UNA MIRADA AL PASSAT

una mirada al passat TENDENCIES

Indaguem sobre la localització dels mercats de la carn a aquesta època El mercat de la carn a l’època medieval

Isabel Boj

Doctora en Història. Dtra. Schola Didàctica Activa.

Fins ara, sempre que hem escrit un article, hem parlat del període que comprèn el fons documental del Gremi de Carnissers de Barcelona que abasta des del segle XVII fins el segle XX, per tant èpoques moderna i contemporània. En aquesta ocasió, ens volem remuntar temps més enrere i indagar sobre la localització dels mercats de la carn a la Barcelona medieval, període que no abasta el nostre arxiu. Durant l’època medieval, el mercat de la carn de Barcelona se l’anomenava maell. La paraula maell té el seu origen en el mot llatí macellum que volia dir escorxador i alhora mercat. En els maells o macellum l’animal entrava viu i allà mateix era escorxat i servit al públic. Hem de pensar que encara que estiguem parlant de l’edat mitjana, la forma, estructura i funcionament dels mercats de la carn no seria gaire diferent del que havien estat els mercats romans. Tanmateix, a Barcelona, tal com veurem més endavant, la localització dels mercats de la carn no coincidia amb la que probablement hauria tingut el macellum principal a l’època romana. És possible que els romans construïssin el mercat de la carn ben a prop del fòrum que coincidia més o menys amb el que avui és la plaça Sant Jaume. Excavacions arqueològiques fetes anys enrere apunten la possibilitat que el macellum romà hagués estat localitzat en el que avui dia és el carrer Sant Honorat, a tocar, doncs, del fòrum romà. En aquells temps de Barcino el mercat hauria estat a la zona de major concurrència i també el lloc on es concentraven els edificis de poder.

SITUACIÓ DELS MERCATS

Segles més tard, a l’època medieval, el mercat principal de la carn o Maell Major, s’havia desplaçat a la nova zona de poder que no era altra que la d’influència reial. Hem de recordar que en documents antics del segle XIII ja es parlava del maell de Barcelona, referit tant a l’escorxador, com al mercat de la carn de propietat reial. El maell major estava situat sota el Palau Reial, en un carrer que es trobava entre la muralla romana i el que avui és la Via Laietana. Tenia una estructura allargada amb les taules disposades en forma de L. Hi havia quatre portes, una de les quals donava directament a la Plaça del Rei a través d’un carreró. Dues de les portes donaven al carrer Sots lo Palau i una altra al carrer Francesc Vidal. En aquest maell hi havia cinquanta-nou taules arrenglerades en diverses fileres i al carrer n’hi havia tres més. També disposava d’unes latrines.

El segon mercat de la carn de Barcelona era el Maell de Mar que, tal i com podem imaginar, estava molt pròxim a Santa Maria del Mar. Hem de tenir en compte que el Raval de Mar era un dels barris més importants de Barcelona per la seva activitat comercial, atès que els vaixells descarregaven els seus productes a la zona de la Plaça Palau molt a prop de la platja. El Maell de Mar estava situat concretament entre el carrer Peixateria i la Plaça dels Canvis Vells, una de les zones mes antigues del barri de Ribera. Aquest sí que tenia una estructura quadrada, com l’havien tingut els mercats romans. Disposava de setze taules, i una bassa. Les taules es col·locaven al llarg de les quatre parets i quatre taules estaven al centre. La bassa d’aigua era molt important en un mercat de carn per mantenir-ho tot net.

El tercer maell, el del Pont de Campderà, estava situat molt proper a una de les portes de la ciutat. Estem parlant del Portal Nou, la porta més oriental de Barcelona. En aquest mercat hi havia onze taules. Posteriorment es va traslladar al nou lloc, davant la casa del Pes de La Farina, només s’hi van posar 8 taules.

El quart maell era el la Boqueria amb nou taules. Així com els altres tres maells venien carn de primera qualitat, a aquest quart maell es venia carn de segona qualitat com ara boc, carn d’ovella, truja, cabra i porc.

Al segle XIII hi havia un altre maell, el de Jaume Basset, amb dues taules en les que també es venia carn de segona categoria i que es va enderrocar quan es va construir el monestir de Sant Agustí. En els documents del segle XIV apareix un altre mercat de la carn en el call jueu, tot i això, és probable que aquest maell fos tan antic com ho era el propi call i s’hi feia el tractament de la carn segons el ritus jueu. En el decurs del final de l’edat mitjana i l’edat moderna, els mercats de la carn de Barcelona van anar canviant i es van anar especialitzant. En el proper article veurem com.

Ramon Agustín Banegas López (2008) L’Aprovisionament de carn a la ciutat de Barcelona (Segles XIV i XV). Tesi doctoral. UB