AL
FI
NA
LD E CU
entrevista a l’exalumne més provocador
RS
La Pepita Solsona, la Montserrat Torroella i la Cesca Campaña es jubilen aquest fi de curs
L
CI
I també:
“El que no ha canviat és l’afició pel Barça” a Monserrat Torruella encara recorda un matí al Joanot Alisanda en què es va acostar a una nena perquè la veia molt trista. Què et passa?, li va preguntar. I la resposta la va deixar perplexa. “És que el Barça no guanya mai...”. Aquella nena s’ha fet gran i fa poc la Montserrat es va trobar la seva mare pel carrer. “Ara segur que sempre està contenta perquè el Barça guanya molt..”, li va dir. La mare va somriure i la Monserrat, una de les mestres que es jubilen aquest fi de curs al Joanot, va pensar que “si hi ha una cosa que no ha canviat en tots aquests anys a l’escola és l’afició pel Barça”. La Pepita Solsona i la Cesca Campaña, que també es jubilen —ja han fet 60 anys—, li donen la raó. La Pepita porta 18 anys al centre, la Montserrat 13 i la Cesca 10. “Abans els nens eren més fàcils. Ara, els alumnes d’aquesta escola ho tenen quasi tot i costa més motivar-los”, comenta la Pepita. No ho diu amb recança. La Pepita va entrar al Joanot com a mestre l’any 1993, però ja estava vinculada a l’escola com a mare des que la va inaugurar l’alcalde Antoni Farrés el setembre del 1983. Sempre ha donat classes a educació infantil. S’ha sentit molt feliç i també ha fet feliços a molts nens. Per tot això, ara viu el comiat amb sentiments contradictoris. Té clar que podrà dedicar-se a la seva néta i que farà gimnàstica. Però aquest últim trimestre, tots aquests projectes no han bastat. “Cada dia quan sortia de casa m’agafaven ganes de plorar”, explica. Això sí, quan arribava a classe i es retrobava amb els nens ho superava tot. I és que si alguna cosa tenen en comú les tres mestres que ara es jubilen és l’amor incondicional als nens. Els adoren. La Montserrat ha estat a P3, ha fet Experiències i Psicomotricitat i aquests últims cursos Ciències, Castellà i Jocs Matemàtics. “Hauré d’organitzar-me. No sé si estudiaré àrab o em faré voluntària però per primera vegada podré decidir jo”, diu.
PE
juny 2011
8 #8
ES
La nostra escola
Proper número: entrevista a la Lídia Miguel, jubilada el desembre, mestre de l’aula d’educació especial
La Cesca s’ha dedicat a l’educació especial. “Sento molta pena, però també estic orgullosa per la feina feta”. Ara també té clar que comença una nova etapa. “Potser faré una mica d’anglès, estudiaré història o filosofia i cuidaré a la meva mare”. Troba a faltar més espontaneïtat en el funcionament diari. “Abans no hi havia tanta burocràcia. No es necessitaven autoritzacions per a cada sortida”, resumeix la Cesca. Recorden aquells temps amb certa nostàlgia. Idealitzen fins i tot els anys que van funcionar sense fotocopiadora i havien de fer les còpies en una petita impremta que funcionava amb una mena de gelatina que feien elles mateixes. La Pepita, la Cesca i la Montserrat han après a ensenyar “ensenyant”. Saben com ningú que no és una tasca fàcil i que requereix de sacs i sacs de temps i paciència. Per això, ara que es jubilen us deixen alguns consells que us poden ser d’utilitat: “Dediqueu temps als nens. Els mestres no haurien de ser els substituts dels pares. I sempre que pugueu, veniu a buscar-los a l’hora de dinar. Abans era més habitual i, quan tornaven a classe, venien més tranquils...”.
El comiat Tres mestres es jubilen aquest fi de curs
La notícia Ensenyament suprimeix la sisena hora
Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
Pinta sense sortir-te de la ratlla
4 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
Informatiu-88 ok.indd 4-1
17/06/11 12:17
Calendari curs 2011-2012 Setembre 2011 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Octubre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Novembre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Desembre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Gener 2012 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Febrer 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Març 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Abril 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Maig 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Juny 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 5 vacances 5 dia de lliure disposició 5 festiu
Informatiu-88 ok.indd 2-3
Curs 2011-2012
Fe d’errates L’Arnau Escayola cursa enguany 4rt curs enlloc de 3r, tal com vam posar en el número anterior.
Tornem a l’horari d’abans de la sisena hora
D
esprés de cinc anys d’aplicació ininterrompuda, i sense que cap departament, entitat o organisme hagi fet una valoració pedagògica de les seves qualitats i defectes, el proper curs la nostra escola, com la majoria de centres de primària públics catalans, perdrà la sisena hora si el govern no accepta una moció aprovada pel Parlament la setmana passada que l’insta a mantenir-la. Els nostres fills seran víctimes d’una retallada que no serà generalitzada, ja que a Sabadell alguns col·legis públics, com és el cas per exemple d’Espronceda, Sallarès i Pla, Joan Ramon Jiménez o Arrahona, la conservaran al·legant que els seus alumnes necessiten més hores de reforç. Aquesta retallada ha obligat a l’escola a establir un nou horari per al curs 2011-2012 que, tal com fixa la llei, es va aprovar al Consell Escolar el passat 14 de juny. Després de valorar diferents opcions i donat que l’ordre 102/2011 del departament d’Ensenyament posava com a condició que es mantingués un horari de matí d’entre 3 i 3,5 hores i d’entre 1,5 o 2 hores a la tarda, respectant un mínim de dues hores de descans al migdia —aquesta proposta ja exclou d’entrada la possibilitat de fer una jornada compactada o intensiva—, el Consell Escolar va aprovar recuperar l’horari que ja tenia l’escola abans de l’aplicació de la sisena hora i que, de fet, és el que han continuat fent els alumnes de P3, P4 i P5.
Nou horari curs 2011-2012: 9 a 12.30 i de 15 a 16.30
Què és la sisena hora? La sisena hora és una iniciativa emmarcada en la Pacte Nacional per a l’Educació que tenia per objectiu garantir que tots els centres de fons públics tinguessin el mateix horari: 30 hores setmanals.
Quan es va implantar? Així doncs, a partir del 12 de setembre, l’horari del Joanot serà de 9 a 12.30 i de 15 a 16.30. Al Consell Escolar i també al Claustre de Professors es va presentar una segona proposta (de 9 a 12.30 i de 14.30 a 16) que va ser rebutjada de forma majoritària.
La sisena hora es va implantar durant el curs 2006-2007 a les escoles dels municipis que són cap de comarca i també als de més de 10.000 habitants. Al curs 2007-2008 es va estendre a la resta de municipis de Catalunya.
Quin era l’objectiu? La sisena hora es va programar per fer activitats de reforç i aprofundiment. L’objectiu era donar un impuls de qualitat a l’escola pública.
La sisena hora en xifres El SEP, la gran incògnita En l’aprovació del nou horari escolar va quedar penjat un tema que encara no ha estat suficientment explicat per part del departament d’Ensenyament ni tampoc per part de l’escola, que reconeix que no sap com l’organitzarà. És l’anomenat Suport Escolar Postlectiu (SEP), una sèrie d’hores extres de reforç escolar que s’hauran d’impartir fora de l’horari escolar, és a dir o abans de les nou, o després de les 16.30 o a les dues hores i mitja aprovades de descans al migdia. Aquestes hores estan pensades per reforçar el cicle inicial i el sisè de primària i la mateixa directora Montserrat Vinyals ha reconegut que ni tant sols se sap si es començaran a impartir el primer o el segon trimestre. El que està clar és que el departament d’Ensenyament ha mantingut dos dels professors que es van ampliar amb motiu de la sisena hora per garantir que aquest reforç postlectiu es dugui a terme.
2
La sisena hora va comportar la contractació de 3181 mestres L’horari setmanal lectiu de l’alumnat de primària era de 30 hores setmanals Al llarg de tot aquest període, s’augmentava l’horari lectiu en més de 1.000 hores per alumne, l’equivalent a més d’un curs escolar.
Arguments en contra de la sisena hora
És una inversió molt elevada per a tan poc rendiment
És una inversió molt elevada allà on més fa falta, en la formació de les futures generacions. És una inversió, no una despesa
Es poden optimitzar els recursos d’atenció als alumnes de manera que sense aquesta hora es puguin fer més desdoblaments
De tota manera es mantindrà en les escoles d’entorns socials desfavorits
Què hi diu la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya al respecte
Amb una hora més d’atenció a l’alumnat es poden fer moltes activitats de reforç complementàries i de suport a tot l’alumnat, tant a qui destaca més com a qui necessita més recolzament.
Només des del cinisme més gran es mantindria una eina inútil en entorns desfavorits. Aquesta és la prova de foc de que la sisena hora és útil i positiva
Amb aquest increment d’atenció es pot atendre l’increment de població escolar. S’increÉs una mesura pensada per poder El nou calendari escolar menta una hora cobrir les necessitats de personal docent setmanal l’atenció a El calendari escolar del curs 2011-12 es va publicar en el l’alumnat per part dels d’atenció directa a l’alumnat. En definitiva, Diari Oficial de la Generalitat el passat 6 de juny en l’ordre mestres, que passaran de per poder tenir mestres per als nous alumnes 23 a 24 hores (abans 102/2011. que s’incorporen al sistema es treu la sisena amb la sisena hora Aquesta ordre varia l’horari per al proper curs dels hora en una bona part de les escoles on eren 25 hores) centres educactius de Catalunya, tant públics i privats i fixa s’impartia i, a més, se’ls incrementa una mica la dedicació a en 5 les hores lectives diàries. Aquest l’alumnat. argument cal L’article 4.3 estableix que els centres públics de titulaprendre-s’ho amb cautela. Moltes ritat del Departament d’Ensenyament programaran, Si es treu la sisena hora mestres no poden perillar molts llocs de d’acord amb la dotació de recursos assignada i en estan d’acord treball dels docents. No oblidem amb aquesta horari escolar no lectiu, unes hores de suport personaque es van haver de contractar hora. més de 3.000 per cobrir les litzat per aquells alumnes que ho requereixin i segons necessitats que comporels criteris establerts pel Departament. tava la mesura. Allà Quan el Departament ho determini, es complemenon la sisena tarà l’horari lectiu amb una hora diària hora no ha funcionat bé caldrà avaluar si han funciLa per a tots els alumnes, per tal de onat bé les altres cinc hores. sisena desenvolupar les habilitats que afavoCal avaluar el sistema en general hora no ha i la sisena hora en particular. De funcionat reixen l’assoliment de les competències moment ningú ens ha donat una bé. bàsiques. sola xifra que demostri que la mesura és negativa.
3
Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
17/06/11 12:17
Calendari curs 2011-2012 Setembre 2011 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Octubre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Novembre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Desembre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Gener 2012 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Febrer 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Març 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Abril 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Maig 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Juny 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 5 vacances 5 dia de lliure disposició 5 festiu
Informatiu-88 ok.indd 2-3
Curs 2011-2012
Fe d’errates L’Arnau Escayola cursa enguany 4rt curs enlloc de 3r, tal com vam posar en el número anterior.
Tornem a l’horari d’abans de la sisena hora
D
esprés de cinc anys d’aplicació ininterrompuda, i sense que cap departament, entitat o organisme hagi fet una valoració pedagògica de les seves qualitats i defectes, el proper curs la nostra escola, com la majoria de centres de primària públics catalans, perdrà la sisena hora si el govern no accepta una moció aprovada pel Parlament la setmana passada que l’insta a mantenir-la. Els nostres fills seran víctimes d’una retallada que no serà generalitzada, ja que a Sabadell alguns col·legis públics, com és el cas per exemple d’Espronceda, Sallarès i Pla, Joan Ramon Jiménez o Arrahona, la conservaran al·legant que els seus alumnes necessiten més hores de reforç. Aquesta retallada ha obligat a l’escola a establir un nou horari per al curs 2011-2012 que, tal com fixa la llei, es va aprovar al Consell Escolar el passat 14 de juny. Després de valorar diferents opcions i donat que l’ordre 102/2011 del departament d’Ensenyament posava com a condició que es mantingués un horari de matí d’entre 3 i 3,5 hores i d’entre 1,5 o 2 hores a la tarda, respectant un mínim de dues hores de descans al migdia —aquesta proposta ja exclou d’entrada la possibilitat de fer una jornada compactada o intensiva—, el Consell Escolar va aprovar recuperar l’horari que ja tenia l’escola abans de l’aplicació de la sisena hora i que, de fet, és el que han continuat fent els alumnes de P3, P4 i P5.
Nou horari curs 2011-2012: 9 a 12.30 i de 15 a 16.30
Què és la sisena hora? La sisena hora és una iniciativa emmarcada en la Pacte Nacional per a l’Educació que tenia per objectiu garantir que tots els centres de fons públics tinguessin el mateix horari: 30 hores setmanals.
Quan es va implantar? Així doncs, a partir del 12 de setembre, l’horari del Joanot serà de 9 a 12.30 i de 15 a 16.30. Al Consell Escolar i també al Claustre de Professors es va presentar una segona proposta (de 9 a 12.30 i de 14.30 a 16) que va ser rebutjada de forma majoritària.
La sisena hora es va implantar durant el curs 2006-2007 a les escoles dels municipis que són cap de comarca i també als de més de 10.000 habitants. Al curs 2007-2008 es va estendre a la resta de municipis de Catalunya.
Quin era l’objectiu? La sisena hora es va programar per fer activitats de reforç i aprofundiment. L’objectiu era donar un impuls de qualitat a l’escola pública.
La sisena hora en xifres El SEP, la gran incògnita En l’aprovació del nou horari escolar va quedar penjat un tema que encara no ha estat suficientment explicat per part del departament d’Ensenyament ni tampoc per part de l’escola, que reconeix que no sap com l’organitzarà. És l’anomenat Suport Escolar Postlectiu (SEP), una sèrie d’hores extres de reforç escolar que s’hauran d’impartir fora de l’horari escolar, és a dir o abans de les nou, o després de les 16.30 o a les dues hores i mitja aprovades de descans al migdia. Aquestes hores estan pensades per reforçar el cicle inicial i el sisè de primària i la mateixa directora Montserrat Vinyals ha reconegut que ni tant sols se sap si es començaran a impartir el primer o el segon trimestre. El que està clar és que el departament d’Ensenyament ha mantingut dos dels professors que es van ampliar amb motiu de la sisena hora per garantir que aquest reforç postlectiu es dugui a terme.
2
La sisena hora va comportar la contractació de 3181 mestres L’horari setmanal lectiu de l’alumnat de primària era de 30 hores setmanals Al llarg de tot aquest període, s’augmentava l’horari lectiu en més de 1.000 hores per alumne, l’equivalent a més d’un curs escolar.
Arguments en contra de la sisena hora
És una inversió molt elevada per a tan poc rendiment
És una inversió molt elevada allà on més fa falta, en la formació de les futures generacions. És una inversió, no una despesa
Es poden optimitzar els recursos d’atenció als alumnes de manera que sense aquesta hora es puguin fer més desdoblaments
De tota manera es mantindrà en les escoles d’entorns socials desfavorits
Què hi diu la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya al respecte
Amb una hora més d’atenció a l’alumnat es poden fer moltes activitats de reforç complementàries i de suport a tot l’alumnat, tant a qui destaca més com a qui necessita més recolzament.
Només des del cinisme més gran es mantindria una eina inútil en entorns desfavorits. Aquesta és la prova de foc de que la sisena hora és útil i positiva
Amb aquest increment d’atenció es pot atendre l’increment de població escolar. S’increÉs una mesura pensada per poder El nou calendari escolar menta una hora cobrir les necessitats de personal docent setmanal l’atenció a El calendari escolar del curs 2011-12 es va publicar en el l’alumnat per part dels d’atenció directa a l’alumnat. En definitiva, Diari Oficial de la Generalitat el passat 6 de juny en l’ordre mestres, que passaran de per poder tenir mestres per als nous alumnes 23 a 24 hores (abans 102/2011. que s’incorporen al sistema es treu la sisena amb la sisena hora Aquesta ordre varia l’horari per al proper curs dels hora en una bona part de les escoles on eren 25 hores) centres educactius de Catalunya, tant públics i privats i fixa s’impartia i, a més, se’ls incrementa una mica la dedicació a en 5 les hores lectives diàries. Aquest l’alumnat. argument cal L’article 4.3 estableix que els centres públics de titulaprendre-s’ho amb cautela. Moltes ritat del Departament d’Ensenyament programaran, Si es treu la sisena hora mestres no poden perillar molts llocs de d’acord amb la dotació de recursos assignada i en estan d’acord treball dels docents. No oblidem amb aquesta horari escolar no lectiu, unes hores de suport personaque es van haver de contractar hora. més de 3.000 per cobrir les litzat per aquells alumnes que ho requereixin i segons necessitats que comporels criteris establerts pel Departament. tava la mesura. Allà Quan el Departament ho determini, es complemenon la sisena tarà l’horari lectiu amb una hora diària hora no ha funcionat bé caldrà avaluar si han funciLa per a tots els alumnes, per tal de onat bé les altres cinc hores. sisena desenvolupar les habilitats que afavoCal avaluar el sistema en general hora no ha i la sisena hora en particular. De funcionat reixen l’assoliment de les competències moment ningú ens ha donat una bé. bàsiques. sola xifra que demostri que la mesura és negativa.
3
Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
17/06/11 12:17
AL
FI
NA
LD E CU
entrevista a l’exalumne més provocador
RS
La Pepita Solsona, la Montserrat Torroella i la Cesca Campaña es jubilen aquest fi de curs
L
CI
I també:
“El que no ha canviat és l’afició pel Barça” a Monserrat Torruella encara recorda un matí al Joanot Alisanda en què es va acostar a una nena perquè la veia molt trista. Què et passa?, li va preguntar. I la resposta la va deixar perplexa. “És que el Barça no guanya mai...”. Aquella nena s’ha fet gran i fa poc la Montserrat es va trobar la seva mare pel carrer. “Ara segur que sempre està contenta perquè el Barça guanya molt..”, li va dir. La mare va somriure i la Monserrat, una de les mestres que es jubilen aquest fi de curs al Joanot, va pensar que “si hi ha una cosa que no ha canviat en tots aquests anys a l’escola és l’afició pel Barça”. La Pepita Solsona i la Cesca Campaña, que també es jubilen —ja han fet 60 anys—, li donen la raó. La Pepita porta 18 anys al centre, la Montserrat 13 i la Cesca 10. “Abans els nens eren més fàcils. Ara, els alumnes d’aquesta escola ho tenen quasi tot i costa més motivar-los”, comenta la Pepita. No ho diu amb recança. La Pepita va entrar al Joanot com a mestre l’any 1993, però ja estava vinculada a l’escola com a mare des que la va inaugurar l’alcalde Antoni Farrés el setembre del 1983. Sempre ha donat classes a educació infantil. S’ha sentit molt feliç i també ha fet feliços a molts nens. Per tot això, ara viu el comiat amb sentiments contradictoris. Té clar que podrà dedicar-se a la seva néta i que farà gimnàstica. Però aquest últim trimestre, tots aquests projectes no han bastat. “Cada dia quan sortia de casa m’agafaven ganes de plorar”, explica. Això sí, quan arribava a classe i es retrobava amb els nens ho superava tot. I és que si alguna cosa tenen en comú les tres mestres que ara es jubilen és l’amor incondicional als nens. Els adoren. La Montserrat ha estat a P3, ha fet Experiències i Psicomotricitat i aquests últims cursos Ciències, Castellà i Jocs Matemàtics. “Hauré d’organitzar-me. No sé si estudiaré àrab o em faré voluntària però per primera vegada podré decidir jo”, diu.
PE
juny 2011
8 #8
ES
La nostra escola
Proper número: entrevista a la Lídia Miguel, jubilada el desembre, mestre de l’aula d’educació especial
La Cesca s’ha dedicat a l’educació especial. “Sento molta pena, però també estic orgullosa per la feina feta”. Ara també té clar que comença una nova etapa. “Potser faré una mica d’anglès, estudiaré història o filosofia i cuidaré a la meva mare”. Troba a faltar més espontaneïtat en el funcionament diari. “Abans no hi havia tanta burocràcia. No es necessitaven autoritzacions per a cada sortida”, resumeix la Cesca. Recorden aquells temps amb certa nostàlgia. Idealitzen fins i tot els anys que van funcionar sense fotocopiadora i havien de fer les còpies en una petita impremta que funcionava amb una mena de gelatina que feien elles mateixes. La Pepita, la Cesca i la Montserrat han après a ensenyar “ensenyant”. Saben com ningú que no és una tasca fàcil i que requereix de sacs i sacs de temps i paciència. Per això, ara que es jubilen us deixen alguns consells que us poden ser d’utilitat: “Dediqueu temps als nens. Els mestres no haurien de ser els substituts dels pares. I sempre que pugueu, veniu a buscar-los a l’hora de dinar. Abans era més habitual i, quan tornaven a classe, venien més tranquils...”.
El comiat Tres mestres es jubilen aquest fi de curs
La notícia Ensenyament suprimeix la sisena hora
Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
Pinta sense sortir-te de la ratlla
4 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
Informatiu-88 ok.indd 4-1
17/06/11 12:17