Caldesd e Malavella
FESTA MAJOR
2010 del 29 de juliol al 3 d’agost
El Col·legi de Sant Esteve (1958-2010)
HOTEL BALNEARI PRATS RESTAURANT - TERRASSA - BAR BALNEARI PRATS els hi desitja una molt Bona Festa Major i els hi ofereix els seus serveis i instal·lacions perquè puguin gaudir d’elles durant tot l’any
“Menú especial Festa Major”
Nits a la fresca a la terrassa d’estiu amb varietat de cocktails i molt bon ambient
PROMOCIONS SENSE ALLOTJAMENT dinar + tractament + piscina termal CONSULTI LES NOSTRES OFERTES H O T E L B A L N E A R I P R AT S P l a ç a
S t .
E s t e v e ,
7
1 74 5 5 C a l d e s d e M a l a v e l l a . G i r o n a Te l : 9 7 2 4 7 0 0 5 1 • Fa x : 9 7 2 4 7 2 2 3 3 i n f o @ b a l n e a r i p r a t s . c o m
Tractaments: Termals • de relax • bellesa • anti-dolor • revitalitzants SERVEIS PERSONALITZATS
w w w . b a l n e a r i p r a t s . c o m
Salutació Benvolguts, Puntualment, com cada any, ens arriba el programa de Festa Major. Aquest any dedicat al CEIP Sant Esteve, que des de fa més de cinquanta anys és l’Escola de Caldes. Ara tenim altres centres d’ensenyament, però durant molts anys el Sant Esteve va ser l’únic, i per tant el referent, per on passàvem gairebé totes les nenes i els nens de Caldes. Això vol dir que unes quantes generacions s’hi han format, hi han après a llegir i a escriure, a comptar... i hi han fet amics per a tota la vida. Segur que fullejant aquest programa ens vindran al cap anècdotes i records, permetent-nos passar una bona estona. També recordarem els professors que han fet rutllar el centre i que es mereixen el reconeixement de tots plegats. El Sant Esteve s’ha transformat amb el temps per adaptar-se a les noves necessitats del present i del futur, per continuar formant a les caldenques i caldencs del futur. Per molts anys! Estem en un any amb més complicacions de les que haurien de ser normals. Les nevades i la companyia elèctrica ens van fer passar uns dies difícils. La crisi econòmica no afluixa. En aquests moments les festes són més importants que mai. Ens han d’ajudar a suportar aquestes situacions que directament o indirecta, amb més o menys mesura, ens afecten a gairebé tots. Aquests primers dies d’agost han de ser especials per a les caldenques i caldencs. Com en els darrers anys, el pressupost s’ha ajustat i ens hi hem mirat a l’hora de triar què fem, però garantint una bona festa i un bon nivell en la quantitat i la qualitat dels actes que la composen. En bona part, això serà possible gràcies al col·lectiu que l’organitza, els Joves Intrèpids, i al conjunt de voluntaris i entitats que ajudaran a què tot rutlli. Aquests dies dormiran poc i pencaran de valent per què tot surti bé. Moltes gràcies! I és que la Festa Major ens ajuda a fer poble. És l’esdeveniment més important dels que se celebren regularment a Caldes, tant pel pressupost com, sobretot, per la participació. La quantitat, la qualitat i la diversitat d’actes que composen aquest programa faran, segur, que gairebé totes les caldenques i caldencs hi participem i en gaudim d’una manera o altra. És per això que la Festa Major és important. Per què ens ajuda a conèixer-nos millor i a formar part, tot passant-nos-ho bé, d’aquesta col·lectivitat que és Caldes. A més, el gran nombre de visitants que ens venen a veure ens permet demostrar-los, un cop més, la nostra voluntat d’acollida i d’hospitalitat. A tots plegats Passeu-vos-ho bé!
Joan Colomer Alcalde
3
Caldenques i caldencs, un any més ja tenim aquí la festa major del nostre poble! Durant aquests dies de xerinola esperem que tots i totes, des dels més grans als més petits, us ho passeu molt bé i que gaudiu de totes les activitats que es faran a l’envelat, parcs, places i carrers de tot Caldes. Aprofiteules! Com sempre, animem a tothom a col·laborar amb nosaltres per tal de fer d’aquesta festa la festa de tots! Us esperem! El grup de Joves Intrèpids del poble us desitja unes molt bones festes!
FESTA MAJOR 2010 Dissabte 2 4d e juliol A les 8:00 h. i durant tot el dia, a la terrassa del Casino municipal, 9è Concurs de Pintura Ràpida. Inscripció: de les 8:00 a les 11:00 hores. Recepció: fins a les 17:00 h. Lliurament de premis: a les 19:00 h. Organitza: Ajuntament de Caldes de Malavella. Amb el patrocini: Selmar S.A.Derichebourg Multiservices, Balneari Prats, PGA Golf de Catalunya, Mas Llop Activity Camp, Farré Logístics S.L., Hostal Esteba Restaurant, Promocions Viñals S.L., Prodaisa, Associació de Comerç i Serveis de Caldes de Malavella, Bar Tèrmic, Cafeteria-restaurant Riera “Cal Nap”, Gabinet de Teràpies Naturals, Diputació de Girona i Consell Comarcal de la Selva. Amb la col·laboració: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Fontfreda Pintures, Promocions Port Bastidors, Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “la Caixa”, Inter 4 Figueres, Sadipal Paper (Fabriano), Magma Centre Lúdic i Termal, Infoself Grup i Caldes FM 107.9 . A les 9:00 h. i durant tot el dia, a les pistes de tennis, VIII Torneig de Tennis. Organitza: Club Tennis Caldes. A les 15:30 h., al costat del Recinte firal (al final de la rambla d’en Rufí), Tir al Plat. Organitza: Societat de Caçadors Sant Esteve. A les 18:00 h., al Pavelló poliesportiu, V Festival de Patinatge Artístic. Organitza: Club de Patinatge Artístic Caldes.
Diumenge 2 5d e juliol A les 8:00 h., davant l’Oficina turisme, hi hauran les inscripcions per a la XVIII Marxa Popular a Sant Maurici. A les 8:30 h. s’iniciarà la sortida. Organitza: Club d’Atletisme de Caldes de Malavella. A les 8:30 h., a les pistes de tennis, finals del VIII Torneig de Tennis. Organitza: Club Tennis Caldes. A les 15:30 h., al Pub Tèrmic, XI Campionat de Botifarra. Organitza: PubTèrmic.
Dijous2 9d e juliol IV Mostra Gastronòmica Caldes de Malavella 2010, a partir de les 21:30 h., Gran sopar de Festa Major. Aquest any hi ha canvis en la ubicació i el sopar es farà al Recinte final (a l’envelat). Anirà a càrrec de diferents components del col·lectiu de La Cuina Termal que ens delectaran amb una selecció d’alguns dels seus millors plats. Gaudiu d’aquest luxe per als sentits en format sopar de Festa Major: menjar de qualitat rodejat de bona companyia i de bona música. Finirà la nit amb una mica de xerinola a càrrec del Dj. Fauster. Organitza: Associació de Comerç i Serveis de Caldes.
5
Divendres3 0 de juliol A les 21:00 h., Repicament de Campanes a la plaça de l’Església. Tot seguit començarà la cercavila amb els gegants i geganters de Caldes pels carrers del poble. Tot seguit, a la balconada del nou Ajuntament podrem escoltar el Pregó de Festa Major. A continuació, a la plaça de l’Església hi haurà la Traca Inaugural de la Festa Major 2010. A partir de les 23:00 h., al parc de la Font de la Vaca, Cantada d’Havaneres a càrrec del grup Port Vell. A partir de les 24:00 h., al Recinte firal (envelat), concert amb els grups: Los Impagaos, Los Búhos + Fundación no hay manera tour i Che Sudaka.
Dissabte 3 1 de juliol Al matí, a partir de les 10:00 h., a la rambla d’en Rufí, es faran diferents Tallers Infantils. A continuació, també per als més petits, a partir de les 12:00 h., es promourà el 1r. Bati-Aigua, una batalla amb pistoles d’aigua on tothom podrà quedar ben fresc! Tots els nens i nenes que hi vulguin participar que agafin la seva pistola d’aigua de casa i cap a la rambla a mullar! Recordeu que per participar a la Bati-aigua és recomanable portar banyador, xancletes cordades i tovallola. Les inscripcions a totes les activitats es faran allà mateix un quart d’hora abans d‘iniciar-les. Organitza Joves Intrèpids amb la col·laboració de les Ampes de la Llar Ninots, Ceips Sant Esteve i Benaula. A partir de les 16:00 h., a la Terrassa del Casino, Campionat Obert d’Escacs 2010. Organitza: Club Caldenc d’Escacs. A partir de les 17:00 h., Cercavila de la Colla Gegantera i els Grallers Escaldats pels carrers del poble. Comptarà amb la presència de bona part dels gegants, gegantons i cap-grossos de la colla. La cercavila començarà a la plaça de l’Ajuntament Nou i finalitzarà al Recinte firal (recorregut: pl. Ajuntament Nou, pl. Ajuntament, c. Llibertat, c. Major, c. Sta. Maria, c. Mestre Mas Ros, pl. Mestre Mas Ros, rbla. Recolons, rbla. Rufí i Recinte firal).
6
A partir de les 18:00 h., al Recinte firal es faran diverses activitats per als majors de 16 anys. Es promourà la I Pentatló Mundial de Caldes de Malavella, on els participants, per grups, hauran de superar 5 proves d’allò més divertides! Les inscripcions es faran allà mateix un quart d’hora abans d ‘iniciar l’activitat. Organitza: Joves Intrèpids. De 19:00 h. a 23:00 h., al Recinte firal, Sopar Informal a càrrec dels Joves Intrèpids A les 19:30 h., a la Plaça de l’Ajuntament, Concert de Sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona. Organitza: Agrupació de Sardanistes i Ajuntament de Caldes de Malavella. Amb el suport de la Diputació de Girona. A les 24:00 h., a la plaça de l’Església començarà el tradicional Correfoc a càrrec del grup Pim, Pam, Pum Foc. El correfoc començarà a la plaça de l’Església i seguirà el següent recorregut: pl. de l’Església, c. Major, pl. de Sant Grau, c. Cruïlles, pl. Cruïlles, c. Vall-llobera, ctra. de Llagostera, c. Girona, c. Salvador Espriu i pl. Amical Mauthausen. Un cop acabada la cercavila, a la Pl. Amical Mauthausen s’hi portarà a cap l’Espectacle Pirotècnic. Recordeu que per participar al correfoc és recomanable portar el cap cobert amb un barret i anar vestit amb robes velles. A partir de les 24:00 h., a la plaça de l’Ajuntament, Ball de la Nostàlgia amb el grup musical Blue Marine. A partir de les 24:00 h., a l’envelat (Recinte firal), bon ambient i música a càrrec dels grups: Mine, Love of Lesbian i La Banda del Coche Rojo.
I per a qui encara tingui ganes de gresca, a les 6:30 h. del matí es faran les I Matinades pels carrers del poble a càrrec del grup Tamborians. Qui vulgui pot participar-hi amb el pijama posat!
7
Diumenge 1 d’a gost A partir de les 10:00 h., II Trobada de Cotxes Antics i Clàssics. Els cotxes estaran exposats durant tot al matí al c. Reremuralla perquè tothom els pugui veure de ben a prop. Al migdia realitzaran una petita volta pel nucli urbà. A partir de les 10:00 h., a la Rambla Recolons, Trobada de Puntaires. Organitza la secció de Puntaires de l’Esplai de Caldes-Fundació “la Caixa”. Mercat de Festa Major a la plaça de l’Ajuntament. Per als més petits, a partir de les 12:00 h., Cercavila amb l’espectacle “El petit Circ” a càrrec de Cia. Fadunito. La cercavila sortirà de la plaça de l’Ajuntament on es farà el mercat i seguirà el següent itinerari: pl. Ajuntament, c. Llibertat, c. Major, pl. de la Creu, rbla. Recolons i rbla. d’en Rufí. A les 17:00 h., a la baixada que va des de Can Rufí al Recinte firal, es farà la tradicional Baixada de Carretons. A les 19:00 h., al Camp de Can Bernadí, Torneig de Futbol de Festa Major, entre la Unió Esportiva Llagostera (equip de 3ª divisió estatal) i la Unió Esportiva Caldes (1ª territorial). Organitz a: Unió Esportiva Caldes. Tot seguit, al mateix Recinte firal es farà el II Torneig de Xampugol. Després del gran èxit de la primera edició aquest any repetim! Ja podeu anar fent els grups de tres persones per participar-hi. Com a novetat, aquest any es faran dos camps diferents, un destinat a la competició (majors de 16 anys) i un altre perquè els més petits també puguin jugar amb la pilota i el sabó. Les inscripcions per a la Baixada de Carretons i el Xampugol es faran al mateix Recinte firal abans de començar l’activitat.
De 19:00 a 23:00 h., a l’envelat, Sopar Informal a càrrec dels Joves Intrèpids. A les 19:30 h., a la Plaça de l’Església, Audició de Sardanes a càrrec de la Cobla Flama de Farners. Organitza: Agrupació de Sardanistes. A les 22h, a la Plaça de l’Aigua, Concert de Festa Major a càrrec de les tres seccions de la Coral Cantaires de Caldes i acompanyats per una Jazz Band. Organitza: Coral Cantaires de Caldes. Al Recinte firal (envelat), a partir de les 24:00 h. concert amb els grups: Ix! i La Loca Histèria.
8
Dilluns2 d’a gost Al matí, a les 10:30 h., Festa Aquàtica i d’Inflables a la piscina Municipal. Una bona opció per refrescar-se gaudint dels jocs! Aquest any s’establiran torns d’accés a la festa donat l’aforament limitat de la piscina i l’elevada participació que té l’activitat. Aquesta activitat ha estat organitzada i patrocinada per l’empresa Tot Oci. A partir de les 17:30 h. de la tarda, al parc de la Font de la Vaca, Jocs de Cucanya a càrrec de la Xarranca. Aquesta activitat ha estat patrocinada per l’Associació de Veïns Caldes per Caldes. A les 19:00 h., al Recinte firal (envelat), Concert de l’Orquestra Maravella. El Preu d’entrada del concert és de 10 € a la taquilla i 5 € en els punts de venda anticipada (Llibreria Tau, Llibreria Solés, Ajuntament i Oficina de turisme). A les 22:30 h., al mateix Recinte firal, l’Orquestra Maravella ens delectarà amb la interpretació de dues sardanes. A partir de les 24:00 h., també al Recinte firal, Ball de Gala a càrrec de l’Orquestra Maravella. A la mitja part hi haurà l’Elecció de l’Hereu i la Pubilla 2010.
Dimarts 3 d’agost FESTA DE LA GENT GRAN A les 12:00 h., a la Casa Rosa, Ball-vermut amenitzat per l’organista i cantant Vicenç (especial per als socis i convidats). A les 17:00 h., a l’envelat (Recinte firal), Audició de Sardanes a càrrec de la cobla La Principal d’Olot. Al finalitzar les sardanes se servirà cava i refrescos per a tothom. A continuació, també a l’envelat (Recinte firal), Animadíssim Ball a càrrec del grup musical Trànsit (acte popular). NIT DE TEATRE A les 22:00 h., al Teatre-cinema municipal, la companyia Teatre de Guerrilla representarà l’obra “El Xarlatan”. Entrades numerades. Venda d’entrades dues hores abans de la funció el dia 3 d’agost i venda anticipada d’entrades a l’Oficina de Turisme en horari d’obertura (de dilluns a dissabte, de 10:00 h. a 14:00 h. i divendres també de 15:00 h. a 18:00 h.). Venda d’entrades per telèfon amb targeta de crèdit, al telèfon 972 48 01 03 de l’Oficina de Turisme en horari d’obertura. Les entrades poden ser recollides a la mateixa Oficina de Turisme o a la taquilla del teatre-cinema municipal el dia de la funció (3 d’agost) des de dues hores abans del seu inici. FITXA ARTÍSTICA: Autor, direcció i actor: Quim Masferrer.
Producció executiva: David Grau.
Codirecció: Xavier Vilà.
Productor associat: Josep Mª Fontserè.
Disseny il·luminació: Cesc Pastor.
Producció: República de Guerrilla S.L.
Disseny musical i espai sonor: Dani Tort.
9
Preus: 13 € -entrada anticipada i 15 € -entrada a taquilla. Descarat, divertit, cregut, hipòcrita, tendre, farsant, manipulador, simpàtic, mercenari, proper, humà... Són alguns dels adjectius que ens serveixen per definir el personatge protagonista de l’espectacle “El Xarlatan”. Teatre de Guerrilla recupera, amb aquest nou espectacle, la figura romàntica d’un personatge tan excèntric i entranyable com és el del xarlatà. Amb l’observació de la realitat i l’humor corrosiu que sempre ha caracteritzat els espectacles de Quim Masferrer, “El Xarlatan” ens projecta una visió àcida, irònica i còmica sobre infinitat de mètodes i l’allau de teràpies que ens prometen ajudar-nos a aconseguir el nostre benestar i, de retruc, la tan anhelada felicitat. EXPOSICIONS Del 31 de juliol al 8 d’agost, Exposició de treballs realitzats a l’Esplai CaldesFundació “la Caixa” durant el curs 2009-2010. Oberta totes les tardes de 16:00 a 20:00h i diumenge, dia 1 d’agost, de 10:00 a 14:00h i de 16:00 a 20:00h. Organitza: Esplai de Caldes de Malavella-Fundació“la Caixa”. Del 25 de juliol al 8 d’agost, Exposició dels participants al 9è.Concurs de Pintura ràpida, al Casino municipal. Horari: totes les tardes de 17:00 a 21:00h. Organitza: Ajuntament de Caldes de Malavella. Del 31 de juliol al 2 d’agost, Exposició “Ara fa 3’5 Milions d’anys, el Camp dels Ninots” a l’edifici del Castell de Caldes (antic Dispensari). Horari: dissabte, de 17:00 a 20:00 h., diumenge de 12:00 a 14:00 h. i de 17:00 a 20:00h i dilluns de 12:00 a 14:00 h. Organitza: Ajuntament de Caldes de Malavella i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. MISSES Dissabte, 31 de juliol, a 18:30h, Missa anticipada, de la vigília de la festa. Diumenge, 1 d’agost, a les 12:00h, Ofici de Festa Major, amb motiu de la festa del protomàrtir Sant Esteve, patró de la Parròquia de Caldes. Dimarts, 3 d’agost, a les 11:00h, Missa de final de festa en sufragi de tots els difunts de la vila des de la Festa Major anterior fins ara.
10
EL COL·LEGI DE SANT ESTEVE
la població havien estat sempre ubicades en llocs inadequats, amb males condicions o en locals que no s’havien construït originàriament com a aula escolar. D’aquí se’n derivava un gran absentisme escolar de les nenes.
Introducció En el llibre d’actes dels Plens de l’Ajuntament, en l’acta datada de 2 de desembre de 1957, essent alcalde de la població, Rafael Quintana i Barris, hi diu: “Continua el Sr. Alcalde poniendo de manifiesto a sus compañeros de Consistorio que durante las próximas vacaciones de Navidad deberá ser inaugurado el magnífico nuevo Grupo Escolar y Viviendas para los señores Maestros, el cual se ha dotado de todos los elementos indispensables para el desarrollo de una buena labor docente; y el Ayuntamiento no reparando en sacrificios para que, tanto su instalación , como sus vías de acceso fueran a tono como de las edificaciones llevadas a cabo por el estado que son magníficas. Los señores concejales se congratulan de esta mejora que ha de redundar necesariamente en beneficio de la enseñanza de los niños y niñas de la Villa”.
Després de moltes vicissituds, l’any 1920 s’instal·len a prop de l’escola dels nois, a les golfes i al primer pis de l’edifici de l’ajuntament que s’adequa, però que no va acabar de funcionar bé. També es va utilitzar un local de baixos de la mateixa plaça de l’Ajuntament i ja després de la guerra s’adapten diferents espais de l’antic cafè o centre recreatiu anomenat “Colonial” ubicat a tocar del darrere de l’església parroquial on són instal·lades temporalment les dos classes per a nenes fins a l’any 1958.
Per acabar-ho d’adobar, en aquest mateix període i fins a començament dels anys trenta va funcionar al capdamunt de la rambla Recolons un col·legi internat de Sant Josep de Cluny Abans de la inauguració del nou per a nenes de casa bona gestionat grup escolar que més endavant per religioses franceses, el qual prendrà el nom del patró de la disposava d’aules i serveis amb vila, que va tenir lloc tal com les millors condicions possibles, s’ha documentat precisament en cosa que xocava encara més amb les vacances de Nadal de 1957, les males condicions de les aules i al llarg de bona part d’aquesta femenines del col·legi públic primera meitat del segle XX, caldenc. Lògicament que poques l’ensenyament a Caldes de Excursió al Montseny d’alumnes del Sr. Vidal (col. Antoni Vilà). minyones caldenques podien anar Malavella havia transcorregut a classe en el referit col·legi de Sant ple d’incerteses i d’ombres, però també amb esdeveniments Josep de Cluny molt exclusivament lligat amb les classes benestants favorables que n’impulsaren el seu desenvolupament. catalanes que n’eren les principals usuàries en règim d’internat. Bo i parlant de situacions positives s’ha de dir que la població des de 1920 comptava amb un bon equipament escolar a tocar de l’ajuntament, en un edifici nou d’una sola planta amb golfes, format per dos grans aules, un pati porticat, una biblioteca escolar i un museuet. S’havia construït finançat quasi en la seva totalitat pel jurisconsult barceloní Narcís Pla i Deniel, que tenia casa d’estiueig a la vila de les aigües. Aquesta escola, molt ben condicionada tenia l’inconvenient que només albergava en les seves dues aules els dos graus previstos aleshores per als nois de la població. Tot el que era bones condicions per a l’ensenyament de minyons era dificultats per a l’ensenyament de les nenes. Les dues classes per a nenes que pertocaven a
Per altra part, va anar en augment la necessitat d’escolaritzar els més petits, a mesura que es va anar generalitzant el treball de les dones fora de casa. Ja en els anys trenta consta l’existència d’un parvulari inicialment en uns baixos de la plaça de l’Ajuntament i que després de la Guerra es trasllada i s’ubica també en els baixos de l’antic cafè Colonial. Pel que fa als mestres i al llarg d’aquesta primera meitat del segle XX, també tenen un lloc més destacat i un record més viu, els qui impartien classes de minyons. El cas del Sr. Francesc Font i Baró és potser el més emblemàtic. De fet va ser el mestre que més anys va fer estada com a pedagog a Caldes (1917-1944) en
11
aquell període i que és recordat vivament per la seva seriositat didàctica i bona mà a l’hora d’impartir les classes, gestionar l’escola dels nens i com a promotor de la mutualitat escolar. També fou mestre destacat a Caldes a començament del segle XX, Joan Delclòs i Dols. Igualment varen passar com a mestres auxiliars, normalment en els seus primers destins, mestres que s’iniciaren aquí i que posteriorment han gaudit d’una bona trajectòria pedagògica i habitualment han deixat una bona empremta en els indrets on han exercit. És el cas de Jesús Costa i Joan Ferrerós, que eren de Caldes, i de Lluís Serra, Cosme Falgueras i Josep Mª Dalmau. Pel que fa a les mestres que van exercir a Caldes amb condicions tan precàries anotarem els noms de la Teresa Cusidor i l’Enriqueta Bofill. Tampoc podem deixar d’anotar les petites escoles unitàries que varen funcionar durant un temps en les altres dues parròquies de la població, Franciac i Sta. Seclina. En el cas de Franciac fins i tot s’hi va promoure la construcció d’un edifici escolar nou que va funcionar fins ben bé a final dels anys seixanta. Fins aquí hem concretat una mica els antecedents, ara cal explicar el context en què es va covar l’impuls per a la construcció del nou centre educatiu caldenc. L’interès comú era la consecució d’un nou grup escolar que pogués integrar en un mateix edifici el conjunt dels alumnes de tot el terme municipal tant els del nucli urbà com els de pagès; igualment que pogués aixoplugar tant els petits com els més grans, des de pàrvuls passant per primària com els primers cursos de batxiller elemental. També per últim que acollís, encara que en aules separades, les noies i els nois del poble. L’Ajuntament pel seu costat, va fer servir la seva influència per aconseguir la cessió gratuïta d’uns terrenys fora del nucli estricte però no allunyats de la vila i de dimensions importants (6.000 m2) per poder contenir un grup escolar ampli que congregués definitivament totes les aules escolars repartides pel conjunt del terme, també les cases dels mestres i que permetés amb els anys a venir la possibilitat de promoure-hi noves ampliacions. Per això varen aconseguir la cessió gratuïta d’una peça de terra anomenada “mal pas” al veïnat d’Israel, a tocar de la vila i de la carretera de Llagostera. Aquests terrenys cedits l’any 1954 per Josep Ma. Vall-llobera, propietari d’una finca més gran i del mas anomenat “Cruïlles”, van servir també a aquest propietari d’origen caçanenc amb el vistiplau de l’Ajuntament per orientar el creixement de la vila envers d’aquell veïnat que a l’entorn dels accessos a la nova escola es va anar promovent la parcel·lació i la
Nens de pàrvuls amb la mestre Carme Tomàs (col. Antoni Vilà).
posterior urbanització d’aquest sector ampli del veïnat d’Israel que va des de l’estació de ferrocarril fins al carrer de Girona. Igualment en la cuita d’aquest nou centre d’ensenyament es força remarcable el paper i la influència de Joan Vidal i Salomó que és el mestre d’origen calongí que l’any 1944 va rellevar al Sr. Font en la gestió de l’escola de nens. Seriós i amb caràcter com el Sr. Font, el Sr. Vidal va arribar acompanyat de la seva dona Carme Tomàs que es va fer càrrec de l’escola de pàrvuls situada als baixos de l’antic “Colonial”. El Sr. Vidal de cara a complementar els seus ingressos minsos com a mestre d’escola, a la temporada d’estiueig portava els comptes del molt selecte establiment balneari del Vichy Català, on sembla ser que amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional que va tenir lloc a Barcelona l’any 1952, s’hi va hostatjar precisament el ministre d’ensenyança d’aleshores, el Sr. Joaquín Ruiz-Giménez. Aquest ministre encara que lògicament lligat amb el règim franquista havia esdevingut ministre amb la voluntat ferma de reformar la molt deteriorada situació de l’ensenyament públic d’aquella època de la postguerra i molt especialment pel que feia als edificis escolars. El Sr. Vidal va aprofitar l’estada d’aquest ministre a la població per tal de guiar-lo per les diferents aules escolars de llavors perquè copsés la necessitat ineludible de promoure la construcció d’un nou centre escolar a Caldes de Malavella. I així és com els Sr.Vidal amb el suport de l’Ajuntament va obtenir el compromís del ministre per tal de facilitar al màxim la consecució d’un bon projecte arquitectònic i alhora el finançament global de les obres que també van anar a càrrec del ministeri d’ensenyança.
12
Pep Casas
SANT PERE 2010 L’ESCOLA DELS ALUMNES La senyoreta Esperança, el professor Rustullet, els senyors Vidal i Dalmau, la senyora Rosa, la Teresa Dalmases o en Lluís Comalada. A quin alumne o ex-alumne del CEIP Sant Esteve no li venen a la memòria aquests noms, i molts d’altres, quan recorden el seu pas per les aules i patis de l’escola? Ens reunim amb un petit grup d’ex-alumnes de diferents generacions per comprovar-ho. Volem furgar a la memòria de tots ells per recordar plegats les anècdotes més divertides i curioses relacionades amb el centre escolar. I és que, a través de tots aquests records, l’evolució de l’escola al llarg dels anys es fa ben evident.
petits, a la segona els de sis anys, a la tercera els de set... fins arribar a la última fila on s’hi col·locaven els grans. Així, amb l’aula ben ordenada, el senyor Vidal o la senyoreta Rosa passaven de fila en fila per explicar la lliçó pertinent i posar els exercicis a cada grup d’alumnes. Parlant d’aquests exercicis sorgeixen les primeres rialles, i és que l’exercici preferit per el senyor Vidal era posar als seus alumnes unes divisions llarguíssimes que per a poderles solucionar calia escriure-les al quadern amb la fulla de paper apaïsada. Les nenes, per la seva part, recorden que la senyora Rosa portava sempre una campaneta que feia sonar quan volia silenci a l’aula. També expliquen, divertits, que qui volia podia anar també els dissabtes al matí a l’escola, els dissabtes! I que cada dia, de cinc a sis de la tarda, el senyor Vidal oferia classes de reforç, conferència que se’n deia, per als nens que ho volguessin.
Remuntem cinquanta anys enrere, quan el 1958 el Sant Esteve començava a rutllar. En plena dictadura franquista, l’escola tenia unes característiques que difereixen moltíssim amb el model actual. Tal i com recorden aquells primers alumnes del Sant Esteve, en aquella època l’escola estava dividida en dues parts: una part destinada exclusivament als nens i l’altra només per a les nenes. La divisió també es feia evident si parlem dels mestres: els nens rebien lliçó del senyor Vidal i el senyor Dalmau i les nenes de la senyora Carmen i la senyora Rosa. Durant aquells anys seixanta, a més, els nens i nenes que omplien les aules de l’escola Nens del Sant Esteve amb uniforme de gimnàstica (Foto: L. Boadas). tenien diferents edats. Hi havia dues classes, una era ocupada pels infants que tenien entre cinc i nou anys, i una altra Avancem fins els inicis dels anys setanta, quan la dictadura amb els que tenien de deu a tretze anys. Com era possible doncs començava a defallir però encara es mantenien molts dels educar als alumnes si dins les aules tots tenien edats diferents? Els valors que aquesta defensava en l’àmbit escolar. Els alumnes testimonis ens donen la resposta, i és que els mestres de l’època que aquells anys cursaven al Sant Esteve, recorden perfectament van optar per un sistema ben peculiar: dins l’aula agrupaven els la importància i el paper que la religió tenia dins les aules: a nens per edat i fila. A la primera fila de pupitres seien els més l’escola teníem una Mare de Déu, i pel mes de maig, que era
13
el mes de Maria, li portàvem flors. Es mantenia l’obligació de combregar i fer dejú el primer divendres de cada mes i a més, els diumenges, el senyor Vidal i la senyoreta Rosa feien anar als alumnes a la missa de dos quarts de deu. “Ens posaven tots a dalt l’altar com si fóssim escolanets” expliquen, i afirmen que qui no anava a la missa, el dilluns era castigat. De tant en tant, també els visitava un predicador. Durant aquesta dècada dels setanta l’escola va viure un fort increment d’alumnes i els nens ja se separaven per edats. A causa de problemes d’espai a l’edifici, l’any 1973, un grup d’alumnes de 3r. i 4t. van anar a fer les classes a la rectoria en lloc de l’escola. Durant els anys vuitanta, amb la mort de Franco i la fi de la dictadura, les coses a l’escola també van canviar. Els alumnes
Alumnes de l’escola de diferents èpoques (Foto: L. Boadas).
d’aquesta època recorden que ja anaven a classe nens i nenes barrejats i que algunes matèries ja les cursaven en llengua catalana. En aquest sentit, recorden especialment al senyor Vizcaíno, un professor que els donava la lliçó a través d’un micròfon i un altaveu. Malgrat l’obertura que suposà la transició cap a la democràcia, els alumnes expliquen que, a principi dels
vuitanta, si es portaven malament a classe encara els castigaven obligant-los a quedar-se a la una per fer una classe extra de religió. Durant aquests anys, els nens i nenes del Sant Esteve, també van tenir uniforme per fer educació física: es tractava d’uns pantalons curts de color vermell i una samarreta, tipus imperi, també vermella, amb tres línies blanques. A final dels vuitanta i principi dels noranta, a les aules ja es van començar a aplicar els primers ràtios d’alumnes per classe i a separar els grups nombrosos. El model d’escola ja començava a ser molt similar a l’actual, i allò que més es diferenciava del Sant Esteve d’aquella època era l’estructura i els patis. Els testimonis d’aquells anys recorden que al pati de parvulari hi havia un gran sorral i uns gronxadors grocs, i que a la part dreta de l’edifici principal hi havia un turonet, amb uns avets altíssims, on hi havia tot de tubs de ciment que servien per jugar i amagar-se. També hi havia una gran matalàs sota un cobert on els nens jugaven o feien alguna classe de gimnàstica. Un matalàs, que per cert, va incendiar-se misteriosament en una ocasió. D’aquestes àrees de joc en queden molt poques en l’actualitat, ja que les remodelacions i ampliacions que durant els anys noranta i dos mil s’han fet al Sant Esteve han anat ocupant aquests espais. Per acabar, molts dels participants d’aquesta trobada ens demostren que encara recorden de memòria la llista alfabètica de nens i nenes que cada matí repetien els professors per comprovar qui faltava a classe. És curiós observar com la memòria encara manté intacte aquet llistat de noms que fa tant temps que ningú repeteix. I vosaltres? Sou capaços encara de recordar-los?
14
Laura Boadas
SANT PERE 2010 L’ESCOLA DELS MESTRES Els mestres són el pilar irrefutable de la institució escolar, que el col·legi Sant Esteve representa a Caldes des de fa més de mig segle. Dir que l’edifici no fa l’escola, sinó que es construeix amb la solvència dels professionals que n’estan al càrrec és una obvietat, però potser ara que el poble es felicita per tenir un col·legi amb més de 50 anys d’història és oportú recordar-ho i reconèixer la seva feina. Ja que la Festa Major 2010 s’ha escollit com el moment de centrar l’atenció en l’escola del poble, qui millor que els seus mestres per deixar-ne clara la importància? La plantilla docent de l’escola Sant Esteve, des que es va inaugurar el 1958, suma moltes persones i els seus noms estan associats de manera inevitable al bagatge personal de molts caldencs. Qui ara mateix no estigui pensant en una anècdota escolar relacionada amb un mestre determinat, que tiri la primera pedra. La visió del professorat és clau per comprendre l’evolució de l’única escola que hi va haver al poble excepte la del Butano, tancada el 1978 fins que l’increment d’habitants va exigir obrirne una altra, ara fa 4 anys. Però, sobretot, la seva experiència a les aules funciona com el millor baròmetre del sistema educatiu i de la realitat social, que coneixen de primera mà a través de l’alumnat i de les seves famílies. Perquè aquestes són les qüestions inevitables que debaten 8 mestres convocats al voltant d’una taula de l’escola Sant Esteve, un grup reduït que no vol ser representatiu però sí significatiu. Es tracta de professors que encara estan en actiu al col·legi, com Lluís Comalada, que s’hi va incorporar el 1972 i l’ha dirigit més de 20 dels 38 anys que hi porta; o que ara treballen a la segona escola de Caldes després d’haver estat 14 anys al Sant Esteve, com és el cas d’Anna Sánchez directora de la Benaula des que va entrar en funcionament, o després d’haver-hi ensenyat 7 anys, com la Roser Dilmé, qui ha estat pràcticament tota la seva vida vinculada a aquest centre: primer com a alumna i més tard com a estudiant en pràctiques de Magisteri. Un altre, Llorenç Rustullet, continua la seva tasca en una escola del Pla de l’Estany, cap a on va marxar després d’acumular una experiència de 31 anys al Sant Esteve. El grup es completa amb quatre mestres ja retirades: Maria Sidera, que hi va estar 22 anys, des del 1979; Angelina Llinàs, que hi va treballar entre 1982 i 2006; Teresa Dalmases, que va tancar la seva etapa professional a l’escola on va ensenyar 36 anys, des del 1974; i Teresa Geronès, que hi va arribar dos cursos més tard per estar-s’hi fins el 2009.
El seu record dels anys 70 els trasllada a una escola que ocupava un sol edifici, darrere del qual hi havia les cases dels mestres que continuen dempeus. La primera imatge que conserven és la d’un col·legi de planta baixa, pintat d’un blau cridaner, amb un pati completament envoltat de moreres i situat en un entorn sense urbanitzar hi havia una única casa, a tocar de la riera del Mal Pas. La memòria, però, no es limita a qüestions físiques sinó que també els fa recordar professionals d’aquella època i, especialment, el senyor Vidal qui, com una mena de metàfora, va morir l’endemà d’acabar el seu darrer curs, just després de jubilar-se. Fa 40 anys, la plantilla del col·legi Sant Esteve estava formada per 9 mestres, una xifra que síha quadruplicat fins als 39 de l’últim curs. Aquest creixement ha estat inversament proporcional al nombre d’alumnes per aula, ja que si llavors el normal eren les classes amb 40 nenes i nens ara són d’uns 25. Unes aules tan nombroses suposaven molta feina per al professorat, que tractava diàriament amb una gran diversitat d’alumnes tal com destaca Angelina Llinàs. Els mestres del Sant Esteve expliquen que, en aquells temps, l’atenció a la diversitat consistia en atendre cada alumne de manera individualitzada; cosa que el context de l’aula permetia, segons aclareixen de forma unànime. Llorenç Rustullet opina que treballar amb tants alumnes no era tan complicat perquè hi havia una altra dinàmica: llavors el mestre arribava i el nen escoltava, ara l’escola és més activa. Els seus companys ratifiquen aquesta afirmació i remarquen que, amb el temps, el docent ha passat de ser una figura respectada a estar qüestionada de manera permanent. Aquesta consideració condueix a repassar l’evolució de les darreres dècades i a concloure que les pautes de conducta i els hàbits de l’alumnat han canviat; igual que la seva relació amb el professorat, basada en uns conceptes d’autoritat i de disciplina diferents als actuals. Sobre aquesta qüestió, Roser Dilmé opina que anys enrere es valorava i es respectava el mestre, però ara hi ha una falta de respecte i de valors; opinió que Lluís Comalada complementa apuntant que molts pares han perdut autoritat moral i que Anna Sánchez amplia assegurant que ha desaparegut la cultura de l’esforç, la lluita per aconseguir les coses que els pares inculcaven als seus fills. Tots estan d’acord en què aquest canvi ha estat progressiu, però que s’ha precipitat els últims anys i per això consideren necessaris dos punts de la recent aprovada Llei d’Educació de Catalunya: posar per escrit que els docents són una autoritat i instar les famílies a signar una carta de compromís educatiu al principi de cada curs. En canvi, coincideixen a valorar negativament una altra mesura
15
recent, la sisena hora, perquè consideren que es va implantar sense una experimentació prèvia i que els recursos s’haurien d’haver destinat a millorar la qualitat educativa. Deixant de banda aquestes reflexions, Comalada afirma que l’escola Sant Esteve mai ha tingut tants recursos com en l’actualitat i no només pel que fa a l’aspecte pedagògic sinó també a l’organitzatiu, ja que des de fa 6 anys compta amb un administratiu i en fa 3 es va contractar un bidell. La resta hi afegeix que l’augment de la plantilla també ha suposat una millora important respecte altres èpoques, ja que ha permès desdoblar cursos i afavorir l’aprenentatge de les diferents matèries. El repàs de les millores al centre també inclou la introducció de les noves tecnologies, que hi van fer acte de presència el curs 1994-1995 gràcies a l’adquisició d’uns ordinadors pagats pels pares. El Departament d’Educació no hi va fer la seva primera dotació d’ordinadors fins que es va posar en marxa l’aula d’acollida, l’any 2004. En l’actualitat, el col·legi disposa d’una aula d’informàtica i la instal·lació de cablejat necessària per quan arribi el material del programa de digitalització promogut per la Generalitat. El curs 2011-2012, el cicle superior de primària treballarà amb pissarres digitals. Els problemes d’espai i les deficiències estructurals han estat habituals al col·legi durant molts anys, de manera que és normal que sorgeixin a la conversa quan es demana als mestres que reculin en el temps. L’increment d’alumnes en el cas de Caldes provinent majoritàriament de l’àrea metropolitana de Barcelona i no de la immigració es va desbordar a mitjans dels 90 i va provocar l’aparició dels barracons a l’escola, el primer dels quals es va col·locar fa 18 anys i d’aquí a 3 haurien de desaparèixer de manera definitiva. Però, a
part d’haver d’assumir els mòduls prefabricats, el mestres del Sant Esteve també s’han hagut d’enfrontar a un cúmul d’obres i reformes constants que, fins i tot, els va obligar a treballar en un edifici apuntalat perquè estava afectat d’aluminosi. És més, les obres els van forçar a marxar del centre un curs sencer, durant el qual es van utilitzar l’antiga rectoria i les instal·lacions de les Germanes Carmelites. Els docents remarquen, amb cara d’haver-ho patit, que l’última gran reforma es va dur a terme fa 4 anys. L’exercici de memòria no deixa de banda la relació entre el claustre al llarg d’aquests anys, que tots consideren bona. Ara bé, també reconeixen que el fet d’haver-se convertit en una escola gran ha generat una major mobilitat del professorat i, per tant, un altre tipus de relació entre ells. I si se’ls demana una imatge de futur de l’escola, coincideixen en imaginar-se un centre estabilitzat quant al creixement gràcies a l’obertura de la Benaula.
Mestres de l’escola (Foto: P.Turon).
16
Pili Turon
Preguntes i respostes de les pubilles 2010 Anna López Lobato Quin és el teu llibre preferit? El tren de mitjanit Quina és la teva pel·lícula preferida? Jackan Digues una frase per la festa Major 2010. Que sempre sigui festa! Què canviaries del teu poble? Que l’atletisme fos una opció més Quin és el teu racó preferit del poble? El jardí d’en Pere Vidal
Anaís Pizarroso Quin és el teu llibre preferit? Nadie es perfecto Quina és la teva pel·lícula preferida? Siempre a tu lado Digues una frase per la festa Major 2010. Gaudeix al màxim la festa! Què canviaries del teu poble? Més activitats pels joves Quin és el teu racó preferit del poble? La plaça de l’aigua
Macarena Ol ivasL ópez Quin és el teu llibre preferit? Amanecer Quina és la teva pel·lícula preferida? I walk to remember Digues una frase per la festa Major 2010. Viu la festa al màxim! Què canviaries del teu poble? Més activitats pels joves Quin és el teu racó preferit del poble? Sant Maurici
S aroa G arcia Castellano Quin és el teu llibre preferit? Mirall trencat Quina és la teva pel·lícula preferida? Titànic Digues una frase per la festa Major 2010. A viure i a Riure! Què canviaries del teu poble? Un institut ben construït Quin és el teu racó preferit del poble? Les termes romanes
Rocío Llinàs Prat Quin és el teu llibre preferit? Perdona si et dic amor Quina és la teva pel·lícula preferida? En busca de la felicidad Digues una frase per la festa Major 2010. Visca la festa! Què canviaries del teu poble? El pavelló Quin és el teu racó preferit del poble? Les termes i Sant Grau
Marta Segura Cebrián Quin és el teu llibre preferit? El metge Quina és la teva pel·lícula preferida? El club de la lectura Digues una frase per la festa Major 2010. Alegria! Què canviaries del teu poble? Un edifici com cal per l’institut Quin és el teu racó preferit del poble? El jardí d’en Pere Vidal
Carla Ji mé nez Zurera Quin és el teu llibre preferit? Crepúsculo Quina és la teva pel·lícula preferida? Posdata te quiero Digues una frase per la festa Major 2010. Viu la festa al màxim! Què canviaries del teu poble? Que posessin més màquines recreatives Quin és el teu racó preferit del poble? Sant Grau i Sant Maurici
17
Preguntes i respostes dels hereus 2010
PauC arreras Quin és el teu llibre preferit? L’art del risc Quina és la teva pel·lícula preferida? The Truman Show Digues una frase per la festa Major 2010. Gaudeix de la festa, que aquest és el nostre objectiu Què canviaries del teu poble? La comprensió a noves propostes Quin és el teu racó preferit del poble? El teatre i el seu entorn
DavidB ellver Quin és el teu llibre preferit? L’esclau del mercadal Quina és la teva pel·lícula preferida? Oceanos de fuego Digues una frase per la festa Major 2010. Alegria que és festa major! Què canviaries del teu poble? La rehabilitació i aprofitament de la planta del butà Quin és el teu racó preferit del poble? La barsa d’en Rufí
AlbertS alado Pratseballs Quin és el teu llibre preferit? El d’en Gerard Piqué Quina és la teva pel·lícula preferida? El Senyor dels anells Digues una frase per la festa Major 2010. Gaudir-la al màxim Què canviaries del teu poble? L’administració per part de l’ajuntament Quin és el teu racó preferit del poble? La Rambla de Recolons
Javi B lanch Quin és el teu llibre preferit? L’esclau del mercadal Quina és la teva pel·lícula preferida? El sexto sentido Digues una frase per la festa Major 2010. A passar-ho bé! Què canviaries del teu poble? Hi afegiria un gimnàs Quin és el teu racó preferit del poble? L’Espai Jove
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
Fotos cedides: Albert Torrent, Antoni VilĂ , Pili Turon, Laura Boadas i Ceip Sant Esteve. Textos: Pili Turon, Laura Boadas i Pep Casas.
32