juny 2012
9 #8
Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
Nou projecte Mares i pares delegats de curs El comiat Una mestra es jubila aquest fi de curs
MARTÍ SÁIZ
Albert Pla L’ex-alumne més provocador
Sanitat
Govern
Educació
Banca
La junta de l’AMPA
La iniciativa es podria posar en funcionament el proper curs
Nou projecte de pares i mares delegats
U
n grup de famílies de l’escola han començat a treballar aquest curs una nova proposta que té com a objectiu ser una eina més per potenciar la comunicació entre pares i escola i, alhora, sumar esforços per afavorir el procés educatiu i el desenvolupament òptim dels infants. En aquests moments, l’AMPA i els pares i mares impulsors de la proposta treballen conjuntament per fixar les directrius de funcionament d’aquest projecte que podria començar el curs 2012-2013. A nivell general, s’estan estudiant les funcions que tindran les figures dels paresmares delegats de classe, que volen ser un instrument per transmetre les inquietuds dels pares i mares del seu grup i aportar de manera participativa solucions conjuntes a les diferents situacions que puguin sorgir en relació a la classe. També destaca l’interès d’aquest projecte per fomentar la participació activa dels pares i mares i de buscar col·laboracions i empaties perquè les
2 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
famílies s’apropin a l’escola amb actitud positiva i dialogant. Si el procés avança, es preveu que es pugui fer l’elecció de la figura del pare o mare delegat de cada classe a principis del curs vinent, fet que es comunicarà oportunament a les famílies pel que fa al procediment d’elecció i calendari previst. El projecte de pares i mares delegats funciona ja des de fa anys a diferents escoles del territori català amb resultats satisfactoris com a eina de participació i col·laboració directa dels pares i mares en l’educació dels fills i filles. Podeu veure’n algun exemple a la pàgina de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) www.fapac.cat.
“L’objectiu: una eina per potenciar la comunicació entre pares i escola”
El Joanot ahir i avui
Albert Pla, ex-alumne del Joanot Alisanda
“Tant de bo pogués fer un reset i tornar a matricular-me” Segurament a l’Albert Pla li queda lluny el dia que va rebre el premi a la Muestra de la Canción de Autor de Jaen. Lluny, no fent referència als anys — tot just va ser l’any 1988—, sinó per l’absolutament cal·lidoscòpica trajectòria vital que ha fet d’aquest home un músic, actor, poeta, escriptor, artista integral, curiós i capaç de trencar les normes i de mostrar a través d’imatges, paraules i sons el seu veritable jo intern. I en aquest recorregut per la vida del creador, que us convidem a descobrir, volem aturar-nos en un record especial. Ens referim al seu pas com a alumne del Joanot Alisanda. Un fragment de memòria que encara li genera emocions, malgrat ser, aquest sí, veritablement lluny en el temps.
Albert, què recordes de la teva època al Joanot? Vaig fer de Primer fins a Quart. Era ben petit.
Ens podries explicar alguna anècdota que t’hagi quedat gravada a la memòria? Si, la primera ampliació de l’escola. La varen fer al carrer del costat. Era un altre casa. Crec que sota d’un petit bloc de pisos.
Quin és el joc que t’agradava més a l’hora del pati? Molestar les nenes. Com diries que eres com a alumne? Petit. Quina era l’assignatura que més t’agradava? Recordo el primer llibre que vaig llegir. “El zoo d’en Pitus” i després “Un retol per a curtó”.
Recordes el nom d’algun mestre/a de l’escola? Sí. La Rosa i la senyoreta Oliver. Ara celebrem una festa a final de curs que és tota una tradició. Li diem Festa Major. També celebràveu la festa major, aleshores? No ho recordo. Érem literalment quatre gats...
Vas començar l’escolarització a l’edifici antic. Vas viure el canvi de cooperativa a escola pública. Com era aquell edifici on va començar l’escola? Era una caseta anglesa. Com una casa normal plena de nens.
Com creus que el Joanot, com a escola pionera en el seu moment, va influir en la teva trajectòria artística i en l’Albert Pla que tots coneixem avui? Tots els meus amics de Sabadell anaven als maristes o a l’Amadeo Vives o als Salesianos. Parlaven de classes amb “francos” i “cristos” i capellans castellans. Nosaltres, després ho he vist amb el temps, érem uns afortunats. Escoltàvem l’Estaca i la Trinca de cançons infantils. Tots érem catalans. Jo guardo records deliciosos. Quan paso pel lloc on era l’escola on jo anava de petit encara em cau una llagrimeta d’emoció. Tant de bo pogués fer un reset i tornar a matricular-me.
3
Extraescolars
Entrevista a la Núria, la monitora de l’activitat de Poliesportiu
“Les nenes també s’ho passen molt bé”
U
na activitat novedosa en el marc de les extraescolars ha estat la de Poliesportiu, que ha tingut una molt bona acollida i valoració entre els participants. Ens apropem a la seva monitora perquè ens faci cinc cèntims del que ha estat aquest curs d’intesa i divertida activitat física.
Núria, què et sembla aquesta activitat de Poliesportiu? A mi molt be, els nens fan activitats en àmbits mot diferents i per la natura. Es molt important que les criatures vegin que hi altres esports sense pilota.
Com segueixen els dissabtes aquesta activitat? Trobo que els nens estan molt participatius i que treballen molt. La nostra escola
4 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
aquest any hi participen de 12 a 18 nens és un nivell que és dels més alts de les escoles que hi participen. La llàstima es que aquest any a l’hora de explicar l’activitat de poliesportiu en l’hora de poder apuntar la quitxalla per fer aquesta extrascolar, es va dir que només era de dos dies en comptes de 4. segurament s’hi haguessin apuntat més alumnes. Si fessin 4 dies en comtes de 2 seria molt més bo. Vull ressaltar una dada molt important, molts pares i mares es queden a veure com els nens i nenes fan l’activitat els dissabtes, és important per la canalla que els pares i mares es quedin per veure el que fan, es motiven més. El nivell es molt bo.
Alguna cosa que et faci arronsar el nas? Aixecar-me tant aviat els dissabtes, però em passa des seguida, desfruto molt amb els nens.
Quin consell ens podries donar amb la teva experiència que ja portes? Dos consells, que aquesta activitat no es només per nens, aquest any només venen 3 nenes. Les nenes s’ho passen tan bé com els nens. L’altre: que la quitxalla ho farien tot més bé, disfrutarien més encara, jugarien millor si escoltessin. Hi
La nostra escola
ha un problema, que no escolten, no prenen prou atenció. Però bé, ho estan millorant, mirem de anar fent servir diferents formes per millorar aquest aspecte.
Elsa. A mi l’esport que per ara m’ha agradat més es el futbol. Els altres que m’han agradat es el joc del abecedari, el relleu de puzles, la piscina, etc. Si pot ser aniria bé que l’any que ve fóssim més nenes, nosaltres ens ho passem molt bé. Agnés. A mi el que més m’ha agradat és el cros. Va ser molt maco. Hi havia molta gent. A mi m’agrada participar en tots els esports i activitats. En l’activitat de la piscina també m’ho vaig passar molt b, les noies vam anar per davant sempre. Javier. Jo m’ho passo molt bé amb tots els esports però el futbol és el millor. El de bicicleta va ser una mica diferent. Els que no tenien bici havien de fer servir les de l’organització i eren una mica grosses, però el Jan Rodríguez ens va deixar la seva, tot va anar molt be. El dia de la piscina va ser molt divertit. Mares. Estem encantades que la mainada pugui tastar tota classe d’esports. No han fallat en gairebé cap activitat. És molt enriquidor per ells.
La mestre Àngels Folch es jubila aquest curs
“La meva sensació és de frustració”
A
ra és impensable que 36 nens de primer passin una setmana de colònies al Montseny, sense llum, i amb l’única companyia d’una mestra i un ajudant. Anaven en tren carregats de menjar per a cinc dies i a la tornada descobrien que la vivència els havia fet més grans. La mestra que recorda aquesta experiència és l’Àngels Folch. Aquest curs es jubila després de quaranta anys donant classes al Joanot Alisanda i ho fa amb un sentiment agredolç. “La societat ens ha acostumat a viure en la seguretat, amb tot previst, tot planificat...”, diu l’Àngels, que entén que els nens de fa trenta anys “maduraven abans i eren més responsables...”. No sap qui en té la culpa —”segurament tots plegats”—, però reconeix que marxa amb “una sensació de frustració”. “Penso que hi ha hagut un error de plantejament perquè en un moment donat el sector docent
va apostar per la formació humana i va deixar en un segon pla els coneixements. Ara no tenim ni una cosa ni l’altra”, subratlla. L’Àngels, que a partir d’ara treballarà “pel país” des de l’executiva de l’Assemblea Nacional Catalana, és crítica amb la influència de la televisió i les noves tecnologies. Ella sempre ha presumit d’haver llançat el televisor al Punt Blau fa trenta anys. “La dispersió, la pressa, la superficialitat són característiques dels nostres temps”, descriu. Espera que la crisi serveixi “per revisar i canviar els valors”. Per a ella jubilar-se no és retirar-se. És sinònim de “joia, de tenir més temps per a gaudir”. Un temps que dedicarà a la política però també als seus quatre néts, als quals continuarà meravellant i sorprenent amb la mateixa passió que ho ha fet tots aquests anys al Joanot.
5
Activitats i recomanacions
L’al·lèrgia alimentària Un problema de salut pública a l’alça
L’
El racó de la Tarsi
al·lèrgia alimentària és una reacció anòmala de l’organisme amb una causa immunològica comprovada, després de consumir un aliment o un del seus derivats o un additiu contingut en el mateix (de vegades també després del contacte amb la pell o simplement respirant la seva olor). És necessari diferenciar clarament l’al·lèrgia alimentària d’altres reaccions adverses a aliments de causa tòxica, infecciosa, intolerància (lactosa) o d’altres mecanismes immunològics no al·lèrgics, com la celiaquia. Per exemple, és important distingir entre l’al·lèrgia a la llet de vaca i la intolerància a la lactosa (sucre de la llet). La primera pot produir reaccions sistèmiques greus, en canvi la intolerància a la lactosa obeeix a una deficiència enzimàtica (lactasa) que provoca símptomes gastrointestinals i molt sovint les persones afectades toleren la presència de quantitats de llet a la seva dieta. L’únic tractament, provat i eficaç en les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries és la prevenció, seguint rigorosament l’exclusió absoluta de l’aliment responsable, tot i que en l’actualitat s’estan portant a terme diversos estudis esperançadors.
La Tarsi fa 25 anys és la cuinera del Joanot. En aquesta secció us oferim les seves receptes, perquè després els nens no puguin dir que “això no té el mateix gust que al cole”.
S’ha de tenir en compte que: —Qualsevol aliment és potencialment capaç de produir una reacció al·lèrgica, entre els al·lèrgens alimentaris més comuns es troben la llet, els ous, el blat i altres cereals que contenen gluten, els fruits secs, el peix, el marisc, la fruita, i les lleguminoses. —La gravetat dels quadres d’al·lèrgia és variable i amb molta freqüència infravalorada, ja que de vegades les reaccions poden posar en risc la vida de la persona. Maria Àngels Pié
Per a fer la salsa de tomàquet: tallem la ceba ben petita i la posem a fregir a foc lent. Remenem bé fins que es torni daurada. A continuació hi afegim els tomàquets tallats a trossos amb un pessic de sal i un altre de sucre, i remenem fins que quedi tot desfet. Per a les mandonguilles: posem la carn picada en un bol, juntament amb l’all picat, el julivert tallat petit, un got de llet, els ous i el pa ratllat. Ho barregem tot amb les mans fins que quedi una massa. Posem la farina en un plat. Fem boles amb la massa de carn picada i les enfarinem. Les fregim i les tirem a la salsa de tomàquet.
Mandonguilles amb tomàquet Ingredients per a 4 persones
➜ Tomàquets i cebes per fer la salsa ➜ Un pessic de sal ➜ Oli d’oliva ➜ Un pessic de sucre ➜ 100g de carn picada per persona ➜ All i julivert ➜ Ous ➜ Un got de llet ➜ Pa ratllat i farina
Bon profit!
6 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
l’informatiu de l'AMPA CEIP Joanot Alisanda C. Sallarés i Pla, 160 | 08202 Sabadell
revista@ampajoanot.cat
Han col·laborat en aquest número: Conrad Font, Xoan Marín, Gemma Marmol, Virtudes Pérez, Maria Àngels Pié, Maria Pujol, Martí Saiz, Julia von Fraunberg. Agraïm especialment la col·laboració de Luís Díaz.
Sortim!
Excursió amb nens Visitem la major pedrera de Catalunya del segle XIX
M’ Ruta en bici Palau-solità i Plegamans Caldes de Montbui
R
uta ideal per iniciar-se en la bici i fer-la en familia. Hi ha molt poc desnivell i molts espais per descansar, jugar, especialmente al Parc de l’Hostal del Fum (on es troba el “tren de Palau”), punt de sortida i arribada de l’excursió. Iniciem l’itinerari al Parc per la riera de Caldes en direcció a la Torre Marimón. Només hem d’anar seguint les nombroses indicacions de l’Eix de la Riera de Caldes, que segueix en bona part el GR 97 (marques vermelles i blanques). En arribar a un creuament agafem el camí de l’esquerra que ens porta a la masia Can Pujol. Des d’allà seguim fins a la Torre Marimón on hi ha actualmente una escola agropecuària de la Diputació de Barcelona on fa uns anys competia amb Sabadell per acollir el zoo de Barcelona. Deixem la carretera i baixem a la dreta dels edificis de l’Escola en dirección de nou a la riera de Caldes. Seguim la pista fins arribar finalment a Caldes de Montbui.
Ruta i fotos: Luis Díaz Km: 21 (anada i tornada) http://diazelvis.blogspot.com/2009/08/ palau-solita-i-plegamans-caldes-de.html
agradaria explicar-vos una excursió que vam fer amb la quitxalla des de Caldes de Montbui pel Camí de Foment. El nostre objectiu era anar a veure la pedrera que hi ha riera amunt: el nom Camí de Foment li ve del Ministeri de Foment, que va impulsar aquesta pedrera de llambordes, una de les més importants de la península. Al segle XIX la necessitat de llambordes de Barcelona i d’altres ciutats es satisferen en part amb les de Caldes de Montbui. A finals del segle XIX la gran qualitat del granit de les muntanyes del Farell va convertir la riera de Caldes en la major pedrera de Catalunya. La tècnica d’explotació era la de l’enderroc, consistent en excavar unes galeries a la roca i dinamitar-les de manera que, caiguda la penya, la roca era extreta i devastada amb menys dificultat i risc. Comença a uns 200 metres passat un càmping, pujant pel costat de la riera de Caldes. És una excursió curta, apta per criatures a partir de P4. Us recomano que deixeu el cotxe a l’entrada del càmping, d’allà pugeu fins a la carretera i, a uns 200 m, agafeu un trencall a la dreta per enfilar el camí de llambordes que està molt ben senyalitzat. Després de llegir el cartell informatiu sobre el Camí de Foment i repassar les interessants històries sobre les llambordes enfilem el camí vora la riera de Caldes amunt. Tot aquest tram està pavimentat amb llambordes. Arribem sense cap esforç a la caseta de la bàscula, on s’hi pesaven els carros plens de pedra ja tallada. És interessant entrar-hi, ja que encara t’hi pots pesar. A partir d’aquí el camí es fa més estret. Al cap de mitja hora, es travessa la riera de Caldes pel costat d’un pont fins arribar a una zona molt ampla. Allà vam descansar i aprofitar per fer fotos a la llera de la riera. Després vam continuar el camí fins arribar al lloc on eren les pedreres i vam tornar enrere, que ja es feia tard. Havíem encarregat una taula al restaurant del càmping el Pascualet, per no haver d’agafar el cotxe. Està força bé; fan menú infantil, hi ha una zona de jocs, gallines, ponis i rucs, que es deixen tocar. Aquesta és una excursió d’un dia, molt fàcil de fer i a més, és a la vora de casa. Conrad Font
7
Última hora
L’AMPA ratifica la voluntat de contribuir a la millora de l’educació que reben els nens i nenes a l’escola
U
n total de 111 persones sobre una assemblea de 112 van votar positivament la proposta presentada per la Junta de l’AMPA on es demanava explícitament als pares i mares assistents el suport a la línia de treball que s’està duent a terme des d’aquest òrgan de representació. L’assemblea es va convocar de manera extraordinària dimecres 13 de juny arran de les diferències que la Junta ha admès que existeixen amb la direcció de l’Escola. Entre d’altres, la Junta va fer èmfasi en el desgast dels membres actuals per millorar la relació amb l’equip directiu sense èxit i van explicar i documentar alguns exemples de projectes que no han tingut el vist-i-plau de l’equip directiu. També es va incidir de manera important en les formes de prendre decicions per part de la direcció de l’escola sense comptar amb l’opinió dels pares i mares, fet que ha comportat darrerament alguns malentesos com és el cas del nou plantejament de la Festa Major en relació al projecte padrins o el cobrament d’un cànon per l’utilització de material de l’escola durant les activitats extraescolars. Ratificat el suport a la junta actual, un segon punt va posar sobre la taula la necessitat de trobar una solució per aconseguir una relació més fluïda entre AMPA i escola. Tot i que es va aprovar per majoria, aquesta segona proposta on la Junta demanava un mediador del Departament d’Ensenyament de la Generalitat va generar més debat i va comptar finalment amb 65 vots a favor, 27 abstencions i 17 vots en contra. Diferents intervencions de pares i mares van refermar la confiança en la Junta de l’AMPA, que es va comprometre a seguir treballant per encarar nous objectius el curs vinent i seguir desenvolupant els actuals. La Junta va emplaçar els presents a la propera assemblea ordinària del proper mes de novembre, on es farà una nova valoració i seguiment d’aquesta situació.
*
8 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
* El nord-americà Maurice Sendak, considerat un dels il·lustradors de contes infantils més importants del segle XX, és conegut arreu del món pel seu llibre ‘Allà on viuen els monstres’ (1963).