AL
FI
NA
LD E CU
entrevista a l’exalumne més provocador
RS
La Pepita Solsona, la Montserrat Torroella i la Cesca Campaña es jubilen aquest fi de curs
L
CI
I també:
“El que no ha canviat és l’afició pel Barça” a Monserrat Torruella encara recorda un matí al Joanot Alisanda en què es va acostar a una nena perquè la veia molt trista. Què et passa?, li va preguntar. I la resposta la va deixar perplexa. “És que el Barça no guanya mai...”. Aquella nena s’ha fet gran i fa poc la Montserrat es va trobar la seva mare pel carrer. “Ara segur que sempre està contenta perquè el Barça guanya molt..”, li va dir. La mare va somriure i la Monserrat, una de les mestres que es jubilen aquest fi de curs al Joanot, va pensar que “si hi ha una cosa que no ha canviat en tots aquests anys a l’escola és l’afició pel Barça”. La Pepita Solsona i la Cesca Campaña, que també es jubilen —ja han fet 60 anys—, li donen la raó. La Pepita porta 18 anys al centre, la Montserrat 13 i la Cesca 10. “Abans els nens eren més fàcils. Ara, els alumnes d’aquesta escola ho tenen quasi tot i costa més motivar-los”, comenta la Pepita. No ho diu amb recança. La Pepita va entrar al Joanot com a mestre l’any 1993, però ja estava vinculada a l’escola com a mare des que la va inaugurar l’alcalde Antoni Farrés el setembre del 1983. Sempre ha donat classes a educació infantil. S’ha sentit molt feliç i també ha fet feliços a molts nens. Per tot això, ara viu el comiat amb sentiments contradictoris. Té clar que podrà dedicar-se a la seva néta i que farà gimnàstica. Però aquest últim trimestre, tots aquests projectes no han bastat. “Cada dia quan sortia de casa m’agafaven ganes de plorar”, explica. Això sí, quan arribava a classe i es retrobava amb els nens ho superava tot. I és que si alguna cosa tenen en comú les tres mestres que ara es jubilen és l’amor incondicional als nens. Els adoren. La Montserrat ha estat a P3, ha fet Experiències i Psicomotricitat i aquests últims cursos Ciències, Castellà i Jocs Matemàtics. “Hauré d’organitzar-me. No sé si estudiaré àrab o em faré voluntària però per primera vegada podré decidir jo”, diu.
PE
juny 2011
8 #8
ES
La nostra escola
Proper número: entrevista a la Lídia Miguel, jubilada el desembre, mestre de l’aula d’educació especial
La Cesca s’ha dedicat a l’educació especial. “Sento molta pena, però també estic orgullosa per la feina feta”. Ara també té clar que comença una nova etapa. “Potser faré una mica d’anglès, estudiaré història o filosofia i cuidaré a la meva mare”. Troba a faltar més espontaneïtat en el funcionament diari. “Abans no hi havia tanta burocràcia. No es necessitaven autoritzacions per a cada sortida”, resumeix la Cesca. Recorden aquells temps amb certa nostàlgia. Idealitzen fins i tot els anys que van funcionar sense fotocopiadora i havien de fer les còpies en una petita impremta que funcionava amb una mena de gelatina que feien elles mateixes. La Pepita, la Cesca i la Montserrat han après a ensenyar “ensenyant”. Saben com ningú que no és una tasca fàcil i que requereix de sacs i sacs de temps i paciència. Per això, ara que es jubilen us deixen alguns consells que us poden ser d’utilitat: “Dediqueu temps als nens. Els mestres no haurien de ser els substituts dels pares. I sempre que pugueu, veniu a buscar-los a l’hora de dinar. Abans era més habitual i, quan tornaven a classe, venien més tranquils...”.
El comiat Tres mestres es jubilen aquest fi de curs
La notícia Ensenyament suprimeix la sisena hora
Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
Pinta sense sortir-te de la ratlla
4 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
Informatiu-88 ok.indd 4-1
17/06/11 12:17