ZONA DELIMITADA, HAN DE TORNAR A COMENÇAR.
Pensant en els altres, fem pinya
UN COP PARLEN, RÀPIDAMENT ACONSEGUEIXEN EL REPTE. SE’LS HI PROPOSA UN SEGON REPTE, NIVELL 2!
LLENCEN, INTENTEN, TORNEN A INTENTAR, REPETEIXEN UNES QUANTES VEGADES......
L’ORGANITZACIÓ ÉS LA MATEIXA PERÒ S’AUGMENTA EL PERÍMETRE DE LA ZONA DE LLANÇAMENT.
SENSE AGRUPAR-SE I SENSE CANVIAR L’ESTRATÈGIA HO SEGUEIXEN INTENTANT.
1,2,3,4......
1r B
HO HEM ACONSEGUIT?
TOT I LES DIFICULTATS, DECIDEIXEN INTENTAR-HO DE NOU.
DURANT L’HORA DE CLASSE NO EL VAN ACONSEGUIR I ACORDEN VENIR A L’HORA DEL PATI.
ARA SÍ! POTSER VA SER L’ENTREPÀ O LAPEÇA DE FRUITA DE MIG MATÍ?
Pensant en els altres, fem pinya
MOLTES FELICITATS 1R B. HEU FET UNA GRAN FEINA.
QUÈ HEM APRÈS?
1r B
Il·lustració alumnes 3r
2n A
EL NOMBRE TOTAL D’ALUMNES I TREBALLADORS DE L’ESCOLA ÉS PARELL O SENAR?
QUÈ NECESSITEM? • Treballar cooperativament, • Conèixer els nombres parells i senars. • Descobrir les diferents feines del personal que treballa a l’escola. • Fer el recompte d’alumnes i treballadors. • Decidir si el nombre final és parell o senar.
COM HO FEM?
Treballem els nombres parells i senars en el microespai matemàtic. Classifiquem els botons en dos grups seguint la consigna: Els nombres parells es poden agrupar en dos grups iguals.
Pensant en els altres, fem pinya
Comencem a investigar. Pensem pensant en tots els noms dels mestres que coneixem.
Baixem al despatx a demanar ajuda. La Gemma, secretaria de l’escola, ens dona un llistat amb el nom de tots els mestres, conserges, personal de neteja, etc.
Per descobrir el nombre d’alumnes i monitors, decidim anar aula per aula a fer el recompte.
Compartim les dades obtingudes amb tots els companys i companyes i les organitzem.
Fem cĂ lculs de xifres molt grans utilitzant reglets, cubs, recompte amb dibuixos, etc.
2n A
HO HEM ACONSEGUIT? Hem trobat diferents resultats i hem comprovat amb la calculadora quin era el correcte,
Hem descobert que a l’escola som 428 alumnes i treballadors, i que per tant, és un nombre parell. Estem molt emocionats d’haver fet una càlculs tan complicat i sobretot, d’haver treball cooperativament i sense donar-nos per vençuts en cap moment.
Pensant en els altres, fem pinya
QUÈ HEM APRÈS?
Hem aprés a recollir dades en mostres força grans i hem fet càlculs d’allò més complicats.
Sobretot, hem aprés que treballant amb esforç, organització, concentració i cooperació, podem aconseguir els reptes que ens proposem.
2n A
Il·lustració alumnes 1r
2n B
A PARTIR D’UNA REFLEXIÓ QUE ENS FA EN TONI DEL MAL ÚS QUE FEM DEL PAPER HIGIÈNIC A L’ESCOLA ENS PLANTEGEM:
QUINA SERIA LA QUANTITAT DE PAPER DE VÀTER QUE HAURÍEM DE FER SERVIR ELS ALUMNES DE P5,1R I 2N AL DIA?
QUÈ NECESSITEM? • Rotlles de paper de vàter • Calculadora • Reglets • Paper i llapis • Graella per anotar resultats.
COM HO FEM? Hem decidit en assemblea que cada vegada que anem al vàter farem servir tres trossos de paper.
Hem preguntat quantes vegades van al vàter (en horari escolar) els alumnes de P5, 1r i 2n.
Pensant en els altres, fem pinya
Hem descobert que un rotlle de paper de higiènic té 326 trossos de paper.
Hem fet els càlculs amb la calculadora, dibuixos i reglets.
2n B
HO HEM ACONSEGUIT?
Si! Amb totes les dades recollides hem pogut calcular que: •
Cada dia els alumnes de P5, 1r i 2n fan servir 450 trossos de paper higiènic.
•
Si cada rotlle té 326 trossets de paper necessitarem més d’un rotlle al dia.
Pensant en els altres, fem pinya
QUÈ HEM APRÈS? En Toni ens ha explicat que cada rotlle de paper de vàter val 0’90 cèntims. Així doncs, cada dia gastem més d’1 € en paper.
2n B
Il·lustració alumnes 1r
3r A
PODEM FER UN ARC DE SANT MARTÍ A DINS LA NOSTRA AULA?
A PARTIR D’UN POEMA D’UNA MEDUSA QUE SEMBLA UN ARC DE SANT MARTÍ, ENS PROPOSEM FER UN A DINS DE L’AULA. HO ACONSEGUIREM?
QUÈ NECESSITEM? • Miralls • Lots • CD’s • Figures de vidre (prisma) • Fulls blancs • Lupes • Llibres • Aigua
COM HO FEM?
Primer fem les nostres hipòtesis. I ens fem diferents preguntes: •
Com ho farem?
•
Que necessitem?
•
Necessitem sol i pluja?
Pensant en els altres, fem pinya
Comencem a mirar si les nostres hipòtesis són certes i a provar els diferents materials que tenim.
Fem proves amb les lupes, però sense apagar la llum de l’aula.
També ho provem amb aigua i un mirall però decidim baixar totes les persianes i quedarnos a les fosques.
Seguim provant amb un lot i un CD però sense foscor.
I amb lupes, intentant fer reflexes a un mirall.
3r A
HO HEM ACONSEGUIT? Finalment hem observat que amb un lot, un CD i a les fosques aconseguim fer un arc de sant MartĂ amb els seus 7 colors i de diferents formes. Primer ho aconseguim molt petit a sobre de les taules.
Ho provem tots junts al sostre i tambĂŠ ho aconseguim.
Pensant en els altres, fem pinya
I per Ăşltim ho intentem al terra sobre fulls blancs, aconseguit un altre cop!
QUÈ HEM APRÈS?
Hem après a provar amb diferents materials fins trobar el més adequat.
Hem après que no ens cal aigua per fer arc de sant Martí, tot i que a la natura surt quan plou i fa sol al mateix temps. Els colors els veiem quan la llum del sol penetra a les gotes d’aigua. Llavors, es reflecteix en el fons de la gota i en surten rajos de colors.
Hem après els colors de l’arc de Sant Martí. Costen de comptar, perquè els veiem una mica difuminats, però l’arc de Sant Martí té set colors: vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i morat. A la part interior de l’arc sempre hi ha el color morat, i l’arc més extern és vermellós.
3r A
Il·lustració alumnes 1r
3r B
El fet de treballar els castells i els castellers va fer que la nostra curiositat s’incentivés. Ens preguntàvem: Quant poden mesurar els diferents castells? En un primer moment, vam pensar que era una mica complicat mesurar-los tots alhora. Llavors, vam decidir centrar-nos en la mesura d’un d’ells. Per aquest motiu, ens hem proposat resoldre el següent repte: QUANT POT MESURAR UN CASTELL DE 4 DE 9?
QUÈ NECESSITEM? • Paper d’embalar de diferents colors. • Llapis • Gomes • Cintes mètriques • Regles
COM HO FEM?
Per començar, vam decidir buscar imatges a Internet i als llibres de la Biblioteca de l’escola (lot de castells i castellers) per cercar com és un castell de 4 de 9. Una vegada vam buscar la informació que necessitàvem, vam comentar de forma conjunta l’estructura d’un castell de 4 de 9, per tenirla ben clara.
Seguidament, ens vam dividir en 5 grups. Cada grup va pensar diferents hipòtesis sobre com trobar la resposta al repte i les va exposar davant la resta de companys i companyes: - Grup 1: El castell pot mesurar entre 10 i 4 metres. - Grup 2: El castell mesura 36 metres. - Grup 3: El castell mesura com 3 autobusos posats en vertical. En total 45 metres. - Grup 4: El castell no es pot mesurar perquè hi ha gent més baixa i més alta. Però es pot posar gent d’1,45 metres i mesurar-lo.
- Grup 5: No es pot mesurar.
Pensant en els altres, fem pinya
Després d’aportar les diferents hipòtesis i els diferents punts de vista, entre tots comencem a provar si són certes fent les comprovacions pertinents. Vam comprovar que la hipòtesi que més s’adequa a la solució del repte és la del Grup 4.
Llavors, ens vam adonar que un castell de 4 de 9 es pot mesurar si mesurem l’alçada de la persona més alta que conforma cada pis del castell, cosa que nosaltres no podem dur a terme perquè no tenim a l’abast l’oportunitat de poder-ho mesurar realment.
Així doncs, vam pensar que enlloc d’agafar l’alçada d’una persona d’1,45 metres ho podíem fer amb les alçades dels nens de 3r. Llavors, vam reformular la pregunta del repte: Quant pot mesurar un castell de 4 de 9 si el fan nens de 3r?
En petits grups vam reflexionar sobre com podíem fer-ho per trobar la solució i després, de forma conjunta vam decidir: •
Buscar l’alçada mitja de l’alumnat de 3r.
•
Mesurar-nos amb paper d’embalar i fer una recta amb les diferents mesures, de més gran a més petit i escollir l’alçada mitja d’entre totes.
•
Mesurar l’alçada mitja amb una cinta mètrica.
•
Multiplicar l’alçada per 9 pisos que té el castell o sumar 9 vegades la mateixa quantitat.
3r B
HO HEM ACONSEGUIT? Després de retallar les diferents alçades amb paper d’embalar, a l’hora d’endreçar-les de més petit a més gran, vam pensar que seria millor si ens col·locàvem primer nosaltres a ull per després poderles ordenar a la recta i si era necessari, canviar de posició, així seria més exacte. A continuació, entre tots vam escollir l’alçada mitja aproximada i la vam mesurar amb la cinta mètrica. Mesurava 136 centímetres. Però.... ens vam adonar que no podíem multiplicar l’alçada 9 vegades, ja que no havíem pensat en l’Enxaneta.
Finalment, a l’hora de fer les operacions, vam observar que era més fàcil si fèiem una multiplicació i no pas, sumar 8 vegades la mateixa quantitat. Això vam fer. Per acabar, al resultat de la multiplicació li vam sumar l’alçada de l’Enxaneta.
Pensant en els altres, fem pinya
Així doncs, l’alçada d’un castell de 4 de 9 fet per alumnes de 3r, aproximadament, mesura 1.156 centímetres.
QUÈ HEM APRÈS?
-Hem
après a resoldre multiplicacions. Fins ara, estàvem aprenent les taules de multiplicar, però no havíem fet cap multiplicació. - Hem après el concepte de centímetre i metre i saber utilitzar-los. - Hem après a calcular la mitjana aproximada de les diferents alçades. - Hem après a reflexionar de forma crítica i raonada, en petit grup i amb el grup-classe. - Hem millorat les nostres habilitats i capacitats per treballar en equip. - Hem après l’estructura de diferents castells i la nomenclatura de les persones que el conformen.
3r B
Il·lustració alumnes 1r
4t A
ELS RESIDUS QUE GENEREM A L’ESCOLA, ELS LLENCEM CORRECTAMENT ALS CONTENIDORS DE LA RECOLLIDA SELECTIVA?
PODEM REDUIR EL VOLUM DE DEIXALLES DE LA BROSSA DE RESTA A LA NOSTRA AULA?
QUÈ NECESSITEM? • Observar i analitzar com fem la recollida selectiva a l’escola. • Buscar informació i saber-ne més sobre els diferents contenidors i el tractament de residus.
• Fer propostes de millora i bones pràctiques per poder aconseguir el repte. • Que tota la comunitat educativa s’impliqui en la separació de residus.
COM HO FEM?
Per una banda, hem fet un treball d’investigació sobre els punts de recollida selectiva del pati. Revisant les brosses i analitzant el que trobem a dins. Durant les estones de pati, també observem on deixem les deixalles que generem i com utilitzem els punts de recollida selectiva.
Pensant en els altres, fem pinya
Parlem i reflexionem sobre les observacions fetes. Evidenciem que no tots fem un bon ús dels punts de recollida selectiva del pati i inferim sobre quins deuen ser els motius. Pensem i consensuem propostes de millora per poder reduir les deixalles a l’escola.
Hem buscat informació en revistes, llibres i altres documents per poder saber més coses sobre què hi podem dipositar i què no en cadascun dels contenidors de recollida selectiva.
Per poder fer el treball de recerca de forma cooperativa, ens hem dividit en petits grups especialistes dels diferents contenidors.
Sintetitzem i organitzem la informació elaborant cartells explicatius que acompanyaran els diferents contenidors que hem creat (reaprofitant capses de cartró) per l’aula de 4t A. D’aquesta manera compartim amb la resta de nens i nenes la feina feta en els diferents grups. Analitzem diàriament si llencem correctament les deixalles a l’aula i fem un registre per saber quants i quins residus generem a l’aula.
4t A
HO HEM ACONSEGUIT?
Ara per ara, els nens i nenes de 4t A som conscients dels beneficis de fer bé la separació de residus. A l’aula contribuïm a la separació de les deixalles per reduir la brossa de rebuig que no es podrà reciclar. Un cop aconseguit el propòsit, ara ens plantegem: Quin és el recorregut que fa la brossa un cop està al punt de recollida selectiva de l’escola i del barri?
Durant les sessions de reflexió, ens adonem que nosaltres som una peça clau i que és important el treball que fem a l’aula, però que encara ens queda molt per fer ja que implica a tota la comunitat, tant la resta de companys de l’escola com els veïns i veïnes.
Us convidem a formar part del nostre repte. Si nosaltres ho hem pogut fer a l’aula, entre tots podrem aconseguir-ho a la nostra ciutat.
Pensant en els altres, fem pinya
ENS AJUDEU a fer-ho possible!
Feu del nostre repte, el vostre repte!
QUÈ HEM APRÈS?
Treballar en equip, organitzant les tasques de manera cooperativa.
Entendre i comprendre més la campanya que s’ha engegat en el nostre barri.
La necessitat de participar activament a fer menys residus i més endreçats!!!
A mesura que hem anat investigant i descobrint sobre el tema, més preguntes ens han anat sorgint.
Cal que REDUÏM, REUTILITZEM i RECICLEM!
I a la vegada, més curiositat per trobar respostes.
Fent petites accions podem canviar el món!
Ens adonem que tot just ens iniciem en un repte GEGANT que necessitem la sensibilització de tots els ciutadans i institucions per cuidar i preservar casa nostra...El planeta Terra!
4t A
Il·lustració alumnes 3r
4t B
PODRIES INFLAR UN GLOBUS DINS D’ UNA AMPOLLA ?
QUÈ NECESSITEM? • Una ampolla petita d’aigua buida. • Un globus
COM HO FEM?
Primerament, ens assegurem que el globus s’infli amb normalitat i descartem que estigui trencat.
Pensant en els altres, fem pinya
Fem les nostres hipòtesis. La majoria de la classe pensem que l’inflarem amb tota normalitat. És més, segur que prendrà la forma de l’ampolla. Només un company adverteix que no serà tan fàcil. Potser perquè l’ampolla és molt petita?
Ens posem mans a l’ obra! Fem grups i seguim, pas a pas, les instruccions que ens proposen al repte.
Ajustem, amb molt de compte, el globus al coll de l’ ampolla assegurant-nos que quedi ben enganxat perquè al bufar no s’ escapi .
1r intent: Bufem, bufem i ...
2n intent:
Impossible, el globus no es pot inflar. Costa moltíssim!!!
En Mohamed proposa ajudar-nos d’ una xeringa a mode de manxa i inflar el globus com inflem les pilotes del gimnàs.
4t B
HO HEM ACONSEGUIT?
No, de cap manera! El globus no es pot inflar per molt esforç que hi posem. Ni tan sols amb l’ajuda de la xeringa. L’aire s’escapa en treure la xeringa.
En canvi, ens fet una gran descoberta: El globus s’ infla fora quan premem l’ ampolla.
Aquesta descoberta ens fa pensar que dins l’ampolla hi ha aire, molt d’aire. És possible que sigui aquest aire el que ens impedeix inflar el globus.
Pensant en els altres, fem pinya
3r intent: En grup, decidim que tallarem el cul d’algunes de les ampolles, per tal de no fer malbé totes i continuar fer altres intents si aquest ens fallés.
QUÈ HEM APRÈS?
Tornem a bufar i, ... Eureka!! Els globus s’inflen amb facilitat!!! Tots som capaços d’inflar el nostre globus.
Fem conclusions: Abans no podíem inflar el globus perquè l’aire que hi havia dins de l’ampolla ocupa un lloc encara que nosaltres no el veiem. Aquest aire exerceix una gran pressió i no deixa que el globus s’infli.
En canvi, foradant l’ampolla i bufant, el globus empeny amb força traient l’aire que hi havia dins de l’ampolla. Ja no fa pressió.
4t B
Il·lustració alumnes 1r
5è A
PODEU ESTABLIR QUINA RELACIÓ TENEN AQUESTES MESURES AMB LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA?
tamany
ample X alçada (mm)
A3
297 x 420mm
A4
210 x 297mm
A5
148 x 210mm
QUÈ NECESSITEM? • Mesures per a cada grup • Full per anotar • Estris de mesura • Tisores • Paper d’embalar • Cinta adhesiva • Retolador permanent • Llapis
COM HO FEM?
Hem format 4 grups i cadascun s’ha trobat amb uns números que es relacionaven entre ells amb un símbol “x” de multiplicació. Cada grup ha fet hipòtesis de relació entre aquests números i han anotat les observacions:
Pensant en els altres, fem pinya
•
Serà una multiplicació?
•
Són dos números diferents.
•
Són mil·límetres.
•
Els números estan ordenats i cada cop són més petits.
Alguns hem multiplicat aquests números però no enteníem quina informació ens donava. D’altres hem pensat que si estava en mil·límetres ens indicava alguna mesura. Amb dues mesures tenim un rectangle. Així que hem passat a centímetres i metres segons els números ja que per crear el rectangle ens era més fàcil.
Ara que tenim les mesures en centímetres hem retallat els diferents rectangles.
5è A
HO HEM ACONSEGUIT? Ens hem trobat en grup gran i hem observat tots els rectangles que hem fet entre tots. Hem observat que podíem ordenar els rectangles i que a més a més es relacionaven per meitats. Dins del rectangle A0 hi caben 2 rectangles A1 i així fins arribar al rectangle A10.
A mesura que anàvem ordenant ens hem anticipat per comprovar si les relacions que observàvem s’anaven complint. S’ha comentat que els rectangles s’han ordenat de gran a petit igual que els castellers, de la pinya a l’anxaneta.
Pensant en els altres, fem pinya
QUÈ HEM APRÈS?
Hem associat els rectangles a la mesura del full A4 gràcies a comprovar que els fulls que utilitzem en els Plans de Treball. A partir d’aquesta composició hem fet connexions amb el càlcul del perímetre, les propietats del quadrat i rectangle i hem iniciat les àrees. Ara entenem les mesures dels pòsters, dels fulls, de les cartolines... Hem investigat si a tot els països s’utilitzarà les mateixes mesures i hem descobert que sí. Que les mesures, el gruix i el nom dels fulls forma part d’un acord general per entendre’ns millor.
5è A
Il·lustració alumnes 3r
5è B
OBSERVANT AQUESTA FOTO, PENSEU QUE LES ABELLES SABEN FER HEXÀGONS?
QUÈ NECESSITEM? • Un xurro de platja • Un cúter • Un motlle de fer pastissos • Una gaveta • Sabó • Aigua
COM HO FEM?
Davant de diferents materials aigua, sabó , cilindre d’escuma..., experimentem.
Bufem, fem bombolles, pressionem , etc
Pensant en els altres, fem pinya
Posem els 14 cilindres en el motlle. Fem pressió i observem que la tendència del cilindre es d’anar prenen formes hexagonals.
5è B
HO HEM ACONSEGUIT?
Hem comprovat que els cilindres i les bombolles poden modificar la seva forma si les comprimim, és a dir, amb la pressió.
Amb la pressió van sorgint línies rectes que ens van acostant a l’hexàgon.
A l’ajuntar-se les bombolles ens hem adonat que van formant hexàgons com el rusc de les abelles.
Pensant en els altres, fem pinya
QUÈ HEM APRÈS?
D’aquestes primeres hipòtesis traiem aquesta conclusió:
Fan hexàgons però sense voler perquè la pressió els aixafa i es crea un HEXÀGON.
5è B
Il·lustració alumnes 1r
6è A
PODEM DESCOBRIR, AMB ELS MITJANS QUE TENIM AL NOSTRE AVAST, QUÈ FEIEN ELS NENS I LES NENES PER DIVERTIR-SE EN LES DIFERENTS ETAPES DE LA HUMANITAT ?
QUÈ NECESSITEM? • CONNEXIÓ A INTERNET • TAULETES I/O ORDINADORS • LLIBRES
COM HO FEM?
A GOOGLE escrivim: etapes de la humanitat
Ens trobem: pre-història
edat antiga
edat mitjana
edat moderna
edat contemporània
Pensant en els altres, fem pinya
A la prehistòria els nens i nenes se’ls tractava com adults. Feien les feines com els adults no anaven a l’escola ni tenien temps per jugar.
A l’edat antiga jugaven a jocs que sovint es fabricaven ells mateixos, com: les bales, baldufes, pilotes, pedres. Eren simples, però divertits.
A l’edat mitjana es comencen a veure diferències entre nens i adults. Es comença a diferenciar una mica el temps de treball i de joc. Les joguines es perfeccionen una mica.
A l’edat moderna apareixen els primers jocs amb normes i esports d’equip.
6è A
HO HEM ACONSEGUIT?
A l’edat contemporània hem aconseguit que la majoria de nens i nenes puguin jugar lliurement i que tinguin molt de temps per a fer-ho. Malgrat tot sabem que encara hi ha nens i nenes que en alguns països no poden jugar . Necessitem canviar moltes lleis i normes en alguns països per que permetin que nens i nenes tinguin el dret de jugar i de ser infants.
Pensant en els altres, fem pinya
QUÈ HEM APRÈS? Hem après que els nens i les nenes no sempre han tingut la sort que tenim nosaltres. Abans si eres un infant, segurament havies de treballar moltes hores, menjant malament i descansant molt poc. Per sort, amb el pas del temps, s’ha aconseguit millorar, fins que l’any 1959, les Nacions Unides van aprovar la Declaració dels drets de l'infant :
•
Dret a la igualtat sense distinció de raça, religió, nacionalitat.
•
Dret a la protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.
•
Dret a un nom i una nacionalitat.
•
Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.
•
Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuïts.
•
Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.
•
Dret a l’educació gratuïta.
•
Dret a divertir-se i jugar.
•
Dret a l’atenció i ajuda preferents en cas de perill.
•
Dret a protecció conta l’abandonament i l’explotació en el treball.
•
Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l’amistat i la justícia entre tothom
6è A
Il·lustració alumnes 3r
6è B
A PARTIR DE DIFERENTS SESSIONS D’EDUCACIÓ FÍSICA FENT ACROSPORT, ENS PLANTEGEM EL SEGÜENT REPTE:
PODEM FER UNA FIGURA ACROSPORT AMB TOTS ELS COMPANYS DE LA CLASSE? QUÈ HEM DE TENIR EN COMPTE?
QUÈ NECESSITEM? • Matalassos. • Portar la roba acordada entre tota la classe.
COM HO FEM?
Cerquem informació en petits grups sobre diferents tècniques d’acrosport i la posem en comú.
Pensant en els altres, fem pinya
Compartim la informació i què hem après, exposant-ho a la resta de la classe. Fem propostes.
Escalfem el nostre cos abans d’experimentar les figures proposades per tal d’evitar fer-nos mal.
Comencem a realitzar les figures per parelles de manera creativa i original.
Experimentem l’acrosport per trios, avançant els reptes, ajudant-nos i gaudint de la nova experiència!
Formem altres grups a partir de les parelles i trios per tal de construir una figura més complexa i potenciar tot el procés.
6è B
HO HEM ACONSEGUIT? Després de molt d’esforç, treball en equip, cooperació, empatia, confiança, concentració i creativitat hem aconseguit donar resposta al repte que ens vam plantejar inicialment, gràcies a tota la classe! Estem contents i emocionats per haver-ho aconseguit! El fet que cadascú hagi posat el seu granet de sorra fa que ens sentim orgullosos d’haver crescut com a grup!
Ha estat difícil però l’esforç ha valgut la pena per arribar aquest producte final.
Pensant en els altres, fem pinya
Finalment, com que ens diem la classe de la pinya hem pensat transformar-lo en el valor que ens identifica com a grup a través de l’acrosport.
QUÈ HEM APRÈS?
Hem après que l’acrosport és una activitat acrobàtica que consisteix a formar figures humanes a terra, tot i que nosaltres hem fet servir matalassos.
El repte que hem realitzat integra aquests elements: formació de figures o piràmides corporals, acrobàcies i elements de força, flexibilitat i equilibri. A més, hem descobert que es poden fer acrobàcies sense acrosport però no a la inversa.
En les diferents figures hem tingut present quines són les funcions i habilitats que hem dut a terme, anomenades: ajudant, àgil i base.
Per acabar, hem posat a la pràctica les mesures de seguretat que hem après fent aquest repte.
6è B
Il·lustració alumnes 3r
Il·lustració alumnes 3r
Il¡lustració alumnes 3r
Pensant en els altres, fem pinya
Els autors els nens i nenes de l’escola Germanes Bertomeu de Mataró
Il·lustració alumnes 3r
Il·lustració alumnes 3r
Moltes gràcies a tothom per haver fet possible aquest repte:
Fer un llibre de REPTES entre tots fent pinya com els bons castellers
Un especial agraïment a Cugat Comas, cap de Colla dels Capgrossos de Mataró, per la seva col·laboració en el vídeo de motivació presentat als alumnes el febrer de 2019. Gràcies per compartir amb nosaltres els valors que ha de tenir un bon casteller.
http://blocs.xtec.cat/ceipgermanesbertomeubiblioteca/
http://escolagermanesbertomeu.cat
Escola Germanes Bertomeu Colombia 15, Mataro Tel. 937960092- 937962457 a8020929@xtec.cat