Què passa a Peguera?

Què passa a Peguera?

DOSSIER INFORMATIU

...a mode d'introducció: Al poble de Peguera, on el paisatge i la memòria interpel·len un present crític, els nous colons amenacen amb el Pla Especial Urbanístic de Peguera: un projecte residencial elitista impulsat per l'empresa manresana Peguera Building Development SL (creada al 2008, propietat dels germans Muñoz), i finançat per Butti Bin Maktoum Bin Juma alMaktoum, membre de la família que governa des de 1830 els Emirats Àrabs Units, i propietari i inversor principal en aquest projecte d'alt estànding que amenaça Peguera i tota la seva vall. … si aquest pla tirés endavant, tindria greus conseqüències. Per aturarho, la plataforma salvem Peguera hem elaborat aquest dossier amb la intenció de desgranar els perills silenciats i desemmascarar els efectes que poden tenir sobre l'àmbit natural, social i econòmic.

La plataforma salvem Peguera neix com un grup de persones sensibilitzades que ens organitzem perquè volem aturar aquesta amenaça que ara és un projecte privat que compta amb el vist i plau de l'administració pública, i impedir les següents passes cap a l'agressió directa sobre el territori en la consumació dels fets, mitjançant la pressió popular sobirana, doncs pensem que tindria un impacte irreversible sobre el paisatge de Peguera.

2· L'any 2009 amb l'aprovavació el nou POUM de Fígols, es posava els fonaments per convertir les cases i les terres de Peguera en un complex residencial elitista, i, l'any passat, la comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central va aprovar, amb una sèrie de prescripcions, el Pla Especial Urbanístic de Peguera, de manera que al projecte de l'empresa Peguera Building Development, amb seu social a Manresa, només li espera una propera resolució definitiva.

3· La magnitud i les repercussions reals del projecte són desconegudes per la majoria de la població berguedana, si bé molts amants de la muntanya i l'excursionisme rebutgem la destrucció d'un paratge tan insòlit.

El representant de Peguera Building Development S.A. és el manresà Vicenç Muñoz (que es va presentar en les darreres eleccions municipals sota les sigles de Solidaritat Catalana per la Independència), que és membre de la Junta directiva del Centre Excursionista Montserrat, i delegat de patrimoni i del Xalet-Refugi Rasos de Peguera, del que el CEM n'és propietari. Paradoxalment, aquest Centre Excursionista apareix com a impulsor de l'anella verda de Manresa...

4· El projecte ha estat presentat per part dels promotors com a solució per a la recuperació del vell poble de Peguera i la dinamització econòmica i turística de l'entorn, fet que ha gaudit de la complicitat de la institució municipal i d'alguns dels seus habitants, que a la darrera festa major del poble exhibien una pancarta on s'hi llegia: "Volem inversions al Berguedà, hi volem viure i treballar". Nosaltres creiem que s'ha d'invertir en un model social que aprengui dels errors del passat per deixar de perpetuar una llògica que s'està mostrant insostenible per viure i treballar dignament. Per respecte al nostre patrimoni natural, contra els nous i vells colons, perquè volem seguir gaudint lliurement i donar vida als nostres paratges...

salvem Peguera!

Què passa a Peguera?

DOSSIER INFORMATIU

Impactes al medi natural de peguera (atmosfera, medi físic, medi natural):

...contaminació atmosfèrica:

1· Les obres de construcció i acondicionament de serveis (maquinària pesada, trànsit de vehicles, etc...) produirien un notable augment dels sorolls, les vibracions i l'emissió de gasos contaminants i pols al medi, i contaminació lumínica, agreujant-se per la particularitat de que la zona perimètrica del projecte, té figures de protecció ambiental i el paratge destaca per la seva nul·la contaminació, ni soroll, ni lluminositat artificial.

2· Una vegada el projecte estigués en funcionament persistirien els nivells alts de soroll, d'emissió de gasos contaminants, les vibracions i males olors, degut a la circulació de vehicles, a la planta de biomassa, a la planta de depuració de l'aigua, i a tots els sistemes de calefacció i refrigeració, així com a les nombroses activitats d'oci previstes i instal·lacions residencials que sovint aquest model turístic d'elit comporta en tant que promou un ús mancat d'hàbits respectuosos amb la natura (que està vista com un bé de consum més).

3· Les edificacions i vials provocarien una permanent contaminació lumínica nocturna, alterant els cicles de dia/nit de les espècies allà assentades. Mai més ningú podria tornar a gaudir d'aquesta vall com la coneixem ara: tranquil·la, neta i harmoniosa amb l'entorn.

...contaminació de la biosfera: el sòl i l'aigua en perill: 1· Les obres de construcció del projecte destruirien, malmetrien o compactarien gran quantitat de sòl de gran valor i caldrien molts moviments de terres. Això pot comportar una forta erosió del terreny i la pèrdua de més sòl.

Què passa a Peguera?

2· Aquestes mateixes obres alterarien els cursos de les aigües superficials (torrents, zones d'escorrentia, rierols i demés circuits espontanis i puntuals, tan importants pel cicle natural de l'aigua, amb possibles danys irrecuperables!) i disminuirien la infiltració de l'aigua cap als aqüífers en aquests indrets de la vall de Peguera: que és un dels principals aqüífers que alimenta la Conca del Llobregat, doncs recull l'aigua des de tota aquesta zona prepirinenca perquè es nodreixin els cursos fluvials dels rius Llobregat i Cardener, repercutint i alterant greument sobre el cabal i la qualitat d'aquests (que recordem que arriben fins al delta del Llobregat i del Cardener!).

3· També es donarien fenòmens de contaminació del sòl i aigua de l'entorn, i el problema es pot agreujar quan aquesta contaminació arribi a zones adjacents o al subsòl (doncs contribuïria a agreujar la situació del ja sobreexplotat aqüífer de les calcàries del Pedraforca, que abasta tota la zona berguedana).

DOSSIER INFORMATIU d'una elit adinerada.

4· El paratge de Peguera, al municipi berguedà de Fígols, situat en un altiplà a 1700 m. d'alçada, al vell poble de Peguera, es vivia tradicionalment de l'artesania i les pràctiques agrícoles i ramaderes, abans de convertir-se en una colònia industrial dels jaciments de carbó berguedà a principis del segle passat. Els latifundis de Peguera van ser llavors venuts pels senyors feudals de Peguera als Olano, amos de Carbones de Berga S.A., convertits en comptes de Fígols per la gràcia d'Alfons XIII. La crisi de la mineria va aprofundir el procés de despoblament rural a la zona.

Avui Peguera és un poble abandonat amb les seves cases en runa i s'ha convertit en un paratge que interpel·la els visitants que s'hi acosten amb la seva bellesa natural i en la seva memòria històrica, que ens recorda que allà hi va néixer en Ramon Vila Capdevila, l'últim maqui català, que va lluitar per una societat allunyada de l'explotació i la cobdícia del diner.

...els empresaris que amenacen:

4· Sense tenir en compte els edificis hotelers que es construirien es 1· L'any 2003, les 1.800 hectàrees dels comptes de Fígols van ser poden perdre 4.740.350 m2 de sòl per construir vials asfaltats o 2 venudes pels seus hereus a Butti Bin Maktoum Bin Juma al-Maktoum, per formigonats, 200 m de sòl, per construir el centre interpretació, més de 500 m2 per construir pistes tennis, i una important superfície per construir 3,6 milions d'euros, a través de la societat Serchs S.A. Aquest és propietari, la planta depuradora de l'aigua, dipòsits i transformadors ...i què quedarà?! entre d'altres empreses d'Arabtec, responsable de la construcció d'un bon nombre d'edificis a l'emirat de Dubai, entre d'altres del Burj Khalifa, 5· A més en contaminaria l'entorn amb les deixalles que anéssin l'edifici més alt del món, amb associació amb les multinacionals Samsung i deixant els visitants, juntament amb la gran quantitat de residus que Besix. El xeic al-Maktoum va conèixer Peguera a través de la seva relació amb Harald Kuspert, propietari d'un centre de cria de falcons a la seva generarien els equipaments hotelers i d'oci. finca de Canalda, al municipi d'Odèn (Solsonès), mentre que la compravenda de la finca es va fer a través del promotor berguedà Pep Graus, amo 6· No hi ha prou aigua per abastir el projecte que preveuen i no de la immobiliària Pirineu 2000 i actual gestor de la concessió municipal s'informa de com s'actuarà. S'extreuria l'aigua de la font de cal Coix, que de l'hotel Berga Park. de mitjana proporciona 60.000 litres al dia a l'estiu. Aquesta aigua aniria

Què passa a Peguera?

DOSSIER INFORMATIU

...i si fem una mirada històrica que, granet a granet, ens pot ajudar a als apartaments, l'hotel i les cases dels treballadors. esbossar el context actual, podem parlar de recolonització: ...I els diferents equipaments i activitats d'oci, que no tenen cap despesa Sota l'excusa del progrés i el desenvolupament, ja fa temps que d'aigua???? I tot el bestiar que contempla el projecte, que no beurà??? I que no es regaran les múltiples zones ajardinades previstes???? I que creix un nou paradigma. tampoc no s'omplirà la piscina???? I si patim èpoques de sequera d'on 1· A finals del segle XIX s'inicià a l'Alt Llobregat -com a altres zones sortirà l'aigua???? Doncs sembla, així, que quedaria la font seca: amb sequera o sense! Amb l'aigua no s'hi juga i d'això se'n diu expoli dels del Pirineu- l'extracció del carbó, així com l'aprofitament hidríc per a les recursos naturals !!!! turbines que alimentarien la incipient indústria tèxtil i les seves colònies industrials. Després va arribar la crisi de la mineria i el tèxtil, i la reconversió industrial. La vella i nova oligarquia oferien treball i explotació als polígons industrials: camp obert cap a l'especulació urbanística.

...contaminació i agressió als ecosistemes, que són zones protegides!

1· El projecte i les activitats d'oci paral·leles que es desenvoluparien (senderisme, hípica, tennis, piscina, etc...) portarien una gran freqüentació 2· Avui, quan bona part de la pagesia ha abandonat el camp, i la de gent a la Vall de Peguera i els entorns amb les seves intervencions globalització i deslocalització econòmica han expulsat els vells explotats per la mineria i el tèxtil de la indústria autòctona, el sector turístic apareix abundants, freqüents i inevitables i cada vegada més directes (més com a impulsor de desenvolupament i ocupació. El túnel del Cadí (símbol deixalles al bosc, intrusions amb les activitats d'oci, de masses de gent, ús de l'entorn com a activitat turística, falta de coneixement del medi, etc...), del mite de les infraestructures al Pirineu català), ha convertit l'eix del doncs l'oferta que aquest negoci promou no té res de respectuós amb el Llobregat en la via d'accés dels nous capitals del turisme i la segona residència. Les terres de l'empobrida pagesia i artesania són avui mostra de sistema de vida que la vall acull ara per ara. I aquesta zona està protegida pels ecosistemes que hi trobem, i les espècies fràgils que hi habiten. l'abandonament rural cap al nou paradigma: estacions d'esquí, camps de golf, grans urbanitzacions residencials, etc..., que ocupen la terra erma del 2· La vall de Peguera està constituïda per una àmplia zona de mulleres despoblament rural. (zones amb aigua estancada), que són molt sensibles, doncs conformen i 3· A dia d'avui molts d'aquests projectes que apareixien com a motor acullen, a la vegada, molta part de la riquesa d'aquest preciós ecosistema econòmic i social de la comarca expliciten el frau d'aquest model de (mal (amfibis, aus, mamífers), i l'utilitzen per refugiar-se i alimentar-se, i es anomenat) desenvolupament, que ha implicat la destrucció del medi i no trobaria en perill directe juntament amb tot el seu sistema de vida inclòs, ens ha deslliurat, sinó que ha engrandit l'atur i la hipoteca. Les polítiques doncs tots aquests impactes descrits, així com l'oci que hi implantarien, públiques, alhora, han alimentat un model especulatiu que el poble paga en alterarien aquest cicle tancat i harmoniós que manté la vida de la vall tan forma de deute; el sector públic ha continuat finançant els beneficis privats viva com està.

Què passa a Peguera?

DOSSIER INFORMATIU

3· Els prats i zones obertes són de vital importància perquè serveixen rutes amb cavalls, tir amb arc, excursions amb bicicleta, rutes guiades d'aliment a la majoria d'espècies de fauna (mamífers, aus,...) que trobem a ambinterès faunístic i florístic... en detriment del lliure gaudi de l'entorn l'entorn i les barreres humanes descrites serien un impediment per elles. natural, sigui per a interès històric, micològic, esportiu...o pel que sigui! · Centre d'interpretació per a temes relacionats amb la fauna, la 4· Els penya-segats són de vital importància ja que moltes de les 13 flora, la geografia i la història de l'indret, que fàcilment podrien esdevenir espècies de rapinyaires que s'han localitzat a la vall (per exemple el elements del passat. trencalòs, mussol pirinenc, duc, voltor, etc...) necessiten zones per niar molt tranquil·les i sense presència humana. La massificació d'activitats i la No volem interpretar el que va ser Peguera, volem viure el que és Peguera. construcció provocaria un impacte molt negatiu sobre aquestes espècies.

El patrimoni forma part de nosaltres, nosaltres formem part del patrimoni.

Reflexionant sobre el passat, amb les preocupacions i reptes del present, 5· Com a corredor biològic que és, deixaria de ser una zona de pas que projectem entre totes el futur. uneix i limita amb les dues figures de protecció ambientals, doncs el poble Perquè ni a Peguera ni enlloc no tot s'hi val! de Peguera que ara volen convertir en un gran complex de turisme rural d'elit amb els seus equipaments de luxe, queda just enmig del corredor i el “soroll” (a molts nivells)que tot plegat generaria prendria una expansió massa àmplia com per mantenir l'hàbitat en sí mateix que la natura ha anat creant, de vital importància no només per a la pròpia vall, sinó també per mantenir els altres ecosistemes que l'envolten.

6· Els boscos espessos del voltant de la vall seria el lloc on es realitzarien moltes de les activitats d'oci projectades: buscar bolets a la tardor, esquí de fons o trineus a l'hivern, bicicleta, senderisme i hípica la resta de l'any... i aquests boscos alliotgen espècies tan sensibles com el gall fer o la perdiu. Espècies en greu retrocés i perill d'extinció, ja que les molèsties provocades derivades de l'activitat humana destorben el seu descans hivernal, estressen i dificulten la reproducció d'aquests animals, i suposaria una disminució de la seva natalitat i un augment de la mortalitat.

7· A la vall s'han localitzat 5 espècies de rat-penats, protegits per la legislació, i molt sensibles a les pertorbacions ocorregudes als seus llocs

Què passa a Peguera? · Construcció d'infraestructures per al funcionament del complex, algunes d'elles sota rasant: pàrquing de 2.000 m2 per a 80 places, dipòsit d'aigua potable, zona d'emmagatzematge de residus, dos transformadors elèctrics, planta depuradora, caldera de biomassa i receptor de senyal làser sobre el Roc de Peguera (on es manté en peu el Castell de Peguera, considerat monument històric declarat en el registre de Béns Culturals d'Interès, que ni tan sols han contemplat en aquest pla...). · Asfaltat i formigonat de camins. · Pèrdua de zones naturals (boscos, zones amb aigua, zones de transició...) i de prats de pastura, en benefici de zones d'oci turístic predefinides, com ara: · La creació de dues pistes de tennis, una zona d'hípica i una zona de tir amb arc, entre altres... · Construcció d'un nou edifici com a Centre d'Interpretació al costat de l'església de St.Miquel, de 150 m2 de planta més 50 m2 de pàrquing, cedit a l'Ajuntament de Fígols: podria ser el pagament per a la modificació del POUM que permetria l'explotació lucrativa i destructiva de Peguera?

2· Nous usos del territori, passant de la lliure disposició actual per a gaudir de l'espai natural a un acotament d'espais, temps i activitats, condicionats a la lògica econòmica i de mercat: · Ramaderia: disminuiria l'àrea destinada a pastura i no queda clar qui tindria dret a fer-ne ús, si les persones que hi menen vaques actualment, o si únicament hi tindria accés l'empresa explotadora. · Prohibirien d'entrar a les zones ballades que formen part del complex turístic: el poble de Peguera, la zona d'hípica, de tir amb arc, la Cantina... i restringirien l'accés als vials complementaris del complex. · Activitats d'oci pautades: excursions micològiques preestablertes,

DOSSIER INFORMATIU de descans que són sobretot edificacions abandonades i mines. El projecte comportaria eliminar irreversiblement tots aquests possibles refugis.

8· En aquests exemples anteriors, no es val dir que es minimitzaran els efectes: si el projecte tira endavant, la pèrdua de diversitat serà irreversible.

9· Com dèiem, aquest entorn està protegit com a zona PEIN i com a Xarxa Natura 2000. La finalitat és preservar la biodiversitat d'espais i d'espècies. El projecte atempta contra aquesta preservació i faria incompatible la preservació de moltes espècies en aquest espai. Si l'espai s'ha protegit pels valors que té, quin sentit té (a part de l'interès purament econòmic) un projecte que malmetria la part central d'aquesta zona protegida??? ...juntant arguments, recollim el perill de contaminació dels espais naturals a la vall i el paratge de Peguera: Volem protegir i garantir el respecte pels espais naturals que la vall de Peguera té sense alterar el seu funcionament i relacions vitals que s'hi donen, cuidant els seus recursos, fauna i flora, etc... i volem que perdurin per poder gaudir de tot el què ens aporten com a éssers vius que som i dels quals també en depenem. Per tant, aquest tipus de projectes no els volem, ni aquí ni enlloc! doncs parteixen de la destrucció i impossibilitat de mantenir en el temps aquest tresor natural que és la vall de Peguera, alterant-lo per al benefici d'uns pocs en contra de tota la resta, i només busquen aconseguir el seu objectiu que és motor, mitjà i base del seu plantejament principal: el lucre i el luxe privatitzatss, dos objectius totalment dirigits a contra-natura que no porten més que destrucció irreparable.

Què passa a Peguera?

DOSSIER INFORMATIU beneficiosa per la comarca.

… i això com s'ha permès?

1· L'any 1992 es va crear una àrea protegida discontínua, amparada sota la figura ambiental jurídica del PEIN (Pla d'Espai d'Interès Natural), que s'extenia per una banda per la Serra d'Ensija i per l'altra, pel Rasos de Peguera, deixant lliure de protecció la vall de Peguera, tot i ser el corredor natural entre els dos espais esmentats, preveient, ja, la possible mercantilització d'aquest territori...

2· L'any 2009 l'Ajuntament de Fígols va modificar el POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal), per a permetre l'urbanització de l'antic poble de Peguera, hipotecant el territori indefinidament, a canvi de beneficis econòmics a curt termini. ...feta la llei, feta la trampa!

El projecte que es planteja tindria un impacte irreversible sobre el paisatge de Peguera. Sobre el paisatge físic i el paisatge viu. Sobre la memòria viva, sobre els usos de l'espai.

Si seguim desgranant els impactes, ens trobem amb l'explotació del territori amb finalitats turístiques tan exclusives com excloents:

...què implicaria?

1· La transformació irreversible del paisatge a nivell visual, olfactiu i sonor:

· Nova configuració de l'antic nucli de Peguera: per una banda, es reconstruirien part de les cases que ja existien, però amb la possibilitat, ...turisme d'elit, gaudi per a uns pocs amb l'apropiació del que és de tots: amparada pel POUM, d'ampliar-les entre un 30 i un 70 % (un percentatge excessiu i poc habitual pel que fa a les “reconstruccions” d'aquesta Es planteja convertir l'antic poble de Peguera en un espai mercantilitzat, naturalesa). I per altra banda, la implantació constructiva de la nova planta limitant-te l'ús a qui el pugui pagar, convertint una vall actualment i alçat de l'hotel de cinc estrelles, sobre algunes de les antigues cases que silenciosa en una espècie de parc temàtic elitista, apel·lant a la recuperació farien desaparèixer, convertint-les en runa (Cal Pubill i Els Cogolers), amb d'un poble que havia mort i a la falaç argument d'inversió econòmica totes les seves instal·lacions que engreixarien la “singular” oferta turística.